BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, estableix en l’article 112 que correspon a les administracions educatives dotar els centres públics dels mitjans materials i humans necessaris per oferir una educació de qualitat i garantir la igualtat d’oportunitats en l’educació.

L’article 122 especifica que els centres han d’estar dotats dels recursos educatius, humans i materials necessaris per oferir un ensenyament de qualitat i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació.

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 2/1983, de 25 de gener, i reformat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix en l’article 36.2 que, d’acord amb el que disposen l’article 27 i l’article 149.1.30. de la Constitució en matèria d’ensenyament, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desenvolupament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió i en els diferents nivells, graus, modalitats i especialitats.

El Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, pel qual es traspassen les funcions i els serveis de l’Administració de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d’ensenyament no universitari, determina que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears assumeix, entre altres funcions, les relatives a la classificació de les unitats, les seccions i els centres públics, en totes les modalitats i tots els nivells educatius.

El Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament orgànic de les escoles públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària i dels col·legis públics d’educació infantil i primària, determina la composició de l’equip directiu segons el nombre d’unitats del centre educatiu. Com a òrgans unipersonals de govern s’estableixen les figures de director, cap d’estudis i secretari.

El Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels instituts d’educació secundària, determina la composició dels seus òrgans de govern. Com a òrgans de govern unipersonals s’estableixen les figures de director, cap d’estudis i secretari, i la figura de cap d’estudis de nocturn o d’horabaixa als instituts que imparteixin estudis de nocturn o en torn d’horabaixa. Així mateix, quan la complexitat organitzativa dels instituts ho faci aconsellable, la Conselleria d’Educació i Universitat hi pot establir òrgans de govern unipersonals adjunts.

D’altra banda, la disposició addicional segona del Decret 120/2002 estableix que els centres d’educació especial i d’educació de persones adultes, les escoles oficials d’idiomes, les escoles d’art, l’escola superior de disseny i restauració, els conservatoris de música i els centres integrats de formació professional prevists en el Decret 33/2001, dependents de la Conselleria d’Educació i Universitat, s’han de regir per aquest Reglament i per les normes singulars que requereixin les peculiaritats organitzatives d’aquests centres.

L’article 11 de la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional, preveu que el Govern de l’Estat, prèvia consulta al Consell General de la Formació Professional, ha d’establir els requisits bàsics que han de complir els centres que imparteixen ofertes de formació professional que condueixen a l’obtenció de títols de formació professional i certificats de professionalitat. A més, preveu que les administracions puguin establir els requisits específics que han de complir els centres esmentats. Preveu, també, que els consells de govern de les comunitats autònomes adaptin la composició i les funcions dels centres integrats de formació professional a les seves característiques específiques.

En desplegament de la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, es va dictar el Reial decret 1558/2005, de 23 de desembre, pel qual es regulen els requisits bàsics dels centres integrats de formació professional. Aquests centres han d’incloure en les seves accions formatives els ensenyaments propis de la formació professional inicial, accions d’inserció i reinserció laboral dels treballadors i accions de formació permanent adreçades a la població treballadora ocupada. A més de les ofertes formatives pròpies de les famílies o àrees professionals que tenguin autoritzades, els centres integrats han d’incorporar els serveis d’informació i orientació professional, així com d’avaluació de les competències adquirides a través de l’aprenentatge no formal i de l’experiència laboral, en el marc del Sistema Nacional de Qualificacions i Formació Professional.

En l’àmbit autonòmic es va dictar el Decret 96/2010, de 30 de juliol, pel qual es regulen els centres integrats de formació professional dins l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. L’article 12 d’aquest Decret estableix la possibilitat que aquests centres disposin de la figura del cap d’àrea econòmica, compres i manteniment. Així mateix, l’article 13 d’aquest Decret preveu la creació dels òrgans de coordinació necessaris per garantir les funcions que tenen assignades. El Decret també autoritza els consellers de Turisme i Treball i el conseller d’Educació i Cultura —actuals consellers de Treball, Comerç i Indústria i d’Educació i Universitat— a dictar les disposicions que siguin necessàries per al desenvolupament i per a l’aplicació del Decret.

La Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 15 de juny de 2010 per la qual s’estableixen els criteris per determinar la tipologia dels centres públics docents no universitaris i la seva assignació d’equips directius va regular les tipologies dels centres, però la realitat de determinades noves situacions fa aconsellable regular nous tipus de centres i preveure algunes situacions que no figuren en la Resolució esmentada.

De fet, la Resolució de 15 de juny de 2010 preveu que, un cop aprovat el decret que ha de regular els centres integrats de formació professional dins l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s’han d’establir els criteris per determinar la tipologia d’aquests centres i l’assignació dels equips directius.

Anualment, la Conselleria d’Educació i Universitat fa públiques les instruccions d’organització i funcionament dels centres de règim general i especial dependents d’aquesta Conselleria. Aquestes instruccions estableixen, entre altres qüestions, l’assignació corresponent d’hores per als càrrecs directius als centres d’acord amb la seva tipologia. Per a determinats centres, aquesta publicació es fa d’una manera diferenciada per a cada un dels ensenyaments; per tant, no sempre hi ha un document únic i, a més a més, les instruccions són elaborades per diferents direccions generals de la Conselleria d’Educació i Universitat. Aquest fet pot donar lloc a interpretacions diferents i, en alguns casos, algunes situacions dels centres no es reflecteixen en aquestes instruccions.

Dins aquest marc, la Conselleria d’Educació i Universitat considera necessari completar els criteris per determinar la tipologia dels centres docents públics no universitaris i l’assignació d’equips directius, d’acord amb la legislació vigent en matèria d’educació, amb la finalitat que la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres pugui determinar i concretar la tipologia dels centres, així com els càrrecs directius que s’han d’assignar a cadascun.

Per tot això, oïdes les organitzacions sindicals representades a la reunió de la Mesa Sectorial d’Educació de dia 24 d’octubre de 2017, i d’acord amb la proposta formulada per la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres amb data 14 de novembre, dict la següent

RESOLUCIÓ

Primer

Establir com a criteris per determinar la tipologia de cada centre el nombre d’unitats i/o el nombre d’alumnes, segons l’ensenyament que s’hi imparteix.

Els criteris són els establerts en els punts 1.1, 2.1, 3.1, 4.1, 5.1, 6.1, 7.1, 8.1 i 9.1 de l’annex d’aquesta Resolució.

Segon

Determinar les diferents tipologies dels centres, que són les establertes en els punts 1.2, 2.2, 3.2, 4.2, 5.2, 6.2, 7.2, 8.2 i 9.2 de l’annex d’aquesta Resolució.

Tercer

Assignar als centres el nombre de membres de l’equip directiu que els correspon en funció de la tipologia de cadascun i, si escau, segons les seves característiques. El nombre de membres de l’equip directiu s’estableix en els punts 1.3, 2.3, 3.3, 4.3, 5.3, 6.3, 7.3, 8.3 i 9.3 de l’annex d’aquesta Resolució. A l’hora de presentar candidatures a la direcció del centre, les propostes d’equip directiu han de complir el que, a aquest efecte, s’estableix en l’annex esmentat.

Quart

Aplicar el que preveu aquesta Resolució en el moment en què als centres es renovi o es nomeni el director.

Excepcionalment, a partir dels criteris d’aquesta Resolució, durant el curs 2017-2018 es publicarà una resolució que determinarà la tipologia de tots els centres i el curs d’entrada en vigor de la nova tipologia.

Cinquè

Determinar que, en tot cas, el director general de Planificació, Ordenació i Centres pot aprovar un canvi abans que finalitzi el mandat de la direcció del centre, prèvia sol·licitud del director del centre i en els supòsits següents:

5.1. En el cas dels centres de nova creació, que s’hi estiguin implantant progressivament els nivells educatius. En aquest cas, cada curs s’ha de revisar la tipologia del centre i la configuració de l’equip directiu fins que s’hagin implantat tots els nivells educatius.

5.2. Quan es donin alguns dels supòsits següents:

a) Que augmenti en més de quatre el nombre d’unitats durant el mandat de l’equip directiu.

b) Que s’implantin ensenyaments de formació professional al centre, si aquest no en tenia.

c) Que s’implantin ensenyaments de formació professional d’un nivell diferent o d’una nova família professional respecte als ensenyaments de formació professional que ja s’imparteixen al centre.

d) Que s’implanti al centre un nou torn amb un nombre d’unitats que suposi la creació de la figura de cap d’estudis adjunt específic per a aquest torn.

Sisè

Autoritzar el director general de Planificació, Ordenació i Centres perquè, en circumstàncies excepcionals, pugui decidir fer modificacions en la tipologia dels centres no previstes en el punt cinquè, de la qual cosa ha d’informar anualment la Mesa Sectorial d’Educació.

Setè

Autoritzar les direccions generals i la Secretaria General de la Conselleria d’Educació i Universitat perquè adoptin les mesures necessàries per aplicar el que disposa aquesta Resolució.

Vuitè

Derogar la Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 15 de juny de 2010 per la qual s’estableixen els criteris per determinar la tipologia dels centres públics docents no universitaris i la seva assignació d’equips directius.

Novè

Ordenar que aquesta Resolució entri en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 15 de novembre de 2017

El conseller d’Educació i Universitat

Martí X. March Cerdà

ANNEX

1.  Centres d’educació especial (CEE)

1.1. Criteri: nombre d’unitats

Es considera unitat, a aquests efectes, l’agrupament anual creat per la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, a proposta de la Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa, sempre que tengui un mínim de 4 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

1.2. Tipologia

- Tipus A: més de 20 unitats

- Tipus B: de 10 a 19 unitats

- Tipus C: fins a 9 unitats

1.3. Membres de l’equip directiu

- Centres de tipus A: director, secretari i dos caps d’estudis.

- Centres de tipus B: director, secretari i cap d’estudis.

- Centres de tipus C: director i secretari.

2.  Col·legis d’educació infantil i primària (CEIP, CP i EI)

2.1. Criteri: nombre d’unitats

Es considera unitat, a aquests efectes, l’agrupament anual creat per la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres sempre que tengui un mínim de 12 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

Es consideren també unitats cada una de les aules UEECO (unitat d’educació especial a centre ordinari) creades a proposta de la Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa que tenguin un mínim de 4 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

Als centres amb menys d’una línia completa no es tindrà en compte el nombre mínim d’alumnes.

2.2. Tipologia

- Tipus A: més de 53 unitats

- Tipus B: de 27 a 53 unitats

- Tipus C: de 18 a 26 unitats

- Tipus D: de 9 a 17 unitats

- Tipus E: de 3 a 8 unitats

- Tipus F: fins a 2 unitats

2.3. Membres de l’equip directiu:

- Centres de tipus A i B: director, secretari i dos caps d’estudis: un d’específic d’infantil i un d’específic de primària.

- Centres de tipus C i D: director, secretari i cap d’estudis.

- Centres de tipus E: director i secretari.

- Centres de tipus F i escoles d’educació infantil de primer cicle: director.

Als centres amb dependències allunyades, la direcció del centre pot designar un mestre que en sigui responsable, que s’ha d’encarregar dels grups que ocupen aquestes dependències.

3.  Col·legis d’educació infantil i primària integrats amb ensenyaments elementals de música (CEIPIEEM)

3.1. Criteri: nombre d’unitats i d’especialitats

Als grups d’infantil i primària s’hi apliquen els criteris establerts en l’apartat 2.1. A més a més, s’estableixen els següents trams de les especialitats musicals en funcionament: 6, 9 i 12.

3.2. Tipologia

A les unitats d’infantil i primària s’hi aplica la mateixa tipologia establerta en l’apartat 2.2. Per assolir tipologies superiors a les que corresponen només per les unitats d’infantil i primària, es tenen en compte els ensenyaments musicals de la manera següent:

- Per assolir una tipologia superior, els centres de tipus D i E han de tenir un mínim de 6 especialitats i els de tipus C, un mínim de 9 especialitats. 

- Per assolir dues tipologies superiors a les que corresponen només per les unitats d’infantil i primària, els centres han de tenir un mínim de 12 especialitats musicals.

3.3. Membres de l’equip directiu:

A més dels càrrecs que corresponguin segons l’apartat 2.3, s’assignarà a aquests centres un cap d’estudis adjunt dels ensenyaments elementals de música sempre que tenguin un mínim de 6 especialitats de música en funcionament.

Aquest càrrec s’assimila al de cap d’estudis adjunt d’un centre de secundària a efectes econòmics i l’ha d’ocupar un professor d’ensenyaments elementals de música.

4.  Instituts d’educació secundària i escoles d’art (IES i EA)

4.1. Criteri: nombre d’unitats. Els diferents conceptes d’unitat segons el tipus d’ensenyament són els següents:

- Educació secundària obligatòria (ESO): agrupament anual creat per la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres amb un mínim de 12 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment (PMAR): agrupament anual autoritzat per la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres amb un mínim de 12 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Batxillerat: agrupament anual creat per la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres amb un mínim de 18 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Unitat d’educació especial a centre ordinari (aula UEECO): agrupament anual creat a proposta de la Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa amb un mínim de 4 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Formació professional bàsica (FPB): agrupament anual creat per la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat amb un mínim de 12 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Cicles de grau mitjà i de grau superior de formació professional (FP), inclosa l’FP dual: agrupament anual creat per la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat amb un mínim de 12 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Cicles de grau mitjà i de grau superior d’arts plàstiques i disseny: agrupament anual creat per la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres amb un mínim de 12 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat. No es consideren unitat els alumnes que fan el projecte final del cicle.

- Ensenyaments esportius de règim especial: agrupament anual creat per la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres amb un mínim de 12 alumnes. Els agrupaments quadrimestrals que compleixin el criteri anterior es consideren mitja unitat. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Ensenyaments a distància: es compta com una unitat cada 80 alumnes o fracció matriculats en cursos anuals. En el cas dels ensenyaments de formació professional que s’imparteixen a distància, es compta com una unitat cada 60 alumnes, i la fracció que excedeixi els 60 alumnes, que estiguin matriculats en un mateix cicle d’aquests ensenyaments, independentment del curs al qual pertanyin el mòdul o els mòduls en què s’hagin matriculat.

- Ensenyaments superiors de disseny: agrupament anual creat per la Direcció General de Política Universitària i d’Ensenyament Superior amb un mínim de 18 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Certificats de professionalitat de qualsevol nivell que s’imparteixi amb un mínim de 12 alumnes i una durada mínima de 320 hores. En tot cas, els certificats de professionalitat que no arribin als 12 alumnes o a les 320 hores per ser considerats una unitat es poden sumar fins que se superin els 12 alumnes i les 320 hores per ser considerats una unitat.

- Oferta formativa modular de formació professional: cada conjunt de mòduls que comportin una suma igual o superior a 16 hores conjuntes amb un mínim de 12 alumnes i una durada del 60 % del curs escolar com a mínim. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

4.2. Tipologia:

- Tipus A: més de 32 unitats

- Tipus B: de 22 a 32 unitats

- Tipus C: de 16 a 21 unitats

- Tipus D: fins a 15 unitats

4.3. Membres de l’equip directiu:

- Centres de tipus A:

a)  Centres amb més de 45 unitats: director, cap d’estudis, secretari i quatre caps d’estudis adjunts.

b)  Centres amb més de 32 unitats i fins a 45 unitats: director, cap d’estudis, secretari i tres caps d’estudis adjunts. Es pot afegir un cap d’estudis adjunt més per cada 500 alumnes que superin els 1.500 alumnes matriculats.

- Centres de tipus B: director, cap d’estudis, secretari i dos caps d’estudis adjunts.

- Centres de tipus C: director, cap d’estudis, secretari i un cap d’estudis adjunt.

- Centres de tipus D: director, cap d’estudis i secretari.

4.3.1.   Centres amb estudis en torns d’horabaixa o nocturn:

a) Amb més de 8 unitats en torns d’horabaixa o nocturn: un dels caps d’estudis adjunts s’ha de convertir en cap d’estudis d’horabaixa. Si totes les unitats dels torns d’horabaixa o nocturn pertanyen a cicles formatius, el cap d’estudis d’horabaixa s’ha d’atenir al que disposa el punt 4.3.2.

b) Si el nombre d’unitats és igual a 8 o inferior, un dels caps d’estudis adjunts ha d’assumir les funcions de responsable dels estudis d’horabaixa. Si totes les unitats dels torns d’horabaixa o nocturn pertanyen a cicles formatius, s’ha d’atenir al que disposa el punt 4.3.2.

4.3.2. Centres amb estudis d’FP:

Als centres on s’imparteixen quatre cicles formatius o més, un dels caps d’estudis adjunts, o el cap d’estudis d’horabaixa, si és el cas, ha de ser cap d’estudis de formació professional. Aquesta persona ha de pertànyer a l’equip docent que imparteix ensenyaments a formació professional.

4.3.3. Centres amb ensenyaments a distància:

a) Centres amb 3 unitats o menys d’ensenyament a distància: un cap d’estudis adjunt ha d’assumir les funcions de cap d’estudis adjunt dels ensenyaments a distància.

b) Centres amb més de 3 unitats d’ensenyament a distància: s’ha d’afegir un cap d’estudis sempre que el nombre de membres de l’equip directiu sigui inferior a 7. En cas contrari, un dels caps d’estudis adjunts ha d’assumir les funcions de cap d’estudis dels ensenyaments a distància.

4.3.4. Centres amb ensenyaments esportius de règim especial: els ensenyaments esportius de règim especial tenen la mateixa consideració que una família professional i cada una de les especialitats té la mateixa consideració que un cicle d’FP, sempre que s’imparteixi diferenciada en el bloc comú.

4.3.5. Centres amb ensenyaments superiors de disseny: un cap d’estudis adjunt ha de ser el responsable dels ensenyaments superiors de disseny.

5.  Centres d’educació de persones adultes (CEPA)

5.1. Criteri: nombre d’unitats. Els diferents conceptes d’unitat segons el tipus d’ensenyament són els següents:

-  Ensenyaments inicials de formació bàsica: dos agrupaments anuals de 8 hores setmanals com a mínim i un mínim de 10 alumnes.

- Educació secundària per a persones adultes (ESPA): agrupament anual de 20 hores setmanals com a mínim i un mínim de 10 alumnes. Els grups quadrimestrals que compleixin el criteri anterior es consideren mitja unitat. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Formació professional bàsica (FPB): agrupament anual amb un mínim de 12 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Cicles de grau mitjà i de grau superior de formació professional (FP), inclosa l’FP dual: agrupament anual amb un mínim de 12 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Oferta formativa modular de formació professional o de tecnologies de la informació i la comunicació: cada conjunt de mòduls que comportin una suma igual o superior a 16 hores conjuntes amb un mínim de 12 alumnes i una durada del 60 % del curs escolar com a mínim. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Preparació de les proves d’accés a cicles formatius o a la universitat: agrupament anual de 15 a 20 hores setmanals i un mínim de 8 alumnes.

- Cursos d’acollida lingüística: cada curs amb un mínim de 8 alumnes.

- Mòduls de formació postobligatòria autoritzats de conformitat amb les previsions de l’article 12.2 de l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 27 de juliol de 2009 per la qual es regula l’oferta formativa que es pot impartir als centres d’educació de persones adultes: cada conjunt de tres mòduls amb un mínim de 12 alumnes cadascun i que s’imparteixin, com a mínim, durant 3 períodes setmanals.

- Preparació de les proves d’avaluació i certificació de coneixements de català: cada grup amb un mínim de 12 alumnes.

- Preparació de les proves lliures per a l’obtenció del certificat del nivell bàsic dels idiomes de les escoles oficials d’idiomes: cada grup amb un mínim de 12 alumnes.

- Formació de nivell inicial dels ensenyaments de tecnologies de la informació i la comunicació: cada grup amb un mínim de 12 alumnes.

- Formació reglada impartida en col·laboració amb altres administracions: cada grup amb un mínim de 12 alumnes.

5.2. Tipologia:

- Tipus A: més de 43 unitats

- Tipus B: de 29 a 43 unitats

- Tipus C: de 14 a 28 unitats

- Tipus D: fins a 13 unitats

5.3. Membres de l’equip directiu

Independentment de la tipologia del centre, l’equip directiu ha d’estar format pel director, el cap d’estudis i el secretari.

5.3.1. Els centres on s’imparteixin quatre cicles formatius o més poden tenir un cap d’estudis adjunt per atendre els estudis de formació professional.

5.3.2. Els centres on s’imparteixi ESPA semipresencial o a distància poden tenir un cap d’estudis adjunt.

5.3.3. Els centres que tenguin els dos nivells d’ESPA en horari de matí i d’horabaixa poden tenir un cap d’estudis adjunt.

5.3.4. Els centres amb més de tres aules que en depenen o amb una aula on s’imparteixen tots els nivells d’ESPA en el mateix període poden designar un professor que en sigui responsable, que s’ha d’encarregar d’organitzar els grups.

5.3.5. En tot cas, el nombre màxim de caps d’estudis adjunts depèn de la tipologia del centre:

- Centres de tipus A i B: dos caps d’estudis adjunts com a màxim.

- Centres de tipus C i D: un cap d’estudis adjunt com a màxim.

6.  Conservatoris professionals de música i dansa (CMD)

6.1. Criteri: nombre d’alumnes

6.2. Tipologia

- Tipus A: més de 600 alumnes presencials

- Tipus B: de 401 a 600 alumnes presencials

- Tipus C: de 201 a 400 alumnes presencials

- Tipus D: fins a 200 alumnes presencials

6.3. Membres de l’equip directiu

- Centres de tipus A i B: director, cap d’estudis, secretari i un cap d’estudis adjunt.

- Centres de tipus C i D: director, cap d’estudis i secretari.

6.3.1. En el cas dels conservatoris que tenguin extensions, el nombre de membres de l’equip directiu es pot incrementar amb un cap d’estudis adjunt.

6.3.2. Als conservatoris on s’imparteix l’especialitat de dansa, el nombre de membres de l’equip directiu s’incrementa amb un cap d’estudis adjunt. Si hi ha més de 200 alumnes de dansa, hi ha d’haver un cap d’estudis de dansa.

7.  Escoles oficials d’idiomes (EOI)

7.1. Criteri: nombre d’alumnes

7.2. Tipologia:

- Tipus A: més de 1.800 alumnes presencials

- Tipus B: de 1.001 a 1.800 alumnes presencials

- Tipus C: de 601 a 1.000 alumnes presencials

- Tipus D: fins a 600 alumnes presencials

7.3. Membres de l’equip directiu

- Centres de tipus A: director, cap d’estudis, secretari i dos caps d’estudis adjunts. A partir de 1.800 alumnes, per cada increment de 1.000 alumnes s’hi pot afegir un cap d’estudis adjunt.

- Centres de tipus B: director, cap d’estudis, secretari i un cap d’estudis adjunt.

- Centres de tipus C i D: director, cap d’estudis i secretari.

7.3.1. A les escoles oficials d’idiomes que tenguin extensions, el nombre de membres de l’equip directiu es pot incrementar amb un cap d’estudis adjunt.

8.  Centres integrats de formació professional (CIFP)

8.1. Criteri: nombre d’unitats. Els diversos conceptes d’unitat segons el tipus d’ensenyament són els següents:

- Formació professional bàsica (FPB): agrupament anual creat per la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat amb un mínim de 12 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Cicles de grau mitjà i de grau superior de formació professional (FP), inclosa l’FP dual: agrupament anual creat per la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat, amb un mínim de 12 alumnes, en règim presencial i oferta completa. Tenen la mateixa consideració els cicles de temporalització especial. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Ensenyaments d’FP a distància: cada 60 alumnes matriculats en cursos anuals.

- Oferta formativa modular: cada cinc mòduls de més de 16 hores conjuntes amb un mínim de 12 alumnes i una durada del 60 % del curs escolar com a mínim. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

- Certificats de professionalitat de qualsevol nivell que s’imparteixi amb un mínim de 12 alumnes i una durada mínima de 320 hores. En tot cas, els certificats de professionalitat que no arribin als 12 alumnes o a les 320 hores per ser considerats una unitat es poden sumar fins que se superin els 12 alumnes i les 320 hores per ser considerats una unitat.

- Altres activitats formatives homologades per alguna administració pública diferent de l’Administració educativa o laboral: s’ha de considerar unitat cada oferta formativa que comporti un mínim de 600 hores. Quan s’ofereixin activitats formatives homologades que no arribin a les 600 hores, es considerarà una unitat cada suma d’activitats formatives que arribi a les 600 hores.

8.2. Tipologia:

- Tipus A: més de 26 unitats

- Tipus B: de 20 a 26 unitats

- Tipus C: de 10 a 19 unitats

- Tipus D: fins a 9 unitats

8.3. Membres de l’equip directiu:

- Centres de tipus A:

a)  Centres amb més de 40 unitats: director, cap d’estudis, secretari i quatre caps d’estudis adjunts, un dels quals ha d’exercir les funcions de cap d’àrea econòmica, compres i manteniment.

b)  Centres amb més de 26 unitats i fins a 40 unitats: director, cap d’estudis, secretari i tres caps d’estudis adjunts, un dels quals ha d’exercir les funcions de cap d’àrea econòmica, compres i manteniment.

- Centres de tipus B: director, cap d’estudis, secretari i dos caps d’estudis adjunts, un dels quals ha d’exercir les funcions de cap d’àrea econòmica, compres i manteniment.

- Centres de tipus C: director, cap d’estudis, secretari i un cap d’estudis adjunt, que ha d’exercir les funcions de cap d’àrea econòmica, compres i manteniment.

- Centres de tipus D: director, cap d’estudis i secretari.

8.3.1. Centres amb estudis de doble torn: es pot afegir un cap d’estudis adjunt addicional quan es doni algun dels supòsits que figuren a continuació o es donin ambdós supòsits de forma conjunta:

a) Quan el centre ofereixi estudis en horari de matí i d’horabaixa i hi hagi quatre unitats o més d’ensenyaments de formació professional en el torn del matí i altres quatre unitats o més en el torn d’horabaixa.

b) Quan el centre ofereixi estudis oficials homologats per una administració pública diferent de l’Administració educativa o l’Administració laboral necessaris per a l’exercici professional de professions regulades.

9.  Col·legis d’educació infantil i primària integrats amb educació secundària obligatòria (CEIPIESO)

9.1. Criteri: nombre d’unitats

Es considera unitat, a aquests efectes, l’agrupament anual d’educació infantil, d’educació primària i/o d’educació secundària obligatòria (ESO) creat per la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres sempre que tengui un mínim de 12 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

També es consideren unitats les aules UEECO (unitat d’educació especial a centre ordinari) creades a proposta de la Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa que tenguin un mínim de 4 alumnes. En tot cas, els agrupaments que no arribin al mínim per ser considerats una unitat es poden sumar fins que computin com una unitat.

9.2. Tipologia:

- Tipus A: més de 26 unitats

- Tipus B: de 17 a 26 unitats

- Tipus C: de 13 a 16 unitats

- Tipus D: fins a 12 unitats

9.3. Membres de l’equip directiu:

- Centres de tipus A: director, cap d’estudis, secretari i dos caps d’estudis adjunts: un per a les etapes d’infantil i primària i l’altre per a l’etapa d’educació secundària obligatòria.

- Centres de tipus B i C: director, cap d’estudis, secretari i cap d’estudis adjunt. El cap d’estudis adjunt és el responsable dels estudis -d’infantil i primària o d’educació secundària- diferents de l’etapa a la qual pertanyi el cap d’estudis.

- Centres de tipus D: director, cap d’estudis i secretari.

10.  Complements retributius

Els complements específics singulars dels centres regulats en els apartats 1 i 3 s’assimilen als dels centres de primària, excepte el del cap d’estudis adjunt regulat en el punt 3.3, que s’assimila als dels centres de secundària.

Els complements específics singulars dels centres regulats en els apartats 5, 6, 7, 8 i 9 s’assimilen als dels centres de secundària.