Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

CONSELL DE GOVERN

Núm. 1566
Acord del Consell de Govern de 9 de febrer de 2018 pel qual es concedeixen les medalles d’or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

La institució de la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la més alta distinció que concedeix el Govern, té per objecte honorar els mèrits assolits, de manera individual o col·lectiva, per les persones físiques o jurídiques que s’han distingit per la seva trajectòria personal o professional en defensa, promoció o foment de les institucions i dels interessos generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la labor de les quals ha tingut una projecció especial fora de l’àmbit de les Illes Balears.

L’article 3.1 del Decret 2/2014, de 10 de gener, pel qual es regula la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que aquesta s’ha d’atorgar mitjançant un acord del Consell de Govern, a proposta de la presidenta de les Illes Balears. L’article 8 del mateix Decret preveu la possibilitat de la concessió directa quan es donin les circumstàncies excepcionals que així ho justifiquin.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la presidenta, en la sessió de 9 de febrer de 2018, adoptà, entre d'altres l'Acord següent:

Primer. Concedir la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears 2018 al senyor Lluís Quintana-Murci.

Lluís Quintana-Murci

Nascut a Palma l’any 1970, ha estat director de l’Institut Pasteur de París, a França, els anys 2016 i 2017. Els seus camps d’estudi són la biologia evolutiva, la diversitat del genoma humà, la variació genètica dels gens de la immunitat innata i la regulació de l’expressió genètica en resposta a la infecció.

Va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona i va obtenir el Doctorat amb Genètica Humana a la Universitat de Pavia, a Itàlia. Després d’una estada postdoctoral a l’Institut Pasteur i a les universitats de Tucson (Estats Units) i Oxford (Regne Unit), es va unir al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França com a investigador en la genètica de poblacions humanes. Des de l’any 2007 dirigeix la Unitat de Genètica Evolutiva Humana a l’Institut Pasteur, i el 2016 fou nomenat director científic d’aquest Institut. Ha rebut nombrosos premis, incloent-hi les prestigioses medalles de bronze i plata del CNRS i el Gran Premi Jean Hamburger de Recerca Mèdica de la ciutat de París.

És membre de l’European Molecular Biology Organization (EMBO) des de l’any 2014, una institució que agrupa els millors investigadors europeus i suposa un reconeixement de l’excel·lència en recerca i els mèrits excepcionals assolits per un investigador de les ciències de la vida. Ha rebut, també, projectes de l’European Research Council, que reconeix les propostes de la més alta qualitat científica a la Unió Europea. Té més de 160 publicacions indexades amb articles en les més prestigioses revistes científiques.

Segon. Concedir la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears 2018, amb caràcter excepcional i per concessió directa, a la senyora Carme Riera i Guilera, d’acord amb els mèrits i les circumstàncies següents:

Carme Riera i Guilera

Nascuda a Palma l’any 1948, és catedràtica de literatura espanyola i escriptora en llengua catalana. Actualment, ha esdevingut una de les personalitats més rellevants de la literatura catalana.

Va cursar l’ensenyament primari a l’escola del Sagrat Cor de Palma. Als dotze anys escrivia poemes i algun conte en castellà. Quan estudiava a l’Institut Joan Alcover de Palma, la professora Aina Moll la va animar a escriure en català. Es donà a conèixer l’any 1975 amb la publicació del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, que esdevingué una de les obres més venudes de la literatura catalana. Des d’aleshores ha publicat nombroses obres, entre les quals destaquen Jo pos per testimoni les gavines, Joc de miralls, Dins el darrer blau, Cap al cel obert, Temps d’innocència o la recent Les darreres paraules. La seva activitat de creació literària abasta una gran varietat de registres narratius i regala als lectors emoció, memòria, bellesa, innovació tècnica i reflexió.

És membre destacada del moviment de la literatura catalana escrita per dones, un grup d’escriptores que sorgí a les acaballes de la dictadura franquista i amb l’esclat d’esperances a partir de les utopies del Maig francès. La rebel·lia, la independència i el compromís moral són els punts en què es fonamenta la seva obra. Les traduccions a més de vint llengües i els estudis de què ha estat objecte proven l’interès que la seva escriptura suscita més enllà de les nostres fronteres. Tant en la seva vessant literària com acadèmica a la Universitat Autònoma de Barcelona, Carme Riera ha posat de manifest l’arrelament i els estrets vincles amb la realitat social i cultural de la nostra comunitat autònoma, fent palès el seu amor per la nostra cultura.

Va ser escollida membre de la Reial Acadèmia Espanyola l’any 2012 i és la vuitena dona en la història d’aquesta institució. Ha rebut nombrosos premis i distincions. Entre d’altres, l’any 2002 va ser guardonada amb el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears; el 2005, amb la Medalla d’Or del Consell de Mallorca; el 2015 va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, i el 2017 fou investida doctora honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.

Segon. Disposar la publicació d’aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 9 de febrer de 2018

 

La secretària del Consell de Govern

Pilar Costa i Serra