BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Ordre del conseller d’Educació i Universitat de 8 de març de 2018 per la qual es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’ensenyament reglat no universitari, se n’estableixen les equivalències, es defineix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), es regulen les condicions de l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura en ensenyaments no universitaris i es determinen les funcions i la composició de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana

Preàmbul

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, exposa a l’article 35 que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té la competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i disposa que la normalització lingüística ha de ser un objectiu dels poders públics.

El mateix Estatut d’autonomia, a l’apartat primer de l’article 36, regula que, en matèria d’ensenyament no universitari correspon a la Comunitat Autònoma la formació i el perfeccionament del personal docent.

La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears estableix a l’apartat 3 de l’article 23 que els professors que no tenguin un coneixement suficient de la llengua catalana seran capacitats progressivament per mitjà dels corresponents cursos de reciclatge.

El Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears preveu a l’article 14 que el professorat que imparteix l’ensenyament dins l’àmbit de les Illes Balears ha de posseir el domini oral i escrit de les dues llengües oficials necessari en cada cas per a les funcions educatives i docents que ha de realitzar, segons la normativa que reguli les titulacions i els plans de reciclatge i de formació del professorat.

El Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent determina a l’article 2.2 i a l’article 3.1 que l’acreditació corresponent del domini de la llengua catalana serà efectiva si es posseeixen, per a cada etapa, els nivells o les titulacions que s’inclouen als annexos I i II del mateix Decret. Així mateix, estableix que el conseller competent en matèria d’educació ha de determinar l’òrgan i el procediment per a la resolució d’aquells supòsits d’acreditació no previstos als annexos I i II.

L’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 14 d’abril de 2014 per la qual es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de llengua catalana i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’ensenyament reglat no universitari i s’estableix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), fixa les titulacions que cal tenir per fer classes de llengua catalana i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, als centres docents no universitaris de les Illes Balears, tant públics com concertats i privats, i estableix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), que ha de permetre adquirir i actualitzar les habilitats lingüístiques necessàries tant per a l’ensenyament de la llengua catalana en determinats nivells educatius com per a l’ensenyament en llengua catalana de les àrees corresponents a l’ensenyament no universitari, als efectes de l’obtenció dels certificats corresponents.

No obstant això, els canvis que s’han produït en els currículums dels ensenyaments reglats no universitaris i les modificacions generades en els plans d’estudis universitaris aconsellen facilitar la necessària revisió i adaptació dels continguts d’aquestes capacitacions a les noves demandes del sistema educatiu, per la qual cosa resulta convenient derogar l’Ordre de 14 d’abril de 2014 i establir-ne una nova regulació.

Pel que fa a les exempcions de l’avaluació de la llengua i la literatura catalanes en l’ensenyament reglat no universitari, la disposició addicional quarta de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears estableix que els alumnes que resideixen temporalment a les Illes Balears poden ser exempts de l’aprenentatge de la llengua catalana. D’acord amb aquesta disposició, l’article 5 del Decret 92/1997 estableix que els alumnes que resideixen temporalment a les Illes Balears poden sol·licitar l’exempció de l’avaluació de la llengua i de la literatura catalanes, sense perjudici d’altres supòsits d’exempció que pugui establir la legislació educativa.

Així mateix, els articles 20.5, 28.9 i 36.5 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació en la redacció donada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, determinen que en aquelles comunitats autònomes que posseeixin, juntament amb el castellà, una altra llengua oficial d’acord amb els seus estatuts, l’alumnat podrà estar exempt de realitzar l’avaluació de l’àrea de llengua cooficial i literatura segons la normativa autonòmica corresponent.

L’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 28 de juliol de 2014 per la qual es regulen l’homologació dels estudis de llengua catalana de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat amb els certificats de coneixements de llengua catalana de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i l’exempció de l’avaluació de la llengua i la literatura catalanes en l’ensenyament reglat no universitari, i els procediments per obtenir-les, requereix una nova actualització pel que fa a les exempcions per tal d’avançar cap a una més efectiva normalització lingüística a l’àmbit escolar, tal com mana l’Estatut d’autonomia i la Llei 3/1986 de normalització lingüística.

El Decret 11/2016, d’11 de maig, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es modifica el Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atorga a la Conselleria d’Educació i Universitat les competències en la concessió de l’exempció de l’avaluació de la llengua i la literatura catalanes i la gestió dels cursos i de les proves lliures incloses en el Pla de Formació Lingüística i Cultural i l’expedició de certificats de notes i de capacitació incloses al Pla esmentat, per la qual cosa resulta convenient regular en una sola norma aquestes competències per garantir la seguretat jurídica i facilitar-ne la informació al conjunt de la ciutadania.

D’acord amb aquest canvi competencial es fa necessari també reorganitzar les funcions i la composició de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana prevista a la disposició addicional tercera del Decret 92/1997 i derogar l’Ordre de la conselleria d’Educació, Cultura i Universitats de 8 de novembre de 2013 per la qual es modifica i es regula la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana.

Així mateix, per donar compliment a les previsions de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes també es fa recomanable revisar la composició de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana prevista a la disposició addicional tercera del Decret 92/1997.

Aquesta disposició respon al principi de necessitat atès que es justifica per raons d’interès general per la necessitat d’unificar la normativa que ara es troba dispersa entre diferents disposicions i de facilitar la consulta a les persones interessades, a més d’unificar en una sola disposició la regulació de les competències atorgades en matèria d’exempció de l’avaluació de la llengua i la literatura catalanes i la formació del professorat en aquesta matèria a la Conselleria d’Educació i Universitat mitjançant el Decret 11/2016. Aquesta unificació per mitjà d’una ordre és l’instrument més adequat per obtenir l’eficàcia i garantir la consecució dels objectius plantejats, per la qual cosa també respon al principi d’eficàcia normativa.

D’altra banda, la disposició respon al principi de proporcionalitat ja que aquesta conté els elements imprescindibles per atendre la necessitat de regular la formació del professorat en matèria de llengua catalana, les condicions de l’exempció de l’avaluació de la llengua i la literatura catalanes i les funcions i composició de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana. Així mateix, és una norma coherent amb la resta de l’ordenament jurídic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que, d’altra banda, té competències exclusives en matèria d’ensenyament de la llengua catalana, per la qual cosa es garanteix el principi de seguretat jurídica.

Així mateix, la norma s’ha elaborat tenint en compte el principi de transparència gràcies al procés de consulta prèvia que ha possibilitat un accés universal i actualitzat que ha permès introduir-hi les aportacions dels agents implicats. D’altra banda, d’acord amb el principi d’eficiència, la iniciativa racionalitza la gestió dels recursos públics atès que no només no introdueix noves càrregues administratives, sinó que simplifica els procediments per obtenir els certificats de capacitació i la sol·licitud d’exempció de l’avaluació de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i en concreta els requisits que la fan possible.

Per tot això, en l’exercici de les facultats que m’atribueixen la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; amb la finalitat de desplegar el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, d’acord amb el que disposa la seva disposició final primera; havent consultat la Mesa Sectorial d’Educació i la Universitat de les Illes Balears; previ informe del Consell Escolar de les Illes Balears, i d’acord amb el Consell Consultiu, dict la següent

ORDRE

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte

La present Ordre té per objecte regular:

1. Els requisits de les titulacions del professorat no universitari en matèria de l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes i de l’acreditació del coneixement per fer ensenyament en català, amb les seves equivalències, i el Pla de Formació Lingüística i Cultural per a l’obtenció dels certificats de capacitació.

2. La regulació de les condicions de l’exempció de l’avaluació de la llengua i literatura catalanes dels alumnes dels ensenyaments no universitaris.

3. Les funcions i la composició de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana prevista a la disposició addicional tercera del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears.

Article 2

Àmbits d’aplicació

1. Pel que fa a les titulacions i a la formació del professorat, el contingut d’aquesta Ordre és d’aplicació al professorat que ha d’impartir docència de llengua catalana i/o en llengua catalana als centres docents no universitaris de les Illes Balears, tant públics com concertats i privats.

2. Pel que fa a les exempcions, és d’aplicació a tots els alumnes que es matriculin en centres docents no universitaris de les Illes Balears, tant públics com concertats i privats. També és d’aplicació als alumnes que s’inscriguin a les proves d’accés a la Universitat.

Capítol II

Titulacions i formació del professorat

Article 3

Titulacions i certificats per exercir la docència de llengua catalana i/o en llengua catalana

1. Per impartir docència de llengua catalana i/o en llengua catalana a qualsevol centre educatiu de les Illes Balears, a més dels requisits generals de titulacions que s’estableixen a la normativa vigent per exercir la funció docent, cal estar en possessió d’un dels certificats següents, segons correspongui:

a)Certificat de capacitació per a l’ensenyament en llengua catalana al primer cicle de l’educació infantil (CCI), que habilita per a la docència en llengua catalana en el primer cicle de l’educació infantil.

b)Certificat de capacitació per a l’ensenyament de i en llengua catalana a l’educació infantil i primària (CCIP), que habilita per a la docència de i en llengua catalana a tota l’educació infantil i a l’educació primària. El CCIP també capacita per fer classes en català a primer i segon d’ESO i a les especialitats d’audició i llenguatge i pedagogia terapèutica, a la formació professional bàsica i als ensenyaments inicials de persones adultes. També queden habilitats els mestres que hagin adquirit l’especialitat de català mitjançant la superació del concurs oposició per a accés al cos de mestres de l’especialitat de filologia, llengua catalana.

Poden fer classes de català a primer i segon d’ESO els mestres que, a més de disposar del CCIP, tenen el diploma de mestre de català de les Illes Balears (expedit pel rector de la Universitat de les Illes Balears a proposta de la Comissió Mixta Ministeri d’Educació - Consell General Interinsular) o el títol de professor de llengua catalana del Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana o del Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural. Així mateix, també poden impartir llengua i literatura catalanes al primer cicle d’ESO els mestres que han adquirit l’especialitat de català mitjançant la superació d’un concurs oposició i els que varen ser adscrits com a professors de llengua i literatura catalanes al primer cicle d’ESO.

c)Certificat de capacitació per a l’ensenyament en llengua catalana a l’educació secundària (CCS), que habilita per exercir docència en llengua catalana a tota l’educació secundària, a la formació professional, a totes les especialitats de l’educació de persones adultes i als ensenyaments de règim especial.

2. Per impartir docència de llengua i literatura catalanes a l’educació secundària, educació d’adults i català a les escoles oficials d’idiomes s’ha de tenir el títol de llicenciat en filologia catalana o el de graduat en llengua i literatura catalanes, o qualsevol altra titulació o denominació d’universitats de l’Estat espanyol o europees que l’Administració educativa reconegui com a equivalent. També queden habilitats per impartir docència de català a les escoles oficials d’idiomes i de llengua i literatura catalanes a l’educació secundària i a l’educació d’adults els professors que hagin adquirit l’especialitat de català mitjançant la superació del concurs oposició dels respectius cossos.

3. Les titulacions o els certificats que determina el Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixements de les llengües oficials al personal docent —que figuren a l’annex I, apartats 5, 6 i 7 per a l’ensenyament públic i a l’annex II per a l’ensenyament privat, sigui concertat o no— (BOIB núm. 114, de 22 de setembre), modificat pel Decret 169/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre), són equivalents als certificats de capacitació en llengua catalana regulats en aquesta Ordre, tenen reconeguts els corresponents certificats de capacitació sense necessitat de dur a terme cap tràmit per obtenir-ne l’equivalència.

4. La Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat, per mitjà del Servei de Formació Homologada i Capacitació, és l’òrgan competent per expedir i registrar els certificats establerts en aquest article.

5. Mitjançant resolució del conseller d’Educació i Universitat, previ informe de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana, es podrà reconèixer l’equivalència, validació o convalidació, per via d’excepcionalitat, dels certificats de capacitació regulats a l’apartat 1 d’aquest article i de les titulacions i habilitacions regulades a l’apartat 2 que no estiguin previstes a la normativa vigent.

Article 4

Requisits d’accés als certificats

1. Els certificats de capacitació es poden obtenir per mitjà de la formació o de la participació i superació de les proves lliures.

2. Les persones que es vulguin matricular a tota o part de la formació per a l’obtenció dels certificats o a les proves lliures de les assignatures previstes a l’article 6 d’aquesta Ordre que es convoquin han d’acreditar els nivells següents de coneixement de la llengua catalana:

1. Per matricular-se als cursos o a les proves lliures corresponents a la formació del CCI es requereix un nivell B2 de coneixements de llengua catalana.

2. Per matricular-se als cursos o a les proves lliures corresponents a la formació del CCIP i del CCS es requereix un nivell C1 de coneixements de llengua catalana.

3. L’acreditació dels coneixements de llengua catalana s’ha de fer per mitjà de la presentació del certificat corresponent expedit per la Direcció General de Política Lingüística, sense perjudici del que s’estableix a l’article 27.2 b del Decret 6/2013, de 8 de febrer, de mesures de simplificació documental dels procediments administratius.

4. Per matricular-se als cursos o a les proves lliures per obtenir els certificats de capacitació s’ha d’acreditar una titulació que permeti exercir la docència als centres docents no universitaris i que es correspongui amb el certificat a què es volen matricular. En el cas de les titulacions obtingudes a l’estranger, s’ha de presentar l’homologació corresponent.

Article 5

Cursos de formació i convocatòria de proves lliures

1. La Conselleria d’Educació, a través d’un conveni de col·laboració, podrà delegar la competència dels cursos de formació i la convocatòria de les proves del Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC) a la Universitat de les Illes Balears, i aquesta serà la institució autoritzada per impartir els cursos de formació per a l’obtenció dels certificats de capacitació, per a la convocatòria i avaluació de les proves lliures i per a l’expedició dels certificats de notes.

2. La Conselleria d’Educació i Universitat i la Universitat de les Illes Balears, en el supòsit de subscriure el conveni previst a l’apartat anterior, han d’establir conjuntament els criteris organitzatius de la formació i les proves lliures, així com la periodicitat de les convocatòries.

3. La Conselleria d’Educació i Universitat i la Universitat de les Illes Balears també promouran les activitats formatives periòdiques d’actualització destinades a aquells docents que ja disposen del certificat de capacitació atenent als seus interessos i inquietuds.

Article 6

Pla d’estudis

1. Per obtenir els certificats esmentats a l’article 3 d’aquesta Ordre s’estableix el pla d’estudis següent:

1. Certificat de capacitació per a l’ensenyament en llengua catalana al primer cicle de l’educació infantil (CCI):

· Llengua catalana i cultura popular

2. Certificat de capacitació per a l’ensenyament de i en llengua catalana a l’educació infantil i primària (CCIP):

· Medi social i cultural: geografia, història i art i literatura

· Didàctica de la llengua catalana

3. Certificat de capacitació per a l’ensenyament en llengua catalana a l’educació secundària (CCS):

· Seminari de llenguatge específic o seminari de tractament de llengües en el currículum

2. Els seminaris inclosos dins el programa de formació per a l’obtenció del CCS, d’entre els quals l’alumne n’ha d’elegir un, són els següents:

1. Seminari de tractament de llengües en el currículum, adreçat als professors d’àrees lingüístiques de l’educació secundària i de l’educació d’adults i als de les escoles oficials d’idiomes.

2. Seminari de llenguatge específic per a humanitats, adreçat als professors amb estudis de la branca d’arts i humanitats i de la branca de ciències socials.

3. Seminari de llenguatge específic tecnicocientífic, adreçat als professors amb estudis de la branca de ciències, ciències de la salut o enginyeria i arquitectura.

4. Seminari de llenguatge específic jurídicoadministratiu, adreçat als professors amb estudis de la branca de ciències jurídiques.

3. La durada de cadascuna de les assignatures i dels seminaris de la formació per a l’obtenció dels certificats de capacitació ha de ser d’entre 20 i 30 hores. Mitjançant una resolució del conseller d’Educació i Universitat s’han d’establir els objectius, continguts i criteris d’avaluació de les assignatures i de les proves lliures.

Article 7

Convalidacions

La Conselleria d’Educació i Universitat podrà convalidar assignatures i seminaris del programa de formació per obtenir els certificats de capacitació a les persones que ho sol·licitin, d’acord amb les assignatures que s’hagin cursat en plans d’estudis universitaris de grau, llicenciatura o diplomatura que tenguin continguts equivalents a les assignatures del programa.

Capítol III

Exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura

Article 8

Persones que poden sol·licitar l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura

1. Poden sol·licitar l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura en l’ensenyament no universitari de l’àmbit de les Illes Balears, incloses les proves d’ensenyament no escolaritzat o d’altres que s’estableixin per a l’obtenció de titulacions acadèmiques no universitàries, les persones que estiguin en alguna d’aquestes situacions:

1. Els alumnes que resideixen temporalment a les Illes Balears quan el temps de residència temporal més el temps previst de residència sigui igual o inferior a tres anys. No s’inclouen en aquest cas els alumnes que hagin residit a Catalunya o a la Comunitat Valenciana i hagin cursat allà la llengua oficial pròpia de la comunitat com a mínim durant el curs acadèmic anterior a la seva arribada a les Illes Balears.

2. Els alumnes que presentin discapacitat intel·lectual, sensorial o plurideficiència en l’aprenentatge, que poden emprar com a llengua instrumental aquella que, tenint en compte les circumstàncies familiars de cada alumne, contribueixi de la millor manera al seu desenvolupament.

3. Les persones adultes que cursin estudis en centres penitenciaris o equivalents, amb un informe favorable a l’exempció del director del centre d’educació d’adults que imparteix la formació acadèmica.

2. En el cas d’haver de repetir un curs del qual s’havia estat exempt de l’avaluació de la llengua catalana i literatura, l’exempció s’ha de tornar a sol·licitar de bell nou.

En el cas de batxillerat a distància i al segon curs de batxillerat ordinari i nocturn, l’alumne ha de tenir l’exempció de llengua catalana i literatura II el curs escolar que obté el títol de batxiller. En cas contrari l’alumne ha de cursar i superar la matèria de llengua catalana i literatura II.

3. Els alumnes que hagin obtingut l’exempció de l’avaluació de la matèria de llengua catalana i literatura II el curs escolar que obtenen el títol de batxiller, poden quedar dispensats de fer la prova de llengua catalana i literatura II en l’avaluació final de batxillerat i en el procediment d’accés a la universitat que estableixi la normativa vigent. A aquest efecte, poden sol·licitar l’exempció d’acord amb l’article 10 d’aquesta Ordre.

4. Els alumnes que es presentin a proves d’ensenyament no escolaritzat poden sol·licitar l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura, per raó de residència temporal a les Illes Balears, en les mateixes condicions establertes en els apartats anteriors d’aquest article.

5. Excepcionalment, i en casos sobrevinguts no prevists en aquesta Ordre, previ informe favorable de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana, la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat podrà dictar una resolució d’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura.

6. En el supòsit de les persones adultes que durant el seu període d’escolaritat, per raó de la seva edat, no varen tenir l’oportunitat de cursar la llengua catalana i literatura en els respectius plans d’estudis i que es matriculin per primera vegada en un centre escolar d’educació d’adults o a distància, poden ser considerades com a alumnes que s’incorporen de forma tardana al sistema educatiu de les Illes Balears. En aquest cas, els és d’aplicació l’article 6 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, i poden ser objecte de les adaptacions curriculars que pertoquin per adequar l’ensenyament de les àrees lingüístiques del currículum als seus coneixements previs i al seu nivell d’aprenentatge.

Article 9

Documents justificatius per a la sol·licitud d’exempció

1. La residència temporal s’ha de justificar mitjançant un certificat expedit per l’organisme o l’empresa on treballin l’alumne o el pare, mare o tutor, més una declaració responsable de l’alumne si és major d’edat o del pare, mare o tutor. En el cas de persones que treballin per compte propi o estiguin en situació de desocupació, la residència temporal s’ha de justificar mitjançant una declaració responsable de l’alumne, si és major d’edat, o del seu pare, mare o tutor. També cal adjuntar un certificat històric d’empadronament emès per l’administració competent.

2. En el cas de l’alumnat comprès a l’article 8 b d’aquesta Ordre, la discapacitat al·legada s’ha de justificar mitjançant el dictamen d’escolarització corresponent i mitjançant el certificat corresponent expedit per l’organisme competent.

3. En el cas de les persones a què es refereix l’article 8 c d’aquesta Ordre, la sol·licitud ha d’anar acompanyada de l’informe favorable del director del centre d’educació d’adults on està matriculada la persona sol·licitant.

Article 10

Procediment per sol·licitar l’exempció

1. Per sol·licitar l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura s’ha d’emplenar una sol·licitud adreçada a la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, signada pel pare, mare o tutor de l’alumne, o pel mateix alumne si és major d’edat. La sol·licitud s’ha de tramitar a través de la secretaria dels centres on els alumnes cursin estudis, mitjançant el sistema informàtic habilitat per la Conselleria d’Educació i Universitat.

2. La sol·licitud d’exempció ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

1. Fotocòpia del DNI, NIE o passaport del pare, mare o tutor, o de l’alumne que signi la sol·licitud en el cas que sigui major d’edat.

2. Original i còpia de l’expedient acadèmic de l’alumne.

3. Certificat històric d’empadronament emès per l’administració competent.

4. Justificació de la residència temporal d’acord amb l’article 9.1 d’aquesta Ordre, si s’escau.

5. En el cas d’alumnes en les situacions previstes a l’article 8 b d’aquesta Ordre, el certificat expedit per l’organisme competent i el dictamen d’escolarització corresponent.

6. En el cas de les persones adultes la sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació a la qual es refereix l’article 9.3 d’aquesta Ordre.

3. Per a la renovació de l’exempció, la sol·licitud ha d’anar acompanyada de la fotocòpia del DNI, NIE o passaport del pare, mare o tutor, o de l’alumne que signi la sol·licitud en el cas que sigui major d’edat.

4. Quan la documentació es trobi en poder de l’Administració autonòmica o se’n pugui comprovar la informació per tècniques telemàtiques, aquesta no és exigible a l’interessat, d’acord amb el que preveu l’article 4 del Decret 6/2013, de 8 de febrer, de mesures de simplificació documental dels procediments administratius.

Article 11

Terminis de presentació de les sol·licituds d’exempció

1. El termini de presentació de sol·licituds d’exempció als centres és de l’1 de setembre al 10 d’octubre de cada curs escolar, ambdós inclosos.

2. En el cas d’alumnes que es matriculin a les proves d’ensenyament no escolaritzat, el termini acaba el darrer dia de matrícula.

3. El termini de què disposen els centres per tramitar la sol·licitud telemàtica i enviar la documentació a la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat és de dia 1 de setembre a dia 15 d’octubre. La documentació ha d’anar acompanyada d’una llista dels sol·licitants i d’un ofici de tramesa. Una còpia de tota la documentació tramesa ha de quedar a la seu del centre.

4. Els alumnes que fixin la residència temporal a les Illes Balears al llarg del curs poden demanar l’exempció en el termini d’un mes comptador a partir del dia de la matrícula al centre escolar. En aquest cas, els centres disposen de cinc dies després del final del període assenyalat per trametre la documentació.

Article 12

Resolució del procediment

1. Les sol·licituds d’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura han de ser resoltes per mitjà d’una Resolució de la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, que l’ha de dictar i notificar abans del dia 30 de novembre del mateix any. En els casos dels alumnes arribats fora dels terminis establerts, o d’aquells que no disposen de la documentació requerida, el termini màxim per dictar i notificar la resolució corresponent és de tres mesos des de l’inici del procediment. La manca de resolució en els terminis esmentats anteriorment legitima els interessats per entendre desestimada per silenci administratiu la sol·licitud d’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura.

2. En el cas dels alumnes als quals fa referència l’article 8 a l’exempció només es pot atorgar amb l’informe favorable previ de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana, d’acord amb l’article 5 del Decret 92/1997.

3. Les exempcions atorgades als alumnes als quals fa referència l’article 8 a d’aquesta Ordre seran vàlides únicament per a un curs acadèmic, i podran ser renovades mitjançant la sol·licitud prèvia de la persona interessada, fins a un màxim d’un altre curs acadèmic.

4. En el cas dels alumnes als quals fa referència l’article 8 b d’aquesta Ordre, i mentre subsisteixi la discapacitat acreditada, l’exempció s’ha de renovar a l’inici de cada cicle i etapa educativa.

Article 13

Constància de l’exempció atorgada

1. Les exempcions que s’atorguin s’han de fer constar en tota la documentació d’avaluació de l’alumne i en el GestIB.

2. Cap centre no pot fer constar que l’alumne està exempt de l’avaluació de la llengua i la literatura catalanes si l’exempció no ha estat concedida reglamentàriament segons el que disposa aquesta Ordre.

3. Quan s’hagi concedit l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura, la qualificació que ha de constar en l’àrea esmentada és la d’”exempt”.

4. Si un alumne ha estat qualificat de l’àrea de llengua catalana i literatura i s’ha fet constar aquesta qualificació a la documentació d’avaluació de l’alumne, aquest ja no té dret a sol·licitar l’exempció.

5. L’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura no eximeix de l’assistència obligatòria a les classes en el període d’escolarització obligatòria. En qualsevol cas s’ha de fomentar l’assistència a les classes de l’alumnat al qual s’hagi atorgat l’exempció de l’avaluació de la llengua i la literatura catalanes.

Capítol IV

Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana

Article 14

Adscripció

1. D’acord amb la disposició addicional tercera del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana s’adscriu a la Conselleria d’Educació i Universitat.

2. La Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana és l’òrgan consultiu del conseller d’Educació i Universitat i emet el seu parer en aspectes relacionats amb l’ensenyament i l’ús de la llengua catalana en els centres docents no universitaris.

Article 15

Composició

1. La Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana està integrada pels membres següents:

1. La directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, que en deté la presidència.

2. El cap del Servei de Normalització Lingüística i Formació, que actua en qualitat de vicepresident i supleix la presidenta en cas d’absència.

3. El cap del Servei de Formació Homologada i Capacitació, que actua com a secretari.

4. Un funcionari designat pel director general de Planificació, Ordenació i Centres.

5. Un funcionari designat per la directora general de Personal Docent.

6. Un inspector designat pel cap del Departament d’Inspecció Educativa.

7. Un representant designat pel cap del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.

8. Un funcionari designat per la directora general de Política Lingüística.

9. Un membre de cadascuna de les organitzacions sindicals representades a la Junta de Personal Docent no Universitari de les Illes Balears i un de cadascuna de les organitzacions sindicals que formen part de la Mesa de Concertada de les Illes Balears que no estigui representada a la Junta de Personal esmentada, podrà assistir amb veu i sense vot a les sessions de la Comissió.

2. Els membres de la Comissió són nomenats per mitjà d’una resolució de la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat per un període de dos anys, transcorreguts els quals, poden tornar a ser designats i nomenats.

3. Els membres de la Comissió no tenen dret a percebre cap tipus d’indemnització per assistir a les sessions.

4. La designació dels membres de la Comissió s’ha de fer d’acord amb el que preveuen els apartats 3 i 6 de l’article 4 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes.

Article 16

Funcions

Les funcions de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana són les següents:

1. Conèixer els informes que els presenti la inspecció educativa sobre l’ensenyament de i en llengua catalana en els centres docents no universitaris, així com també sobre el seu ús com a llengua de comunicació i de relació en l’entorn escolar.

2. Informar favorablement o desfavorable sobre les sol·licituds d’exempció de l’alumnat en situació de residència temporal a les Illes Balears.

3. Informar sobre l’equivalència, validació o convalidació, per via d’excepcionalitat, dels certificats de capacitació regulats a l’article 3.1 i de les titulacions i habilitacions regulades a l’article 3.2 d’aquesta Ordre que no estiguin prevists a la normativa vigent.

4. Estudiar les sol·licituds d’exempció de l’avaluació de la llengua i cultura catalanes no previstes en aquesta Ordre i elevar-ne una proposta de resolució a la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat.

5. Proposar al conseller d’Educació i Universitat totes les mesures que consideri oportunes per millorar l’ensenyament en la llengua catalana i l’adequació dels currículums a la realitat històrica, social i cultural del domini lingüístic de la llengua catalana, amb una especial menció a les Illes Balears.

6. Dur a terme qualsevol altra funció que li sigui encomanada pel conseller d’Educació i Universitat i per les disposicions legals vigents, en aspectes relacionats amb l’ensenyament i l’ús de la llengua catalana en els centres docents no universitaris.

Article 17

Règim de funcionament

El règim de funcionament de la Comissió és el següent:

1. La Comissió es reunirà amb caràcter ordinari, com a mínim, un cop cada semestre, i amb caràcter extraordinari quan ho consideri convenient la presidenta.

2. Les convocatòries de la Comissió les fa el secretari, amb un mínim de quatre dies d’anticipació, a instància de la presidenta de la Comissió, a les quals hi ha de figurar l’ordre del dia.

3. Els acords s’adopten per majoria dels assistents a la Comissió i el vot de qualitat de la presidenta dirimeix els empats.

4. El secretari de la comissió aixeca acta de les sessions, que pot ser aprovada tant en la mateixa sessió com en la sessió immediatament posterior.

Disposició transitòria primera

Període transitori per als tècnics d’educació infantil

Els tècnics superiors en educació infantil o amb titulacions equivalents acadèmicament o professionalment que treballen al primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) disposen fins al 31 d’agost de 2021 per obtenir el certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament al primer cicle de l’educació infantil (CCI).

Disposició transitòria segona

Currículum dels certificats de capacitació

Mentre no es dicti la resolució del conseller d’Educació i Universitat, prevista a l’article 6.3 d’aquesta Ordre, mantenen la vigència els objectius, continguts i criteris d’avaluació de les assignatures i de les proves lliures que s’estableixen a l’annex de l’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 14 d’abril de 2014 per la qual es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de llengua catalana i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’ensenyament reglat no universitari i s’estableix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (BOIB núm. 53 de 19 d’abril).

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades expressament les disposicions següents:

1. L’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 14 d’abril de 2014 per la qual es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de llengua catalana i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’ensenyament reglat no universitari i s’estableix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (BOIB núm. 53 de 19 d’abril), excepte l’annex, que manté la vigència fins que es dicti la resolució prevista a l’article 6.3 d’aquesta Ordre.

2. Els articles 3.1, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19.3, 22, 23 i 26 de l’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 28 de juliol de 2014 per la qual es regulen l’homologació dels estudis de llengua catalana de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat amb els certificats de coneixement de llengua catalana de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i l’exempció de l’avaluació de la llengua i la literatura catalanes en l’ensenyament reglat no universitari, i els procediments per obtenir-les (BOIB núm. 115 de 26 d’agost).

3. L’Ordre de la conselleria d’Educació, Cultura i Universitats de 8 de novembre de 2013 per la qual es modifica i es regula la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana (BOIB núm. 154, de 9 de novembre).

Disposició final única

Entrada en vigor

Aquesta Ordre entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 8 de març de 2018

El conseller d’Educació i Universitat

Martí X. March i Cerdà

 

Annex únic

Equivalències amb els certificats de capacitació en llengua catalana regulats en aquesta Ordre

Les equivalències, a efectes de docència, entre els certificats establerts en aquesta Ordre i els certificats i les titulacions dels plans de reciclatge anteriors regulats a l’Ordre de la consellera de Cultura, Educació i Esports de dia 27 de novembre de 1989 per la qual s’estableix el Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat i es fixen les titulacions que cal tenir per tal de realitzar l’ensenyament de i en llengua catalana (BOIB núm. 160, de 28 de desembre), a l’Ordre del conseller de Cultura, Educació i Esports de dia 25 de març de 1996 per la qual s’estableix el Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de i en llengua catalanes als centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 43, de 6 d’abril) i a l’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitat de 14 d’abril de 2014 per la qual es fixen les titulacions que cal tenir per fer classes de llengua catalana i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’ensenyament reglat no universitari i s’estableix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC) (BOIB núm. 53, de 19 d’abril) són les següents:

1. Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament de i en llengua catalana a l’educació infantil i primària (CCIP):

· Diploma de capacitació per a l’ensenyament de la llengua catalana (Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana de 1986 i 1989).

· Títol de professor de llengua catalana (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana de 1986 i 1989).

· Certificat de capacitació per a l’ensenyament de i en llengua catalana a l’educació infantil i primària CCIP (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural de 1996).

· Títol de diplomat en estudis de mestre expedit per la Universitat de les Illes Balears segons el pla d’estudis de 1990, el pla d’estudis de 1984 adaptat al de 1990 i el pla d’estudis de 1993.

· Títol de diplomat en estudis de mestre expedit per la Universitat de les Illes Balears segons el pla de 2002 sempre que hagin cursat i superat les assignatures següents:

· Assignatures per als estudis de mestre, especialitats d’educació primària, d’educació especial, educació física i educació musical:

- Llengua i literatura catalana i la seva didàctica I

- Llengua i literatura catalana i la seva didàctica II

- Història i didàctica de la literatura infantil i juvenil catalana

- Gramàtica catalana i la seva didàctica

- Sociolingüística

· Assignatures per als estudis de mestre, especialitat d’educació infantil:

- Llengua i literatura catalana i la seva didàctica I

- Desenvolupament d’habilitats lingüístiques i la seva didàctica I

- Llengua i literatura catalana i la seva didàctica II

- Gramàtica catalana i la seva didàctica

- Literatura infantil catalana

· Assignatures per als estudis de mestre, especialitat de llengua estrangera:

- Llengua i literatura catalana i la seva didàctica I

- Llengua i literatura catalana i la seva didàctica II

- Lingüística

- Gramàtica catalana i la seva didàctica

- Història i didàctica de la literatura infantil i juvenil catalana

· Títol de graduat en educació infantil o en educació primària expedit per la Universitat de les Illes Balears segons el pla d’estudis de 2009 i el pla d’estudis de 2013.

· Ser mestre i haver adquirit l’especialitat de català mitjançant la superació d’un concurs oposició.

· Llicenciatura de filologia catalana o grau de llengua i literatura catalanes.

2. Certificat de capacitació en llengua catalana per a l’ensenyament a l’educació secundària (CCS):

· Títol de professor de llengua catalana (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural i Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana de 1986).

· Certificat d’aptitud docent en llengua catalana (Pla de Reciclatge i Perfeccionament del Professorat de i en Llengua Catalana de 1989).

· Certificat de capacitació per a l’ensenyament en llengua catalana a l’educació secundària CCS (Pla de Reciclatge i de Formació Lingüística i Cultural de 1996).

· Les titulacions o els certificats que determina el Decret 115/2001, de 14 de setembre pel qual es regula l’exigència de coneixements de les llengües oficials al personal docent a l’annex I (punt 1, llicenciatures) i a l’annex II (punt 4, etapa d’educació secundària) (BOIB núm. 114, de 22 de setembre).

· Llicenciatura de filologia catalana o grau en llengua i literatura catalanes.

· Màster Universitari de Formació del Professorat expedit per la Universitat de les Illes Balears, segons el pla d’estudis de 2010.

· Haver obtingut l’especialitat de català mitjançant la superació d’un concurs oposició