BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple del Consell Insular de Mallorca a la sessió de dia 13 de juliol de 2017, va adoptar el següent acord:

“El Consell Insular de Mallorca exerceix les competències en matèria de Patrimoni Històric des de l’entrada en vigor de la Llei 6/1994, de 13 de desembre, de traspàs de les competències de Cultura, Patrimoni, Promoció Sòciocultural, Dipòsit de llibres i Esports de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Entre aquestes competències es troba la de vetllar per la conservació del patrimoni cultural.

La Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears té per objecte la protecció, la conservació, l’enriquiment, el foment, la investigació i la difusió del patrimoni històric de les Illes Balears, perquè pugui ser gaudit pels ciutadans i pugui ser transmès en les millors condicions a les generacions futures.

El títol X de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears regula la organització i competències de les administracions públiques: Govern de les Illes Balears, consells insulars i ajuntaments. I en particular, al seu capítol quart Coordinació interadministrativa, a  l’article 99 estableix que els plens dels consells insular són els òrgans competents per aprovar el Pla insular de gestió del patrimoni històric. El pla ha d’establir les actuacions i prioritats  destinades a ordenar les tasques preventives, la intervenció, la conservació i la difusió del Patrimoni Històric.

El Ple del Consell Insular de Mallorca a la sessió de dia 9 de març de 2017 va acordar aprovar inicialment el Pla de gestió de Patrimoni Històric de Mallorca 2017-2018.

Es va obrir el tràmit d’informació pública durant 20 dies hàbils perquè les persones que hi estiguin interessades poguessin examinar l’expedient i presentar suggeriments, al·legacions o  reclamacions, segons l’article 83 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, mitjançant la inserció d’anunci corresponent en el BOIB número 37 de 28 de març de 2017.

Durant el termini d’informació pública no s'ha presentat cap al·legació, per la qual cosa i, d'acord amb el que va acordar el Ple, l'acord és definitiu i s’ha d’ordenar publicar íntegrament el text, que s’incorpora com annexe, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

A la vegada, des del Servei de Patrimoni Històric s’han detectat d’ofici dues errades materials. En primer lloc, una numèrica en el text de l’acord d’aprovació inicial de dia 9 de març de 2017, quant s’esmenta al Pla de gestió de Patrimoni Històric i, en virtut, del que regula el paràgraf 2 de l’article 109 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques que diu:

[...] Les Administracions Públiques podran, rectificar en qualsevol moment d’ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes.

Així:

On diu:  Pla de gestió de Patrimoni Històric 2017-2018

Ha de dir: Pla de gestió de Patrimoni Històric 2017-2019

En segon lloc, una altra correcció a realitzar és dins el propi text del pla insular de gestió. Concretament a la pàgina 7 del pla esmentat, al punt. B. Metodologia per a l’elaboració del pla, lletra i. Fase d’avaluació de plans de gestió anterior,  primer paràgraf la redacció ha de ser la següent:

[...] i. Fase d’avaluació de plans de gestió anteriors.

En primer lloc, hem tingut en compte els plans de gestió aprovats amb anterioritat, analitzant i consultant-los, tant la seva estructura, com els objectius que perseguien, com si aquests foren assolits. Hem de dir, no obstant això, que fins a data d’avui han estat escassos els plans que publicats ja que sols trobam els aprovats pels biennis 2002/2004 i 2006/2007, per tant aquest serà el tercer a ser aprovat d'ençà de la promulgació de la Llei 12/1998.

 [...].

Atès el que disposa l’apartat u) de l’article 8 de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre de Consells Insulars (BOIB núm. 134 de 2/11/00) segons el qual li correspon al Ple exercir aquelles altres atribucions que la legislació li assigni. Al supòsit que ens ocupa la Llei 12/1998 atribueix al Ple l’aprovació del Pla insular de gestió del patrimoni històric.

Atès que no s’han presentat al·legacions.

Atès l’informe proposta del cap de Servei Jurídic de Patrimoni Històric emès dia 20 de juny de 2017.

Atès el que disposa l’apartat u) de l’article 8 de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre de Consells Insulars (BOIB núm. 134 de 2/11/00) segons el qual li correspon al Ple exercir aquelles altres atribucions que la legislació li assigni. Al supòsit que ens ocupa las Llei 12/1998 atribueix al Ple l’aprovació del Pla insular de gestió del patrimoni històric.

Atès el que s’ha exposat el vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports eleva al Ple del Consell Insular de Mallorca la següent proposta d’

ACORD

I.- Corregir les errades materials detectades:

I.1) una numèrica en el text de l’acord de dia 9 de març de 2017 quant s’esmenta el Pla de gestió de Patrimoni Històric:

On diu:  Pla de gestió de Patrimoni Històric 2017-2018

Ha de dir: Pla de gestió de Patrimoni Històric 2017-2019

I.2), una altra correcció a realitzar és dins el propi text del pla insular de gestió. Concretament a la pàgina 7 del pla esmentat, al punt. B. Metodologia per a l’elaboració del pla, lletra i. Fase d’avaluació de plans de gestió anterior,  primer paràgraf la redacció ha de ser la següent:

[...] i. Fase d’avaluació de plans de gestió anteriors.

En primer lloc, hem tingut en compte els plans de gestió aprovats amb anterioritat, analitzant i consultant-los, tant la seva estructura, com els objectius que perseguien, com si aquests foren assolits. Hem de dir, no obstant això, que fins a data d’avui han estat escassos els plans que publicats ja que sols trobam els aprovats pels biennis 2002/2004 i 2006/2007, per tant aquest serà el tercer a ser aprovat d'ençà de la promulgació de la Llei 12/1998.

 [...].

II.- Publicar en el BOIB el Pla Insular de Gestió aprovat definitivament amb les correccions a què fa referència el punt 1 d’aquest acord.”

Contra aquesta resolució, que esgota la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent al de la recepció de la notificació.

No obstant l’anterior, es pot exercitar, si n’és el cas, qualsevol altres recurs que s’estimi pertinent. Tot això de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment administratiu comú de les administracions públiques

 

Palma de Mallorca, 18 de setembre de 2017

El secretari general,

Jeroni M. Mas Rigo

Delegació per Decret de la Presidència de 04/09/12

(BOIB núm. 147, de 09/10/12)

 

ANNEXE

1. PLA INSULAR DE GESTIÓ 2017-2019.

Memòria justificativa del Pla de gestió

1.1. Justificació del pla:

La realització d’aquest pla es justifica per mor del que estableix la llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears 12/1998 en el seu article 99.1, on es diu:

“Els plens dels consells insulars aprovaran, cada dos anys, un pla d’objectius, sota el nom genèric de Pla Insular de Gestió del Patrimoni, el qual establirà els conjunts d’actuacions i de prioritats per a l’acció pública destinades a ordenar i facilitar les tasques preventives, la intervenció, la conservació i la difusió del patrimoni històric”.

1.2. Regulació normativa

Com ja hem dit en el punt anterior la justificació d’aquest pla ve donada per l’article 99.1. de la llei del patrimoni històric de les Illes Balears 12/1998. En tot cas, a nivell normatiu i legislatiu aquest pla –que és preceptiu- també s’encabeix dintre de l’àmbit competencial del Consell, tal i com estableix tant la legislació estatal com l’autonòmica.

Fent-ne un repàs, la mateixa Constitució Espanyola de 1978 ja estableix en el seu article 46 que “Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que la integren, siguin els que siguin el règim jurídic i la titularitat”. Igualment, en l’article 148.16a de la Constitució es marca la descentralització d’aquesta competència en les comunitats autònomes establint que “les comunitats autònomes podran assumir competències en matèries com el patrimoni monumental d’interès per a la comunitat”. Tot i que en virtut de l’article 149 de la mateixa l’estat es reserva les competències compreses en l’article 28a de la defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l’exportació i l’espoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perjudici que les comunitats autònomes n’exerceixen la gestió.

És per mor d’això que trobam el patrimoni distribuït en dos nivells competencials, un d’estatal restringint a certs àmbits i que no exclou la gestió o la cogestió a les comunitats autònomes, i un altre en que les comunitats assoleixen plenament les competències entorn al patrimoni.

A les Illes aquest traspàs de competències es va produir mitjançant el reial decret 3040/1983 on s’establí la plena competència de la comunitat en l’àmbit patrimonial excloent aquells elements els qual la Constitució reservava com a competència pròpia de l’estat, tot i que la comunitat tenia potestat d’intervenir-hi.

D’altra banda, la llei de Patrimoni Històric Espanyol 111/1986 –modificada posteriorment pel reial decret 64/1994- va establir de manera prou clara les atribucions pròpies de l’estat, les quals afectaven especialment a temes de conservació, enriquiment, foment i tutela de l’accés als seus béns, protecció contra l’exportació i espoliació i difusió internacional, entre d’altres.

Altrament, dintre de l’estatut d’autonomia de les Illes Balears de 1983 en el seu article 10.20 queda promulgat com a competència exclusiva de la comunitat el “patrimoni monumental, cultural, històric i paisatgístic d’interès per a la comunitat autònoma, sense prejudici del que disposa l’article 149.1.28 de la constitució”.

A més, a conseqüència del mencionat article de l’estatut s’anaren aprovant diferents lleis com la 6/1993  d’adequació de les xarxes d’instal·lacions a les condicions històrico-ambientals dels nuclis de població o la 6/1994 d’atribució de competències als consells insulars en matèria de patrimoni històric, promoció i animació sociocultural, depòsit legal de llibres i esports, i que per tant serà la que donarà al Consell de Mallorca les respectives competències sobre patrimoni històric, cosa que quedà reflectida en l’article 39.6 de l’estatut d’autonomia de les Illes Balears on s’esmenta que els Consells tendran la facultat d’assumir dins el seu àmbit territorial la funció executiva i la gestió del patrimoni arqueològic, històric, artístic i monumental, arxius i biblioteques, museus, conservatoris i belles arts, entre d’altres.

Ambdues lleis, al seu torn, donaran lloc a la llei 12/1998 del Patrimoni Històric de les Illes Balears. Dita llei, refon la major part de la normativa anterior i en regularà els principals aspectes com puguin ser la protecció dels béns, les declaracions de béns protegits i les seves tipologies, regula les infraccions i les sancions, i també –de manera destacada- estableix l’aprovació de plans insulars de gestió del patrimoni històric de tipus bianual per cada un dels consells.

1.3. Despesa associada al pla

Aquest Pla Insular de Gestió del patrimoni ve determinat per llei –com s’ha explicat anteriorment- però no té dotació econòmica. Es tracta, doncs, d’un document d’intencions i línies de feina que han de regir el departament durant els seus dos anys de vigència, tenint cada acció d’aquest pla el seu propi expedient de despesa. Per tant, globalment, aquest document no comporta cap despesa, més enllà de la pròpia de la seva redacció.

1.4. Metodologia emprada per l’elaboració del pla

A l’hora de realitzar aquest pla de gestió hem tengut en compte que l’únic criteri que estableix la llei és la seva periodicitat, que han de ser dos anys. En base a  això, i a altres criteris que tot seguit explicam, em portat endavant la redacció d’aquest document. 

Altrament, el fet de tenir un marge de dos anys de vigència fa que els objectius que es proposin en el pla hauran de ser realitzats durant aquest període, però fora anar en detriment dels diferents projectes que puguin anar sorgint en funció de les necessitats del patrimoni mateix.

A més, el pla basa els seus objectius en les possibilitats pròpies del departament, tenint en compte els seus recursos econòmics, materials i humans i el temps que consumeix la gestió del dia a dia. Tot i que això no lleva que no hi pugui haver, i es tengui en compte, la implicació d’altres institucions.

Finalment, aquest pla també contempla un seguiment de l’acompliment dels objectius que estableix a fi de, en haver acabat la seva vigència, poder avaluar fins a quin grau s’ha desenvolupat.

Anant ja a temes purament metodològics, hauríem de distingir entre l’estructuració del pla, la metodologia per a l’elaboració del pla i la metodologia per al sistema d’avaluació d’objectius.

a. Estructuració del pla

Aquest pla de gestió s’estructura principalment en 4 blocs:

o El primer, no estaria integrat dintre del pla pròpiament, ja que en seria de fet la seva memòria justificativa on s’hi encabiria la justificació del pla, la part legislativa, la despesa que comporta la realització del pla i la metodologia de com es realitza. 

o El segon, formaria ja part del Pla de Gestió i es tractaria de l’apart introductori, en que s’introdueix el tema, els objectius que aquest pretén assolir i la situació del departament i el patrimoni.

o En tercer lloc, tendríem l’apartat corresponent a exposar els objectius, tant genèrics com per àrees, que es pretenen assolir, així com les accions a realitzar i el període en que s’han de fer.

o En quart lloc, apareix l’avaluació d’assoliment d’objectius.

b. Metodologia per a l’elaboració del pla

Pel que fa a la realització mateixa d’aquest pla hem partit i conjugat diversos aspectes.

i. Fase d'avaluació de plans de gestió anteriors

En primer lloc, hem tingut en compte els plans de gestió aprovats amb anterioritat, analitzant-los i consultant-los, tant la seva estructura, com els objectius que perseguien, com si aquests foren assolits. Hem de dir, no obstant això, que fins a data d’avui han estat escassos els plans publicats ja que sols trobam els aprovats pels biennis 2002/2004 i 2006/2007, per tant aquest serà el tercer a ser aprovat d'ençà de la promulgació de la llei 12/1998.

Dintre d’aquests hem pogut veure una certa tendència comuna a l’hora de proposar els objectius, i també hi hem vist unes línies generals més o manco clares, tot i que també cada pla guarda diferències importants tant en forma com en contingut respecte als altres.

És per aquest motiu que els hem revisat un per un. Primerament, per veure els diferents models amb que s’han proposat els objectius, però igualment mirant el nivell d’acompliment d’aquests mateixos.

Resultat d’això ha estat veure la necessitat de fer un pla amb uns objectius clars, concrets, ajustats a la realitat del departament i del patrimoni i que, per tant, siguin assolits en el seu bienni de vigència.

Altrament, mitjançant la revisió dels plans anteriors n’hem pogut analitzar els seus punts forts i les seves mancances. Fent d’això un element important per a l’estructuració del pla present. 

A més, també em tengut en compte altres plans de gestió del patrimoni, elaborats per institucions com pugui ser l’Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, entre d’altres.

Així, a partir dels precedents i en comparativa amb d’altres plans, l’estructuració d’aquest estarà pensada en el sentit que pugui tenir continuïtat i vincular-se amb els futurs plans a fi que cadascun d’ells no sigui un compartiment estanc amb objectius radicalment diferents als plans anteriors i al plans posteriors, sinó que puguin estar connectats com a garantia de la continuïtat de les polítiques de gestió patrimonial del Consell de Mallorca.

ii. Fase de captació d'idees

Igualment, per portar a terme aquest pla, s’han tengut en compte les principals línies referents als àmbits de protecció, intervenció, conservació, restauració i difusió del patrimoni que té, actualment, el Consell de Mallorca. Aquestes es troben reflectides en el Pla Estratègic del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports pel període 2015-2019. Així com aquelles altres aportades per la direcció política del departament.

Per tant, dintre d’aquest pla s’han tengut en compte els objectius que s’hi preveuen, tot pensant que es tracta d’un pla gestor a quatre anys vista, mentre que aquest és un pla a 2 anys vista, i per tant no s’hi han pogut encabir tots dins aquest bienni. Malgrat això, principalment, el que s’ha fet és vincular allò que preveu el pla estratègic del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports i el Pla Insular de Gestió de Patrimoni a fi de que hi hagi una relació i uns objectius comuns entre els dos que permeti seguir una mateixa línia i assolir uns iguals objectius.

iii. Fase de col·laboració amb els tècnics

Així mateix, en l’elaboració d’aquest pla, hem comptat amb la participació dels tècnics del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, ja que hi estan directament implicats i –a més- tenen un coneixement ampli i exhaustiu del tema a tractar.  Per això ens hem anat reunit amb els diferents tècnics –de totes les àrees- a fi de que aquests poguessin aportar la seva visió i les seves idees al pla, com a experts que són tant en la matèria, com en la gestió administrativa diària que fa el Departament.

Per fer-ho els hi hem proporcionat unes taules en que s’hi encabien objectius, mesures i període de realització a fi de que poguessin fer les seves aportacions i que els objectius que es poguessin plantejar fossin el més ajustat possible a la realitat del seu dia a dia.

iv. Fase de participació ciutadana

Dita fase del pla ha consistit en posar en coneixement d’entitats i persones relacionades amb la conservació i defensa del patrimoni l’elaboració d’aquest document, a fi de que també hi poguessin participar aportant idees i la seva pròpia visió.

v. Fase final revisió

Finalment, un cop recopilades totes les idees, visions i suggeriments i fet el pla, aquest s’ha posat a disposició –altra volta- dels tècnics de la casa per a que poguessin donar-ne la seva opinió, i en cas de que ho consideressin necessari, aportar-ne qualque modificació.

c. Metodologia per a l’estructuració dels objectius, les mesures concretes i la seva distribució temporal

Pel que fa als objectius del Pla de Gestió, la seva part més important sense cap mena de dubte, aquests han estat distribuïts mitjançant dos criteris.

D’una banda els objectius es distribueixen, entre objectius genèrics del departament i objectius concrets de les diferents àrees en que s’estructura el departament, tot i que sabem que aquestes són teòriques i que no apareixen en el catàleg de llocs de feina. Malgrat tot, el funcionament intern del departament es basa entorn d’aquestes i per tant s’ha considerat la manera més òptima per poder treballar de manera concreta.

Altrament, dins els objectius que es corresponen a cada àrea, aquests han estat dividits en tres àmbits d’actuació que són protecció, intervenció-conservació-restauració i difusió. En tant que són els tres aspectes bàsics de la gestió del patrimoni. La única excepció a això la trobam en el cas de l’àrea d’Inspecció, ja que donades les seves característiques els objectius que pretén assolir són sols de l’àmbit de protecció.

Al mateix temps, dintre de cada àmbit d’actuació s’han establert les mesures pertinents per assolir els objectius a partir d’una periodització que divideix els dos anys de vigència del pla en tres terminis.

A tal fi, hem partit de la premissa que sempre estarem condicionats pel dia a dia del Departament, a més de tots els temes que entrin d’urgència, la qual cosa fa que haguem d’adaptar els objectius pertinents a la disponibilitat de recursos existent. Igualment, la gestió del patrimoni és un fet prou més ampli i molts d’aspectes necessiten d’un període més llarg de temps, del que marca l’espai temporal del Pla de Gestió.

Per aquest motiu la temporització en tres intervals proposada suposa un període de temps relatiu, per mor del que ja hem exposat més amunt. A més, aquest sistema també està pensat en el sentit que som conscients que difícilment es pot encabir i assolir determinats objectius en el període que ens ve donat. Per tant, hi haurà objectius que si ve sabem que no podrem assolir en aquest pla de gestió si que podem, i volem, començar a fer-hi feina. Tot plegat, amb l’objectiu que el present pla pugui connectar amb el següent i per tant que deixi de ser un pla independent dels altres.

Un cop dit això, les accions concretes per desenvolupar cada objectiu es dividirien de la manera següent:

Ø Curt termini: Són les accions que han de ser assolides abans que finalitzin els 8 primers mesos de vigència del pla.

Ø Mitjà termini: Són les mesures que ha de ser portades a terme abans de finalitzar els primers 16 mesos de vigència del pla.

Ø Llarg termini: Són les mesures que ha de ser portades a terme un cop s’hagin complit els 24 mesos de vigència del pla.

A fi de portar a terme aquesta calendarització, elaboram una sèrie de graelles, dividies per àrees d’actuació i que s’estructurarà entorn als àmbits d’actuació de protecció, intervenció-conservació-restauració i difusió. Les mesures dels quals serien assumides en curt, mitjà o llarg termini.

Així, trobaríem objectius que –dintre del mateix pla- es podrien assolir en poc espai de temps, i d’altres que necessitarien d’un període més ampli.

Pel que fa a aquests terminis, hem agafat com a període cada vuit mesos, però hem de dir i volem deixar clar que aquests són períodes relatius, per mor que –com hem comentat ja diverses vegades- tot anirà en relació a la disponibilitat de materials econòmics i humans, però que en qualsevol cas això ens hauria de servir com a periodització relativa i orientativa.

Igualment també hem de fer avinent que no hi ha una assignació de tècnics específica per a cada objectiu, ja que per les pròpies característiques del patrimoni i del departament mateix la majoria de tasques i accions són transversals intervenint, per tant, més d’un tècnic en una mateixa tasca.

d. Metodologia per al sistema d’avaluació d’assoliment d’objectius

Aquesta es desenvoluparia de la manera següent:

Cada cop que s’arribi al límit d’un dels intervals de temps complerts s’anirà mirant secció per secció i objectiu per objectiu si el seu estat és:

Ø No-assolit: S’ha realitzat manco del 50% de la tasca.

Ø Parcialment assolit: S’ha realitzat més del 50% de la tasca.

Ø Assolit: S’ha realitzat el 100% de la tasca.

Val a dir que aquests tres ítems són molt amplis per mor que som conscients que els objectius i la manera d’acomplir-los té un nivell de complexitat prou elevat com per poder cercar ítems molt més concrets.

Amb tot, mitjançant aquests, es faria un estadística per a cada àrea que ens diria quin percentatge s’ha acomplit, quin són els que s’han acomplit parcialment i els qui no. Això generaria una gràfica que permetria identificar els aspectes que necessiten d’un major impuls. 

D’aquesta manera, tendríem una sistema d’avaluació mitjançant el qual podríem veure l’estat de desenvolupament del pla no sols al cap de 2 anys, sinó cada 8 mesos. Deixant així intervals amplis de temps per poder treballar en els objectius que es volen assolir.

1.5. Redacció del pla

Sr. Francisco Bergas Pastor,

- Graduat en Història per la Universitat de les Illes Balears,

- Màster en Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió per la Universitat de les Illes Balears.

- Màster en Gestió del Patrimoni Territorial per la Université de Perpignan Via Domitia (Perpinyà, França).

2. PLA INSULAR DE GESTIÓ DEL PATRIMONI 2017-2019

2.1. Introducció

Mallorca, amb els seus 3640 km2, disposa d’una densitat patrimonial de primer ordre generada al llarg dels segles, fruit de la seva història i que configura la idiosincràsia de l’illa.

Així, podríem intentar definir al patrimoni de moltes maneres. Una accepció –per exemple- és la que en fa el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans que el defineix com “el conjunt de béns que una persona hereta dels seus antecedents”.

Tal vegada, tot i que reduïda, la definició anterior hi escau força bé. Ja que en poques paraules el patrimoni, ja sigui cultural, històric, immaterial,...etc. és allò que hem rebut dels nostres avantpassats.

Malgrat tot, el terme patrimoni, i referit específicament a patrimoni històric, ha anat variant molt amb els anys. Aquest és un concepte que neix a finals del s. XVIII i ho farà molt lligat al mot “antiguitat” sols serà considerat –a les hores- patrimoni històric aquell que tenia una determinada antiguitat. Però, amb el pas dels anys –fonamentalment durant el segle XX- la concepció del patrimoni històric anirà canviant i ampliant-se a mesura que també aniran sorgint lleis destinades a la seva protecció, cosa que a nivell balear ens portarà a la fita clau que suposarà l’aprovació de la llei de Patrimoni Històric de 1998.

Així i tot, d’ençà de l’aprovació d’aquesta llei el concepte de patrimoni històric ha seguit ampliant-se, fent que avui en dia es camini de cada cop més cap a l’aprofundiment en diverses tipologies patrimonials, com l’etnològica, però molt fonamentalment la immaterial.

Per tant, tenir en compte l’abast que avui en dia té tot allò que és considerat patrimoni històric serà fonamental en aquest pla gestor quan, més i tot, pretén planificar i calendaritzar objectius per la gestió patrimonial integral de tota Mallorca. Una illa molt rica en patrimoni, de tota classe, i que en alguns casos pateix la pressió de la visita de milers de milers de turistes, mentre que en d’altres s’enfronta a l’abandonament i al desconeixement.

A més, no podem oblidar que les actuals restes patrimonials, siguin d’una època o altre o de diversos estils, són el reflex de l’esdevenir històric de l’illa i la seva manera de ser. Cada època ha generat un tipus diferent de patrimoni que ens ha anat arribant a avui en dia com a record de la manera de ser i fer de temps pretèrits. Molt especialment ens ha arribat el patrimoni immaterial, representant per festivitats, actes, però també per la llengua i cultures pròpies de l’illa, que, sens dubte, és un dels principals llegats que ens deixaren els nostres avantpassats i que ens configuren com a poble.

D’aquesta manera, a Mallorca, podríem destacar molts d’elements, de tota casta i de tota època, les navetes o els talaiots d’època prehistòrica, la ciutat de Pollentia que ens deixaren els romans, l’enorme camp de refugiats musulmà que fou Almallutx o elements tan simbòlics com la Seu i el Castell de Bellver. Tot això reflectit en tots els indrets de l’illa, també als pobles de la Part Forana com puguin ser Binissalem, Sineu, Pollença o Santa Margalida, entre moltíssims d’altres.

Dita riquesa patrimonial ha fet que Mallorca fos reconeguda, en més d’una ocasió, com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. D’un costat la Serra de Tramuntana i de l’altre el cant de la Sibil·la.

De tot aquest patrimoni en té cura el departament homònim del Consell de Mallorca, que és qui n’ostenta les competències d’acord amb el marc normatiu i legislatiu de l’Estat Espanyol i de les Illes Balears. És per aquest motiu, que s’elabora aquest pla bianual de gestió del patrimoni pels anys 2017-2019 qui, seguint el que preveu la llei, vol ser un guió de les principals línies que ha de seguir el Consell de Mallorca,  vers la protecció, conservació, restauració, difusió i gestió del patrimoni de l’illa de Mallorca durant el seu bienni de vigència.

2.2. Objectius generals del pla

Aquí parlam, ja, dels objectius que es pretenen aconseguir amb el pla, entès com una eina de l’administració per a la gestió del seu dia a dia. És per això que ens referim als objectius que ha tenir aquest document en sí mateix i no a les actuacions concretes que s’han de realitzar.

Amb tot, s’ha de dir que els objectius del Pla de Gestió de Patrimoni beuen, en part, de les intencions que l’actual equip de govern del Consell de Mallorca té vers la política patrimonial, el patrimoni en sí i la seva manera d’entendre’l. Per aquest motiu les metes a assolir s’engloben en els àmbits d’actuació de la protecció, la conservació-restauració-intervenció i la difusió.

Igualment, s’ha de ressenyar que aquest pla de gestió té un objectiu fonamental i final com és el d’establir unes línies marc d’actuació, així com uns ítems a assolir, a través de diferents mesures, d’acord amb l’actual línia política del departament pel que fa a la gestió i preservació del patrimoni de l’illa de Mallorca. Això és un fet clau, però al marge també es contemplen altres propòsits derivats d’aquest pla.

Per exemple, malgrat es pugui donar ja per entès, dintre dels grans objectius que es pretenen, hi ha l’acompliment del propi pla.

De totes maneres, hem de fer esment a què per mor de tenir un àmbit temporal d’actuació bianual, els seus objectius s’hauran d’adaptar i, en certa manera, aniran condicionats per les pròpies necessitats del patrimoni que poden fer aparèixer noves prioritats. Tot plegat tenint en compte els recursos propis del departament –tant econòmics, com humans- que són els qui ens permetran desenvolupar-lo.

Amb això no volem dir que no s’hagi de ser ambiciós, però sí que s’estableix una planificació mitjançant la qual allò que es proposa es pugui assolir, amb els recursos propis de que es disposa.

Malgrat això, aquest pla ha de servir per avançar en diferents àmbits com són; la millora i agilitat dels tràmits de gestió, la divulgació de les tasques que es fan al departament o posar en  valor la vessant turística del patrimoni i convertint-lo en element de singularitat cultural.

Per aquest motiu, també concebem al turisme local –als propis mallorquins- com als primers i principals receptors del patrimoni. Perquè són els que hi conviuen i els que el veuen cada dia. Per tant la redacció d’aquest pla també ve amb l’objectiu de divulgar el patrimoni, fer-ne pedagogia, i fer d’aquest un element diferencial. Tenint en compte que la millor defensa que se’n pot fer i la major protecció de la que pot gaudir és la dels ciutadans d’aquesta illa els quals han de valorar i sentir el patrimoni com un element propi que els pertany i que a la vegada suposa un element de cohesió del poble mallorquí..

Però, al marge de tot això, també volem que el Pla de Gestió de Patrimoni sigui una eina per fomentar la redacció i revisió de catàlegs de patrimoni per part dels municipis, així com a encaminar-los a una millor gestió dels conjunts històrics.

Igualment, ha de ser útil per marca noves línies de subvencions, tant d’aquest departament, com d’altres que s’hi puguin vincular o fins i tot d’altres administracions que puguin agafar aquest pla com a referència del que es fa i les línies en que s’actuarà. Un exemple plausible seria el tant per cent sobrant de la gestió del Departament de Carreteres.

Al mateix temps, les restriccions que s’enfronta aquest document, com és el marge cronològic de dos anys, poden ser objecte de revisió de la Junta Interinsular. Parlam, en concret, de la Llei de Patrimoni de 12/1998 i el decret d’intervencions arqueològiques de 15/2011.

D’altra banda, tot plegat, també ens ha de ser útil per continuar i aprofundir amb els convenis de col·laboració ja signats com amb el Museu Militar de Sant Carles, el Consorci de la ciutat romana de Pol·lentia...etc.  Pel mateix motiu que també ha de propiciar un reforçament dels vincles amb totes les institucions vinculades al patrimoni com puguin ser l’Església Catòlica o entitats com ARCA, entre d’altres. Aquesta és una tasca que ja s’ha anat fent des de principi de legislatura, però aquest pla ha de servir impulsar-la i reforçar-la.

Relacionat amb l’objectiu anterior també trobaríem la voluntat de crear canals de comunicació fluïts i productius entre el departament i els ajuntaments a través d’un espai virtual o algun altre òrgan. A l’igual que també un canal de comunicació amb els ciutadans.

En conclusió, els objectius pels quals ha de servir aquest pla per trobar eines que facin més eficaç la gestió del patrimoni, la creació de protocols, la relació entre les entitats i les administracions i una millor i major col·laboració amb els ciutadans.

2.3. El patrimoni com a recurs

L’illa de Mallorca –avui en dia- és una de les principals destinacions turístiques mundials. Aquest és un fet innegable, com també ho és que les característiques són principalment la d’un turisme de masses amb mitjà poder adquisitiu i una principal concentració en els mesos d’estiu.

Per mor d’això, des de fa temps, es venen plantejant diferents estratègies per fer front a l’estacionalitat i a les amenaces que suposen la massificació turística.

Dintre d’aquestes estratègies té especial importància el turisme cultural, és a dir, posar en valor els recursos patrimonials, culturals, lingüístics...etc., de l’illa a fi de que també formin part del producte turístic. Obtenint un producte que pot ser visitat tot l’any i que tendeix a tenir associat un perfil de visitant de poder adquisitiu alt.

Per tant, dintre aquesta línia hi té molt a veure la recuperació del patrimoni de Mallorca, pel seu ús turístic, però també per a tots els ciutadans de l’illa.

Tot i així, hem de tenir present que el turisme no és una manera de donar a conèixer el patrimoni, sinó que el camí ha de ser invers. Així, històricament, una bona estructuració dels recursos patrimonials sol significar un reclam de cara al turisme, i a més es converteix en un element de desenvolupament territorial. En part això és conseqüència del fet que el turisme cultural genera una despesa diària més elevada que les altres tipologies de turisme.

D’aquesta manera, patrimoni i turisme, han trobat una nova relació ja que el primer, impulsat pel segon, és vist cada cop més com un recurs productiu. La revalorització del patrimoni a través de la seva reutilització turística ofereix noves oportunitats per a la recuperació física i social i econòmica dels territoris on es localitza.

És, doncs, per tot plegat que hem de concebre al patrimoni com a un recurs amb molt de futur i és per aquest motiu, per tant, que hem d’entendre al pla de gestió com a una eina per a que la societat mallorquina pugui treure el màxim profit del seu patrimoni.

2.4. El Departament de patrimoni del Consell de Mallorca

El Departament de Patrimoni Històric, pertanyent al Consell de Mallorca, és a aquell qui vetla i té cura de tot aquell patrimoni del qual el Consell en té atribuïdes les competències en funció del que estableixen les lleis balears  6/1994 i 12/1998.

Per tant, avui en dia és el Departament responsable de portar endavant les tasques en matèria de gestió i protecció del patrimoni històric, en sentit ampli, que atribueix la legislació autonòmica al Consell de Mallorca.

Així, el departament comprèn un total de 21 tècnics i 4 auxiliars ocupats en diferents àrees de treball, a vegades anomenades seccions. Seccions que, en tot cas, serien teòriques, ja que no apareixen en la relació de llocs de treball pertinent. Però en tot cas, es segueix un funcionament intern al seu entorn.

D’aquesta manera les àrees esmentades serien les d’arqueologia, béns culturals, històrico-industrial, arquitectura, restauració, serveis jurídics i inspecció, a més dels dos caps de servei. Tot i que no hi ha una dedicació exclusiva a cada àrea ja que el patrimoni és molt transversal i per tant requereix d’alguns serveis que afecten a totes les àrees, com el geogràfic.

Al mateix temps, també podríem parlar de l’existència d’una àrea d’auxiliars administratius, que –a l’igual que la de serveis jurídics- per ventura és l’àrea que manco veiem reflectida en aquest pla per mor de les seves pròpies característiques. Però sí que hem de fer esment que tant la tasca del personal administratiu, com la dels serveis jurídics és imprescindible pel dia a dia i pel bon funcionament del departament.

D’altra banda, al marge de les àrees de treball a dalt esmentades també es compte amb dues brigades de patrimoni, una de les quals especialitzada en el patrimoni històrico-industrial.

La brigada de patrimoni, que compte amb 6 membres, moltes vegades sol ser requerida per participar en un nombre considerable d’intervencions sobre patrimoni històric que requereixen de l’actuació de personal especialitzat. Per exemple, en la neteja de vegetació de jaciments arqueològics.

Al seu torn, la brigada de patrimoni històrico-industrial, que es troba dividida entre el taller de restauració –amb 10 membres- i els picapedrers de la secció –que són 8-,  és aquella que s’encarrega de portar endavant la recuperació de molts elements patrimonials, com puguin ser els molins o –més recentment- les torres de defensa. Dita brigada posa el treball especialitzat en la reconstrucció d’elements de tipologia industrial amb caràcter patrimonial.

Pel que fa a les tasques del departament, hem de dir que l’estipulació d’objectius concrets i el seu acompliment es troben molt condicionats –principalment- per la gestió del dia a dia del departament.

No podem deixar al marge que a dia d’avui Mallorca compta amb 1901 elements declarats BIC i 34 declarats BC. Dels BIC, concretament, trobaríem 43 edificis eclesiàstics, 204 edificis defensius, 21 conjunts històrics, 1388 jaciments arqueològics, 3 jardins, 188 creus de terme i 54 altres elements patrimonials diversos. Hem de pensar que per la importància que té aquesta figura de protecció, per a qualsevol intervenció –sigui quina sigui- que s’hi realitzi, malgrat sigui de poca entitat, ja suposa la presentació d’un projecte que ha de ser aprovat pel departament. Per tant, una quantitat més que considerable de feina a tenir en compte.

A resultes d’això tenim que cada any es tramiten al departament devers 1000 expedients. Per exemple al 2014 foren 1012, al 2015 1042 i al 2016 957. A això també hi hem de sumar que diferents tècnics del departament també són membres representats diferents comissions, com la d’Urbanisme o que participen i col·laboren amb diversos ajuntaments de l’illa.

Igualment el departament també col·labora activament i dóna suport al Consorci de Pol·lentia, al del Museu Militar de Sant Carles, al Consell de Cultura Popular, a la Comissió Interinsular....etc.

Per tot plegat s’ha de tenir en compte que una part molt significativa de les tasques dels tècnics de la casa consisteix en analitzar i resoldre molts expedients que van entrant a diari al Consell, realitzar els informes per a la Comissió de Patrimoni, informar expedients diversos...etc. En poques paraules, la gestió i feina diària es menja més del 90% del temps del que disposen els tècnics.

Tot això es veu reflectit en els diferents MPC que s’han anat publicant als últims anys el darrer dels quals abraça el període comprès entre 2014 i 2015. No obstant això, cal recordar que aquí sols s’hi reflecteixen les intervencions autoritzades pel Departament que han generat memòria científica, per tant el volum de feina seria encara major. A tall d’exemple podem veure com el de 2010 a 2011 recull 347 intervencions, el de 2012 a 2013 309 intervencions i el de 2014 a 2015 402 intervencions.

D’aquesta manera, la principal conclusió, és que la gestió del dia a dia, és a dir informar els expedients a les ponències tècniques de patrimoni i després a les comissions polítiques que porta endavant el departament i els seus tècnics ocupa la major part del temps i dels esforços, deixant poc marge a la realització d’objectius propis. Cosa que no vol dir que no s’hagin pogut portar endavant temes importants relacionats amb molts d’àmbits com el patrimoni immaterial, projectes de recuperació històrico-industrials, incoació de BIC’s...etc.

Tot plegat s’ha de tenir en compte a l’hora de planificar objectius, ja que el seu acompliment anirà en funció del temps que permeti la gestió diària. Tenint en compte, a més, que és esperable que el volum de feina augmenti, ja que per cada nou BIC que es generi també augmenten els expedients que arriben. Però, principalment, es preveu que l’augment de volum de feina vengui donat pels projectes en matèria patrimonial que puguin ser finançats pel nou impost d’estades turístiques, el qual suposarà una inversió important que es derivarà en l’augment d’expedients a resoldre.

2.5. Informe DAFO

Abans d’entrar plenament en els objectius que es marca el pla de gestió cal fer una aturada i reflexionar sobre les avantatges i desavantatges que afecten al patrimoni de l’illa.

Per aquest motiu, podem veure tot seguit un informe de deficiències, amenaces, fortaleses i oportunitats que, tot i no ser exhaustiu, mostra la situació del patrimoni a Mallorca avui en dia, que l’amenaça i cap a on camina.

 

Debilitats	Amenaces
Desconeixement de  part del patrimoni per residents i turistes. En alguns casos, percepció del patrimoni més com una problemàtica que com un recurs. Escassetat de jaciments arqueològics visitables. Bona part del patrimoni es troba en mans privades. Manca d’intervenció a nivell municipal en la defensa del patrimoni. Dificultat per discernir entre iniciatives per revaloritzar el patrimoni cultural amb intencionalitat turístiques i aquelles altres que responen més a una “moda”.	No acompanyar els recursos patrimonials de diversos serveis.  Difícil accés a molts d’elements patrimonials. Mal estat d’un nombre significatiu d’elements i jaciments arqueològics. Falta de recorregut integral de patrimoni en l’àmbit mallorquí. La percepció per una part significativa de la població del patrimoni més com un mal de cap que com un bé.
Fortaleses	Oportunitats
Abundància patrimonial, de totes les èpoques. Àmplia distribució d’elements patrimonials sobre el territori. Consolidació d’elements culturals de primer ordre. Dues declaracions de patrimoni de la humanitat per la UNESCO.	Creació de sinèrgies entre entitats públiques i privades. Interrelació i coordinació de les institucions que tenen cura del patrimoni. (Aj. Palma, Govern Balear i Consell). Sorgiment de rutes basades en el patrimoni. Nombre creixent d’intervencions en elements patrimonials. Posada en marxa del Balears Archeoside. Pla de recuperació de molins. Pla de recuperació de torres de defensa.

2.6. Objectius  genèrics

Objectius genèrics del departament
Àmbit	Objectius	Mesures
		Curt termini (8 mesos aprox.)	Mitjà termini (16 mesos aprox.)	Llarg termini (24 mesos aprox.)
Protecció	Ø      Creació d’un protocol d’actuació immediata davant l’espoli.	Ø      Inici de les converses amb altres institucions implicades.	Ø      Redacció del protocol.	Ø      Difusió del protocol.
	Ø      Implementació del programa SOS patrimoni per a la defensa dels béns històrics.		Ø      Realització del programa.	Ø      Difusió del programa.
Intervenció Conservació Restauració	Ø      Continuar col·laborant amb l’església catòlica en el marc de la Comissió Mixta.	Ø      Tramitar les subvencions anuals per restauració de béns mobles de l’església catòlica.		Ø      Tramitar les subvencions anuals per restauració de béns mobles de l’església catòlica.
	Ø      Participar de la gestió patrimonial conjunta amb les altres illes a través de la Junta Interinsular de Patrimoni.
	Ø      Convocatòria d’una línia de subvencions per restaurar béns mobles relacionats amb la figura de Ramon Llull.	Ø      Tramitar la línia de subvencions per restauració dels diferents béns mobles que hi puguin tenir cabuda.
	Ø      Participar de la gestió de l’impost del turisme sostenible mitjançant la presentació de diferents projectes.
Difusió	Ø      Dotar a la pàgina web de patrimoni d’un major contingut i fer-la més àgil.
	Ø      Donar suport a la recerca històrica i promoure-la.
	Ø      Valorar la història i el patrimoni històric insular.
	Ø      Promoció de diferents jornades entorn al  patrimoni històric.
	Ø      Promoure l’edició de publicacions relacionades amb el patrimoni.
	Ø      Edició de diferents guies i itineraris relacionats amb el patrimoni.

2.7. Objectius per àrees

Àrea d’Arqueologia
Àmbit	Objectius	Mesures
		Curt termini (8 mesos aprox.)	Mitjà termini (16 mesos aprox.)	Llarg termini (24 mesos aprox.)
Protecció	Ø      Revisar la Carta Arqueològica i iniciar tant la delimitació dels jaciments, com la seva senyalització.	Ø      Inici de la revisió de la carta Arqueològica, incloent  l’ anàlisi DAFO, les seves mancances, les proposta de millora i l’anàlisi dels mitjans.	Ø      Revisió, posada al dia i millora de la Carta Arqueològica. Ø      Pla director de delimitació de jaciments arqueològics.
	Ø      Realitzar la carta de jaciments arqueològics subaquàtics i delimitació dels mateixos.	Ø      Iniciar les tasques per a l’elaboració de la carta arqueològica subaquàtica.	Ø      Pla director de registre i delimitació de jaciments subaquàtics.
	Ø      Iniciar els tràmits necessaris per posar en marxa un centre d’arqueologia.	Ø      Anàlisi dels recursos necessaris per la seva posada en marxa.
Intervenció Conservació Restauració	Ø      Millorar les subvencions per a la investigació i dinamització del patrimoni arqueològic, adaptant-les a les necessitats reals del col·lectiu.	Ø      Revisió de les línies estratègiques a subvencionar i el sistema de concessió  emprat.	Ø      Implementació d’un nou sistema de subvencions.
	Ø      Donar suport a la compra de jaciments arqueològics per part dels ajuntaments.
	Ø      Continuar amb el manteniment forestal de jaciments arqueològics.
	Ø      Projectes propis: Recuperació del conjunt de Bellpuig.	Ø      Aprovació i signatura del conveni amb l’Ajuntament d’Artà. Ø      Seguiment de l’inici de l’execució del conveni.	Ø      Seguiment de l’execució del conveni.	Ø      Seguiment de l’execució del conveni.
	Ø      Projectes propis: Intervenir a Sa Dragonera en col·laboració amb la conselleria de Medi Ambient.	Ø      Fase I: Proposta d’un Pla patrimonial per a Sa Dragonera.	Ø      Fase II: Posada en valor dels resultats de la fase anterior.	Ø      Fase III: Posada en valor dels resultats de la fase anterior.
	Ø      Projectes propis: Recuperació dels Aljubs del Castell d’Alaró.	Ø      Iniciar la intervenció arqueològica.	Ø      Continuació i seguiment.	Ø      Continuació i seguiment
	Ø      Projectes propis: Dinamitzar les restes     arqueològiques de Son Espases en col·laboració amb l’Hospital.	Ø      Primera fase: Creació del projecte vinculant-lo a la ruta del Císter.
	Ø      Projectes propis: Intervencions a  la ciutat romana de Pol·lentia.	Ø      Continuar col·laborant en les intervencions a la ciutat romana a través del consorci homònim.
Difusió	Ø      Arqueologia en xarxa: Portar a terme el projecte ARCHEOSITES.	Ø      Creació d’espais de coordinació tècnica entre l’ATB, la UIB, la Conselleria d’Educació, els ajuntaments, els equips d’intervenció i la secció d’arqueologia del col·legi d’humanitats.	Ø      Consolidació del model de gestió. Ø      Plans estratègics: Proposta per a l’elaboració d’un pla d’accions estratègiques conjuntes.	Ø      Elaboració d’un Pla de Difusió del  patrimoni arqueològic en xarxa.
	Ø      Posada en marxa de fòrums de debat entorn al patrimoni arqueològic.	Ø      Realitzar els primers fòrums de debat.
	Ø      Pla d’acció en difusió del patrimoni arqueològic en xarxa: Disseny de rutes i activitats a jaciments d’arreu de l’illa i difusió dels mateixos i les activitats que allà s’hi realitzin.	Ø      Posada en marxa d’un pla de treball.	Ø      Continuació de la posada en marxa del pla de treball.	Ø      Implementació del Pla Difusió del patrimoni arqueològic.
	Ø      Festival de cultura clàssica:  Mare Magnum.	Ø      Donar continuïtat al projecte amb la realització de la tercera edició del festival. Entre dia 30 de març i 2 d’abril del 2017.	Ø      Avaluació de la tercera edició (2017)	Ø      Donar continuïtat al projecte amb la realització d’una quarta edició del festival.
	Ø      Donar suport als estudis tècnics i a la difusió del projecte Cabrera XIV.

Àrea de Béns Culturals
Àmbit	Objectius	Mesures
		Curt termini (8 mesos aprox.)		Mitjà termini (16 mesos aprox.)	Llarg termini (24 mesos aprox.)
Protecció	Ø      Promoure la protecció, inventari i catalogació d’elements patrimonials.		Ø      Valoració i anàlisi de l’estat de la qüestió actual.
	Ø      Promoure un inventari del patrimoni marítim com a eina prèvia per a la creació d’un museu marítim		Ø      Continuar amb les tasques de catalogació d’embarcacions. .
	Ø      Informar diferents projectes d’obres relacionats amb BIC’s, plantejament de catàlegs de patrimoni municipal...etc.
	Ø      Seguiment dels expedients en que es requereixen tasques que es relacionin amb l’àmbit de la secció.
	Ø      Creació d’un protocol d’intervenció Béns d’interès cultural i béns catalogats.		Ø      Redacció del protocol.	Ø      Difusió del protocol realitzat.
	Ø      Seguiment de l’estat de conservació de la Sibil·la i realització d’informes que es remeten a la UNESCO periòdicament.				Ø      Seguir amb les tasques de control de l’estat de conservació.
	Ø      Protecció jurídica d’elements valuosos del patrimoni mitjançant l’aplicació  de les figures de bé d’interès culturals, de bé catalogat o de festes d’interès cultural.		Ø      Incoació del Béns d’interès cultural -que ja es troben en tràmit- següents: La Fàbrica nova de Sóller, col·leccions de Sa Nostra, la tècnica i els elements de pedra en sec i l’antiga central tèrmica d’Alcúdia, entre d’altres.	Ø      Continuar amb les mencionades tasques de protecció segons criteris de protecció establerts.	Ø      Continuar amb les mencionades tasques de protecció segons criteris de protecció establerts.
	Ø      Implantació d’ un pla director de gestió, conservació i protecció del patrimoni immaterial que marqui les principals línies d’actuació en aquest sentit, així com la dotació econòmica, personal necessari, criteris tècnics i metodologia a seguir.		Ø      Inici de la redacció i elaboració del pla.	Ø      Continuació de les tasques d’elaboració del pla de manera col·laborada i participativa.	Ø      Implementació del pla director en gestió, conservació, protecció i difusió del patrimoni immaterial.
	Ø      Impulsar la tasca del Consell Assessor de Cultura Popular actuant de forma conjunta amb el departament de cultura del mateix Consell Insular.
Intervenció Conservació Restauració	Ø      Continuar amb el programa de restauració de torres de defensa ja iniciat per aquesta mateixa direcció insular.	Ø      Fase I: Aprovació del programa i inici del mateix.			Ø      Fase II: Continuació de la restauració de torres ja marcades pel programa  aprovat.
	Ø      Assessorament de les tasques de restauració de Can Weyler.
	Ø      Consorci del Museu Militar de Sant Carles.	Ø      Continuar amb les tasques de suport al museu.		Ø      Continuar amb les tasques de suport al museu.	Ø      Continuar amb les tasques de suport al museu.
Difusió	Ø      Avaluar l’estat de la qüestió de l’inventari de béns de l’església catòlica.				Ø      Promoure la difusió de l’inventari de béns de l’església catòlica.
	Ø      Continuar amb les tasques de digitalització de l’inventari de béns de l’església catòlica.				Ø      Promoure la difusió de l’inventari de béns de l’església catòlica.
	Ø      Pla de difusió dels valors de la Sibil·la i del patrimoni immaterial, en general, adreçat tant a la comunitat educativa com al públic en general.	Ø      Elaboració d’una unitat didàctica sobre el tema per oferir als escolars.
	Ø      Difusió del programa de restauració i conservació de torres de defensa, així com els aspectes que hi puguin anar relacionats.	Ø      Programa de difusió  i exposició divulgativa entorn al paper de Binimelis en les fortificacions de l’illa.  Ø      Elaboració unitat didàctica sobre el tema per oferir als escolars.			Ø      Recreació de l’encesa de les torres.
	Ø      Iniciar el procés per a la creació de la Ruta del Císter vinculant-hi el projecte museogràfic de Son Espases o el monestir de la Real, entre d’altres.	Ø      Elaboració de la ruta			Ø      Posada en marxa de la ruta.
	Ø      Donar compliment al Pla Territorial de Mallorca posant en marxa la ruta de les tres fonts de la Vila (Palma).	Ø      Elaboració de la ruta. Ø      Iniciar la tramitació del pla especial.			Ø      Aprovació del pla especial. Ø      Posada en marxa de la ruta.
	Ø      Difusió de diferents tipus de patrimoni com puguin ser l’immaterial o l’oral.	Ø      Jornades entorn al casals històrics de Palma i el concepte de vida quotidiana. A fi de continuar amb la difusió de tipologies de patrimoni immaterial com la tèxtil, l’etnològica, la història oral, entre d’altres.
	Ø      Difusió de les exposicions del llit de la Mare de Déu morta, tant a Palma com a la Part Forana.	Ø      Elaboració del programa anual.			Ø      Elaboració del programa anual.
	Ø      Participar de plans nacionals com el pla de Monasterios y Conventos i el de Patrimonio Immaterial.
	Ø      Publicació de les diferents intervencions realitzades i de les memòries científiques corresponents.				Ø      Publicar l’MPC
	Ø      Donar suport al projecte de recuperació i promoció del betlem de les caputxines de Palma i al conjunt del seu fons patrimonial.	Ø      Donar suport a les activitats i a la difusió.		Ø      Donar suport a les activitats i a la difusió.	Ø      Donar suport a les activitats i a la difusió.

Àrea de patrimoni Històrico-Industrial
Àmbit	Objectius	Mesures
		Curt termini (8 mesos aprox.)	Mitjà termini (16 mesos aprox.)	Llarg termini (24 mesos aprox.)
Protecció	Ø      Realització d’un inventari de patrimoni ferroviari moble.	Ø      Inici del procés d’inventari.		Ø      Presentació de l’inventari.
	Ø      Inventari i catalogació de la maquinària de la Fàbrica Nova (Sóller).	Ø      Inici del procés d’elaboració.
	Ø      Elaboració d’un manual de bones pràctiques en termes de intervencions a patrimoni etnològic i tradicional.	Ø      Inici de l’elaboració del manual.	Ø      Presentació i distribució del manual.
Intervenció Conservació Restauració	Ø      Continuar amb el programa de recuperació i conservació de patrimoni moble i immoble, pre-industrial i industrial com a passa prèvia per a les tasques de manteniment i restauració.	Ø      Continuació del programa.	Ø      Continuació del programa.	Ø      Continuació del programa.
	Ø      Continuar amb el manteniment forestal de diversos elements.
	Ø      Portar a terme diferents restauracions en patrimoni històrico-industrial.	Ø      Restauració de la tafona de Conques. Ø      Restauració del conjunt etnològic de Pol•lèntia. Ø      Restauració del molí de Can Nofre. Ø      Restauració del molí de vent d’extracció d’aigua de Son Llàtzer. Ø      Manteniment dels nous molins inclosos en la ruta de l’Euroregió. Ø      Restauració de la batedora marca DO-GA, propietat de l’Ajuntament de Lloret de Vistalegre.	Ø      Intervencions menors als molins de la ruta prevista. Ø      Manteniment dels molins de vent d'extracció d'aigua propietat del Consell de Mallorca.	Ø      Desmuntatge de la maquinària de la farinera de Llubí.
	Ø      Programa de condicionament, restauració i posada en valor dels molins de vent d’extracció d’aigua del Pla de Sant Jordi	Ø      Restauració integral de diferents molins de vent d’extracció d’aigua del pla de Sant Jordi. Ø      Retirada d’elements deteriorats a molins de vent d’extracció d’aigua	Ø      Continuar amb el programa.	Ø      Continuar amb el programa.
	Ø      Iniciar la restauració de les màquines de la  Fàbrica Nova (Sóller).	Ø      Inici de les tasques de restauració.
	Ø      Manteniment dels diferents elements que formen part de la ruta europea: Molins, Sínies...etc.
Difusió	Ø      Continuar la difusió de  la Ruta Europea dels Molins.	Ø      Promoure les diferents rutes.
	Ø      Promoure un congrés internacional sobre Molinologia.	Ø      Inici de les tasques per posar en marxa el congrés.		Ø      Realització del congrés.
	Ø      Iniciar un projecte per a la revalorització del patrimoni ferroviari creant un possible circuit insular, juntament amb altres institucions.
	Ø      Elaboració d’un programa de visites al BIC de Son Torrella (Santa Maria).	Ø      Iniciar el programa de visites.
	Ø      Fer pedagogia i difusió del patrimoni industrial.	Ø      Elaborar una unitat didàctica sobre els molins del pla de Sant Jordi per a escolars.

Àrea d’Arquitectura
Àmbit	Objectius	Mesures
		Curt termini (8 mesos aprox.)	Mitjà termini (16 mesos aprox.)	Llarg termini (24 mesos aprox.)
Protecció	Ø      Redacció, tramitació i execució de projectes per part de la brigada de patrimoni.
	Ø      Informar diferents projectes d’obres relacionats amb BIC’s, plantejament de catàlegs de patrimoni municipal...etc.
	Ø      Participar en les comissions de centre històric de Palma, Binissalem i Muro.
	Ø      Seguiment dels expedients en que es requereixen tasques que es relacionin amb l’àmbit de la secció.
	Ø      Participació tècnica en BIC’s de l’àmbit de béns culturals.
Intervenció Conservació Restauració	Ø      Restaurar la capella i el molinet de la Beata de Valldemossa.		Ø      Signar el conveni.	Ø      Iniciar les tasques de restauració.
	Ø      Continuar la restauració de la Capella del Betlem a l’església de la Sang de Palma.	Ø      Iniciar la segona fase del projecte.		Ø      Finalització de l’obra i de la segona fase del projecte.
	Ø      Estintolament de la volta del molinet de la Beata a Valldemossa.		Ø      Signar el conveni i iniciar les obres.
	Ø      Recuperació dels Aljubs del Castell d’Alaró.		Ø      Iniciar les obres de recuperació.
	Ø      Restauració del tram de la Síquia de Baster que passa pel monestir de la Real, a Palma.		Ø      Posar en marxa els tràmits administratius.	Ø      Execució del projecte.
	Ø      Participar en el programa de recuperació de Torres de defensa.
	Ø      Iniciar la conservació i restauració de la cova del Beata Ramon Llull al Puig de Randa (Algaida).	Ø      Signatura del conveni i tramitació administrativa.		Ø      Finalitzar la intervenció.
	Ø      Subvencionar la redacció de catàlegs de patrimoni municipal.
Difusió	Ø      Participar de plans nacionals com el pla Catedrales o el pla de Emergencias y Riesgos en el Patrimonio Cultural.
	Ø      Visitar elements i realitzar informes consultius per a altres administracions.
	Ø      Assessorar a altres administracions o col·lectius.

Àrea de Restauració
Àmbit	Objectius		Mesures
			Curt termini (8 mesos aprox.)	Mitjà termini (16 mesos aprox.)	Llarg termini (24 mesos aprox.)
Protecció		Ø      Informar pel seguiment dels expedients en que es requereixen tasques de restauració i conservació.	Ø      Continuar amb les tasques de seguiment.	Ø      Continuar amb les tasques de seguiment.	Ø      Continuar amb les tasques de seguiment.
		Ø      Creació d’un protocol per a l’eliminació de graffitis en edificis catalogats.	Ø      Redacció del protocol.	Ø      Difusió del protocol realitzat.
		Ø      Creació d’un protocol per a dur a terme les subvencions de la Comissió Mixta del Consell Insular i el Bisbat de Mallorca.	Ø      Posada en comú del protocol dintre del marc de la Comissió Mixta.
		Ø      Continuar amb el projecte d’estudi de les imatges de la “Mare de Déu Morta” arreu de l’illa com a eina prèvia a una futura catalogació.	Ø      Revisió de l’estat actual del projecte.	Ø      Seguiment del projecte.	Ø      Finalització i difusió del projecte.
Intervenció Conservació Restauració		Ø      Continuar amb el projecte de Conservació i Restauració del Betlem de Jesús, a la Sang.
		Ø      Restaurar la Tafona de Conques.	Ø      Continuar amb les tasques de conservació i restauració.	Ø      Continuar amb les tasques de conservació i restauració.	Ø      Continuar amb les tasques de conservació i restauració.
		Ø      Realitzar el seguiment de les tasques de conservació i intervenció de Can Weyler, Bellpuig, Molí i Capella de la Beata de Valldemossa i dels aljubs del Castell d’Alaró.
		Ø      Seguiment de les tasques de restauració als Aljubs del castell d’Alaró.	Ø      Continuar amb les tasques de seguiment.	Ø      Continuar amb les tasques de seguiment.	Ø      Continuar amb les tasques de seguiment.
		Ø      Assessorar a altres institucions i col·lectius en matèria de restauració i conservació de béns patrimonials.
Difusió		Ø      Difusió de les tasques  realitzades en el Betlem de Jesús, a la Sang, impulsant també el seu estudi tant en el camp material com en l’immaterial, acompanyant la tasca amb jornades de divulgació.		Ø      Segones Jornades de difusió i divulgació del projecte.
		Ø      Continuar amb el projecte de difusió dels llits de la Mare de Déu morta mitjançant el seu inventari i altres accions específiques.

Àrea d’Inspecció del Patrimoni Històric
Àmbit	Objectius	Mesures
		Curt termini (8 mesos aprox.)	Mitjà termini (16 mesos aprox.)	Llarg termini (24 mesos aprox.)
Protecció	Ø      Efectuar un seguiment complert de las obres en execució de projectes sotmesos prèviament a l’informe de la Comissió de Patrimoni Històric, així com vetllar per l’estricte compliment dels acords adoptats per la  Comissió.
	Ø      Seguir inspeccionant i informant a instància dels arquitectes  els diferents projectes d’obres relacionats amb BIC’s, plantejament de catàlegs de patrimoni municipal...etc.
	Ø      Seguir inspeccionant i informant a instància del arqueòlegs les diferents intervencions autoritzades o no als jaciments de la Carta Arqueològica
	Ø      Dur a terme d'ofici la inspecció sistemàtica de tot tipus de béns culturals d'acord amb criteris  lògics.	Ø      Continuar amb la inspecció sistemàtica dels BIC Edificacions Defensives i la Carta Arqueològica	Ø      Continuar amb la inspecció sistemàtica dels BIC Edificacions Defensives i la Carta Arqueològica.	Ø      Continuar amb la inspecció sistemàtica de la Carta Arqueològica. Ø      Iniciar la inspecció dels BIC Edificis Religiosos.
	Ø      Atendre les consultes efectuades per  la Comissió o la ponència Tècnica de Patrimoni Històric, per altres organismes de la institució o per altres administracions, en matèria pròpia de les nostres competències.

2.8. Sistema d’avaluació i assoliment d’objectius

Com ja s’ha fet menció més amunt, aquest pla de gestió pretén ser realista, realitzable i també avaluable.

L’avaluació de l’assoliment dels objectius es fa d’una manera simple. Mitjançant una graella consemblant a les de calendarització, però en la qual s’inclou un espai per marcar si les mesures a prendre per acomplir l’objectiu –ja sigui a curt, mitjà o llarg termini- s’han portat a terme.

En aquest cas hem de recordar que el pla divideix tres espais temporals, per tant això significa que en el moment que cada període finalitzi, és a dir, cada vuit mesos s’ha de fer la revisió dels objectius a veure si s’han acomplit en el temps previst o no.

La metodologia del pla ja explica que això es farà a través de tres ítems: no-assolit, parcialment assolit i assolit. Hem de tenir en compte que aquests són relatius, ja que la feina no es pot comptabilitzar amb percentatges exactes, per la qual cosa aquests serien aproximats.

Així, es tractaria que cada vegada que vencés un termini s’aniria mirant mesura per mesura quin és el seu grau d’assoliment. Una vegada fet això sabríem quantes de les mesures previstes s’han assolit, quantes parcialment i quantes no s’haurien assolit. Això, al seu torn, es podria traslladar a un gràfic de percentatges que mostraria el nivell d’assoliment global del pla en el moment de cada avaluació i a més, de manera concreta, podríem saber quins aspectes es portarien a terme més a poc a poc i per tant es podrien potenciar.

Podeu veure un exemple de graella adaptada per a l’avaluació d’assoliment d’objectius tot seguit:

Secció de--------
	Objectius	Curt termini		Mitjà termini		Llarg termini
Protecció
Intervenció, conservació, restauració
Difusió

Ítem no-assolits = NA

Ítem parcialment assolits = PA

Ítem assolit = A

Nombre total d’ítems		100%
Ítems no-assolits		%
Ítems parcialment assolits		%
Ítems assolits		%