Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l’informe tècnic amb proposta de resolució de dia 31 de juliol de 2017, i d’acord amb l’article 6 del Decret 29/2009, de 8 de maig d’organització, funcions i règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (endavant CMAIB) i l’Acord del Ple de la CMAIB sobre la delegació de competències del Ple en el seu President (BOIB núm. 168 de 14/11/2015),

RESOLC FORMULAR:

L’informe d’impacte ambiental, del projecte substitució de punts de suport de la línea de transport 132kV Mercadal- SE Dragonera, Termes Municipals de Es Mercadal, Alaior i Maó, promogut per Red Eléctrica de España amb els  termes següents:

1.Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Aquest projecte es tramita segons la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears d’acord amb l’article 14, Àmbit d’aplicació de l’avaluació d’impacte ambiental apartat 1.c ) qualsevol modificació de les característiques d’un projecte consignat en l’annex I o en l’annex II, quan aquesta modificació compleixi els llindars que estableix l’annex I.

D’acord amb l’anterior el projecte serà objecte d’una Avaluació d’Impacte Ambiental Ordinària i s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la llei 21/2013, de 9 de desembre,  d’avaluació ambiental, junt amb l’article 17 de la Llei 12/2015, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

A més d’acord al que preveu l’article 47.5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, per tal de determinar si un projecte s’ha de subjectar a Avaluació d’Impacte Ambiental Ordinària s’han de tenir en compte els criteris descrits a l’Annex III, característiques i ubicació del projecte, així com les característiques del potencial impacte.

2.Descripció i ubicació del projecte

a.Es pretén, degut a la seva oxidació i corrosió, la substitució de tots els suports de la línia de transport de energia elèctrica a 132 kV SE Mercadal - Dragonera. Originaria de l'any 1975, consta de conductor LARL-280 HAWK i té una longitud de 15,5 km.

b.Se substituiran suports, ferramentes, conductor i aïllament de vidre per compòsit de la línia existent.

i.Suports: Substitució de la totalitat dels suports de gelosia del circuit per altres idèntics de les mateixes sèries. En total es volen substituir 45 suports, dels quals 6 són d'amarratge i 39 de suspensió. No està prevista la substitució dels ancoratges ni fonaments, però es pretén verificar l'estat de les peanyes i el cap dels ancoratges i reparar-los si s'estima convenient.

ii.Aïllaments: Es pretén actuar sobre l'aïllament d'un total de 45 suports, dels quals 6 són d'amarratge (nº 1, 5, 7, 9, 11 i 45) i 39 de suspensió i en les cadenes d'amarratge dels pòrtics de les dues subestacions. Es doblarien les cadenes d'amarratge i 7 de suspensió per encreuament amb carreteres. Les cadenes actualment instal·lades estan compostes per 13 unitats de plats de vidre tipus F120PZ de SEDIVER (línia de fuga 390 mm, 146 mm de pas i norma 16). Es pretén substituir el vidre per bastons de material compost d'una línia de fuga igual o superior a l'actual, de norma 16, d'una longitud inferior, i amb unes característiques elèctriques i mecàniques iguals o superiors a les cadenes actuals. Les cadenes d'amarratge es doblarien i les de suspensió es deixarien únicament amb un bastó, a excepció de les ubicades a suports que requereixin seguretat reforçada (pe encreuament de carreteres). Es comptabilitzen 208 bastons de compòsit, 84 de les cadenes d'amarratge doblades i 124 de suspensió. La línia de fuga total és de 5.460 mm i el nivell d'aïllament de 37,65 mm / kV.

iii.Ferramentes: Es pretén substituir la ferramenta completa de les 42 cadenes d'amarratge dobles, el de 110 cadenes de suspensió senzilles i el de 7 cadenes de suspensió dobles (suports nº 2, 4, 5, 6, 7, 16 i 17), incloent les grapes d'amarratge i de suspensió i la ferramenta necessària per a doblegar les cadenes que corresponguin. Es preveu ferramenta addicional necessària, tipus grillons o allargadors, per a mantenir les distàncies de les cadenes i mantenir així la mateixa regulació actual.

c.El projecte preveu en alguns dels punts la creació d’accessos i en tots el casos la creació de zones de treball junt a les torres. Això implicaria el desbrossament o tala de vegetació natural pertanyent a Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) en alguns casos.

d.La seqüència d'accions necessàries per a completar la substitució dels suports que poden tenir impacte sobre el medi és: transport de suports des del magatzem del fabricant fins a l'obra; transport des del magatzem de REE fins l’obra de la resta de materials i ferramentes requerits; reparació i/o elaboració d'accessos amb explanació i emplenament si fos necessari; picat i reposició de peanyes; sanejament i reforçament d'ancoratges, en cas de ser necessari; instal·lació / reparació de posades a terres; armatge i hissada dels nous suports; enganxament, regulació i engrapament de conductors i CT; instal·lació d'accessoris en conductors i cable de terra; desmuntatge dels suports actuals; i restitució dels camins d'accés, en aquells casos en què sigui necessari.

e.Les possibles afeccions ambientals a priori són: La línia es troba afectada per risc d'inundació entre els suports 6 i 10 (barranc d'en Rellotget), amb els suports 7, 8 i 9 situats en zona inundable; hi ha risc d'incendi al voltant dels suports 31 i 32; hi ha risc alt de vulnerabilitat dels aqüífers a l'àrea entre els suports T-37 i T-38; la línia sobrevola els espais de la xarxa Natura 2000, ZEPA ES0000385 Barbatx, LIC5310126 Puig Malet i Santa Eularieta i passa molt a prop de la ZEPA ES0000386 Capell de Ferro, i relativament a prop de les ZEPA ES000235 De s’Albufera a Sa Mola, ES0000234 S’Albufera des Grao, ES0000237 Des Canutells a Llucalari;  en el cas de la ZEPA ES000385 coincideix amb l'ANEI del Toro (entre els suports T-1 i T-6), i sobrevola una zona ANEI-AANP d'alzinar (a l'entorn dels suports núm. 11 i 12) on hi ha una faixa; les actuacions previstes afecten puntualment a Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC): 9320 boscos d’Olea i Ceratonia, 9540 pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics i 9340 Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia, així com passen per damunt d’altres HIC com 92D0 Galeries i matolls riberencs termomediterranis (Nerio-Tamaricetea i Securinegion Tinctoriae); algunes Espècies d’Interès Comunitari (EIC), Catalogades o amb estat de vulnerabilitat o perill d'extinció podrien ser afectades, concretament és el cas de Rinolophus ferrumequinum, Bufotes viridis, Testudo hermanni, Emis obicularis, Anthus campestris, Burhinus oedicnemus, Caprimulgus europaeus, Falco peregrinus, Galerida theklae, Hieraaetus pennatus, Milvus milvus, Neophron percnopterus o Sylvia undata.

f.La línia i els accessos estan pròxims a diversos nuclis de població (Es Mercadal, Alaior, l'Argentina i Maó), a pacel·lacions amb habitatges a sòl rústic (T-40), a Llocs, a jaciments prehistòrics BIC com l’Hipogeu de Biniai Nou (T-38), i travessa una zona de pedreres en explotació a l'est d'Alaior.

3.Consultes a les administracions publiques afectes i persones interessades

D’acord amb l’article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s’han realitzat consultes a les següents administracions previsiblement afectades per la realització del projecte:

a.Departament d’Ordenació Territorial i Turística i Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca; Ajuntaments de Maó, Alaior i Es Mercadal; Servei de Protecció d’Espècies, Servei de Planificació al Medi Natural i Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat; i  Servei d’aigües superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics.

b.El dia 6 d’abril de 2017, es rep a la CMAIB resolució per part del Conseller executiu de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca que inclou informe transcrit literalment en relació a la consulta efectuada al Departament de Cultura i Educació, on es recomana formular les següents observacions: que en cas d’aparèixer restes arqueològiques es procedeixi immediatament a la paralització de les obres i que s’informi d’aquesta, enviant l'informe a l'administració competent en matèria de cultura, qui prendrà les mesures oportunes de protecció sobre el nou jaciment; que només se facin aquells moviments previstos al projecte; que no s’han avaluat els Bens d’Interès Cultural catalogats pels PGOU i NNSS dels ajuntaments implicats, ni els bens localitzats amb posterioritat al Registre de BIC, encara que aquesta mancança estaria suplerta per la prospecció de l’arqueòleg director dels treballs; i que s’han d’aplicar les mesures preventives plantejades a la memòria del CIME i hauran de ser vetllades per l’arqueòleg professional director de la intervenció arqueològica preventiva autoritzada.

c.El dia 26 de maig de 2017, es rep a la CMAIB document i informe en relació a la consulta efectuada al Servei de Protecció d’Espècies del Departament de Medi Natural de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, que informa favorablement sempre i quan les noves esteses s’adaptin al RD 1432/2008, de 29 d’agost. A més, demana evitar els mesos d’abril a juliol, per a evitar efectes sobre els passeriformes Anthus campestris, Burhinus oedicnemus, Caprimulgus europaeus, Galerida theklae i Sylvia undata, així com també demana parar esment a la detecció de Testuto hermanni.

4.Anàlisi dels criteris de l’annex III de la Llei 21/2013

S’han analitzat els criteris de l’annex III de la Llei 12/2016 de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de Illes Balears i es contempla que el projecte pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient:

a.Característiques del projecte: Es pretén, degut a la seva oxidació i corrosió, la substitució de tots els suports de la línia de transport de energia elèctrica a 132 kV SE Mercadal - Dragonera. Originaria de l'any 1975, consta de conductor LARL-280 HAWK i té una longitud de 15,5 km. Se substituiran suports, ferramentes, conductor i aïllament de vidre per compòsit de la línia existent. El projecte preveu en alguns dels punts la creació d’accessos i en tots el casos la creació de zones de treball junt a les torres. El desenvolupament del projecte és el següent: transport de suports des del magatzem del fabricant fins a l'obra; transport des del magatzem de REE fins l’obra de la resta de materials i ferramentes requerits; reparació i/o elaboració d'accessos amb explanació i emplenament si fos necessari; picat i reposició de peanyes; sanejament i reforçament d'ancoratges, en cas de ser necessari; instal·lació / reparació de posades a terres; armatge i hissada dels nous suports; enganxament, regulació i engrapament de conductors i CT; instal·lació d'accessoris en conductors i cable de terra; desmuntatge dels suports actuals; i restitució dels camins d'accés, en aquells casos en què sigui necessari.

b.Ubicació del projecte: Les actuacions previstes es situen en terrenys dels termes municipals d'Es Mercadal, Alaior i Maó. L’àrea objecte del projecte es veu afectada per diverses figures de protecció, doncs la instal·lació sobrevola els espais de la xarxa Natura 2000 ZEPA ES0000385 Barbatx i LIC5310126 Puig Malet i Santa Eularieta; passa molt a prop de la ZEPA ES0000386 Capell de Ferro; i passa relativament a prop de les ZEPA ES000235 De s’Albufera a Sa Mola, ES0000234 S’Albufera des Grao, ES0000237 Des Canutells a Llucalari; afecta zones fora de la xarxa Natura 2000 habitades per EIC;  en el cas de la ZEPA ES000385 coincideix amb l'ANEI del Toro (entre els suports T-1 i T-6), i sobrevola una zona ANEI-AANP d'alzinar (a l'entorn dels suports núm. 11 i 12), així com zones ARIP, ANIT, I AIP; a més gran part de la línia sobrevola l’àrea d’importància per les aus (IBA) de SEO / BirdLife Barrancs i Pinars Centrals de Menorca.

c.Característiques del potencial impacte: El projecte pot causar i les seves instal·lacions existents causen ja en zones especials de conservació, el deteriorament dels hàbitats naturals i dels hàbitats d'espècies, així com alteracions que repercuteixen en les espècies que han motivat la designació de les zones pel que fa als objectius de la Directiva d’Hàbitats. La existència de faixes contra incendis i la creació d’accessos i de zones de treball junt a les torres, implica ja en algunes zones i implicaria a d’altres el desbrossament, tala de vegetació natural i desmunts a HIC, en concret: 9320 boscos d’Olea i Ceratonia, 9540 pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics i 9340 Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia, així com passen per damunt d’altres HIC com 92D0 Galeries i matolls riberencs termomediterranis (Nerio-Tamaricetea i Securinegion Tinctoriae). La reserva sine die d’aquest espai amb les implicacions de servitud ambiental i territorial que provoca la instal·lació, a nivell biòtic determina efectes significativament negatius sobre la fauna i la flora a més dels efectes derivats de la fragmentació territorial de les faixes, l’ocupació d’espai, o el condicionaments de camins que s’uneix a la tendència actual de fragmentació dels espais xarxa Natura 2000.

L’emplaçament d’instal·lacions determina la pèrdua de territori emprat de l’espai xarxa Natura 2000 i d’àrees de distribució d’algunes EIC, Catalogades o amb estat de vulnerabilitat o perill d'extinció que podrien ser afectades per electrificació, col·lisió i alteracions durant èpoques de nidificació i cria, és el cas entre d’altres de Rinolophus ferrumequinum, Bufotes viridis, Testudo hermanni, Emis obicularis, Anthus campestris, Burhinus oedicnemus, Caprimulgus europaeus, Falco peregrinus, Galerida theklae, Hieraaetus pennatus, Milvus milvus, Neophron percnopterus o Sylvia undata. A més la línia es troba afectada per risc d'inundació entre els suports 6 i 10 (barranc d'en Rellotget), hi ha risc d'incendi al llarg de l’extensió de gran part de l’itinerari; hi ha risc alt de vulnerabilitat dels aqüífers; hi ha una desnaturalització paisatgística, desequilibri i disharmonia estètica per l’existència i reimplantació de torres i catenàries; el desbrossament, tala i els moviments de terres o desmunts poden fer aparèixer nous jaciments arqueològics no coneguts o no plantejats al Document Ambiental; i el projecte podria tenir efectes combinats amb altres plans o projectes, ja autoritzats, en curs d'autorització o amb necessitats futures conegudes a dia d’avui.

5.Conclusions de l’Informe d’impacte ambiental

Primer. Subjectar a Avaluació d’Impacte Ambiental ordinària el projecte de substitució de punts de suport de la línea de transport 132kV Mercadal- SE Dragonera, Termes Municipals de Es Mercadal, Alaior i Maó, promogut per Red Eléctrica de España, d’acord amb els criteris de l’annex III de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

L’Estudi d’Impacte Ambiental contindrà com a mínim el que estableixen, l’article 35 de la Llei 21/2013 de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l’Annex VI, i l’article 17.5 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost,  d’avaluació ambiental de les Illes Balears en matèria de paisatge, així com les consideracions següents:

1.S'han d'avaluar totes les actuacions previstes en les diverses fases, així com tots els factors ambientals afectats.

2.S’haurà d’avaluar el deteriorament dels hàbitats naturals i dels hàbitats d'espècies, així com les alteracions que repercuteixin en les espècies que motivaren la designació de les zones de la xarxa Natura 2000, en la mesura que aquestes alteracions puguin tenir un efecte apreciable pel que fa als objectius de la Directiva d’Hàbitats. Entre d’altres, l’avaluació d’impactes acumulats i perdurables en el temps o de llarga durada d’una instal·lació de 42 anys, haurà d’incloure aquests: fer faixes als HIC que sobrevola; afectar EIC; reservar servituds de pas per a camins de nova planta amb possibilitat de ser reoberts, desbrossats o desmuntats a mesura que pugui ser necessari; consum de territori; fragmentació d’hàbitats; alteracions de caràcter irreparable d’un valor natural; i abocament a la no funcionalitat dels espais de la xarxa Natura 2000

3.S’han d’avaluar alternatives al projecte menys perjudicials, tan des del punt de vista dels objectius de la xarxa Natura 2000 on s’ha d’aconseguir un impacte ambiental zero o el menys possible, com des del punt de vista paisatgístic. Amb l'objectiu de complir amb l'article 6.2 de la Directiva d'Hàbitats i amb el de disminuir el deteriorament que les operacions del projecte provoquen és necessaria una avaluació minuciosa sobre el traçat, que aporti alternatives compatibles amb les necessitats per a les que es projecta, i que sigui alhora el més respectuós amb l'entorn pel qual transcorre. Ha de presentar les possibles solucions alternatives per tal d'escollir la més idònia després d'una anàlisi multicriteri on es faci compatible el respecte al medi ambient i al paisatge i les accions que es pretenen dur a terme. Les alternatives hauran d’incloure diversos itineraris de soterrament total de la línia seguint línees de comunicació, i en qualsevol cas s’avaluarà la desnaturalització del paisatge, el desequilibri i la disharmonia estètica que provoquen les catenàries i les torres, tot això fugint de la infravaloració de la seva intrusió al paisatge i de la seva envergadura física. El projecte ha d'avaluar les solucions adequades per a minimitzar i/o esmorteir la seva presència en el paisatge rural, evitant itineraris que responguin únicament a criteris funcionals. L’avaluació haurà de tenir en compte al mateix temps l’afirmació del TSJUE: un traçat d'una línia d'alta tensió pot ser modificat, però, una zona protegida no pot ser desplaçada i el mateix argument és vàlid per a les espècies amenaçades que habiten la zona.

4.S’haurà d’avaluar en quines èpoques no es pot desenvolupar qualsevol tipus d’actuació o renous per causes de nidificació i cria segons el comportament de cada una de les espècies mencionades a la fitxes normalitzades de dades de la xarxa Natura 2000, i d’aquelles que puguin estar protegides, catalogades o amenaçades fora d’aquesta.

5.S’haurà d’avaluar la presència de l’espècie en perill d’extinció Testudo hermanni, i un procediment de translocació dels individus fora de la zona d’acció de l’obra dins una àrea pròxima.

6.Per donar compliment a l'art. 6.3 de la Directiva d'Hàbitats s’haurà de realitzar una adequada avaluació dels efectes sinèrgics i acumulatius de totes les instal·lacions que puguin afectar a aquest espai, estiguin incloses o no a altres plans o projectes ja autoritzats o en curs d'autorització, amb referències a cadascun d’ells com pot ser-hi el cas de les distintes línies elèctriques d’alta tensió existents a Menorca que hagin dut o hagin de dur a terme el mateix tipus de manteniment ja que la combinació de diversos impactes menors pot produir un impacte apreciable. Aquestes instal·lacions poden estar ubicades, fins i tot, físicament fora de la xarxa Natura 2000, però produir impacte sobre la mateixa.

7.S’hauran d’avaluar per a l’alternativa aèria del l’itinerari de l’estesa elèctrica mesures que evitin la col·lisió i electrocució a totes les àrees plantejades al RD 1432/2008, de 29 d’agost, a les IBA de SEO/BirdLife i a tota aquella zona d’influència d’EIC fora de la xarxa Natura 2000.

8.S’haurà d’avaluar la restitució del medi amb posterioritat als treballs en dos sentits:

a.Replantat i revegetació amb espècies adequades des del punt de vista fitosociològic, provinents de vivers de planta autòctona i, amb característiques de color, forma i textura que permetin una total integració amb les formacions naturals adjacents, com a mínim amb la proporció de tres nous peus per individu eliminat. Tot això considerant que la ubicació de les zones d’aplec de materials i campes de treball es farà preferentment en àrees desproveïdes de vegetació.

b.Avaluació d’un protocol que eviti els despreniments de materials i l’erosió, defugint transformar el perfil natural del terreny o destruir els horitzons superiors del sòl.

9.Tal com exposa la resolució de 23/03/2017 per part del Conseller executiu de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca que inclou informe transcrit literalment en relació a la consulta efectuada al  Servei de Patrimoni:

-S’hauran d’avaluar les condicions (en cas d’aparèixer restes arqueològiques es procedirà immediatament a la paralització de les obres; que només se facin aquells moviments previstos al projecte; i avaluar tan els Bens d’Interès Cultural catalogats pels PGOU i NNSS dels ajuntaments implicats com els localitzats amb posterioritat a la realització de l’AIA simplificada) i l’aplicació de les mesures preventives (abalisaments a elements a prop de T-41, T-39, T-38 i T-14; noves prospeccions a T-40 i a jaciment de Talatí de Baix Nou; neteja d’àrees amb cura a zones concretes a prop de T-38, T-37 o T-36; no modificació de l’accés a T-28, emprar accés nord a T-21 i vigilància arqueològica intensiva durant l’execució de les obres) de l’autoritat competent en matèria de cultura, així com els llocs pendents de prospectar a l’AIA simplificada.

10.S’hauran d’avaluar els elements etnològics no protegits especificant localitzacions, tipologia, número d’afeccions o metres lineals afectats i restitució, cercant l’afecció mínima, encara que possible, i plantejant alternatives si fos factible.

11.S’haurà d’avaluar tan el risc d’incendi a totes les àrees xarxa Natura 2000 com als APR d’incendis, així com també un protocol adequat per a evitar qualsevol risc d’incendi derivat de l’execució de l’obra.

12.S’haurà de avaluar un protocol per a evitar la contaminació del sòl i de l’aigua, així com les afeccions que se podrien causar al domini públic hidràulic de les aigües superficials.

 D’acord amb l’article 39 de la Llei 21/2013, dins el procediment substantiu, juntament amb la documentació exigida per la legislació sectorial, el promotor presentarà una sol·licitud d’inici de l’avaluació d’Impacte Ambiental Ordinària, juntament amb la documentació següent:

-Document tècnic del projecte

-L’estudi d’impacte ambiental 

D’acord amb l’article 36 de la Llei 21/2013 l’òrgan substantiu sotmetrà el projecte i l’estudi d’impacte ambiental a informació pública durant un termini no inferior a trenta dies, mitjançant la publicació al BOIB i si escau a la seva seu electrònica.

A més, tal com es preveu a l’article 37 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d’informació pública, l’òrgan substantiu consultarà a les administracions públiques afectades i a les persones interessades. Es considera que s’han de realitzar les consultes següents:

-Departament Tècnic de Coordinació i Gestió de l’Aigua de la DG de Recursos Hídrics.

+Servei d’Aigües Superficials. Direcció General de Recursos Hídrics.

-Departament de Medi Natural de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat.

+Servei de Protecció d’Espècies

+Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (APRs Incendis)

+Servei de Planificació al Medi Natural (Xarxa Natura 2000)

-Departament d’Ordenació Territorial i Turística (Consell Insular de Menorca).

-Departament de Cultura i Educació- Servei de Patrimoni (Consell Insular de Menorca)

-Ajuntament des Mercadal.

-Ajuntament d’Alaior

-Ajuntament de Maó

-GOB (Menorca)

Segon. Es publicarà el present informe d’impacte ambiental a la seu electrònica de la CMAIB i al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d’acord amb el que disposa l’article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’AA. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al Subcomitè d’AIA.

Tercer. L’informe d’impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s’hagués procedit a l’autorització del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d’acord amb el que disposa l’article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L’informe d’impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l’acte, si és el cas, d’autorització de projecte, d’acord amb el que disposa l’article 47.6 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma,  6 de setembre de 2017

El president de la CMAIB,

Antoni Alorda Vilarrubias