Butlletí Oficial de les Illes Balears

 En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 26 d’abril de 2018.

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte d’aquest informe es troba inclòs al grup 3.12. Energia; Instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa, concretament instal·lacions amb una ocupació total de més d’1 ha situades en sòl rústic fora de les zones d’aptitud alta del PDS d’energia, excepte les que estan situades sobre coberta, de l’annex I de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluacions ambientals a les Illes Balears.  Per aquest motiu, després d’haver estat sotmesa a avaluació d’impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental d’acord amb l’article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals.

D’acord amb el PDS Energètic, el projecte es classifica com a instal·lació de tipus C, pel fet de tractar-se d’una ocupació inferior de 4 ha.

1. Informació del projecte

El promotor del projecte és l’empresa Good Wind Entertainment SL.

L’objecte del projecte és la realització d’un parc solar fotovoltaic connectat a xarxa elèctrica de mitja tensió al polígon 1, parcel·la 295, en el terme municipal de Consell. El parc solar estarà format per 8.580 panells solars de 280 Wp, amb un total de 2.401,4k Wp i una potència nominal d’inversors de 1.980 kW. La parcel·la té una superfície de 51.516,9 m² i la superfície ocupada per la instal·lació és de 31.155,78 m² (60,48 % d’ocupació). La superfície ocupada per la projecció horitzontal dels equips més la caseta dels transformadors i el CMM, de 50 m², és de 13.533,31 m².

Les plaques es disposaran sobre el terreny mitjançant dos perns d’acer inoxidable i alumini, i la distància entre els perns serà de 4 m. Els perns es fixaran o s’engramponaran sobre el terreny, segons el resultat de l’estudi geotècnic i la millor solució possible.

Els panells tendran una inclinació del 20 %, i l’alçada màxima dels panells sobre el terreny serà de 2,10 m i la mínima, de 0,80 m sobre el terreny.

Es preveuen dos centres de transformació que s’ubicaran a la zona mitjana del parc, un centre de control i un centre de maniobra i mesura (CMM).

El CMM s’ubica a la parcel·la 659, devora el camí d’accés de Son Corcó; es tracta d’un edifici prefabricat de 5,9 m de longitud i 2,2 m d’amplada per 2,55 m d’alçada. Es preveu la construcció d’una solera de formigó d’uns 10 cm de dimensions adequades.

Al centre de la parcel·la se situaran dos centres de transformació prefabricats de 4,28 m de longitud, 2,2 m d’amplada i 2,585 m d’alçada.

El centre de control s’ubicarà dins un edifici prefabricat del tipus contenidor, de 6,05 m x 2,45 m i una alçada de 2,55 m.

Existeix una línia aèria de MT que travessa en diagonal la parcel·la. Es projecta una línia soterrada de mitja tensió des del punt de connexió passant pel CMM i d’aquí als dos CT, amb una longitud total de 470 m.

Els 33 inversors se situaran a l’estructura dels panells sota la placa.

Les línies elèctriques per a la interconnexió elèctrica en BT discorren soterrades o a una safata suportada a l’estructura en la seva totalitat.

A l’extrem nord-est s’instal·larà una nova torre de conversió aerosoterrada d’on sortirà la línia soterrada que alimenta el CMM; la línia transcorrerà soterrada pel camí públic de son Corcó.

El parc disposarà d’un enreixat perimetral i un sistema de seguretat integrat per dues càmeres.

El parc tendrà una barrera vegetal perimetral sobre un talús de terra.

Es preveu una producció elèctrica anual de 3.474.320 kWh i s’estima que les emissions de CO₂ estalviades anualment seran 2.9997.365,7 kg.

El pressupost de la instal·lació és de 1.681.680 €

Es preveu una vida útil de la instal·lació de 25-30 anys.

2. Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte

El projecte s’ubica a sòl classificat com a sòl rústic general fora d’àrees de prevenció de risc i d’àrea de protecció territorial de carreteres i fora d’espais de rellevància ambiental. Es tracta d’una parcel·la agrícola, desproveïda de vegetació natural per les actuacions agrícoles que s’hi desenvolupen i pràcticament sense pendent. No s’hi observen espècies de flora ni protegida ni catalogada.

De l’inventari de la fauna potencial que hi pugui haver a la parcel·la en destaca la tortuga mediterrània, i espècies d’aus com el milà, la perdiu, entre d’altres.

A la parcel·la no s’observen sondejos, la vulnerabilitat d’aqüífers és moderada i la massa d’aigua subterrània es troba classificada amb risc. No s’hi observen torrents propers que es puguin veure afectats pel projecte.

No s’observen béns catalogats ni béns d’interès cultural a la parcel·la.

D’acord amb el PDS energètic de les IB, la parcel·la es troba a aptitud mitjana per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

3. Resum del procés d’avaluació

3.1. Actuacions prèvies (art. 34 de la Llei 21/2013)

Respecte a la tramitació ambiental, tal com s’indica a l’article 33.2 amb caràcter previ a l’inici del procediment d’avaluació amb caràcter potestatiu, el promotor podrà sol·licitar, d’acord amb l’article 34, que l’òrgan ambiental elabori el document d’abast de l’EsIA, la qual cosa no s’ha sol·licitat.

3.2. Tramitació

El promotor encomana la redacció de l’Estudi d’impacte ambiental a l’empresa Podarcis Consultores, que té data de 25 de setembre de 2017.

L’expedient es tramita com a avaluació d’impacte ambiental ordinària, segons l’article 33 i els següents de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

3.3. Fase d’informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 121 de 3 d’octubre de 2017 es publica que el projecte, l’Estudi d’Impacte Ambiental, se sotmet a informació pública durant un termini de trenta dies.

a) Consultes administracions públiques

Durant l’exposició pública l’òrgan substantiu ha consultat les administracions següents:

- Ajuntament de Consell

- DG d’Agricultura i Ramaderia

- Dept. de Medi Ambient del Consell de Mallorca.

- Dept. de Territori del Consell de Mallorca

- Servei d’Estudis i Planificació de la DG de RRHH

- GOB

- Terraferida

- Amics de la Terra

- Red Eléctrica Española

- Endesa Distribución

I s’ha rebut la resposta de les administracions següents:

- En data 13 de novembre de 2017, té entrada a la CMAIB ofici de l’Ajuntament de Consell, amb l’informe jurídic i els informes dels tècnics urbanístics municipals adjunts amb una sèrie de condicionants que s’afegiran a la DIA.

- En data 23 d’octubre de 2017, el Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari informa favorablement el projecte i indica que la finca no es troba inscrita en el Registre general d’explotacions agràries, i que d’acord amb l’article 106.3 de la Llei 12/2014 l’informe no és preceptiu ni vinculant, atès que el projecte no supera 4 ha.

- En data 18 de gener de 2018, el departament d’Ordenació del Territori del Consell de Mallorca emet un informe favorable amb condicionants, que s’incorpora a la DIA.

b) Al·legacions

En data 7 de novembre de 2017, el cap de secció III de la DG d’Energia i Canvi Climàtic emet un certificat de l’exposició pública indicant que no consta que dins el termini de trenta dies d’exposició pública s’hagin presentat al·legacions.

c) No s’han realitzat consultes transfrontereres pel fet de no considerar-se necessàries.

4. Anàlisi tècnica de l’expedient 

4.1. Alternatives

A l’EsIA es presenten alternatives d’ubicació, de procés i l’alternativa zero.

Respecte a les alternatives d’ubicació, s’indica que tenint en compte l’aptitud del PDS Energètic s’han realitzat contactes amb dues parcel·les més ubicades en dos municipis diferents, on s’ha triat l’alternativa proposada.

Es presenten tres alternatives de fixació de les plaques i es fa un valoració dels impactes dels diferents sistemes de fixació tenint en compte la introducció d’elements no propis, la compactació del sòl, l’afecció a la permeabilitat del sòl i l’afecció al paisatge intrínsec, i es tria l’alternativa en menor impacte sobre el medi, especialment sobre el sòl i sobre el paisatge.

Es presenten alternatives d’altura de les plaques de 3 i 2,10 m indicant que l’alternativa de 2,10 m és més adequada ambientalment, atès que disminueix l’impacte visual.

4.2. Impactes principals de l’alternativa escollida i la seva correcció

Les actuacions principals susceptibles de generar impactes a la fase de construcció són l’adequació del terreny, la col·locació de les plaques sobre el terreny, la construcció de les edificacions auxiliars i l’obertura de rases.

A la fase de funcionament l’impacte principal és l’impacte visual de la mateixa instal·lació.

a) Sòl i subsòl

Respecte a l’impacte sobre el sòl s’indica que aquest es produirà principalment en la fase de construcció classificada com a moderada i no s’indica res respecte a la fase de desmantellament; aquest es pot considerar positiu atès que es tornar el sòl al seu estat original. No s’especifica on es realitzaran els aplecs de maquinària ni material.

Respecte a la cimentació necessària per a les edificacions aquesta serà la mínima possible, com també la dels pilons de suport de les plaques, els quals no necessiten cimentació.

Un cop finalitzada la fase d’obres s’haurà de descompactar el sòl que hagi sofert qualque afecció pel trànsit de maquinària i persones.

Un cop finalitzada l’activitat, el sòl es tornarà al seu estat original, s’haurà de descompactar.

La realització del talús perimetral que es preveu per a la plantació de la barrera vegetal es considera que provoca un impacte sobre el sòl i un augment de les emissions atmosfèriques.

b) Contaminació atmosfèrica i emissions

A l’EsIA es presenta un anàlisi del confort sonor diürn indicant que els valors al límit de la parcel·la es troben per davall de 50 dBA, cal indicar que segons el plànol que s’adjunta i les fotografies, la sonometria es va fer a una parcel·la enfront de la parcel·la on es pretén realitzar el projecte (pàgines 31-32 EsIA), però també cal indicar que l’actuació que es pretén desenvolupar durant la fase de funcionament no es considera una activitat impactant acústicament.

A la fase de construcció l’impacte sobre l’atmosfera per emissions de pols i partícules es considera moderat, pel moviment de terres, el trànsit de vehicles, etc., i s’estableixen una sèrie de mesures correctores per disminuir-lo, com limitar la velocitat, manteniment de la maquinària, evitar el moviment de terres en dies de vent, etc.

c) Hidrologia

No es preveu un impacte significatiu sobre les aigües subterrànies si es prenen les mesures preventives descrites a l’EsIA, per tal d’evitar la possible contaminació de l’aigua; especialment sempre que sigui possible la reparació de la maquinària es realitzarà a tallers especialitzats, i si s’ha de realitzar a la parcel·la, s’haurà de realitzar a zona impermeabilitzada.

Es disposarà de banys químics per tal d’evitar l’abocament d’aigües residuals a la parcel·la.

d) Flora

L’impacte sobre la flora es considera compatible, atès que no existeixen espècies protegides ni catalogades. S’observen espècies ruderals al voltant de la parcel·la.

La barrera vegetal serà d’espècies autòctones i de requeriment hídric baix.

e) Fauna

Es preveu un impacte temporal durant la fase de construcció de la instal·lació sobre la fauna, generada pel trànsit de maquinària, obres, etc.

Respecte a l’avifauna, es considera que durant la fase de funcionament, un cop finalitzades les obres, i amb l’existència del camp d’ametllers i la flora herbàcia es mantindran inalterades les zones d’espai vital d’aquests espècies.

D’acord amb el Bioatles (font IDEIB), només s’observa la presència de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) en el llistat d’espècies silvestres en règim de protecció especial. S’hauran de prendre mesures per tal de protegir-la, especialment durant l’execució de les rases. En el tancat perimetral es deixaran passos de fauna.

f) Residus

La generació de residus es produirà principalment durant la fase de construcció de terres i materials envolupants principalment.

S’indica que es realitzarà una separació dels residus en les diferents fraccions.

Els residus seran gestionats a través de gestors autoritzats.

g) Paisatge

L’impacte paisatgístic és sens dubte l’impacte més rellevant del projecte, especialment a la fase d’explotació, mentre que a la fase de clausura aquest serà nul, atès que es tornarà el terreny al seu estat original, ja que els panells són desmuntables i que el projecte té una vida estimada de 25 anys.

A l’estudi d’incidència paisatgística s’ha realitzat un estudi de visibilitat pel qual s’han definit tres plànols d’influència a 500 a 1.500 i a 3.500 m i s’han definit els punts d’observació d’un potencial observador a 1,70 m. La superposició de les conques visuals i els punts d’observació existents a l’àrea d’influència visual permet determinar l’afecció visual del projecte en el seu conjunt.

Dels 66 punts d’observació 4 són edificacions en menys de 500 m i la resta de punts es troben a més de 500 m i es tracta d’edificacions aïllades, 5 carreteres secundàries i a uns 3000 m, l’ANEI de la Serra de Tramuntana.

Tenint en compte l’àrea d’influència de 3.500 m, el projecte només és visible en un 3,4 % del territori, que es redueix a un 3,1 % amb les mesures correctores.

Com a mesura correctora es preveu la creació d’una pantalla visual amb un talús de 1-1,15 m i sobre aquest i a les zones de pendent espècies arbustives del tipus Pistacia lentiscus, Olea europea var. sylvestris i Juniperus, que permetrà una barrera visual d’uns 2-2,5 m.

g) Patrimoni

No s’observen a la parcel·la jaciments arqueològics, però no s’hi ha realitzat cap prospecció.

D’acord amb el PDS Energètic, caldrà dur a terme una prospecció arqueològica dels terrenys subjectes a les obres.

h) Població

Es preveu un impacte sobre la població resident a les parcel·les veïnes durant la fase de construcció i desmantellament, que es considera compatible, atès que és temporal i reversible, un cop finalitzada l’obra.

Durant la fase de funcionament no es preveu un impacte sobre la població del municipi de Consell.

4.3. Seguiment ambiental

Es presenta un pla de vigilància ambiental on es descriuen les mesures proposades per a la correcció de l’impacte sobre cada factor, i es descriu el cost aproximat de l’aplicació. Durant la fase d’obres s’emetrà un informe mensual per tal de realitzar el seguiment de les mesures correctores.

5. Conclusions

Per tot l’anterior, es proposa formular l’informe d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte “Parc Fotovoltaic de Son Corcó” en el terme municipal de Consell, promogut per Good Wind Entertainment SL, pel fet de concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin les mesures incloses en l’estudi d’impacte ambiental i els condicionants següents:

1. Abans de l’inici de les obres es durà a terme una inspecció visual per tal de determinar la presència d’exemplars de tortuga mediterrània, i altres espècies catalogades, i es retiraran a zones no afectades pel projecte els possibles exemplars presents.

2. Un cop finalitzades les obres de construcció s’haurà de descompactar el sòl per al pas de maquinària.

3. La malla que delimita el parc solar haurà de ser de tipus cinegètic, per permetre-hi el pas de fauna.

4. Les edificacions prefabicades hauran de tenir acabats adients amb l’entorn; es folraran de pedra.

5. Es mantindran tots els marges perimetrals de la parcel·la i la seva vegetació natural.

6. La barrera vegetal es realitzarà a tot el voltant de la parcel·la; aquesta pantalla estarà formada per  una  bardissa densa de garriga, amb espècies de fulla perenne, els quals se sembraran a la fase d’obres (ullastrar, mates, etc.); les espècies arbòries que s’han de sembrar tendran una alçada mínima de 2 m.

La bardissa densa de garriga farà el mateix efecte que el talús de terra, que es preveia d’1,5 m i disminuirà el moviment de terres i els impactes d’aquesta actuació.

Abans de l’inici de les obres s’haurà de presentar un estudi paisatgístic amb la inclusió d’aquestes mesures noves i la possible incidència visual des de les diferents zones d’observació.

7. Els moviments de terra seran els mínims indispensables i els excedents de la terra es podrà reutilitzar a la mateixa parcel·la.

8. Mentre que no quedi acreditada una forma de proveïment autoritzada, l’aigua per al reg haurà de proveir-se amb camions i el reg que es realitzi haurà de ser el que garanteixi un estalvi d’aigua.

9. S’haurà d’incloure el seguiment i control de la vegetació herbàcia natural amb pastura d’ovelles i amb mitjans mecànics quan els anteriors no siguin suficients.

10. La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà “en sec” amb la finalitat d’estalviar un recurs natural bàsic.

11. Haurà d’incloure el seguiment i control de la pantalla vegetal per tal de detectar baixes i la reposició d’arbres necessaris.

12. Un cop finalitzada l’activitat (amb una previsió de 25 anys) s’hauran de tornar les terres al seu estat preoperacional i s’hauran de gestionar correctament tots els residus generats a fi de deixar les parcel·les lliures d’aquests.

13. S’haurà de contractar un auditor ambiental per tal de coordinar, unificar i controlar la realització durant totes les fases del projecte de les mesures proposades i el PVA, ateses les dimensions i els impactes del projecte.

14. S’haurà d’aportar una imatge de tipus render de com quedarà la pantalla vegetal, proposada abans de l’inici de les obres.

D’acord amb l’informe del Departament de Territori del Consell:

15.Cal modificar els acabats exteriors de les edificacions proposades segons la Norma 22 del PTIM per tal de disminuir l’impacte paisatgístic.

16. Caldrà substituir el talús per una barrera vegetal més densa.

D’acord amb l’informe de l’Ajuntament de Consell:

17. Les construccions auxiliars han de complir els acabats descrits a les NNSS pel que fa als colors, acabats de teula, etc.; en concret, les assenyalades a l’article 176.

Condicions estètiques:

i.Les edificacions s’hauran d’adaptar a l’ambient on se situïn, amb colors de la gamma terrosos i exteriors degudament enjardinats i amb el compromís que es conservaran correctament.

ii.Caldrà detallar amb quins colors es pretenen pintar les estructures per minimitzar l’impacte i a quines estructures es refereix.

18. El promotor hauria d’entregar a l’Ajuntament un protocol de neteja on es detallin les feines a realitzar, els processos i el document justificatiu del seguiment.

19. S’hauria d’aportar a l’Ajuntament una còpia del Pla de Vigilància Ambiental, així com una còpia dels albarans d’entrega de material al gestor de residus.

20. Es presentarà un document justificatiu de la procedència de l’aigua i protocol de neteja en sec.

21. Es presentarà el contracte amb l’empresa especialitzada a què fa referència el darrer punt.

22. Es presentaran els plànols de senyalització de les obres.

23. Pel que fa als tancaments, s’haurà de complir l’art. 184 “Tancaments de finques i parcel·les” de les NNSS en vigor (BOIB núm. 92, de 21 de juny de 2007).

24. S’aportarà a l’Ajuntament un document d’inscripció de les instal·lacions contra incendis davant la Direcció General de Política Industrial.

25. S’aportarà contracte de manteniment subscrit amb l’empresa autoritzada per al manteniment de les instal·lacions contra incendis.

26. D’acord amb l’article 186, Normes Generals d’Ambient i Estètica de les NNSS de Consell:

a. En general, a carreteres i camins de trajecte pintoresc no es permetrà que la situació, massa o alçada de les construccions o de les seves barreres o parets limitin excessivament el camp visual per contemplar-hi les belleses naturals o rompin l’harmonia del paisatge.

b. Les casetes transformadores d’energia elèctrica s’emplaçaran a llocs que no desentonin amb el paisatge i els seus acabats, formes i colors, hauran de ser harmònics amb l’entorn (d’acord amb el Títol VIII.- Condicions generals d’higiene, seguretat i estètica i l’article 228, instal·lacions de servei).

27. S’aportarà còpia del pla i de l’informe mensual a l’Ajuntament.

Aquest DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització.

Aquest DIA s’emet segons el meu saber i entendre i sense perjudici de millor criteri al qual sotmet aquest informe.

Es recomana:

Estudiar la possibilitat de crear un espai en el parc destinat a l’educació ambiental de l’escola de Consell, amb un programa de visites guiades on els alumnes puguin dur a terme una unitat didàctica relacionada amb les energies renovables.

 

Palma, 6 de maig de 2018

El president de la CMAIB

 Antoni Alorda Vilarrubias