BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació  ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 30 de novembre de 2017,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte està inclòs al grup 3. Energia de l’apartat 12) Instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més d’1 ha situades en sòl rústic fora de les zones d’aptitud alta del PDS d’Energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta de l’Annex I de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluacions ambientals de les Illes Balears.

D’acord amb l’article 17.1 de la Llei 12/2016 aquest projecte es tramita segons la Llei 21/2013, de 9 desembre, d’avaluació ambiental i d’acord amb l’article 7.2 de la Llei 21/2013 el present projecte serà objecte d’una Avaluació d’Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de l’esmentada Llei.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

El promotor del projecte és SUN AWIP 2020 SL i l’òrgan substantiu la Direcció General  d’Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.

Segons el projecte de gener de 2017 es pretén la instal·lació d’un parc fotovoltaic format per 9.600 panells solars de 260 Wp cadascú que confereixen una potència de panells de 2.496 kW de CC (generadors) i 2.400 kW de producció de CA (convertidors).

L’activitat s’ubica a la parcel·la 82 del polígon 3 en el terme municipal de Sant Joan de Labritja (Eivissa). La superfície de la parcel·la és de 58.553 m2 (58.255 segons dades del cadastre). Es tracta d’un espai de conreu abandonat.

El projecte ocuparà 29.895 m2 (superfície dins el tancament), es a dir, un 51% aprox. de la superfície total de la parcel·la.

Segons dades cadastrals al sud-est de la parcel·la es troben unes edificacions (habitatges) que ocupen una superfície total de 211 m2.

L’accés a la finca es realitza mitjançant una carretera terciària asfaltada que comunica amb la carretera PM-810.

Es preveu un tancament metàl·lic perimetral amb un pas de fauna d’uns 40 cm des de terra. Es crearà una barrera vegetal amb espècies pròpies de la zona per la integració paisatgística del parc.

+Els components i característiques del parc fotovoltaic projectat són:

-Superfície unitària per panell: 1,63 m2.

-Inclinació: 15º.

-Superfície ocupada per les plaques: 15.085 m2.

-Estructura de suport d’alumini de 1,68 m d’alçada màxima, clavada a terra amb estaques d’acer, sense l’ús de formigó.

-Instal·lacions elèctriques de CC des dels panells solars fins als convertidors ubicats en l’estructura, discorreran en safates de cable, sota les estructures.

-Línies elèctriques de MT que connectaran en anell els CT i el centre de maniobra i mesura.

-El centre de maniobra i mesura que albergarà les proteccions i equips de mesura en 15.000 V del parc solar en un edifici prefabricat de formigó.

-Les línies elèctriques per a la interconnexió dels panells en BT (connexió panells-inversors)  discorreran soterrades sota la superfície dels panells. Els cables de la instal·lació seran de Cu amb secció i característiques de compliment amb la normativa vigent.

+Característiques dels panells: els mòduls estan construïts amb cèl·lules de silici policristal·lí convencional connectades en sèrie. El circuït solar està intercalat entre el front de vidre i una làmina dorsal d’EVA, tot emmarcat en alumini anoditzat i segellat amb cinta d’unió d’alta resistència. La caixa de connexions és de policarbonat carregat de vidre i inclouen díodes de by-pass.

+Inversors de connexió a xarxa: la instal·lació fotovoltaica es farà mitjançant 2 convertidors trifàsics, a la intempèrie just devora els CT.

+Línies elèctriques de interconnexió elèctrica en BT (connexió inversors quadre BT de CT) discorren soterrades. El cablejat serà de Cu o Al amb característiques d’acord amb la legislació vigent.

+Edificacions: es projecta l’ocupació de 50 m2 de les següents edificacions:

-Centre de maniobra i mesura (CMM), edifici prefabricat de formigó amb solera de formigó que albergarà les instal·lacions de protecció i mesura elèctrica del parc.

-CT de 1.250 kVA, s’instal·laran dos centres en edificis prefabricats de formigó sobre solera de formigó.

-Caseta de control amb water prefabricat, en la qual s’ubicarà el quadre elèctric de consums del parc, l’ordenador de control i sistema d’alarma.

La instal·lació no precisa personal present durant el seu funcionament, únicament revisions periòdiques per comprovar el seu bon funcionament.

+Previsió d’electricitat abocada a la xarxa: S’estima una generació del parc objecte d’uns 3.650 kWh/any, basada en valors de producció de instal·lacions fotovoltaiques existent connectades a la xarxa en les Illes Balears.

+Instal·lacions elèctriques d’evacuació en mitja tensió. Segons els plànols de l’EIA es preveu la conversió aerosubterrània d’una línia de MT existent a la parcel·la 84 del polígon 2 del mateix polígon, mitjançant torre on s’ubica el punt de connexió a la xarxa, i soterrament pel camí públic de Cas Vidals (sembla asfaltat d’acord a l’IDEIB) fins arribar a la parcel·la objecte (parcel·la 82) on s’ubicaran el CMM i els dos CT.

Posteriorment i d’acord a les indicacions especificades per Red Eléctrica Endesa es va projectar una modificació de la interconnexió a la xarxa elèctrica per tal de garantir una adequada evacuació d’energia de la instal·lació fotovoltaica (Addenda al projecte d’abril 2017). En aquest cas como conseqüència de la modificació s’introduiran dos torres de conversió aerosubterrànies  que s’ubicaran a la parcel·la 84 del polígon 2 juntament amb la CMM, a prop del Camí Cas Vidals.

2.Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte

2.1. Diagnòstic territorial

Segons el PTI d’Eivissa i Formentera el parc fotovoltaic s’ubica majoritàriament dins sòl rústic general (SRG) i una petita zona dins SRG-Forestal a l’est de la parcel·la. En la seva totalitat està afectat per vulnerabilitat d’aqüífers mitjana. Una zona al nord-est està afectada per APR d’incendis que limita amb una zona d’alt risc d’incendis (ZARI). A la part sud hi ha una petita zona afectada per APT de carreteres.

Segons l’EIA el parc solar es projecta fora de la zona d’APR d’incendis, SRC Forestal i de la zona afectada per APT de carreteres. No obstant això, d’acord a l’IDEIB s’observa la presència de panells fotovoltaics a la zona afectada per APR d’incendis.

Així mateix s’observa l’existència d’un petit torrent que s’inicia al límit est de la parcel·la.

D’acord a la classificació geogràfica d’instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d’Energies Renovables de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig, BOIB núm. 73) es tracta d’una zona d’aptitud mitjana, tractant-se d’una instal·lació de tipus C segons el recollit en el mateix decret.

Per altra banda,  en relació a la connexió elèctrica de les instal·lacions amb la xarxa elèctrica les torres de conversió de la línia aèria de MT existent així com la CMM projectades es troben a la parcel·la 84 del polígon 3, que correspon a una zona classificada com a APR d’incendis i ZARI.

L’àmbit d’actuació es troba fora d’espai natural protegit i de rellevància ambiental, i no es troba dins XN2000.

A la zona d’implantació dels panells es troben unes marges amb una petita pendent amb dics de contenció de pedra d’uns 50 cm d’alçada.

2.2. Diagnòstic ambiental

Segons l’estudi d’impacte ambiental no es presenten evidències de la presència de cap espècie protegida en relació a la fauna del lloc objecte, no obstant s’hi que s’ha demostrat la presència d’avifauna protegida. En quant a la vegetació l’estudi ambiental assenyala la presència de savines (Juniperus phoenicea). Segons l’EIA a l’estiu de 2015 es va produir un incendi que va afectar molt negativament la vegetació de la zona.

3.Resum del procés d’avaluació

3.1. Antecedents

La Direcció General d’Indústria i Energia sol·licita inici de la fase prèvia de consultes abans de la iniciació del procediment d’avaluació impacte ambiental, d’acord allò establert a l’article 22 de la Llei 11/2006. Es va adjuntar Memoria-resumen de març de 2015.

La CMAIB va sol·licitar informes a les administracions públiques afectades pel projecte, de conformitat amb l’article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

Paral·lelament es va elaborar el document d’abast de l’EIA del projecte del parc fotovoltaic de data 15/07/2015 (article 34.1 de la Llei 21/2013), on s’indica que l’EIA ha de presentar com a mínim la informació indicada a l’article 35.1 de la Llei 21/2013 en els termes establerts a l’annex IV d’aquesta Llei a més de la consideració d’una sèrie de punts que es detalla al propi document d’abast.

3.2. Fase d’informació pública i de consultes

El 30 de març de 2017 es va publicar en el BOIB núm. 38 la informació pública d’autorització administrativa, declaració d’utilitat pública i AIA del Parc fotovoltaic Can Mariano Lluquí.

El 6 de maig de 2017 es va publicar en el BOIB núm. 54 la modificació de la informació pública realitzada inicialment sobre el parc fotovoltaic de Can Mariano Lluquí a causa d’una sèrie de modificacions substancials introduïdes al projecte en relació a la connexió amb la xarxa elèctrica de MT. La documentació posada a exposició pública en aquesta ocasió consistent en el projecte, EIA a més de l’Addenda al projecte de modificació de les instal·lacions de interconnexió (abril de 2017).

Aquesta segona informació pública establia un nou termini de 30 dies d’acord al que estableix la normativa i va ser publicada a més del BOIB en les pàgines web de la DG d’Energia i Canvi Climàtic (http://energia.caib.es) i del portal de transparència (http://dgpit.caib.es), sense haver-se rebut cap al·legació, excepte informe de Red Eléctrica de data 01/06/2017 en contestació a la sol·licitud d’informació en relació a la primera exposició pública que indica que el desenvolupament del projecte no suposa afecció de cap instal·lació propietat de la Red Eléctrica de España.

En aquest escrit s’informa sobre la necessitat d’obtenció de permís o autorització d’accés i connexió de les instal·lacions de generació que vagin a connectar-se a la xarxa de transport o de distribució subjacent previ a l’autorització administrativa, com és el cas de la instal·lació fotovoltaica objecte, tramitació que no tenen constància en Red Eléctrica.

El 3 de juliol de 2017 el promotor va fer la sol·licitud d’inici d’avaluació d’impacte.

Per tant, de manera resumida tenint en compte l’anteriorment exposat han estat consultades per l’òrgan substantiu les següents administracions públiques afectades pel desenvolupament del projecte:

1.Durant la fase prèvia de consultes de conformitat amb l’article 34 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental: Servei d’Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural, Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la DG de Medi Rural, Departament de Mobilitat, Interior i Medi Ambient i Departament de Territori del Consell d’Eivissa i Ajuntament de Sant Joan de Labritja .

2.Durant la informació púbica  BOIB núm. 38 de 30/03/2017 de conformitat amb l’article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental: Ajuntament de Sant Joan, Consell Insular d’Eivissa (Mobilitat, Territori i Genèric), Servei d’Estudis i Planificació, Servei d’Aigües Superficials i Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

3.Durant la informació púbica  BOIB núm. 54 de 06/05/2017 de conformitat amb l’article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental: Ajuntament de Sant Joan, Consell Insular d’Eivissa (Mobilitat, Territori i Genèric), Servei d’Estudis i Planificació, Servei d’Aigües Superficials i Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

De les anteriors consultes efectuades a les administracions públiques afectades pel projecte s’han rebut els següents informes:

Fase prèvia de consultes:

-Informe favorable del Servei de Reforma i Desenvolupament Rural (05/06/2015)  on s’indica:

La finca es troba en una àrea de sòl rústic general segons el PTI d’Eivissa.

D’acord amb el projecte, el parc fotovoltaic s’ubicarà a la parcel·la proposta descartant dues parcel·les alternatives. Les dues finques alternatives sí estan inscrites en el Registre general d’explotacions agràries (14497 i 8666) amb un territori de cultius que superen les 120 ha, sobre les quals s’han sol·licitat ajudes de la PAC en l’any 2014.

La superfície total de la parcel·la objecte és de 5,85 ha de les quals 3,34 ha es destinen a la instal·lació fotovoltaica.

D’acord amb l’article 106.3 de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, no és preceptiva i vinculant d’un informe de l’òrgan competent en la matèria d’agricultura al no superar les 4 ha.

Per tant, des del punt de vista de desenvolupament agrari, s’informa favorablement la instal·lació fotovoltaica projectada.

-Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (10/07/2015) que s’indica:

La parcel·la és sòl rústic comú arbrat agrícola, limita per l’est amb zona forestal arbrada amb molta continuïtat però separat per un camí, la resta dels voltants és terreny agrícola. La pendent és suau. El risc d’incendi és baix segons el mapa de riscs d’incendis forestals vigent a l’illa d’Eivissa, i no es troba dins d’APR d’incendis segons el planejament supramunicipal insular.

Atesa la resta d’elements de l’entorn, les característiques del projecte i la documentació aportada s’informa pel que fa al risc d’incendi forestal i gestió forestal i protecció del sòl:

1.Durant l’execució i explotació del projecte es prendran les mesures conjunturals de prevenció durant l’època de perill d’incendis forestals establerts a l’article 8.2.c del Decret 125/2007, referents a la maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

A aquests efectes es tindran en compte una sèrie de consideracions.

2.Els dipòsits de material i maquinària estaran sempre a una distància mínima de 10 m del terreny forestal existent.

3.Complementàriament al sistema general contra incendis de les instal·lacions, caldrà que existeixi una faixa o zona perimetral de prevenció entre els límits de l’explotació i la zona forestal de 25 m d’amplada, amb condicions de baixa combustibilitat:

-Arbrat: distància entre peus, mínim 6 m i esporgats 1/3 de l’alçada. Fracció de cabuda coberta inferir al 50%.

-Arbustiu: fracció de cabuda coberta inferior al 30%.

-Restes de vegetals morts (secs) i podes: s’han de retirar o triturar en un termini màxim de 20 dies per tal d’evitar la propagació d’incendis.

4.Els operaris vinculats a les obres i a l’explotació de les instal·lacions seran instruïts en l’existència de risc d’incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d’incendi i coneixeran el nombre telefònic en cas d’incendis forestals (112).

5.Les xarxes, sempre que hi sigui possible, aniran íntegrament soterrades i al voltant dels armaris o caixes de distribució s’haurà de mantenir un àrea de baixa càrrega de combustible de 2 metres com a mínim.

6.S’haurà de preveure la necessitat de manteniment al llarg del temps de les actuacions sobre la vegetació.

-Acord del Consell Insular d’Eivissa de sessió 31 de juliol de 2015 que indica, entre d’altres que:

Vist l’ informe emès pels serveis tècnics del Departament de Territori i Mobilitat de dia 1 de juliol de 2015 i concretament en l’apartat de consideracions tècniques, s’assenyala, entre d’altres, que l’informe d’inspecció efectuada a la finca de referència pel zelador, deixa constància de l’existència de nombroses parts i tancó de pedra seca tradicionals, de la visibilitat de la finca des de la carretera, de l’existència d’una petita edificació de blocs de formigó amb una perforada d’extracció d’aigua que no apareix en la capa d’hidrologia de l’IDEIB, de que la finca és una zona on s’hi situen nombrosos jaciments arqueològics i té fragments ceràmics de l’època antiga (púnica-romana) en tota la seua superfície i, a més, a diversos punts de la finca hi ha comunitats de Brachypodium retusum.

Es conclou que prèviament a la instal·lació del parc solar projectat es requereix la tramitació del corresponent expedient de la desvinculació d’un habitatge que aparentment hi ha a la parcel·la.

Posteriorment o simultàniament, alternativament i sense perjudici d’altres autoritzacions que siguin necessàries caldrà la declaració d’utilitat pública per la direcció general competent en matèria d’indústria i energia que implicaria, entre d’altres, la declaració d’interès general. Fins que no s’hagi obtingut la darrera declaració no es podrà obtenir la llicència municipal d’obres.

L’AIA haurà d’atendre adequadament l’annex F del PDSE i haurà de prestar especial atenció a garantir la conservació de les estructures agràries històriques en forma de parets de pedra seca, especialment de les més singulars, composades per uns tancons situats a la part central de la finca i que el projecte d’instal·lació del parc central sembla respectar només parcialment. Cal mantenir el seu manteniment sense afeccions.

Vist l’ informe emès pels serveis tècnics del Departament de Medi Ambient, Habitatge i Medi Rural i Mar de dia 22 de juny de 2015 s’indiquen una sèrie d’observacions:

-Inventari: Es detecten algunes mancances en l’inventari, en especial, en l’apartat de fauna, on no se fa esment de la presència d’espècies d’aus d’interès com la perdiu (Alectoris rufa), el xebel·lí (Burhinus oedicnemus) i la cucullada (Galerida theklae). Aquestes dues darreres es troben llistades a l’annex I de la directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació d’aus silvestres. Donat que es tracta d’aus que nidifiquen sobre el terreny, caldrà prendre mesures per tal d’evitar la destrucció dels seus nius durant les obres. En aquest sentit, es podria estudiar dur a terme les obres fora de la temporada de cria d’aquestes espècies.

I les següents recomanacions:

-Impacte paisatgístic: L’impacte sobre el paisatge és una de les alteracions més importants generades per aquesta mena de projectes. Es recomana que se li dediqui la major atenció. Si és possible seria interessant comptar amb simulacions, i en qualsevol cas, caldrà aportar fotografies des de l’emplaçament cap a les diferents zones amb visuals que l’envolten.

Havent visitat la zona es valora l’efecte pantalla que proporciona la vegetació circumdant: una cobertura de pins prou alta i densa que aïlla l’emplaçament visualment de les zones veïnes. Seria interessant preservar-la al més possible.

Finalment, es demana que s’observin les directrius per a l’elaboració d’EIAs llistades a l’Annex F de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, previstes per a les instal·lacions fotovoltaiques de tipus B, C i D (Decret 33/2015, de 15 de maig, BOIB núm. 73).

-Acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, de dia 21 de juliol de 2015, que indica, entre d’altres:

+Impacte paisatgístic: L’impacte sobre el paisatge és una de les alteracions més importants generades per aquesta mena de projectes. Es recomana que se li dediqui la major atenció. Si és possible seria interessant comptar amb simulacions, i en qualsevol cas, caldrà aportar fotografies des de l’emplaçament cap a les diferents zones amb visuals que l’envolten.

Havent visitat la zona es valora l’efecte pantalla que proporciona la vegetació circumdant: una cobertura de pins prou alta i densa que aïlla l’emplaçament visualment de les zones veïnes. Tanmateix s’haurà de considerar l’impacte paisatgístic general des de les principals carreteres i punts d’interès.

+Risc d’incendis: Al estar ubicat en una zona APR de risc d’incendis, s’hauran de tenir en compte els riscos associats que el projecte pugui comportar. En tot cas, s’hauran de contemplar mesures per minimització de riscos (control de la vegetació en la instal·lació,...).

+S’haurien de considerar els impactes potencials en les diverses fases del projecte  (construcció, ús i desmantellament) i se procedeix establir les mesures correctores en cada cas.

+Vist el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig, BOIB núm. 73), s’observa que la instal·lació s’ubicaria en una zona d’aptitud ambiental mitjana, tractant-se en aquest cas d’una instal·lació tipus C (segons el recollit en el mateix decret). Per tant, es demana que s’observin les directrius per a l’elaboració d’EIAs llistades a l’Annex F, previstes per a les instal·lacions fotovoltaiques de tipus B, C i D.

+S’haurà de considerar la idoneïtat del projecte conforme a la normativa vigent, en especial a les Normes Subsidiàries de Sant Joan (BOIB núm.5, de 31 de març de 2005, edicte número 5418). Igualment s’hauran de tenir en compte les ordenances municipals de gestió de residus, de gestió de residus de construcció i demolició i de remors i vibracions.

-Informe del Servei d’Estudis i Planificació (23/03/2016) que conclou que:

El projecte no suposa cap increment dels riscs de vulnerabilitat d’aqüífers. Per tant, el SEP informa favorablement sobre el projecte pel que fa a la prevenció de riscs de vulnerabilitat d’aqüífers.

Avaluació d’impacte ambiental:

-Proposta de la consellera executiva del Departament de Territori i Mobilitat del Consell Insular d’Eivissa en relació amb l’AIA del projecte objecte que indica, assumint l’informe de la Secció de Territori del Departament de Territori i Mobilitat (22/05/2017):

1.Prèviament a la instal·lació del parc solar projectat es requereix la tramitació del corresponent expedient de desvinculació.

2.S’hauran de complir les normes del PTI d’Eivissa i Formentera, en especial pel que fa a la regulació del tancament perimetral de la instal·lació i a les casetes d’escomeses de serveis prefabricats.

3.En la resta d’aspectes es fa remissió a l’informe de la Secció de Medi Ambient d’aquest Consell Insular.

En relació a l’informe de la Secció de Medi Ambient, del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (23/06/2017):

1.Riscos

1.1. Risc d’incendi: S’opina que no s’ha tractat amb la profunditat necessària el risc d’incendi de la instal·lació (p.58). El risc no es contempla a la matriu de valoració d’impactes, i les mesures contra incendis proposades en l’EIA (p.107) semblen referides únicament a la fase de construcció de la instal·lació. Atesa a la proximitat de les zones boscoses (considerades com a zona d’alt risc d’incendi (ZARI al IDEIB) i les particularitats de  l’activitat plantejada (concentració de calor en panells, funcionament dels inversors, cablejat i connexions), es considera necessari incloure en l’EIA un apartat específic amb la descripció del risc d’incendi de l’activitat i les mesures que es prendran per a minimitzar-lo.

Es recomana consultar al Servei de Gestió Forestal de la CAIB per què valori el risc real i s’estableixin les mesures preventives necessàries (franges de protecció, disponibilitat permanent d’aigua, etc.). Caldrà garantir l’adopció de les mesures indicades i revisar regularment el seu manteniment en la fase de funcionament de la planta.

A més, tal com figura a l’EIA, els punts de connexió amb la línia de mitja tensió (i el CMM de la planta, segons l’addenda) es troben en una APR d’incendis (p.58 i mapa 4). Aquesta APR s’estén també per una petita porció de la superfície on es preveu muntar plaques (EIA, p.58 i mapa 3; projecte p.14), contradient allò que figura en el text del propi document (EIA, p.59). En atenció a allò que disposa la mesura SOL-F01  Del PDS d’Energia de les Illes Balears, PDSEIB, caldria evitar la instal·lació de plaques o altres elements de la planta en APR d’incendi. Tanmateix, la zona d’APR dins la parcel·la sembla tenir les mateixes característiques que la resta de la parcel·la de projecte (cultiu abandonat), mentre que la delimitació de l’APR sembla respondre al caràcter forestal de la parcel·la contigua sembla també el criteri que s’ha seguit en la delimitació de les ZARI en la mateixa zona. D’altra banda, sembla que l’aplicació de la mesura SOL-F03 del propi PDSEIB admetria implícitament l’ocupació d’APR d’incendis (zones de risc d’incendi forestal) sempre que es disposi d’un pla d’autoprotecció. Caldria discutir com resoldre aquesta contradicció i ambigüitat i decidir què és d’aplicació en aquest cas concret respecte el punt de connexió, el CMM i les plaques situades en APR. Segons com s’interpreti, caldria demanar el redisseny de la planta per tal d’evitar que les plaques o altres parts de la instal·lació se situïn en APR.

Independentment de com es resolgui el punt anterior, es creu que cal aplicar la mesura SOL-F03 del PDSEIB i procedir a la redacció d’un pla d’autoprotecció (“Es redactaran i implantaran els corresponents plans d’autoprotecció d’incendis forestals per a les instal·lacions ubicades en zones de risc d’incendi forestal, se’n definiran els accessos i es garantirà l’arribada i maniobra de vehicles pesants, d’acord amb la normativa sectorial vigent”, Annex F).

En qualsevol cas, en opinió del tècnic que subscriu, no sembla prudent que la instal·lació estigui en funcionament sense personal present (“La instal·lacióno necesita de personal presente durante su funcionamiento. Únicamente será necesario realizar revisiones periódicas  para comprobar su buen funcionamiento”, EIA p.43 i projecte p.42) especialment en temporades de major risc d’incendi. En cas que s’opti pel funcionament sense personal, caldria al menys establir mesures de detecció precoç d’accidents.

Finalment, com a mesura preventiva addicional es proposa que l’obra s’efectuï fora de la temporada de risc d’incendi fixada pel Ministeri de Medi Ambient.

1.2. Torrents i risc d’inundació: Malgrat no situar-se en APR d’inundació, segons s’observa a la cartografia de l’IDEIB la instal·lació està al capdamunt del sector inicial d’un petit torrent que desembocaria al marge de la carretera de Sant Miquel a Sant Joan, de gestió insular. Atès que les operacions d’adequació del terreny canviarien el seu relleu, la seva capacitat d’infiltració i la seva erodibilitat, caldrà assegurar-se que no es variarà significativament el comportament del torrent ni s’afectarà a la carretera. En aquest cas, es recomana que en el seu moment s’adrecin les consultes pertinents al Departament de Carreteres del Consell d’Eivissa.

2. Barrera vegetal i revegetació

En les operacions de creació de la barrera vegetal i la revegetació de la zona, es proposa emprar oliveres i savines (EIA p.67). Atesa la forta incidència de les oliveres en l’entrada a l’illa d’Eivissa d’ofidis, es recomana que no s’empri aquesta espècie en la repoblació.

3. Inventari de fauna i prospecció arqueològica

 L’EIA presenta un inventari de fauna i flora molt similar al que ja constava en la memòria resum presentada en juny de 2015.  A aquest inventari li falta recollir la presència d’aus d’interès com el xebel·lí (Burhinus oedicnemus) i la cucullada (Galerida theklae). Aquestes dues espècies es troben llistades a l’annex I de la directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació d’aus silvestres. En el possible, caldrà dur a terme les obres fora de la temporada de cria d’aquestes espècies (mesura SOL-B06 del PDSEIB).

A l’EIA s’ha descartat la presència d’elements d’interès arqueològic mitjançant treball de camp (p.60). Caldrà fer una prospecció arqueològica més completa (mesura SOL-B07 del PDSEIB).

4. Residus

El projecte no inclou un pla de gestió de residus. Caldria procedir a la seva execució, tal com a apunta el propi EIA (“En caso necesario se prepararía antes del inicio de las obras un estudio de gestión de residuos con la finalidad que el órgano ambiental lo valide y sea un documento de referencia para el auditor ambiental” p.106).

5. Difusió

Es celebra la iniciativa del promotor d’obrir un web amb informació de la planta i amb materials de difusió de les energies renovables.

En relació a l’informe emès (23/06/2017) vist  pel tècnic de Patrimoni del Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut

L’informe es realitza en base al document del projecte, i també el resultat d’una inspecció realitzada pel zelador del territori, el qual aporta nombroses dades complementàries d’interès.

El projecte es pretén en un espai de conreu actualment abandonat. A nivell morfològic es tracta de solanes amb marges tradicionals de pedra seca. En suma un paisatge de secà característic de l’interior de l’illa.

Al centre de la  finca existeix un tancó de pedra seca que el projecte pot posar en risc. Al seu costat hi ha un safareig  modern, una construcció petita, moderna, de blocs de formigó.

En aquesta zona consta l’existència de diversos jaciments arqueològics i se sap de la presència de rases de conreu antic. A més durant la prospecció realitzada es verificà la presència de ceràmica d’època antiga en la superfície de l’espai considerat.

Conseqüència de tot el que ha estat dit anteriorment, és la necessitat d’investigar aquest espai a nivell arqueològic, de manera prèvia, és a dir, abans d’un pronunciament definitiu sobre viabilitat o no del projecte.

En relació a l’informe emès (23/06/2017) vist  per la Secció d’Infraestructures Viàries del departament de Territori i Mobilitat:

D’acord amb l’article 33.1 de la Llei 5/90, de 24 de maig, de carreteres de la CAIB, l’execució d’obres de qualsevol carretera, en les zones definides en ella (entorn, reserva, protecció, domini públic) haurà de comptar amb l’autorització de l’organisme titular o gestor de la mateixa, sense perjudici d’altres autoritzacions pertinents.

Mitjançant acord del Ple del consell Insular d’Eivissa, adoptat en sessió ordinària de data 29 d’abril de 2016, d’aprovació definitiva del PDS de carreteres d’Eivissa, queda definida per aquesta carretera EI-341 la zona de reserva (art.30 de la llei 5/90, de carreteres, esmentada) de 50 metres per a una via de dos carrils de la xarxa primària, per a ampliació o millora de la carretera.

La Llei 5/09 de carreteres de la CAIB, als seus articles 31.1, 33.3 i 30.2 estableix per a la zona de reserva el següent:

Art.30.1) A la zona de reserva es prohibirà l’execució de qualsevol tipus d’obra o instal·lació que no siguin les de conservació de les existents i també qualsevol altra mena d’activitats que puguin elevar el valor del sòl, exceptuant les de cultius agrícoles.

Art. 30.2) Un cop realitzades les obres que van motivar la definició de la zona de reserva, aquesta deixarà de ser vigent, essent d’aplicació a la carretera les zones de protecció.

Donat que part del tancament previst a la documentació presentada es troba dins la banda de reserva viària recollida per l’obra de condicionament descrita al PDS de Carreteres d’Eivissa, únicament es podrà autoritzar de manera provisional i a precari. Per aquest motiu, en la sol·licitud d’autorització de les obres s’haurà de manifestar el compromís de fer-se càrrec de la retirada de les obres de tancament afectades per la zona de reserva, sense dret a cap reclamació ni indemnització, si en un futur es veiessin afectades pel condicionament de la carretera.

Respecte als tancaments, la Llei 5/90 de carreteres de la CAIB estableix al seu article 33.3b) que “Els tancaments de les propietats llindars hauran de situar-se fora de domini públic i a no menys de tres metres de l’aresta exterior de l’explanació. Les parets tindran una alçada màxima igual a la meitat de la distància a què estiguin situades de la referida aresta exterior de l’explanació”.

-Informe del Servei d’Aigües Superficials (11/07/2017) que indica:

[...] Segons la cartografia disponible l’obra a executar es troba en zona de policia.

Les obres, activitats  i usos prevists són autoritzables segons la Llei d’Aigües, el RDPH i el PHIB vigents, pel que fa al DPH de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables.

Conclusions:

-S’informa favorablement les obres recollides al “Proyecto parque solar fotovoltaico de 2,496 MW conectado a red”, pel que fa a afeccions de domini públic hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud, policia) i a zones inundables o potencialment inundables.

-Les obres que es desenvolupin a la parcel·la i que es localitzin en domini públic hidràulic, en les zones de protecció (servitud i policia), i/o en zones inundables o potencialment inundables, precisaran autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics. Aquesta autorització serà independent de qualsevol altra que hagi de ser atorgada pels diferents òrgans de les Administracions públiques, i, si escau, dels propietaris de terrenys particulars.

4.Integració de l’avaluació

4.1 Alternatives

Segons l’EIA de febrer de 2017 aportat s’han tingut en compta els següents aspectes en l’estudi d’alternatives:

Ubicació: S’han considerat tres possibles alternatives amb condicions ambientals similars en relació a la protecció ambiental i territorial, flora, fauna incidència paisatgística i topografia:

-Parcel·la 130, polígon 14, en el terme municipal de Santa Eulària.

-Parcel·la 29, polígon 22, en el terme municipal de Santa Eulària.

-Parcel·la 82, polígon 3, en el terme municipal de Sant Joan de Labritja.

Aquesta darrera alternativa va ser seleccionada per ser la única que compta amb l’acord del propietari de la parcel·la per al seu arrendament pel temps mínim estimat de funcionament de la instal·lació (mínim 25-30 anys).

Sistema d’ancoratge: S’han considerat tres diferents sistemes en relació a l’alçada de la instal·lació de les plaques respecte a la superfície del sòl.

-Tests prefabricats de formigó: Es tracta d’un sistema utilitzat preferentment en sòls tous o inestables on no és factible el suport de les plaques directament sobre el terreny. En alguns casos és necessari la construcció d’una petita base de formigó per fixar la instal·lació. Les plaques es col·loquen  mitjançant ancoratges a llistons d’alumini horitzontals.

-Pern o estaques de fixació directa al sòl: No es precisen elements de suport addicionals. No és una solució adequada quan el sòl presenta una baixa cohesió, o no es troba bé estructurat o sigui inestable. Es pot emprar perns de fixació en sòls durs o bé estaques en el cas de sòls més tous.

-Sistema mixt dels anteriors sistemes: S’utilitza formigó per l’ancoratge de les varetes de suport de les plaques, normalment es disposa d’una estructura formigonada continuada al darrera i al front punts de subjecció amb formigó.

L’avaluació dels possibles impactes sobre el medi ambient que es deriva de les anteriors alternatives (tenint en compte la introducció d’elements no propis, la compactació del sòl, la permeabilitat del terreny i l’afecció al paisatge intrínsec) conclou que l’Alternativa 2 d’estaques de fixació directa a terra és la que presenta menys impacte, i, per tant, es tractaria de l’alternativa seleccionada.

Alçada de les plaques respecte a terra: Es consideren dues alternatives, la primera a 3,5 m i la segona inferior a 1,68 m. Es tracta d’un condicionant paisatgístic important  donat que la zona d’instal·lació és molt plana i l’existència d’una carretera adjacent de trànsit habitual. Per altra banda, les alçades més grosses permeten el desenvolupament simultània amb altres activitats agrícoles o ramaderes.

En aquest cas es considera que la placa fotovoltaica de 1,68 m d’altura com a màxim permetre que les estructures no siguin visibles darrera la barrera vegetal o mitjançant la construcció de talussos vegetals i, per tant, és l’alternativa seleccionada.

Alternativa 0, de no realització no satisfàs les necessitats plantejades i s’haurà de considerar en el moment que hagin determinat els impactes ambientals de l’alternativa seleccionada en l’EIA, sempre i quan s’identifiquin impactes de tipus crític.

4.2 Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció

D’acord amb l’EIA els impactes sobre el medi ambient es poden donar a les fases de construcció, explotació i desmantellament de les instal·lacions del projecte, essent els més destacables  els relacionats amb l’ocupació del sòl, l’atmosfera i la qualitat paisatgística. Les operacions que poden donar major impacte en les diferents fases són els següents:

-Desbrossament i anivellació del terreny (construcció).

-Perforació i col·locació d’estructura de sujecció del panells fotovoltaics (construcció).

-Construcció d’infraestructures energètiques auxiliars (construcció).

-Realització de rases pel soterrament del cablejat elèctric i per plantament d’arbres perimetrals (construcció).

-Col·locació de panells (construcció).

-Tancament perimetral i plantació d’arbres, revegetació de la parcel·la amb espècies de tipus ullastre o savina (construcció).

-Generació de residus d’obra i residus elèctrics i electrònics (construcció).

-Plantació de la barrera vegetal per minimitzar els efectes paisatgístics associats a la planta (construcció).

-Ocupació del territori (funcionament).

-Operacions de manteniment (funcionament).

-Generació de residus (RCS, voluminosos, metàl·lics, etc.) que seran retirats durant la fase de desmantellament.

Per altra banda, els principals receptors d’impacte són els següents:

- El medi abiòtic: qualitat atmosfèrica i recursos edàfics i hídrics.

- El medi biòtic (comunitats vegetals i animals) i medi antròpic (paisatge i usos del territori).

Per altra banda, els impactes positius de l’ús d’energies renovables que suposa la implantació d’un parc fotovoltaic són, entre d’altres, la participació en la reducció de gasos d’efecte hivernacle, estalvi del consum de recursos fòssils no renovables i augment de l’economia local.

Entre les mesures moderadores i correctores dels següents impactes prevists cal destacar:

-Qualitat de l’aire

Com a conseqüència principalment del moviment de terres, dels materials de construcció i funcionament de les màquines durant les obres.

Les mesures a adoptar van encaminades a la reducció de pols (ús de lones, regs durant la realització de les obres, etc.) i de renous i vibracions (limitació de velocitat del vehicles, ús de paviments antisonors en les noves vies de circulació, etc.). Per altra banda, s’ha realitzat un anàlisis de confort sonor diürn amb conformitat amb l’article 34 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears que posa de manifest un nivell de renou ambiental que no compromet la salut humana, malgrat l’existència d’una font de renou de focus difús (carretera).

-Recursos edàfics

Produït sobretot pel desbrossament i moviment superficial de les terres. Es preveu una compactació del sòl en zones on s’ubicaran les construccions projectades (casetes d’equips transformadors i convertidors i per execució de rases pel cablejat de distribució elèctrica, etc.).

En relació a l’estudi geotècnic i d’anàlisi de composició químic del sòl sol·licitat en el document d’abast a l’s’indica que es realitzarà a posteriori quan es disposin dels permisos i autoritzacions que determinarà el material dels perns Terrafix a utilitzar.

-Recursos hídrics

L’afecció es produirà principalment com a conseqüència del consum d’aigua per a la neteja de plaques i per als banys, i les aigües residuals generades. Se farà una gestió de l’aigua residual de la fossa sèptica per gestor autoritzat. Amb la documentació posterior remesa pel promotor d’esmena de deficiències s’indica que finalment la caseta de control ubicada a la parcel·la 82 del polígon 3 segons l’esmantada documentació no disposarà de bany ni inodor ja que en aquest espai per equips de control l’estada del personal serà de poc temps i de manera ocasional.

En aquest cas la neteja dels panells fotovoltaics s’haurà de realitzar "en sec", sense ús d’aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs.

-Flora

Les accions que poden generar impacte són el desbrossament i moviment de terres, perforació i assentament d’estaques i perns i construcció d’infraestructures.

No s’ha observat l’existència de cap espècie vegetal que estigui protegida. Una visita de camp mostra evidència d’un incendi que va tenir lloc a l’any 2015 que va arrasar gran part de la vegetació herbàcia i arbustiva existent a la parcel·la.

Segons l’EIA per a les operacions de creació de la barrera vegetal i la revegetació de la zona, es proposa emprar oliveres i savines. No obstant, atesa la forta incidència d’ofidis a les oliveres en l’entrada a l’illa d’Eivissa, es recomana que no s’empri aquesta espècie en la repoblació d’acord amb l’informe del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (23/06/2017).

-Fauna

Afectada per la producció de renous, destrucció o fragmentació de l’hàbitat (tancament de parcel·la, execució de rases, etc.), entre d’altres.

Es preveu un tancament de reixeta metàl·lica amb els primers 25 cm des de terra lliures per al pas d’animals. Per altra banda, d’acord a l’informe del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (23/06/2017) a l’inventari d’espècies animals de l’EIA (pàg.56) li falta recollir la presència d’aus d’interès com el xebel·lí (Burhinus oedicnemus) i la cucullada (Galerida theklae). Aquestes dues espècies es troben llistades a l’Annex I de la Directiva 2009/147/CE relativa a la conservació d’aus silvestres. En el possible, caldrà dur a terme les obres fora de la temporada de cria d’aquestes espècies (mesura SOL-B06 del PDSEIB).

-Paisatge

L’impacte sobre el paisatge és una de les alteracions més importants generades per aquesta mena de projectes. La col·locació de panells i construcció d’infraestrutures energètiques auxiliars repercuteixen en gran mesura sobre aquest factor.

Es preveu una barrera vegetal al voltant de la parcel·la per reduir l’impacte paisatgístic de les instal·lacions previstes, en aquest cas, visibles des de la carretera adjacent a la mateixa.

-Residus

Produïts principalment durant la fase de construcció, de tipus orgànic, envasos i embalatges, construcció i demolició, voluminosos i elèctrics, que seran adequadament gestionats segons legislació vigent.

D’acord allò sol·licitat a l’informe del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (23/06/2017) s’ha aportat un Pla de Gestió de Residus de setembre de 2017. Per altra banda, els panells fotovoltaics seran retirats i reciclats al final de la seva vida útil i es compliran les disposicions del Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics.

-Patrimoni

D’acord a l’EIA durant els treballs de camp no s’ha identificat cap element de patrimoni susceptible de protecció. No obstant això, i d’acord amb l’informe del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (23/06/2017) una inspecció de camp realitzada pel zelador de Patrimoni evidencia l’existència de jaciments arqueològics i  fragments ceràmics de l’època púnica-romana dins la parcel·la objecte del projecte, per tant, abans d’un pronunciament definitiu sobre la viabilitat o no del projecte caldrà fer una prospecció arqueològica més completa (mesura SOL-B07 del PDSEIB). També hi ha constància al centre de la  finca de l’existència d’un tancó de pedra seca que el projecte pot posar en risc. Al seu costat hi ha un safareig  modern, una construcció petita, moderna, de blocs de formigó.

En aquest sentit s’ha aportat el document Informe de Incidencia Arqueológica para el Proyecto de un Parque Fotovoltaico en Can Mariano Lluquí (Sant Joan de Labritja, Eivissa)de setembre de 2017, que indica que es farà una actuació arqueològica dels terrenys en cas d’aprovació final del projecte, de la qual es redactarà un informe final, que inclourà un pla d’actuació a executar.

Pel que fa als marges de pedra existents a la parcel·la es respectaran en la seva totalitat.

-Risc d’incendis

D’acord amb l’informe del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (23/06/2017) es considera imprescindible que s’hi valori amb profunditat el risc d’incendi de la instal·lació en la seva fase d’operació i s’aportin mesures necessàries per a mitigar-lo. Per aquesta tasca es proposa que es demani col·laboració del Servei de Gestió Forestal i que s’acceptin les mesures preventives que proposin. Caldrà a més garantir el compliment d’aquestes mesures al llarg de tota la fase d’operació.

S’haurà de discutir com s’aplica la mesura SOL-F01 del PDSEIB per si cal demanar el redisseny de la planta de manera que no es situïn plaques solars sobre l’APR d’incendis que s’estén per la  parcel·la de la instal·lació. També caldrà avaluar la situació del punt de connexió amb la xarxa preexistent de MT i la situació del CMM (ambdós clarament en APR d’incendis, ZARI) i plantejar alternatives si s’escau.

S’ha de realitzar pla d’autoprotecció en zones de risc d’incendis (mesura SOL-F03 del PDSEIB).

Posteriorment, en contestació a l’anterior s’ha aportat la documentació  Respuesta a Requerimientos Técnicos en Materia de Riesgo de Incendios Parque Solar Fotovoltaico de 2,494 MW Conectado a Red -Can Mariano Lluiqui- de setembre de 2017. En aquest document  s’indica que es desplaçaran les plaques solars que es trobin dins la zona d’APR d’incendis, concretament es redueixen de 480 a 462 les estructures fotovoltaiques a implantar, substitueixen els panells de 260 Wp a uns 270 Wp, essent de la mateixa marca i dimensions no tractant-se d’una modificació substancial del projecte inicial ja que el tipus d’estructura i l’altura del panell es mantenen. En total s’implantaran 9.240 unitats de 270Wp que suposen una potència total de 2.494,80 kW. De forma addicional, es deixarà un retrancament de 25 m entre la zona de les plaques i la massa forestal per evitar el possible risc d’incendis. La ubicació del CMM consensuada amb Endesa Distribució es troba a la parcel·la 84 el més allunyat possible de la massa forestal i al més exterior de la zona d’APR d’incendis. A més amb la modificació projectada s’eliminarà un suport de fusta existents de la línia aèria de MT. S’indica a més que se redactarà i aplicarà un Pla d’Autoprotecció en zones de risc d’incendis consensuat amb el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

-APT-carreteres

D’acord a l’informe emès pel Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (23/06/2017) vist  per la Secció d’Infraestructures Viàries del Departament de Territori i Mobilitat donat que part del tancament de la parcel·la previst es troba dins la banda de reserva viària recollida per l’obra de condicionament descrita al PDS de Carreteres d’Eivissa, únicament es podrà autoritzar de manera provisional i a precari.

Per altra banda, i d’acord amb els plànols de l’EIA la barrera vegetal i el tancament es troba dins la zona afectada per APT de carreteres.

El Pla de Vigilància Ambiental (PVA) a desenvolupar durant les obres inclourà el control i seguiment del programa definit en l’EIA i les actuacions que en el seu moment decideixi l’òrgan ambiental. No s’inclou la fase de desmantellament.

Prèviament es designarà un auditor ambiental donat que el projecte supera el pressupost d’un milió d’euros tal com s’estableix a l’article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

Durant el desenvolupament de l’obra es tindran especialment en compta el nivells de renous, tant de l’obra com de les vies d’accés, circulació de la maquinària, neteja general de l’obra, gestió de residus i gestió d’aigües residuals i consum d’aigua, entre d’altres. A l’EIA no es fa referència al desmantellament de la instal·lació una vegada acabada la vida útil. En aquest cas es procedirà al desmantellament de la instal·lació amb la finalitat que el terreny recuperi el seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d’eliminar o disminuir l’impacte ambiental associat.

Per altra banda, a l’EIA s’inclou un apartat d’Estudi d’Incidència Paisatgística (EIP) d’acord amb allò establert a l’article 17. 5 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, que inclou un Annex fotogràfic del emplaçament de l’actuació.  D’acord amb l’anàlisi paisatgístic de l’actuació tenint en compta els diferents elements de valoració (unitats del paisatge, anàlisi visual del paisatge, naturalitat, diversitat paisatgística, singularitat i fragilitat visual) es conclou que sense l’aplicació de mesures correctores el projecte tindria un impacte moderat. En qualsevol cas, si que es recomana l’aplicació de mesures correctores, especialment per disminuir la intervisibiltat del parc solar fotovoltaic. En aquest sentit es preveu la implantació d’una barrera vegetal envoltant la parcel·la.

Segons l’EIP el projecte compleix amb les mesures i condicionants paisatgístics definits pel Decret 33/2015 de modificació del PDSERIB, concretament allò referent a les instal·lacions fotovoltaiques de tipus B, C i D. Així dons,

- SOL-D01. Les línies elèctriques van soterrades.

- SOL-D02. S'ha realitzat anàlisi d'alternatives i es tenen en compte les característiques orogràfiques de la zona.

- SOL-D03. L'alçada màxima de les plaques és de 1,68 m; molt inferior als 4 metres definits per a aquest tipus d'instal·lacions.

- SOL-D04. Hi ha camins existents, de manera que l'obertura de nous és mínima. S'aprofitaran els accessos a la finca ja existents, minimitzant d'aquesta manera l'impacte de fragmentació paisatgística associat a l'obertura de noves vies d'accés.

- SOL-D5. Es contemplen barreres elevades 30 cm del sòl per al lliure pas de mamífers i rèptils. La barrera vegetal proposta serà de plantes autòctones de baixos requeriments hídrics.

- SOL-D6. L'estudi d'impacte ha desenvolupat un annex d'incidència paisatgística, on es presenta una anàlisi d’intervisibilitat i una estimació de reducció de la visibilitat del projecte calculada en hectàrees.

4.3 Consideracions tècniques addicionals

A l’EIA s’han inclòs el contingut mínim el que estableix l’article 35 de la Llei 21/2013 en els termes desenvolupats a l’annex IV  a més de les consideracions assenyalades al document d’abast de l’EIA del projecte del parc fotovoltaic de data 15/07/2015 (article 34.1 de la Llei 21/2013).

Per altra banda, respecte al projecte inicial, s’han introduït modificacions dirigides a disminuir la superfície de plaques, canviar el suport damunt el qual es munten les plaques i disminuir l’alçada final de les plaques (de 2,34 m a 1,68 m).

D’acord amb  l’informe de la DG d’Energia i Canvi Climàtic de 04/07/2017 sobre tramitació i modificacions realitzades durant la tramitació del projecte, s’observa una modificació consistent en el canvi del punt de connexió a la línia aèria de MT a causa de les exigències d’Endesa que implica l’eliminació d’un dels suports prevists i el canvi d’ubicació d’altres dos, així com la reducció de les esteses aèries previstes per a la connexió de la xarxa, amb la conseqüent millora paisatgística. Esta modificació es troba  documentada a l’Addenda al projecto parque solar fotovoltaico de 2,496 MW conectado a la red. Punto de conexión. Can Mariano Lluquí de juny de 2017.

5.Conclusions

Per tot l’anterior, es proposa formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte Parc fotovoltaic Can Mariano Lluquí, polígon 3, parcel·la 82, TM Sant Joan de Labritja, promogut per SUN AWIP 2020 SL, donat que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l’EIA (febrer de 2017), el projecte bàsic (gener de 2017) i l’Addenda al projecte Punt de connexió a la xarxa elèctrica (abril de 2017) així com al document de Resposta als requeriments tècnics en matèria de risc d’incendis del parc solar fotovoltaic Can Mariano Lluquí (setembre de 2017) de modificacions menors introduïdes posteriorment, a més dels següents condicionants:

1)Abans de l’inici de les obres s’haurà de comptar amb informe favorable del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, especialment pel que fa a la ubicació final del punt de connexió de les instal·lació fotovoltaica a la xarxa elèctrica  aèria de MT existent, les dues torres de conversió i el CMM projectades, en una zona d’APR d’incedis i d’alt risc d’incedi  (ZARI) (mesura SOL-F03 de l’Annex F del PDSEIB).  A  més de l’anterior informe seran d’aplicació els condicionants  inclosos a l’informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (10/07/2015) corresponent a la fase prèvia de consultes en relació al risc d’incendi forestal i gestió forestal i protecció del sòl.

2)S’haurà d’aplicar i procedir a la redacció d’un Pla d’Autoprotecció  d’incendis forestals per a les instal·lacions ubicades en zones de risc d’incendi forestal, (mesura SOL-F03 del PDSEIB). Abans de l’inici de les obres s’haurà d’obtenir l’aprovació del Pla d’Autoprotecció per part del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl i posterior registre al Servei d’Emergències.

3)S’haurà de realitzar un estudi geotècnic i d’anàlisi de composició químic del sòl sol·licitat al document d’abast  quan es disposin dels pertinents permisos i autoritzacions de la instal·lació fotovoltaica que determinarà el tipus de material dels perns Terrafix a utilitzar per a la fixació del panells.

4)Davant la constància de l’existència de jaciments arqueològics a l’espai considerat abans de l’inici de les obres s’haurà de comptar amb informe favorable del Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa (mesura SOL-B07 del PDSEIB).

5)La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà "en sec", sense ús d’aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs.

6)Serà necessari l’autorització corresponent del Departament de Carreteres del Consell Insular d’Eivissa donat que el projecte bàsic està afectat per APT de carreteres, concretament el tancament perimetral i la barrera de vegetació.

7)S’hauran de complir les normes d’integració paisatgística del PTI d’Eivissa i Formentera (Normes 18, 19 i 20) pel que fa al tancament perimetral de la instal·lació i  les casetes d’escomeses de serveis prefabricades.

8)La barrera vegetal ha de ser el menys intrusiva possible amb la finalitat d’evitar una artificialització del paisatge de l’entorn.

9)Els panells fotovoltaics seran retirats i reciclats al final de la seva vida útil i es compliran les disposicions del Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer de la normativa d’aplicació sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics.

10)Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació fotovoltaica es procedirà al seu desmantellament i retirada de les infraestructures existents amb l’objecte de recuperar el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d’eliminar o disminuir l’impacte ambiental associat.

11)Segons l’informe del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí del Consell d’Eivissa (23/06/2017) donada la presència d’espècies d’aus d’interès  a l’àmbit d’actuació com són el xebel·lí (Burhinus oedicnemus) i la cucullada (Galerida theklae), llistades a l’Annex I de la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació d’aus silvestres, s’evitarà dur a terme les obres durant la temporada de cria d’aquestes espècies (mesura SOL-B06 del PDSEIB).

12)Segons l’informe del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí s’haurà d’evitar l’ús d’oliveres en la replantació i la barrera vegetal projectades pel risc que suposa per l’entrada d’ofidis a l’illa d’Eivissa i s’opti per la savina, que a més té una millor resposta al foc.

13)Segons l’informe anterior l’obra s’efectuarà fora de la temporada de risc d’incendi fixada per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

14)El PVA s'haurà d'ampliar i incorporar el control de totes les mesures proposades a la documentació presentada i al present informe durant les tres fases de desenvolupament del projecte, incloent , si escau, les mesures ambientals inferides dels informes anteriors requerits abans l’inici de les obres, es a dir, del Servei de Gestió Forestal i del Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa.

Es recorda:

a)Segons l’informe del Servei d’Aigües Superficials (11/07/2017) l’obra a executar es troba dins zona de policia i precisarà autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics. Aquesta autorització serà independent de qualsevol altra que hagi de ser atorgada pels diferents òrgans de les Administracions públiques, i, si escau, dels propietaris de terrenys particulars.

b)D’acord amb l’informe de la Secció de Territori del Departament de Territori i Mobilitat (22/05/2017) prèviament a la instal·lació del parc solar es requereix la tramitació del corresponent expedient de desvinculació de la vivenda existent en la parcel·la, segons estableix el PTI d’Eivissa i Formentera en aplicació de l’article 15 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

c)Segons l’Acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, de dia 21 de juliol de 2015 s’haurà de considerar la idoneïtat del projecte conforme a la normativa vigent, en especial a les NNSS de Sant Joan (BOIB núm.5, de 31 de març de 2005, edicte número 5418). Igualment s’hauran de tenir en compte les ordenances municipals de gestió de residus, residus de construcció i demolició i de remors i vibracions.

d)Segons l’informe emès pel Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (23/06/2017) vist per la Secció d’Infraestructures Viàries del Departament de Territori i Mobilitat donat que part del tancament previst a la parcel·la es troba dins la banda de reserva viària recollida per l’obra de condicionament descrita al PDS de Carreteres d’Eivissa, únicament es podrà autoritzar de manera provisional i a precari.

e)Segons l’informe del Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (23/06/2017) en cas que s’opti pel funcionament sense personal s’hauran d’introduir mesures de detecció remota d’incendi que permetin una actuació ràpida.

f)Segons l’informe de Red Eléctrica  (01/06/2017) s’haurà de comptar amb l’autorització d’accés i connexió de les instal·lacions de generació que vagin a connectar-se a la xarxa de transport o de distribució subjacent previ a l’autorització administrativa.

g)S’haurà de contractar un auditor ambiental, que acrediti el compliment del PVA proposat en l'EIA, donat que el projecte supera el pressupost d’un milió d’euros tal com s’estableix a l’article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

  

Palma, 13 de desembre de 2017

El presidente de la CMAIB
Antoni Alorda Vilarrubias