BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Antecedents

1. La promoció de la salut és el conjunt d’actuacions, de prestacions i de serveis destinats al foment de la salut individual i col·lectiva mitjançant les intervencions oportunes en matèria d’informació, de comunicació, d’educació sanitària i d’actuació sobre els determinants de salut, que permeten a les persones incrementar el control de la seva salut per millorar-la.

2. L’any 2011, la Direcció General de Salut Pública va posar en marxa la Plataforma d’Oci Nocturn de Qualitat de les Illes Balears com a estratègia de promoció de la salut mitjançant la participació de les diferents administracions públiques i de les persones representants de diferents sectors de la societat balear amb l’objectiu de crear una visió de conjunt de la problemàtica derivada de l’oci nocturn i dels riscs per a la salut associats a la vida recreativa, així com de reduir aquests riscs mitjançant el foment d’hàbits i actituds saludables, i potenciar els factors de protecció, tant individuals com familiars i socials.

La metodologia de la Plataforma consisteix a reforçar les accions comunitàries de participació activa que permeten fixar prioritats, a prendre decisions i a elaborar i desenvolupar estratègies de planificació. Per això, la Plataforma s’organitza en grups sectorials —indústria, administracions públiques, entitats cíviques— que treballen envers objectius consensuats, per tal de presentar el treball que du a terme cada grup, i consensuant documents generals s’organitzen reunions plenàries en què també es discuteixen noves estratègies.

A hores d’ara, es pretén aprovar d’una manera formal la creació de la Plataforma atès que fins ara el funcionament ha estat satisfactori.

3. Integren el Ple de la Plataforma persones representants de les administracions que tenen competències relacionades amb la promoció de la salut, el menor, la joventut, la seguretat ciutadana, el turisme o l’oci, els ajuntaments que representen municipis amb major població, amb més volum de turisme o d’oferta recreativa, associacions empresarials relacionades amb l’oci i el turisme, així com les entitats civils més representatives. Pel que fa als ajuntaments la llista de representants queda oberta a altres ajuntaments que compleixin aquests requisits i siguin proposats per la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).

Amb aquesta participació es tracta de fomentar les relacions i els vincles entre els organismes, les persones i els agents de la societat civil que poden facilitar l’accés o la mobilització del suport social a favor de la salut.

4. La Plataforma constitueix i ha de constituir un ens flexible que ha de permetre fer front a una societat dinàmica i, per tant, canviant, i ha de treballar cap a la reducció dels riscs associats a l’oci recreatiu, tant diürn com nocturn, i no només als associats a l’oci nocturn com va fer en els seus inicis. El model d’oci ha canviat i s’ha estès a espais nous, horaris nous i col·lectius socials nous.

5. La salut pública és un àmbit transversal que implica tota la societat i és per això que la Plataforma s’ha de formalitzar com un òrgan col·legiat de participació comunitària, de coordinació i d’assessorament en la prevenció de riscs per a la salut associats a l’oci recreatiu i en la promoció d’un oci de qualitat en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, la qual cosa redunda en una millora dels hàbits saludables de la població d’aquesta comunitat durant el temps d’esbarjo. D’aquesta manera es pretenen aconseguir els objectius de promoció de la salut sobre els quals treballa la Conselleria de Salut amb la col·laboració d’altres institucions i d’entitats de la societat balear dels diferents sectors implicats amb l’oci recreatiu.

6. D’acord amb el que disposa l’article 19.3 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els membres que integren l’òrgan col·legiat de caràcter consultiu que es crea en aquesta resolució han manifestat el seu interès i l’acceptació de formar-ne part.

Consideracions jurídiques

1. L’article 43 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut pública i disposa que correspon als poders públics tutelar la salut pública, fomentar l’educació sanitària i vetllar per a la utilització adequada de l’oci.

2. L’article 30.48 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de promoció de la salut en tots els àmbits, en el marc de les bases i la coordinació de la sanitat. D’altra banda, l’article 31.4 atribueix a la Comunitat Autònoma —en el marc de la legislació bàsica estatal— el desplegament legislatiu i l’execució en matèria de salut i sanitat. Així mateix, l’article 30.1 de l’Estatut d’autonomia atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria d’organització, règim i funcionament de les seves institucions pròpies en el marc de l’Estatut.

3. L’article 28 de la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública, estableix que la protecció de la salut comprèn l’anàlisi dels riscs per a la salut. D’altra banda, l’article 27 disposa que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de protegir la salut de la població mitjançant activitats i serveis que actuïn sobre els riscs per a la salut; a més, a l’apartat 4, hi afegeix que les organitzacions socials poden participar en la realització d’activitats de protecció de la salut. Les administracions públiques competents han de promoure la participació efectiva en les actuacions de protecció de la salut dels ciutadans, directament o a través de les organitzacions en què s’agrupin o que els representin.

4. L’article 3 de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, recull, entre els principis informadors de la Llei, la promoció de la salut i la participació comunitària en la formació de la política sanitària. Així mateix, l’article 30 estableix que correspon a l’Administració sanitària, entre d’altres actuacions, la promoció de la salut, l’educació per a la salut i la prevenció de malalties.

5. L’article 3 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, estableix que les actuacions, les prestacions i els serveis en matèria de salut pública són un dret individual i social que els poders públics han de garantir i mantenir d’acord amb una sèrie de principis, entre els quals hi ha el de coordinació i cooperació interdepartamental amb la resta d’administracions competents, o el dret a la participació ciutadana en l’assessorament, la supervisió i el seguiment de les polítiques de salut pública. D’altra banda, l’article 6 regula les prestacions en matèria de salut pública com un conjunt d’actuacions dirigides a fomentar, protegir i promoure la salut de les persones en l’esfera individual i col·lectiva i, entre aquestes prestacions, hi inclou la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia i dels seus factors de risc; la promoció d’entorns que reforcen la salut, i la prevenció i el tractament d’abús de substàncies que poden generar dependències.

6. L’article 8 c, d i f de la Llei 4/2005, de 29 d’abril, sobre drogodependències i altres addicions a les Illes Balears, disposa en matèria de drogues i altres addiccions que les administracions públiques, dins el marc de les seves competències, han de fomentar, desenvolupar, promoure, donar suport, coordinar, controlar i avaluar tota classe de programes i actuacions que tenguin per objectius, entre d’altres, intervenir sobre els factors de risc o de protecció, tant psicològics i conductuals com familiars, socials i ambientals que incideixen en l’aparició del problema, i afavorir el desenvolupament d’actituds, hàbits i valors positius cap a la salut i la vida; evitar, i si pertoca retardar-ne l’edat, l’inici del consum de drogues, així com l’adquisició de conductes addictives, i educar per a la salut i augmentar les alternatives i oportunitats per adoptar tipus de vida més saludables. L’article 12.1 a i b disposa que els programes de prevenció comunitària han de desenvolupar intervencions per promoure la mobilització, la implicació i la participació de les institucions i organitzacions de la mateixa comunitat; han de recollir actuacions coordinades entre els serveis sanitaris i socials, les associacions de pares i mares i altres entitats socials, dirigides a fomentar les habilitats educatives, a incrementar la competència dels pares i les mares, i a promoure la implicació de la família en les activitats escolars.

7. L’article 5 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, regula els requisits per a la creació d’òrgans administratius; l’article 7 regula els òrgans consultius, i els articles 15 a 18 regulen el funcionament dels òrgans col·legiats de les administracions públiques.

8. Els articles 17, 18 i 19 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en relació amb els òrgans col·legiats. L’article 19.2 d’aquesta Llei permet crear per resolució del conseller o consellera els òrgans col·legiats amb efectes ad intra o funcions d’assessorament i de consulta no preceptives ni vinculants.

9. El Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, modificat, entre d’altres i concretament en relació amb les competències de la Direcció General de Salut Pública i Participació, pel Decret 1/2016, de 16 de febrer. En virtut d’aquest Decret, la Conselleria de Salut, a través de la Direcció General esmentada exerceix les competències en matèria de promoció de la salut i de prevenció de les malalties; lluita contra el tabaquisme; de prevenció i tractament de les drogodependències; participació de ciutadans i ciutadanes, entre d’altres.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Denominació, naturalesa i adscripció

Es crea, adscrita a la Conselleria de Salut—tot i que no participi de la seva estructura jeràrquica—, la Plataforma d’Oci de Qualitat de les Illes Balears (en endavant Plataforma), com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb caràcter no preceptiu ni vinculant, de participació comunitària, de coordinació i d’assessorament en la prevenció de riscs per a la salut associats a l’oci recreatiu i en la promoció d’un oci de qualitat en l’àmbit de les Illes Balears.

2. Funcionament de la Plataforma

1. La Plataforma ha de funcionar en ple i en els grups de treball que es creïn a l’efecte d’estudiar els diferents temes que per l’interès que tenen així ho requereixin, amb la composició i les funcions que en cada cas acordi el Ple de la Plataforma.

2. El Ple s’ha de reunir, com a mínim, una vegada a l’any amb caràcter ordinari, i amb caràcter extraordinari quan ho consideri oportú la presidenta o quan ho sol·licitin, mitjançant una petició raonada, almenys una tercera part dels membres.

3. El Ple pot aprovar les normes de funcionament intern de la Plataforma, que s’han d’adaptar, en tot cas, al que disposa aquesta Resolució.

3. Composició

1. El Ple de la Plataforma està integrat pels membres següents:

a) La directora general de Salut Pública i Participació, que n’és la presidenta.

b) Un funcionari o funcionària de la Direcció General de Salut Pública i Participació, designat per la directora general de Salut Pública i Participació, que hi ha d’actuar com a secretari o secretària, amb veu i sense vot.

c) Hi actuen com a vocals les persones següents:

- La coordinadora de Drogues i un tècnic o tècnica del Pla d’Addicions i Drogodependències de les Illes Balears, com a persones representants de la Conselleria de Salut.

- Un representant de la Direcció General d’Esports i Joventut de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports.

- Un representant de la Direcció General de Menors i Família de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació.

- Un representant de la Direcció General d’Emergències i Interior de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques.

- Un representant de la Direcció General de Turisme de la Vicepresidència i Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme.

- Un representant de la Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa de la Conselleria d’Educació i Universitat.

- Un representant del Consell de la Joventut de les Illes Balears, adscrit inicialment a la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports o a la conselleria competent en matèria de joventut.

- Un representant de la Direcció General de Comerç i Empresa, de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, competent en matèria de joc.

- Un representant de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials del Consell Insular de Mallorca.

- Un representant del Departament de Benestar Social i Família o del Departament d’Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca.

- Un representant de l’Àrea de Benestar Social del Consell Insular de Formentera.

- Un representant de la Conselleria de Benestar Social del Consell Insular d’Eivissa.

- Un representant de la Delegació del Govern a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

- Un representant de l’Ajuntament de Palma.

- Un representant de l’Ajuntament de Calvià.

- Un representant de l’Ajuntament d’Eivissa.

- Un representant de l’Ajuntament de Marratxí.

- Un representant de l’Ajuntament de Llucmajor.

- Un representant de l’Ajuntament de Ciutadella.

- Un representant de l’Ajuntament de Maó.

- Un representant de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany.

- Fins a un màxim de cinc representants més d’altres ajuntaments que pel seu volum de població, de turisme o d’oferta recreativa, siguin proposats per la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears.

- Un representant de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears.

- Un representat de la Junta de l’Assemblea de Batles de Mallorca.

- Per part de les associacions empresarials més representatives relacionades amb l’oci i el turisme de les Illes Balears, la representació ha de ser d’acord amb la distribució següent:

○ Un representant proposat per la Confederació d’Associacions Empresarials de les Illes Balears (CAEB).

○ Un representant proposat per la Confederació de la Petita i Mitjana Empresa de Balears (PIME).

○ Un representant de l’Associació Balear d’Oci Nocturn i Entreteniment (ABONE).

○ Un representant de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM).

○ Un representant de l’Associació Hotelera de Menorca (ASHOME).

○ Un representant de la Federació Empresarial Hotelera d’Eivissa i Formentera (FEHIF).

○ Un representant de l’Associació de Comerciants i Empreses de Serveis Turístics de Mallorca (ACOTUR).

- Per part dels sindicats, un representant de cadascun dels sindicats més representatius en l’àmbit de les Illes Balears.

- Per part de les entitats civils més representatives de les Illes Balears:

○ Un representant de la Confederació de Pares i Mares d’Alumnes de les Illes Balears (COAPA) i un representant de les FAPA per cada illa.

○ Un representant de la Confederació de Federacions i Associacions de Famílies i d’Alumnes de l’Escola Catòlica de les Illes Balears (CONFAECIB).

○ Un representant de la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família de les Illes Balears (CONCAPA/FAIB).

○ Un representant de la Confederació d’Associacions de Veïns de les Illes Balears.

○ Un representant del Consell d’Estudiants de la UIB.

○ Un representant de la Federació Autònoma d’Estudiants.

2. Quan del diagnòstic de la situació que faci la Plataforma s’estableixi un objectiu prioritari i es consideri que, per l’experiència o per les competències sobre la matèria, és necessària la col·laboració d’una nova entitat o institució que no forma part de la Plataforma, el Ple —per majoria absoluta— proposarà a la consellera de Salut que dicti una resolució per la qual modifiqui la composició del Ple, a fi d’incorporar com a membre de la Plataforma la nova entitat o institució. Aquesta resolució s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. La presidenta pot convocar a les reunions del Ple, amb veu i sense vot, les persones la intervenció de les quals consideri convenient, d’acord amb els punts inclosos en l’ordre del dia, atesa l’experiència, els coneixements, el prestigi o altres circumstàncies que així ho aconsellin. També hi pot convocar la compareixença dels grups de treball que s’hagin creat quan ho consideri oportú per raó de la matèria que s’hi ha de tractar.

4. Designació de les persones representants

1. Els membres han de proposar els representants titulars i suplents respectius que els representen, proposta que, en tot cas, ha d’acceptar expressament la persona que ha d’exercir la representació.

2. Correspon a la directora general de Salut Pública i Participació, en qualitat de presidenta, designar aquests representants per un període de quatre anys, renovables per períodes iguals. A més, ha de resoldre les qüestions plantejades respecte de la representació, especialment si deixen de ser membres de l’entitat o Administració a què representen.

5. Funcions de la Plataforma

Són funcions de la Plataforma les següents:

a) Actuar com a òrgan de participació, de consulta i d’assessorament de la Conselleria de Salut en relació amb el foment d’un oci de qualitat en el territori de les Illes Balears.

b) Fer un diagnòstic de la situació quan les circumstàncies de cada moment ho aconsellin i establir els objectius prioritaris en salut pública relacionats amb l’oci recreatiu, de manera que ha de valorar els problemes de salut que emergeixen de l’oci i ha de visualitzar la interrelació entre els diferents fenòmens i riscs.

c) Reforçar les accions comunitàries de participació activa que permetin fixar prioritats en la presa de decisions, en l’elaboració i en el desenvolupament d’estratègies de planificació.

d) Promoure nexes entre les persones i els sectors representats per aconseguir el treball en xarxa i fomentar les bones pràctiques entre totes les organitzacions representades.

e) Assessorar tots els sectors implicats en l’oci recreatiu per facilitar el treball en xarxa envers els objectius de la Plataforma.

f) Proposar accions específiques per sectors orientades a crear, implementar i consensuar les bones pràctiques i els missatges preventius, a fi d’aconseguir la reducció dels riscs associats a l’oci recreatiu i que puguin tenir conseqüències negatives sobre la salut.

g) Facilitar la col·laboració i la coordinació entre les administracions públiques i els sectors implicats, a fi de promoure la confiança mútua i reduir la competència i la confrontació.

h) Aprovar la creació dels grups de treball per a l’estudi de temes concrets d’interès en matèria de salut i d’oci recreatiu.

i) Aprovar el calendari d’actuació per dur a terme els objectius fixats segons la línia estratègica planificada en cada cas.

j) Divulgar tota la informació, les notícies i els fets relacionats amb la salut i associats a l’oci recreatiu que pugui ser rellevants per a la població.

k) Definir els marcs efectius davant noves realitats i problemes emergents relacionats amb la salut pública i amb l’oci recreatiu.

l) Tenir coneixement i emetre un informe, quan així ho requereixi la consellera de Salut, sobre els avantprojectes de llei i projectes de disposicions reglamentàries el contingut de les quals afectin a la promoció de la salut en l’oci recreatiu.

m) Proposar accions específiques per evitar la violència masclista associada a l’oci recreatiu.

n) Aprovar les normes de funcionament intern de la Plataforma.

o) Col·laborar en l’elaboració de la memòria anual que du a terme el Pla d’Addicions i Drogodependències de les Illes Balears de la Conselleria de Salut.

6. Funcions de la presidenta

1. Corresponen a la presidenta de la Plataforma les funcions següents:

a) Exercir la representació de la Plataforma, dirigir-ne l’actuació, promoure-la i coordinar-la.

b) Ordenar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries del Ple, fixar-ne l’ordre del dia i tenir en compte les peticions dels altres membres, formulades amb una antelació mínima de deu dies, així com indicar el lloc, la data i l’hora de la convocatòria.

c) Presidir les sessions del Ple de la Plataforma, dirigir i moderar els debats i suspendre’ls per causes justificades.

d) Visar les actes i els certificats dels acords del Ple de la Plataforma.

e) Convocar a les reunions del Ple les persones i els grups de treball la intervenció dels quals consideri convenient, d’acord amb el que preveu el punt 3.3 d’aquesta Resolució.

f) Dirimir els empats amb el seu vot de qualitat.

g) Exercir qualsevol altra funció que sigui inherent a la condició de presidenta de l’òrgan i totes les que li atribueixen les normes de règim intern.

2. En casos de vacant, absència, malaltia o una altra causa legal, la presidenta ha de ser substituïda per la coordinadora de Drogues de la Direcció General de Salut Pública i Participació i, en absència d’aquesta, pel tècnic o tècnica del Pla d’Addicions i Drogodependències de les Illes Balears que ha estat designat com a vocal, per aquest ordre.

7. Funcions del secretari o secretària

1. Són funcions del secretari o secretària de la Plataforma les següents:

a) Efectuar la convocatòria de les sessions del Ple per ordre de la presidenta, així com les citacions dels membres.

b) Elevar a la presidenta la proposta de fixació de l’ordre del dia de les sessions del Ple i la data de realització, tenint en compte les peticions formulades.

c) Preparar la documentació necessària per al desenvolupament adequat de les activitats de la Plataforma i posar-la a disposició dels membres.

d) Assistir a les reunions del Ple amb veu però sense vot.

e) Estendre les actes de les sessions, donar el curs corresponent dels acords que s’adoptin i expedir-ne els certificats.

f) Preparar els informes que li encomani el Ple.

g) Arxivar i custodiar la documentació del Ple i posar-la a disposició dels membres del Ple quan la hi requereixen.

h) Totes les altres funcions que siguin inherents a la condició de secretari.

2. El secretari o secretària pot ser substituït, en cas d’absència, vacant o malaltia, per un altre funcionari o funcionària, que ha de designar expressament per a cada reunió la presidenta.

8. Funcions dels vocals

Els vocals de la Plataforma, en les sessions que es duguin a terme, han d’exercir les funcions següents:

a) Participar en els debats de les sessions.

b) Exercir el dret de vot i formular-ne el vot particular, així com expressar-ne el sentit i els motius que els justifiquen. No es poden abstenir en les votacions les persones que, per la seva condició d’autoritats o personal al servei de les administracions públiques, tenen la condició de membres de la Plataforma.

c) Formular peticions, preguntes i propostes.

d) Traslladar i donar a conèixer a l’Administració pública o entitat a la qual pertanyen tots els acords aprovats per la Plataforma, així com supervisar el compliment d’aquests acords.

e) Les altres funcions que siguin inherents a la seva condició.

9. Convocatòria i votacions

1. La convocatòria de la Plataforma s’ha de fer amb una antelació mínima de deu dies i ha de contenir l’ordre del dia de la reunió, la documentació i la informació relativa a les matèries incloses en l’ordre del dia.

2. Si es tracta d’una sessió extraordinària, s’ha de convocar, com a mínim, quaranta-vuit hores abans de la reunió per ordre de la persona que ocupa la presidència, que ha de tenir en compte, si s’escau, la petició efectuada per la resta de membres de la Plataforma.

3. Per a la constitució vàlida de la Plataforma, a l’efecte de dur a terme les sessions, deliberacions i adopció d’acords, es requereix l’assistència, presencial o a distància, de la presidenta i del secretari o secretària, o de les persones substitutes, i també l’assistència de la meitat, almenys, de la resta dels membres o de les persones substitutes. Les normes de funcionament intern poden preveure una segona convocatòria i especificar per a aquesta el nombre de membres necessaris per constituir vàlidament l’òrgan.

4. Els acords del Ple s’han d’adoptar per la majoria de vots dels seus membres. En cas d’empat, la presidenta té el vot de qualitat.

5. No pot ser objecte de deliberació cap assumpte que no figuri inclòs en l’ordre del dia, llevat que hi siguin presents tots els membres del Ple de la Plataforma i es declari la urgència de l’assumpte pel vot favorable de la majoria.

10. Actes de les sessions

1. El secretari o secretària, amb el vistiplau de la presidenta, ha d’estendre una acta de cada sessió, en què s’han d’especificar el caràcter, el lloc i el temps en què s’ha duit a terme, les persones que hi han assistit, l’ordre del dia de la reunió, els punts principals de les deliberacions, així com el contingut dels acords adoptats.

2. Es poden gravar les sessions que dugui a terme la Plataforma, si així ho acorden per unanimitat les persones assistents. El fitxer resultant de la gravació, juntament amb la certificació expedida pel secretari o secretària de l’autenticitat i integritat d’aquest fitxer i els documents en suport electrònic que s’utilitzin com a documents de la sessió es poden adjuntar a l’acta de les sessions, sense necessitat de fer-hi constar els punts principals de les deliberacions.

3. L’acta es pot aprovar en la mateixa sessió o en la següent. Per fer-ho en la mateixa sessió, l’aprovació es condiciona al fet que els membres de l’òrgan hi estiguin d’acord, de manera que s’ha d’enviar per correu electrònic a les persones assistents de la reunió, les quals tenen un termini de quinze dies per comunicar, per correu electrònic i amb còpia a tots els membres assistents, les propostes d’esmenes que considerin oportunes o manifestar-hi la conformitat.

4. En cada acta han de constar, a sol·licitud dels membres respectius, els vots discrepants i el seu fonament.

5. Una vegada redactada definitivament i obtinguda la conformitat, s’ha de signar. No obstant això, el secretari o secretària pot emetre certificats sobre els acords específics que s’hagin adoptat, sense perjudici de l’aprovació ulterior de l’acta. En els certificats dels acords adoptats emesos amb anterioritat a l’aprovació de l’acta s’ha de fer constar expressament aquesta circumstància.

6. Si s’ha optat per gravar les sessions que s’han duit a terme o per utilitzar documents en suport electrònic, s’han de conservar de manera que es garanteixin la integritat i l’autenticitat dels fitxers electrònics corresponents i l’accés a aquests per part dels membres de la Plataforma.

7. Els fitxers que contenguin les gravacions de les sessions han de respectar la legislació vigent en matèria de protecció de dades.

11. Grups de treball

1. Els grups de treball són grups de persones membres de la Plataforma, la funció dels quals és elaborar documents i proposar actuacions concretes en els àmbits relacionats amb la salut i l’oci recreatiu, i en temes que puguin afectar el funcionament intern de la Plataforma.

2. El Ple de la Plataforma és el que crea els grups de treball. Tenen caràcter temporal mentre durin les tasques encomanades i s’han de suprimir una vegada hagi acabat la feina per a la qual s’han creat o quan així ho acordin els membres del grup que, en tot cas, n’ha de donar compte al Ple.

3. Una vegada creats, cada grup de treball ha de ser coordinat per un membre de la Plataforma, que també ha d’actuar de portaveu.

4. Els grups de treball poden assistir, amb veu però sense vot, davant el Ple de la Plataforma quan siguin convocats per la presidenta.

12. Règim econòmic

1. Els membres de la Plataforma no reben cap indemnització en concepte d’assistència per concurrència a les reunions de la Plataforma i als grups de treball d’aquesta.

2. La Conselleria de Salut ha de facilitar els mitjans personals i materials per assegurar el funcionament de la Plataforma.

13. Publicació

Aquesta Resolució s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució —que exhaureix la via administrativa— es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant la consellera de Salut, en el termini d’un mes comptador a partir de l’endemà que s’hagi publicat la Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, d’acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

També es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors a partir de l’endemà que s’hagi publicat aquesta Resolució, d’acord amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 14 de febrer de 2018

La consellera de Salut

Patricia Gómez Picard