Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA

CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AGRICULTURA I PESCA

Núm. 9578
Resolució del president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, per la que es formula l’informe d’impacte ambiental del projecte d’utilització de RAP (Reclaimed Asphalt Pavement), dins un procés productiu existent de fabricació de mescles bituminoses en calent, a la Planta Marini, ubicada en la pedrera Es Coll de Sa Grava Sant Miquel, en el terme municipal de Montuïri, promogut per Aglomerados Bituminosos S.A. (136a/2016)

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Vist l’informe tècnic amb proposta de resolució de dia 24 de juliol de 2017, i d’acord amb l’article 6 del Decret 29/2009, de 8 de maig d’organització, funcions i règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (endavant CMAIB) i l’Acord del Ple de la CMAIB sobre la delegació de competències del Ple en el seu President (BOIB núm. 168 de 14/11/2015),

RESOLC FORMULAR:

L’informe d’impacte ambiental del Projecte d’utilització de RAP (Reclaimed Asphalt Pavement), dins un procés productiu existent de fabricació de mescles bituminoses en calent, a la Planta Marini, ubicada en la pedrera Es Coll de Sa Grava Sant Miquel, en el terme municipal de Montuïri, promogut per Aglomerados Bituminosos S.A. amb els  termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Aquest projecte es troba inclòs dins l’annex II, Grup 7 Altres projectes apartat a) Instal·lacions de residus no previstes en l’annex I de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

Per tant, com a projecte inclòs a l’annex II de la Llei 11/2006, d’acord al que s’indica a la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca sobre tramitació de les avaluacions ambientals, s’ha de seguir la tramitació ambiental com a Avaluació d’Impacte Ambiental Simplificada establerta al capítol II secció 2ª de la Llei 21/2013.

D’altra banda, en base a la data d’entrada del projecte a la CMAIB (02/08/2016), no hi resulta d’aplicació en aquest expedient la Llei 12/2016, de 17 d’agost, la qual va entrar en vigor en data 21/08/2016.

2.Descripció i ubicació del projecte

L’objectiu de la tramitació del projecte consisteix en obtenir l’autorització administrativa del Servei de Residus i Sòls Contaminats per a l’activitat de valorització i eliminació de RAP (Reclaimed Asphalt Pavement).

El RAP és un material amb un elevat potencial de reutilització, tant dels àrids com del lligant (betum) que conté. Aquest material prové d’excedents de fabricació de mescles asfàltiques i també de demolicions o fresats de ferms bituminosos.

La utilització de RAP permet reduir la quantitat de materials nous que s’utilitzen en el procés productiu d’aglomerats bituminosos.

El RAP que s’utilitzarà en el projecte que s’avalua provindrà d’excedents de fabricació i de les obres de conservació i rehabilitació de les carreteres de Mallorca.

La valorització d’aquests residus es durà a terme dins el marc de l’activitat de producció d’aglomerats asfàltics convencionals que ja es desenvolupa actualment en una instal·lació industrial anomenada “Planta Marini”. 

La Planta Marini s’ubica en la parcel·la 1014, del polígon 11 del TM de Montuïri. Aquesta parcel·la forma part de la pedrera “Es Coll de Sa Grava Sant Miquel”.

La parcel·la del projecte es troba situada a uns 2 Km a l’est del nucli urbà de Montuïri.

Amb el projecte es pretén introduir en el procés productiu d’aglomerats bituminosos aproximadament un 15% de RAP, per a la seva valorització.

 

D’acord amb la documentació presentada, s’estima que la incorporació d’un 10% de RAP en el procés de fabricació d’aglomerats asfàltics en calent implica l’estalvi d’un 10% d’àrids i un 0,4 % de lligant. A més, es redueix el consum energètic i la quantitat de residus que s’han de gestionar i s’estalvien recursos naturals (àrids).

Actualment, la Planta Marini té una capacitat de producció de mescles bituminoses en calent de 200 tones/hora. El promotor ja hi ha incorporat a les instal·lacions la tecnologia necessària per a introduir el RAP com a part del procés productiu, per tant no serà necessari modificar les instal·lacions existents.   

Les mescles bituminoses que contenguin RAP hauran de tenir un comportament mecànic i capacitat de reforç anàloga a les de mescles convencionals. Per això, es necessari que el RAP arribi a una temperatura suficientment elevada per permetre la fluïdificació del lligant reciclat i la seva mescla amb el nou lligant. Al mateix temps s’ha d’evitar el sobreescalfament dels àrids continguts en el RAP, ja que això pot deteriorar el lligant per xoc tèrmic. La temperatura necessària es troba al voltant dels 160º i coincideix amb la que ja s’utilitza actualment per a la fabricació de mescles convencionals.

La Planta Marini disposa d’una tècnica d’escalfament indirecta que s’utilitza en instal·lacions continues de tambor- secadora- mescladora. A la part frontal del tambor s’introdueixen els àrids, que s’eixuguen i escalfen; enmig del tambor s’introdueix la mescla a reciclar i, en la part posterior s’afegeix el betum. D’aquesta manera, els àrids actuen com a pantalla per evitar l’acció directa de les flames sobre el RAP i el material a reciclar s’encalenteix per transferència de calor. D’altra banda, els materials es mouen al llarg del tambor pel seu moviment de rotació.     

En el procés de fabricació a més del RAP s’hauran d’afegir àrids i lligants nous i, a vegades un agent que permeti rejovenir el lligant que es recicla. Aquest procediment permet obtenir mescles bituminoses homogènies. 

No s’admetran residus perillosos en el procés productiu. Per tant, no s’utilitzaran mescles bituminoses que contenguin quitrà d’hulla (codi LER 17.03.01) ni quitrà d’hulla i productes enquitranats (codi LER 17.03.03). En el cas de que per l’antiguitat dels materials que s’han de demolir o fresar es sospiti que poden contenir residus perillosos es prendrà una mostra i s’analitzaran. Una vegada que el material es consideri apte per entrar en el procés productiu, es capolarà  mecànicament i si és possible es realitzarà la separació granulomètrica en la mateixa zona d’obra. En el cas de que no sigui possible, el RAP es traslladarà a la parcel·la de la planta asfàltica on es triturarà i es farà la separació granulomètrica.  En determinats casos pot ser necessari un segon capolament dels materials.

Els materials capolats i separats en funció de la seva granulometria s’arreplegaran i es protegiran dels factors meteorològics mitjançant sostres o bé tapant els aplecs amb teles protectores impermeables.    

La capacitat total d’emmagatzematge de RAP serà com a màxim de 20.000 tones.  

La Planta Marini consta dels elements següents:

-Unitat predosificadora, de 4 compartiments cada un d’ells amb una cinta extractora.

-Garbell de rebuig (que determina la mida dels materials que hi poden entrar).

-Secadora- mescladora

-Cremador de fuel pesant

-Automatismes d’aturada i posada en funcionament i sistemes de control del procés productiu.

-Sistema d’emmagatzematge i dosificació del filler (de recuperació o aportació) i introducció en la secadora – mescladora.

-Sitja d’emmagatzematge

-Caldera d’oli tèrmic

-Cisternes tèrmiques, cada una d’elles amb capacitat de 45.000 l (on s’encalenteix el betum).

-Canonades oleotèrmiques de connexió entre les cisternes i la planta.

-Dipòsit de fuel de 40.000 l de capacitat.

-Fresadora

No es disposa de maquinària capoladora, per la qual cosa aquesta es llogarà quan sigui necessària. 

D’altra banda, hi consta a la documentació que la fàbrica de materials bituminosos es composa de dues plantes; la Planta Marini i la Planta SIM les quals es troben a la mateixa parcel·la. Aquesta darrera planta d’aglomerats asfàltics no es troba preparada per a reciclar RAP, per això només s’utilitzarà la Planta Marini.

Les dues plantes d’aglomerats asfàltics són del mateix promotor i s’ubiquen a l’interior de la pedrera Es Coll de Sa Grava Sant Miquel. El promotor del projecte té llogada la parcel·la on es troben les instal·lacions al propietari de la pedrera.

 

3.Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D’acord amb l’article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’ha consultat a l’ajuntament de Montuïri. En la data d’emissió del present informe no s’ha rebut resposta per part de l’Ajuntament.

D’altra banda, hi consta a l’expedient informe del Servei de Mines de la DG de Política Industrial. Aquest informe es va emetre com a resposta a la sol·licitud d’informació per part de la CMAIB, en relació al fet de que la Planta Marini objecte del present informe s’ubica a l’interior de la pedrera Es Coll de Sa Grava Sant Miquel, per tal de poder determinar si aquesta planta forma part de les seves instal·lacions (com a instal·lació de benefici) i si aquesta explotació minera es trobava pendent del procés de regularització que estableix la Llei de Mines i si el promotor havia aportat la documentació per tal d’obtenir la Declaració d’impacte ambiental.

El Servei de Mines, va informar en data 22/03/2017 el següent:

“-Les instal·lacions de producció de mescles bituminoses “Planta Marini”, estan incloses dins de la superfície de l’explotació minera, però no són establiments de benefici, i ara com ara, són establiments industrials.

-Que la pedrera està en procediment de regularització, i dins d’aquest procés, l’explotador proposa que aquests dos establiments industrials passin a ser establiments de benefici.

-Al procediment de regularització, atès que encara no tenen la resolució de regularització i que estan en zona d’interès miner, encara no han presentat la documentació per tal d’iniciar la Declaració d’impacte ambiental.

Aquesta és l’opinió del tècnic que subscriu que es sotmet, no obstant, a un altre parer millor fonamentat en dret.”

D’altra banda, hi consta en la documentació presentada pel promotor a través de l’òrgan substantiu que les dues plantes d’aglomerat asfàltic (Planta Marini i Planta SIM) disposen d’autorització com a APCA (Activitat Potencialment Contaminadora de l’Atmosfera), amb el número d’expedient 006/09- AU- APCA. En aquesta autorització la Secció d’Atmosfera fa constar que “qualsevol modificació dels límits o condicions, haurà de ser autoritzada prèviament”.

4.Anàlisi dels criteris de l’annex III de la Llei 21/2013

D’acord amb l’anàlisi que preveu l’article 47.5 de la Llei 21/2013, per tal de determinar si un projecte s’ha de subjectar a Avaluació d’Impacte Ambiental Ordinària s’han de tenir en compte els criteris descrits a l’Annex III que es detallen i avaluen a continuació:

1.Característiques del projecte: La inclusió de material reciclat (RAP) dins l’activitat de producció de materials bituminosos que ja es desenvolupa actualment no es pot considerar un projecte de grans dimensions. No es considera que incrementi els impactes del funcionament actual de la planta, sinó que per contra aquesta modificació de l’activitat tendrà efectes positius sobre el medi ambient: disminuirà l’explotació dels recursos naturals (àrids) i s’utilitzaran residus per a produir materials bituminosos. Pel que fa al risc de contaminació i accidents, es considera que no es produeix una modificació substancial respecte de l’activitat existent. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte que la zona presenta una vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers moderada i s’hauran d’aplicar mesures protectores i correctores adients.

2.Ubicació del projecte: el projecte es desenvolupa a l’interior d’una pedrera, dins el marc d’un procés industrial existent. Emperò, la parcel·la on es troba la planta Marini es troba a una cota de nivell molt semblant a les parcel·les del voltant. Per tant, els impactes de generació de pols i renou s’haurien de tenir especialment en compte i aplicar mesures protectores i correctores de manera adequada, per tal d’evitar l’afecció a les parcel·les properes.

3.Característiques del potencial impacte: Es considera que l’impacte de l’actuació que s’avalua ambientalment (incloure material RAP dins un procés productiu ja existent), no tendrà impactes significatius, sinó que per contra implica efectes positius en el medi ambient, en concret la reducció de l’extracció d’àrids i la reutilització de residus per a fabricar materials bituminosos.

Conclusions de l’Informe d’impacte ambiental

Primer. No subjectar a avaluació d’impacte ambiental ordinària el Projecte d’utilització de RAP (Reclaimed Asphalt Pavement), dins un procés productiu existent de fabricació de mescles bituminoses en calent, a la Planta Marini, ubicada en la pedrera Es Coll de Sa Grava Sant Miquel, en el terme municipal de Montuiri, promogut per Aglomerados Bituminosos S.A, atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d’acord amb els criteris de l’annex III de la Llei 21/2013 sempre i quan es compleixin les mesures correctores contingudes en el document ambiental i els condicionants següents:

1.L’aigua que s’utilitzi per al reg dels aplecs de materials i els accessos (per evitar la generació de pols) haurà ser preferentment amb aigua depurada o regenerada. En el cas que aquesta opció no sigui possible i l’aigua s’extregui d’un pou, aquest haurà d’estar autoritzat expressament per aquest ús, per part de la DG de Recursos Hídrics o bé provenir d’un altre tipus de subministrament autoritzat.

2.En el moment en què es regularitzi la pedrera on es desenvolupa aquest projecte (Pedrera Es Coll de Sa Grava Sant Miquel) per la Disposició Transitòria segona de la Llei 10/2014 d’1 d’octubre d’ordenació minera de les Illes Balears (LOMIB), s’haurà d’avaluar ambientalment la totalitat del procés productiu d’aglomerats asfàltics que es duu a terme a les instal·lacions existents (tant a la Planta Marini com a la Planta SIM), del qual el reciclatge de RAP en forma part.  Per tant aquesta Resolució que formula l’Informe d’Impacte Ambiental,  s’emet sense perjudici de la Declaració d’Impacte Ambiental favorable de la regularització de la pedrera i de les dues plantes de fabricació d’aglomerats asfàltics. En cas contrari, aquesta activitat haurà de deixar de realitzar-se dins l’àmbit de la pedrera objecte de regularització.

Per l’esmentat al punt anterior, aquesta Resolució s’haurà de trametre al Servei de Mines de la DG de Política Industrial perquè es tengui en compte en el procés de regularització de la pedrera Es Coll de Sa Grava Sant Miquel i de les plantes de fabricació d’aglomerats asfàltics Planta Marini i Planta SIM.

També aquesta Resolució s’haurà de trametre a la Secció d’Atmosfera de la DG d’Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, perquè aquesta administració tengui coneixement de la modificació que suposa el projecte, en relació a l’autorització atorgada com a APCA de les dues plantes d’aglomerats asfàltics (Planta Marini i Planta SIM), promogudes per Aglomerats Bituminosos SA.

Segon. Es publicarà el present informe d’impacte ambiental a la seu electrònica de la CMAIB i al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d’acord amb el que disposa l’article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’AA. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al Subcomitè d’AIA.

Tercer. L’informe d’impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s’hagués procedit a l’autorització del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d’acord amb el que disposa l’article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L’informe d’impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l’acte, si és el cas, d’autorització de projecte, d’acord amb el que disposa l’article 47.6 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 31 de juliol de 2017

El president de la CMAIB
Antoni Alorda Vilarrubias