Butlletí Oficial de les Illes Balears

 En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb les condicions establertes a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 26 d’abril de 2018.

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte d’aquest informe es tramita pel procediment d’avaluació ambiental ordinària segons el grup 3.12 de l’annex I de la Llei 12/2016 (Projectes sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental ordinària), de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, que inclou

“Instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa següents:

- Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades en sòl rústic a les zones d’aptitud alta del PDS d’energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.

- Instal·lacions amb una ocupació total de més d’1 ha situades en sòl rústic fora de les zones d’aptitud alta del PDS d’energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.

- Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1000 m² que estiguin situades en sòl rústic protegit”.

En el cas concret del present projecte, té una superfície de 27899 m² i es troba a una zona d’aptitud mitjana i alta del PDS d’energia. Les plaques fotovoltaiques no estarien situades sobre coberta. Per tant, s’ajustaria al segon dels casos.

Amb caràcter previ a l’autorització administrativa, procedeix formular la declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’article 41 de la Llei 21/2013.

Informació del projecte:

1. El projecte du per títol “Projecte de parc solar fotovoltaic Alacantí, pol. 16, parc. 865 (TM de Llucmajor)”.

2. La parcel·la on es preveu ubicar la planta fotovoltaica està classificada com a sòl rústic general. És gairebé plana. Presenta vulnerabilitat d’aqüífers moderada. Una petita part és APT de carreteres, de la Ma-5020, que uneix els nuclis de Llucmajor i Porreres. Es troba a una distància aproximada d’1,3 km a l’est de Llucmajor.

3. El parc està integrat per 2973,08 kW pic de plaques solars, i ocupa una superfície total de 27899 m². El nombre de plaques solars és de 10252. Se n’estima una producció anual de 4409,9 MWh/any. L’energia contínua produïda pels panells solars és transformada als inversors per adequar-la a la que circula per la xarxa comercial elèctrica (de contínua a alterna). Dels inversors passa als transformadors, que converteixen la baixa tensió en alta tensió i la pugen fins a 15000 V per al transport fins al punt de connexió amb la xarxa de distribució, des d’on es bolca a la xarxa.

4. L’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA, d’ara endavant) preveu realitzar rases per a les conduccions internes de 0,60 m d’ample i 0,60 m-0,90 m de fondària. La línia d’evacuació tendrà una amplada de 0,40 m-0,60 m i 0,80 m de fondària.

5. El parc fotovoltaic projectat entra dins la categoria C, segons la classificació d’aquest tipus d’instal·lacions del Pla Director Sectorial (Decret 33/2015), caracteritzat per tenir una ocupació territorial igual o inferior a 4 ha i no ser del grup A ni del grup B.

6. Els elements que integren la instal·lació són els següents:

- Generadors fotovoltaics

- Inversors

- Conductes elèctrics inferiors

- Centres de transformació

- Centre de Maniobra i Mesura Fotovoltaica (CMM), on s’inclou el centre de control.

- Línia elèctrica d’evacuació de mitja tensió.

7. Hi haurà dos transformadors, que se situaran a dos edificis prefabricats Ormazábal. A un d’aquests també hi haurà el CMM. Les dimensions seran 4,3 x 2,2 x 2,6 m per al del primer transformador i 8 x 2,2 x 2,8 m per al del segon transformador i CMM.

8. La línia d’evacuació de 15 kV sortirà des del CMM fins a una torre aèria-subterrània del tipus CAS que cal instal·lar. A partir d’allà l’electricitat es bolcarà a la xarxa de mitja tensió a Algaida, d’ENDESA. La longitud de la línia és de 150 m i discorrerà íntegrament per sota de vial (llevat dels tres metres entre el camí i el suport de conversió).

9. Els panells fotovoltaics se situaran a sobre d’estructures ancorades al terra. Aquestes estructures s’enganxaran mitjançant grampons o bé aniran clavades. D’aquesta manera assoleixen elevacions de fins a 2 m des del sòl. El tipus de grampó el determinen les característiques del substrat. Caldrà dur-hi a terme un estudi geotècnic. Se’n posen quatre per cada 8 metres lineals d’estructura. L’impacte sobre el terreny, en conseqüència, serà reduït, i quan finalitzi la vida útil de les plaques, es desmunti el parc i la vegetació es recuperi, els senyals de l’ocupació del terreny seran reduïts.

10. Es tancarà el perímetre de la planta fotovoltaica, amb aproximadament 771 m de tanca. L’alçada proposada és de fins a 2,5 m des del terra, i es deixen 20 cm a la part inferior per permetre-hi el pas d’animals petits.

11. L’EIA indica que, per a la col·locació del conjunt de plaques, caldrà eliminar la vegetació del terreny. La parcel·la es destinava a conreu de secà. Hi ha arbres dispersos, qualque filera de vegetació puntual i un petit redol de garriga amb alzina i ullastre dispers. La fotografia aèria de sota mostra la rellevància escassa de la vegetació de l’indret.

12. En aquests moments hi ha una línia elèctrica de mitja tensió que travessa la parcel·la per la part nord-oest. El projecte en preveu el soterrament, que passarà a discórrer pels límits de la parcel·la. El suport elèctric situat a la part nord es convertirà en un suport de conversió aereo-subterrani. El que hi ha a l’oest de la parcel·la serà suprimit.

13. La vida útil de les plaques és de 25-30 anys. Per tant, és el temps de durada de l’explotació del parc fotovoltaic.

14. Es proposen quatre alternatives d’ubicació factibles (figura 2), de les quals s’ha seleccionat la 1. Les quatre alternatives corresponen a sòls destinats a conreu de secà.

15. Els parcs fotovoltaics més propers (situats al mateix municipi) es troben a uns 7 km de distància. Són els de Son Valardell i Son Quartera.

Elements significatius de l’entorn del projecte

La parcel·la 865 del polígon 16 de Llucmajor es troba sobre sòl rústic general (SRG).

La zona pertany a la Unitat Paisatgística (UP), 7 del PTM. La parcel·la és gairebé plana.

No es troba afectada per espais de rellevància ambiental (LECO) ni per APR de cap tipus.  Presenta vulnerabilitat d’aqüífers moderada.

Segons la cartografia de les zones d’aptitud per acollir-hi instal·lacions fotovoltaiques del PDS d’energia, la zona presenta categoria mitjana amb una petita fracció d’alta.

Resum del procés d’avaluació

Tramitació

Des del punt de vista ambiental, el projecte es tramita pels articles 33-44 de la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental.

Segons l’article 14.1 de la Llei 12/2016, d’avaluació ambiental de les Illes Balears:

 Han de ser objecte d’avaluació d’impacte ambiental ordinària els projectes següents, públics o privats:

1. Els projectes inclosos en l’annex I, i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars de l’annex I mitjançant l’acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun.

2. (...)

3. (...)

4. (...)

El supòsit de parc fotovoltaic es pot considerar inclòs dins l’annex I, grup 3 punt 12.

El projecte es tramita als efectes de l’article 127 del RD 1955/2000, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica, i als efectes de l’article 3 de la Llei 13/2012, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries.

La tramitació del projecte inclou la necessitat d’autorització administrativa i declaració d’utilitat pública.

Fase de consultes

S’han efectuat consultes a:

- GOB, de 14/11/2017

- Terraferida, de 14/11/2017

- Amics de la Terra, de 14/11/2017

- Endesa distribución, de 14/11/2017

- Red Eléctrica de España, de 14/11/2017

- Ajuntament de Llucmajor, de 13/11/2017

- Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, de 13/11/2017

- Departament de Medi Ambient (Consell de Mallorca), de 13/11/2017

- Departament del Territori (Consell de Mallorca), de 13/11/2017

S’ha rebut resposta de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, del Departament del Territori del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Llucmajor, que l’òrgan substantiu ha remès a la CMAIB per adjuntar-los a l’expedient.

L’informe del Servei de Reforma i Desenvolupament Rural conclou que “s’informa favorablement la modificació del projecte de la instal·lació fotovoltaica”, sense condicionants.

El Servei d’Ordenació del Territori del Consell de Mallorca (emès el 18/01/2018) conclou que “s’informa favorablement la proposta, amb les condicions següents:

- Cal reduir l’alçada del tancament de malla metàl·lica del camp solar fins a 2,20 m.

- Cal modificar els acabats exteriors de les edificacions proposades per tal de disminuir l’impacte paisatgístic, segons la norma 22 del PTM.

- Substituir el talús de terres per una barrera vegetal més densa amb una composició mixta d’espècies arbòries i arbustives autòctones i de baix requeriment hídric.

- Cal aportar una imatge tipus render incloent les mesures adoptades per tal de fer una simulació de l’efecte final d’aquestes mesures.

- Cal sol·licitar els informes i autoritzacions legalment previstos a l’article 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears”.

L’informe de l’arquitecte de l’Ajuntament de Llucmajor (emès el 26/02/2018) indica els condicionants següents:

- Els tancaments seran massissos del tipus mur de pedra en sec tradicional de la zona (a dues cares) o de marès, i hi queden expressament prohibits els murs de formigó, amb blocs de formigó o ceràmics (siguin vistos o no), les gelosies, etc., i els referits que imiten especejament de marès.

- L’altura màxima de la part massissa serà d’un metre sobre cada punt del terreny natural. Sobre aquesta altura massissa no es podran admetre tancaments de filferro o reixeta, amb suports a l’estil tradicional de la zona (ullastre, pi o similar), i tanques formades per bocins de branques gruixades enllaçades mitjançant dues o tres fileres de filferro llis. L’altura màxima del tancament serà de 2,00 m.

- El tancament d’una finca que limiti amb un camí municipal s’ha de retirar com a mínim 3,50 m de l’eix del camí esmentat camí, i si fa partió amb un camí d’establiments s’ha de retirar com a mínim 2,50 m de l’eix del dit camí. En cas que faci partió amb carretera, el tancament es retirarà segons el que disposi l’organisme oficial competent. Si existeix un creuament de camins, sigui quin sigui l’angle que formin, es farà un xamfrà perpendicular a la bisectriu de l’angle d’ambdós camins (d’una longitud mínima de 4,00 m).

- Les entrades a propietats o portells s’executaran en marès o paret seca, amb unes dimensions mínimes de 0,40 m x 0,40 m (ample) x 2,50 m (alt), i màximes de 0,80 m x 0,80 m (ample) x 2,50 m (alt).

- Els noms de les propietats que es retolin a les entrades, seran els noms toponímics de les finques, zones o predis, i el material, colors i estètica emprats, estaran d’acord amb el medi i l’entorn en què s’ubiquin. Es prohibeix la retolació de qualsevol altre tipus de nom. A banda del toponímic, únicament es podrà retolar el polígon i la parcel·la que li correspongui.

- Es prohibeixen elements decoratius en els portells d’entrada, tancaments, interior de les finques, etc., que no harmonitzin amb les condicions estètiques tradicionals del medi rural.

- Els portells es podran tancar únicament amb barreres de barrots (construïdes en fusta o ferro, sense adorns de cap tipus) sobre frontisses o amb mecanisme automàtic que no sigui visible des de l’exterior, i només es podran pintar amb color marró o verd carruatge. Es prohibeixen les barreres totalment massisses (metàl·liques o de fusta): únicament es permet 1,00 m massís (part inferior). La resta seran barrots que permetin la vista lliure a l’interior de la finca.

L’informe de l’enginyer de l’Ajuntament de Llucmajor (lliurat el 14/02/2018) indica els condicionants següents:

- El traçat de les instal·lacions aèries se situarà com a mínim a 4 m dels eixos dels camins.

- A les instal·lacions subterrànies, les rases se situaran i executaran d’acord amb les normes següents:

+ La rasa anirà sempre per la vorera del camí, separada com a màxim 0,80 m de les parets existents, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 1,2 m fins a la vorera del camí.

+ Els creuaments en sentit transversal dels camins seran entubats, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 0,6 m a cada un dels costats de l’eix de la rasa, i de tota l’amplada del camí.

+ Les característiques del paviment nou seran les mateixes que les que hi havia abans. Prèviament a la reposició asfàltica s’ha de rebaixar el que faci falta per poder mantenir els nivells actuals (i s’haurà de formigonar tota l’amplada de la rasa amb una solera que no permeti l’enfonsament de la reposició).

+ Durant el decurs de l’obra no es podran mantenir més de 100 m de rasa oberta. Els talls al paviment asfàltic es realitzaran amb talladora de disc i seran totalment rectes i nets a tot el seu recorregut.

- L’ET ha d’estar situada dins una única parcel·la cadastral, respectant aquestes separacions mínimes: a) 3 m a la vora del camí; b) 7 m de l’eix del camí, i c) 3 m dels veïnats. Dins el perímetre de protecció de l’ET no es pot deixar formigó vist. L’acabat del paviment només pot ser d’un dels tipus següents: empedrat amb pedra viva, marès de pla, o rajoles de fang (anomenades de gerrer o de pols).

- Els elements d’obra següents: caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per a un o a diversos comptadors, CPM, etc., de les xarxes de qualsevol tensió tant enterrades com aèries, se situaran encastades a la paret de tancament de la finca.

-Tots els element d’obra (ET i tancament del recinte de l’ET, tot tipus de casetes, caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per a un o diversos comptadors, CPM, etc.) han de complir les condicions de tipus estètic següents:

+ Les cobertes seran inclinades amb la teula àrab tradicional.

+ Les portes, finestres, etc., dels elements d’obra seran del tipus persiana mallorquina i es pintaran de color verd carruatge.

+ Es permeten els paraments de marès vist o paret seca. En cas de fer ús d’un altre tipus de material, l’acabat exterior serà amb el tradicional arenat de ciment natural (embetumat mallorquí).

Cal dir que existeix una discrepància entre els informes del Servei d’Ordenació del Territori i el de l’arquitecte de l’Ajuntament de Llucmajor pel que fa a l’altura del tancament perimetral de la parcel·la. Mentre que el primer indica una alçada de 2,20 metres, el segon imposa un límit de 2,00 m. Segons el criteri del tècnic sotasignat, s’haurà d’aplicar l’indicat per l’arquitecte municipal (pel fet de ser més restrictiu) i, per tant, l’altura màxima permesa hauria de ser de 2,00 m.

Anàlisi tècnica de l’expedient

Es presenten diferents alternatives:

L’alternativa zero preveu la no execució del projecte. L’EIA indica que, en aquest cas, es perdria una bona oportunitat de reduir la dependència energètica exterior que hi ha a les Illes Balears, de reduir la contaminació i la producció de gasos d’efecte hivernacle i, a més, tot i que mínimament, si s’executa el projecte es millorarà el balanç energètic entre energies renovables i no renovables de la nostra comunitat autònoma, clarament favorable al segon grup.

Una vegada descartada l’alternativa zero, cal resoldre el tema de l’emplaçament del projecte.

Els criteris més favorables per determinar la idoneïtat de la ubicació, des del punt de vista tècnic, són:

- Nivells d’irradiació solar elevats

- Absència de barreres geogràfiques

- Superfície plana i sense activitat sísmica

- Proximitat a un punt d’evacuació elèctric

Des del punt de vista ambiental:

- Absència d’espais naturals protegits a les proximitats

- Vegetació i fauna banals

- Afecció mínima al planejament urbanístic

- Afecció per altres activitats

Així, es presenten quatre alternatives d’ubicació que apareixen grafiades a la figura 1. Totes aquestes corresponen a sòls destinats a conreu de secà i sense figures de protecció territorial ni APR.

L’alternativa 2 presenta nombrós arbrat autòcton dispers, i la distància entre el punt de connexió i el punt d’evacuació és de 4 km. Es troba prop d’ANEI.

L’alternativa 3 es troba a una parcel·la amb presència d’arbrat dispers i a un àmbit on ja existeixen nombroses instal·lacions fotovoltaiques.

L’alternativa 4 presenta un arbrat molt escàs però la línia d’evacuació seria d’1,2 km.

Per tant, la que segons l’EIA reuneix les característiques més idònies (cobertura arbòria reduïda i distància escassa al punt d’evacuació) és la 1.

La hidrologia tampoc sembla que se’n pugui veure afectada. La zona està considerada com de vulnerabilitat d’aqüífers moderada, però l’activitat que es pretén dur a terme a la parcel·la no és contaminant.

Pel que fa a la línia d’evacuació, no es proposen alternatives. La que es presenta va en línia recta durant només 150 m (la més curta de totes), soterrada per vial i, en definitiva, l’impacte és el més reduït possible.

Pel que fa a la biodiversitat de l’indret, no és rellevant. Al Bioatles (en consulta realitzada el 26/03/2017) no hi consta la presència de cap espècie catalogada i amenaçada a l’àmbit del projecte.

Com s’ha esmentat, el medi està alterat per l’activitat agrícola. El terreny correspon a un camp de conreu de secà, amb presència d’alguns exemplars d’alzina, garrover i ullastre. Segons l’EIA, aquests arbres hauran de ser eliminats. No hi ha vegetació natural.

Considerant que a la parcel·la actualment ja existeixen arbres d’aquestes espècies, el tècnic sotasignat considera que cal intentar aprofitar-los per formar part de la pantalla vegetal. Així, aquells que tenguin major port han de ser trasplantats al perímetre de la parcel·la per realitzar aquesta funció, sempre que tècnicament sigui factible.

D’altra banda, l’EIA indica que les diferents instal·lacions que es col·locaran a la parcel·la i que són necessàries per al funcionament correcte de la instal·lació elèctrica (centres de transformació, centre de control i centre de Maniobra i Mesura Fotovoltaica) seran de formigó i prefabricats. No s’ha identificat al text cap referència a la integració paisatgística d’aquests elements, aspecte que consideram rellevant. La norma 22 del PTM indica com han de ser els acabats d’aquest tipus de construccions dins sòl rústic.

Cal recordar que l’annex F del Decret 33/2015, de 15 de maig, d’aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, relaciona les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d’instal·lacions fotovoltaiques. Existeix un apartat per a les del tipus B, C i D. Recordem que el projecte que s’informa és del tipus C. Les mesures indicades s’hauran d’aplicar, si escau, segons les característiques particulars d’aquesta instal·lació.

Tot i que el Bioatles no indica presència d’espècies de fauna singular a l’indret, no es pot descartar que s’hi puguin trobar exemplars com tortugues, eriçons, marts, conills, calàpets, etc. I que aquests animals puguin caure a les rases si aquestes queden destapades fora de la jornada laboral. Per tant, caldrà realitzar revisions diàries per retornar al medi els animals que hagin quedat atrapats.

Cal dir que existeix una discrepància entre els informes del Servei d’Ordenació del Territori i el de l’arquitecte de l’ajuntament de Llucmajor pel que fa a l’altura del tancament perimetral de la parcel·la. Mentre que el primer indica una alçada de 2,20 metres, el segon imposa un límit de 2,00 m. Segons el criteri del tècnic sota signant, s’haurà d’aplicar l’indicat per l’arquitecte municipal (en ser més restrictiu) i, per tant, l’altura màxima permesa hauria de ser de 2,00 m.

El projecte inclou el soterrament de la línia elèctrica que passa per sobre de la parcel·la. Aquesta és una actuació positiva en dos aspectes: d’una banda, es millora paisatgísticament l’indret i, de l’altra, es disminueix el risc de col·lisió i electrocució de les aus.

Estudi d’incidència paisatgística:

Segons l’article 17.5 de la Llei 12/2016, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, cal incloure un annex d’incidència paisatgística que “identifiqui el paisatge afectat pel projecte, els efectes del seu desenvolupament, i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries”.

L’EIA presenta l’annex 4, on podem trobar l’estudi esmentat. Fa un diagnòstic de la situació actual des del punt de vista paisatgístic i avalua quins serien els impactes que, previsiblement, produiria el desenvolupament del projecte sobre els elements integradors del paisatge. Finalment, indica quins serien els criteris i mesures a prendre per integrar el projecte dins el medi que l’envolta (n’adjunta infografies).

S’analitza el paisatge en un radi de dos quilòmetres al voltant de la parcel·la on el projecte preveu ubicar-hi el parc fotovoltaic. Segons el PTM, l’àmbit està inclòs a la Unitat Paisatgística 7 (Migjorn).

El projecte es troba sobre una plana aproximadament a 100 msnm. Està conformat per materials quaternaris. És un mosaic de cultius amb edificacions disperses, carreteres, línies elèctriques, etc. La vegetació natural està integrada per petites taques aïllades mixtes de pinar-ulllastrar-alzinar.

Dins el radi de dos quilòmetres gairebé no hi ha presència de motes forestals “naturals” constituïdes per alzines o pins. En qualsevol cas, cap que estigui cartografiada al Decret Alzinars (Decret 130/2001).

La qualitat visual de tot l’àmbit analitzat (2 km de radi) ha esta ponderada sobre la base dels criteris següents: vegetació i usos del sòl, aigües superficials, litologia, espais naturals i elements antròpics.  La valoració conclou que un 19,30 % del territori té qualitat visual molt baixa i un 73,29 %, baixa. Les valoracions alta i molt alta sumen 2,02 %, i es determinen per l’existència del puig de la Glòria (AANP), a gairebé 2 km a l’est de la ubicació proposada.

S’ha avaluat també la fragilitat del paisatge sobre la base de la visibilitat i accessibilitat. Del total de l’àmbit, es pot veure des d’un 8,1 % de l’àrea, bàsicament des de les terrasses més elevades del nucli de Llucmajor i des del puig de la Glòria, tot i que l’Estudi indica que en aquest darrer cas, la vegetació arbòria existent en dificulta la visibilitat.

La conclusió global de l’Estudi és que el paisatge en conjunt té una valoració global baixa o molt baixa en un 67 % del territori. L’impacte paisatgístic derivat de l’execució i explotació és considerat moderat.

Es proposen cinc mesures d’integració paisatgística: optimització de l’ocupació del sòl, abalisat de la zona d’obres (circulació de vehicles i maquinària), gestió correcta de la terra vegetal, restitució de les superfícies d’ocupació temporal i instal·lació d’un apantallament vegetal constituït per 780 exemplars de garrovers, ullastres i alzines.

Conclusions

Per tot l’anterior, es proposa formular la declaració d’impacte ambiental favorable del projecte de parc solar fotovoltaic Alacantí, pol. 16, parc. 865 (TM de Llucmajor), promogut per Good Wind Entertainment, en concloure’s que previsiblement no s’hi produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA i els condicionants següents:

- Cal fer servir els arbres de gran port existents actualment a la parcel·la (ullastres, alzines, garrovers) per dur a terme l’apantallament vegetal de la parcel·la, trasplantant-los, sempre que sigui tècnicament possible.

- Cal efectuar tasques d’integració paisatgística de les construccions que es disposin com a conseqüència de l’execució del projecte, en aplicació de la norma 22 del PTM.

- Cal aplicar les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d’instal·lacions que siguin adients segons l’annex F del Decret 33/2015, de 15 de maig, d’aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

- Cal prendre mesures per evitar la caiguda de fauna a les rases realitzades. Si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, s’han de disposar llistons per permetre’n la sortida. Es faran revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

 Tal com indica l’Informe tècnic del Servei d’Ordenació del Territori, de 18/01/2018 (RE Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat núm. 1086, de 23/01/2018):

- Cal modificar els acabats exteriors de les edificacions proposades per tal de disminuir l’impacte paisatgístic, segons la norma 22 del PTM.

- Substituir el talús de terres per una barrera vegetal més densa amb una composició mixta d’espècies arbòries i arbustives autòctones i de requeriment hídric baix.

- Cal aportar una imatge tipus render incloent les mesures adoptades per tal de fer una simulació de l’efecte final d’aquestes mesures.

- Cal sol·licitar els informes i autoritzacions legalment previstos a l’article 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Tal com indica l’informe tècnic de l’arquitecte de l’Ajuntament de Llucmajor, de 26/02/2018 (RE Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat núm. 4772, de 06/03/2018):

- Els tancaments seran massissos del tipus mur de pedra en sec tradicional de la zona (a dues cares) o de marès, i hi queden expressament prohibits els murs de formigó, amb blocs de formigó o ceràmics (siguin vistos o no), les gelosies, etc., i els referits que imiten especejament de marès.

- L’altura màxima de la part massissa serà d’un metre sobre cada punt del terreny natural. Sobre aquesta altura massissa no es podran admetre tancaments de filferro o reixeta, amb suports a l’estil tradicional de la zona (ullastre, pi o similar), i tanques formades per bocins de branques gruixades enllaçades mitjançant dues o tres fileres de filferro llis. L’altura màxima del tancament serà de 2,00 m.

- El tancament d’una finca que limiti amb un camí municipal s’ha de retirar com a mínim 3,50 m de l’eix del camí esmentat camí, i si fa partió amb un camí d’establiments s’ha de retirar com a mínim 2,50 m de l’eix del dit camí. En cas que faci partió amb carretera, el tancament es retirarà segons el que disposi l’organisme oficial competent. Si existeix un creuament de camins, sigui quin sigui l’angle que formin, es farà un xamfrà perpendicular a la bisectriu de l’angle d’ambdós camins (d’una longitud mínima de 4,00 m).

- Les entrades a propietats o portells s’executaran en marès o paret seca, amb unes dimensions mínimes de 0,40 m x 0,40 m (ample) x 2,50 m (alt), i màximes de 0,80 m x 0,80 m (ample) x 2,50 m (alt).

- Els noms de les propietats que es retolin a les entrades, seran els noms toponímics de les finques, zones o predis, i el material, colors i estètica emprats, estaran d’acord amb el medi i l’entorn en què s’ubiquin. Es prohibeix la retolació de qualsevol altre tipus de nom. A banda del toponímic, únicament es podrà retolar el polígon i la parcel·la que li correspongui.

- Es prohibeixen elements decoratius en els portells d’entrada, tancaments, interior de les finques, etc., que no harmonitzin amb les condicions estètiques tradicionals del medi rural.

- Els portells es podran tancar únicament amb barreres de barrots (construïdes en fusta o ferro, sense adorns de cap tipus) sobre frontisses o amb mecanisme automàtic que no sigui visible des de l’exterior, i només es podran pintar amb color marró o verd carruatge. Es prohibeixen les barreres totalment massisses (metàl·liques o de fusta): únicament es permet 1,00 m massís (part inferior). La resta seran barrots que permetin la vista lliure a l’interior de la finca.

Tal com indica l’informe Informe tècnic de l’enginyer de l’Ajuntament de Llucmajor, de 14/02/2018 (RE Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat núm. 4772, de 06/03/2018):

- El traçat de les instal·lacions aèries se situarà com a mínim a 4 m dels eixos dels camins.

- A les instal·lacions subterrànies, les rases se situaran i executaran d’acord amb les normes següents:

+ La rasa anirà sempre per la vorera del camí, separada com a màxim 0,80 m de les parets existents, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 1,2 m fins a la vorera del camí.

+ Els creuaments en sentit transversal dels camins seran entubats, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 0,6 m a cada un dels costats de l’eix de la rasa, i de tota l’amplada del camí.

+ Les característiques del paviment nou seran les mateixes que les que hi havia abans. Prèviament a la reposició asfàltica s’ha de rebaixar el que faci falta per poder mantenir els nivells actuals (i s’haurà de formigonar tota l’amplada de la rasa amb una solera que no permeti l’enfonsament de la reposició).

+ Durant el decurs de l’obra no es podran mantenir més de 100 m de rasa oberta. Els talls al paviment asfàltic es realitzaran amb talladora de disc i seran totalment rectes i nets a tot el seu recorregut.

- L’ET ha d’estar situada dins una única parcel·la cadastral, respectant aquestes separacions mínimes: a) 3 m a la vora del camí; b) 7 m de l’eix del camí, i c) 3 m dels veïnats. Dins el perímetre de protecció de l’ET no es pot deixar formigó vist. L’acabat del paviment només pot ser d’un dels tipus següents: empedrat amb pedra viva, marès de pla, o rajoles de fang (anomenades de gerrer o de pols).

- Els elements d’obra següents: caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per a un o a diversos comptadors, CPM, etc., de les xarxes de qualsevol tensió tant enterrades com aèries, se situaran encastades a la paret de tancament de la finca.

-Tots els element d’obra (ET i tancament del recinte de l’ET, tot tipus de casetes, caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per a un o diversos comptadors, CPM, etc.) han de complir les condicions de tipus estètic següents:

+ Les cobertes seran inclinades amb la teula àrab tradicional.

+ Les portes, finestres, etc., dels elements d’obra seran del tipus persiana mallorquina i es pintaran de color verd carruatge.

+ Es permeten els paraments de marès vist o paret seca. En cas de fer ús d’un altre tipus de material, l’acabat exterior serà amb el tradicional arenat de ciment natural (embetumat mallorquí).

Es recorda que part de la parcel·la està afectada per APT de carreteres, i que sobre aquesta franja no es poden disposar plaques solars.

Aquesta proposta de Declaració d’impacte ambiental s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per obtenir-ne l’autorització.

Palma, 6 de maig de 2018

El president de la CMAIB

   Antoni Alorda Vilarrubias