BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 22 de febrer de 2018,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

Antecedents

L’explotació i embotellament de l’aigua mineral de la Font de Sa Senyora no ha passat amb anterioritat per procés d’avaluació d’impacte ambiental.

El Decret 4/1986 d’implantació i regulació dels estudis d’avaluació d’impacte ambiental contemplava l’avaluació d’impacte ambiental de les explotacions mineres (annex III. Grup 2.2). Cal assenyalar que l’ampliació de les instal·lacions es va realitzar en 1988, amb posterioritat a aquest Decret.

Per altra banda, l’àrea d’estudi es localitza en l’àmbit del PORN de la Serra de Tramuntana (BOIB núm. 54 ext. 11/04/2007) i en base a l’art. 101 del Pla les obres hidràuliques i les canalitzacions de fonts requereixen el procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

Tramitació

El projecte objecte està inclòs al grup 2. Indústria extractiva de l’apartat 2) Explotacions mineres de l’Annex I de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluacions ambientals de les Illes Balears. D’acord amb la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines les aigües minerals són recursos miners classificats en la secció B.

D’acord amb l’article 17.1 de la Llei 12/2016 aquest projecte es tramita segons la Llei 21/2013, de 9 desembre, d’avaluació ambiental i d’acord amb l’article 7.2 de la Llei 21/2013 el present projecte serà objecte d’una Avaluació d’Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de l’esmentada Llei.

1.Informació del projecte

Objecte

El promotor del projecte és Proyectos Embotellados  Mallorquines SL i l’òrgan substantiu la Direcció General  de Política Industrial de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria.

El projecte s’emmarca en la tramitació administrativa de la concessió d’explotació d’aigües naturals i minerals de Font de Sa Senyora, que afecta tant a la font com a les instal·lacions. Segons l’EIA la planta d’envasament de l’aigua de la font es troba en funcionament des de 1975, i actualment compta amb les autoritzacions sanitàries i de mines corresponents.

L’any 1988 es va autoritzar la transmissió de la indústria d’embotellament a l’entitat a dalt esmentada. El mateix any es va realitzar l’ampliació de les instal·lacions de la planta embotelladora. La Font de Sa Senyora compta des de l’any 2008 amb la declaració d’aigua mineral natural mitjançant Resolució de la Direcció General d’Indústria del 4 d’abril.

Descripció

L’aigua s’extrau pel sistema de mina (qânat) i surt canalitzat, arribant per gravetat al dipòsit de recepció. El cabal de la font varia entre les 15.000 i 70.000 l/dia, dependent de l’estacionalitat i de la pluviometria.

Les aigües passen per un primer filtre de 5 µ de diàmetre per evitar el pas de fang i restes orgànics i arriben a un depòsit de recepció de 70.000 l de capacitat. Les aigües passen per un segon filtre de 1 µ per eliminar els sòlids en suspensió de petita grandària abans de ser embotellades.

L’entitat disposa de tota la infraestructura necessària per realitzar l’embotellament de les aigües: nau industrial, oficina, magatzems, dipòsits, línies d’embotellament, taponat i etiquetat.  Existeixen dos dipòsits de 1.000.000 l de capacitat per l’emmagatzematge d’aigua en cas de necessitats puntuals.

S’utilitzen envasos plàstics PET de diferents mides. Els envasos arriben de la península a la planta ja preparats. Per a la neteja s’utilitza detergent (renta Plus) que es dissol a 0’04% de l’aigua procedent d’un pou localitzat a les immediacions de la planta. Posteriorment es realitza un aclarit amb aigua mineral natural, la mateixa que s’utilitza per a l’ompliment. Únicament es netegen els envasos de 19’8 l (coolers) que són reutilitzats. L’aigua del pou per a la neteja es descalcifica i clora.

La planta embotella produeix  3.700.000 l d’aigua a l’any. Les aigües residuals derivades de la neteja i rentat d’envasos s’aboca a la xarxa de clavegueram pública que arriba a la depuradora municipal.

Entre la font i les instal·lacions de la planta envasadora l’aigua circula per gravetat per una canalització existent, consistent en una canonada de PE de baixa densitat de 63 mm de diàmetre, soterrada, d’una longitud de 1.090 m. Els primers 600 metres es troben en zona rústica i forestal, i els darrers 400 m discorren per zona urbana.  La canalització no és visible des de cap punt del seu recorregut i està coberta amb ciment i tapada amb restes de vegetació. En la zona urbana el traçat discorre sota l’asfalt. La planta embotelladora i els dipòsits s’ubiquen al centre urbà de Deià, concretament al carrer Es Verger núm. 5.

En relació a les aigües residuals generades en la planta embotelladora derivades l’esbandida dels envasos, neteja interior de les instal·lacions així com les procedents dels banys són abocades al sistema de clavegueram municipal.

Pel que fa al residus generats, el funcionament de l’activitat d’explotació de les aigües en mines i la seva distribució fins la planta per gravetat no genera més residus que els derivats del reemplaçament a trams de la canonada de distribució de l’aigua quan sigui necessari. Els residus que es dipositen a la planta són majoritàriament residus assimilables a residus domèstics que seran degudament gestionats.

Ubicació

El brollador d’aigua es localitza a sòl rústic en el TM de Deià, concretament a la parcel·la 489 del polígon del 2 del mateix municipi i de 2.876 m2 de superfície cadastral, propietat del promotor. El perímetre immediat del punt de captació de les aigües està tancat amb xarxa metàl·lica.

La superfície d’ocupació del brollador és de 5 m2 a la parcel·la 489 del polígon 2 i 881 m2 corresponents a les instal·lacions d’envasament a sòl urbà.

La Font de Sa Senyora i la canalització es localitzen a la massa d’aigua subterrània de Valldemossa (18.02 M3).

2. Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte

Diagnòstic territorial i ambiental

Segons el PTI de Mallorca una part de l’actuació s’ubica a una zona de sòl rústic protegit classificada com a ANEI- AANP (zona oest) i ARIP-B (zona est) i en la seva totalitat dins l’àmbit del Paratge Natural Serra de Tramuntana (zona d’ús general i limitat), i per tant, afectada pel PORN de Tramuntana (Decret 19/2007, de 16 de març, BOIB núm. 54 ext. 01/04/2007). A la part est de la parcel·la on s’ubica el brollador així com part del trajecte de la canonada hi ha una zona afectada pel Decret d’Alzinars.

Segons mapes cartogràfics de l’IDEIB la canonada travessa, des del brollador, una distància aproximada de 735 m en sòl rústic (camí adjacent) fins arribar a zona urbana, en total uns 1.050 m de longitud. Concretament travessa una primera zona ARIP-B (125 m), seguida d’una zona ANEI –AANP (270 m) i termina a sòl rústic a una zona ARIP-B (340 m) abans d’arribar a la zona urbana on s’ubiquen les instal·lacions d’envasament i dipòsits d’aigua.

En relació a la hidrologia el projecte està afectat per vulnerabilitat d’aqüífers mitjana i el brollador es troba dins zona de perímetres de restricció màxima d’un pou d’abastament urbà i zona de perímetres de restricció moderada de dos pous d’abastament.

El projecte s’ubica a una zona afectada per APR d’incendis (ZARI zona d’alt risc), APR d’erosió i APR  d’esllavissament. L’àmbit d’actuació es troba fora de Xarxa Natura 2000.

La font es troba a una zona d’elevada sensibilitat acústica corresponent a un espai natural, el paratge natural de la Serra de Tramuntana.       

Segons l’IDEIB la zona d’actuació s’ubica sobre l’associació Brachypodietum phoenicoidis (Hàbitat prioritari codi 6220). No obstant, d’acord amb la documentació aportada l’actuació no afecta a hàbitats prioritaris.

Des del punt de vista de patrimoni l’actuació es desenvolupa a un entorn BIC corresponent a un paratge pintoresc. Per altra banda, no hi ha constància de construccions d’interès cultural.

Des del punt de vista paisatgístic l’entorn general de la ubicació de la font és un paratge natural de pinar madur i muntanya escarpada, amb una intrusió de terres de cultiu d’olivar de recent recuperació. La canonada es condueix seguint les vies marcades per marjades o parets de pedra i queda tapada en gran part del seu recorregut.

3. Resum del procés d’avaluació

Antecedents

En data 7 d’agost de 2013 la DG d’Indústria i Energia sol·licita inici de la fase prèvia de consultes abans de la iniciació del procediment d’avaluació impacte ambiental, d’acord allò establert a l’article 22 de la Llei 11/2006, de 14 de desembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears. Es va adjuntar Memòria-resumen d’abril de 2013, que va resultar insuficient  per la qual cosa es va demanar esmena de la mateixa i en data 13 de gener de 2015 es va rebre una segona  Memòria-Resum firmat per Irene Moya Pais (geògrafa) i Carmen Moya Pais (biòloga) de desembre de 2014.

La CMAIB va sol·licitar informes a les administracions públiques afectades pel projecte, de conformitat amb l’article 22 de la Llei 11/2006, concretament a: el Servei de Planificació, el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, el Servei d’Estudis i Planificació, el Departament d’Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Deià.

Paral·lelament es va elaborar el document d’abast de l’EIA de data 12/03/2015 (article 22-23 de la Llei 11/2006), on s’indica que l’EIA ha de presentar com a mínim la informació indicada a l’article 27 de la Llei 11/2006 a més de la consideració d’una sèrie de punts que es detalla al propi document d’abast.

Posteriorment la Direcció General de Política Industrial va demanar informe a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, en relació a la ubicació del projecte dins l’àmbit de Paratge Natural de la Serra de Tramuntana (BOIB núm. 54 ext. 01/04/2007).

Fase d’informació pública i de consultes

La documentació consistent en l’EIA (desembre de 2015) i el projecte (maig de 2015) van ser sotmesos a informació pública per la Direcció General de Política Industrial durant un termini de trenta dies hàbils mitjançant la publicació en el BOIB núm. 82 de 6 de juliol de 2017, sense que s’hagin formulat al·legacions al referit projecte.

 Aquesta informació pública feia referència a la sol·licitud per a l’autorització de l’aprofitament dels recursos de la secció b) de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines, de l’aigua mineral natural denominada Font de Sa Senyora, que inclou un perímetre de protecció definit per 6 coordenades UTM.

Amb data d’entrada 30 d’agost de 2017 el promotor va fer la sol·licitud d’inici d’avaluació d’impacte.

Per altra banda, han estat consultades les següents administracions públiques afectades pel desenvolupament del projecte:

-Durant la informació púbica  BOIB núm. 82 de 06/07/2017 de conformitat amb l’article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental la Direcció General  de Política Industrial va demanar informe a les a dalt esmentades administracions.

De manera resumida de les anteriors consultes efectuades realitzades s’han rebut els següents informes:

-Fase prèvia de consultes:

+Informe favorable del Servei d’Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics (12/02/2015) on s’indica que segons la cartografia disponible l’àmbit d’actuació no està afectat per domini públic hidràulic, zones de servitud, zones de policia ni per zones inundables o potencialment inundables.

+Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (22/10/2015) que indica:

[...] Consideracions tècniques

1.Entorn de la parcel·la : classificada com ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès) i ARIP-B (Àrea Rural d’Interès Paisatgístic - Boscós). Presenta principalment formació vegetal de pinar amb garriga, model de combustible 6 i quantitat estimada 10-15 t/ha. Limita en totes les orientacions amb massa forestal, excepte per l’est i oest que ho fa amb margades de cultius d’oliveres. El pendent és fort, així com la continuïtat de la vegetació forestal.

2.Està situada a la vessant oest del Puig de Sa Galera i a més, afectada per APR d’incendis, segons el planejament territorial i grafiada com a zona ZAR d’alt risc d’incendis segons el mapa de risc d’incendis forestals vigent a l’illa de Mallorca.

3.L’objectiu de l’expedient és la tramitació d‘autorització administrativa per a la renovació de la concessió d’explotació d’aigües minerals de la Font de Sa Senyora.

Conclusions

Atès que l’embotelladora està dins el nucli urbà, la canalització ja està instal·lada sense instal·lacions elèctriques annexes i que no es realitzen actuacions damunt el medi, s’informa el següent, durant la fase prèvia de consultes, en relació al risc d’incendi forestal:

Si fos necessari realitzar qualque manteniment de les instal·lacions, es compliran les mesures establertes a l’article 8.2.c del Decret 125/2007, de 5 d’octubre, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l’època de perill d’incendis forestals, referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

En qualsevol cas, us recordem que les mesures incloses en aquest informe són per minimitzar el risc, pel que no exclouen de la responsabilitat dels propietaris de l’acompliment de la legislació adient segons el tipus d’instal·lació o construcció ni de l’ús responsable dels mitjans o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

-Altres:

+Informe favorable de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat en relació a la ubicació del projecte en el Paratge Natural de Serra de Tramuntana (07/09/2016), del qual cal destacar:

[...] Consideracions tècniques

1.D’acord amb l’article 21.2 de la Llei 5/2005, dins l’àmbit territorial dels espais naturals protegits, l’autorització, la llicència o la concessió d’usos i activitats correspon als òrgans competents per raó de la matèria, els quals han de sol·licitar amb caràcter preceptiu, abans de resoldre, informe a l’òrgan competent en matèria d’espais naturals protegits.

2.L’àmbit territorial del paratge natural de la serra de Tramuntana es defineix a l’annex cartogràfic I de l’Acord del Consell de Govern de 16 de març de 2007, pel qual es declara el paratge natural de la serra de Tramuntana. Atesa la cartografia que obra als nostres arxius s’ha pogut comprovar que el polígon 2, parcel·la 489, del municipi de Deià es troba inclosa dins l’àmbit del paratge natural de la serra de Tramuntana en zona l’ús compatible i limitat. La canalització de la font es troba en zones d’ús general, compatible i limitat.

3.D’acord amb l’art. 19 de la Llei 5/2005, modificat per la Llei 12/2014, de 16 de setembre, agrària de les Illes Balears, amb caràcter general són usos permesos als espais naturals protegits tots els usos i totes les activitats existents en el moment de la declaració d’espai natural, a excepció dels declarats incompatibles o objecte d’especial regulació en els instruments de planejament mediambiental.

4.Segons l’article 27.1 del PORN de la Serra de Tramuntana, les explotacions i concessions d’ús privatiu de les aigües han de tenir autorització de l’administració hidràulica. El projecte presentat no modifica l’autorització ni la concessió d’ús privatiu de les aigües.

5.D’acord amb l’art.27.2 del PORN de la serra de Tramuntana, el Pla rector d’ús i gestió ha de regular els requisits que han de complir les instal·lacions relacionades amb la indústria d’embotellament d’aigua, d’acord amb la normativa autonòmica, estatal i europea en matèria de medi ambient. En el cas d’haver-se de realitzar algun canvi estructural o funcional en el sistema de captació, o l’ampliació en les indústries embotelladores existents, l’òrgan substantiu ha de sol·licitar l’informe de la Llei 5/2005 (LECO) preveu per als usos autoritzables que ha de versar també sobre l’adequació a la normativa de referència.

6.El projecte no modifica el traçat de la conducció d’aigua que es localitza en l’àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana.

7.Les instal·lacions de la planta embotelladora es troben fora de l’àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana.

Conclusions

Per tot l’exposat, i en relació al Decret 19/2007, de 16 de març, inform favorablement sobre el projecte general d’aprofitament general de l’aigua mineral natural de Font de Sa Senyora per part de l’empresa Productos Embotellados Mallorquines SL.

Tot això, sense perjudici del compliment del que estableixi la legislació urbanística, ordenació del territori i altres normatives específiques que siguin d’aplicació.

-Avaluació d’impacte ambiental:

+Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (29/11/2017), del qual cal destacar:

[...] Conclusions

Atès que les instal·lacions ja estan en funcionament i no es preveu realitzar noves actuacions, s’informa el següent respecte al document EIA:

-A la pàgina 69 es nomena el II Pla general de defensa contra Incendis Forestals, aquesta informació s’ha d’actualitzar ja que des de l’any 2015 ja està vigent el IV Pla General de defensa contra Incendis Forestals, aprovat al Decret 22/2015, de 17 d’abril, i que modifica l’anterior mapa de zones d’alt risc ZAR del Decret 125/2007.

-Si fos necessari realitzar qualque manteniment a les instal·lacions, es compliran les mesures establertes a l’article 8.2.c del Decret 12572007, de 5 d’octubre, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l’època de perill d’incendis forestals, referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

4. Integració de l’avaluació

4.1 Alternatives: segons l’EIA (2015):

-L’alternativa 0. No es considera aquesta opció ja que l’explotació i activitat d’aigües es ve realitzant des de fa més de 40 anys. Es descarta el tancament i desmantellament de l’activitat per considerar-se que no produeix un impacte continuat i que degradés l’espai on es localitza i,  per tant, compatible amb els objectius de conservació de l’àrea. Per altra banda, el tancament produiria un impacte considerable sobre l’activitat econòmica del municipi.

-L’alternativa d’emplaçament de l’extracció de les aigües i canalització fins a l’embotelladora. L’explotació de les aigües de Sa Font de Sa Senyora ja existia a la finca Ca l’Abat abans d’instal·lar la planta d’embotellament per a la seva venda i distribució. En relació a la ubicació de la planta industrial es va considerar:

+Aprofitament de les aigües d’un sistema qânat i canaleta ja existent. Les aigües del brollador es troben aproximadament a 1 km de la nau de la planta embotelladora i arriben per gravetat. Per les característiques del terreny, gairebé accidentat, es va trobar més adient localitzar la planta a zona urbana.

+Accés rodat mitjançant la carretera comarcal Ma 10 pròxima a la planta industrial que possibilita el transport del producte embotellat.

+Minimització dels impactes visuals des de qualsevol focus urbà rellevant.

+Activitat industrial a un territori caracteritzat per una molt limitada activitat econòmica secundària.

4.2 Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció

4.2.1. D’acord amb l’EIA (·),  i de forma resumida, les accions que durant la fase d’explotació de l’actuació poden donar lloc a possibles efectes sobre el medi són:

-Efectes sobre la qualitat de l’aire.

L’extracció d’aigua i la seva canalització no genera renous a l’ambient. S’han avaluat els nivells de renou dins i defora la planta d’embotellament, que mostren uns valors que oscil·len entre 42 i 63 dB al voltant de la mateixa.

Tampoc es generaran emissions atmosfèriques, exceptuant emissions de vapor a la planta industrial.

Actualment s’utilitza envasos de plàstic no reutilitzable (PET) que es destinen bàsicament al sector hoteler que funciona amb un sistema de reutilització de plàstic reciclat d’acord als principis de la Llei 22/2011, de 28 de juliol,  de residus i sòls contaminats, contribuent a la disminució del consum d’energia, de matèria prima i de generació de residus. Per altra banda, els coolers de PVC són rentats en la planta, reutilitzats i posteriorment distribuïts com a dispensadors d’aigua.

-En tot cas, les emissions acústiques generada en la planta industrial no podran superar els valors establerts per la normativa vigent d’aplicació.

-Efectes sobre el factor terra.

En relació al relleu i caràcter topogràfic i ocupació de sòl les excavacions i moviments de terra així com a consum de territori tant pel que fa a l’explotació, les canonades de transport i la planta d’envasament són inexistents per tractar-se d’un projecte ja executat.

No obstant, s’ha de considerar que l’explotació es tracta d’un recurs merament ecològic.

-Efectes sobre el factor aigua.

Pel que fa a les aigües superficials la sequera artificial sobre les lleres dels torrents a causa de la sostracció  d’aigua amb canonades ha modificat progressivament el règim hidrològic natural dels torrents, i a més pot alterar la qualitat ecològica dels mateixos. En aquest sentit cal dir que la conca d’abastiment de la font no està directament vinculada als recursos d’aigua del torrent.

Per altra banda, les aigües residuals provinents de la planta són derivades a la xarxa de clavegueram municipal per la qual cosa s’evita la possible contaminació per abocament a torrent.

Respecte a les aigües subterrànies es produeix una menor reinfiltració de les aigües emergent de la Font donat que les aigües són captades i posteriorment envasades per la seva distribució. Es pot considerar que es tracta d’un volum molt petit respecte al total de l’agua del sistema.

-Residus generats.

Derivats de la substitució de trams de la canalització quan sigui necessari. Els residus generats a la planta es classifiquen per tipologia i són retirats pel Consell de Mallorca (contenidors, de paper/cartó, vidre i envasos i rebuig) o l’empresa encarregada (HCl) per una correcta gestió.

-Energia.

No es requereix consum energètic per a l’explotació del brollador ni per fer arribar  les aigües a la planta d’embotellament, que es fa per gravetat. Per tant, els requeriments energètics són els necessaris per mantenir activa la planta d’embotellament.

-Efectes sobre la vegetació i fauna.

Segons l’EIA l’explotació de la font i la canalització no han tingut cap afecció sobre la vegetació. Només la construcció de la planta industrial va suposar en el seu moment l’ocupació d’un terreny dedicat a cultiu d’hortalissa. No sembla que l’activitat pugui afectar l’hàbitat faunístic del voltants.

-En tot cas es tracta d’un projecte ja executat i en funcionament durant varies dècades. A l’actualitat les canonades no són visibles pel desenvolupament de la vegetació i per altra banda l’entrada a la porta de control de la font no es troba a prop del camí d’accés, enfonyada darrera una antiga marjada.

-Efectes sobre l’ús del territori.

D’acord amb la normativa vigent PTI de Mallorca (2011), es recull a la norma 19 que les activitats extractives tenen l’ús prohibit a zones qualificades com a AANP, AT, ANEI i ARIP, llevat que es tracti de pedreres ja existents a l’entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.

-Cal dir que l’explotació minera de la Font de Sa Senyora es va iniciar amb anterioritat a l’esmentada norma, i encara que es tracti d’una activitat minera extractiva els mètodes són poc invasius consistent en un sistema qânat d’explotació tradicional.

-Efectes sobre el paisatge.

L’activitat de captació i transport d’aigua es desenvolupa sobre un espai rústic d’alta protecció, encara que no presenten un impacte sobre el paisatge. La planta industrial amb les característiques de construcció utilitzades (ús de taula, planta baixa, folrat de pedra, persianes de fusta, etc.) juntament amb la reduïda i controlada visibilitat de l’edifici no provoca distorsió en el  entorn urbà on s’ubica. Tant la nau com l’àrea d’emmagatzematge són visibles des de la carretera principal Ma-10 però no des de focus d’observació rellevants (urbanitzacions pròximes, etc.).

-Efectes sobre valors d’interès.

La instal·lació no correspon a cap element d’interès cultural catalogat, encara que la mateixa mina d’extracció de les aigües de Font de Sa senyora està considerada com element etnogràfic d’interès.

4.2.2. Millores ambientals previstes pel projecte.

Segons l’EIA es proposen les següents mesures pel correcte funcionament de la font d’aigües:

-Manteniment de la mina de Font de Sa Senyora.

-Manteniment de la canonada de l’aigua, retirada de peces que ja no s’utilitzen i tapament en alguns trams per tal d’evitar la ruptura de la canonada de transport de l’aigua.

4.2.3. Altres consideracions.

El Pla de Vigilància Ambiental (PVA) a desenvolupar durant les obres inclourà el control i seguiment del programa definit en l’EIA i les actuacions que en el seu moment decideixi l’òrgan ambiental.

-A més s’hauran d’incloure les prescripcions i consideracions que es derivin de les administracions consultades per l’òrgan substantiu afectades pel desenvolupament del projecte. Per altra banda a l’EIA no s’inclou la fase de desmantellament.

El responsable de la vigilància ambiental serà el mateix tècnic responsable de l’execució del projecte. No es considera oportú designar un auditor ambiental donat que el projecte no supera el pressupost d’un milió d’euros, ni es preveu una afecció significativa a espais naturals protegits o de rellevància ambiental , entre d’altres,  tal com s’estableix a l’article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

-Cal dir que tal con s’ha indicat abans a l’EIA no es fa referència al desmantellament de la instal·lació en l’improbable cas de cessament de l’activitat. En aquest cas es procedirà al desmantellament de la instal·lació amb la finalitat que el terreny recuperi el seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d’eliminar o disminuir l’impacte ambiental associat.

Per altra banda, a l’EIA s’inclou un apartat d’Estudi d’Incidència Paisatgística (EIP) d’acord amb allò establert a l’article 17. 5 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, que inclou un Annex fotogràfic del emplaçament de l’actuació.  D’acord amb l’anàlisi paisatgístic de l’actuació tenint en compta els diferents elements de valoració (unitat del paisatge, conca visual de la parcel·la, fragilitat paisatgística de l’espai, qualitat del paisatge, perfils topogràfics) es conclou que els impactes visuals i paisatgístics són baixos o irrellevants per les característiques de l’entorn.

4.3   Consideracions tècniques addicionals

A l’EIA s’ha inclòs el contingut mínim que estableix l’article 27 de la Llei 11/2006 a més de les consideracions assenyalades al document d’abast de l’EIA del projecte de data 12/03/2015.

Respecte a l’anterior, en el projecte general d’aprofitament de l’aigua natural de Font de Sa Senyora (maig de 2015) s’ha inclòs un apartat  de delimitació del perímetre de protecció de la font mitjançant una zonificació consistent en tres radis concèntrics al voltant de la captació (zona A protecció immediata r=50 m, zona B protecció contra la contaminació r=390 m, zona C protecció contra les afeccions de quantitat  r=975 m) atenent als criteris hidrològics els quals s’hauran d’adaptar a més a la topografia del terreny i criteris de temps de trànsit de contaminació. En aquest cas es recomana no desatendre les restriccions, precaucions que s’indiquen al document i la vigilància sobre les activitats potencialment contaminants que es puguin donar a l’interior del perímetre. Segons s’observa a la cartografia de l’IDEIB la superfície de protecció abasta una extensió entorn als 580.000 m2, que inclou la superfície d’explotació tancada corresponent a la parcel·la objecte. Les coordenades UTM de delimitació de del perímetre de protecció proposat en el projecte són les següents:

Punt	Coordenada X	Coordenada Y
1	470472	4400291
2	471277	4400394
3	471464	4400298
4	471462	4400104
5	470775	4399696
6	470586	4399813

En tot cas serà l’administració competent en la matèria, el Servei d’Estudis i Planificació, la que avaluï si l’esmentada proposta del perímetre de protecció establert per a la Font de Sa Senyora i les restriccions a aplicar en les zones de protecció establertes són les adequades.

Per altra banda, al document Annexes adjuntat s’inclouen els darrers informes analítics trimestrals de diferents mostres d’aigua de la Font de Sa Senyora (dels envasos polimèrics, d’aigua de la font) en compliment del RD 1798/2010, 30 de desembre, pel qual es regula l’explotació i comercialització d’aigües minerals naturals i aigües de font envasades per al consum humà. Els resultats obtinguts en els paràmetres analitzats (microbiològics, físico-químics, balanç iònic) compleixen amb l’esmentada normativa d’aplicació.

5. Conclusions

Per tot l’anterior, es proposa formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del Projecte de Brollador sorgent Font de Sa Senyora, TM Deyà, promogut per Proyectos Embotellados  Mallorquines SL, donat que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l’EIA  de desembre de 2015 i el projecte de maig de 2015, a més del següent condicionant:

-S’haurà de comptar amb informe favorable del Servei d’Estudis i Planificació en relació al perímetre de protecció proposat per a la font d’explotació Sa Senyora així com de les condicions i restriccions d’ús de les zones de protecció sobre les activitats potencialment contaminants que es puguin donar a l’interior del perímetre.

Es recorda:

1.L’aigua de la font que s’utilitzi per a consum humà haurà de complir el RD 314/2016, de 29 de juliol, pel qual es modifiquen el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, el Reial decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l’explotació i comercialització d’aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per al consum humà i el Reial decret 1799/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula el procés d’elaboració i comercialització d’aigües preparades envasades per al consum humà.

2.Segons l’informe de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat (07/09/2016) en relació a la ubicació del projecte en el Paratge Natural de Serra de Tramuntana en el cas de realitzar-se qualsevol canvi estructural o funcional en el sistema de captació, o l’ampliació en les indústries embotelladores existents, l’òrgan substantiu ha de sol·licitar l’informe que la Llei 5/2005, de 26 de maig, preveu per als usos autoritzables que ha de versar també sobre l’adequació a la normativa de referència.

3.Segons l’informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (22/10/2015) si fos necessari realitzar qualsevol manteniment de les instal·lacions, es compliran les mesures establertes a l’article 8.2.c del Decret 125/2007, de 5 d’octubre, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l’època de perill d’incendis forestals, referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

Aquestes mesures no exclouen de la responsabilitat dels propietaris de l’acompliment de la legislació adient segons el tipus d’instal·lació o construcció ni de l’ús responsable dels mitjans o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

4.Les emissions acústiques generades en la planta industrial d’embotellament  no podran superar els valors establerts per la normativa vigent d’aplicació.

5.D’acord amb l’informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (29/11/2017), des de l’any 2015 està vigent el IV Pla General de defensa contra Incendis Forestals, aprovat al Decret 22/2015, de 17 d’abril, i que modifica l’anterior mapa de zones d’alt risc ZARI del Decret 125/2007.

Tot l’anterior sense perjudici del compliment del que estableixi la legislació urbanística, ordenació del territori i altres normatives específiques que siguin d’aplicació.

Palma, 28 de febrer de 2018

El presidente de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias