Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 37 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluació d’impacte ambiental i avaluació  ambiental estratègica, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 5 d’octubre de 2017,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe es troba inclòs dins l’annex I: projectes subjectes a avaluació d’impacte ambiental, Grup 3 Energia l) Instal·lacions fotovoltaiques de 100kW o superiors, incloses les esteses de connexió amb la xarxa de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

El procediment d’avaluació d’impacte ambiental dels projectes de l’annex I és el previst als articles 22 i següents de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

La retroacció del procediment al moment anterior a l’emissió d’informe per part de la CMAIB implica la continuació del procediment d’acord amb les previsions de la llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears

1. Antecedents

En data 05/09/2013 té entrada a la CMAIB per part de l’òrgan substantiu còpia de l’avantprojecte i la memòria resum del projecte parc fotovoltaic Santa Cirga.

Es varen realitzar les consultes durant la fase prèvia tal com indicava l’art.22 de la Llei 11/2006, posteriorment en data 03/04/2014 té entrada el projecte ( febrer de 2014, signat per l’Enginyer Industrial núm. 584 COEIB) i l’EsIA de març de 2014 (empresa GEMAX, Estudios Ambientales SL), els quals s’exposen al públic i es realitzen les consultes a les administracions públiques afectades. Es reben 7 al•legacions i els informes de les administracions consultades.

•El projecte de 2014 consistia en:

La instal·lació d'un parc solar, una xarxa de 66Kv i un Centre de Transformació. La superfície ocupada per les plaques serà de 908.330,8 m² (90,83ha).

L'ocupació del parc sense tenir en compte els camins i espais lliures entre les andanes dels panells, la projecció horitzontal dels panells més l'ocupació dels edificis dels inversors és de 375.150,25m². Les plaques s'instal·laran a uns 200m cap a l'interior de les parcel·les des de la carretera.

249.392 panells ET-Solar de 240 Wp/ud = 59.854.080Wp= 59,85 MWp, la instal·lació es divideix en 26 blocs de 1,9MWn, cada un d'aquests bloc està format per 9.592 panells de 240 Wp/ud.

Edificis dels Inversors/transformadors comptarà amb 26 inversors Les dimensions de cada caseta són: 3,2m*7,38*2,68m (23m² aproximadament) que s'instal·laran sobre solera de formigó de 15 cm

Subestació privada, el terreny on s'ubica tendrà una superfície de 6.918,89m², distribuïts:

Zona d'intempèrie de 5350,4m²:

La instal·lació projectada només ocupa 1.839,2m², la resta de superfície es dedica a retran-queixos, distàncies de seguretat i espais de reserva.

Zona interior, edifici de control de 96m² amb una altura màxima de 4m on hi haurà a més un vestuari amb bany i un magatzem.

Vials interns de 1664,5m².

El soterrament de la Línia d’AT es realitzarà per camins públics existents a una profunditat mínima de 1,5m.

El període previst d'execució de l'obra és d'1 any. El pressupost per a l'execució de l'obra és de 50.839.465,30€, que inclou 156.250€ del capítol 8 Plantacions i treballs de jardineria.

•Resum al·legacions, consultes, informes:

Fase prèvia de consultes: informes favorables de l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament, del Servei d’aigües superficials i del Servei d’Estudis i Planificació de la DG de RRHH.

L’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manacor informe de 17/10/2013 indicant el contingut que haurà de tenir l’EsIA.

L’àrea d’Urbanisme i Obres de l’Ajuntament de Manacor emet informe en data 14/10/213 desfavorable atès que no és un ús admès NNSS, per l’impacte paisatgístic i els percentatges d’ocupació ultrapassen els màxims prevists al PTI.

El Dpt. d’Urbanisme i Territori del CIM en data 08/10/2013 informa que no es fa cap referència al procediment substantiu que s’està tramitant; es considera que té incidència supramunicipal i que requeriria la prèvia contemplació en un instrument territorial o el en planejament municipal.

Fase d’exposició pública maig de 2014:

El Dpt. d’Urbanisme i Territori del CIM es reitera en l’informe anterior, es segueix sense identificar a quin règim d’autorització s’acull l’activitat.

El Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la DG de Medi Rural i Marí en data 19/05/2014 informa favorablement.

El Servei d'Urbanisme i Obres de l'Ajuntament de Manacor en data 26/05/2014 informa favorablement el projecte, atès que: no s'afecta als jaciments arqueològics. que l'administració competent per autoritzar aquesta instal·lació no és l'Ajuntament, sinó la Conselleria de Comerç, Industria i Energia del Govern de les Illes Balears. que es proposen barreres vegetals entre el camp i la carretera. Que les energies renovables han de ser una prioritat per les administracions públiques.

L'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Manacor en data 04/06/2014 informa que l'Estudi d'Impacte Ambiental incorpora les prescripcions de l'informe tècnic anterior.

L'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament de Manacor informa favorablement ja que no afecta a jaciment i respecten les distàncies que estableix la normativa de patrimoni.

El Departament de Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca informa en data 25/06/2014 que va autoritzar la prospecció arqueològica subsidiària del projecte, que a la data de l'emissió de l'informe no s'han presentat els resultats de la prospecció.

El Ple de l'Ajuntament de Manacor en data 14/07/2014 acorda emetre informe favorable, als efectes de la l'article 28 de la Llei 11/2006.

El Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics en data 06/10/2014 informa favorablement el projecte pel que fa al risc de contaminació d'aqüífers i proximitat als pous de proveïment urbà.

El Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics en data 27 d'octubre de 2014 informa que el projecte no es troba en zona inundable i no existeix afecció al Domini Públic Hidràulic ni a les seves zones d'influència.

El Servei d'Agricultura de la DG de Medi Rural i Marí en data 21/11/2014 realitza un informe on es descriu l'històric de cultius realitzats a la zona afectada, els cultius actuals on s'indica l'existència de pastures i rostolls dels conreus de l'any anterior i respecte a les potencialitats agronòmiques de la zona s'indica que “si es considera la possibilitat de la posta a punt del sistema de regadiu i la realització de labors de despedregat, es pot afirmar que l'explotació presenta una alta potencialitat agronòmica. La dimensió de la finca, l'estructura del sòl, el baix pendent juntament amb la instal·lació de reg la fan apte per a conreus de regadiu”

Tramitació ambiental 2014-2015

El projecte s’informa en data 23/01/2015 favorablement amb condicionants per la mateixa tècnica que subscriu aquest.

L’informe jurídic de la CMAIB de 27/01/2015 es va analitzar el procediment dut a terme fins a la data, la qual cosa abasta la fase prèvia i l’avaluació  d’impacte ambiental del projecte original

El Subcomitè de 29/01/2015 acorda informar favorablement des del punt de vista merament ambiental el projecte.

El Ple de la CMAIB en sessió de 5 de febrer de 2015 acorda informar desfavorablement el projecte, per les següents raons: manca completar determinats tràmits en el procediment substantiu i la magnitud del projecte exigeix que estigui previst als instruments de planificació d’energia renovables i d’ordenació del territori.

2. Informació del projecte modificat

L’objecte del projecte és la instal·lació d’una instal·lació fotovoltaica connectada a xarxa d’Alta Tensió.

El text refós del projecte bàsic “Instal·lació de Parc Fotovoltaic de 49,48MW-Santa Cirga” d’octubre de 2016 redactat per Fernando Peral Gutierrez i amb núm. de visat 140438 de 25/10/2016.

Aquest text refós recull les modificacions que el promotor ha inclòs respecte al projecte original, que podem resumir en:

PROJECTE ORIGINAL	PROJECTE MODIFICAT
Instal·lació de 249.392 mòduls de 240W	Instal·lació de 190.302 mòduls de 250W
Potencia 59,85 MWp	49,48 MWp
Instal·lació de 26 inversors, dins 26 edificis prefabricats de 23,61m², altura 2,68m	Instal·lació de 1379 inversors penjats de les plaques i 29 CT semisoterrats de 1,66m d’altura i 7,09m²
Utilització d’estructures portants de 2 panells en vertical, 25º d’inclinació, amb passadissos de 3.65m	Utilització d’estructures portants de 3 panells en vertical, 20º d’inclinació, amb passadissos de 3.8m d’amplada
Superfície real ocupada per la projecció horitzontal de la instal·lació 908.330,8m² => 31,28% del total de les finques (2.903.930m²)	Superfície real ocupada per la projecció horitzontal de la instal·lació 567.112 m² => 19,53 % del total de les finques
	Sembra de 432.888m² d’ametllers
	Plantació de barreres vegetals

El projecte es localitza a tres finques situades entre Manacor i Porto Cristo, devora la carretera Ma-4020, des d’on s’accedeix a les finques.

L’ocupació total del parc és la següent:

FINCA	UCICACIÓ	SUPERFÍCIE	SUP. OCUPADA	OCUPACIÓ %
Santa Cirga	Pol.7 parc.496	2.036.488	271.850m²	13,35%
Son Crespí Nou	Pol.7 parc.504	502.547	295.262m²	58.75%
San Juan	Pol. 8 parc 3	364.895	0
		Sense tenir en compte San Juan = 2.539.035 m²	567.112m²	22,33%

La parcel·la 3 del polígon 8 no s’ocuparà per la instal•lació fotovoltaica sinó que en ella es troba el punt proposat per a l’evacuació d’energia i es duran a terme els treballs sol•licitats per REE per permetre la connexió a la línia AT existent (substitució o instal•lació de nous suports i el pas de línies elèctriques).

L’ocupació del parc sense tenir en compte els carrers i espais lliures, que es correspon amb la projecció horitzontal dels panell i els edificis inversors és de 290.927,44m², a l’EsIa indica que són 307.154,8m².

La instal·lació no necessita cap tipus de combustible.

Les parcel·les on s’ubiquen les plaques actualment estan donades de baixa com a explotacions agràries.

-Panells fotovoltaics

Instal·lació de 190.302 mòduls ET-Solar model ET-P660260WW de dimensions 1,6*0,99*0,04m.

Es muntarà una estructura amb cimentació a base de pilons d’acer galvanitzat S380 fixats al terreny a una profunditat aproximada de 1,75m, un piló per panell. La resta de l’estructura es realitzarà amb perfils d’alumini i amb perns d’acer inoxidable.

Els panells estan constituïts per 60 cèl·lules de silici policristalí de 156*156mm, el mòduls compten en vidre temperat de seguretat en baix contingut en ferro, autoneteja i capa anti-reflexió  amb màxima absorció de la llum.

Els panells s’estructuren en 28 blocs de 1,72MWp i un bloc de 1,25MWp.

Per transformar la corrent contínua generada pels panells en corrent alterna es projecten 1.379 inversors de cadena de petites dimensions, els quals s’instal·laran penjats de la mateixa estructura dels panells (quedant baix els panells).

Per tal d’elevar la tensió a 20 kV s’instal·laran 29 centres de transformació (un per bloc de panells), dins edificis prefabricats de formigó semi soterrats d’1,66m d’alçada i 7,09m² d’ocupació ubicats parcialment baix els panells solars minimitzant l’impacte i ocupació, amb acabat embetumat mallorquí i /o portes color verd carruatge, aniran instal·lats sobre solera de formigó de 15cm d’espessor.

-Xarxa de baixa tensió

Constarà de 6 línies subterrànies de 20kw que recolliran l’energia generada pels inversors, que discorreran per rases de 80*40cm.

-Subestació elèctrica

La subestació produeix una pujada de tensió de 20kV a 66kV, apta per a la connexió a la xarxa d’AT pròxima.

La subestació es pretén ubicar a la zona est del projecte del parc solar, amb accés directe des d’un camí públic.

Tendrà les 6 línies d’entrada de 20kV i quatre línies de sortida a 66-132kV.

Es desconeix l’esquema exacte de la instal·lació, ja que depén de les condicions i característiques indicades per la companyia REE. En aquest projecte bàsic es considera y es presenta el cas més desfavorable a efectes d’obra i ocupació de la subestació.

El terreny on s'ubica tendrà una superfície de 6.918,89m², distribuïts:

Zona d'intempèrie de 5350,4m²:

La instal·lació projectada només ocupa 1.839,2m², la resta de superfície es dedica a les reculades, distàncies de seguretat i espais de reserva.

Les línies d'alta tensió sortiran a la superfície i elevades a una altura mínima de 3,5m. El primer element que ens trobam són els parallamps on també es situaran transformadors de tensió, després s'instal·laran seccionadors, posteriorment els transformadors d'intensitat i després els disjuntors. Després dels disjuntors cada una de les línies es connectarà a un joc de barres on s'utilitzaran seccionadors, el joc de barres estarà format per pòrtics d'altura màxima 10,5m i les barres es situaran a una altura de 7m.

Posteriorment es passa per unes auto vàlvules, borns del transformador, un transformador de mesura, botelles de terminals on es produeix la conversió aero-soterrada.

Zona interior, edifici de control de 96m² (16*6) amb una altura màxima de 4m on hi haurà a més un vestuari amb bany i un magatzem.

Vials interns de 1664,5m².

L’edifici tendrà teula àrab amb acabat embetumat mallorquí i portes/finestres de color verd carruatge.

-Xarxa d’Alta Tensió (AT)

La totalitat de les línies projectades discorren soterrades per l’interior de parcel·les llogades pel promotor o bé per camins públics existents.

El punt proposat per a la connexió de la línia d’AT és a la parc.3 del pol.8. a la línia SE Bessons- SE Cala Millor, es disposa d’autorització de servitud del propietari. La rasa serà d’uns 60 cm i mínim 1.5m de profunditat.

La línia té una longitud de 1224m que transcorren 44m per la finca de són Crepí nou, 1018m per camí Pol.7 parc. 9197 i 162m per la finca de San Joan.

Segons els plànol 3 es preveu la instal·lació de 4 nous suports d’AT a la parc.3 del pol.8.

S’instal·larà un tancament perimetral amb malla metàl·lica de 2,2m d’alçada amb postes galvanitzats. Les pistes interiors d’accés als inversors i a la subestació tendran una amplada de 3m i seran tipus tot u compacte.

La instal·lació no requereix de cap tipus d’il·luminació exterior, però si que es disposaran càmeres de vigilància amb lluminàries exteriors, que si es dispara l’alarma s’il·luminaria la zona. En condicions normals no hi ha il·luminació exterior.

La duració estimada de les obres és d’1 any i el número d’operaris és de 250 i un cop executada l’obra la instal·lació comptarà entre 12-15 persones que tendran cura del manteniment del parc i vigilància de les mesures.

El pressupost total de l’obra és de 43.338.148,5€ la partida destinada als panell és de 28.431.118,8€ i la partida destinada a sembra i treballs de jardineria és de 300.000€

3. Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte

D'acord amb el PTI de Mallorca les parcel·les tenen la següent classificació:

1.Pol. 7 parc. 496 sòl rústic general (SRG), la part est de la parcel·la sòl rústic general-forestal (SRG-F) i àrea amb prevenció de risc d'erosió.

2.Pol. 7 parc. 504 sòl rústic general, fora d'àrea de prevenció de rics (APR).

3.Pol. 8 parc. 3 sòl rústic general-forestal (SRG-F) i sòl rústic general (SRG), fora d'APR.

Cal indicar que el projecte es desenvolupa a sòl classificat com a SRG, la xarxa d'AT transcorre soterrada per camins existents i el punt d'evacuació a la línia d'Alta Tensió existent SE Bessons-SE Cala Millor a SRG-Forestal.

Les parcel·les es troben fora d'espai natural protegit, fora de XN2000. A àrea amb vulnerabilitat d'aqüífer lleu, moderada i una petita part de la par. 3 pol.8 classificada amb vulnerabilitat alta. El projecte es desenvolupa fora d'àrea de protecció territorial i àrees de prevenció de riscs.

D'acord amb l'IDEIB s'observa una llera d'un torrent entre les parcel·les 496 i 504 del pol. 7, tres pous de regadiu i un sense ús determinat, a més de 3 pous d’abastament urbà a les parcel·les veïnes però dins l’àrea de protecció d’aquest pous, especialment pel que fa a la xarxa soterrada d’alta tensió.

Respecte a la vegetació l’EsIA indica que es tracta de parcel·les agrícoles dedicades a la producció de farratges per a animals i a la zona est de la parcel·la i en contacte amb els marges limítrofs destaca la presència de mata, abatzers,...

La fauna destaca la presència de mamífers de camp, com rates, conills,... i s’indica que pot ser una zona de campeig per a aus, com la perdiu, la tórtora, i altres espècies comuns a l’illa.

Cal indicar que a l’al·legació presentada per Terraferida es presenta un llista de tres cens d’aus realitzats entre gener i maig de 2016 on s’observen espècies incloses al catàleg Balear d’espècies protegides en règim de protecció especial com per exemple, la titina, la falcia, terrola, rossinyol bord, cucullada, falcó, 3 exemplars d’aguila calçada, milana, puputs, juia de part uns 190 exemplars,...

A les parcel·les existeixen béns patrimonials inclosos al catàleg de l'Ajuntament de Manacor, catalogats però no delimitats: s’hostal de ses figueres de Moro, Santa Cirga – darrera les cases.

El pou de Santa Cirga com a element etnogràfic, i les cases de Santa Cirga, Son Crespí Nou i Ses Talaioletes com a arquitectura rural. Es mantindrà una distància mínima de 70m entre aquets elements i la instal·lació

A més a les parcel·les també trobam jaciments arqueològics catalogats com a BIC el de Santa Cirga i el de Sa Coma Freda, i passat la carreta el de Mendia Vella, tots aquest amb perímetres de protecció que queda fora de les instal·lacions.

El 2014 es va dur a terme, per part del promotor, en coneixement dels tècnics del CIM, una prospecció arqueològica superficial de tota la zona afectada pel projecte, identificant una zona amb restes arqueològics, s’ha realitzat una prospecció i s’ha delimitat un polígon de 15.000m² on s’ubica el jaciment.

Aproximadament a uns 8km de les parcel·les es troba el LIC ES5310029 Na Borges i cap el sud el LIC ES5310098 Cales de Mallorca.

D’acord amb el plànol d’integració paisatgística i planejament coherent, PTM de 2004, la zona té una grau de valoració paisatgística moderat, el més baix de la llegenda.

A la zona destaca un paisatge agrícola ramader, amb grans finques al voltant, Son Suau, Son Crespí vell, Son Crespí Nou i petites parcel·lacions amb cases aïllades. A la zona sud de les instal·lacions hi ha la carretera, des d’aquesta la instal·lació només es previsible que s’observi des de dos punt, a partir del restaurant Es Molí d’en Sopa, tram entre dues corbes i a una tram de 300m enfront de la benzinera abandonada.

Respecte a l’aptitud de la zona per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques determinat pel Decret 33/2015, de modificació del PDS Energètic de les Illes Balears, malgrat no s’hagi de tenir en compte en aquest expedient, no aplica, la zona es troba classificada amb aptitud mitjana i la zona nord-est amb aptitud alta. Cal indicar que el PDS Energètic, classifica com a aptitud alta els primers metres a banda i banda de la carretera Manacor-Portocristo.

4. Resum del procés d’avaluació

4.1. Actuacions prèvies

Me remet a l’apartat 1 d’antecedents i a l’informe tècnic de 23 de gener de 2015.

4.2. Tramitació

Tal com s’indica en l’ofici de la DG d’Energia i Canvi Climàtic el projecte bàsic, l’estudi d’impacte ambiental de juny de 2016 i l’estudi d’incidència paisatgística de juny de 2016 foren sotmesos a informació pública per un termini de trenta dies, mitjançant publicació al BOIB núm. 157 de 15/12/2016. També es va publicar al Diari de Mallorca de 16/12/2016. I en data de 12/01/20017, es va publicar al BOIB núm. 5 una correcció d’error material detectat en el text de la publicació.

4.3. Fase d’informació pública i de consultes

a) Consultes administracions públiques

Durant l’exposició pública, oficis de dia 22/12/2016, l’òrgan substantiu a consultat a les administracions següents:

-A l’Ajuntament de Manacor; al Batle, a l’Àrea de Medi Ambient, a l’Àrea de Patrimoni, al Servei d’Urbanisme i Obres,

-A la DG d’Agricultura i Ramaderia

-A la DG de Recursos Hídrics Servei d’Estudis i Planificació

-Al Departament de Patrimoni del CIM

-Al Departament d’Urbanisme i Territori del CIM

I s’han rebut les respostes següents:

-El Servei d’Estudis i Planificació de la DG de RRHH informa en data 29/03/2017 favorablement el projecte pel que fa a la prevenció del riscs de contaminació d’aqüífers i la proximitat als pous de proveïment urbà.

Indicant que "[...]queda contemplat en els documents presentats que dins el perímetre de restriccions màximes 250m dels tres pous de proveïment urbà s’han d’evitar el usos i activitats susceptibles de ser contaminants (rases, excavacions,...) i que s’han de prendre els màximes precaucions per evitar abocaments accidentals."

-L’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manacor en data 10/01/2017 informe que:

oLa barrera vegetal s’ha d’implantar en la fase de construcció de la instal·lació i l’alçada mínima de tots els arbres en el moment de la plantació ha de ser de 2m.

oLa conveniència de plantar una barrera vegetal perifrèrica arbustiva (mates, ullastres,...) per reforçar l’efecte de la pantalla dels ametllers.

oEl PVA ha d’incloure el seguiment de la plantació de la barrera vegetal, per tal de detectar-ne baixes, control de rec i les actuacions de reposició.

-L’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament informa en data 09/01/2017 que el 2014 ateses les prospeccions arqueològiques realitzades s’ha trobat un jaciment arqueològic, en cap cas es pot realitzar moviment de terres dins la zona delimitada, A fora de la zona delimitada pel jaciment qualsevol moviment de terres ha de comptar amb un seguiment per part d’un tècnic arqueòleg.

-El Servei d’Urbanisme i Obres de l’Ajuntament de Manacor informa en data 30/01/2017 que:

"[...] Conclusions:

1. el projecte presentat no és autoritzable d’acord amb la normativa urbanística vigent.

2. es recomana que prèviament a la declaració d’utilitat públic es completi la documentació presentada:

Esmenar impressions o errors detectats

Documentar que la línia d’alta tensió travessa una zona d’alt risc d’incendi forestal

Establir alternatives de la pantalla vegetal: espècie, sistema de plantació, distribució. Complir la distància de 20m a partions prevista en el pla general.

Estudiar alternatives del tipus i ubicació de la subestació.

Estudiat l’impacte sobre la seguretat viària per visuals, enlluernades

Incloure l’avaluació de residus en el projecte.

3. Recomana comptar amb l’informe del Servei d’Estudis i Planificació de la DG de RRHH pel que fa al pas de la línia elèctrica, i la xarxa de drenatge recollida en l’atles que travessa la parcel·la."

En l’informe es detallen una sèrie d’esmenes que el projecte no recull. La necessitat d’un estudi d’alternatives a la subestació,..

A les NNSS els terrenys tenen qualificació d’àrea agrícola ramadera, art. 238 ús exclusivament permès el d’agrícola i ramader, i habitatges annexos a l’explotació. Respecte al Pla general aprovat inicialment 27/06/2016 es troba a sòl rústic de règim general i una part de la xarxa elèctrica a SRG-forestal, respecte a l’aptitud fotovoltaica majoritàriament mitjana i a la zona nord aptitud alta. No s’afecta a cap àrea de prevenció de riscs.

La línia d’alta tensió travessa una zona de restriccions màximes pel fet de trobar-se a menys de 250m d’un pou d’abastament a poblacions.

-Informe dels Enginyers municipals de data 26/01/2017 respecte de la sol•licitud de permís de creuament i paral·lelisme parc fotovoltaic:

"el traçat de la línia afecta als àmbits de competència de la SG de Carreteres i de la DG de RRHH."

Es constata que el camí presenta una amplada de 3.5-4m i està en bon estat de conservació.

-Departament de Cultura i Patrimoni del CiM informa en data 25/01/2017 que:

Està previst iniciar la incoació de la declaració de Bé d’Interès Cultural el jaciment de Santa Cirga-Ses Comes, aquesta declaració inclou l’espai d’afecció del bé i un entorn de protecció suficient per garantir la preservació dels valors patrimonials.

No s’ha fet encara aquesta proposta de protecció especial sobre el jaciment.

Qualsevol actuació sobre el jaciment haurà de disposar de la preceptiva autorització de la Comissió de Patrimoni del CIM.

-La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme

“En sessió 3 de febrer de 2017 vist l’informe d’Urbanisme de 25/01/2017, l’informe dels serveis tècnics d’Ordenació del Territori i Paisatge de 30/01/2017 i d’acord amb la proposta de la ponència tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, acorda informar desfavorablement”

-Informe del Servei tècnic d’Ordenació del Territori de 30/01/2017

“a la vista de les consideracions formulades sobre la proposta del parc fotovoltaic Santa Cirga, tot i voler manifestar expressament el més ferm convenciment de la necessitat de progrés en el model energètic insular, cabdal per a la sostenibilitat territorial i la lluita contra el canvi climàtic, es proposa que s’informi desfavorablement la proposta ateses les circumstàncies següents:

1. l’impacte territorial que generarien les instal·lacions proposades, que no es troben previstes de forma concreta a l’ordenació territorial i la manca de consideració justificada d’alternatives d’implantació, sense que s’observin canvis significatius respecte de la proposta original.

2. la preservació de l’harmonia dels valors ambientals de l’emplaçament. Es tracta d’un paisatge natural obert, visible des de la carretera de Portocristo, que conforma una unitat integrada juntament amb els puigs que l’envolten des dels quals és plenament visible i que en cap cas té la condició de terreny degradat.

3. la pèrdua de terreny en potencial ús agrícola.

4. l’impacte paisatgístic de la proposta, d’escassa qualitat formal, amb una manca de concreció suficient  i grau de fiabilitat d’execució de les mesures correctores proposades.

5. la manca d’adequació al planejament urbanístic, si més no transitòria, en ser considerada un ús prohibit segons el PGOU de Manacor que es troba actualment en revisió.”

-Informe del Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de 1/02/2017 informant que

“en data 19/05/2014 el servei va informar favorablement el projecte. Les parcel·les on es pretén ubicar el projecte s’han donat de baixa oficialment de l’explotació agrària, per tant no li són d’aplicació els articles 32 i 106 de la llei 12/2014, de 16 de desembre, Agrària de les Illes Balears i no es tracta d’una activitat que complementi a una explotació agrària. No obstant es deixa constància de la pèrdua que suposaria deixar aquestes terres agrícoles fora de producció”.

b) Al·legacions

Durant el període d’exposició pública s’han rebut les següents al·legacions:

-ASAJA-Balears en data 13 i 31 de gener de 2017 presenta al·legacions que a gran trets són: els ametllers en els mesos d’hivern no compliran la reducció de l’impacte visual; el projecte no s’adapta a les prescripcions de la llei 12/2014, article 106; s’ubiquen a terreny amb alt potencial agrícola; sol·licita s’informi desfavorablement el projecte.

-Sr. Ricardo Turillazi, parcel·la 688 pol. 7; no es disminuirà l’impacte visual, no alternatives de la subestació; no es un projecte adequat atès que Mallorca viu del paisatge, la agricultura, el turisme i l’habitatge residencial.

-UPA-AIA Baleares, secretari Sr. Baltasar Martí Darder sol·licita que atès que no compleix amb els interessos agraris, ramaders i ambientals, que s’ubicarà a un municipi actiu agrícolament i amb grans interesos turístics, a un enclau mediambiental, la denegació del projecte.

-El Sr. Baltasar Martí Darder, individualment atès que l’explotació ramadera que té rebia farratges de la finca de Sta. Cirga.

-PROINBA (associació promotor immobiliaris) en data 23/01/2017 s’oposa a l’autorització del projecte atès que Manacor es un municipi de gran activitat turística, especialment vocacional i agroturismes. Suposa un greu impacte ambiental i es contrari a la llei agrària i al PDS energètic.

-Associació d’afectats per el projecte del Parc fotovoltaic Santa Cirga sol·licita:

La nul·litat de ple dret del procediment de declaració d’utilitat pública.

La necessitat de declaració d’interès general.

La DIA desfavorable atès entre d’altres, a més de la inviabilitat jurídica, perquè el projecte es incomplet i no defineix de manera completa la subestació i la xarxa d’evacuació, els ametllers no són encertats, s’afecta a un jaciment arqueològic, l’EsIA i l’Estudi d’incidència paisatgística és parcial, tècnicament inacceptable i falt de sensibilitat; el parc serà visible des de la carretera per on circulen 17.000 cotxes diàriament, rebuig social; restarà valor afegit a les finques colindants; ocupació de territori abans d’utilitzar cobertes útils; pràcticament s’extingeix l’ús agrícola,...

-Son Crespí Vell SA en data 26/01/2016 presenta les següents al·legacions:

Les finques veïnes es troben elevades respecte Santa Cirga per la qual cosa l’impacte és molt elevat. No es presenten alternatives de la subestació. Centres de transformació són mòduls prefabricats, xarxa d’alta tensió per camins privats amb gran recorregut, es parla de desbrossament i trepitjat “apisonado” de 90ha., no s’especifica els anys de la instal·lació, la malla perimetral de 2,2m es contraria a normativa de sòl rústic per les característiques i per l’altura, no s’especifica les barreres interiors i la de la subestació, no apareix partida pressupostària per les barreres. L’Estudi d’incidència paisatgística només s’ha contemplat la carretera i no l’impacte des de les finques veïnes.

Respecte a l’informe agronòmic s’indica que es tracta d’una finca d’elevada productivitat que fins 2017 s’ha cultivat farratges. Plantació perimetral d’ametllers és desencertada perquè són arbres de fulla caduca, de secà i la plantació es realitza a 11*11metres, sent visible el parc fotovoltaic, mentre que a la pantalla interior estaran a 5*5m. Estudi econòmic de rendibilitat del projecte agrònomic errat.

Respecte a l’EsIA no s’estudia l’evacuació a través de línies existents que travessen la finca, superfície exagerada no complint amb la normativa. Respecte a la subestació, es presenten alternatives dèbils, ni mesures d’integració paisatgística

El document de síntesis presenta mancances i redaccions errònies. A l’igual que l’EsIa on manca mesures d’integració paisatgística, alçada de 10m, i a l’interior amb barreres vegetals amb quadres de 200*100m de creixement ràpid tipus xiprer, tulles,.. mesures integració de la subestació, no es contempla contaminació acústica ni lumínica, no contempla l’estudi de l’avifauna, no es contempla l’impacte d’obertura de nous camins a SRG, ni de com repercuteix sobre la història cultural de Manacor, ni mesures sobre el jaciment i la integració paisatgística és incompleta, la finca té un elevat potencial agrícola, les finques veïnes sofriran el gran impacte visual, disminuint el valor de les mateixes, elevat impacte agrari,....

-El GOB, Terra Ferida i Amics de la Terra, per separat han presentat al·legacions que en termes generals indiquen que : cal apostar per un model descentralitzat i menys impactant, donant prioritat absoluta a les petites i mitjanes instal·lacions, juntament amb autoconsum. Limitar la superfície dels parcs. Es tracta d’un negoci privat que afecta a parcel·les amb alta capacitat per a usos agraris, paisatge pintoresc, implantació d’usos industrials a sol rústic, L’EIA és insuficient, A l’EIA hi han contradiccions, L’EIA afirma que no hi ha activitat agrària, Els nous parcs no venen per substituir cap de les energies contaminants que ja utilitzem, venen a produir-ne més, el sacrifici del paisatge no està justificat, Proposen una moratòria que suspengui tots els grans projectes que es volen ubicar en sòl rústic sense saber el valor i la productivitat dels sòls on es volen ubicar, dubten que es retirin les instal·lacions acabada la vida útil del projecte, l’EIA no inclou el cost econòmic ni el CO2 que generarà el desmuntatge i reciclatge de totes aquestes instal·lacions, el projecte podria malmetre un hàbitat i una zona amb valors naturals i ornitològics encara per descobrir, l’EIA s’ha realitzat dintre d’un despatx,....

c) No s’han realitzat consultes transfronteneres al no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnic de l’expedient 

5.1. Alternatives

A l’EsIA es presenten diverses alternatives, que es descriuen a continuació:

-Alternatives de producció d’energia elèctrica

S’han comparat tres opcions de generació d’energia elèctrica a partir de carbó, gas o energia solar.

On es conclou que tant a la fase de construcció, d’explotació, com de clausura la producció d’energia elèctrica amb energia solar, és la que genera menys impactes al medi; a la fase d’explotació cal indicar que no s’emeten contaminats com el SO2, NOx; CO o CO2 que si generen les altres dues, a la fase de clausura les instal·lacions són desmuntables i el medi es pot regenerar fàcilment.

Amb una producció anual de 79.531.000 kWh s’estima que les emissions que s’eviten, tenint en compte els factors d’emissió de 2015 són:

•62.694 tn CO2/any------25anys----- 1.567.350 tn CO2

•90.872Kg SO2/any------25anys----- 2.271,8 tn SO2

•205.818 kg NOx/any ---25anys----- 5.145,45 tn NOx

•5.026 kg partícules en suspensió/any ----25anys----- 1.567.350 tn CO2

A més les instal·lacions fotovoltaiques no generen renou, i no requereixen de consum d’aigua.

-Alternatives respecte a la ubicació

Per tal de determinar la ubicació del projecte es varen tenir en compte els factors considerats en el model d’aptitud per a l’energia solar fotovoltaica del PDSEIB, on s’especifica en factor, el valor i s’aplica un valor d’aptitud.

Per la qual cosa la finca de Santa Cirga té una aptitud mitja-alta i a més s’indiquen una sèrie de criteris que no s’han tengut en compte en el PDSEIB com són:  la proximitat a un punt d’accés i connexió, la insolació, la pendent i orientació, la disposició dels propietaris,...

S’indica que durant la fase de planificació s’han tengut en compte altres llocs a l’illa i un cop avaluats tots aquests factors s’han escollit les finques de Santa Cirga i Son Crespí Nou.

-Alternatives de distribució dins les parcel·les

Es presenten dues alternatives una de màxima ocupació i més propera al lloc de connexió i una altra indicant que s’han establert perímetres al voltant d’elements d’interès com poden ser els marges, aljub, zones d’interès arqueològic,...

S’indica que la segona és la millor opció

Cal indicar que aquest apartat de les alternatives es considera que no es troba ben avaluat ni descrit, atès que aquí s’hauria d’haver fet més referència a la distribució espacial de les plaques dins les parcel·les, per exemple més properes a la carretera, dins la finca San Joan, a una única parcel·la,...

-Alternatives d’ubicació de la Subestació

Per tal de determinar les alternatives s’han tengut en compte les característiques estructurals (zona intemperie, zona edificada), menor recorregut de les xarxes, punt de connexió, aprofitament de les característiques del terreny,....

Es presenten quatre alternatives d’ubicació dins les parcel·les i es realitza una anàlisi de cada una:

•A1-Est: ubicació devora el camí de Son Crespí, al llindar est de la parcel·la, zona envoltada d’una pleta forestal, i darrera un petit turó.

•A2-Sur: més a prop de la carretera i amb una longitud de xarxa de 2km

•A3-Centre: devora l’aljub existent, a la zona central sense vegetació natural propera, longitud de xarxa de 2km,

•A4-Nord: la zona més allunyada de la carretera a l’extrem nord de la parcel·la 496, zona lleugerament més elevada, sense vegetació natural i la xarxa tendria una longitud de 2.5km

Per a les alternatives Sur, Centre i Nord s’haurà d’obrir un nou camí i l’alternativa Est disposa d’un camí públic aferrat a la subestació que facilita els transport de maquinaria i eines i l’accés d’equips d’emergència des de la carretera que es troba a uns 500m.

Respecte a la longitud i traçat de la línia d’AT s’indica que l’alternativa Est és la més propera al punt de connexió i per camí existent, mentre que les altres transcorrerien per terreny natural. Cal indicar a l’Esia fa referència a que l’alternativa Est la xarxa és de 600m soterrats, mentre que al projecte es parla de 1224m, tot i així és inferior als 2 o 2,5km de les altres.

A major distància al punt de connexió majors pèrdues es produeixen durant el transport i menor eficiència energètica de la instal·lació.

Respecte a l’impacte paisatgístic de l’estació cal destacar que les parcel·les tenen una lleugera orientació sud, amb pendents naturals del terreny major com més al nord de la instal·lació, les cases més pròximes són Santa Cirga a l’oest de la instal·lació, Son Crespí Vell al nord-est, Son Crespí Nou al sud-est i les de Son Suau Vell al sud i la carretera Ma 4020 al sud de la instal·lació. Respecte a les pantalles naturals es pot destacar:

La paret seca amb matollar i ullastrar devora el camí de Son Crespí.

Petita elevació del terreny a la zona sud-est devora la carretera

Zones arbòries a l’est

Si es té en compte el detallat anteriorment i les pantalles visuals que es projecten es considera que les alternatives nord i oest són les més desfavorables atès que són més visibles des de més llocs i al igual que la sud. Mentre que l’alternativa Est es considera més favorable atès que es troba apantallada al nord, bosc cases de Son Crespí Vell, est marge i matollars devora el camí i al sud zona d’ullastrar existent.

-Alternatives de configuració i disseny.

Es compara el projecte original de 2014 i el projecte modificat que es presenta de data octubre de 2016, on destacam les següents modificacions i millores:

Eliminació de 26 casetes de 23.61m² amb una alçada de 2,68m², per 1392 inversors baix els panells i 29 centres de transformació ubicats baix les paques amb una superfície de 7,09m² i una altura de 1,66m.

Reducció aproximada de la superfície en un 40% (de 90,8ha a 56,7ha).

Plantació d’arbres a la resta de la parcel·la no ocupada per les plaques, que reduiran l’impacte visual i serviran com a sumidero de CO2.

Respecte a l’impacte visual s’indica que es sembraran d’ametllers a la zona no ocupada per a la instal·lació que són 47,69ha. També es sembraran ametllers entre plaques. A més els panells s’ubiquen més allunyats de la carretera, s’incrementa notablement la barrera vegetal de la subestació.

Es compatibilitza l’ús agroramader a la parcel·la, amb 300 ovelles i 355 ametllers.

El projecte modificat es planteja respectant els límits del nou jaciment arqueològic trobat dins la parcel·la, atès que es proposa executar el projecte de parc fotovoltaic.

Es preveu una menor generació de residus.

5.2. Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció

L’alternativa escollida  es considera que es l’alternativa ambientalment més adient ateses les característiques de la zona i del projecte presentat el 2014.

A més cal indicar que el projecte modificat significa una reducció significativa de la superfície ocupada, eliminació de les casetes vistes, implantació d’activitat agroramadera i allunyament de les instal·lacions de la carretera del projecte  presentat i avaluat el 2014.

Cal indicar que les principals accions susceptibles de produir impactes són, l’adequació del terreny, la construcció de la subestació, els soterrament i connexió de la xarxa d’AT i l’impacte visual de les plaques i la subestació.

Es presenta una valoració dels impactes a la fase de construcció, explotació i clausura agafant com a model el RD 1131/1988, i determinant la importància del impacte i classificant-los en irrellevant, moderats, severs o crítics.

a) Sòl i subsòl

Respecte a l’impacte sobre el sòl s’indica que aquests es produirà principalment a la fase de construcció classificat com a moderat i  a la fase de desmantellament on en considera un impacte positiu atès que es tronar el sòl al seu estat original.

Cal indicar que el soterrament de la xarxa d’AT es realitzarà per camins existents per la qual cosa l’impacte sobre el sòl serà mínim al tractar-se de sòls compactats.

Les plaques es disposaran sobre el terreny amb pilons d’acer galvanitzats a una distància de 3m i a una profunditat estimada de 1,5m, per la qual cosa l’afecció del terreny es considera la mínima possible.

No s’especifica on es realitzaran els aplecs de maquinària ni material.

En la mesura del possible es conservarà el camí de terra existent a l’interior de la parcel·la per tal de donar accés a les plaques i CT, i s’hi s’han de crear nous camins aquests es realitzaran als espais lliures entre els blocs de plaques.

Respecte a la cimentació necessària pels 29 centres de transformació (CT) aquesta serà la mínima possible, al igual que els pilons de suport de les plaques els quals no necessiten cimentació.

Un cop finalitzada la fase d’obres s’haurà de descompactar el sòl, que hagi sofert qualque afecció per el trànsit de maquinària i persones.

Un cop finalitzada l’activitat el sòl se tornarà al seu estat original, s’haurà de descompactar.

b) Emissions

Les emissions que es produiran a la fase de construcció són les emissions de pols i partícules pel moviment de terra i desbrossament, emissió de contaminants atmosfèrics pel trànsit de maquinaria i vehicles, s’indica que l’impacte serà compatible sobre la qualitat de l’aire.

Durant l’execució de les obres es produirà un increment del nivell sonor que es considera temporal i reversible un cop acabin les obres.

Durant la fase d’explotació no es generaran renous, excepte els possibles que es generin per el manteniment de les instal·lacions.

Respecte a les emissions de gasos d’efecte hivernacle indicar l’estalvi en les emissions d’aquets gasos en 25 anys de funcionament de la instal·lació, a més de la contribució dels ametlers com a embornals de mitigació de CO2 (fixació de CO2).

Respecte a la contaminació lumínica de la instal·lació cal indicar que pel funcionament de la instal·lació no requereix il·luminació ni de dia ni de vespre.

Però sí que es disposarà d’un sistema de càmeres de vigilància i il·luminació exterior perquè en cas de es dispari una alarma hi ha la possibilitat de il·luminar la zona de la càmera a on s'ha disparat l'alarma. Però en condicions normals de funcionament no hi ha il·luminació.

c) Hidrologia

El projecte no afecta a cap zona torrent ni es desenvolupa a zona de policia, servitud ni dins àrea de prevenció de riscs d’inundació.

La major part del projecte es desenvolupa a sòl amb vulnerabilitat d’aqüífers lleu i una petita part del projecte amb vulnerabilitat moderada.

Algunes actuacions es desenvolupen dins el perímetre de restriccions màximes de dos pous d’abastiment (instal·lació de plaques i petita part de la xarxa soterrada), a l’EsIA s’han incorporat els condicionants dels informes de fase prèvia del Servei d’Estudis i Planificació de la DG de RRHH.

No es fa referència a la generació i gestió d'aigües residuals procedents del bany i vestidors.

A la finca existeix un pou de regiu, si aquest s’utilitza per abastir el bany i les zones de vestidors haurà de complir amb el RD 314/2016, de 29 de juliol, pel qual es modifiquen el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.

d) Flora

El projecte no afectarà ni hàbitats ni espècies de flora protegida ni natural, atès que es desenvolupa a un camp de farratges i herbàcies ruderals sinó es cultiva.

Un cop instal·lades les plaques el sòl quedarà cobert de manera natural per herbàcies, les quals no podran créixer més de l’alçada de les plaques, per no generar ombres, d’això s’encarregaran les 300 ovelles i el personal de manteniment amb desbrossadores si les anteriors no són suficients.

Les xarxes seran soterrades per camins existents,sense afectar a vegetació ni marges per la qual cosa es considera que els impactes seran de baixa intensitat, només a la darrera part del soterrament de la línia amb la connexió amb el punt d'evacuació proposat (torre núm. 42) es preveu l'afecció a la massa boscosa existent a la par.3 pol.8. (aproximadament uns 55m mesurats amb l'IDEIB) amb la fotografia aèria s'observa un camí de terra existent fins la torre, per la qual cosa es considera que el soterrament de la xarxa s'ha de realitzar per aquest camí.

e) Fauna

Es preveu un impacte temporal durant la fase de construcció de la instal·lació sobre la fauna, generada pel trànsit de maquinària, obres,..

Respecte a l’avifauna i tenint en compte les al·legacions presentades es considera que durant la fase de fucionament, un cop finalitzades les obres, i amb l’existència del camp d’ametllers i la flora herbàcia es mantindrà inalterat les zones de campeig d’aquests espècies.

D'acord amb el Bioatles (font IDEIB) només s'observa la presència de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) en el Llistat d’espècies sislvestres en règim de protecció especial. S'hauran de prendre mesures per tal de protegir-la, especialment durant l’execució de les rases i els pasos de fauna.

g) Residus

La generació de residus es produirà principalment durant de la fase de construcció principalment terres i materials envolvents.

Respecte al projecte presentat el 2014 aquest es veuran reduïts gairebé a la meitat al reduir-se la superfície i el nombre de plaques.

h) Paisatge

L’impacte paisatgístic és se’ns dubte l’impacte més rellevant del projecte, especialment a la fase d’explotació, mentre que a la fase de clausura aquest serà nul, atès que es tornarà el terreny al seu estat original ja que els panells són desmuntables i que el projecte té una vida estimada de 25 anys.

Es presenta un estudi d’incidència paisatgística en el qual es descriu i s’avalua el projecte.

Les cases que tendran una major visibilitat sobre el projecte seran les de Santa Cirga (del mateix propietari), Son Crespí Vell, Son Crespí Nou i Son Suau aquest darrer a l'altra banda de la Ctra, s'indica que la visibilitat queda esmorteïda per la vegetació natural existent i l'orientació de les cases.

Es conclou que des de l'Ermita de Santa Llúcia la instal·lació no serà visible mentre que sí serà visible des dels Puig de Galiana i de Mancanda.

Respecte del projecte de 2014 cal destacar que:

-S’ha reduït la superfície de plaques gairebé a la meitat.

-S’han substituïts els 26 CT dins casetes d’uns 23m² per 29 CT sota les plaques, per la qual cosa no seran visibles.

-Es sembraran uns 355 ametllers que ocuparan una superfície aproximada de 47,69ha

-També es sembraran ametllers dins la superfície ocupada per les plaques de nord a sud i d’est a oest.

-Les plaques s’instal·laran a uns 500m de la carretera.

A més també cal indicar que des de la carretera les finques només són visibles des de dos punts; des d’un dels revolts del molí d’en Sopa direcció a Porto-Cristo i des de la carretera enfront de la benzinera, uns 600m.

En els marges de les finques i a la zona est de les parcel·les (darrera Son Crespí Nou) existeix una barrera vegetal natural formada per matollars i ullastrars.

La barrera vegetal és màxima a la zona sud, més pròxim a la carretera, amb una amplada de 320m a la zona més ampla i més visible des de la carretera i de 170 a la zona més estreta (amb marges i llindars enmig).

L’amplitud de la barrera a la subestació és d’entre 40 i 100m. Mentre que a la zona nord-oest l’amplada és de 150-300m.

Els ametllers són un arbre caducifoli per la qual cosa en condicions meteorològiques normals, els mesos d’octubre a desembre no tendran fulla mentre que el mes de gener-febrer ja començaran a florir, per la qual cosa es considera que malgrat sigui un arbre caducifoli, atès que es disposa d’una gran extensió i nombre d’arbres, i si aquesta es combina amb una barrera vegetal permanent que impedeixi i rompi la visual des de punts llunyans es considera que l’impacte visual quedarà pràcticament esmorteït.

S’adjunten fotografies d’ametllers sembrats fa dos anys i de plaques solars al parc bit vistes des de darrera.

Respecte a l’impacte visual de la subestació indicar que aquest impacte es produeix per la zona d’intempèrie, amb pòrtic de 10,5m i una barra de pòrtic de 7m, atès que l’edificació de 96m² es construirà amb teula àrab i acabat amb embetumat mallorquí.

La subestació s’ubica darrera una pleta de garriga a l’est de la finca i devora el camí de Son Crespí, tal com s’ha indicat no és visible des de la carretera però si que ho és des del camí, malgrat existeixi una barrera vegetal natural i des de la finca veïna de Son Crespí Vell, a més dels habitatges a sòl rústic existents a uns 2,5km al voltant del Puig de Son Galiana (220,6m).

S’indica que la subestació també estarà envoltada, excepte a la part est d’ametllers devora el camí, que juntament amb la orografia del terreny i la vegetació natural disminuiran l’impacte visual.

Tal com s’han comentat anteriorment es considera que al voltant del parc fotovoltaic i de nord a sud i d’est a oest dins el parc la barrera haurà de ser perenne, amb ullastres amb el seu matollar associat.

Pel que fa a la subestació aquesta haurà de comptar amb una barrera vegetal perimetral de tipus perenne i amb arbres amb altura considerable (més de 3m) i de ràpid creixement, a la cara nord i nord-oest per reduir l’impacte des de les cases i finques veïnades.

A més sempre que sigui tècnicament viable la subestació s’haurà de realitzar semi-soterrada o excavada en el terreny.

Amb les mesures proposades a l’EsIA, a l’annex d’incidència paisatgística i els condicionants establerts es considera que l’impacte visual de la  instal·lació quedarà esmorteït.

i) Patrimoni

L’impacte sobre els bens catalogats es considera nul, atès que el projecte es desenvolupa a una distància mínima de 70m d’aquest.

Respecte al jaciment arqueològic descobert per les prospeccions realitzades pel promotor i l’informe arqueològic al respecte es delimita un polígon amb una superfície aproximada de 15.000m² que es considera suficient per a la protecció del mateix, a l’espera de l’informe i catalogació pel Consell de Mallorca.

Cal indicar que a determinats plànols aquesta superfície de protecció apareix coberta per ametllers, i indicar que en cap cas es duran a terme actuacions ni sembra, a aquesta superfície o sobre la que finalment indiqui el Consell.

j) Socioeconomia

Durant la fase de construcció es considera que l’impacte es positiu atès que generarà llocs de feina durant l’any de construcció.

Pel que fa a la fase de funcionament es considera un impacte positiu atès que la planta generarà el 50% de l’energia anual consumida pel municipi de Manacor, amb la conseqüent reducció d’emissions.

Per altra banda la sembra de 46 ha d’ametllers i l’establiment d’una guarda de 300 ovelles suposa un benefici agroramader.

Respecte als impactes sobre la població indicar que la instal·lació serà visible pels veïnats de les finques que s’ubiquen a sòl rústic, es considera que l’impacte paisatgístic quedarà esmorteït per les mesures correctores proposades.

5.3. Mesures protectores, correctores

Es presenten mesures protectores i correctores a les tres fases del projecte destacant les següents: realització d'un estudi geotècnic per determinar la profunditat de perforació, es delimitarà el perímetre de protecció del jaciment arqueològic, el manteniment dels marges i la vegetació existent, reutilització de les terres sobrants per tapar les rases, correcta gestió dels residus generats d'acord amb la normativa vigent, no es deixaran residus a les parcel·les, no es realitzarà cap manteniment de maquinària a les parcel·les objecte del projecte, s'indica que es podrien instal·lar refugis/nius per a les aus i petits mamífers, a més de la pantalla vegetal amb ametllers, i el manteniment de la vegetació natural dins les parcel·les amb el ramat d’ovelles i si fos necessari amb desbrossadora, els exemplars arboris es sembraran després de finalitzar les obres sinó es possible realitzar-ho durant la fase de construcció. Durant la fase d’explotació s’indica que es realitzarà un control de la barrera vegetal per tal de detectar i substituir baixes de peus d’arbres. Durant la fase de clausura es prioritzarà el reciclatge i reutilització dels elements i materials.

No es presenten mesures per reduir el renou, emissió de pols,.. a la fase de construcció i clausura. No s'especifica on es realitzarà l'emmagatzematge de materials ni dels residus, ni les mesures per evitar els impactes generats en la construcció de la rasa. No s'incorporen totes les mesures presentades a l'EsIA com per exemple que es preveu una distància mínima de 70m entre la instal·lació i els elements singulars/catalogats i que les construccions/edificis tendran acabats de teula àrab, embatumat i persiana mallorquina.

Es considera necessari establir mesures de protecció, per a la tortuga mediterrània, per a les aus a la zona de la subestació on el cablejat és aeri i realitzar una correcta gestió de les aigües residuals generades i l'emissió de pols A la fase de clausura s'hauran de prendre totes les mesures necessàries per tal de restablir l'estat preoperacional de les parcel·les i s'hauran de gestionar adequadament tots els residus generats (Residus de construcció-demolició, urbans, voluminosos, metalls,...). S'haurà de formar al personal que treballi en el projecte en temes ambientals

5.4. Seguiment ambiental

Es presenta un Pla de vigilància ambiental (PVA) on s'indica que a la fase de construcció el responsable de l'obra supervisarà que s'apliquen les mesures, a la fase d'explotació l'empresa explotadora disposarà d’un programa de manteniment preventiu i correctiu de les instal·lacions.

El PVA es considera molt feble, s'haurà d'ampliar i incloure el control de totes les mesures proposades a la documentació presentada i al present informe durant les tres fases del projecte (com per exemple renous, pols, estat de la pantalla vegetal, correcta gestió dels residus,...). El PVA haurà d'establir qui, com i quan es realitza el control de totes les mesures, quins indicadors o paràmetres es tenen en compte.

Al PVA s'haurà d'establir la periodicitat en què s'envien els informes a l'òrgan substantiu relatius al compliment, a la vigilància i al seguiment dels aspectes ambientals del projecte.

Atès la magnitud de la instal·lació i els impactes que genera es considera necessari la contractació d'un auditor ambiental per tal de coordinar, unificar i controlar la realització durant totes les fases del projecte de les mesures proposades i el PVA

5.5. Consideracions addicionals

El pressupost per a l'execució de l'obra és de 50.839.465,30€ i per a l’envergadura del projecte es considera necessari la contractació d’un auditor ambiental.

L’article 54.2 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears indica que en les avaluacions d’impacte ambiental, “El promotor serà obligat a contractar un auditor ambiental que acrediti el compliment del que preveu l’apartat 1 d’aquest article, almenys quan el pressupost del projecte superi la quantia d’un milió d’euros, quan es produeixi una afecció a espais naturals protegits o de rellevància ambiental o quan concorrin circumstàncies especials que ho justifiquin, en els termes i en la forma que s’estableixin reglamentàriament”

El present projecte es una reducció d’aproximadament el 50% de la superfície del projecte presentat i avaluat favorablement el 2015.

A la Comissió de Medi Ambient els darrers anys s'han tramitat/informat varis projectes d'instal·lacions fotovoltaiques a les Illes Balears, els quals tenen acord favorable amb condicionants del Ple de la Comissió de Medi Ambient, destacant per les seves característiques i dimensions els següents:

a.Instal·lació fotovoltaica 49,8 MW a Son Salomó i Torrevella al TM de Ciutadella amb 216.132 panells a una superfície ocupada de 173ha.

b.Parc fotovoltaic de Biniatria al TM d'Alcúdia de 15 MWn, amb una ocupació de 21,73ha per 51.150 panells.

c.Parc Solar a la finca Sa Caseta al TM de Llucmajor de 21,92 MWp amb 78.320 panells ocupant una superfície de 25ha.

Cal tenir en compte que el Pla d’Acció Nacional d’Energies Renovables d’Espanya 2011-2020, aprovat en el marc de la Directiva Europea sobre energies renovables. Els objectius europeus són aconseguir una contribució del 20% del consum d’energia final amb fonts renovables per 2020. I indicar que a les Illes Balears l’aportació de les energies renovables en la producció elèctrica no arriba al 3%.

El Decret 33/2015, de 15 de maig, d’aprovació definitiva de la modificació del Pla Directors Sectorial energètic de les Illes Balears diferencia el territori en zones d’aptitud alta, mitjana, baixa i zones d’exclusió, indicar que les zones que es consideren d’aptitud alta al voltant del projecte són els 50m més propers a la carretera, i tota la zona esquerra de la carretera des del restaurant Es Moli den Sopa fins a les cases de Santa Cirga. Es de preveure que la instal·lació de plaques en aquests indrets generaria un impacte paisatgístic molt superior que on es pretén instal•lar atès que no l’esmorteïment amb pantalla vegetal sèrie molt dificultós.

A l'article 106.3 de la Llei 12/2014, de 16 de desembre,agrària de les Illes Balears “en els procediments de declaració d'interès general o d'utilitat pública dels projectes d'instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fons d'energies renovables l'ocupació total de les quals, incloent-hi les instal·lacions auxiliars, sigui superior a 4ha, l'òrgan competent en matèria d'agricultura ha d'informar de manera preceptiva i vinculant sobre el que estableix l'apartat anterior”. L'apartat 2 de l'article 106 indica que les administracions públiques han de prioritzar l'ús de terrenys marginals de baixa productivitat agrícola, marginals o degradats en la implantació de noves infraestructures i equipaments públics o privats. En el cas que no sigui possible la instal·lació en aquests terrenys, s'ha de preveure una integració efectiva amb l'activitat agrària”. Per tot l'anterior la tècnica que subscriu aquest informe realitza una valoració/avaluació del projecte i de l' Estudi d'Impacte Ambiental des del punt de vista dels impactes ambientals (paisatge, atmosfera, renous, flora,...) del projecte sense entrar en competències d'agricultura que corresponen a una altra administració.

6. Conclusions

Per tot l’anterior, es proposa formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del “projecte bàsic Instal·lació de Parc Fotovoltaic de 49,48MW-Santa Cirga” d’octubre de 2016 redactat per Fernando Peral Gutierrez i amb núm. de visat 140438 de 25/10/2016 en el terme municipal de Manacor promogut per Parque Fotovoltaico Santa Cirga SL, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin les mesures incloses en l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants següents:

1.S’haurà de sol·licitar informe a la DG de Salut Pública i Participació atès que l’aigua del pou només es podrà utilitzar per a consum humà quan sigui autoritzada per la DG de Salut Pública i Participació, tal com preveu el RD 314/2016, de 29 de juliol, pel qual es modifiquen el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, el Reial decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l’explotació i comercialització d’aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per al consum humà, i el Reial decret 1799/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula el procés d’elaboració i comercialització d’aigües preparades envasades per al consum humà

2.S’haurà de realitzar una pantalla, bardissa densa de garriga, en el perímetre de tota la instal·lació de plaques amb espècies de fulla perenne, els quals es sembraran a la fase de construcció (ullastrar, mates,....)

3.La pantalla vegetal central longitudinal pel centre de la instal·lació de nord a sud i una altra d'est a oest també haurà de ser amb espècies de fulla perenne.

4.La subestació (intempèrie i edifici) s'haurà de realitzar semi-soterrada o excavada en el terreny (sempre que les condicions tècniques i de seguretat ho permetin ) i haurà d'estar envoltada d'una pantalla vegetal perenne amb espècies de més de 3m.

5.La subestació definitiva a instal·lar, que segons el projecte es determinarà per REE, haurà de ser la ambientalment més eficient i la que generi un menor impacte visual, d’ocupació,... la solució definitiva s’haurà de presentar a la CMAIB pel seu coneixement i el possible establiment de mesures correctores.

6.Abans del inici de les obres es realitzarà una inspecció visual per tal de determinar la presència d'exemplars de tortuga mediterrània, i altres espècies catalogades i retirar els possibles exemplars  presents.

7.Un cop finalitzades les obres de construcció s’haurà de procedir descompactació del sòl per el pas de maquinària.

8.La malla que delimita el parc solar haurà de ser de tipus cinegètic, per permetre el pas de fauna.

9.Els transformadors, a les distàncies entre fases i als trams de aeris de la xarxa d’alta tensió s'hauran d'incorporar mesures de seguretat per a l'avifauna, com poden ser aïlladors, mesures anti-col·lisió.

10.S'hauran de prendre les mesures correctores adequades per evitar abocaments d'olis als transformadors, com cubetes estanques de retenció.

11.Per a la recollida de les aigües sanitàries dels vestidor/bany ubicat a l'edifici de la subestació s'haurà d'instal·lar una fossa sèptica estanca i realitzar una correcta gestió dels residus generats.

12.La xarxa d'AT que connectarà amb la Torre núm. 42 a la parc.3 pol.8 haurà de transcorre soterrada pel camí de terra existent que s'observa a les fotografies aèries (IDEIB).

13.Abans del inici de les obres s'haurà de definir la zona d'aplec de maquinària i residus la qual s'haurà d'ubicar a llocs on no s'afecti la vegetació forestal ni sobre el jaciment arqueològic.

14.S'hauran de dur a terme mesures protectores i correctores per evitar l'emissió de pols i renou com per exemple el reg periòdic, evitar realitzar treballs d'obertura de rases els dies de vent i en la mesura del possible el trànsit de vehicles pesats es realitzarà fora de l'època estival. S'haurà de formar al personal amb els temes ambientals.

15.La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà "en sec" amb la finalitat d'estalviar un recurs natural bàsic.

16.Un cop finalitzada l'activitat s'hauran de tornar les terres al seu estat preoperacional i s'hauran de gestionar correctament tots els residus generats a fi de deixar les parcel·les lliures d'aquests.

17.La vida útil de la instal·lació serà de 25 anys, adoptant-se a l'acord de concessió les mesures econòmiques pertinents per assegurar el seu desmantellament efectiu.

18.El PVA s'haurà d'ampliar i incorporar: 

a.El control de totes les mesures proposades a la documentació presentada i al present informe durant les tres fases del projecte (com per exemple renous, pols, estat de la pantalla vegetal, correcta gestió dels residus,...).

b.Haurà d'establir qui, com i quan, es realitza el control de totes les mesures, quins indicadors o paràmetres es tenen en compte.

c.Haurà d'incloure el seguiment i control de la pantalla vegetal per tal de detectar baixes i la reposició d'arbres necessaris.

d.Haurà d'incloure el seguiment i control de la vegetació herbàcia natural amb pastura d'ovelles i amb mitjans mecànics quan els anteriors no siguin suficients.

e.Haurà d'establir la periodicitat en què s'envien els informes a l'òrgan substantiu relatius al compliment, a la vigilància i al seguiment dels aspectes ambientals del projecte

f.Haurà d'incorporar el seguiment arqueològic.

g.Haurà d’incorporar el seguiment de l’estat sanitari dels peus d’ametllers sembrats, especialment pel que fa a la Xylella fastidiosa.

Si s’observa l’afecció de peus s’hauran de prendre les mesures pertinents i s’hauran de substituir els peus que es retirin per altres d’igual o diferent espècie com per exemple garrovers, oliveres,...

19.S'haurà de contractar un auditor ambiental per tal de coordinar, unificar i controlar la realització durant totes les fases del projecte de les mesures proposades i el PVA, ateses les dimensions i els impactes del projecte.

20.S’haurà de contractar un auditor ambiental per tal de determinar que es compleix la declaració d’impacte ambiental.

21.D’acord amb l’informe de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament: la barrera vegetal s’ha d’implantar en la fase de construcció de la instal·lació i l’alçada mínima de tots els arbres en el moment de la plantació ha de ser de 2 m.

22.D’acord amb l’informe de l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament: en cap cas es pot realitzar moviment de terres dins la zona delimitada pel jaciment. A fora de la zona delimitada pel jaciment qualsevol moviment de terres ha de comptar amb un seguiment per part d’un tècnic arqueòleg.

Es recorda que:

•Dins el perímetre de restriccions màximes 250m dels tres pous de proveïment urbà s’han d’evitar el usos i activitats susceptibles de ser contaminants (rases, excavacions,...) i que s’han de prendre els màximes precaucions per evitar abocaments accidentals.

•Qualsevol actuació sobre el jaciment haurà de disposar de la preceptiva autorització de la Comissió de Patrimoni del CIM.

•D’acord amb les NNSS de Manacor, els terrenys afectats pel projecte estan classificats com a sòl no urbanitzable agrícola-ramader, regulat a l’article 238, segons el qual, l’ús exclusivament permès és el d’agrícola i ramader, i habitatges annexos a l’explotació.  No s’admet la ubicació d’usos residencials, públics, industrials o de serveis, excepte que aquests últims siguin infraestructurals que prestin servei a l’explotació.

•Així mateix, al PGOU aprovat inicialment en data 27/01/2016, la qual cosa comporta la suspensió d’atorgament de llicències i autoritzacions, entre d’altres, a tots els polígons de sòl rústic (art. 50.2 de la llei 2/2014, d’ordenació i ús del sòl), estableix al seu article 15 que les instal·lacions de superfície i potència de tipus D definides al Pla sectorial energètic de les Illes Balears són d’ús condicionat a les zones d’aptitud alta.  Es prohibeixen si s’ubiquen en sòl rústic AANP, ANEI, ANEI MUNICIPAL, ARIP, APR, APT, SRG-F, SRG-FM i les que es vulguin implantar a menys de 300 metres d’establiments turístics.  L’apartat 8 d’aquest article prohibeix l’ús d’aquestes instal·lacions a les zones d’aptitud mitjana, baixa i exclusió.”

       

Palma, 16 d’octubre de 2017

El presidente de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias