BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 45 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les administracions públiques, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 5 d’octubre de 2017,

“D'acord amb la documentació aportada i l'estudi d'impacte ambiental, l'alternativa de menor impacte en el traçat marí és la 1, ja que presenta menor afecció de la Posidonia oceanica, incideix en menor grau a les àrees de LIC I ZEPA, així com a la reserva marina, i és la que presenta menys afecció a hàbitats d'interès comunitari.

Pel que fa a l'alternativa de menor grau d'incidència ambiental en els trams terrestres cal assenyalar que a l'illa d'Eivissa el circuit 2 comparteix el seu traçat amb la interconnexió Mallorca - Eivissa. Pel que fa al circuit 1, a Eivissa el traçat seleccionat és l'alternativa III.

Pel que fa al traçat terrestre a l'illa de Formentera, la major part dels dos circuits compartiran traçat. En els punts en què es desdoblen es selecciona l'alternativa II per al circuit 1 i l'alternativa III per el circuit 2.

L'estudi d'impacte ambiental analitza l'alternativa seleccionada amb més detall.

La documentació presentada analitza el medi ambient afectat tant al tram terrestre com a l'àmbit marí. Junt a l'estudi d'impacte ambiental s'aporten una sèrie d'estudis complementaris específics referits a afecció a la Xarxa Natura 2000, estudi d'incidència paisatgística i estudi sobre la gestió de residus.

L'estudi d'impacte ambiental analitza ambientalment un àmbit d'estudi més ampli que el discorregut per la línia pròpiament dita.

Segons es desprèn per la documentació aportada, les incidències ambientals majors corresponen a espais de la Xarxa Natura 2000, Parc de ses Salines d'Eivissa i Formentera, zona de la Reserva, i a hàbitats prioritaris d'interès comunitari (HIC). Per aquest motiu considerem essencial l'informe del Servei de Planificació de la D.G. d'Espais Naturals i Biodiversitat, respecte a l'actuació proposada.

Una de les possibles afeccions és a la praderia de Posidonia oceanica. L'estesa del cable pot afectar-la.

El promotor ha de justificar la inviabilitat tècnica o de qualsevol altre tipus de col·locació del cable directament sobre el fons marí, tant de la zona infralitoral com al fons de maërl i coral·ligen. Altrament aquesta opció seria la que prevaldria sobre les altres.

En cas que el cable hagi d'anar soterrat al fons marí (com s'indica a l'EIA) i es produeixi afectació a la praderia de posidònia, s'hauran de fer servir les dues tècniques conegudes per reduir-hi l'impacte:

1.1 Tall dels blocs de posidònia previsiblement afectats, que es col·locaran a zones properes no afectades per les obres amb característiques ambientals similars. Quan aquestes finalitzin, es reubicaran sobre de la rasa emplenada.

1.2 Replantació sobre la rasa de plantes provinents de cultiu ex situ, d'acord amb els protocols més efectius establerts pels investigadors de IMEDEA en funció de les seves investigacions en la matèria.

S'ha d'evitar en la mesura possible la generació de terbolesa a les aigües i la col·locació del cable a profunditat suficient per no afectar la planta i deixant un marge de seguretat.

Sempre que sigui possible, els bussos intentaran modificar puntualment in situ el traçat marí per evitar l'afectació a les praderies de posidònia, Cymodocea nodosa i nacres.

Cal realitzar un informe sobre la presència d'exemplars de nacra (Pinna nobilis) que es puguin detectar en el transcurs de les obres. Les dades a recollir han de ser: estat sanitari, biometria (mesures), coordenades geogràfiques, profunditat i tipus d'hàbitat. L'informe final s'ha de trametre al Servei de Protecció d'Espècies. Igualment, si no es detecta cap, caldria indicar-ho.

A la zona est de s'Espardell, coincidint amb la presència de la comunitat de maërl i coral·ligen, s'hauran d'utilitzar cortines antiterbolesa durant les obres d'obertura de la rasa, per evitar la deposició de sediments sobre de les comunitats bentòniques.

Un aspecte que cal tenir present són les afeccions a encreuaments amb altres infraestructures existents.

És essencial que les actuacions proposades, tant de la instal·lació del cable com del desmantellament de les infraestructures existents, es produeixi fora de l'època estival i temporada turística, per tal de minimitzar els impactes del trànsit d'embarcacions, fondeig, afeccions de renou, terbolesa i sòlids en suspensió en l'aigua marina, afeccions a zones de bany, i alteracions en el trànsit en carrers i camins ...

La instal·lació del cable al medi marí s'ha de realitzar en els moments apropiats en funció de l'onatge, dinàmica marina, activitat pesquera a la zona i ancoratge d'embarcacions.

S'han de considerar els riscos en zones d’APR del Pla Territorial (incendi, inundació, erosió, esllavissades i vulnerabilitat d'aqüífers). En zones potencialment inundables (illa d'Eivissa) així com als encreuaments de torrents s'ha de tenir especial precaució i adoptar mesures per tal que els aplecs de material, restes d'altres i residus no entorpeixin l'escorrentia superficial i la zona de protecció de torrents.

Pel que fa a les actuacions desenvolupades en APR d'inundació, incendis i esllavissaments es requereix sol·licitar informe previ favorable a l'administració competent en matèria de medi ambient segons el Decret Llei 2/2016 de 22 de gener de modificació del Decret Llei 1/2016 de 12 de gener de mesures urgents en matèria urbanística. Pel que fa al risc d'incendi forestal durant la realització del projecte es prendran les mesures preventives establertes al Decret 125/2007. S'ha de complir la Directiva 98/37CE de 22 de juny. A les zones de vulnerabilitat d'aqüífers així com a les actuacions en el medi marí s'evitaran els possibles abocaments incontrolats. En zones d'APR d'erosió i vulnerabilitat d'aqüífers es compliran les mesures de protecció assenyalades al Decret Llei 1/2016 de 12 de gener de mesures urgents en matèria urbanística.

Pel que fa a encreuaments de torrents, el projecte constructiu requereix Autorització de la D.G. Recursos Hídrics.

Pel que fa al traçat terrestre s'ha de procurar que, en el possible, el cable discorri per vials, camins i vials existents.

S'han de tenir presents les afeccions al litoral i DPMT en els trams per on discorre el cable, així com sol·licitar informe als organismes afectats.

S'han d'adoptar mesures per tal de no afectar l'activitat pesquera de la zona. S'ha d'informar les confraries de pescadors. S'ha de contemplar i evitar els possibles danys que es puguin produir en el cable per la pesca d'arrossegament i fondeig d'embarcacions.

S'ha d'informar els agricultors sobre els canvis i limitacions d'ús i cultiu als espais rurals pels quals discorre el cable en els trams terrestres.

Es recomana que durant els treballs d'instal·lació del cable hi hagi una supervisió per tècnics de patrimoni arqueològic, per evitar possibles afeccions. El desmantellament de les instal·lacions existents, així com a les noves instal·lacions projectades, generen diversos tipus de residus (inerts, perillosos i altres). Es consultarà  respecte al destí i gestió dels mateixos al Servei de Residus i Sòls Contaminats de la D.G. d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus, previ a la realització de les obres.

S'han de prendre precaucions a fi de no alterar els punts d'interès geològic de Formentera.

El Pla de vigilància ambiental contemplarà, a més de les mesures correctores proposades per l'estudi d'impacte ambiental, les consideracions assenyalades en el present informe.

El Consell Insular de Formentera ha presentat al·legacions al projecte, proposant un nou traçat terrestre i marí. La documentació ja ha estat remesa per aquesta institució al Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Des de la CMAIB es sol·licita que es tingui en compte i sigui valorat a efectes de la tramitació ambiental. Es recorda que el canvi de traçat suposaria una modificació substancial del projecte, la qual cosa implicaria la necessitat d'una nova valoració per part de la CMAIB.

També es demana que es tinguin especialment en compte els informes del Servei de Planificació en el Medi Natural (afecció a Xarxa Natura 2000) i de la direcció del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera.”

Palma, 6 de novembre de 2017

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias