Secció III. Altres disposicions i actes administratius
ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AGRICULTURA I PESCA
Núm. 13103
Resolució del president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, per a la qual es formula l’informe d’impacte ambiental del projecte de control terrestre de la processionària del pi a les illes de Mallorca i Menorca 2017 (156a/2017)
Vist l’informe tècnic amb proposta de resolució de dia 8 de novembre de 2017, i d’acord amb l’article 6 del Decret 29/2009, de 8 de maig d’organització, funcions i règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (endavant CMAIB) i l’Acord del Ple de la CMAIB sobre la delegació de competències del Ple en el seu President (BOIB núm. 168 de 14/11/2015),
RESOLC FORMULAR:
L’informe d’impacte ambiental, del projecte de control terrestre de la processionària del pi a les illes de Mallorca i Menorca 2017, en els termes següents:
1.Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació
El projecte es tramita com una avaluació d’impacte ambiental simplificada ja que l’article 14 de la llei 12/2016, de 17 d’agost d’avaluació ambiental a les Illes Balears, indica al seu punt 2.b que
Han de ser objecte d’avaluació d’impacte ambiental simplificada els projectes, públics o privats els projectes no inclosos ni ne l’annex I ni en l’annex II però que poden afectar de manera apreciable, directament o indirectament espais protegits Xarxa Natura 2000.
A més, en aquest cas concret, el Grup 7, (Altres projectes), punt 14 de l’annex II, de la norma inclou “Totes les actuacions que, d’acord amb el pla d’ordenació dels recursos naturals, el pla rector d’ús i gestió o el pla de gestió de la zona on s’ubiquin, han de ser objecte d’un estudi d’avaluació d’impacte ambiental”.
Així, segons l’article 101.2 del PORN del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, s’han de subjectar al procediment d’avaluació d’impacte ambiental els “Tractaments fitosanitaris per combatre plagues en terrenys forestals i campanyes extraordinàries de tractament fitosanitari en terrenys agrícoles”.
2. Descripció i ubicació del pla
El projecte consisteix en realitzar tractaments terrestres puntuals contra la processionària del pi a diferents indrets de Mallorca i Menorca mitjançant el Bacillus thuringiensis kurstaki, un agent biològic específic per controlar poblacions d’erugues defoliadores. Tot i que l’àmbit d’actuació abasta un nombre elevat d’àrees recreatives, refugis de muntanya, ermites, arbres singulars, i una replantació de pinastre a Menorca, la tramitació d’avaluació d’impacte ambiental simplificada només abasta vuit àrees recreatives (Son Fortuny, Son Tries, Comuna de Bunyola, Es Fornassos, Sa Coveta Negra, Es Pixarells, Menut I i Menut II) i dos refugis de muntanya (Sa Coma de Binifaldó i Sa Comuna de Caimari). Els municipis abastats són Bunyola, Escorca, Esporles, Estellencs i Selva. Les aplicacions es faran amb canó polvoritzador tipus Spray Team col·locat a sobre d’un remolc o sobre el vehicle directament. El tractament afecta directament la zona que és més freqüentment visitada per persones, i un perímetre de 50-100 metres al voltants. Atès la baixa persistència del producte, es farà un segon tractament al cap de pocs dies per assegurar-ne l’efectivitat.
3.Avaluació dels efectes previsibles
El producte que es fa servir té com a agent biocida el Bacillus thuringiensis kurstaki. Es tracta d’un insecticida específic per a erugues de lepidòpters. Té el menor nivell de toxicitat existent (AAA), de tal manera que a les dosis d’aplicació no afecta persones, fauna terrestre, fauna aqüícola i és compatible amb les abelles. És un producte permès per a agricultura ecològica. Es troba inclòs al Registre de Productes Fitosanitaris del MAPAMA. Durant l’època del tractament (novembre), gairebé no hi ha presència d’erugues d’altres espècies de papallones. Per tant, atesa la seva especificitat, innocuïtat i baixa persistència al medi, no es preveu que pugui produir impactes negatius significatius sobre el medi ambient.
4. Consultes a les administracions publiques afectes i persones interessades
S’han consultat els ajuntaments ubicats al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana amb zones objecte de tractament. En concret: Bunyola, Escorca, Esporles, Estellencs i Selva.
El Servei de Sanitat Forestal va sol·licitar i rebre informe (inclòs a l’expedient) del Servei de Planificació per la possible afectació a la Xarxa Natura 2000 i al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. El sentit dels dos informes és favorable, atès que es considera que el projecte no produirà impactes apreciables sobre el medi ambient.
5. Anàlisi dels criteris de l’annex III de la Llei 21/2013
S’han analitzat el criteris de l’annex III de la Llei 21/2013 d'AA i no es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:
1. Característiques del projecte: El projecte consisteix en tractaments puntuals terrestres contra la processionària del pi a diferents àrees recreatives, refugis, ermites, arbres singulars i repoblacions de pinastre de Mallorca i Menorca. Els tractaments es realitzen amb Bacillus thuringiensis kurstaki. L’objectiu és reduir al mínim la presència de les erugues a aquests indrets per evitar les molèsties sanitàries que els pèls urticants provoquen.
2. Ubicació del projecte: El projecte global abasta diferents zones de Mallorca i Menorca, si bé les que es veuen afectades pel present procediment d’avaluació d’impacte ambiental simplificat són vuit zones recreatives (Son Fortuny, Son Tries, Comuna de Bunyola, Es Fornassos, Sa Coveta Negra, Es Pixarells, Menut I i Menut II) i dos refugis de muntanya (Sa Coma de Binifaldó i Sa Comuna de Caimari), tots a Mallorca.
3. Característiques del potencial impacte: L’agent bactericida que es fa servir, Bacillus thuringiensis kurstaki, és específic per a lepidòpters defoliadors. Té la menor categoria ecotoxicològica existent (AAA) i està inclòs al Registre de Productes Fitosanitaris del MAPAMA. A més de la seva especificitat, té una reduïda persistència al medi, atès que es degrada per la llum ultraviolada. Prova de la seva escassa perillositat és que és un producte autoritzat en agricultura ecològica. Per tant, només podria afectar erugues de papallones, però es dóna la circumstància que, en el moment en què es fa el tractament (mes de novembre), la presència d’erugues d’altres papallones és molt reduïda, ja que el seu cicle vital es sol concentrar a la primavera. Per tant, l’impacte sobre fauna accessòria es pot considerar mínim.
Conclusions de l’informe d’impacte ambiental
Primer: No subjectar a avaluació d’impacte ambiental ordinària el projecte de control terrestre de la processionària del pi a les illes de Mallorca i Menorca 2017 (per a les zones relacionades del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana) atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d’acord amb els criteris de l’annex III de la Llei 21/2013 sempre que es compleixin les mesures proposades Document Ambiental
Segon. Es publicarà el present informe d’impacte ambiental a la seu electrònica de la CMAIB i al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d’acord amb el que disposa l’article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’AA. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al Subcomitè d’AIA.
Tercer. L’informe d’impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s’hagués procedit a l’autorització del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d’acord amb el que disposa l’article 47.4 de la Llei 21/2013.
Quart. L’informe d’impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l’acte, si és el cas, d’autorització de projecte, d’acord amb el que disposa l’article 47.6 de la Llei 21/2013.
Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.
Palma, a 15 de novembre de 2017
El president de la CMAIB,
Antoni Alorda Vilarrubias