BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L’auge de les proves esportives a espais de rellevància ambiental, cada vegada més nombroses i amb més participants, ha generat un nou escenari de pressions i impactes als espais naturals, que en molts casos són especialment sensibles i fràgils i pateixen els efectes acumulatius de les activitats antròpiques sobre l’entorn. Per aquest motiu, a fi que la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat pugui valorar l’afecció que aquestes proves poden provocar en el medi, és imprescindible disposar d’uns criteris tècnics coherents amb la protecció dels hàbitats que redundin en la millora de la informació per als promotors, que han de facilitar les dades necessàries per a una avaluació correcta.

El fet que els promotors comencin l’avaluació ambiental quan falten pocs dies per a l’activitat dificulta tant l’avaluació ambiental com l’emissió dels informes tècnics en el termini disponible, atès que la major part de les vegades la informació aportada és insuficient.

L’experiència dels darrers anys en la recepció de documentació i l’emissió d’informes de la Direcció General confirma que habitualment s’adverteixen circumstàncies especials que fan que aquestes activitats afectin considerablement els espais de rellevància ambiental, per la qual cosa és necessari ampliar la informació de les activitats que s’hi volen dur a terme i definir un gran nombre de mesures preventives i correctores per minimitzar els impactes previstos, sense perjudici de la Circular del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, de 4 de novembre de 2015, sobre la tramitació de les avaluacions ambientals (BOIB 172, de 21 de novembre), que en el punt 1 de l’annex estableix que no es preveu que les activitats esportives per camins (ciclisme i atletisme) puguin tenir una afecció apreciable directament o indirectament als espais de rellevància ambiental, tret que s’adverteixin circumstàncies especials.

La Direcció General disposa de documentació tècnica que evidencia els impactes que aquestes pràctiques poden provocar en el medi i defineix les mesures preventives adequades. Alhora, també hi ha publicats treballs de referència per a la valoració i la prevenció d’impactes en espais protegits, entre els quals la Guía de buenas prácticas para el desarrollo de carreras por montaña en espacio protegidos, d’Europarc; la Propuesta de medidas de gestión ambiental para la sostenibilidad de las carreras por montaña en espacios naturales protegidos, de la Universitat Autònoma de Madrid, o la Guía de buenas prácticas ambientales para la celebración de eventos deportivos, del Consell Superior d’Esports. També hi ha documents científics, com El impacto ambiental de las actividades físico-deportivas en el medio natural. El caso práctico del Mountain Bike o bicicleta todo terreno, de Farías et al., 2009; El impacto medioambiental de la práctica MTB o BTT. Implicaciones prácticas, de Farías et al., 2010, o Minimización de los impactos medioambientales en los eventos deportivos en el medio natural: las marchas de bicicleta todo terreno, de Farías, 2015.

El 20 d’octubre de 2016 el Servei de Planificació de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat va emetre un informe tècnic relatiu als criteris tècnics per al desenvolupament d’activitats esportives en els espais de rellevància ambiental, criteris que es van consensuar amb la Direcció General d’Esports i Joventut i amb la Fundació per a l’Esport Balear.

Aquesta Circular ha de servir perquè la Direcció General disposi d’uns criteris comuns a l’hora d’emetre informes relatius a les sol·licituds d’activitats esportives, en el marc de les actuacions prèvies a què es refereix l’article 39.2 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental de les Illes Balears (LECO), a fi de determinar si l’actuació pot afectar el lloc Xarxa Natura 2000 de manera apreciable. Aquests criteris, a més, són una ajuda important per als promotors d’activitats esportives, ja que representen també les condicions mediambientals que han de complir a l’hora de presentar les sol·licituds per assegurar que l’actuació s’exclou d’afecció, tret que hi hagi circumstàncies especials que indiquin el contrari.

L’article 39 de la LECO és el marc normatiu bàsic dins el qual s’emmarca aquesta Circular, el qual, d’acord amb la redacció de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, estableix:

1. Les repercussions dels plans, els programes i els projectes que, sense tenir relació directa amb la gestió d’un lloc Xarxa Natura 2000, o sense que siguin necessaris per a aquesta gestió, puguin afectar de manera apreciable els llocs o espais esmentats, ja siguin individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes, s’han d’avaluar dins dels procediments que preveuen la Llei 21/2013 i la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears, tenint en compte els objectius de conservació del lloc, de conformitat amb el que disposa la Llei 42/2007.

2. En el cas dels plans, els programes o els projectes subjectes a l’avaluació ambiental pel fet d’estar ubicats a un lloc Xarxa Natura 2000, abans de la sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental, la direcció general competent en matèria de la Xarxa Natura 2000, i com a actuacions prèvies, ha de determinar si el pla, el programa o el projecte:

a) Té relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 o és necessari per gestionar-lo. Llevat de circumstàncies especials que constin a l’expedient, es considera que el pla, el programa o el projecte té una relació directa amb la gestió del lloc o és necessari per a aquesta gestió quan representa una execució o un desenvolupament de les mesures o les accions que conté el pla de gestió del lloc en qüestió.

b) Pot afectar el lloc de manera apreciable, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes.

3. Amb la finalitat que preveu l’apartat anterior, l’òrgan promotor ha de presentar davant l’òrgan substantiu una sol·licitud sobre si el pla, el programa o el projecte té relació directa amb la gestió del lloc o és necessari per gestionar-lo o sobre si pot afectar el lloc de manera apreciable.

A la sol·licitud s’hi ha d’adjuntar una còpia del pla, el programa o el projecte i un document que contingui, com a mínim, la informació següent: la descripció i la localització del pla, el programa o el projecte i de totes les accions susceptibles de produir impactes, la descripció del medi afectat, els impactes principals que es preveuen sobre el medi ambient tenint en compte els objectius de conservació de l’espai i les mesures correctores o protectores per minimitzar-los.

L’òrgan substantiu ha de remetre a la direcció general competent en matèria de la Xarxa Natura 2000 la sol·licitud i la documentació esmentada.

4. La direcció general competent en matèria de la Xarxa Natura 2000, amb l’informe tècnic previ, ha de dictar la resolució que certifica si el pla, el programa o el projecte té relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 i si el pot afectar de manera apreciable, dins el termini de dos mesos des de l’entrada de la sol·licitud en el registre de l’òrgan competent per dictar-la.

En el cas que s’apreciï que els plans, els programes o els projectes poden afectar el lloc, la resolució pot manifestar, de manera motivada que, a criteri seu, el pla, el programa o el projecte és manifestament inviable, per raons ambientals o perquè es tracta d’un supòsit substancialment anàleg a algun altre sobre el qual l’òrgan ambiental ja ha emès un informe desfavorable o un acord d’inadmissió per raons ambientals.

5. Si la resolució certifica que el pla, el programa o el projecte té relació amb la gestió del lloc o no afecta el lloc de manera apreciable, aquesta circumstància s’ha de comunicar a l’òrgan substantiu i el procediment s’ha de considerar conclòs.

6. Si la resolució certifica una afecció apreciable possible, s’han de seguir els tràmits següents:

a) Si la resolució es limita a certificar una afecció apreciable possible, s’ha de comunicar a l’òrgan substantiu, i s’ha d’instar el promotor a presentar, davant l’òrgan substantiu, la sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental i la documentació annexa, que ha d’incloure l’estudi de les repercussions ambientals, d’acord amb les previsions de la Llei 21/2013 i la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

b) Si la resolució determina, a més, que, a criteri seu, el pla, el programa o el projecte és manifestament inviable per les raons esmentades, també s’ha de comunicar a l’òrgan ambiental que pertoqui.

La resolució, en el cas que correspongui a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, ha d’incloure l’acord d’elevar a l’òrgan ambiental una proposta d’informe desfavorable i de lliurar-li un còpia íntegra de l’expedient. L’òrgan ambiental ha de donar audiència al promotor i a l’òrgan substantiu sobre la proposta, perquè dins el termini de deu dies puguin presentar les al·legacions, els documents i les informacions que estimin oportuns. Un cop hagi transcorregut aquest termini, l’òrgan ambiental pot resoldre informar desfavorablement sobre el pla, el programa o el projecte per les raons que figuren en la resolució de certificació, o optar, motivadament, per instar el promotor a presentar, davant l’òrgan substantiu, la sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental i la documentació annexa, que ha d’incloure l’estudi de les repercussions ambientals, d’acord amb el que preveuen la Llei 21/2013 i la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

7. La resolució que certifica l’afecció o la no-afecció apreciable no pot ser objecte de recurs, sens perjudici dels recursos que, si escau, siguin procedents en les vies administrativa i judicial contra l’acte pel qual s’autoritza el projecte, el pla o el programa.

L’informe de l’òrgan ambiental esmentat en l’apartat 6 d’aquest article no pot ser objecte de recurs, sens perjudici dels recursos que, si n’és el cas, siguin procedents en les vies administrativa i judicial contra l’acte pel qual s’autoritza el projecte, el pla o el programa.

8. En el cas de projectes o activitats subjectes a la declaració responsable o la comunicació prèvia, les funcions atribuïdes a l’òrgan substantiu corresponen a l’òrgan competent de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

9. El conseller competent en matèria de medi ambient pot dictar instruccions sobre el procediment i les pautes d’interpretació de la norma, amb la finalitat d’agilitar les tramitacions i unificar els criteris interpretatius.

Per tot això, d’acord amb l’article 21.3 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’article 39.9 de la Llei 5/2005, propòs al conseller que dicti una circular en els termes següents:

CIRCULAR

1. Objecte i finalitat

1. Aquesta Circular té per objecte establir pautes, directrius i criteris d’interpretació homogènia a l’hora de tramitar i avaluar les afeccions d’una activitat esportiva que pugui afectar un espai de rellevància ambiental, d’acord amb el que preveuen els articles 21 i 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

2. Les proves esportives que discorrin per un espai natural protegit hauran de tenir en compte també el que disposi la normativa reguladora pròpia.

3. La finalitat de la Circular és assegurar la conservació de la xarxa d’itineraris dels espais de rellevància ambiental, així com una tramitació més àgil i l’aplicació d’uns criteris comuns per al tractament d’aquests tipus de sol·licituds, i alhora facilitar als promotors la tasca de presentar la documentació necessària per a la tramitació.

4. Encara que una prova hagi obtingut l’autorització i/o l’exclusió d’afecció en anys anteriors, s’haurà de sol·licitar igualment l’autorització per a cada any que es vulgui realitzar. No obstant això, no serà necessari entregar la documentació ambiental, sempre que no hi hagi canvis en el recorregut autoritzat l’any o els anys anteriors. La Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat podrà, si escau, fer un requeriment aclaridor de documentació al promotor.

5. Als efectes d’aquesta circular no tenen la consideració de projecte les proves esportives que no comportin una intervenció en el medi natural ni en el paisatge; per tant, aquestes curses no requereixen una avaluació de repercussions ambientals. Es considera que no comporten una intervenció en el medi natural ni en el paisatge les proves esportives terrestres que compleixin totes les condicions següents:

   1. Que transcorrin íntegrament per la xarxa viària de carreteres.

   2. Que els punts d’avituallament i de públic siguin o bé damunt la xarxa viària de carreteres o bé fora de la Xarxa Natura 2000.

   Pel que fa a les proves esportives de natació, es considera que no comporten una intervenció en el medi natural ni en el paisatge quan compleixin totes les condicions següents:

   1. Que no tinguin punts d’avituallament dins la mar.

   2. Que emprin boies existents o bé que en cas d’haver-ne de col·locar alguna, aquesta s’ubiqui sobre fons arenós.

   3. Que no hagin d’instal·lar elements fixos en la zona dunar dins la Xarxa Natura 2000.

   4. Que el circuït transcorri a més de 100 m dels illots.

   5. Que no es desembarqui en els illots.

6. Les activitats que no necessiten tramitar una avaluació de repercussions ambientals pel fet que compleixen les condicions anteriors però que es duen a terme dins un espai natural protegit (parc natural, paratge natural, reserva, etc.), necessiten l’autorització de l’òrgan gestor de l’espai d’acord amb la seva normativa reguladora.

7. Amb la finalitat que l’òrgan substantiu tengui constància que una prova esportiva que compleixi els requisits de l’epígraf 5 no pugui comportar una intervenció en el medi natural, el promotor de la cursa haurà de presentar, juntament amb la sol·licitud d’autorització davant l’òrgan substantiu, el model de declaració de compliment de bones pràctiques per dur a terme activitats esportives a espais de rellevància ambiental que figura en l’annex IV.

2. Tramitació de les sol·licituds

1. Amb la finalitat que la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat avaluï l’afecció d’una activitat esportiva dins un espai de la Xarxa Natura 2000, els promotors han de presentar davant l’òrgan substantiu (consells insulars, ajuntaments, òrgan gestor de l’espai natural protegit) la documentació següent (vegeu els annexos II i III):

   1. Una descripció de l’activitat esportiva que inclogui, com a mínim, la informació següent de la cursa:

      1. Nom de l’activitat esportiva. S’haurà d’especificar si es tracta d’una prova nova o bé si aquesta ja s’ha fet en anys anteriors. En cas de que s’hagi realitzat anteriorment, aquesta es podrà subjectar al que estipula l’epígraf 1.4 d’aquesta Circular.

      2. Identificació de la persona o entitat sol·licitant i organitzadora

      3. Data/es de la cursa

      4. Termes municipals per on transcorre

      5. Tipus de cursa

      6. Nombre màxim de corredors

      7. Quilòmetres del traçat

      8. Horaris de començament i acabament i temps estimats de pas

      9. Nombre i tipus de vehicles (organització, emergències, policia, etc.) associats a la cursa, així com les vies d’accés de vehicles als membres dels controls, avituallaments, emergències, etc.

      10.  Pla de comunicació ambiental per a tots els actors de la prova. Els organitzadors, els voluntaris, els participants i el públic han de conèixer els valors de l’espai de rellevància ambiental pels quals transcorre l'activitat. La informació es pot trametre per diferents vies (missatge de correu electrònic previ, xarxes socials, reunió prèvia amb els participants, etc.). Els promotors de les curses han d’especificar en la sol·licitud com es comunicaran les prescripcions ambientals als participants.

      11.  Nomenament del supervisor ambiental, que serà el responsable de vetllar pel compliment de les mesures correctores i els condicionants establerts per l’òrgan ambiental. També serà el responsable d’elaborar un informe final d'avaluació ambiental de la prova, que inclogui, entre altres aspectes, els impactes ocasionats, les incidències, el compliment de les mesures preventives i/o correctores executades, etc.

      12.  Tipus de senyalització, període d’instal·lació i retirada

      13.  Localització i tipus dels punts d’avituallament i control

      14.  Pla de neteja i programa de gestió de residus i control de l’autoavituallament

      15. Traçat de la cursa i dels punts d’avituallament i voluntariat en format digital (shape, KML, GML, etc.) dels trams que transcorren per espais de rellevància ambiental. S’ha d’evitar lliurar rutes obtingudes mitjançant un navegador GNSS (GPS), sense la precisió suficient per determinar si el traçat passa per camins existents o empra dreceres. La línia traçada ha de quedar sempre clarament dins els límits dels camins de la base cartogràfica emprada.

   2. El document ambiental ha de tenir el contingut següent:

      1. Descripció del medi

         1r) Marc geogràfic general. Espais de rellevància ambiental per on transcorre l’activitat i trams afectats

         2n)  Medi físic:

         1. Tipus de vies per on transcorre la cursa i longitud de cada tipus segons les condicions especificades en l’apartat 3 (Criteris, epígraf 8.a).

         2. Identificació dels trams amb erosió avançada o en mal estat de conservació.

         3r)   Medi biòtic:

         1. Vegetació: hàbitats d’interès comunitari i espècies protegides.

         2. Fauna: espècies protegides o amenaçades.

         Es recomana aportar imatges georeferenciades de l’itinerari.

      2. Repercussions ambientals

         1r)   Activitats susceptibles de produir impactes

         2n)  Impactes principals que es preveuen sobre el medi ambient tenint en compte els objectius de conservació de l’espai

         3r) Mesures correctores o protectores per minimitzar els impactes ambientals en la fase de preparació, realització i fase posterior a la finalització de la prova.

2. Tota la informació ambiental sobre els valors naturals dels hàbitats i les espècies que es preveuen en els LIC i les ZEPA es pot consultar a www.xarxanatura.es. Aquesta informació pot ser de gran utilitat per completar la informació que es requereix per al document ambiental. Així mateix, la informació cartogràfica dels LIC i les ZEPA es pot consultar al visor IDEIB (http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp).

3. La documentació completa, que s’ha de presentar dos mesos abans de la data de la prova, s’ha de poder tramitar d’acord amb la Llei 5/2005, i s’ha de completar segons les esmenes tècniques que sol·liciti la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, si s’escau.

   Això no obstant, es recomana que els promotors lliurin tota la documentació a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat amb més temps d’antelació (més de dos mesos) a fi d’agilitzar els tràmits administratius.

   També es recomana presentar la documentació completa i passar el tràmit d’avaluació de repercussions ambientals abans de fer publicitat de la prova i d’obrir el termini d’inscripcions.

4. No serà necessari que els promotors presentin la documentació que es trobi en poder de l’Administració autonòmica o se’n pugui comprovar la informació per tècniques telemàtiques, d’acord amb l’article 4 del Decret 6/2013, de 8 de febrer, de mesures de simplificació documental dels procediments administratius (BOIB núm. 21, de 12 de febrer) i l’article 53.1.d de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

5. Si escau, s’ha d’abonar la taxa corresponent.

6. Per a proves que es duguin a terme anualment, si no hi ha canvis de traçat ni d’època, es pot presentar cada any el mateix document ambiental adaptat.

3. Criteris

Les activitats esportives dins els espais de rellevància ambiental han de complir les condicions que s’indiquen a continuació per evitar afectar els hàbitats i les espècies de la Xarxa Natura 2000:

1. La prova s’ha de fer preferentment fora de l’època de nidificació d'aus. Les dates dependran de les espècies presents a cada espai. En el cas que la ruta proposada pugui afectar algun niu d’espècies protegides, el traçat s’haurà de modificar de manera que s’eviti aquesta afecció. Quan això es detecti, la Direcció General d’Espai Naturals i Biodiversitat ho ha de comunicar al promotor perquè presenti traçats alternatius.

2. Es recomana evitar les proves en horari nocturn. En cas que la prova sigui en horari nocturn, els promotors s’han d’adaptar a les possibles prescripcions tècniques preventives.

   Durant l’època de nidificació d’aus les proves ciclistes han de ser exclusivament en horari diürn, llevat que transcorrin per camins consolidats per al pas de vehicles.

3. Els punts de sortida i d’arribada s’han d’ubicar fora dels espais de la Xarxa Natura 2000. Els punts de començament i final han d’estar a una distància prudencial de l’espai protegit, preferentment a zones urbanes, per tal d’evitar el renou de l’aglomeració. La sortida ha d’estar prou allunyada del límit de la Xarxa Natura 2000 perquè els corredors no entrin aglomerats a l'espai, sinó que ho facin en filera. Es recomana que estiguin a una distància d’1,5 km aproximadament, per a les curses a peu, i a 3 km aproximadament, per a les de bicicletes; es recomana també establir abalisaments d’entrada per forçar la circulació inicial en filera.

   En el cas de que no hi hagi alternativa a la ubicació del punt de sortida fora de la Xarxa Natura 2000, s’hauran de complir les condicions següents:

   1. Que la sortida es faci des d’un aparcament existent o d’una zona àmplia sense vegetació natural.

   2. L’accés dels participants serà amb transport públic col·lectiu de l’organització per evitar aglomeracions.

   3. S’evitaran aglomeracions de públic, així com que aquest accedeixi a la zona amb cotxes particulars.

   4. No es permetrà l’amplificació de sons.

4. Sempre que sigui possible, els punts d'avituallament, de control i d’acumulació de públic han d’estar ubicats fora dels espais de la Xarxa Natura 2000. Si no és possible, les ubicacions s’han de subjectar a les prescripcions tècniques que fixi la resolució d’afecció de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat. Els avituallaments de l’organització han d’estar en recipients no tancats i hi ha d’haver voluntaris vigilant que s’eviti l’embrutiment.

5. L’organització de la prova ha d’incloure un pla de neteja i minimització de residus, que prevegi que la neteja de tot el recorregut es revisi just en acabar la prova o l’endemà. La recollida a qualsevol punt ha de ser selectiva. Es recomana que l’organització controli la retolació dels nombres del dorsal dels corredors a totes les peces d’avituallament personal per poder localitzar els possibles infractors.

6. L’itinerari s’ha de senyalitzar de manera que s’evitin confusions. Per això, s’han de complir les condicions següents:

   1. Abalisar i/o delimitar, de manera dissuasòria els llocs susceptibles de fer dreceres.

   2. Preveure la ubicació de personal en els punts conflictius (encreuaments, portes, botadors, dreceres fàcils, etc.).

   3. Senyalitzar amb objectes fàcils de recollir. En cap cas no s’han d’emprar pintures ni esprais.

   4. Retirar les senyalitzacions en acabar l’etapa o la prova preferentment de manera immediata o en un màxim de quaranta-vuit hores des que hagi acabat.

   5. Disposar senyalització que informi dels punts on comencen i acaben els espais de rellevància ambiental.

7. D’acord amb l’article 17.3 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, els espais de rellevància ambiental són zones de silenci. L’organització ha d’establir i aplicar les mesures necessàries per minimitzar les emissions sonores i dur a terme la prova sense que cap tipus de renou afecti les zones de rellevància ambiental.

8. Per minimitzar l’erosió i la pressió al medi, l’itinerari ha de complir les condicions següents:

   1. Les proves han de seguir la xarxa viària de l’espai protegit o de les entitats locals, si n’hi ha, en l’ordre de prioritat següent:

      1r    Pistes pavimentades

      2n   Pistes de terra

      3r    Camins de carro i de ferradura

      4t    Xarxa de senders de l’espai protegit

      5è   Altres que figuren en l’inventari de camins aprovat (si n’hi ha).

      En qualsevol cas, s’han d’emprar camins existents en la data de la designació de l’espai de rellevància ambiental. El promotor pot aportar documentació que justifiqui que els camins existien abans de la designació de l’espai protegit. No es podran autoritzar les curses camp a través. Els organitzadors són responsables de vetllar perquè es compleixi aquesta mesura.

   2. No s’han d’emprar els trams de camí amb xaragalls, solcs, o amb signes d’erosió avançada, si no és que es restaurin abans de la prova. En aquest cas, s’haurà de presentar la proposta de restauració juntament amb la sol·licitud de la cursa. Fins que el projecte de restauració no sigui aprovat per l’òrgan substantiu i executat, no es podrà emprar aquest tram. En les proves BTT no es podran emprar els trams fora de camins  consolidats per al pas de vehicles de pendent superior al 20 %, llevat que es tracti de trams asfaltats, empedrats o formigonats. En cas que no hi hagi alternativa de traçat i el pendent sigui superior al 20 %, el camí no sigui apte al pas de vehicles i no estigui asfaltat, empedrat o formigonat, els ciclistes hauran de passar aquests trams a peu, carregant la bicicleta.

   3. En el cas que plogui els dos dies abans de la prova o el mateix dia, el supervisor ambiental, conjuntament amb l’agent de medi ambient, pot decidir suspendre la cursa en els trams on el terreny estigui enfangat o presenti un alt risc d’erosió per l’elevada humitat, fet que s’ha d’incloure en l’informe final d'avaluació ambiental.

   4. Es prohibeix que l’organització empri vehicles motoritzats per accedir a l’espai de rellevància ambiental fora de camins consolidats per al pas de vehicles, a excepció dels vehicles sanitaris o d’emergències, sempre que en sigui necessària la seva intervenció.

   5. Els traçats fora de camins consolidats per al pas de vehicles, en el cas de les BTT, no poden fer canvis sobtats de direcció que puguin erosionar el terreny o afectar la vegetació.

   6. En el cas que s’emprin bastons, han de tenir un tac de punta tova.  A més, els participants han de disposar obligatòriament de tacs de punta tova de recanvi. El supervisor ambiental és el responsable de vigilar aquesta condició.

   7. Per definir el nombre màxim de participants de les curses l’itinerari de les quals transcorrin el 100 % fora de camins consolidats s’ha de tenir en compte que:

      1r    Les curses a peu poden tenir un màxim de 500 participants, amb una densitat d’un corredor per cada 40 m lineals de prova. S’entén com a camí consolidat per a aquest tipus de prova les tipologies següents: les pistes pavimentades, les pistes de terra, els camins de carro i de ferradura, la xarxa de senders de l’espai protegit existents en el moment de designació de l’espai i els camins que formen part d’un sender de gran recorregut (GR).

      2n   Les proves en bicicleta han de tenir un màxim de 300 participants, amb una densitat d’un participant per cada 80 m lineals de prova. S’entén com a camí consolidat per a aquest tipus de prova els camins  aptes per al trànsit rodat (pistes pavimentades i pistes de terra).

      3r    En el cas de curses que transcorrin per camins consolidats i no consolidats (curses mixtes), s’ha d’atendre la taula de l’annex 1. Els promotors i/o organitzadors de la cursa hauran de presentar un càlcul justificat del percentatge de camí consolidat i no consolidat.

   8. A conseqüència de l’avaluació de repercussions de les proves que no transcorrin íntegrament per camins consolidats:

      1r    El nombre màxim de participants que preveuen les taules de l’annex 1 pot veure’s reduït per assegurar la conservació dels hàbitats i les espècies presents als espais de rellevància ambiental.

      2n   Es pot plantejar la necessitat de presentar itineraris alternatius.

9. Les proves d’orientació hauran de complir les condicions següents:

   1. No hi podrà haver més de 70 participants.

   2. La prova s’ha de fer fora de l’època de nidificació de les espècies d’aus presents en l’espai (del febrer al juny, ambdós inclosos).

   3. Un cop es faci la prova en un espai Xarxa Natura 2000, aquest no podrà tornar a emprar-se per a aquest tipus de competició fins que hagin passat 3 anys.

   4. La tramitació de les sol·licituds serà la que s’especifica en el punt 2 d’aquesta circular.

10. L’incompliment d’aquestes condicions no permet assegurar que no hi hagi afecció, per la qual cosa, d’acord amb la normativa d’avaluació ambiental, la prova es pot subjectar a una avaluació d’impacte ambiental simplificada.

4. Actuacions de cooperació

1. La persona o entitat sol·licitant i organitzadora és la responsable de garantir el compliment de totes les condicions ambientals de desenvolupament de l’activitat, tant de les generals com de les concretes detallades en la resolució, si s’escau.

2. Les federacions esportives han de fer arribar a tots els federats una guia de bones pràctiques al començament de la temporada.

3. La persona o entitat sol·licitant i/o organitzadora, com a mínim amb dues setmanes d’antelació, ha de comunicar que s’ha de dur a terme l’activitat al Servei d’Agents de Medi Ambient (serveiamas@sgmap.caib.es). Els agents poden vigilar i controlar el desenvolupament de l’activitat de conformitat amb els condicionants ambientals, i, acabada l’activitat, que els terrenys ocupats s’han deixat en les condicions inicials, fet que s’ha de comunicar a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat.

4. L’autorització de l’activitat s’ha de conservar durant tot el transcurs de l’activitat i pot ser consultada per qualsevol membre del Servei d’Agents de Medi Ambient.

5. En cas que es produeixi qualsevol incidència o dany al medi natural derivada de les activitats, s’ha de comunicar immediatament a l’112.

5. Eficàcia, publicació i comunicació

1. Aquesta Circular té eficàcia des del dia que se signa.

2. Aquesta Circular s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en la pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, i comunicar al personal de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat i a la resta de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

3. Es deixa sense efecte la Circular del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, de 17 de maig de 2017, sobre la tramitació i l’avaluació de l’afecció de les activitats esportives a espais de la Xarxa Natura 2000 (BOIB núm. 71, de 10 de juny de 2017).

Palma, 14 de febrer de 2018

El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Vicenç Vidal Matas

ANNEX I

Procediment per calcular el nombre màxim de participants a curses a peu i de BTT per camins consolidats, no consolidats o mixts

Taula per calcular el nombre de participants per a les curses a peu (en negreta, les dades que s’utilitzen en  l’exemple posterior)

Es recomana que les curses transcorrin al màxim per camins consolidats.

El nombre màxim de participants per trams de camins no consolidats queda subjecte a les prescripcions tècniques necessàries, si n’hi ha, per assegurar la conservació dels hàbitats i de les espècies.

 Exemple d’aplicació en una cursa a peu de 18 km amb 7 km de camí no consolidat

     Calcular el percentatge de camí no consolidat:

1. % no consolidat= (metres no consolidats / metres totals ) x 100 =  (7.000 m / 18.000 m) x 100 = 38,89

2. Cercar a la taula de curses a peu els metres necessaris per permetre un participant.

   En aquest cas el percentatge correspon a la fila > 35 – 40, que indica un participant cada 22 metres.

3. Calcular el nombre màxim de participants segons els metres totals de la cursa:

   Nombre de participants =  (18.000 m / 22 p/m)  = 818 participants

4. Obtenir el màxim de participants permesos a la mateixa taula.

   En aquest cas és de 909 participants.

5. Si el màxim calculat supera el màxim permès, agafar-ne el màxim permès.

   En aquest cas, atès que el màxim permès (909) supera el màxim calculat (818), el nombre màxim de participants a la prova és el màxim calculat: 818.

Taula per calcular el nombre de participants per a les curses de BTT (en negreta, les dades que s’utilitzen en  l’exemple posterior)

Es recomana que les curses transcorrin al màxim per camins consolidats.

El nombre màxim de participants per trams de camins no consolidats queda subjecte a les prescripcions tècniques necessàries, si n’hi ha, per assegurar la conservació dels hàbitats i de les espècies.

Exemple d’aplicació en una cursa de BTT de 30 km amb 10 km de camí no consolidat

1. Calcular el percentatge de camí no consolidat:

   % no consolidat= (metres no consolidats / metres totals ) x 100 =  (10.000 m / 30.000 m) x 100 = 33,33

2. Cercar a la taula de curses de BTT els metres necessaris per permetre un participant.

   En aquest cas, el percentatge correspon a la fila > 3 – 45, que indica un participant cada 41 metres.

3. Calcular el nombre màxim de participants segons els metres totals de la cursa:

   Nombre de participants =  (30.000 m / 41 p/m)  = 731 participants

4. Obtenir el màxim de participants permesos a la mateixa taula.

   En aquest cas, és de 585 participants.

5. Si el màxim calculat supera el màxim permès, agafar-ne el màxim permès.

   En aquest cas, atès que el màxim calculat (731) supera el màxim permès, el nombre de participants a la prova és el màxim permès: 585.

    

ANNEX II

Sol·licitud d’autorització per a proves i competicions esportives i activitats esportives en espais de rellevància ambiental i finques públiques

 EXPÒS: que vull dur a terme l’activitat esportiva que figura a continuació.

 Documentació adjunta:

 Descripció de l’activitat amb el contingut de l’epígraf 2.1.a de la Circular

 Document ambiental amb el contingut de l’epígraf 2.1.b de la Circular

 Altres:

 SOL·LICIT:                                                                        

 L’autorització / La resolució d’afecció corresponent per dur a terme proves i competicions esportives i activitats en espais de rellevància ambiental i finques públiques.

  

__________________, ______ d _________________ de 20___

[Rúbrica]

DIRECCIÓ GENERAL D’ESPAIS NATURALS I BIODIVERSITAT

   

ANNEX III

Descripció de la prova esportiva

Pla de seguretat i mitjans mèdics, de protecció civil i de mobilitat Adjunt:  Sí  No
Nomenament del supervisor ambiental:
Tipus de vies per on transcorre la cursa i longitud de cada tipus (km):  Pistes pavimentades:  Pistes de terra:  Camins de carro i de ferradura:  Xarxa de senders de l’espai protegit:  Senders de gran recorregut (GR):  Altres que figuren en l’inventari de camins aprovat (si n’hi ha):
Tipus de senyalització, període d’instal·lació i retirada:
Localització i tipus dels punts d’avituallament i control:	Sí
Cartografia específica en una escala que permeti la identificació clara del traçat:	Sí
Pla de neteja i programa de gestió de residus i control de l’autoavituallament:	Sí
Pla de comunicació ambiental:	Sí
Carta de compromís ambiental vinculant:	Sí
Traçat digital de la cursa i dels punts d’avituallament i voluntariat:	Sí
Previsió de mesures de comunicació amb l’Administració ambiental:	Sí

  

ANNEX IV

Model de declaració de compliment de bones pràctiques per dur a terme proves esportives a espais de la Xarxa Natura 2000

Nom i llinatges (representant):					DNI:
Adreça de notificació:
Localitat:	Codi postal:		Municipi:
Província:				País:
Telèfon:		Fax:
Adreça electrònica:

 EXPÒS: que he sol·licitat una autorització per dur a terme la prova esportiva següent:

Nom de la prova:      Nombre total de participants: Termes municipals per on discorre:

Tipus de prova esportiva:          Terrestre              De natació Espais de rellevància ambiental  Xarxa Natura 2000 (llista de LIC/ZEPA/ZEC):        Parc/Paratge Natural:          (Recordau que dins un espai natural protegit s’ha de disposar de l’autorització de l’òrgan gestor)

Dates: d    /  /     a   /  /     DECLAR: Si la prova esportiva és terrestre: Que la cursa transcorre íntegrament per la xarxa viària de carreteres. Que tots els punts d’avituallament i de públic són a la xarxa viària de carreteres o fora de la XN2000. Si la prova esportiva és de natació: Que no hi haurà punts d’avituallament dins la mar. Que s’empraran boies existents o bé que en cas d’haver-ne de col·locar alguna, aquesta s’ubicarà sobre fons arenós. Que no s’instal·laran elements fixos en la zona dunar dins la Xarxa Natura 2000. Que el circuït transcorrerà a més de 100 m dels illots. Que no es desembarcarà en els illots. Que tots els residus que es puguin generar per l’execució de la prova es recolliran  el mateix dia. Que no s’hi empraran aparells de reproducció de música ni megafonia ni s’hi farà renou que no sigui necessari per a la comunicació entre els membres del grup. Que es compliran les condicions que figuren en el revers d’aquesta declaració. Que en el cas que es produeixi qualsevol incidència o dany al medi natural derivat de les activitats, es comunicarà immediatament a l’112

__________________, ______ d _________________ de 20___

[Rúbrica]

Altres consideracions a tenir en compte per part dels organitzadors d’acord a les bones pràctiques de l’annex 4

1. Les persones que participin en l’activitat, els equipaments i els vehicles han de circular en tot moment per les carreteres existents de la xarxa viària.

2. No s’ha de destruir cap exemplar de planta.

3. No s’ha de molestar cap animal silvestre.

4. S’han de respectar els elements de senyalització i la resta de béns públics instal·lats.

5. No s’hi empraran drons o aparells voladors similars.

6. Tots els residus generats durant l’activitat, s’han de recollir en recipients temporals adequats i gestionar adequadament fora de l’espai protegit, vigilant que no s’aboqui o abandoni cap tipus de residu, material o producte líquid o sòlid al medi natural, inclosos els residus orgànics. L’espai Xarxa Natura 2000 es deixarà lliure de residus el mateix dia després d’haver-se celebrat la prova.

7. No s’ha d’emetre música ni utilitzar cap tipus de megafonia, altaveu o sistema d’amplificació del so, ni cap altre tipus de font sonora que pugui generar molèsties o afectar els animals; només s’ha d’emetre el renou estrictament necessari per a la comunicació entre els participants de l’activitat.

8. No s’ha de fer foc ni llençar objectes inflamables, encesos o no, especialment llumins i llosques de cigarretes, material combustible o altres artefactes susceptibles de produir un incendi.

9. S’han de prendre les mesures adequades de prevenció dels incendis forestals, d’acord amb el Decret 125/2007, de 5 d’octubre, pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal.

10. Una vegada hagi acabat l’activitat, la zona d’actuació s’ha de deixar en les mateixes condicions en què s’ha trobat.

11. Els promotors són els responsables de garantir el compliment de totes les condicions ambientals de desenvolupament de l’activitat.