Butlletí Oficial de les Illes Balears

Antecedents

1. La disposició transitòria primera de la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, regula l’exigència de coneixements de català en els procediments selectius d’accés, de provisió i de mobilitat del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears.

2. La disposició transitòria segona d’aquesta Llei estableix els coneixements de llengua catalana exigibles per a l’ingrés i per a l’ocupació de places del Servei de Salut de les Illes Balears, és a dir: per ingressar/ocupar places en les categories que requereixin un nivell de titulació acadèmica corresponent als subgrups A1, A2 i C1, el certificat de nivell B2 (nivell avançat), mentre que per ingressar/ocupar places en les categories que requereixin un nivell d’estudis acadèmics corresponents als subgrups C2 i a altres agrupacions professionals, el certificat de nivell B1 (nivell llindar).

3. La disposició transitòria quarta disposa que, per al personal estatutari sanitari de l’Administració, l’exigència de capacitació només serà efectiva en tots els procediments en matèria de personal que s’iniciïn a partir de l’1 de juny de 2017, llevat que en la normativa de desplegament dels articles 30.d i 50.1.f de la Llei 3/2007, de 27 de març, es disposi una altra cosa. No hi ha encara normativa de desplegament.

4. Això no obstant, el punt 3 de la disposició transitòria segona permet que es pugui establir un règim d’exempció quan la prestació assistencial pugui resultar afectada per la falta o la insuficiència de professionals o quan sigui necessari contractar investigadors o científics d’àmbit estatal o internacional.

5. El 22 d’agost de 2017, el director de Recursos Humans i Relacions Laborals del Servei de Salut va emetre un informe justificatiu en el qual es detallen les raons de la dispensa dels requisits de capacitació lingüística. 

6. El 29 d’agost de 2017 es va publicar en el BOIB la Resolució del director general del Servei de Salut per la qual es dispensa de l’exigibilitat de coneixements de català en els procediments de selecció, provisió i mobilitat corresponents a determinades categories de personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears.

7. El 20 de setembre de 2017 va tenir entrada en el Registre dels Serveis Centrals del Servei de Salut de les Illes Balears un recurs administratiu interposat pel senyor Ferran Gomila Mercadal en representació de l’STEI.

Fonaments de dret

Des del punt de vista juridicoformal

Naturalesa del recurs

1. Els punts 1 i el 6.b del Recurs qüestionen el peu de recurs de la Resolució, que diu textualment que l’acte exhaureix la via administrativa i que, per tant, es pot interposar un recurs contenciós administratiu o un recurs de reposició davant l’òrgan que ha dictat l’acte.

2. D’acord amb el recurrent, que cita l’article 70.3.a de la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears, contra els actes del director general s’hi pot interposar un recurs d’alçada davant el Consell General. No obstant això, la redacció que addueix està derogada, ja que l’apartat 2 de la disposició final segona del Decret llei 10/2012, de 31 d’agost, va donar una nova redacció a l’article 70.3.a de la Llei 5/2003, que actualment diu que “els actes del Consell de Direcció i del director general exhaureixen en tot cas la via administrativa”.

3. D’acord amb això, el tipus de recurs adient és el que estableix la Resolució, és a dir, el recurs de reposició, tal com determina l’article 123 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que regula el procediment administratiu.

4. Tot i que el recurrent el qualifica de “recurs d’alçada”, l’article 115.2 de la Llei 39/2015 indica que “l’error o l’absència de la qualificació del recurs per part del recurrent no és obstacle per tramitar-lo, sempre que es dedueixi el seu caràcter vertader”.

Legitimació

5. L’STEI està legitimat per interposar aquest Recurs, atès que és titular d’un interès legítim que li confereix legitimació activa i per això el converteix en persona interessada d’acord amb l’article 4 de la Llei 39/2015, en relació amb l’article 31.6 del Text refós de la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic.

6. D’altra banda, s’ha acreditat la representació del senyor Ferran Gomila Mercadal per mitjà d’un poder notarial de 19 de octubre de 2001, tal com exigeix l’article 5.4 de la Llei 39/2015.

Competència

7. El director general de Servei de Salut és competent per conèixer els recursos de reposició, d’acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015.

Temporalitat

8. El Recurs s’ha interposat dins el termini atès que l’acte impugnat va ser publicat en el BOIB el 29 d’agost de 2017 i l’escrit d’interposició del Recurs té registre d’entrada en el Servei de Salut el 20 de setembre de 2017.

Des del punt de vista juridicosubstantiu

Competència del director general per dictar la resolució impugnada

9. Els punts 5 i 6 del Recurs qüestionen la competència del director general per dictar la resolució impugnada.

10. Les competències del director general del Servei de Salut estan determinades en l’article 12 del Decret 39/2006, de 21 d’abril, pel qual s’aproven els Estatuts de l’ens públic Servei de Salut de les Illes Balears; concretament, la lletra c li atribueix competències per “dirigir, administrar i gestionar el personal del Servei de Salut, sense perjudici de les competències que en aquesta matèria puguin tenir atribuïdes altres òrgans de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears”.

11. A més, el director general també té les competències delegades per altres òrgans; pel que fa al cas que ens ocupa, cal tenir en compte que totes les competències en matèria de funció pública estatutària —és a dir, les que afecten el personal estatutari del Servei de Salut— les té delegades en virtut de la Resolució de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques de 21 de setembre de 2015 (BOIB núm. 148/2015, de 8 d’octubre) i per la Resolució de la consellera de Salut de 13 de gener de 2016 per la qual es deleguen diferents competències en matèria de personal estatutari en els òrgans del Servei de Salut de les Illes Balears (BOIB núm. 10/2016, de 21 de gener). El punt 2 (lletra z) de la primera Resolució li confereix “les competències que, en matèria de personal estatutari, li siguin assignades per la normativa vigent, així com les que no estiguin atribuïdes expressament a altres òrgans”. Per la seva banda , el punt 2.1 de la segona Resolució delega en el director general del Servei de Salut “convocar i resoldre els procediments de selecció de personal estatutari fix i de personal estatutari temporal interí, establir-ne les bases, els programes i el contingut de les proves i nomenar els membres dels òrgans de selecció”.

12. Per tot això, no hi ha dubte que el director general del Servei de Salut és l’òrgan competent per dictar una resolució que eximeix del coneixement de llengua catalana en els procediments de selecció, provisió i mobilitat corresponents a determinades categories de personal estatutari.

Sobre la legalitat d’establir una dispensa per a determinades categories al marge de cada convocatòria

13. Un altre aspecte que denuncia el punt 5 del Recurs versa sobre la legalitat de fer una dispensa per a determinades categories, al marge de cada convocatòria, en una resolució paral·lela, que s’ha anticipat temporalment  a les respectives convocatòries de selecció.

14. En aquest sentit, el punt 3 de la disposició transitòria segona de la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures per a la capacitació lingüística, que constitueix el marc legal que fonamenta la dispensa, diu textualment que “excepcionalment, i quan la prestació assistencial pugui resultar afectada per la manca o la insuficiència de professionals (...) en les convocatòries de selecció i mobilitat que afectin determinades categories de personal estatutari o laboral poden eximir els requisits de coneixements de llengua catalana exigits per aquesta disposició transitòria“.

15. Tenint en compte aquesta regulació, queda clar que la intenció del legislador és que la decisió sobre l’exempció es faci cas per cas i per a cada categoria professional. Item més: la Llei diu expressament que ha de ser la convocatòria —i no cap altra disposició— el vehicle pel qual s’instrumentalitzi l’exempció.

16. Per això entenem que una dispensa gairebé generalitzada, que abasta moltes categories del personal estatutari sanitari i que, a més, es fa en un acte administratiu que no és en cap cas una convocatòria resulta contrària a les prescripcions del punt 3 de la disposició transitòria segona de la Llei 4/2016; per tant, és anul·lable en virtut de l’article 48.1 de la Llei 39/2015, que disposa que són anul·lables “els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder”.

Per tot això dict la següent

Resolució

1. Estimar el Recurs de reposició interposat per l’STEI contra la Resolució del director general del Servei de Salut per la qual es dispensa de l’exigibilitat de coneixements de català en els procediments de selecció, provisió i mobilitat corresponents a determinades categories de personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balear (BOIB núm. 106/2017, de 29 d’agost).

2. Anul·lar la Resolució en qüestió atès que és contrària a les prescripcions del punt 3 de la disposició transitòria segona de la Llei 4/2016, d’acord amb l’article 48.1 de la Llei 39/2015.

3. Notificar aquesta resolució al recurrent i a l’òrgan encarregat de la selecció del personal estatutari.

4. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, de conformitat amb l’article 45.1.a de la de la Llei 39/2015.

Palma, 5 d’octubre de 2017

El director general

Julio Miguel Fuster Culebras