Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 5 d’octubre de 2017,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe es tramita segons la Llei 21/2013, de 9 de desembre d’avaluacions ambientals, i esta inclòs al Grup 2 “Industria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost d’avaluació ambiental a les Illes Balears.

Atès  que l'òrgan ambiental ha rebut l'expedient complet el 07 d’agost de  2017,  i d'acord amb l'apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l'AIA desprès de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d'acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 41 de la Llei 21/2013.

Per altra banda, al projecte li és d’aplicació la DT1ª de la llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears, procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners. I també  l’article 12 del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen d’informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

1. Antecedents

A la base de dades del Servei d’Assessorament Ambiental figuren els següents expedients relacionats amb l’explotació Can Xot:

- Exp. CMAIB. 42255/2012 AIA Còpia de la  informació pública de l’EIA i Projecte de restauració de l’àrea d’ANEI de la pedrera Can Xot 437  (BOIB núm 29 de 3/03/2016).

El president de la CMAIB en data 30/11/2016 tramet  a la  DG de Política Industrial –Servei de Mines-  i al promotor  requeriment d’esmena referent al compliment del PDS de Pedreres i a l’AIA ordinària del projecte de restauració de la  zona ANEI de  la pedrera Can Xot núm 437 al polígon 27  parcel·la 8 en  el tm de Felanitx.

Informe i proposta de Resolució del Servei d’Assessorament Ambiental i Resolució del President de la CMAIB de 16 de maig de 2017, d’acumulació d’expedients amb  núm. 42255/2012 i 68A/ 2017, relatius a l’explotació minera Can Xot núm. 437.

Respecte a la tramitació ambiental, es va realitzar informe tècnic de data 02 gener de setembre de 2017, en fase prèvia de consultes segons articles 22 i 23. Secció 1ª. Capítol I. Títol II. De la llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears.

Les Administracions consultades van ser les següents (RS 07/07/14):

•Departament d’Urbanisme i Territori. Consell de Mallorca.

•Servei d’Estudis i Planificació. Departament de Gestió del Domini Hidràulic. DG de Recursos Hídrics.

•Servei d’Aigües Superficials. Departament de Gestió del Domini Hidràulic. DG de Recursos Hídrics.

•Servei de Planificació. Pedreres. Departament de Medi Natural.

•Ajuntament de Felanitx. 

2. Informació del projecte

El promotor del projecte és Antoni Martorell Adrover, pedrera Can Xot  i l’òrgan substantiu el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial del Govern Balear. El Text Refòs de l’AIA  forma part del conjunt  de documentació  per a complimentar   les previsions establertes a la DT primera de la LOMIB 10/2014.

L’activitat extractiva Can Xot (autorització minera núm. 437  d’aprofitament de recurs de la Secció A)  consta d’alta en data 27/08/1986 i així  inventariada a l’annex 1 de la Llista de pedreres actives del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears (PDSPIB, Decret 61/1999).

Quan a la classificació del sòl  les antigues parcel·les rustiques 7, 8, 36 i 37 del polígon 27 afectades per la pedrera i relacionades en la documentació presentada en darrera instància suposen canvis de numeració. A l’actualitat estan  totes integrades a la parcel·la 8 a causa de  l’alteració de les dades cadastrals  de data  16  de gener de 2014 sol·licitada pel promotor  davant la Gerència Regional del Cadastre. D’aquesta manera  en  una part està situada dins Sòl Rústec General (SRG) i dins Zona de Recurs Geològic d’Interès Miner, l’altra part dins AEP (ANEI).

En acompliment del que s’estableix a l’article 15è Sol·licituds de drets miners de la llei 10/2914  d’Ordenació minera de les Illes Balears, les característiques de l’activitat extractiva de l’explotació  venen explicades en el projecte d’explotació (Tom I)  en  el projecte del pla de restauració (Tom II)  així com els impactes ambientals (Tom V)  de l’explotació pedrera Can Xot, i també la documentació addicional i complementària relativa a seguretat i salut (tom IV).

L’actuació s’ubica en la parcel·la 8 del polígon 27,  paratge de Son Suau al peu del Puig Assegut en el terme municipal de Felanitx, a  uns 1,75 km a l’est del nucli urbà. La superfície total és de 66.572 m² (6,6 ha aproximadament). S’accedeix a la pedrera des de la carretera de Felanitx– Portocolom, en el punt quilomètric 2, mitjançant un camí ubicat a la dreta.

En el  fotograma es distingeix la pedrera Can Xot que ocupa majorment la parcel·la 8 del polígon 27 del TM de Felanitx. També a la part nord s’aprecia  una zona on hi hagut remoció de materials  i  excavació  i que corresponen en part a la parcel·la 8  i a la totalitat de la parcel·la 9, en la que se situa punt de sondeig  (núm. AAS 4825).

Aquesta zona no es contempla en els projectes d’explotació, restauració i EIA objecte d’aquest  informe.

El  projecte d’explotació /pla de restauració  vigents  anteriors al PDS de pedreres Decret 61/1999, presenten  una sèrie d’inconvenients destaquen:

1.No es contemplava la restauració  de tota l’àrea afectada per l’explotació, zona de l’ANEI.  El possible  rebliment complet del buit excavat, és actualment inviable tenint en compte el nivell actual d’inerts disponibles.

2.Consta d’una sola fase a executar al final de la vida de l’explotació.

3.No es refereix a la totalitat dels terrenys de l’autorització.

4.El projecte de restauració aprovat no va acompanyat del projecte d’explotació.

2.1. Descripció projectes

Les dades presentades amb la nova documentació dels projectes d’explotació/restauració per a la regularització del drets miners suposa un nou plantejament en el sentit que permetran un desenvolupament de l’explotació que compatibilitzi també la restauració simultània de totes les zones explotades de la parcel·la 8.

Així  l’activitat d’explotació / restauració combinada i simultània  es desenvoluparà en 5 fases:

Fase 0: Restauració  de la zona ANEI, distribuïda en 5 fases d’execució

Fase 0.1 Restauració talús sud zona ANEI, zona cotes 205-210 m

Fase 0.2 restauració talús est, esglaó superior cota 205 m

Fase 0.3 restauració  talús est, esglaó amitger   cota 195 m

Fase 0.4  restauració talús est, esglaó inferior cota 180 m

Fase  0.5 explotació front esglaó cotes 210,195-185 m

La durada fase 0  és de 10 anys, amb previsió de desenvolupament de  2 anys per a cada una de les fases de distribució d’execució.

Fase 1: Explotació i restauració zona talús est esglaó cota superior  210-196 m, altura de banc de 10 metres i berma de 6 m. Volum a extreure 27.386 m3

Fase 2: Explotació i restauració segon volum zona talús est esglaó cota mitjana 196-186 m, altura de banc de 10 metres i berma de 6 m. Volum a extreure 31.157.40m3

Fase 3: Explotació i restauració tercer  volum zona talús est esglaó cota inferior  174 m, altura mitjana de banc de 14 metres i berma de 6 m. Volum a extreure 27.607m3.

Terraplenament a peu de banc amb estèrils propis.

Fase 4: explotació i restauració  tercer  volum talús est banc inferior cota 174 continuació  Terraplenament a peu de banc amb estèrils propis. Volum extreure 37.487 m3.

Fase 5: restauració plataforma, desmantellament  planta de benefici i demés instal·lacions . es mantenen oficines i tallers així com l’edifici del grup generador. Preveu ús agrícola de les edificacions romanents. Plànols 09.01 sense especificar escala de  Fases d’explotació/ restauració, Juny 2015.

Les morfologies finals de restauració  presenten uns perfils de 3- 4 talussos  amb reducció de l’angle final del  front mitjançant esglaonament (banc d’altura inferior a 10 m i bermes  de 6 m d’amplària. A les dues fases finals s’iniciarà la restauració de la plaça de la pedrera formant una plataforma i terraplenada a peu del banc per finalment aportar coberta edàfica i la seva posterior revegetació.

En el projecte es té en compte el sentit i recomanacions  contingudes   a l’informe del Servei d’Aigües Superficials de la DGRH de data 8 de març de 2016 (exp. 16/2016) relatiu a la restauració de la zona ANEI.  Preveu la disposició de canals de drenatge en el peu del talussos i dirigir els fluxos cap als laterals dels fronts i perfils. A la cota 200 al talús sud-est preveu una bassa de retenció d’aigües  de  450 m2 aproximats, es descriu als plànols  10.01, 10.02 a E. 1:1.000 Estat final, planta drenatge, desembre 2016.

En els plànols 07.01 a 10.04   a escala 1:1.000 ,   1:500, 1: 2.000 descriu de manera   bastant i suficient  els perfils d’explotació com els perfils de restauració i també les característiques de distribució de la revegetació, conques visuals, etc. 

L’actualització dels projectes d’explotació i restauració es resumeixen en la següent taula:

Paràmetres de l’explotació i  restauració	Valor
Superfície total	66.572 m²
Superfície  ANEI exclosa d’explotació	31.084 m²
Alçada mitjana d’explotació	200-174  m
Volum total a explotar	187.903 m³
Volum reducció angle talussos zona ANEI	13.103 m³
Volum d’estèrils (3% del total)	8.500m³
Densitat del material	2,2 t/m³
Reserves estimades	187.903 m3
Volum total vendible	173.188m³
Volum anual a explotar	35.000 m³
Volum de restauració coberta edàfica disponible	13.103.82m³
Volum d’inerts (restauració) terraplenament	21.457 m³
Temps previst d’explotació	20 anys
Temps previst restauració	20 anys

L’actualització  del projecte d’explotació/ pla de restauració  inclou la maquinària mòbil, les instal·lacions fitxes o establiments de benefici, i les instal·lacions auxiliars.

La maquinària mòbil consta de: pales carregadores, pales d’arrencada (buldòzer i retroexcavadora), dues grues, manipuladora telescòpica, equip mòbil de trituració i classificació i camions pel transport del material.

L’establiment de benefici consta de tres  instal·lacions diferenciades:

- Instal·lació primària de trituració  i classificació: sitges , matxucadora, cintes transportadores, garbells, sitges amb cortina de pols, etc.

-Instal·lació secundària de moldre i classificació: sitges , matxucadora, cintes transportadores, garbells, sitges amb cortina de pols, garbell de rebuig.

-Planta d’ensacar /empaquetar.

També hi ha dos grups electrogens, dos dipòsits de gasoil, una zona de taller de manteniment (antic magatzem agrícola), les instal·lacions d’oficina, vestuaris, menjador del personal i fossa sèptica prefabricada de tres compartiments estancs, , el buidatge de la qual es realitza per gestor autoritzat.

Els dipòsits de gasoil figuren inscrits al registre corresponent, són de doble paret i s’ubiquen damunt solera de formigó.

La situació d’edificacions associades a l’explotació es descriu en els plànols 09.01 i ss de data juny de 2015. 

El desenvolupament del procés extractiu es basa en:

1.Arrencada mitjançant mitjans mecànics: buldòzer i retroexcavadores. Només esporàdicament es podrien emprar explosius.

2.Càrrega i transport del material fins a la zona d’instal·lacions o d’apilaments.

3.En les instal·lacions fitxes s’obté sorra, grava i graveta que s’apilen a la intempèrie o es carreguen en els camions dels clients. Ocasionalment s’empra un equip de trituració i classificació mòbil.

4.Operacions de manteniment i reparació de la maquinaria es realitzen en taller cobert amb pis de formigó. Annex al taller hi ha un punt verd de recollida de olis i altres residus menors que són retirats per gestors autoritzats.

5.Tasques de neteja i reg tant a la zona de les instal·lacions fitxes com a la zona de càrrega, no provoquen aigües d’escorrentia superficial ja que es basen en la humectació dels materials pulverulents.

A la documentació no hi consta ni justifica la disponibilitat de proveïment d’aigua pel consum domèstic i industrial. En reunió mantinguda amb el tècnic facultatiu redactor del projecte ens aclareix que el proveïment d’aigua a l’actualitat es fa mitjançant camions cisterna i posterior dipòsit en un aljub.  A la parcel·la 9 propietat de l’explotador  i confinant amb la pedrera  hi ha el punt de sondeig  autoritzat per a ús domèstic  (núm. AAS 4825).

L’activitat extractiva està registrada d’alta com a activitat potencialment contaminant de l’atmosfera (APCA), número d’expedient APCA-0102 pertanyent al grup B (capacitat de producció superior a 200.000 t/any) i es realitzen les revisions corresponents cada 3 anys per OCA. En relació a les emissions de renou i vibracions presenta document d’estudi de data de desembre  2005.

L’explotació es realitzarà de manera simultània amb la restauració de la pedrera.

Es planteja una recuperació morfològica que combina l’abancalament i el rebliment. Per al rebliment s’empraran inerts de la pròpia pedrera i també àrids externs inerts procedents d’excavacions i desmunts.

A la zona alta es crearan de 3 a 4 bancs d’alçada variable entre els 7 i 10 metres, amb bermes de 3 a 6 metres d’amplada, en els bancs es crearan irregularitats per afavorir l’establiment d’una vegetació espontània i la nidificació de les aus, també se’ls donarà una contrapendent del 1% per tal d’afavorir la retenció de l’aigua i una pendent longitudinal del 1% per conduir l’aigua cap a les pistes.

Per contra, a la zona baixa el rebliment projectat donarà lloc a un talús estès  d’uns 30º amb bermes cada 7-10 metres.

Posteriorment a la recuperació morfològica, i condicionament i restitució de la coberta edàfica  es realitzarà la revegetació amb espècies arbòries autòctones com és el pi blanc (Pinus Halepensis), alzina  (Quercus ilex) (espècies herbàcies autòctones de garriga com són el fenàs-reüll (Brachypodium restusum) i espècies arbustives també pròpies de garriga, com poden ser: romaní (Rosmarinus officinalis), xiprell (Erica multiflora), ginebre (Juniperus), argelaga (Calicotome spinosa), ullastre (Olea europaea var sylvestris) i mata (Pistacia lentiscus),  arbocera (Arbutus unedo).

El pressupost referit al projecte de restauració ascendeix a un total de 196.184.58€,

essent el pressupost de la primera fase 24.645.01€ quantitat que complimenta les previsions mínimes  de les garanties financeres de restauració del PDS de pedreres i de la LOMIB. El pressupost previst d’explotació  del primer any d’activitat és de 176.096.29€.  

3. Elements significatius de l’entorn del projecte

En els plànols adjunts amb els projectes d’explotació/ restauració  i a l’EIA  a escala 1:1.000 ,   1:500, 1: 2.000,  es  descriu de manera   bastant i suficient  fases i perfils d’explotació , fases i   perfils de restauració. També les característiques de distribució de la revegetació, disposició lleres i canaletes de drenatge, conques visuals. També els de situació, cadastral i ortofo actualitzada, de situació respecte al PT de Mallorca, plànols geològics, hidrogeològics. 

El projecte es troba part dins zona d’interès miner (ZIM trama vermella) i ANEI (trama verda).

4. Resum del procés d’avaluació

4.1 Actuacions prèvies (art. 23 de la Llei 11/2006)

Es realitza informe tècnic, de data 26 de setembre de 2014, en fase prèvia de consultes segons el que establia els articles 22 i 23. Secció 1ª. Capítol I. Títol II. De la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears.

4.2 Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva”, punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” del la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d’agost de 2016).

Així  que l’òrgan ambiental ha rebut l’expedient complet el 7/08/2017 i d’acord amb l’apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l’AIA desprès de l’entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d’acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

4.3 Fase d’informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 10 de 24 de gener 2017 es publica que el projecte i l’EIA se sotmeten a informació pública per l’òrgan substantiu durant un termini de trenta dies.

Durant l’exposició pública s’han consultat les administracions següents:

• Departament de Territori, Carreteres i Infraestructures de Consell de Mallorca.

•Servei d’Estudis i Planificació. DG de Recursos Hídrics.

• Servei d’Aigües Superficials. DG de Recursos Hídrics.

• Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

•Ajuntament de Felanitx.

 En data 21 de desembre de 2016, se signa diligència en relació a la designació del Servei encarregat de la redacció dels informes afectats per APR’s i ZPR’s dins el procediment d’avaluació ambiental, per tal d’agilitzar dits procediments i evitar contradiccions i duplicitat d’informes.

A data de realització del present informe es va rebre informe de:

-Informe del Consell de Mallorca de data 25 de gener de 2017

-Informe del Consell de Mallorca de data 03 de febrer de 2017

-Informe de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, de data 1 de febrer de 2017.

-Servei d’Assessorament Ambiental de data 14/09/2017, en relació al APR’s i ZPR’s.

-Al·legacions: el Servei de Mines, en el seu ofici de data d’11 de maig de 2017, indica que no té constància de la presentació d’al·legacions durant el tràmit d’exposició pública del projecte de referència.  

No s’han realitzat consultes transfronteneres al no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnic de l’expedient

Alternatives: a l’EIA s’han considerat les següents alternatives pel desenvolupament del projecte:

-Alternativa 0. Estat actual sense explotació  i restauració de la pedrera d’acord amb el pla de restauració actual.

-Alternativa 1. Restauració mitjançant  rebliment general de la pedrera a cota de terreny original.

-Alternativa 2 Explotació i restauració mitjançant la creació de bancs i rebliment localitzats  i puntuals.

Es presenta una anàlisi dels impactes ambientals potencials sobre factors abiòtics, biòtics i antròpics de cada alternativa considerada i també una ponderació dels  mateixos, arribant així a la conclusió que l’Alternativa 2 és la que comparativament  presenta un impacte potencial global més reduït, i per tant, la més sostenible ambientalment.

Pel que fa a la resta d’alternatives, s’indica que:

-L’alternativa 0 resulta inviable des del punt de vista de normativa vigent que obliga a actualitzar i regularitzar els drets miners i realitzar un seguiment del procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

-L’alternativa 1 estaria molt allunyada a més d’inviable des del punt de vista pràctic de l’ideal de restauració que es basa en què l’espai afectat per l’explotació minera recuperi les seves característiques originals o arribi a aconseguir una integració mediambiental i paisatgística total. Actualment  a l’illa no es generen residus inerts en quantitat suficient per arribar de restituir per complet el perfil original.

-L’alternativa 2 seleccionada, sí resulta viable tècnicament i a més a més, permet que les tasques d’explotació i restauració siguin simultànies.

Impactes de l’alternativa escollida: els principals impactes negatius es produeixen a la fase d’explotació i es deriven principalment de labors com: perforació i voladura, excavació  del terreny, trituració i classificació dels àrids, circulació de la maquinària /transport, càrrega de materials i operacions accessòries, que afecten a tots els factors biòtics i abiòtics contemplats, així com a la majoria dels antròpics.

Per contra, els impactes positius incideixen principalment en la indústria, el comerç i l’economia.

Pel que fa a la fase de restauració, els principals impactes negatius es deriven de les pròpies tasques de restauració: perfilat, creació de bancs, rebliment, explanació i circulació de la maquinària. No obstant, son impactes menys intensos que els derivats de l’explotació. Així doncs, la restauració aconseguirà recuperar en gran part els impactes negatius derivats de la pròpia fase de restauració i també els derivats de la fase d’explotació.

Com a conclusió, no es preveuen impactes ambientals crítics que desaconsellin l’execució del projecte ja que:

1.Globalment els factors ambientals que rebran major nombre i intensitat d’impactes són el territori, la fauna, els hàbitats i la qualitat acústica, aigües superficials i subterrànies, es tracta d’impactes que es recuperaran amb el cessament de l’explotació, la restauració o l’establiment de les mesures correctores.

2.La restauració aconseguirà a mitjà o llarg termini revertir la majoria dels impactes negatius derivats del projecte.

Indicar que, tal i com consta a l’addenda de l’EIA presentada, per a l’anàlisi dels impactes sigui quantitativament com qualitativament, no s’han tingut en compte les sinergies i efectes acumulatius de les explotacions existents  més o menys pròxims a la contrada o paratge de Son Suau: Sa Plana (núm. 414), Calmo-Can Gallet (núm. 495/405), Can Alou (núm. 2) i Can Xorret (núm. 489).

 

Annex d’incidència paisatgística

Es realitza una valoració quantitativa del paisatge que dona com a resultat que l’àrea objecte d’estudi és de “Qualitat visual alta” si bé molt a prop de “Qualitat visual mitjana” degut al grau d’antropització de la zona.

En relació a la capacitat d’absorció visual (CAV) del paisatge de l’entorn és un paisatge de “fragilitat alta”.

La valoració dels impactes previsibles sobre el paisatge es consideren “impactes possiblement significatius” si bé molt a prop dels “impactes no significatius”.

En conclusió, s’indica que les mesures ja contemplades en el projecte pel que fa a les zones ANEI i barreres naturals, juntament amb les mesures correctores i compensatòries en relació al factor paisatge, contribueixen a minimitzar un impacte visual de magnitud moderada-baixa.

Addicionalment a la documentació aportada, i previ requeriment d’esmena d’informació de l’òrgan ambiental, la direcció facultativa presenta addenda a l’EIA on s’adjunten fotogrames aeris que mostren l’evolució de l’explotació en el temps així com una simulació del estat final de la restauració. 

Informe acústic

Els renous provenen  de la maquinària en funcionament durant l’explotació, extracció transport interior  i funcionament planta de benefici. Considera mínimes les afeccions per renous  i localitzats dins la zona de treball interior de la pedrera, també que no són aleatòries, només durant l’horari laboral de 8-17 h. Durant la restauració no es produeix increment de renous , mantenint-se  el mateix nivell en la zona extractiva quan acabi la restauració de la zona ANEI. No hi ha voladures, i els treballs es generen dins la zona interior i per davall de la cota inicial  o natural del terreny.

Així podem considerar que, els nivells de renous  de l’explotació es troben dins nivells establerts per la normativa vigent, (el màxim de 65 dB es presentaria al voltant de la zona productiva)  i disminueixen a les zones perimetrals,  per tornar a pujar als voltants de la carretera Ma4010 Felanitx-Portocolom.

Mesures correctores, protectores i compensatòries

Els projectes d’explotació i restauració ja inclouen mesures dirigides a:

1.Reduir impactes derivats de l’emissió de pols, vibracions i renou.

2.Reduir la visibilitat de la pedrera.

3.Reduir impactes sobre els factors biòtics.

4.El tractament de residus. S’indica que no és necessari un Pla de gestió de residus miners donat que no es produeixen.

Es proposen també a l’EIA tot un seguit de mesures complementàries dirigides a:

1.Reduir l’emissió de renous i vibracions.

2.Reduir l’emissió de contaminants atmosfèrics.

3.Minimitzar l’impacte visual.

4.Altres:

a.Es disposarà de sepiolita o similar a efectes de controlar i contenir un eventual abocament accidental, amb posterior recollida per gestor autoritzat.

b.La revegetació es realitzarà preferentment amb llavors o material vegetals dels ecotipus de la zona.

c.S’extremaran les precaucions en els mesos estivals i de major risc d’incendi forestal.

d.Un cop finalitzada la restauració la zona haurà de quedar llibre de residus.

e.En el cas de trobar-se exemplars de Testudo hermanni a la zona objecte d’explotació, es procedirà a donar avís al Servei de Biodiversitat.

Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) que té per objecte garantir el correcte funcionament i adequació de les mesures correctores, protectores i compensatòries durant les fases d’explotació i de restauració s’ha de nomenar un responsable tècnic de seguiment  del PVA.

Es considera necessari que es realitzi el seguiment ambiental a l’acabament de cadascuna de les fases d’explotació per tal que es doni inici a la corresponent fase de restauració

Finalment a l’informe 12 de maig de 2017 del Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca, en el que entre d’altres qüestions exposa i conclou que:

a) Sobre incidència sobre paisatge//...//  molt alta ha d’implementar  controls  de  la restauració integrada de revegetació immediata durant el procés d’explotació, a les àrees ja explotades, reproduir la topografia del terreny més visible i pendent i no introduir traces artificials o desproporcionades al paisatge, creació de barreres  de vegetació arbòria opaca als perimetrals explotació paret nord P. S. Salvador, plantació vegetació arbòria zones no utilitzades o residuals de la pedrera.  Incorporació sistemes reducció pols (maquinària, transport i  acumulació material explotat. Control de renous i vibracions //........horaris diürns i disseny processos treball, detecció punts major impacte acústic, pla control del renou elaboració mapes de renou.

b) Justificar restauració totalitat pedrera // ....documentació presenta zones que manca informació (plànol 10.1).Considera pedrera molt visible ... dins ANEI... exigir més alt grau de precisió del projecte presentat que justifiqui la integració de l’estètica final  del paisatge transformat...tal com preveu la Llei 10/2014 ...//utilitzar millor tecnologia disponible....//com han de quedar els terrenys després de la seva restauració: imatges ....3D..fotos models  i exemples de referència d’altres actuacions similars//. Incloure tractaments límits propers pedrera, generació de coixins de vegetació per fer transició plaça. Justificar coherència  mesures restauració proposades amb l’ús final previst....// documentar les edificacions que es proposa mantenir com a futur magatzem agrícola ......d’acord normativa urbanística, territorial i sectorial d’aplicació. En qualsevol cas .... norma 22 PTIM//. Considera necessari avaluació,  supervisió i seguiment PVA inclòs dins l’EIA, com a garantia restauració pedrera des de l’inici ....Igualment considera necessari incorporar-lo al pla de restauració.

El promotor en document de resposta  de data 7/08/2017, presenta nova documentació en la que es detalla cartogràficament, annexes fotogràfics, dades de control vibracions, còpia contracte amb l’IBANAT per aplicació de les mesures compensatòries D.T. Primera punt 6 c paràgraf 6 de la LOMIB.  Quan a les zones transició a SRG o SRP pròximes a la pedrera cal considerar que les mesures presentades en el Text Refós de l’EIA  garanteixen una restauració acord amb les característiques bioclimàtiques de l’àrea d’estudi.

Per altra part indicar que el pla de restauració de la pedrera té un calendari d’actuació que està sotmès a controls reglats normatius i amb garanties financeres que en la nostra opinió no desvirtuen el PVA i molt menys impedeixen la seva funcionalitat i desenvolupament.    

També en acompliment del que preveu la DT Primera de la LOMIB 10/2014 relatiu a les mesures compensatòries que han d’establir les explotacions mineres que afecten AEP de la LEN 1/1991 adjunta el contracte signat entre el promotor de Can Xot i  l’IBANAT  per l’execució  del projecte de selvicultura preventiva per a la defensa  i lluita contra incendis forestals en el Santuari  de la Mare de Déu de la Consolació de Santanyí (Mallorca).

6. Conclusions

Per tot l’anterior, es proposa

1. Formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projectes “Els projectes d’explotació i restauració de l’explotació Can Xot  (núm 437)” que forma part de la parcel·la 8 del polígon 27, terme municipal de Felanitx promogut per Antoni Martorell Adrover, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA i els condicionants següents:

- El procés de revegetació s’haurà de realitzar amb espècies autòctones i mitjançant tècniques que garanteixen, la pervivència de les plantes a llarg termini. En cap cas s’utilitzaran espècies al·lòctones o exòtiques invasores.

- S’haurà de fer un seguiment periòdic per tal de prendre les mesures corresponents en el cas que el projecte de revegetació no estigui obtenint els resultats previstos. (Per exemple substitució dels peus morts).

- Les morfologies romanents d’excavació i  amuntegaments existents en la zona nord de la parcel·la 8 i 9 no definides en els projectes d’explotació/restauració ni en els  plànols adjunts,  han de ser considerades com a zones de restauració immediata seguint els mateixos criteris de revegetació  considerats per a la zona de plataforma de la pedrera  o bé de les zones pròximes  de SRG. 

- El pressupost  total  del projecte de restauració de 196.184.58€,  és considera suficient  i  que el pressupost de la primera fase 24.645.01€ complimenta les previsions mínimes  de les garanties financeres de restauració del PDS de pedreres  i de la LOMIB, així  el  pressupost 176.096.29€.   previst d’explotació  pel  primer any d’activitat .

- Durant les fases d’explotació i restauració s’hauran de mantenir els paràmetres establerts a l’estudi d’estabilitat de talussos per tal d’evitar el risc d’esllavissaments.

-Actualitzar els controls de mesures de vibracions i renous de l’explotació.

- La restauració de cadascuna de les fases projectades s’haurà de realitzar de manera immediata, un cop s’hagi finalitzat la fase d’explotació corresponent i complint els terminis previstos.

-Quan als talussos finals de rebliment, es realitzi el corresponent estudi d’estabilitat d’acord amb els paràmetres del terreny corresponents, ja que aquests talussos no han estat contemplats a l’estudi de data juliol de 2015.

- D’acord amb l’informe del Servei de Protecció d’Espècies, de 9 de juny de 2017, referits a d’altres explotacions de la contrada de migjorn pel que fa a la possible presència d’exemplars de tortuga de terra (Testudo hermanni), s’haurà de:

a. “Fer una prospecció prèvia a l’entrada de la maquinària pesada a zona no explotada, i retirar les tortugues que es detectin, disposant-les a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants”.

- S’haurà de justificar amb les autoritzacions necessàries l’origen del proveïment de l’aigua tan pel consum i ús  humà (vestuaris, higiene, ) com per a  l’ús industrial necessari durant l’activitat extractiva.

Es recorda que:

-S’haurà de comunicar al Consell de Mallorca l’ús de residus de construcció–demolició amb caràcter d’inerts nets (desmunts i terres no contaminades) per a la restauració de la pedrera, tal i com estableix la Disposició addicional 3ª del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció–Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca (BOIB núm. 141 de 23 de novembre de 2002).

-Es recorda que l’aigua del pou que s’utilitzi per a consum humà haurà de complir el RD 314/2016, de 29 de juliol, pel qual es modifiquen el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, el Reial decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l’explotació i comercialització d’aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per al consum humà, i el Reial decret 1799/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula el procés d’elaboració i comercialització d’aigües preparades envasades per al consum humà.

-En base al que estableix l’article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’haurà d’informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració, a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

Es recomana que:

-Pel que fa als talussos d’excavació, s’adoptin totes i cadascuna de les    recomanacions establertes a l’estudi d’estabilitat de data juliol de 2015.

Aquesta proposta de  DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització, a més a més compleix el que estableix l’article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig).

2. Informar favorablement l’acompliment del que preveu la DT Primera de la LOMIB 10/2014 relatiu a les mesures compensatòries que han d’establir les explotacions mineres que afecten AEP de la LEN 1/1991, consistent en  l’execució  del projecte de selvicultura preventiva per a la defensa  i lluita contra incendis forestals en el Santuari  de la Mare de Déu de la Consolació de Santanyí (Mallorca), segons contracte signat entre el promotor de Can Xot i  l’IBANAT.”

 

Palma, 16 d’octubre de 2017

El presidente de la CMAIB,

Antoni Alorda Vilarrubias