Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 5 d’octubre de 2017,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

1.Descripció del projecte

L’objecte del projecte és la instal·lació d’una xarxa elèctrica de MT, BT i un centre de transformació soterrat i per camí existent, per a dotar d’energia a dues parcel·les on s’han construït uns habitatges. El projecte consta de:

1.Línia de mitja tensió i Centre de transformació: el traçat de la línia de Mitja Tensió, partirà d'una línia de Mitja Tensió aèria existent amb una conversió aeri‐subterrània en suport JB metàl·lic existent i transcorrerà de forma subterrània fins al nou Centre de Transformació, Miniblok, 2L+P. La línia MT tindrà una longitud de 1.360 metres d'anada. Previsió de potència de 43.596 kW x 2 + 24.240 kW = 87.216 kW, que equival a 109.20 kVA, raó per la qual es transformador és de 160 KVA.

2.Línia de BT:  es tracta de dues xarxes de Baixa Tensió que partiran des del quadre de baixa tensió del nou centre de transformació, fins a les parcel·les. La longitud de la línia 1 és de 135 m, i la línia 2 de 227 m.

2.Tramitació

La llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, a:

• L’annex 1, grup 3, punt 7 estableix que són projectes sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental ordinària les línies de transmissió d’energia elèctrica entre 15 i 66 kV en sòl rústic amb la qualificació d’ANEI o ARIP, espais naturals protegits a l’empara de la Llei 42/2007 i espais de rellevància ambiental de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), excepte en el cas que siguin línies soterrades per camí existent amb una longitud inferior a 1 km.

• L’annex 2, grup 2, punt 1 estableix que són projectes sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental simplificada les línies de transmissió d’energia elèctrica inferiors a 15 kV ubicades en sòl rústic amb la qualificació d’ANEI i ARIP, espais naturals protegits a l’empara de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i espais de rellevància ambiental de la Llei 5/2005, excepte en el cas que siguin línies soterrades per camí existent amb una longitud inferior a 1 km.

Tal com s’ha comentat, la línia de MT té una longitud de 1.350 m, raó per la qual és necessari realitzar l’avaluació d’impacte ambiental ordinària del projecte complet.

3.Resum del procés d’avaluació

1.Actuacions prèvies

El promotor no va sol·licitar la fase de consultes prèvies

2.Fase d’informació pública

El Consell d’Eivissa va realitzar el tràmit d’Informació Pública dels projectes i l’EIA mitjançant la publicació al BOIB núm. 19 de 09/02/16. No es va presentar cap al·legació.

Els documents sotmesos a IP son els següents:

1.“Proyecto de línea subterránea de media tensión y nuevo centro de transformación para la electrificación de dos parcelas la zona de “Tanques de S’Hereu”, Santa Agnès de Corona, numero de visado 12140459-01” de 24/8/2015”

2.“Proyecto líneas subterráneas de baja tensión desde un CT para la electrificación de dos parcelas en la zona de “Tanques de S’Hereu”, Santa Agnès de Corona, numero de visado 12140460-02” de 24/8/2015”

3.“Estudio de Impacto Ambiental al proyecto de electrificación (MT y BT) de dos parcelas en Santa Agnès de Corona. Noviembre 2015.”

4.“Documentación técnica para la autorización de actividades en suelo rústico. Diciembre 2015.”

Atenent que la sol·licitud d’inici de tramitació és de data 20/01/17, el procediment d’impacte es tramita d’acord amb la llei estatal 21/2013 d’avaluació d’impacte ambiental, com una avaluació ambiental ordinària.

3.Consultes administracions públiques

Tal com s’estableix a l’article 37 de la Llei 21/13 d’Avaluació d’Impacte Ambiental, simultàniament al tràmit d’Informació Pública, l’òrgan substantiu ha de consultar a les administracions públiques afectades. El Consell d’Eivissa va consultar:

1.Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports Joventut

2.Direcció General de Política Industrial

3.Direcció General de Recursos Hídrics

4.Direcció General d’Espais i Biodiversitat

El Departament d’ Educació, Cultura i Patrimoni del Consell d’Eivissa informà, el 10/1/16, que les obres han de comptar amb seguiment arqueològic directe de tots els moviments de terra atesa la elevada possibilitat de que puguin aparèixer restes arqueològiques.

La DG d’Energia i Canvi Climàtic conclou, el 3/3/16, que atès que es tracta d’una instal·lació elèctrica on les esteses discorren soterrades, no troba inconvenient en que continuï la tramitació de declaració d’interès general i es recorda que aquestes instal·lacions s’han d’ajustar als condicionants que es puguin indicar-se a la DIA, a l’autorització administrativa de la DG d’Energia i Canvi Climàtic, s’ajusti als corresponents reglaments tècnics, a les condicions tècniques de la companyia distribuïdora, i amb els permisos i autoritzacions que li siguin d’aplicació. 

L’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany fa les consultes al Servei d’aigües superficials de la DG de Recursos Hídrics , que conclou el 19/05/15 que no es troba en zona inundable i no existeix afecció al Domini Públic Hidràulic, a zones de influència (servitud, policia, etc).

D’altra banda, el Servei d’Estudis i Planificació conclou, el 16/10/16, que pel que fa a la prevenció dels riscs de contaminació d’aqüífers i perímetres de protecció dels pous de proveïment urbà, s’informa favorablement sobre el projecte d’electrificació a les parcel·les 9 i 74 del polígon 10  amb els condicionants següents:

1.Durant el temps que duri l’obra s’han adoptar les precaucions màximes per evitar l’abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinaria emproada per executar l’obra.

2.Les rases han de romandre obertes el mínim temps possible. L’acabat del camí ha de quedar en les mateixes condicions que abans d’excavar les rases.

Aquest projecte no afecta als perímetres de protecció de pous de proveïment urbà.

El Servei de Gestió Forestal i Protecció de Sòl conclou, el 18/5/15, que ateses les característiques de les obres i sempre que siguin adoptades estrictament les mesures establertes a l’article 8.2c i 3 del Decret 125/2007 i les que s’estableixen a continuació, no existeix inconvenient a efectes de risc d’incendi forestal per l’execució de les obres propostes:

1.Durant la execució i explotació del projecte es prendran les mesures preventives establertes al Decret 125/2007, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l’època de perill d’incendis forestals (article 8.2.c), en relació a la utilització de maquinaria i equips en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals  generi espurnes o descarregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals. A aquests efectes s’ha de tenir en compte el següent:

•S’ha de complir allò que estableix la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny, relativa a la aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines, pel que fa a les determinacions amb relació al risc d’incendi.

•Les màquines que es facin servir a terrenys forestals i àrees contigües s’han d’utilitzar extremant-ne les precaucions d’ús i fent-ne un adequat manteniment (s’hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d’espurnes). El proveïment de benzina d’aquesta maquinaria s’ha de fer a zones de seguretat situades a àrees aclarides de combustible vegetal.

•En tots els treballs que es facin a terrenys forestals o en aquells que es trobin condicionats per les mesures preventives anteriorment esmentades s’ha de disposar, per a ús immediat, d’extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat d’incendi que s’hi pugui provocar.

•El titular o concessionaris d’esteses aèries que travessin terrenys forestals han d’establir una zona de protecció al llarg del traçat de cada línia. 

L’amplada d’aquestes zones de protecció ha de ser la necessària per a evitar que la vegetació forestal constitueixi un perill per a la conservació de la línia o un risc de produir incendis forestals, i ocuparà almenys el corredor de la línia elèctrica, més de 5 metres a cada banda d’aquest. En aquestes franges s’ha de mantenir , en tot cas, una cobertura de arbòria i arbustiva màxima del 50%  de fracció de cabuda de coberta. En els casos de presència de peus arboris que comportin perill de contacte amb conductors , hauran de ser talats de conformitat amb la reglamentació sectorial vigent. Durant l’època de perill d’incendi forestal aquestes zones s’han de mantenir lliures de residus vegetals o qualsevol altre tipus de residu que pugui afavorir la propagació del foc.

•Les obres es realitzaran preferentment fora de l’època de risc d’incendis, és a dir, entre el 16 d’octubre i el 30 d’abril.

2.Els dipòsits de material i maquinària estaran sempre a una distància mínima de 10 m del terreny forestal existent.

3.La línia MT anirà íntegrament soterrada i al voltant dels armaris, o caixes de distribució s’haurà de mantenir un àrea de baixa càrrega de combustible.

4.Els operaris vinculats a les obres i a l’explotació de les instal·lacions seran  instruïts en l’existència de risc forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en eles actuacions immediates a efectuar davant un connat d’incendi i coneixeran el nombre telefònic de comunicació  en cas d’incendis forestals  (112).

En qualsevol cas us recordem que l’acompliment de les mesures incloses a aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris en l’acompliment de la legislació específica adient segons el tipus d’instal·lació o construcció i en l’ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d’un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar, ja que només son mesures encaminades a minimitzar el risc.  

LA CMAIB sol·licità informe a

1.Ajuntament de Sant Antoni de Portmany

2.Servei d’Espècies de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat

3.Serveis d’Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics

L’Ajuntament de Portmany informa, el 12/05/17, favorablement el projecte atès que s’inclouen mesures correctores i reductores d’impactes i es preveuen solucions compatibles per a un desenvolupament del projecte global que no afectaria la sostenibilitat de l’entorn.

El Servei d’Espècies de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat informa, el 19/07/17, favorablement el projecte atès que no es preveu que tingui incidència negativa sobre espècies catalogades i amenaçades.

4.Consideracions tècniques

Segons el PTI d’Eivisa la nova xarxa es troba en sòl qualificat com SRP-ARIP i SRP-ANEI. La part inicial del traçat, on se realitza la conversió aèria subterrània, es cataloga com SRP-ARIP. A uns 250 metres d'aquest punt, el traçat es presenta dins de SRP-ANEI. Aquesta zona forma part de la zona coneguda com Els Amunts d'Eivissa. De fet la parcel.la 74 està parcialment dins del LIC però la línia no entra dins d’ell.

Segons el PTI les infraestructures:  Conduccions i esteses estan condicionades per les limitacions que s'imposin en relació amb el seu impacte territorial.

Segons el PGOU del municipi el projecte es troba en sòl qualificat com SNU-Àrea Excedente i SNU-Àrea Forestal, a més de Paisatge protegit.

A més la pràctica totalitat del traçat també es troba dins de la zona APR d’incendis i està afectada per APR de vulnerabilitat, raó per la qual es va demanar informe a les administracions competents.

5.Anàlisi tècnica

1.Alternatives

Es presenta una anàlisi d’alternatives mínim i només amb dues alternatives viables, tot i que es presenten quatre possibles: eòlica, generadors, solar i les línies previstes. La eòlica la descarta des del principi. L’alternativa amb generadors és evident que no és viable pel consum i potència prevista, ni des del punt de vista econòmic ni per suposat mediambiental.   Es recorda que les alternatives que es proposen han de ser viables. Es fa una exposició i justificació de les alternatives, però no un examen multicriteri de les diferents alternatives que resultin ambientalment viables i més adequades, inclosa l’alternativa zero.

Com a alternativa més viable presentada, a banda de la proposada al projecte, és la solar. Comenten però que per obtenir l'energia necessària tindrien que instal·lar una superfície molt elevada de plaques que generarien un impacte visual i la generació de residus de les bateries que, mal gestionades, poden produir impactes sobre el sòl. S’apunta com a principal inconvenient els elevats costos d’instal·lació i manteniment i la impossibilitat de rendibilitzar la inversió a mig termini per no poder subministrar l’excedent d’energia.

2.Principals impactes de l’alternativa escollida

En primer lloc es descriuen les accions del projecte i els factors ambientals i es presenta una matriu de interaccions, on es col·loca una senyal quan es produeix una interacció. En aquesta taula a les accions les anomena impactes, cosa que no sembla coherent perquè encara no es parla d’impactes. Les accions del projecte son cadascuna de les activitats de l’execució de l’obra, que normalment es descriuen a les fases d’obra, i que, sobre els factors ambientals que afecta, genera un impacte.

En relació a la identificació i valoració d'impactes, s’informa de la metodologia utilitzada, que resulta una mica confosa. Es valora en funció de la magnitud (intensitat) i de la importància (extensió) de l’impacte, que es multipliquen i se classifica el valor resultat en funció d’una escala. D'altra banda, es valora l’impacte en funció de la seva persistència i la seva reversibilitat. No s’apliquen els atributs establerts a l’annex ANNEX VI de la llei. Es presenta una tabla final dels impactes amb les mesures aplicades, però no un petit resum aclaridor. La valoració de l’impacte global no es realitza amb la escala utilitzada anteriorment, sinó que informa que es considera que el projecte es ambientalment viable.

A l’annex ANNEX VI Estudi d’impacte ambiental i criteris tècnics del Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental  es presenten els atributs (Intensitat, Extensió, Moment, Persistència, Reversibilitat, Sinèrgia, Acumulació, Relació causa-efecte, Periodicitat i Recuperabilitat) amb els quals es valora cadascun dels impactes, que normalment es defineixen com compatible, moderat o crític. Finalment es fa una valoració global del projecte, amb la mateixa escala.

En relació a la descripció de vegetació el document fa referència a una “Auditoria ambiental de la isla de Ibiza (2003). Duna Baleares.”, que utilitza per a descriure els vents i la vegetació existent i usos de sòl.

En primer lloc no fa referència als autors i la procedència d’aquest estudi, i en segon lloc és de l’any 2003, raó per la qual no es troba que sigui una referència actualitzada per poder valorar la vegetació existent. Tot i això, l’informe del Servei de Protecció d’Espècies comenta que no hi ha cap espècie protegida catalogada a la zona que es pugui veure afectada pel projecte. Segons el document, a la zona hi ha Pinar savinar dens, de vegades amb coscoll i arbocer i camps de secà i conreus arboris, amb habitatges aïllats. En general a la d'àrees sense processos de degradació actuals significatius, i en evolució natural cap al seu clímax.

La major part del traçat té una amplada de 3-4 metres pel que no s'ha d'afectar a la vegetació existent.  Hi ha una altre part del traçat on el camí s'estreny a dos metres. En aquesta zona serà necessari el desbrossament d'una petita part de la vegetació, però segons el document no existeixen espècies d'interès en el traçat de la línia.  El centre de transformació s’instal•larà en una zona amb absència de vegetació, i es tracta d’un model rural de menor alçada que s’integra millor en l’entorn.

Segons el document les comunitats vegetals que es veuran afectades pel projecte estan àmpliament distribuïdes per l’entorn i el conjunt de la regió, per la qual cosa l’efecte de les actuacions no serà de gran magnitud ni des del punt de vista qualitatiu ni quantitatiu. No sembla rellevant l’efecte sobre les espècies, si bé es produirà pols i renou, aquests efectes seran temporals i de breu durada. Les obres de soterrament es realitzaran als mesos d’abril a juliol per evitar al màxim l’època de reproducció de les aus. L’informe d’espècies valora positivament que les línies siguin soterrades en relació a les afeccions sobre les aus, així com que s’elimina l’impacte visual.

De forma general, els impactes generats durant la construcció de les línies, si s’apliquen les mesures preventives i correctores mínimes poden valorar-se com a compatibles.

Però hi ha impactes que no s’han analitzat ni valorat, i es deriven del funcionament d’aquestes, de la gran quantitat de potència i energia que demanden. El fet de donar subministrament als habitatges en aquestes zones rurals especials (ANEI) es contribueix sens dubte a que es produeixi un augment de trànsit de persones i vehicles, augment de renous, augment per contaminació per residus, etc. que, amb el temps, comporta que les zones naturals es vagin inexorablement degradant i antropitzant . A més, es tracta d’habitatges unifamiliars molt concrets amb un índex d’ocupació molt baix i normalment de temporada, que ocupa molta superfície de sòl i no serveix per solucionar la demanada de nous habitatges.

3.Correcció dels principals impactes de l’alternativa escollida

El document proposa una sèrie de mesures correctores i protectores, per a cadascun del factors ambientals afectats que evitin o minimitzin l’impacte.

En relació als residus, el document informa que els gestionarà correctament. Els residus de construcció i demolició (RCD) i inerts s’hauran de separar en origen: a peu d’obra fer una separació dels residus en diferents contenidors per tal que no es mesclin amb altres materials que poden dificultar el seu aprofitament posterior. Els residus inerts, prèvia autorització, poden reaprofitar-se en moltes ocasions a les mateixes obres com a rebliment. En moltes plantes de triatge de RCD a nivell estatal, treballen per tal d'aconseguir reciclar aquests residus com a material de construcció.

Tal com indica el Consell a la plana web, a Eivissa i Formentera  la gestió ambientalment més correcta dels RCD es la deposició en dipòsit controlat de residus inerts. A Eivissa existeixen dos pedreres en restauració amb autorització com a dipòsit controlat de residus inerts. Els RCD sense impropis poden dipositar-se directament però aquells que estan mesclats amb plàstics, ferralla, etc. han de passar per un pretractament de triatge per tal de separar tots els impropis abans de la seva deposició. De moment, els RCD barrejats també s'accepten a l'abocador insular de Ca na Putxa i n'ocupen un espai important, de manera que redueixen la seua vida útil.

Atesa la especial zona on es realitzen les obres s’hauran d’aplicar les mesures següents:

1.Atesa la especial zona d’ubicació, s’haurà de tenir especial cura en no envair en cap moment les zones vegetades, ni per a realitzar acopis de material o estacionament de vehicles, ni per gestionar els residus. En cap cas s’afectarà a la zona ANEI, ni per realitzar acopis ni per gestionar residus.

2.Durant el temps que duri l’obra s’han adoptar les precaucions màximes per evitar l’abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinaria emproada per executar l’obra.

3.Les rases han de romandre obertes el mínim temps possible. Realitzar diàriament controls visuals de les rases per si fos necessari treure algun animal que quedi atrapat a la rasa.

4.Utilitzar maquinària adient i adequada al camí existent per tal de evitar l'afecció a la vegetació, sobretot arbòria.

5.Restablir les zones utilitzades per a acopis de material o vehicles.

6.Un cop acabades les obres, realitzar un correcte desmantellament de les instal·lacions temporals que hi hagin, neteja del terreny i el condicionament de les superfícies afectades. L’acabat del camí ha de quedar en les mateixes condicions que abans d’excavar les rases.

7.Els residus de construcció i demolició (RCD) i inerts s’hauran de separar en origen: a peu d’obra fer una separació dels residus en diferents contenidors amb la finalitat de que no es mesclin amb altres materials que poden dificultar el seu aprofitament posterior. 

8.Evitar qualsevol tipus de vessament sobre el sòl o sobre l’aigua (olis, dissolvent, pintures, productes perillosos,etc), actuant i gestionant els residus correctament si es produís un accident.

9.Utilitzar materials i acabats de tipologia tradicional integrats amb l’entorn aplicant, si s’escau, les condicions d’integració paisatgística i ambiental proposades al Pla Territorial d'Eivissa: 6. Folrar exteriorment les casetes d'escomeses prefabricades amb acabats propis de la zona, tal com preveu el PTI d'Eivissa i Formentera en la seva norma 19 i)

10.En el cas que hi hagués paret seca en alguna part del recorregut, aquesta es mantindrà i, si fos impossible, es refarà.

11.Atesa la especial zona, s’haurà de nomenar un encarregat de la supervisió ambiental que comprovi el compliment de les mesures proposades

Es recorda que l'òrgan substantiu haurà de verificar la legalitat dels habitatges.

4.Seguiment ambiental:

Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental que garanteixi l’aplicació de les mesures proposades i detecti algun impacte no previst. Hi haurà un encarregat de fer complir el programa.

5.Consideracions addicionals

Es presenta un annex d’incidència paisatgística on es valorar la magnitud i importància dels efectes que poden arribar a produir-se en el caràcter del paisatge i la seva percepció així com determinar estratègies per evitar els impactes o mitigar els possibles efectes negatius.

No s’està d’acord en considerar la qualitat de paisatge amb un nivell medi perquè es tracta  un entorn molt natural, amb una zona forestal gran i ben conservada, un LIC molt proper i amb una presència humana moderada, comparat amb altres zones de l’Illa.

6.Conclusions

Per tot l’anterior, es proposa formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del Projecte línia MT i BT soterrada i CT per a l’electrificació de les parcel·les 9 i 74 del polígon 10 T.M. Sant Antoni de Portmany, promogut per Sandproject S.L. donat que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient durant la seva instal·lació.

A més, s’hauran de complir les mesures preventives i correctores previstes a l’EIA i al projecte, els condicionants establerts als informes de les administracions i els següents condicionants:

1.Atesa la especial zona d’ubicació, s’haurà de tenir especial cura en no envair en cap moment les zones vegetades, ni per a realitzar acopis de material o estacionament de vehicles, ni per gestionar els residus. En cap cas s’afectarà a la zona ANEI, ni per realitzar acopis ni per gestionar residus.

2.Durant el temps que duri l’obra s’han adoptar les precaucions màximes per evitar l’abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinaria emprada per executar l’obra.

3.Les rases han de romandre obertes el mínim temps possible. Realitzar diàriament controls visuals de les rases per si fos necessari treure algun animal que quedi atrapat a la rasa.

4.Utilitzar maquinària adient i adequada al camí existent per tal de evitar l'afecció a la vegetació, sobretot arbòria.

5.Restablir les zones utilitzades per a acopis de material o vehicles.

6.Un cop acabades les obres, realitzar un correcte desmantellament de les instal·lacions temporals que hi hagin, neteja del terreny i el condicionament de les superfícies afectades. L’acabat del camí ha de quedar en les mateixes condicions que abans d’excavar les rases.

7.Els residus de construcció i demolició (RCD) i inerts s’hauran de separar en origen: a peu d’obra fer una separació dels residus en diferents contenidors amb la finalitat de que no es mesclin amb altres materials que poden dificultar el seu aprofitament posterior. 

8.Evitar qualsevol tipus de vessament sobre el sòl o sobre l’aigua (olis, dissolvent, pintures, productes perillosos,etc), actuant i gestionant els residus correctament si es produís un accident.

9.Utilitzar materials i acabats de tipologia tradicional integrats amb l’entorn aplicant, si s’escau, les condicions d’integració paisatgística i ambiental proposades al Pla Territorial d'Eivissa. 6. Folrar exteriorment les casetes d'escomeses prefabricades amb acabats propis de la zona, tal com preveu el PTI d'Eivissa i Formentera en la seva norma 19 i)

10.En el cas que hi hagués paret seca en alguna part del recorregut, aquesta es mantindrà i, si fos impossible, es refarà.

11.Atesa la especial zona, s’haurà de nomenar un encarregat de la supervisió ambiental que comprovi el compliment de les mesures proposades

S’hauran d’aplicar també les mesures proposades a l’informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció de Sòl:

1.Durant la execució i explotació del projecte es prendran les mesures preventives establertes al Decret 125/2007, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l’època de perill d’incendis forestals (article 8.2.c), en relació a la utilització de maquinaria i equips en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals  generi espurnes o descarregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals. A aquests efectes s’ha de tenir en compte el següent:

•S’ha de complir allò que estableix la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny, relativa a la aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines, pel que fa a les determinacions amb relació al risc d’incendi.

•Les màquines es facin servir a terrenys forestal i àrees contigües s’han d’utilitzar extremant-ne les precaucions d’ús i fent-ne un adequat manteniment (s’hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d’espurnes). El proveïment de benzina d’aquesta maquinaria s’ha de fer a zones de seguretat situades a àrees aclarides de combustible vegetal.

•En tots els treballs que es facin a terrenys forestals o en aquells que es trobin condicionats per les mesures preventives anteriorment esmentades s’ha de disposar, per a ús immediat, d’extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat d’incendi que s’hi pugui provocar.

•El titular o concessionaris d’esteses aèries que travessin terrenys forestals han d’establir una zona de protecció al llarg del traçat de cada línia. L’amplada d’aquestes zones de protecció ha de ser la necessària per a evitar que la vegetació forestal constitueixi un perill per a la conservació de la línia o un risc de produir incendis forestals, i ocuparà almenys el corredor de la línia elèctrica, més de 5 metres a cada banda d’aquest. En aquestes franges s’ha de mantenir , en tot cas, una cobertura de arbòria i arbustiva màxima del 50%  de fracció de cabuda de coberta. En els casos de presència de peus arboris que comportin perill de contacte amb conductors , hauran de ser talats de conformitat amb la reglamentació sectorial vigent. Durant l’època de perill d’incendi forestal aquestes zones s’han de mantenir lliures de residus vegetals o qualsevol altre tipus de residu que pugui afavorir la propagació del foc.

•Les obres es realitzaran preferentment fora de l’època de risc d’incendis, és a dir, entre el 16 d’octubre i el 30 d’abril.

2.Els dipòsits de material i maquinària estaran sempre a una distància mínima de 10 m del terreny forestal existent.

3.La línia MT anirà íntegrament soterrada i al voltant dels armaris, o caixes de distribució s’haurà de mantenir un àrea de baixa càrrega de combustible.

4.Els operaris vinculats a les obres i a l’explotació de les instal·lacions seran  instruïts en l’existència de risc forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en eles actuacions immediates a efectuar davant un connat d’incendi i coneixeran el nombre telefònic de comunicació  en cas d’incendis forestals  (112).

En qualsevol cas us recordem que l’acompliment de les mesures incloses a aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris en l’acompliment de la legislació específica adient segons el tipus d’instal·lació o construcció i en l’ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d’un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar, ja que només son mesures encaminades a minimitzar el risc.  

Es recorda que s’haurà de verificar també la legalitat dels habitatges.”

   

Palma, 16 d’octubre de 2017

El presidente de la CMAIB
Antoni Alorda Vilarrubias