Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció V. Anuncis

Subsecció segona. Altres anuncis oficials

AJUNTAMENT DE MANACOR

Núm. 3930
Notificació desestimació reclamació responsabilitat patrimonial Exp. 30/2015

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Per no haver pogut ésser efectuada la preceptiva notificació en el domicili de la interessada, relativa a l’expedient de responsabilitat patrimonial núm. 30/2015 que es tramita en el departament de Secretaria d’aquest Ajuntament, pel present anunci es notifica a la Sra. Lagle Troncoso Panchana que  s’ha emes la següent resolució:

“Assumpte: desestimació expedient de responsabilitat patrimonial núm. 30/2015.

 En data 25 de setembre de 2017, la 5a tinent de batle, per delegació de signatura, ha adoptat la següent resolució:

 “Vist l’expedient seguit a la Sra. Lagle Troncoso Panchana sobre reclamació de responsabilitat patrimonial d’aquesta Administració Pública, resultant els següents

 ANTECEDENTS DE FET

 1. La reclamant exposa que el dia 2 de desembre de  2015, la seva filla va caure quan anava amb la bicicleta per la costa d’en Blau de Porto Cristo, segons la reclamant per la falta de baranes de protecció devora les escales. Aquesta caiguda li va provocar un fort impacte en el cap, a causa del qual va ser traslladada a l’Hospital de Manacor, on li van realitzar diferents proves i va romandre un dia hospitalitzada amb observació.

 2. A causa d’aquest fets, la Sra. Lagle Troncoso Panchana en data 16 de desembre de 2015 va presentar reclamació de responsabilitat patrimonial, sol·licitant una indemnització de 500 euros per l’estada a l’hospital.

 3.- En data 5 d’agost de 2016 es va incoar el procediment de responsabilitat patrimonial.

 4- Proposta de la instructora de l’expedient de data 25 de setembre de 2017

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. La responsabilitat patrimonial al nostre ordenament troba els fonaments a l’art. 32 i següents de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim jurídic de les Administracions Públiques.

El procediment a seguir, és el regulat en els art. 54 i següents de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de Procediment Administratiu Comú, amb les especialitats que preveu l’art. 65.

El particular té dret a ser indemnitzat per l’Administració per tota lesió que sofreixi en qualsevol dels seus bens i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic, excepte en els casos de força major o de danys que el particular tingui el deure de suportar

En tot cas, els dany al·legat ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones.

SEGON. El reclamant pretén establir relació de causalitat entre la caiguda que va patir la seva filla, Mia Isabella Troncoso Panchana de 5 anys d’edat quan tornava de l’escola en bicicleta i el funcionament del servei públic, al·legant que va sofrir la caiguda a unes escales per falta de baranes.

Per poder comprovar els fets, la instructora va sol·licitar informe al departament d’Urbanisme, demanant informació sobre els fets, per tal d’aclarir si la via compleix la normativa i si es necessària la col·locació de baranes a una escala de només tres escalons. El Departament d’Urbanisme va remetre informe en data 21 de novembre de 2016, en el qual fa referència en primer lloc al carril de bicicletes, no obstant la menor no circulava pel carril en el moment de la caiguda, sinó que es trobava circulant per una zona de vianants amb un accés a la platja, l’informe de l’arquitecte municipal posa de manifest que les normes subsidiàries no contenen cap disposició específica sobre escales i baranes en la via pública.

 

Pel que fa a la reclamant, no presenta cap prova ni cap testimoni de què efectivament els danys de la menor foren a causa de la falta de baranes en els tres escalons situats a la costa d’en Blau de Porto Cristo, escalons que d’acord amb l’informe del departament d’Urbanisme no estan subjectes a la necessitat de baranes per falta de regulació a la normativa aplicable.

TERCER. El reconeixement de la responsabilitat patrimonial de l’Administració requereix de la concurrència d’una sèrie de requisits (funcionament normal o anormal dels serveis públics, la producció d’un mal real i efectiu, l’existència de causalitat entre el mal sofert i el funcionament dels serveis públics, llevat en el cas de força major), en aquest cas concret sols s’ha justificat l’existència d’un mal real i efectiu, fet que no és motiu suficient per entendre la seva petició, donat que no queda justificat com varen ocórrer els fets ni el requisit de la causalitat.

En responsabilitat patrimonial s’atribueix la càrrega de la prova a aquell que sosté el fet. És a dir, és a la part demandant a qui correspon la càrrega de la prova, així com la determinació de la causalitat que permet la imputació de la responsabilitat a l’Administració. En el present expedient els danys soferts per la menor Mia Isabella Troncoso Panchana queden degudament acreditats mitjançant informe metge de data 2 de febrer de 2015, informe on es fa constar que la menor circulava en bicicleta i fora el corresponent casc de seguretat. No obstant falta prova de que els mals foren a causa del funcionament del servei públic, per quan de les fotografies aportades es desprèn que la menor ja no circulava pel carril de bicicletes, és trobava circulant per una zona de vianants amb arbres i tres escalons destinats a millorar l’excés a la platja. De les fotografies s’observa que el conjunt d’escales que segueixen la costa d’en blau, on hi ha un desnivell considerable, disposen de baranes de seguretat al llarg de tot el passeig, no obstant aquest petit desnivell que tan sols consta de tres escalons no disposa de baranes de seguretat, per quan es tracta d’un petit desnivell d’accés a la platja mitjançant una rampa o aquest pocs escalons que s’adeqüen a la normativa vigent.

Les proves aportades a l’expedient no resulten suficients per acreditar la imputació dels d’anys a l’Ajuntament per un funcionament anormal dels serveis públics.

QUART. No tot mal causat per l’Administració ha de ser reparat. Tindrà tal consideració, exclusivament els danys que tinguin la qualificació d’antijurídics, en el sentit que el particular no tingui el deure de suportar els mals derivats de l’actuació administrativa. Per tal que es pugui donar la responsabilitat patrimonial serà necessària l’antijuridicitat del resultat o del mal sempre que es doni el nexe de causalitat entre el funcionament normal o anormal del servei públic y el mal provocat.

Es doctrina jurisprudència consolidada la que sosté la falta de responsabilitat de l’administració, quan es la conducta del mateix perjudicat la determinant del mal produït.

D’acord amb les imatges i els informes presentats durant la instrucció de l’expedient 30/2015, s’observa que el carril de bicicletes comença a uns 15 metres del lloc on es va produir la caiguda. D’aquesta manera, s’entén que la menor, una vegada finalitzat el carril per bicicletes, va continuar la marxa en línia recta per damunt la zona de vianants fins que es va topar amb les escales que duen a la platja (unes escales de 3 escalons amb una amplada de 3’40 metres).

De tot l’exposat s’entén que la caiguda no fou pel funcionament de la administració si no per la falta de diligència al circular sense l’atenció necessària, a més d’acord amb l’informe de pediatria de l’Hospital de Manacor de data 02/12/15, s’observa que la menor circulava sense casc de seguretat, fet que segurament va agreujar els danys de la caiguda, i fet que contradiu el Real Decret Legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, que aprova la Llei de tràfic, circulació de vehicles a motor y seguretat vial, a l’art. 47, estableix que el conductor, i en el seu cas, els ocupants de la bicicleta i cicles en general estaran obligats a utilitzar el casc de protecció a les vies urbanes, interurbanes i travesses, en els termes que reglamentàriament es determini, sent obligatori la seva utilització per els menors de 16 anys, en el mateix sentit es manifesta el Real Decret 1428/2003, de 21 de novembre, que aprova el Reglament general de circulació.

CINQUÈ. En la tramitació de l’expedient s’han observat tots els tràmits legals que resulten d’aplicació

D’acord amb l’art. 84 i 91 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú,

RESOLC:

Desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial interposada per la Sra. Lagle Troncoso Panchana, amb núm. d’expedient 30/2015, per què no queda demostrada la relació de causalitat entre els mals soferts per la seva filla Mia Isabella Troncoso Panchana i els servei públic.”

Contra aquesta resolució - que posa fi a la via administrativa – podeu interposar, de forma alternativa, recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que dictà l’acte en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació, o recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació, d’acord amb l’article 123 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques

Si optau per interposar el recurs potestatiu de reposició, no podreu interposar recurs contenciós administratiu fins que aquell sigui resolt expressament o s’hagi produït la seva desestimació per silenci. En aquest cas, el termini per interposar recurs contenciós administratiu serà de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació de la resolució expressa del recurs de reposició. Si no es dicta resolució expressa passat el termini d’un mes, s’entendrà desestimat i podreu interposar recurs contenciós administratiu en qualsevol moment.

Tot això sense perjudici de que pugueu exercitar qualsevol altre recurs que considereu oportú.”

 

Manacor, 20 de març de 2018

 La batlessa

 Catalina Riera Mascaró