BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Antecedents

1. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix, a l’article 35 que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té la competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i que la normalització lingüística ha de ser un objectiu dels poders públics. Així mateix, a l’article 36.1 determina que, en matèria d’ensenyament no universitari, correspon a la Comunitat Autònoma la formació i el perfeccionament del personal docent.

2. La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, determina a l’article 23.2 que els professors que imparteixen l’ensenyament dins l’àmbit de les Illes Balears han de posseir el domini oral i escrit dels dos idiomes oficials necessari en cada cas per a les funcions educatives i docents que han de realitzar.

3. El Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, estableix a l’article 14 que, d’acord amb l’article 23.2 de la Llei 3/1986, el professorat que imparteixi l’ensenyament dins l’àmbit de les Illes Balears ha de posseir el domini oral i escrit de les dues llengües oficials necessari en cada cas per a les funcions educatives i docents que han de realitzar, segons la normativa que reguli les titulacions i els plans de reciclatge i de formació del professorat.

4. El Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent estableix a l’article 2.2 i en l’apartat 1 de l’article 3 que l’acreditació corresponent del domini de la llengua catalana serà efectiva si es posseeixen, per a cada etapa, els nivells o les titulacions que s’inclouen en l’annex I i II del mateix Decret.

5. L’Ordre del conseller d’Educació i Universitat de 8 de març de 2018 per la qual es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’ensenyament reglat no universitari, s’estableixen les equivalències, es defineix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), es regulen les condicions de l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura en ensenyaments no universitaris i es determinen les funcions i la composició de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana, estableix a l’article 3 les titulacions i els certificats per exercir la docència de llengua catalana i/o en llengua catalana i, a l’article 4.1, determina que els certificats de capacitació es poden obtenir per mitjà de la formació o de la participació i superació de les proves lliures.

6. La mateixa Ordre de 8 de març de 2018 estableix a l’article 6.3 que la durada de cadascuna de les assignatures i dels seminaris per a l’obtenció dels certificats de capacitació ha de ser d’entre 20 i 30 hores i que, mitjançant una resolució del conseller d’Educació i Universitat, s’han d’establir els objectius, continguts i criteris d’avaluació de les assignatures i de les proves lliures.

7. El Decret 11/2016, d’11 de maig, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es modifica el Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atorga a la Conselleria d’Educació i Universitat les competències en la gestió dels cursos i de les proves lliures continguts en el Pla de Formació Lingüística i Cultural, com també l’expedició dels certificats de notes i de capacitació que s’inclouen en el Pla esmentat.

Fonaments de dret

1. La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

2. La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears.

3. El Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears.

4. El Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent.

5. L’Ordre del conseller d’Educació i Universitat de 8 de març de 2018 per la qual es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’ensenyament reglat no universitari, s’estableixen les equivalències, es defineix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), es regulen les condicions de l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura en ensenyaments no universitaris i es determinen les funcions i la composició de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana.

6. El Decret 11/2016, d’11 de maig, modificat pel Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Per tot això dict la següent

RESOLUCIÓ

1. Establir els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de les assignatures i de les proves lliures de la formació per obtenir els certificats de capacitació per exercir la docència en llengua catalana a les Illes Balears, que figuren a l’annex d’aquesta Resolució.

2. Ordenar la publicació d’aquesta Resolució al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que no exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant el conseller d’Educació i Universitat en el termini d’un mes, comptador a partir de l’endemà d’haver-se publicat, d’acord amb el que s’estableix als articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i el que s’estableix a l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver-se publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d’acord amb els articles 19 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 3 d’abril de 2018

El conseller,

Martí X. March Cerdà

 

Annex

Objectius, continguts i criteris d’avaluació de les assignatures i de les proves lliures de la formació per obtenir els certificats de capacitació per exercir la docència en llengua catalana a les Illes Balears

Llengua i cultura popular (CCI)

Introducció

L’acció educativa ha de possibilitar el desenvolupament afectiu i el creixement personal dels infants i, entre altres aspectes importants, el descobriment gradual de l’entorn immediat, físic i social per poder gaudir de les manifestacions culturals més identificadores de les Illes Balears i respectar les d’altres llocs.

En aquesta etapa és imprescindible que els infants se sentin acollits i confiats; per això, cal acceptar-los íntegrament amb estima, conèixer-los i comprendre’ls des de l’afectivitat i assegurar les relacions de confiança i la creació de vincles amb les persones properes (adultes i iguals).

D’acord amb l’article 5, de principis metodològics i pedagògics, del Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears, “Els continguts educatius s’han d’abordar per mitjà d’activitats globalitzades que tenguin interès i significat per als infants, que parteixin de les situacions quotidianes del centre i de l’entorn, que permetin incorporar les seves experiències i aprenentatges i que s’adeqüin a les seves característiques evolutives i als seus ritmes i estils d’aprenentatge.”

Per tant, la formació per obtenir el certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament al primer cicle de l’educació infantil (CCI) ha d’anar encaminada a fer que els alumnes treballin i assoleixin els objectius i continguts que s’especifiquen a continuació:

Objectius

1. Conèixer recursos lingüístics de la tradició cultural propis de les Illes Balears.

2. Conèixer cançonetes populars, cantarelles i petits poemes illencs que afavoreixin l’educació de la sensibilitat de l’infant i, alhora, l’acostin a les nostres tradicions.

3. Descobrir les possibilitats de la dramatització com a recurs lingüístic per a la llengua catalana.

4. Desenvolupar la capacitat de narrar contes populars en llengua catalana fent ús del suport visual adequat.

Continguts

1. Les endevinalles, les onomatopeies i els embarbussaments.

2. Jocs de falda, jocs amb el cos, cançonetes amb gest, cançonetes per jugar i la cançó de triar.

3. El joc simbòlic, els titelles i el teatre.

4. La narració de contes populars i l’aproximació a les rondalles de les Illes Balears.

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a. Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b. Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascun dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascuna de les parts.

Medi social i cultural: geografia, història, art i literatura (CCIP)

Introducció

L’assignatura de Medi social i cultural s’ha dissenyat pensant en destinataris que són mestres que desenvolupen o que han de desenvolupar l’activitat docent en una aula d’educació infantil o de primària.

La finalitat d’aquesta assignatura és, sobretot, desenvolupar estratègies per treballar adequadament a l’aula la geografia, la història i l’art de les Illes Balears, i la literatura catalana. Es pretén, alhora, trobar un equilibri profitós entre la diversitat de metodologies d’aproximació al fet geogràfic, històric o literari i la gestió pràctica docent.

Així, els objectius i els continguts tracten les particularitats geogràfiques de cadascuna de les illes, per tal d’analitzar i interpretar correctament la realitat del territori illenc, i les particularitats del fet històric, per analitzar i explicar el present de la nostra societat, com també les del fet literari, per analitzar i treballar amb diferents tipologies i gèneres discursius en llengua catalana.

Objectius

1. Conèixer les principals característiques de la geografia física de l’arxipèlag balear: orografia i hidrografia, climatologia i meteorologia, ecosistemes i espècies vegetals.

2. Conèixer de forma general els diversos trets de la població balear així com la seva distribució geogràfica i l’evolució dels seus moviments demogràfics.

3. Reconèixer les característiques del sistema urbà de cadascuna de les illes i els sistemes de transport que les cohesionen.

4. Descriure els principals trets de l’economia de les Illes Balears a través de l’evolució i la situació actual dels diferents sectors econòmics, així com la importància del sector terciari, i analitzar-ne les conseqüències socials i culturals i la problemàtica.

5. Aproximar-se a la història de les Illes Balears i reconèixer-ne els principals períodes i els factors que han propiciat aquesta evolució. Identificar les obres arquitectòniques i artístiques al llarg de la història així com les més representatives de la historiografia balear.

6. Descobrir les possibilitats de la història per ajudar a interpretar la societat actual.

7. Aproximar-se a la literatura catalana a través d’una mostra significativa de textos.

8. Explicitar les característiques principals de la poesia, de la narrativa i del teatre a partir d’obres representatives de la literatura catalana, especialment la feta a les Illes Balears, fent esment de la literatura infantil, juvenil i de tradició oral.

9. Desenvolupar la capacitat de planificar activitats didàctiques emprant recursos diversos per ajudar els alumnes a descobrir les característiques bàsiques del territori balear, l’evolució històrica i les possibilitats expressives i imaginatives del llenguatge literari.

10. Facilitar estratègies i criteris per seleccionar eines de consulta de la geografia, de textos de la història i literatura catalana de les Illes Balears i de recursos per a la pràctica a l’aula.

Continguts

1. Les unitats orogràfiques i hidrogràfiques del territori de les Illes Balears, el clima de les Illes Balears en el context de la Mediterrània i els principals ecosistemes de l’arxipèlag.

2. La població balear i la seva demografia.

3. Models d’assentament de cadascuna de les illes i tipologies de transport.

4. El territori i les activitats econòmiques dels diferents sectors.

5. L’ensenyament de la geografia de les Illes Balears: el disseny d’activitats a partir de recursos sobre el territori balear i els recursos de geografia per consultar i per dissenyar activitats (cartografia, itineraris, sistemes d’informació geogràfica, manuals i recursos en línia aplicats a l’ensenyament de la geografia).

6. Periodització i característiques principals de les diferents èpoques històriques de les Illes Balears, amb atenció a les manifestacions artístiques i arquitectòniques i les obres més representatives de la historiografia balear.

7. L’ensenyament de la història de les Illes Balears: el disseny d’activitats sobre textos històrics per treballar a l’aula i els recursos historiogràfics per consultar i per dissenyar activitats (enciclopèdies, diccionaris, manuals, itineraris i visites i recursos en línia aplicats a l’ensenyament de la història).

8. Cronologia bàsica de la literatura catalana: presentació dels principals moviments de la història literària catalana. Autors i obres representatius en la tradició catalana. Orígens i desenvolupament de la literatura infantil i juvenil catalana. La literatura de tradició oral.

9. Mirades transversals sobre el fet literari. La literatura catalana, la història i el medi social i cultural. La literatura catalana en relació amb altres literatures i altres disciplines artístiques.

10. L’ensenyament de la literatura catalana. L’educació literària i les habilitats lingüístiques. El disseny d’activitats sobre textos literaris per treballar a l’aula i els recursos de literatura catalana per consultar i per dissenyar activitats (manuals i històries de la literatura; diccionaris de conceptes literaris, d’obres i d’autors; pàgines web, i bases de dades sobre literatura catalana i aplicades a l’ensenyament de la literatura).

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a. Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b. Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascun dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascuna de les parts.

Didàctica de la llengua catalana (CCIP)

Introducció

El contingut d’aquesta assignatura s’ha dissenyat pensant en la tasca dels destinataris, mestres que desenvolupen o que han de desenvolupar l’activitat docent en una aula d’educació infantil o de primària.

És una finalitat d’aquesta formació facilitar estratègies per utilitzar i ensenyar adequadament la llengua catalana a l’aula des d’una perspectiva transversal i interdisciplinària. D’altra banda, es pretén analitzar la diversitat de situacions que es donen a les aules quant a la competència que tenen els alumnes de català i de les altres llengües curriculars, i cercar estratègies adequades.

L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua afecten els altres aprenentatges. Per això, es revisarà la contribució de l’àrea a l’adquisició de les competències bàsiques dels alumnes.

Així mateix, es valoraran els canvis significatius quant a la concepció que es té de la llengua i de la manera d’ensenyar-la, i les possibilitats d’un equilibri profitós entre les diverses metodologies a l’abast, d’acord amb la metodologia del centre.

Objectius

1. Revisar la importància de la competència comunicativa i lingüística en el desenvolupament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials dels alumnes d’educació infantil i primària, tenint en compte el caràcter transversal i interdisciplinari de la llengua.

2. Analitzar l’evolució del concepte de llengua i de la manera com ensenyar-la i reconèixer els principals corrents lingüístics i les seves aportacions didàctiques.

3. Apreciar la rellevància del desenvolupament de les habilitats lingüístiques per a un aprenentatge comunicatiu de la llengua.

4. Facilitar estratègies per atendre adequadament la diversitat existent a les aules quant al coneixement de la llengua catalana i conèixer els aspectes rellevants del Pla d’Atenció Lingüístic i Cultural (PALIC) dels centres educatius.

5. Revisar la importància del tractament de llengües en el currículum en els processos d’ensenyament i aprenentatge propiciant la coordinació entre les àrees.

6. Valorar la incidència dels recursos i dels materials didàctics que s’utilitzen en les diferents situacions d’aprenentatge per aprendre, ensenyar i avaluar la llengua d’acord amb l’enfocament comunicatiu.

7. Reconèixer la rellevància de les propostes i directrius adreçades a tots els nivells educatius dels diferents estats de la Unió Europea per aprendre, ensenyar i avaluar les llengües.

Continguts

1. La competència comunicativa, l’enfocament comunicatiu i l’aprenentatge reflexiu de la llengua.

2. Corrents lingüístics i aportacions didàctiques. El llenguatge verbal oral i escrit. Les habilitats lingüístiques: receptives, productives, interactives i de mediació.

3. Coordinació de l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de la llengua catalana amb les altres llengües del currículum. El text com a unitat de la comunicació: els gèneres textuals, els patrons discursius i les propietats textuals. L’ús dels textos a l’aula: reflexió i aprenentatge gramatical i estratègies per facilitar l’aplicació d’aquests aprenentatges.

4. L’atenció lingüística i cultural i les estratègies per facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alumnes d’incorporació tardana.

5. El tractament integrat de les llengües com a part del projecte educatiu del centre. Les propostes del marc curricular referides a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües. Aportacions de l’àrea de llengua a l’assoliment de les competències bàsiques.

6. Disseny i tria de materials i d’activitats per treballar a l’aula.

7. Aprofitar el potencial que ofereixen les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i aplicar-les a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) per fer més atractiu i efectiu l’aprenentatge d’idiomes.

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a. Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b. Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascun dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascuna de les parts.

Seminaris (CCS)

Introducció

Els diferents seminaris de llenguatge específic s’han dissenyat pensant en destinataris que desenvolupen o han de desenvolupar l’activitat docent en una aula d’educació secundària obligatòria o postobligatòria.

La finalitat de les assignatures és, sobretot, dotar els professors d’aquests nivells educatius de les eines per expressar-se, oralment i per escrit, amb adequació al registre científic, sigui en branques d’humanitats o en branques tecnicocientífiques o juridicoadministratives. Els textos d’especialitat comparteixen uns mateixos trets lingüístics i es caracteritzen per una alta proporció de termes especialitzats i l’ús de símbols. Així mateix, aquests textos presenten una sintaxi molt elaborada i unes convencions formals ben establertes.

Les assignatures també volen oferir als professors eines per resoldre dubtes, siguin terminològics, lingüístics o formals, que puguin tenir en el futur a l’hora d’elaborar el discurs adreçat als alumnes.

La llengua és l’instrument amb què raonam, formulam les teories científiques i classificam les idees i els conceptes. És a dir, la llengua és l’instrument que ens permet accedir als sabers científics. Però adquirir els sabers tecnicocientífics, humanístics o juridicoadministratius suposa també adquirir les maneres de comunicar aquests sabers. Per tant, és important que els professors d’aquestes àrees coneguin el llenguatge específic i els criteris i els recursos lingüístics i terminològics propis de les seves àrees per aconseguir un ensenyament correcte en llengua catalana.

El seminari de tractament de llengües en el currículum pretén oferir estratègies didàctiques d’ensenyament i aprenentatge de les llengües, així com la normativa lingüística per elaborar i aplicar el projecte lingüístic de centre, a través de la Comissió de Normalització Lingüística i del coordinador d’aquesta Comissió, definits en el reglament orgànic del centre.

Seminari de llenguatge específic per a humanitats

Objectius

1. Reconèixer la variació lingüística implícita en les llengües i els tipus de varietats i conèixer els principals punts de la proposta d’estàndard de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, especialment els que fan referència a les modalitats parlades a les Illes Balears.

2. Analitzar els tipus i les característiques principals del llenguatge d’especialitat i fer-ne ús.

3. Conèixer les característiques principals del llenguatge científic per a les humanitats en català.

4. Prendre consciència de la necessitat de normalització terminològica en català.

5. Assolir una visió general de la terminologia i del terme i classificar diferents tipus de termes per la forma, per la funció i per la procedència.

6. Prendre consciència dels criteris internacionals de terminologia i conèixer els principals formants grecs i llatins usats en la producció terminològica.

7. Reconèixer les diferències principals entre obres lexicogràfiques i obres terminogràfiques, conèixer els principals recursos lexicogràfics del català, prendre consciència de les característiques principals de l’organització microestructural (articles) de les obres terminogràfiques, conèixer els principis generals de la definició terminològica i els processos de treball en terminologia i terminografia, i practicar l’ordenació alfabètica de termes.

8. Conèixer els principals criteris d’adaptació neològica en català, classificar els tipus de neologismes i diferenciar manlleus i calcs lingüístics.

9. Conèixer els principals recursos terminològics i neològics de la llengua catalana pel que fa al camp d’especialitat propi.

10. Desenvolupar l’habilitat de produir textos tècnics i cientificohumanístics de l’especialitat pròpia, tant orals com escrits.

11. Utilitzar els recursos lingüístics a l’abast per resoldre dubtes gramaticals, d’estil o tipogràfics per ser curosos en l’elaboració de textos acadèmics adreçats als alumnes.

Continguts

1. Llenguatge i llengua. La variació lingüística. La llengua estàndard. La proposta de l’Institut d’Estudis Catalans. Les modalitats de les Illes Balears i l’estàndard.

2. Els llenguatges d’especialitat (tecnolectes): concepte, característiques i funcions. Tipus de llenguatges d’especialitat. Relació amb la llengua general i la llengua estàndard.

3. El català de les humanitats com a llenguatge d’especialitat: característiques i literatura científica catalana en humanitats (de la tradició llatina a l’actualitat a través de Ramon Llull).

4. Lexicologia i terminologia. Funcions i necessitat de la terminologia.

5. La terminologia i el terme: concepte i característiques. Tipus de termes. Diferències entre el lèxic comú i els termes.

6. Els recursos per a la formació de termes. Criteris internacionals de formació de termes. Els formants grecollatins.

7. La pràctica terminològica: la terminografia. Obres lexicogràfiques i terminogràfiques: tipus, macroestructura i microestructura. La representació dels conceptes: la definició. El treball terminològic: la recerca de termes, les fitxes terminològiques, l’ordenació alfabètica.

8. La neologia. Formació de neologismes: neologismes de forma, neologismes de funció, neologismes semàntics. Els manlleus i els calcs lingüístics.

9. La pràctica terminològica i neològica en català: el TERMCAT, el Gabinet de Terminologia de la Universitat de les Illes Balears. Altres centres de terminologia.

10. La redacció i la preparació de textos científics orals i escrits. Tipus de textos científics. Preparació i documentació del treball científic. Criteris de redacció. Procés de producció textual. L’exposició oral (parlar en públic). Bons i mals usos de les tecnologies de la informació i la comunicació.

11. La correcció de textos especialitzats: recursos. La correcció lingüística (ortogràfica, morfològica, sintàctica i lèxica). La correcció ortològica. La correcció tipogràfica. La correcció estilística (tipus de lletra, abreviacions, majúscules i minúscules, citacions bibliogràfiques).

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a. Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b. Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascun dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascuna de les parts.

Seminari de llenguatge específic tecnicocientífic

Objectius

1. Reconèixer la variació lingüística implícita en les llengües i els tipus de varietats, i conèixer els principals punts de la proposta d’estàndard de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, especialment els que fan referència a les modalitats parlades a les Illes Balears.

2. Analitzar els tipus i les característiques del llenguatge d’especialitat i fer-ne ús.

3. Conèixer les característiques principals del llenguatge tecnicocientífic en català.

4. Prendre consciència de la necessitat de normalització terminològica en català.

5. Assolir una visió general de la terminologia i del terme, i classificar diferents tipus de termes per la forma, per la funció i per la procedència.

6. Prendre consciència dels criteris internacionals de terminologia i conèixer els principals formants grecs i llatins usats en la producció terminològica.

7. Reconèixer les diferències principals entre obres lexicogràfiques i obres terminogràfiques, conèixer els principals recursos lexicogràfics del català, prendre consciència de les característiques principals de l’organització microestructural (articles) de les obres terminogràfiques, conèixer els principis generals de la definició terminològica i els processos de treball en terminologia i terminografia, i practicar l’ordenació alfabètica de termes.

8. Conèixer els principals criteris d’adaptació neològica en català, classificar els tipus de neologismes i diferenciar manlleus i calcs lingüístics.

9. Conèixer els principals recursos terminològics i neològics de la llengua catalana pel que fa al camp d’especialitat propi.

10.  Desenvolupar l’habilitat de produir textos tecnicocientífics de l’especialitat pròpia, tant orals com escrits.

11. Utilitzar els recursos lingüístics a l’abast per resoldre dubtes gramaticals, d’estil o tipogràfics per ser curosos en l’elaboració de textos acadèmics adreçats als alumnes.

Continguts

1. Llenguatge i llengua. La variació lingüística. La llengua estàndard. La proposta d’estàndard de l’Institut d’Estudis Catalans. Les modalitats de les Illes Balears i l’estàndard.

2. Els llenguatges d’especialitat (tecnolectes): concepte, característiques i funcions. Tipus de llenguatges d’especialitat. Relació amb la llengua general i la llengua estàndard.

3. El català tecnicocientífic com a llenguatge d’especialitat: característiques.

4. Lexicologia i terminologia. Funcions i necessitats de la terminologia.

5. La terminologia i el terme: concepte i característiques. Tipus de termes. Diferències entre el lèxic comú i els termes.

6. Els recursos per a la formació de termes. Criteris internacionals de formació de termes. Els formants grecollatins.

7. La pràctica terminològica: la terminografia. Obres lexicogràfiques i terminogràfiques: tipus, macroestructura i microestructura. La representació dels conceptes: la definició. El treball terminològic: la recerca de termes, les fitxes terminològiques, l’ordenació alfabètica.

8. La neologia. Formació de neologismes: neologismes de forma, neologismes de funció, neologismes semàntics. Els manlleus i els calcs lingüístics.

9. La pràctica terminològica i neològica en català: el TERMCAT, el Gabinet de Terminologia de la Universitat de les Illes Balears. Altres centres de terminologia.

10. La redacció i la preparació de textos científics orals i escrits. Tipus de textos científics. Preparació i documentació del treball científic. Criteris de redacció. Procés de producció textual. L’exposició oral (parlar en públic). Bons i mals usos de les tecnologies de la informació i la comunicació.

11. La correcció de textos especialitzats: recursos. La correcció lingüística (ortogràfica, morfològica, sintàctica i lèxica). La correcció ortològica. La correcció tipogràfica. La correcció estilística (tipus de lletra, abreviacions, majúscules i minúscules, citacions bibliogràfiques).

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a. Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b. Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascun dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascuna de les parts.

Seminari de llenguatge específic juridicoadministratiu

Objectius

1. Conèixer el sistema de les llengües i la relació entre l’estàndard i les varietats.

2. Identificar les característiques dels llenguatges d’especialitat i situar-los dins el sistema de les llengües.

3. Reconèixer les característiques del llenguatge juridicoadministratiu.

4. Tenir una idea general dels moviments de modernització del llenguatge juridicoadministratiu, específicament el Plain English Movement.

5. Conèixer els criteris d’estil del llenguatge juridicoadministratiu actual i entendre’n la justificació.

6. Assolir una visió sintètica de la història del llenguatge juridicoadministratiu català i prendre consciència de les dificultats en la recuperació del seu ús.

7. Reconèixer alguns elements del llenguatge juridicoadministratiu català tradicional que s’han pogut aprofitar en fixar l’actual.

8. Conèixer i aplicar les principals regles per redactar textos juridicoadministratius seguint els criteris d’estil actuals.

9. Conèixer les diverses formes de tractament personal en els textos, com repercuteixen en l’estil i quina aplicació se’n fa en el llenguatge juridicoadministratiu català.

10. Utilitzar correctament les convencions tipogràfiques habituals en el llenguatge juridicoadministratiu: les abreviacions, els tipus de lletra i les majúscules i minúscules.

11. Distingir el concepte de paraula del de terme i el de lèxic del de terminologia.

12. Conèixer succintament la història de la terminologia juridicoadministrativa catalana en relació amb les altres terminologies.

13. Conèixer els organismes i els recursos terminològics.

14. Detectar els calcs més habituals en la redacció juridicoadministrativa catalana.

15. Conèixer les característiques i l’estructura dels documents administratius més habituals.

16. Detectar i corregir errors gramaticals, d’estil, d’estructura i tipogràfics en documents administratius.

Continguts

1. El llenguatge juridicoadministratiu dins el sistema de la llengua. Les varietats lingüístiques de les Illes Balears i la varietat comuna. El llenguatge juridicoadministratiu com a varietat funcional.

2. La modernització del llenguatge juridicoadministratiu. Els moviments de modernització. Normes i convencions internacionals. Els criteris d’estil en la redacció juridicoadministrativa actual.

3. Les etapes històriques del llenguatge juridicoadministratiu català. Repercussió terminològica de la tradició juridicoadministrativa catalana.

4. Regles per aplicar els criteris d’estil actuals en la redacció juridicoadministrativa en català: precisió, comprensibilitat i no-discriminació per raó de sexe.

5. Els tractaments personals i les formes protocol·làries en la documentació juridicoadministrativa.

6. Convencions tipogràfiques importants en la redacció juridicoadministrativa: abreviacions, tipus de lletra i ús de majúscules i minúscules.

7. La terminologia. Diferències entre el lèxic comú i els termes. La terminologia del llenguatge juridicoadministratiu català. Els organismes terminològics i del domini lingüístic català.

8. Els mecanismes de formació de termes.

9. Errors gramaticals i lèxics més habituals en la redacció juridicoadministrativa en català.

10. Descripció, esquema i característiques més rellevants dels documents administratius més usuals: la sol·licitud, l’ofici, la carta, el certificat i l’acta de reunió.

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a. Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b. Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascun dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascuna de les parts.

Seminari de tractament de llengües en el currículum

Objectius

1. Identificar els continguts de l’àrea i les habilitats per desenvolupar les diferents llengües del currículum.

2. Analitzar els continguts específics i diferencials i les habilitats per desenvolupar cadascuna de les matèries lingüístiques.

3. Establir una seqüenciació dels continguts comuns, específics i diferencials de cada matèria lingüística.

4. Reflexionar sobre el tractament integrat de les llengües en el currículum de secundària i batxillerat.

5. Confeccionar criteris de tractament integrat de les diferents llengües, segons les especialitats dels professors.

6. Comprendre i analitzar les diferents metodologies d’ensenyament i aprenentatge de llengües d’acord amb el marc curricular.

7. Comprendre i valorar la necessitat del treball conjunt i sistemàtic dels professors de les àrees de llengües en el tractament integrat de llengües i el que representa per elaborar el projecte educatiu de centre.

8. Planificar i intervenir didàcticament des d’una concepció plurilingüe de l’aprenentatge.

9. Elaborar una seqüència didàctica tenint en compte els criteris i les pautes metodològiques treballats en el seminari.

10. Treballar, en petit i en gran grup, les consideracions que afectin les àrees de llengües i valorar la importància del treball cooperatiu.

11. Conèixer el marc legal referit a l’ensenyament i l’ús de la llengua catalana vigent a les Illes Balears.

Continguts

1. Continguts específics i diferencials i habilitats per desenvolupar cadascuna de les matèries lingüístiques.

2. Seqüenciació dels continguts comuns, específics i diferencials de cada matèria lingüística.

3. Tractament integrat de les llengües en el currículum de secundària i batxillerat.

4. Criteris de tractament de les diferents llengües, segons les especialitats dels professors.

5. Metodologies d’ensenyament i aprenentatge de llengües.

6. El projecte de tractament integrat de llengües en el marc del projecte educatiu del centre.

7. La seqüència didàctica: estructura i desenvolupament.

8. El treball en grup: aprenentatge cooperatiu.

9. Normativa lingüística de les Illes Balears.

Criteris d’avaluació

1. Alumnes de cursos oficials:

a. Assistir a classe, participar-hi adequadament i fer les activitats proposades pel professor a l’aula (35 % de la nota final).

b. Presentar i defensar oralment un treball, fet individualment o en grup fora de l’aula, d’acord amb les propostes del professor (65 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascun dels apartats.

2. Alumnes de matrícula lliure:

Presentar-se a una prova d’acord amb els objectius i els continguts del programa, la qual ha de constar d’una intervenció oral i un exercici escrit (100 % de la nota final).

Per ser qualificat positivament, l’alumne ha d’obtenir com a mínim un 50 % de la puntuació de cadascuna de les parts.