BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord amb l’establert a l’article 23.3 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de juny de 2017,

"ATÈS

1. Que Consorci de Residus i Energia de Menorca ha sol•licitat una modificació de l’AAI consistent en projecte de millora de les instal•lacions de tractament i valorització de residus.

2. Que la documentació aportada justifica que es tracta d’una modificació substancial, en compliment de l’article 10.4 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol i l’article 14 del RD 815/2013 de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002.

3. Que, per a l’atorgament d’aquesta modificació substancial de l’autorització s’ha de seguir la tramitació prevista a l’article 15 del RD 815/2013 de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002.

4. Que en tots aquells aspectes no regulats al Reial Decret Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre el procediment s’ajustarà a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i la Llei 3/2003, de 26 de març, de Règim Jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com a la resta de disposicions que li siguin d’aplicació.

5. Que per altra banda, en relació a l’avaluació d’impacte ambiental, el present projecte està inclòs a l’annex I de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluacions ambientals de les Illes Balears.

6. Que, per tant, en compliment de l’art. 12.3 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, s’incorporarà a l’AAI l’Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de data 22 de desembre de 2016 pel qual es formula la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte de millora de les instal•lacions de tractament i valorització a l’àrea de tractament d’Es Milà, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius.

7. Que l’Ajuntament de Maó no ha emès informe acreditatiu de que el projecte és compatible amb el planejament urbanístic, però, d’acord amb l’article 18 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, transcorreguts 30 dies des de la sol•licitud de l’esmentat informe sense la pronunciació per part de l’ajuntament, es prosseguirà amb les actuacions.

8. Que d’acord a l’article 15 del RD 815/2013 de 18 d’octubre, el projecte ha estat sotmès a informació pública durant un termini mínim de vint dies. D’acord amb l’article 36 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals, el projecte i l’estudi d’impacte ambiental han estat sotmesos a informació pública durant un termini de trenta dies amb publicació al BOIB núm. 53, de data 28 de abril de 2016, no havent-se presentat al•legacions.

9. Que en data 13 de juny de 2016, es sol•liciten informes tècnics al serveis implicats de les diferents conselleries, al Consell de Menorca i a l’Ajuntament de Maó. Tots els informes presentats són positius amb una sèrie de condicionants tècnics que es recullen a la proposta d’acord.

10. Que d’acord amb l’annex IV de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, s’ha efectuat el tràmit de consulta prèvia a la presa de decisió a totes les persones físiques i jurídiques interessades que compleixen els requisits establerts a l’article 3p, a les quals se’ls hi ha atorgat un termini de 10 dies (Art. 82 de la Llei 39/2015) per fer les observacions oportunes. Les persones interessades no han presentat observacions en el termini establert.

11. Que d’acord amb l’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, l’expedient IPPC M05/2016 de modificació no substancial de l’AAI de l’abocador de Milà II guarda íntima connexió amb l’expedient IPPC M06/2016 de modificació substancial  de l’AAI consistent en el projecte de millora de les instal•lacions de tractament i valorització de residus.

 

ACORDA

Primer: Atorgar la modificació substancial de l’Autorització Ambiental Integrada de l’àrea de tractament de residus de Milà, consistent en el projecte de millora de les instal•lacions de tractament i valorització de residus.

Segon: Atorgar la modificació no substancial consistent en l’ampliació dels codis LER admesos a l’abocador; a excepció de l’abocament de les cendres provinents del forn incinerador a la cel·la III (RSU).

Tot això amb les condicions d’explotació, capacitat i processos indicats als projectes tècnics que acompanyen les sol•licituds i amb subjecció a les següents condicions:

1.Objecte

La present AAI es concedeix al Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca (CIF A07662091)), per a l’àrea de gestió de residus de Milà amb NIMA 0700008771 ubicades a la carretera des Grau quilòmetre 2,5, àrea de gestió de residus de Milà, polígon 17, parcel·les 14, 18 i 60 del terme municipal de Maó i amb coordenades geogràfiques X: 607.839, Y:4.419.288, tot conforme a l’establert a la documentació obrant a l’expedient i que consta de les següents instal·lacions:

•Abocador de Milà II

•Fase I d’ampliació de l’abocador de Milà II

•Fase II d’ampliació de l’abocador de Milà II

•Planta de tractament de Residus Sòlids Urbans

•Planta de compostatge

•Planta de preparació per al reciclatge de recollida selectiva

•Planta d’incineració de residus d’origen animal i MER (material específic de risc)

L’aula ambiental no podrà ser autoritzada fins a l’obtenció de la declaració favorable d’interès general o la seva inclusió dins del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus NO PERILLOSOS de Menorca.

La instal·lació es categoritza dins els epígrafs 5.4.a i 5.5 de l’annex 1 de la Llei 16/2002.

A l’àrea de gestió de residus de Milà també existeixen les següents instal·lacions:

•Abocador de Milà I ja clausurat

2. Declaració d’impacte ambiental

En data 12 de febrer de 1998 la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà informar favorablement l’ampliació de l’antic abocador d’es Milà Maó condicionat al compliment de les mesures preventives i correctores de l’estudi d’impacte ambiental  i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

En data 5 de maig de 2011 el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears acordà informar favorablement el projecte de l’ampliació de l’abocador per a residus no perillosos Milà II condicionat al compliment de  les mesures correctores contemplades en l’estudi d’impacte ambiental i en la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

En data 22 de desembre de 2016  el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears acordà formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte de millora de les instal•lacions de tractament i valorització a l’àrea de tractament d’Es Milà, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius.

3.Desenvolupament de les activitats

La instal·lació està operada per un explotador extern en règim de concessió (en endavant “l’explotador”).

L’activitat es desenvoluparà d’acord als documents que obren a l’expedient i al que s’estableix a la present autorització, i a la legislació vigent.

La present autorització estableix quines de les obligacions són aplicables al titular i quines són aplicables a l’explotador de la instal·lació.

4. Modificacions de l’activitat

Qualsevol modificació que es produeixi al desenvolupament de l’activitat ha de ser comunicada pel titular a l’òrgan ambiental competent, el qual valorarà el caràcter de la modificació i, si cal, modificarà l’AAI per tal que s’inclogui la modificació. Als efectes de la modificació de l’AAI es tindran en compte els antecedents històrics del funcionament de les instal•lacions i que els valors estimats que s’han presentat són nominals.

5.Consums

S’estima que els consums de matèries primeres, auxiliars i matèries d’addició prevists al projecte seran els següents:

Matèries primeres, auxiliars i d’adicció	Consum anual estimat
Gas-oil	410.000 litres
Biogas	400.000 kWht
Aigua	2.000 m3
Filferro de fermat	10,3 tones
Energia Elèctrica	1.634.000 kWh
Terres	10% del volum de residus abocats

6.Condicionants de Gestió de Residus

6.1 Jerarquia de residus

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

•Prevenció

•Preparació per a la reutilització

•Reciclat

• En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas d’alteració d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol•licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà d’esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

6.2 Informe base del sòl

No es podran iniciar les obres de les noves plantes de valorització, abans de la presentació davant l’òrgan ambiental.

L’informe base haurà de ser realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls contaminats.

En funció de la valoració que es faci dels resultats obtinguts a l’informe base del sòl, es podran establir a l’autorització ambiental integrada nous condicionants, controls del sòl i/o actuacions posteriors a realitzar.

6.3 Residus Admissibles

6.3.1 Capacitat màxima de tractament de residus de cada operació que s’autoritza

Operació de tractament de residus autoritzada	Codi (1)	Capacitat màxima de tractament (tones/any)
Abocador de residus perillosos i no perillosos mitjançant cel·les diferenciades	D5	116.000 t/any
Forn d’incineració	D10	1.630 t/any
Emmagatzematge a l’espera de les diferents operacions de valorització o eliminació	D15	1.600 t/any
Compostatge de FORM i bioestabilització de la MOR	R3	44.600 t/any
Recuperació mitjançant selecció mecànica i manual de metalls i compostos metàl·lics	R4	2.200 t/any
Recuperació mitjançant selecció mecànica i manual d’altres materials inorgànics	R5	20.000 t/any
Producció de compost	R10	2.000 t/any
Producció de CSR	R12	12.160 t/any
Emmagatzematge de residus a l’espera de qualsevol de les operacions numerades de R1 a R12	R13	2.064 t/any

 (1)Codificació segons Annex I i II de la Llei 22/2011, de 28 de juliol.

La capacitat màxima d’emmagatzematge de residus no perillosos autoritzada és de 3564 Tn.

La capacitat màxima d’emmagatzematge de residus perillosos és de 100 Tn.

6.3.2 Residus admissibles a les plantes de tractament de residus municipals

Residu	Codi LER	Operació de tractament	Quantitat màxima autoritzada (tones/any)
Altres residus (inclou mescla de materials) procedents del tractament mecànic de residus diferents als 19 12 11	19 12 12	R12	5.000
Paper y cartró	20 01 01	R5, R13	750
Vidre	20 01 02	R5, R12	400
Plàstics	20 01 39	R5, R12	500
Metalls mesclats	20 01 40	R4, R13	500
Mescla de residus municipals	20 03 01	R3, R4, R5, R13	50.000
Residus de mercat	20 03 02	R4, R5	500
Envasos de paper i cartó	15 01 01	R5, R13	8.000
Envasos de plàstic	15 01 02	R5, R13	1.000
Envasos de fusta	15 01 03	R5, R13	500
Envasos metàlics	15 01 04	R4, R13	1.700
Envasos composts	15 01 05	R4, R5, R13	750
Envasos mesclats	15 01 06	R4, R5, R12, R13	4.000
Envasos de vidre	15 01 07	R5, R13	4.000
Envasos tèxtils	15 01 09	R5, R13	100

6.3.3 Residus admissibles a les plantes de compostatge

Residu	Codi LER	Operació de tractament	Quantitat màxima autoritzada (tones/any)
Llots de digestió del tractament anaeròbic de residus municipals	19 06 04	R3	50
Llots de digestió del tractament anaeròbic de residus animals i vegetals	19 06 06	R3	50
Llots de tractament d’aigües residuals urbanes	19 08 05	R3	2.500
Residus biodegradables de cuines i restaurants	20 01 08	R3, R10, R12, R13	2.000
Residus biodegradables de parcs i jardins	20 02 01	R3, R12, R13	10.000
Fracció no compostada de residus municipals i similars	19 05 01	R3	30.000

6.3.4Residus admissibles al forn incinerador

1.Per a la gestió de residus no perillosos:

Residu	Codi LER	Operació de tractament	Quantitat màxima autoritzada (tones/any)
Llots de digestió del tractament anaeròbic de residus municipals	19 06 04	R3	50
Llots de digestió del tractament anaeròbic de residus animals i vegetals	19 06 06	R3	50
Llots de tractament d’aigües residuals urbanes	19 08 05	R3	2.500
Residus biodegradables de cuines i restaurants	20 01 08	R3, R10, R12, R13	2.000
Residus biodegradables de parcs i jardins	20 02 01	R3, R12, R13	10.000
Fracció no compostada de residus municipals i similars	19 05 01	R3	30.000

2.Per a la gestió de residus perillosos:

Residu	Codi LER	Operació de tractament	Quantitat màxima autoritzada (tones/any)
Residus eliminació i recollida dels quals són objecte de requisits especials per a prevenir infeccions	18 02 02*	D10	10

1. Aquest abocador té la consideració d’abocador de residus no perillosos als efectes del Reial decret 1481/2001, de 27 de setembre, en el qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.

2.Els residus admissibles a l’abocador seran els següents:

Residu	Codi LER	Operació de tractament	Quantitat màxima autoritzada (tones/any)
Cel·la I, II i III
Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca. Residus de teixits animals.	02 01 02	D5	500
Residus de plàstic (excepte embalatges)	02 01 04	D5	600
Residus de la preparació i elaboració de carn, peix i altres aliments d’origen animal. Residus de teixits animals	02 02 02	D5	500
Llots de dragat diferent als especificats en el codi 17 05 05*	17 05 06	D5	55.0001
Residus de desbast	19 08 01	D5	1.5005
Residus de desarenat	19 08 02	D5	1.5005
Llots de tractament d’aigües residuals urbanes	19 08 05	D5	4.0002
Llots procedents d’altres tractaments d’aigües residuals diferents dels especificats en el codi 19 08 13*	19 08 14	D5	4003
Altres residus (inclosa la mescla de materials) procedents del tractament mecànic de residus diferents als 19 12 11	19 12 12	D5, D15	45.484 / 36.000 4
Mescla de residus municipals	20 03 01	D5	3.855
Residus de neteja viari	20 03 03	D5	500
Residus de neteja de clavagueram	20 03 06	D5	1.000
Residus municipals no especificats a altres categories	20 03 99	D5	2.500
Cel·la C
Cendres de fondo de forn i escòries	19 01 12	D5	15
Cendres de forn i escòries	19 01 11*	D5, D15	30
Materials d’aïllament que contenen amiant	17 06 01*	D5, D15	100
Materials de construcció que contenen amiant	17 06 05*	D5, D15	400

1 L’eliminació de llots de dragatge haurà de contar amb una comunicació expressa del servei competent en matèria de residus del Govern Balear per cada una de les operacions.

2 Els llots procedents d’EDAR haurà de complir, sense excepció, tots els requisits que requereix la normativa en matèria de criteris d’acceptació de residus a abocador, en especial pel que respecte al grau d’humitat del residu que es pretén abocar.

L’eliminació de llots d’EDAR realitzats a les cel•les de l’abocador hauran de ser contemplat a la memòria anual del seguiment ambiental i haurà d’ajuntar-se la pertinent justificació sobre la no possibilitat de valorització dels residus.

3 S’autoritza única i exclusivament l’eliminació dels llots procedents de la planta de tractament de lixiviats sempre i quan tinguin la consideració de residu no perillós.

4 La primera quantitat fa referència a l’autoritzada per abans de l’entrada en funcionament de les plantes de tractament i la segona a la quantitat autoritzada una vegada entrin en funcionament les plantes de tractament.

5 Malgrat superin els valors límits de COT atesa la previsió de l’apartat 6.8.2.4.

6.4Residus perillosos

1. En tot cas, l’explotador ha de complir totes les obligacions que li siguin aplicables per a donar compliment a la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i tota la seva normativa de desenvolupament.

2. L’explotador ha de dur un registre que comprengui totes les operacions generadores de residus perillosos en què intervingui donant compliment a les previsions contingudes al RD 180/2015, de 13 de març, pel qual es regula el trasllat de residus.

3. Pel que fa als residus perillosos que accidentalment durant l’activitat normal d’abocament puguin arribar a l’abocador sense ser detectats al control d’admissió, així com els residus perillosos que es puguin produir per les activitats de manteniment i administratives de les instal•lacions, l’explotador ha de complir amb les obligacions que preveu la legislació vigent en matèria de producció de residus, i en cap cas es poden eliminar a l’abocador.

6.5Emmagatzematge dels residus

1. Segons l’article 18.1. de la Llei 22/2011, de Residus i Sòls Contaminats es podrà efectuar un emmagatzematge temporal dels residus no perillosos durant un període màxim de dos anys quan es destinen a valorització i un any quan es destinen a eliminació; en el cas dels residus perillosos, en els dos supòsits, el termini màxim serà de sis mesos, des de que es comenci a iniciar el dipòsit dels mateixos i s’han de lliurar a gestor autoritzat, en les condicions i amb els mitjans prevists en el projecte.

2.Els residus hauran d’estar sempre completament separats uns tipus dels altres i diferenciades de les distintes zones d’emmagatzematge.

3. L’emmagatzematge i envasat dels residus perillosos es farà com s’indica en els articles 13 i 15 del Reial Decret 833/1988 i la normativa aplicable en cada cas particular. El codi i la descripció dels residus perillosos s’haurà de realitzar d’acord amb la llista establerta en la Decisió 2014/955/UE; i el codi i la descripció de les característiques de perillositat d’acord amb l’annex III de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, modificat pel Reglament 1357/2914, de 18 de desembre pel qual es modifica l’annex III de la Directiva 2008/98/CE.

4.En el cas de desaparició, pèrdua o fuita de residus perillosos de l’explotador de les instal•lacions ha de prendre les mesures que pertoquin per corregir-ho i s’ha d’informar al servei competent en matèria de residus en un termini màxim de 24 hores.

6.6 Planta de tractament de Residus Sòlids Urbans i Planta de compostatge

1. L’explotador és el responsable de la correcta explotació de les plantes i, per tant, a ell li són d’aplicació els següents condicionants d’aquest apartat.

2. L’execució de les obres de construcció de les plantes no es podrà iniciar fins a l’aprovació del projecte de segellat de la cel•la corresponent a l’abocador de Milà II.

3. Els possibles residus perillosos detectats durant el procés de selecció dels residus urbans en massa seran retirats i gestionats correctament, sempre i quan no suposi un risc pels treballadors destinats a aquesta tasca.

4. De forma semestral s’haurà de realitzar una caracterització dels residus urbans abans del tractament mecànic i el rebuig destinat a abocador amb especificació concreta respecte al contingut en la fracció de residus urbans biodegradables existents a les mostres. Aquesta caracterització haurà de ser realitzada per entitat independent a l’operadora de la instal•lació i els resultats seran inclosos a la memòria anual del seguiment ambiental de les instal•lacions.

5. Els residus destinats al forn MER s’eliminaran de forma directe, sense emmagatzematge previ.

6. En el supòsit de que la planta rebi una quantitat de residus superior a la seva capacitat d’incineració aquests s’emmagatzemaran, a una temperatura inferior a 4°C i per un període màxim de 5 dies, a les càmeres frigorífiques en les condicions previstes a la memòria presentada.

7. Les instal·lacions estaran sempre ordenades i netes amb els passadissos lliures perquè es pugui maniobrar amb els mitjans mecànics en el seu interior.

8. En cap cas els recipients que contenguin els residus o els acopis obstaculitzaran el trànsit de la instal·lació ni l’accés als equips de seguretat.

6.7Clausura de l’abocador del Milà II.

1. L’explotador és el responsable de la correcta clausura i el manteniment post-clausura de l’abocador i, per tant, a ell li són d’aplicació els condicionants d’aquest apartat.

2. D’acord amb la Resolució dictada per la Direcció General de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic en data 15 de febrer de 2017 no es poden realitzar nous abocaments a l’abocador de Milà II.

3. El projecte de clausura, al menys, haurà de implementar les mesures exposades al PDSGRNPM:

a)Inclourà:

•Una capa d’assentament d’un gruix mínim de 20 cm.

•Un nivell drenant per a l’evacuació dels gasos de 30 cm.

•Una làmina geotèxtil.

•Una làmina impermeable PEAD de 1,5 mm de gruix.

•Una capa de material filtrant tipus sauló de 30 cm de gruix.

•Una làmina geotèxtil.

•Una capa de terres seleccionades sense compactació de 50 cm de gruix.

•Una capa de terres vegetals de 30 cm de gruix.

b) El gruix de la suma de capes totals de clausura han de suposar un mínim de 160 cm. A l’última capa s’ha de procedir a la formació d’un pendent del 3 % en sentit cap a la cuneta perimetral, un cop situada la capa de terra vegetal sobre la que s’ha de procedir a la realització d’una hidrosembra de protecció suficient contra l’erosió per l’aigua i el vent.

c) Un cop situada la capa de terra vegetal, s’ha de repoblar tota la superfície exterior de la cel•la amb espècies arbòries i arbustives pròpies de l’hàbitat d’interès comunitari de l’àrea on s’ubica, incloent- hi bermes i talussos. La repoblació s’ha d’iniciar tan aviat com s’arribi a les superfícies definitives per així disminuir el seu impacte ambiental.

4. L’abocador no es considerarà definitivament clausurat fins que, prèvia inspecció final in situ i avaluats tots els informes necessaris que es requereixin, l’òrgan competent de la comunitat autònoma (DG d’Educació ambiental, Qualitat ambiental i Residus en aquest moment) dicti resolució aprovant la clausura realitzada; la qual cosa no disminuirà la responsabilitat de l’entitat explotadora.

5. Després de la clausura definitiva de l'abocador, i de conformitat amb  aquesta AAI, l'explotador serà responsable del seu manteniment posterior, segons el que disposa l’article 14.2 del RD 1481/2001 de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant  dipòsit en abocador, en les condicions i terminis que s’estableixin en l’autorització i aprovació de la clausura i que inclouran necessàriament la vigilància, anàlisi i control dels lixiviats de l'abocador, si escau, dels gasos generats, així com del règim d'aigües subterrànies en els voltants del mateix, tot això conforme al disposat en l'annex III, del mateix Reial Decret.

6.8 Cel·les I, II, III i C

Atenent les recents millores d’infraestructures, unificant les antigues cel•les III i E, l’ampliació de l’abocador de Milà II estarà dividit en 4 cel•les que tindran la capacitat i classificació que es presenta a la següent taula, tal com requereix l’article 10.b del RD 1481/2001, de 27 de desembre pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador:

Cel·la	Ubicació (UTM)	Categoria	Volum m3
Cel·la I	Sense construir	No perillosos	626.694,0
Cel·la II	Sense construir	No perillosos	359.378,0
Cel·la III (1)	X: 607300; Y: 4418950	No perillosos	511.921,0
Cel·la C (cendres)	X: 607954; Y: 4419040	Perillosos	4.819,0

(1) Comprèn la subcel·la E.

6.8.1Fase de construcció

1. El titular és el responsable de la correcta construcció de les instal•lacions i, per tant, i si no s’indica el contrari, li són d’aplicació els condicionants d’aquest apartat.

2. La construcció de les cel·les es podrà portar a terme per fases, en funció de les necessitats d’abocament. L’evolució de la construcció de les cel•les es comunicarà a l’òrgan ambiental i requeriran d’una visita d’inspecció inicial per a l’inici de l’activitat en cada nova fase.

3. La vida útil de les cel·les I, II i III, de forma conjunta, s’estima en 23 anys. Per a la cel•la C s’estima una vida útil de 32 anys. Aquesta dada serà actualitzada amb la remissió d’informació anual exigida al RD 1481/2001 per part de l’explotador.

4. El fons de vas de les diferents cel•les estarà impermeabilitzat amb la solució que apareix recollida al projecte d’ampliació, la qual compleix els criteris de coeficients de permeabilitat establert al Reial Decret 1481/2001, per a residus no perillosos i residus perillosos. La impermeabilització del fons del vas estarà constituïda pels següents nivells:

a. S’ha de procedir a la preparació i compactació del fons dels vasos. El fons ha de presentar un pendent del 2% en sentit de circulació dels lixiviats.

b. S’ha d’instal·lar una barrera mineral artificial de 8 cm de gruix, amb les característiques recollides al projecte d’ampliació.

c.S’ha d’instal·lar una làmina de PEAD de 2,0 mm de gruix.

d. S’ha d’instal·lar un nivell de drenatge i un sistema de canalitzacions per a la recollida de lixiviats.

e. Sobre els talussos de l’actual abocador de Milà II, sobre els quals es vol abocar nous residus, s’haurà de col•locar, a més dels nivells abans descrits, un drenatge per als gasos generats en aquesta zona.

5. La impermeabilització del fons del vas de la subcel•la E i dels seus talussos nord, sud i oest estarà impermeabilitzat amb la solució que apareix recollida al projecte d’impermeabilització de la cel•la E de febrer de 2015, que a més de les capes indicades al punt anterior contarà amb:

a. Un geocompost de drenatge addicional que completarà al drenatge existent per a la formació del drenatge secundari.

b. Una impermeabilització primària composta per una barrera geològica artificial, amb les característiques recollides al projecte d’impermeabilització de la subcel•la E i una geomembrana de PEAD de 2,00 mm d’espessor.

c. Un drenatge primari format per un geocompost de drenatge. A més, al fons del vas, s’instal·larà una xarxa híbrida de recollida de lixiviats i gasos, una capa de graves de 20 cm de profunditat i un geotèxtil de separació i filtre amb protecció antiUV.

6.La cel·la III, en la zona no ocupada per la subcel•la E, disposarà d’una doble impermeabilització. Per una banda, la impermeabilització del fons del vas, i per una altra, una capa d’impermeabilització que confinarà 91.004 m³ de residus dipositats fins al desembre de 2014 i que contarà amb les següents capes:

a. Capa de regularització de terres i geotèxtil 300 g/m² que actuarà com a protecció inferior de la geomembrana respecte la capa de terres de regularització.

b. Impermeabilització primària formada per geomembrana PEAD de 2 mm, geocompost Bentonític (GCL) com element impermeabilitzant mineral format per dos geotèxtils de polipropilè que encapsularan la bentonita i geomembrana PEAD de 2 mm.

c. Un drenatge primari format per un geotèxtil 500 g/m², una capa de graves de 0,5 m d’espessor i canonades de captació de PEAD de 110 i 125 mm que conduiran els lixiviats fins a la nova rasa del límit oest del vas des d’on s’envien per gravetat a través d’una doble canonada de seguretat, per tal d’evitar fuites accidentals en cas de trencament de la canonada de transport, cap a la bassa de lixiviats.

d. Les geomembranes d’aquesta impermeabilització es connectaran mitjançant soldadura d’extrusió a la geomembrana ja existent a la subcel•la III.

7. L’excavació del fons del vas es realitzarà, sempre que sigui possible, amb sistemes diferents al de voladura. En qualsevol cas, s’haurà d’assegurar l’estabilitat de la massa de residus dipositats a l’abocador de Milà II.

8. L’excavació del vas de contenció s’ha de realitzar de manera que tan sols suposi la destrucció de les parets seques estrictament necessàries.

9. El talús artificial que es formarà entre el camí perimetral al vas de contenció i el terreny natural haurà de ser condicionat per tal d’evitar la pèrdua del sòl. Aquest condicionament pot realitzar-se mitjançant la revegetació del talús (quan el talús tingui un pendent suau) o mitjançant la construcció d’una paret seca (en aquelles zones on el pendent del talús sigui alt).

10. En cas de detectar surgències de les aigües subsuperficials a l’hora de l’excavació d’un vas, s’haurà de comunicar el fet immediatament a l’òrgan ambiental amb una proposta de modificació de la impermeabilització projectada que sigui compatible amb les noves condicions.

6.8.2Fase d’explotació

1. L’explotador és el responsable de la correcta explotació de l’abocador i, per tant, a ell li són d’aplicació els següents condicionants d’aquest apartat.

2. L’admissió dels residus s’ha de dur a terme tal i com estableix l’article 12 i l’annex II del Reial Decret 1481/2001, i l’annex de la Decisió del Consell de la Unió Europea (2003/33/CE), de 19 de desembre de 2002, pel que s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus als abocadors d’acord amb a l’article 16 i a l’annex II de la Directiva 1999/31/CEE, en tot allò que li sigui d’aplicació. Es presentarà en format electrònic, juntament amb la memòria anual del seguiment ambiental de les instal•lacions, les proves de conformitat realitzades als residus destinats a abocador segon el que estipula l’ordre AAA/661/2013.

3. L’explotador realitzarà el dipòsit a les cel•les I, II i III per a residus no perillosos per terrasses, que no tindran una altura superior a 2 metres ni un front d’abocament superior a 4.000 m². La superfície dels residus abocats serà coberta diàriament amb un nivell de terra de 20 centímetres.

4. A les cel•les I, II i III de l’abocador de Milà no es podran rebre en cap cas residus perillosos no reactius estables.

5. El material bioestabilitzat procedent de la planta de tractament de matèria orgànica podrà ser utilitzada com a substitut del material natural emprat com a terra de cobertura dels residus a l’abocador.

6. El material de cobertura de residus serà compactat per tal de garantir la no dispersió de les partícules fines a causa del vent.

7. Els residus procedents del forn MER es dipositaran a la cel·la C (subcel·la cendres) dins envasos estancs.

8.Respecte a la cel·la C, els abocaments, excepte els que es realitzin dins recintes completament estancs, seran coberts diàriament amb 20 cm de terres per l’explotador.

9. Pel que respecte a l’admissió de residus que contenen amiant, l’explotador haurà de donar compliment al punt 2.3.3. de la Decisió del Consell Europeu de 19 de desembre de 2002. El depòsit d’aquest tipus de residus es realitzarà dins big-bags en una àrea concreta de la cel·la C, de la qual es tindrà un plànol de la seva ubicació, que serà coberta diàriament amb 20 cm de terra. En cap cas es podrà dipositar residus de construcció triturats que continguin amiant, els quals s’haurà de lliurar a un gestor autoritzat.

10. Si bé, atesa la previsió del PDSGRNPM, els llots de depuradora d’EDAR, s’han de reciclar a la planta de compostatge de llots d’EDAR, el Consell Insular de Menorca, atesa la seva competència en matèria de planificació podrà establir sistemes alternatius, que en tot cas,que en tot cas hauran de ser aprovats pel servei competent en matèria de residus.

11. En compliment de l’article 5 del Reial Decret 1481/2001 l’explotador no podrà abocar residus líquids a les cel•les de l’abocador.

12. L’efluent provinent de la depuradora de la instal·lació es podrà reinjectar a la massa de residus sempre i quan compleixi amb els valors límit d’emissió establerts en aquesta autorització per al seu abocament a la xarxa de clavegueram i sempre i quan no es superi la capacitat de camp de la massa de residus.

13. En cas de produir-se abocaments que redueixin la vida útil per valors igual o superior a un 5% de la vida útil estimada al projecte d’ampliació per una determinada cel•la, es notificarà al servei competent en matèria de residus i a l’òrgan ambiental.

14.Els dies en què predomini el vent, l’explotador no podrà abocar residus lleugers, susceptibles de veure’s mobilitzat, que es presentin solts o sense premsar. A més es prendran mesures que evitin la mobilització dels residus ja dipositats i que siguin susceptibles de ser mobilitzats. El dia posterior a un període ventós es realitzarà una inspecció per tal de retirar els volats existents fora de la zona d’abocament.

15. Es construiran pous de desgasificació tal i com queda recollit al projecte d’ampliació de l’abocador. En cap cas es podrà realitzar els pous a l’àrea de depòsit del materials d’aïllament i materials de construcció que contenen amiant.

16. La periodicitat amb la què s’ha d’efectuar el control topogràfic és la que s’estableix a la taula següent:

Control	Fase explotació	Fase Post Clausura
Plànol topogràfic	Anualment	-
Assentaments i subsidències	Trimestralment	Semestral
Moviments horitzontals	Semestral	Semestral
Reconeixement i inspeccions de enfonsaments i erosions	Quinzenal	Trimestral

17. S’han d’instal•lar tant a la fase d’explotació com a la fase de manteniment posterior, almenys 10 punts de control de estabilitat consistent en seccions permanents d’instrumentació d’assentaments i elements d’instrumentació de moviments horitzontals.

18. En cas de detectar efectes negatius sobre el medi ambient en els controls realitzats, l’entitat explotadora de l’abocador informarà a l’Ajuntament de Maó i a l’òrgan ambiental.

19. Per als llots que siguin caracteritzats com a residus perillosos així com per a altres residus perillosos que es produeixin a la instal•lació s’han de complir amb els següents condicionants:

a. L’explotador haurà de complir totes les obligacions que li siguin aplicables per a donar compliment a la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, el Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, de residus tòxics i perillosos (BOE núm. 182, de 20 de juliol), el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el reglament anterior (BOE núm. 160, de 5 de juliol de 1997), l'Ordre del Ministeri de Medi Ambient MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (BOE núm. 43, de 19 de febrer de 2002).

b. L’explotador ha de mantenir els registres i complimentar els documents de control i seguiment establerts al RD 180/2015, de 13 de març, pel qual es regula el trasllat de residus.

20. A la subcel·la E, tal com s’especifica al projecte d’impermeabilització de la cel•la E de febrer de 2015, cada 6 metres de residus, s’haurà d’instal•lar drens horitzontals de drenat de lixiviat i gasos que seran connectats als diferents pous/registres.

Per sobre de la impermeabilització de confinament dels residus abocats fins al desembre de 2014 a la resta de la cel·la III, també, cada 6 metres de residus, s’hauran d’instal·lar drens horitzontals de drenat de lixiviat i gasos que seran connectats als diferents pous/registres.

6.8.3Fase de clausura i post-clausura

1. L’explotador és el responsable de la correcta clausura i el manteniment post-clausura de l’abocador i, per tant, a ell li són d’aplicació els condicionants d’aquest apartat.

2. Un cop finalitzi l’explotació d’una cel•la de l’abocador, en el termini de 7 dies, s’haurà d’instal•lar un capa de terra compactada al 95% del proctor normal i permeabilitat menor al 10-7 m/s.

3. Quan s’arribi a la fi de la vida útil de cada una de les cel•les, s’ha de presentar la petició de clausura a l’òrgan competent en matèria de residus, el qual emetrà la corresponent autorització. La petició es realitzarà en un període inferior a 90 dies des del moment que s’arribi a la cota màxima autoritzada de les diferents cel•les. Durant el període en el qual s’emet l’autorització de clausura per part de l’administració, s’instal•larà un segellat temporal format per terres compactades de 40 centímetres d’altura o per una làmina de PEAD per evitar la dispersió de partícules i minimitzar la generació de lixiviats i l’emissió de gasos.

4. Un cop finalitzat l’etapa de segellament es realitzarà una inspecció per part de l’òrgan competent en matèria de residus per tal d’aprovar la clausura. Això no disminuirà en cap cas la responsabilitat de l’explotador pel que fa a la fase de manteniment de l’abocador durant el període post clausura.

5.Després de la clausura definitiva de l'abocador, i de conformitat amb  aquesta AAI, l’explotador serà responsable del seu manteniment, de la vigilància, anàlisi i control dels lixiviats de l'abocador, i, si escau, dels gasos generats, així com del règim d'aigües subterrànies en els voltants del mateix, tot això conforme al disposat en l'annex III, del Reial Decret 1481/2001 de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.

6. El segellat de cada una de les cel•les haurà de garantir la impermeabilització de la massa de residus. La superfície de les diferents cel·les estarà impermeabilitzada seguint la següent solució, la qual compleix els criteris de coeficients de permeabilitat establert al Reial Decret 1481/2001, per a residus no perillosos i residus perillosos:

-Col·locació d’un nivell de regularització de 15 cm.

-Col·locació d’un nivell de drenatge de biogàs generat a la massa de residus.

-Col·locació d’una barrera mineral artificial de 6 cm de gruix, amb les característiques recollides al projecte d’ampliació.

-Col·locació d’una làmina de PEAD de 2,0 mm de gruix.

-Col·locació d’un nivell de drenatge per a la circulació de les aigües pluvials.

-Col·locació de terres seleccionades sense compactar de 80 cm a la plataforma i 30 cm als talussos.

-Col·locació de 20 cm de terres vegetals a tota la superfície de clausura.

7. Els talussos presentaran un pendent inferior a 2,5H:1V. La zona de plataforma tindrà un pendent superior al 2% en direcció a les cunetes perimetrals. Un cop situada la capa vegetal s’ha de realitzar una hidrosembra de protecció suficient contra l’erosió per aigua i vent.

8. S’instal·larà un tancament perimetral de cada una de les cel•les clausurades i es col•locarà un cartell informatiu amb la data de certificació de la clausura i la composició dels residus dipositats a la cel•la.

9. L’encarregat de l’abocador tindrà un llibre en el qual es recollirà tota la informació referent a les anàlisis i mesures realitzades i incidències ocorregudes a l’abocador durant l’etapa de post clausura.

10. La realització d’activitats a la zona de l’abocador o a una part durant el període post clausura haurà d’estar en possessió d’una autorització prèvia de l’òrgan ambiental. Aquestes activitats no podran suposar un risc pel segellat de l’abocador ni a cap de les instal·lacions associades a l’abocador.

6.9Fiança

1. Tal com estableix l’article 8 de la Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d’abril de 1999, relativa a l’abocament de residus, els estats membres prendran mesures per a que les autoritats competents no expedeixin cap autorització relativa a un abocador si no lis consta que el sol•licitant hagi constituït abans de començar les operacions d’eliminació reserves adequades, mitjançant el dipòsit d’una fiança o altre garantia equivalent, d’acord a normes que hauran de decidir els Estats membres, amb la fi de garantir el compliment de les obligacions (incloses les disposicions sobre manteniment posterior al tancament) que li siguin d’aplicació en virtut de l’autorització atorgada amb arreglo a les disposicions de l’esmentada Directiva i el seguiment dels procediments de tancament que requereix el seu article 13. Aquesta fiança o el seu equivalent es mantindrà mentre així ho requereixi el manteniment i la gestió posterior al tancament de l’abocador d’acord amb la lletra d) de l’article 13.

2. Els Estats membres podran decidir la no aplicació d’aquesta norma als abocadors de residus inerts.

3. El Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, constitueix la transposició a dret intern de l’anterior directiva, i estableix com a condicions per a l’autorització dels abocadors (article 9.1.d), entre d’altres, el dipòsit de les fiances i garanties a que fa esment la Directiva anterior, en la forma i quantia que es determini en l’autorització i segons la previsió de la llei 22/2011.

4. Atenent a aquest mateix article, els dipòsits de la fiança previstes en la següent taula es constituiran abans de l’inici de l’explotació per a cadascuna de les cel·les de l’abocador i, per a la cel•la III es preveu una fiança progressiva com contempla el RD 1481/2001. Així, el 50% de la quantia prevista per a la clausura d’aquesta cel•la es constituirà de forma immediata (atès que ja es troba en explotació), mentre que el 50% restant s’haurà de constituir quan es trobi al 50% de la seva ocupació (en volum). El dipòsit de les quanties dipositades en concepte de clausura es podran retornar un cop aprovada aquesta i sempre complint els requisits del RD 1481/2001.

5. Els imports destinats a garantir el manteniment post clausura de l’abocador, seran dipositats a l’inici de l’explotació de cada cel·la i es podran retornar de forma gradual un cop transcorrin els anys previstos pel seu manteniment posterior.

6. Atenent a les previsions de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats (articles 20.4.b i 23.2), les garanties financeres en matèria de gestió de residus hauran de ser dipositades separadament davant Tresoreria de la CAIB per aquells que resultin titulars de les autoritzacions com operador de les instal·lacions que es contemplen en la present AAI, i que es calculen en:

	Clausura	Post-clausura
Milà II	2.835.385,21 €	1.131.760,15 €
Cel·la I	2.350.740,28 €	551.490,72 €
Cel·la II	1.348.033,24 €	316.252,64 €
Cel·la III (1)	1.044.761,59 € (a l’inici) 1.044.761,59 € (En arribar al 50% de la seva capacitat)	462.490,50 €
Cel·la C	42.193,32 €	9.910,56 €

(1) Comprèn la subcel•la E

7. Als efectes de garantir la responsabilitat i restitució ambiental front als danys que es poguessin ocasionar per l’activitat a desenvolupar, es fixa igualment per a l’explotador una assegurança de responsabilitat ambiental per import mínim de 5 milions d’euros que s’haurà d’actualitzar anualment en el percentatge de variació que ofereix l’índex general de preus oficialment publicats pel Institut Nacional d’Estadística.

8.Aquesta assegurança ha de cobrir:

a. Les indemnitzacions degudes per mort, lesions o malalties de les persones.

b.Les indemnitzacions degudes per danys en les coses.

c.Els costos de reparació i recuperació del medi ambient alterat.

9. L’explotador del forn MER haurà de constituir una fiança per valor de 31.417,01 € a fi d’assegurar la regeneració dels recursos naturals que es poguessin afectar o als espais degradats a causa de l’activitat de gestió.

10. El titular d’aquesta autorització haurà de comunicar a l’òrgan ambiental i al servei competent en matèria de residus qualsevol modificació en quant a l’empresa explotadora de les instal•lacions als efectes de comprovar la validesa de la seva autorització com operador de les mateixes i constitució de les fiances pertinents, tot seguint els criteris i requisits establerts pel servei competent en matèria de residus.

7. Condicionants Hídrics

7.1Aigües potables, grises i residuals domèstiques

1. Pel que fa a les plantes de tractament, el consum d’aigua potable de la xarxa per usos humans s’estima per 17 persones i 60 l/d, és a dir, 1 m³/d. Es preveu un consum anual de 281,4 m³/any.

També es preveu el consum d’aigua potable de la xarxa com a reserva, en cas d’esgotar-se les fonts de subministrament principals, per a reg de zones enjardinades (27,2 m³/any), reg dels biofiltres (74,4 m³/any) i baldeig de la instal•lació d’animals morts i MER (11 m³/any).

En total s’estima un consum d’uns 1.692,2 m³ anuals d’aigua potable de la xarxa d’aigua potable.

Es compta amb un dipòsit d’aigua potable de 22,5 m³ i un dipòsit contra incendis de 225 m³ ubicats a les instal•lacions de tractament i valorització de residus. Es compta amb sistemes d’estalvi d’aigua a la fontaneria a la fontaneria.

2. S’haurà de connectar l’edifici 11 (nau que conté el forn crematori d’animals) amb les xarxes de recollida d’aigües residuals i d’aigua potable.

7.2 Gestió de les emissions

Les basses de pluvials i de lixiviats han d’estar envoltades de reixes.

7.2.1Lixiviats

1. S’estima una producció de lixiviats d’uns 50.000 m³ distribuïts, aproximadament, de la següent manera:

Fase	Milà I	Milà II	Ampl. Milà II
Volum de lixiviats produïts (m3/dia)	50	50	50

2. El lixiviats de Milà I s’han de recollir per gravetat a la part nord del vas. El titular, en el termini d’un any, haurà de dur a terme les actuacions necessàries per a que siguin bombejades cap al pou de registre situat al peu del talús de Milà II d’on s’han de conduir a la bassa de lixiviats.

Els lixiviats de Milà II s’han de recollir mitjançant un pou de registre situat al peu del talús, s’han de conduir per gravetat dins un segon pou situat enfront del límit oest de la cel•la III i, finalment, s’han de bombejar cap a la bassa de lixiviats.

Els lixiviats de l’ampliació de Milà II s’han de recollir de forma separada a cadascuna de les cel•les mitjançant una xarxa de drens instal•lats en espina de peix i pous units mitjançant un col•lector que els ha de transportar fins a la bassa de lixiviats.

3. D’acord amb el “Projecte constructiu de les actuacions de millora de la fase I d’ampliació de l’abocador de Milà II, cel•la III i bassa de lixiviats (març de 2016)” es repararà la part del fons de la cel•la III on no s’hi ha dipositat residus, on es substituirà el sistema d’impermeabilització del fons i on es mantindrà el sistema de bombament de lixiviats existent per extreure els lixiviats dels residus actualment dipositats a la cel•la III.

A més, sota el sistema d’impermeabilització del fons de la cel•la III s’incorporarà un sistema pel drenatge i monitoratge de les aigües subterrànies. Segons els resultats de les analítiques d’aquest punt de control, si es tracta  d’aigües netes es podran destinar a bassa de pluvials, mentre que en cas de detectar contaminació a les aigües subterrànies s’haurà de comunicar immediatament a l’òrgan ambiental i s’hauran de gestionar com lixiviats a la planta de tractament.

Els  lixiviats generats durant el rebliment de la fase II i de la fase III drenaran cap al nou sistema de drenatge per gravetat de la cel·la III, mentre que els  lixiviats generats durant el rebliment de la fase I drenaran cap a l’actual sistema de drenatge i bombament de la subcel•la E.

Per tal de gestionar l’escorrentia superficial que provingui dels talussos de l’abocador de Milà II, mentre no es procedeixi a la regularització del talús com a tasca prèvia al seu segellat, es mantindrà la xarxa de drenatge del lixiviats existent a peu de talús consistent en una pantalla drenant de graves. Addicionalment s’executarà una nova cuneta temporal a peu del talús nord de la cel•la III per tal de garantir que les escorrenties superficials procedents de la cel•la III i les del camí intermedi existent entre les cel•les III i Milà II no entrin en contacte amb els residus.

4. La bassa de lixiviats actual que té un volum de 1.195 m² serà substituïda per un dipòsit soterrat de formigó armat que tindrà un volum de     1.800 m³, amb una superfície de 730 m², una alçada efectiva de 2,50 m i una alçada total de 2,80 m. El dipòsit estarà dotat d’una pantalla drenant de graves a tot el perímetre exterior i, interiorment quedarà revestit amb una geomembrana, dotant-lo així d’una doble impermeabilització.

Concretament la impermeabilització exterior del mur estarà constituïda per pintura asfàltica sobre el formigó, una làmina drenant tipus ouera, geotèxtil i un replè de grava drenant que connectarà amb el drenatge de fons.

La capa de graves pretén solucionar el problema de les subpressions i per això tindrà una pendent descendent cap al sud que conduirà per gravetat les aigües recollides fins al torrent adjacent, i s’emplaçarà un tub de control de nivell de les aigües subterrànies que permetrà dur a terme un monitoreig, qualitatiu i quantitatiu, de les aigües subterrànies captades.

Com a sistema de control de la qualitat de les aigües drenades previ al seu abocament al torrent es dotarà d’un sistema de mesura en continu de la conductivitat elèctrica. Si el valor mesurat és inferior a 2.500 microS/cm, l’aigua es drenarà cap al torrent i, en cas contrari, es tancarà la vàlvula de regulació impedint-ne la sortida i es desviaran les aigües cap a la planta de tractament de lixiviats.

Per altra banda, segons els resultats de les analítiques d’aquest punt de control, en cas de detectar contaminació a les aigües subterrànies s’haurà de comunicar immediatament a l’òrgan ambiental i s’hauran de tractar com a lixiviat a la planta de tractament i no es podran destinar a torrent.

La impermeabilització interior del dipòsit a més de la geomembrana de PEAD de 2 mm, comptarà amb un geotèxtil immediatament per sota de la geomembrana, que la protegirà i recollirà possibles fuites accidentals i les conduirà cap a una depressió situada al nord, on s’emplaçarà un tub de control per a la detecció de fuites. En cas de detectar-se fuites al tub de control del dipòsit de lixiviats, per una banda, es comunicarà immediatament a l’òrgan ambiental, i per l’altra,  s’analitzaran i es bombejaran al dipòsit de lixiviats, i es procedirà de forma immediata al buidat del dipòsit, a la localització de la fuita i a la seva reparació.

El dipòsit de lixiviats ha de ser comú a totes les instal•lacions i des d’aquest, els lixiviats s’hauran d’enviar a la planta de tractament. A més,  s’haurà de mantenir sempre buit per fer front a emergències i haurà de garantir l’oxigenació suficient per tal d’evitar l’existència de zones anaeròbiques o estancades generadores de males olors.

S’han de preveure mesures d’urgència per si resulta no ser suficient la capacitat del dipòsit de lixiviats o de la depuradora, tant pel cas que les dades reals de lixiviats superin la seva capacitat, com pel cas que s’hagi de destinar un gran cabal d’aigües subterrànies contaminades a aquests sistemes, fets que s’hauran de  comunicar immediatament a l’òrgan ambiental acompanyat de les mesures que es prenen per solucionar-ho.

5. Si existeixen molèsties associades a les males olors, caldrà cobrir la bassa de lixiviats i valorar la possibilitat de conduir els gasos cap a un sistema depurador.

6. El conjunt d’instal•lacions ha de comptar amb una planta de tractament dels lixiviats on es duran a terme els processos següents: coagulació-floculació, tractament biològic en dues fases (anaerobi i aerobi) i posterior decantació dels fangs. Com a mínim, la depuradora ha de comptar amb una capacitat màxima de tractament de 140 m³ diaris. (rendiment de 10m³/h).

7. El titular haurà de presentar abans del 31 d’agost de 2016 un projecte per completar el tractament dels lixiviats amb una ultrafiltració i una osmosi inversa o, en el seu cas, una solució alternativa que compleixi amb la legislació aplicable (Pla director sectorial de gestió de residus no perillosos de Menorca, ordenança municipal de clavegueram de Maó, etc.).

8. L’efluent dels lixiviats es podrà injectar a les masses de residus en funció de les seves necessitats, mitjançant un sistema de humectació per metxes. S’estima el següent consum per humectació:

Fase	Milà II	Ampliació Milà II	Xarxa de sanejament
Injecció d’efluents de planta de lixiviats (m3/dia)	6-8	6-8	115-119

9. El volum de lixiviats tractats excedent es podrà abocar a la xarxa de clavegueram sempre que compleixi amb les ordenances al respecte i els valors límit d’aquesta autorització. En cas que no compleixi amb aquestes, el titular ha de preveure un sistema d’emmagatzemament i l’explotador s’encarregarà de la seva entrega a un gestor autoritzat.

10. El titular ha de preveure l’emmagatzemament dels lixiviats de la cel•la de cendres per tal de determinar si es poden tractar a la planta de tractament. En cas que no sigui possible s’han de dur a gestor autoritzar.

11. Pel que fa als lixiviats de les instal•lacions de tractament i valorització de residus, els interiors de les naus que continguin o puguin contenir líquids contaminants s’impermeabilitzaran i comptaran amb una xarxa de recollida interna de lixiviats, que s’emmagatzemaran a dipòsits de lixiviats a l’interior de les naus, i el sistema de drenatge exterior de lixiviats els conduirà fins a la de bassa lixiviats per al seu posterior tractament a la depuradora del lixiviats.

12. Tant la canaleta de recollida de lixiviats com  el pou de registre dels lixiviats de les instal•lacions de tractament i valorització de residus, comptaran amb la impermeabilització de la solera. Les arquetes de recollida de lixiviats incorporaran una bomba de buidat d’accionament pneumàtic, amb arrancades i aturades programades segons necessitats.

13.Els dipòsits d'emmagatzematge de lixiviats, ubicats a l’interior de les naus, s'impermeabilitzaran i disposaran d'un vas de control de sobreeiximent, que es verificarà tots els dies, incloent un control electrònic amb senyal d'alarma.

14. Es realitza un manteniment periòdic de la capa de formigó per detectar possibles fissures, i procedir a segellar en el seu cas.

15. L’explotador de l’abocador serà el responsable de qualsevol abocament accidental de lixiviats produït al llit o al comellar, executant les mesures urgents necessàries per a la seva completa paralització i posterior neteja.

16. En el cas que hi hagués un vessament accidental de lixiviats als petits torrents de la zona d’ampliació en situacions extraordinàries de punta de pluvials, el pla de vigilància ambiental, amb la fi de no alterar les poblacions de l’espècie catalogada Vicia bifoliolata, haurà de tenir previstes mesures d’emergència i control. A més, es comunicarà a l’Ajuntament de Maó i la DG de Recursos Hídrics aquesta circumstància.

17. En el cas que hi hagués vessament de lixiviats als torrents i que aquests arribessin aigües avall a la zona on hi ha les poblacions de l’espècie catalogada Vicia bifoliolata s’haurà de realitzar dins el marc del pla de Recuperació de l’Espècie un seguiment de l’estat de les seves poblacions i, a més, s’haurà d’enviar informe al Servei de Protecció d’Espècies per a la seva avaluació. En aquest informe s’especificarà si el vessament ha alterat les poblacions i les mesures correctores proposades.

7.2.2Aigües pluvials/superficials de l’abocador

1. Les pluvials del Mila II s’han de recollir a peu i capçalera del talús i  conduir fins a la bassa de pluvials

2. A l’ampliació del Milà II, les pluvials s’han de recollir per les cunetes de les pistes de l’abocador i emmagatzemar a la bassa de pluvials.

3. Les pluvials emmagatzemades a la bassa s’han de gestionar per evaporació, podent ser reutilitzades com a aigua contra incendis o per evitar l’emissió de pols. En cap cas es poden incorporar al torrent sense autorització expressa.

4. Per tal d’evitar que el petit drenatge de la conca superior afecti l’estabilitat de la massa, el fons del vas o entri en contacte amb la massa de residus es canalitza per davall de la pista perimetral fins a la zona de les basses on s’incorpora al torrent.

5. Totes les canalitzacions d’aigües pluvials seran impermeables i en cap cas quedaran per sota de la massa de residus. La bassa de recollida de pluvials de l’abocador serà impermeable.

6. L’explotador realitzarà el manteniment de les canalitzacions d’aigües pluvials per tal d’assegurar el seu correcte manteniment i funcionament. En cas de detectar anomalies seran arreglades immediatament.

7. L’explotador realitzarà inspeccions periòdiques de les conduccions soterrades per poder detectar possibles punts d’acumulació de material. En funció de les inspeccions anteriorment indicades i especialment després d’episodis de pluges intenses, es realitzaran actuacions de neteja i manteniment.

8. Els talussos estaran convenientment estabilitzats per evitar esllavissades que obturin les canals i conduccions adjacents.

9. En el punt d’embocament del comellar principal amb la conducció soterrada de 800 mm, s’executaran les corresponents aletes laterals per a la reconducció de les aigües a dita conducció.

7.2.3Aigües pluvials/superficials de les plantes de tractament

1. Les aigües pluvials de les cobertes de les instal•lacions de tractament i valorització de residus es recolliran, es filtraran i s’emmagatzemaran al dipòsit de pluvials de cobertes de 300 m³ de capacitat, ubicat al costat del dipòsit contra incendis, i es reutilitzaran per a neteja i reg de zones enjardinades. Els excedents es destinaran a llera pública.

2.Les aigües pluvials de les zones pavimentades de les instal•lacions de tractament i valorització de residus es divideixen en dues, les susceptibles d’haver rebut contaminació, que són les procedents de les primeres aigües d’una pluja, que s’emmagatzemaran a la bassa de pluvials dels paviments potencialment contaminades (400 m³, estimació del volum necessari d’aigua per efectuar una neteja dels paviments) i depenent de la seva qualitat es destinaran a clavegueram o a la bassa de lixiviats,  i les no susceptibles d’haver rebut contaminació (que són les aigües pluvials excedents una vegada la bassa de pluvials s’ompli), que podran considerar-se netes i seran desviades directament a llera pública.

3. Aquest desviament serà automàtic, perquè quan la bassa de pluvials s’ompli, un dispositiu de sobreeiximent situat aigües amunt de la bassa permet la sortida dels següents cabals cap al punt d’abocament d’aigües pluvials.

4.Passat l'episodi de pluja, s'analitzarà la qualitat de l'aigua, procedint de la manera: S’abocaran a la xarxa de clavegueram les aigües pluvials de la bassa de pluvials les analítiques de les quals compleixin els valors límit d’emissió (VLE) per aquest d’abocament, i si no es buidarà la bassa de pluvials traslladant l’aigua a la bassa de lixiviats de l’abocador.

5. En cas que les aigües de la bassa de les aigües pluvials potencialment contaminades es destinin a la xarxa de clavegueram s’hauran de notificar al registre PRTR.

6.La bassa de pluvials dels paviments potencialment contaminades s’haurà de trobar normalment buida per tal de retenir 400 m³ d’aigües. La bassa de pluvials es buidarà paulatinament amb una purga de 30 m³ diaris, estimant-se que després de 15 dies estarà buida. Ha de ser buidada en un termini màxim de 20 dies.

7. A les instal•lacions de tractament i valorització de residus hi haurà dos abocaments a torrent:

• Punt d’abocament VP1, dels excedents del dipòsit de pluvials de cobertes, que es destinaran a torrent al punt amb les coordenades: x: 607.885,3; y: 4.419.364,4 i z: 84,0. S’estima un abocament de 6.963 m³ anuals.

• Punt d’abocament VP2, dels excedents dels paviments, que són les aigües pluvials netes de paviments, que es destinaran a torrent al punt amb les coordenades x: 607.968,0 y:4.419.202,0 i z:74.0. S’estima un abocament de 1.765 m³ anuals.

8. Per tal de controlar els abocaments a torrent es durà a terme un control mensual del volum i trimestral de la qualitat, i s’hauran de complir els següents valors límit d’emissió (VLE):

Paràmetre	VLE
DBO	25 mg/l
DQO	125 mg/l
SS	35 mg/l
N total	30 mg/L
P total	3 mg/L
pH	7-8 mg/l

9. La presa de mostra de l’abocament VP1 serà el dipòsit de pluvials de cobertes i de l’abocament VP2 s’haurà de fer a un punt que garanteixi la representativitat de la mostra.

10. S’haurà de dur a terme un control efectiu del volum d’aigües incorporades a torrent amb un sistema de control adient, com ara un comptador. En cas d’inviabilitat tècnica es farà una estimació mensual del volum incorporat.

11.Pels abocaments d’aigües pluvials a torrent prevists al projecte de millora de les instal•lacions de tractament de residus s’haurà de sol•licitar autorització a la Direcció General de Recursos Hídrics en cas d’ocupació o utilització del domini públic hidràulic.

12. S’ha de tenir en compte que aquests abocaments a torrent s’hauran de notificar anualment al registre PRTR.

13. Donat que l’aigua per a reg de les zones enjardinades s’utilitzarà del dipòsit de pluvials de cobertes, el control d’aquestes és l’indicat per aquest dipòsit.

7.3 Sistema de Control 

Anualment, l’explotador, remetrà els resultats dels controls següents:

7.3.1 Control meteorològic:

S’han de recollir les següents dades mitjançant una estació meteorològica que s’ha d’instal•lar als voltants de la caseta de control de  l’abocador:

Controls	Fase d’explotació	Fase de manteniment
Volum de precipitació	Diàriament	A diari més els valors mensuals
Temperatura ambient(mín., màx., 14.00 h)	Diàriament	Mitjana mensual
Direcció i velocitat del vent dominant	Diàriament
Evaporació	Diàriament	Diàriament i mitjana mensual
Humitat atmosfèrica (14.00 h)	Diàriament	Mitjana mensual

7.3.2Control de les aigües

1. La periodicitat amb què s’ha d’efectuar el control de les aigües és el que s’estableix en la taula següent:

Controls	Paràmetres	Explotació	Post clausura
Aigües subterrànies	Composició Zona saturada	Trimestral	Semestral
	Nivell freàtic	Trimestral	Semestral
	Composició Zona no saturada	Cada 5 anys	Cada 5 anys
Lixiviats i aigües pluvials al vas	Volum	Mensual	Semestral
	Composició	Trimestral	Semestral
Superficials	Volum i composició	Trimestral	Semestral
Lixiviats tractats abocats a la xarxa de clavegueram	Volum i composició	Trimestral	Semestral
Lixiviats tractats per humectació dels residus de l’abocador	Volum i composició	Mensual	-
Lixiviats del dren de seguretat de la subcel·la E(1)	Volum i composició	Mensual els 6 primers mesos, trimestral	Semestral
Aigües subterrànies sota la subcel·la E(2)	Volum i composició	Mensual els 6 primers mesos, trimestral i desprès d’episodi de pluges fortes	Semestral
Lixiviats del punt de bombament de la cel·la III (dels residus sota la nova  impermeabilització)	Volum i composició	Mensual els 6 primers mesos, trimestral	Semestral
Lixiviats de la cel·la III (dels residus sobre la nova  impermeabilització)	Volum	Mensual	Semestral
	Composició	Mensual els 6 primers mesos, trimestral	Semestral
Aigües subterrànies al punt de control sota cel·la III (2)	Volum i composició	Mensual els 6 primers mesos, trimestral i desprès d’episodi de pluges fortes	Semestral
Aigües subterrànies al punt de control sota el dipòsit de lixiviats (2)	Volum i composició	Mensual els 6 primers mesos, trimestral i desprès d’episodi de pluges fortes	Semestral
Dipòsit de pluvials de les cobertes i pluvials netes de paviments de les instal·lacions de tractament i valorització de residus	Volum	Mensual	-
	Composició	Trimestral	-

 (1) En cas de detectar la presència de líquid, es comunicarà immediatament a l’òrgan ambiental, es prendrà una mostra per a la seva analítica. En el supòsit de trobar-se una afecció a les aigües subterrànies s’haurà de bombejar i realitzar el tractament idoni a la planta de tractament de lixiviats.

(2) En cas de detectar afecció a les aigües subterrànies es comunicarà immediatament a l’òrgan ambiental i les aigües s’hauran de tractar com a lixiviat a la planta de tractament i no es podran destinar a torrent.

2. El control dels lixiviats, paràmetres meteorològics, de les aigües pluvials i de les aigües subterrànies s’ha de mantenir durant els 30 anys posteriors a la clausura de l’abocador.

3. S’han d’executar i dur el control dels següents pous de control de les aigües subterrànies:

- El Pz 3 (punt de control 3) que es troba més proper a l’ampliació de Milà II, cel•les I i II, que es tracta d’un pou autoritzat però que no s’ha executat.

-El Pz 6, situat entre la cel•la III i Milà II.

-El Pz 7, situat al sud de la cel•la III.

- El Pz 8, situat a l’oest de la cel•la III, per tal de tenir dades aproximades del que succeeix a la cel•la III, amb una profunditat aproximada de 20 m, un diàmetre de 250 mm i que consistirà en una canonada de PVC ranurada en la seva totalitat.

- El Pz 9, situat al nord de Milà II, a la zona de les plantes de tractament de residus, per tal de disposar de les característiques hidroquímiques en la zona de capçalera, i també servirà per avaluar quantitativament la recàrrega, instal·lant en el piezòmetre una sonda tipus Diver per el control de pressió. La profunditat aproximada serà de 40 m, el diàmetre de 250 mm i consistirà en una canonada de PVC ranurada en la seva totalitat.

Les característiques del Pz 3, Pz 6 i Pz 7 seran una profunditat de 25-30 m, un diàmetre de 250 mm i consistirà en una canonada de PVC ranurada en la seva totalitat.

Respecte a l’entubat de tots els pous de control, en funció de quins siguin els nivells registrats, l’entubament haurà de ser totalment ranurat o bé parcialment ranurat. En el cas en que no es detectin filtracions provinents de Milà II, l’entubament serà totalment ranurat (a excepció del tram superior de 2-3 m segellats). En el cas que apareguin surgències caldrà aïllar el nivell de la surgència amb el nivell freàtic més profund.

Punt núm.	Coordenades UTM (x,y)
Pz 1	607.904, 4.419.822
Pz 2	607.588, 4.419.407
Pz 3	607.480, 4.418.990
Pz 4	607.745, 4.418.928
Pz 5	608.000, 4.419.880
Pz 6	607.830, 4.419.020
Pz 7	607.880, 4.418.890
Pz 8	607.755, 4.419.008
Pz 9	607.760, 4.419.274

Respecte a la proposta de l’estudi hidrogeològic a realitzar que incorpora el “Projecte constructiu de les actuacions de millora de la fase I d’ampliació de l’abocador de Milà II, cel•la III i bassa de lixiviats (març de 2016)”, cal fer una sèrie de consideracions:

- Per poder caracteritzar correctament el subsòl i determinar els possibles nivells freàtics i qualitat de les aigües és necessari que els nous sondejos (Pz 3, Pz 6, Pz 7, Pz 8 i Pz 9) es duguin a terme en primer lloc amb testimoni continu. Un cop descrits els testimonis i determinades les profunditats i qualitat de les aigües es podrà procedir a reperforar els sondejos amb un diàmetre suficient que permeti el mostreig. Opcionalment es pot optar per a perforar el sondeig amb testimoni continu però amb un diàmetre superior, de manera que no sigui necessari la reperforació.

- Les caixes amb els testimonis hauran de ser guardades per tal que tècnics de l’administració puguin dur a terme la revisió dels mateixos.

- El Pz 6 i el Pz 8 són els que la seva vida útil depèn de l’avanç de l’explotació i que hauran de ser segellats.

- Respecte a l’assaig de bombament cal indicar que en qualsevol cas la durada mínima ha de ser de 8 h.

- El monitoratge que es proposa per a les aigües amunt també s’hauria de realitzar a la zona d’aigües avall, per exemple al Pz 7.

L’estudi hidrogeològic s’ha de realitzar en paral•lel a l’execució de les obres del projecte presentat, de manera que quan es finalitzin les obres, estimades en 19 setmanes, s’han d’haver entregat a l’òrgan ambiental, els resultats de l’estudi hidrogeològic juntament amb la determinació de les actuacions que es duran a terme per evitar el contacte dels nivells freàtics amb el fons de la cel•la III i per reduir el volum de lixiviats generats.

4. Abans d’iniciar-se les operacions d’abocament a la zona d’ampliació de l’abocador es prendran mostres a aquests punts per tal d’establir els valors de referència. La presa de mostres es realitzarà segons Norma ISO 5667-11 (1993), sobre “Guías para el muestreo de aguas subterráneas”

5. Les preses de mostres i paràmetres de mesura (volum i composició) dels lixiviats s’han de fer per separat en cada punt on es descarreguin els lixiviats de les següents instal•lacions: Milà I, Milà II, cel•la de cendres de l’ampliació de Milà II i resta de cel•les de l’ampliació del Milà II.

6. El projecte d’impermeabilització de la subcel•la E de febrer de 2015, preveu també el seguiment de producció de lixiviats als pous de registre de la xarxa de drenatge de gasos i lixiviats (P-E1 a P-E8) i al den de seguretat de la subcel·la E (CDF-1). La informació relativa a aquests punts de control quantitatiu s’incorporarà al control documental. Els punts de control d’aquesta subcel·la es situen a les següents coordenades:

Punt núm.	Coordenades  UTM (x,y)
CDF-1	607.910,81/4.418.889,24
P-E1	607.950,24/4.418.984,21
P-E2	607.928,10/4.418.972,12
P-E3	607.943,83/4.418.953,80
P-E4	607.921,93/4.418.942,20
P-E5	607.958,31/4.418.933,38
P-E6	607.937,14/4.418.922,07
P-E7	607.958,81/4.418.907,15
P-E8	607.913,69/4.418.902,93

Es construirà un pou de drenatge i bombeig de les aigües existents per davall de la impermeabilització de la subcel•la E en el seu punt més baix. Les analítiques d’aquestes aigües determinaran el seu destí com aigües pluvials o lixiviats a tractar a la planta de l’abocador.

7. Totes les mostres es prendran d’acord a allò establert a la Norma UNE-EN 25667:1995 (ISO 5667-2:1991).

8. S’ha d’acordar la ubicació d’aquests punts de control amb la Direcció General competent en matèria de Recursos Hídrics (Servei d’Estudis i Planificació).

9. El control de les aigües superficials s’ha de portar a terme en un mínim de quatre punts, amb una periodicitat trimestral durant l’explotació i semestral en la fase de clausura sempre i quan hi hagi aigua o grans pluges.

Punt núm.                                  Coordenades  UTM (x,y)

Punt núm.	Coordenades  UTM (x,y)
1 (nord)	608.010/4.420.080
2 (oest):	607.360/4.419.510
3 (sud):	608.230/4.418.790
4 (més al sud):	608.790/4.418.330

10.Les preses de mostres de la zona no saturada (sòls) es faran als següents punts:

Punt núm.	Coordenades UTM (x,y)
1	607858,77/4420095,12
2	607688,72/4419719,91
3	607723,84/4419694,00
4	607485,40/4419307,72
5	607856,92/4419147,37

11.Els paràmetres de qualitat que s’han de mesurar són:

Zona saturada: nivell i pH, conductivitat, TOC, , Na, K, Mg, Ca, Ba, Cr, Cr VI, Mo, Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn, Cd, Hg, B, Al, Pb, P, As, Sb, Se, sulfurs, sulfats, carbonats/ bicarbonats, clorurs, fluorurs, cianurs, nitrits, nitrats, índex de fenols, benzè, AOX, Ftalats, plastificants, olis i greixos i anàlisi microbiològica (coliformes totals i  fecals).

Zona no saturada(sòls) : pH, conductivitat, contingut en argila, matèria orgànica (MO), capacitat d’intercanvi catiònic (CIC), Ba, Sn, Cr, Mo, Co, Ni, Cu, Zn, Hg, Pb, As i PCBs.

Lixiviats/pluvials al vas : pH, conductivitat, DQO, DBO5, Na, K, Mg, Ca, Ba, Cr, Cr VI, Mn, Fe, Ni, Cu, Zn, Cd, Hg, B, Al, Pb, P, As, Sb, Se, sulfurs, sulfats, carbonats/ bicarbonats, clorurs, fluorurs, cianurs, nitrits, nitrats, índex de fenols, benzè, olis i greixos, etilbenzè, m,p-xilè, O-Xilè, Toluè, BTEX, C3-C4 alquilbenzens, hidrocarburs C11-C35 i hidrocarburs C4-C10,.

Aigües superficials:  pH, conductivitat, clorurs, TOC, Sb, As, Cd, Cr, Hg, Ni, Pb, Ca, Mg, Na, carbonats/bicarbonats, fluorurs, sulfats, Al, Cu, Fe, Mn, Zn, cianurs, índex de fenols, AOX, nitrats.

Lixiviats tractats:  Volum, pH, DBO5, DQO, sòlids en suspensió, Pt, Nt, NKT, sulfurs, formaldehids, cianurs, diòxid de sofre, Cr-VI, Cr, As, Pb, Cu, Ba, Cd, Se, Ag, Zn, Ni, greixos i olis, detergents no biodegradables i qualsevol altre paràmetre que estableixi la ordenança municipal de clavegueram de Maó.

Dipòsit de pluvials de les cobertes i pluvials netes de paviments: Volum, pH, conductivitat, DBO, DQO, Nt, Pt, Sulfats i sòlids en suspensió.

12. Cada tres anys s’han d’analitzar les substàncies prioritàries de les aigües subterrànies definides en la Directiva marc de l’aigua i normes relacionades, i com a mínim les següents: hidrocarburs policíclics, aromàtics i alifàtics, fenols, PCB, COV i BTEX. Els pous de seguiment s’han de autoritzar per part de la Direcció General competent en matèria de Recursos Hídrics i en tot cas han de complir amb els requisits tècnics per a la  construcció de pous establerts al Decret 108/2005.

13.El manteniment de les instal•lacions, per part de l’explotador, ha de garantir el funcionament de les xarxes de recollida de lixiviats i escorrenties superficials sobretot en cas de despreniment de talussos.

14. Les anàlisi químiques dels controls s’ha de fer per laboratoris competents d’acord amb allò establert al Reial decret 2000/1995, de 28 de desembre pel qual s’aprova el Reglament de la infraestructura per a la Qualitat i la Seguretat Industrial.

15. En tot cas les periodicitats, els paràmetres i els punts on s’han de realitzar les mesures indicades es podran variar o revisar sempre que estigui justificat, i es trameti la pertinent revisió de la present AAI.

16. En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control, l’explotador, prendrà una altra mostra amb rèplica al mateix punt, en un termini màxim de 24h, exceptuant deguda justificació però mai superant les 72 hores.

La mostra s’analitzarà al laboratori que va fer la primera analítica, la rèplica a d’altre.

La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini de 48 hores des de la recepció dels primers resultats.

Els tècnics de la Direcció General de Recursos Hídrics juntament amb l’explotador de les instal•lacions, dissenyarà un pla temporal de control per tal d’establir la causa del valor i les possibles actuacions dur a terme.

Es consideren valors inusuals els que presentin una desviació de la mitjana superior al 20%.

7.3.3 Valors límit d’emissió

S’estableixen els següents per a l’efluent de la depuradora de lixiviats i per les aigües de la bassa de pluvials dels paviments potencialment contaminades pel seu destí a la xarxa de clavegueram:

Paràmetre	Valor límit d’emissió(ppm)
Sulfurs	5
Formaldehids	5
Cianurs	2
Diòxid de sofre	5
Crom VI	0
Crom total	3
Arsènic	0.05
Plom	0.05
Coure	0.2
Bari	1
Cadmi	0.01
Seleni	0.01
Plata	0.05
Zinc	0.3
Detergents no biodegradables	0
DQO	800
DBO5	500
MSS	400
Níquel	0.5
Greixos	100

En cas que els lixiviats tractats no compleixin amb aquests valors límit d’emissió no es poden abocar a la xarxa de clavegueram, si no que s’ha de notificar a l’òrgan ambiental. S’emmagatzemaran i es duran a un gestor autoritzat.

7.4Control municipal

1. Per tal de comprovar el compliment de l'ordenança municipal sobre l’ús de la xarxa de clavegueram sanitari del nucli urbà de Maó, l’explotador haurà de comptar amb un pla de seguiment analític de l'efluent.

2. Es facilitarà a l'ajuntament el calendari de mostreig anual i els resultats dels anàlisis de les mostres realitzades periòdicament.

8. Condicionants d’Atmosfera

8.1 Prescripcions de caràcter general

La instal•lació haurà de complir amb el que estableix la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera (APCA) i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; la Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials; i el Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.

8.2Identificació d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera

1. Segons l’annex del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, l’activitat està classificada com a Activitat Potencialment Contaminadora de l’Atmosfera del grup B, codi 09 04 01 02 “Abocadors de residus industrials perillosos o no perillosos, de residus biodegradables, així com abocadors no inclosos en l’epígraf anterior”.

2. Les emissions atmosfèriques que es poden generar a la instal•lació són:

a. Emissions difuses de gasos i d’olors procedents de l’activitat de l’abocador d’Es Milà II i de l’ampliació de l’abocador d’Es Milà II

b. Emissions difuses de partícules procedents de l’activitat de l’abocador d’Es Milà II i de l’ampliació de l’abocador d’Es Milà II

c.Emissions canalitzades produïdes per la combustió de biogàs a la torxa

d. Emissions difuses discontinues de gasos contaminats i partícules procedents del moviment de vehicles de transport de residus i de maquinària mòbil d’operació de la instal•lació

e.Emissions difuses d’olors procedents de la bassa de lixiviats

f. Emissions difuses de partícules produïdes durant el tractament de residus voluminosos

g.Emissions difuses d’olors procedents de la planta de compostatge

h.Emissions canalitzades procedents dels biofiltres situats a la planta de compostatge

i.Emissions canalitzades procedents del gasos de combustió del forn incinerador.

3.Les activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera identificades són:

Activitat	Codi	Grup
Abocador Es Milà II Abocadors de residus industrials perillosos o no perillosos, de residus biodegradables, així com abocadors no inclosos en l’epígraf anterior.	09 04 01 02	B
Ampliació Abocador Es Milà II Abocadors de residus industrials perillosos o no perillosos, de residus biodegradables, així com abocadors no inclosos en l’epígraf anterior.	09 04 01 02	B
Bassa de lixiviats Altres. Emissions de tractaments de lixiviats en abocadors.	09 04 03 00	C
Planta de tractament de residus Es Milà Emmagatzematge o operacions de manipulació com ara barreja, separació, classificació, transport o reducció de mida de residus no metàl·lics o de residus metàl·lics pulverulents, amb capacitat de manipulació d’aquests materials >= 100 t/dia i < 500 t/dia; o >= 1 t/dia i < 10 t/dia de residus perillosos en el cas de residus perillosos.	09 10 09 51	C
Planta de producció de compost Es Milà Plantes de producció de compost.	09 10 05 01	B
Torxa de combustió de biogàs Torxes o combustió sense valorització energètica de biogàs.	09 04 01 03	B
Crema de biogàs al forn incinerador de residus d’origen animal i material específic de risc (MER). Combustió amb valorització energètica de biogàs no inclosos en l’apartat anterior	09 04 01 05	B
Forn incinerador de residus d’origen animal i material específic de risc (MER). Incineració d’animals morts o deixalles càrnies, inclosos els subproductes d’origen animal no destinats al consum humà. Plantes de capacitat >= 50 kg/hora.	09 09 02 01	B

8.3Identificació dels focus emissors a l’atmosfera

1.Focus canalitzats

Focus	Descripció	Codi APCA	Grup
FC-1	Forn crematori d’animals morts i residus MER	09 09 02 01	B
FC-2	Torxa de biogàs sense valorització energètica	09 04 01 03	B
FC-3	Sortida sistema desodorització del tractament de lixiviats	09 4 03 00	B

2.Focus no canalitzats (emissions difuses)

Focus	Descripció	Codi APCA	Grup
FNC-1	Biofiltre 1 (existent)	09 10 05 01	B
FNC-2	Biofiltre 2 (nova planta)	09 10 05 01	B
FNC-3	Abocador Es Milà II	09 04 01 02	B
FNC-4	Bassa lixiviats d’Es Milà II	09 04 03 00	B
FNC-5	Planta de tractament de residus	09 10 09 51	C
FNC-6	Planta de compostatge	09 10 05 01	B

8.4 Control d’emissions canalitzades

A les taules següents s’indiquen els valors límits d’emissió (VLE) dels diversos contaminats i altres requisits addicionals relatius al control de les emissions canalitzades. Els controls externs han de ser realitzats amb la freqüència indicada a les taules per un organisme de control autoritzat per a l’atmosfera (OCA).

8.4.1Forn crematori d’animals morts i residus MER (FC-1)

1. Per a poder aprofitar energèticament el biogàs generat a l’abocador com a combustible al forn crematori d’animals morts i residus MER, aquest ha de passar per un procés previ d’assecatge per refredament, amb la finalitat d’eliminar el condensat.

2. Valors límits d’emissió i controls externs per part d’OCA, amb combustible gasoil i amb combustible biogàs

Contaminant	Valor límit d’emissió 1	Tipus de control i freqüència
Partícules totals	80 mg/Nm3	Control extern (OCA) cada 3 anys o cada 1.000 t incinerades.   Control intern cada 18 mesos.
NOx	700 mg/Nm3
CO	100 mg/Nm3
Carboni orgànic total (COT)	20 mg/Nm3
SO2	200 mg/Nm3
HCl	100 mg/Nm3	Control extern (OCA) cada 3 anys o cada 1.000 t incinerades.
Dioxines i furans 2	0,1 ng ITEQ/Nm3

1Valors referits a condicions normals de temperatura (273 K) i de pressió (101,32 kPa) de gas sec i a l’11% d’O2. Els valors han de ser mitjanes d’una hora.

2 Valors mesurats durant un període mínim de 6 hores i un màxim de 8 hores.

L’últim control extern per part d’OCA notificat a la Secció de Contaminació Atmosfèrica és de data de juny de 2014, per tant el següent control extern s’ha d’efectuar abans de finals de juny de 2017 o cada 1.000 t incinerades. Posteriors controls per part d’OCA s’hauran d’efectuar cada tres anys o cada 1.000 t incinerades. Els controls interns s’han d’efectuar amb una periodicitat de 18 mesos.

3. Les emissions no podran ser visibles i no podran provocar molèsties per olors. Amb periodicitat mensual se realitzaran observacions visuals i olfactives de les emissions produïdes, que han de quedar indicades en un registre, indicant dia i hora de l’observació.

4.S’ha de disposar de registre en continu de temperatura a l’interior de la cambra de combustió. El sensor de temperatura s’ha de calibrar i verificar segons indicacions del fabricant amb una periodicitat mínima de 2 anys o després de cada operació de manteniment o reparació de l’equip. El registre de temperatures, més tots els registres relatius a operacions de manteniment, calibratges i verificacions del sensor de temperatura s’han de conservar durant un període mínim de 10 anys.

5. S’ha de disposar d’un sistema automàtic de mesura (SAM) per a l’oxigen (O2). S’utilitzarà la norma UNE-EN 14181:2015 (Emisiones de fuentes estacionarias. Garantía de calidad de los sistemas automáticos de medida.) per garantir la qualitat de l’equip SAM. Es realitzarà el calibratge mitjançant el procediment de nivell de garantia de qualitat NGQ2 al moment de la seva instal•lació, cada tres anys, després de fallida de l’equip o de canvi substancial de la instal·lació. Es realitzaran assaigs anuals de seguiment (AAS) amb periodicitat anual. Es realitzarà el procediment corresponent al nivell de garantia de la qualitat NGQ3 d’acord amb la Norma UNE-EN 14181:2015. El registre de dades d’O2 conjuntament amb tots els registres relatius al SAM d’O2 (calibratges, nivells de garantia de qualitat, manteniments, avaries, etc.) s’han de conservar durant un període mínim de 10 anys.

6. Periòdicament, d’acord amb les instruccions del fabricant, es netejaran els filtres del combustible, els cremadors i la ventilació.

7. En cas d’averia o funcionament anormal, l’explotador de la instal•lació haurà d’aturar el forn en el mínim de temps possible, investigar les causes i realitzar accions correctives immediates, ajustar el procés i l’activitat per minimitzar les emissions, registrar les situacions, les causes i les accions realitzades, informar immediatament a l’autoritat competent en cas que es pugui produir qualsevol efecte sobre la població propera.

8. No es podrà incinerar als següents casos: durant la posada en marxa quan la temperatura de la cambra de postcombustió no hagi arribat als 850 ºC, quan no es mantingui estable la temperatura de la cambra de postcombustió en 850 ºC o quan es superi qualsevol valor límit d’emissió establert.

8.4.2Torxa de biogàs sense valorització energètica (FC-2)

1. La temperatura de la flama de la torxa ha de ser com a mínim de 900 ºC i el temps de residència de 0,3 segons.

2. L’explotador de la instal•lació durà un registre del temps de funcionament, cabal i temperatura de la torxa, així com de les incidències i qualsevol altre tipus d’operació diferent del funcionament normal.

8.4.3Sortida del sistema de desodorització del tractament de lixiviats (FC-3)

1. En cas d’instal·lació d’un sistema de desodoració al tractament de lixiviats, l’explotador haurà de realitzar els controls de contaminants segons la taula següent:

Contaminant	Valor límit d’emissió 1	Tipus de control i freqüència
H2S	10 mg/Nm3	Control extern (OCA): cada 5 anys.   Control intern: cada 2,5 anys.
NH3	50 mg/Nm3
Carboni orgànic total (COT)	50 mg/Nm3
CH4	-

1 Valors referits a condicions normals de temperatura (273 K) i de pressió (101,32 kPa) de gas sec.

2. En un termini de tres mesos des de la resolució de l’autorització o de la posada en marxa del sistema, l’explotador de la instal•lació haurà de presentar al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica la caracterització de les emissions del focus. Per a aquesta caracterització es mesuraran almenys els paràmetres següents: H2S, NH3, CH4 i COT. Segons els resultats de l’estudi s’avaluarà la possibilitat de modificar els valors límit d’emissió i la periodicitat del control del focus.

3. S’ha de garantir el correcte funcionament permanent del sistema eliminador d’olors i en concret caldrà assegurar el manteniment i renovació adequats del medi filtrant.

8.5 Control d’emissions difuses

L’explotador, respecte a les emissions difuses, haurà d’aplicar les millors tècniques disponibles possibles enfocades a reduir les emissions de partícules, gasos i olors.

A continuació es detallen les mesures correctores a aplicar per part de l’explotador per reduir les emissions difuses que almenys han d’estar implantades.

8.5.1 Emissions de partícules (pols)

A fi d’evitar les emissions difuses de pols, es duran a terme les mesures preventives següents:

1. Es compactarà la superfície dels vials de l’abocador amb grava o terra piconada i es revisarà periòdicament.

2. Es regarà amb aigua amb la periodicitat necessària per minimitzar els possibles núvols de pols, sobretot durant el període comprès entre els mesos de maig i setembre en les zones no pavimentades.

3. Es netejarà amb la periodicitat necessària els accessos, explanades, apilaments temporals, vials i llindars tant de material pulverulent com de materials lleugers susceptibles de ser transportats pel vent i es durà un registre.

4. Es cobriran completament amb lones, o bé es ruixaran amb aigua, de manera que no s’escampin materials pulverulents pels vials de l’entorn, els materials d’entrada o de sortida transportats per vehicles i camions.

5. Es limita la velocitat dels vehicles i maquinària per l’interior del recinte de l’explotació a 20 km/h i a 30 km/h en els vials d’accés.

6. Es mantindrà en perfecte estat els motors de combustió i els tubs d’escapament de la maquinària i vehicles de transport.

7. Es controlarà que el tub d’escapament dels camions estigui dirigit cap amunt a l’entrada de l’abocador.

8.Es minimitzarà l’alçada de caiguda del dipòsit de materials.

9.S’instal•laran pantalles paravents en el llindar de la parcel•la o pantalles vegetals.

10. Se realitzarà una compactació de l’abocament immediatament després del seu dipòsit.

11. En cas de vents forts (> 7 m/s) els residus es premsaran en bales de densitat major a 610 kg/m³ abans de ser abocats.

12.Diàriament els residus dipositats a l’abocador se cobriran amb una capa de terra compactada d’una gruixa mínima de 20 cm.

13.La manipulació dels residus anomenats “Fracció resta” (classificació, separació, granulació, premsat, etc.) es realitzarà en recinte tancat amb la finalitat d’evitar l’emissió de partícules a l’atmosfera.

14. L’emmagatzemament dels subproductes derivats de la manipulació dels residus anomenats “Fracció resta” es realitzarà de forma segregada segons el tipus i granulometria del residu i en sitges tancades.

Cada tres anys s’ha de realitzar una comprovació, per part d’un organisme de control autoritzat, de les mesures correctores i preventives instal•lades, de la seva eficàcia i del seu bon estat de funcionament.

8.5.2Emissions d’olors

1. Els focus d’emissió d’olors més rellevants són les emissions fugitives de biogàs que es genera per la fermentació dels residus orgànics a través de la superfície del dipòsit, els pous de desgasificació, la gestió dels lixiviats i els biofiltres.

2. Per prevenir l’emissió d’olors l’explotador haurà de dur a terme, si escau, les mesures preventives següents:

a. Cobrir i compactar els residus dipositats de manera que la superfície exposada a l’atmosfera sigui la mínima possible. Cobrir diàriament els residus que s’hagin dipositats amb una capa de terra compactada.

b.Extreure eficaçment el biogàs generat a l’abocador a mesura que es generi.

c. Pel que fa als lixiviats, aquestes disposaran dels elements necessaris per tal de garantir una oxigenació suficient i evitar l’existència de zones anaeròbiques o estancades generadores de males olors.

d.  Garantir el correcte funcionament dels biofiltres segons instruccions del fabricant.

3. En cas de queixes per males olors, s’anotarà la data i hora en el registre d’emissions de la instal•lació.

4. Cada tres anys s’avaluarà la molèstia per olors que generen el conjunt d’instal•lacions de l’emplaçament mitjançant la mesura de les unitats d’olor segons la norma UNE-EN 13725, per part d’un organisme de control autoritzat. A partir de les mesures d’emissions a les fonts generadores d’olors, es simularà la dispersió de les unitats d’olor aplicant models matemàtics de simulació de la dispersió. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre. Addicionalment, cada tres anys un organisme de control autoritzat ha de comprovar el correcte manteniment dels biofiltres.

5. En cas de queixes persistents o en funció dels resultats de les mesures, es cobrirà la bassa i es conduiran els gasos cap a un sistema depurador, entre d’altres mesures preventives i correctores addicionals per al control d’olors.

8.5.3Emissions de biogàs

1. Tots els residus dipositats seran compactats i coberts diàriament amb una capa de terres, per evitar voladures dels materials més lleugers, emissions de gasos i  molèsties per olors, entre d’altres.

2. S’ha d’instal•lar una xarxa de pous d’extracció de biogàs generat per la degradació de la matèria orgànica abocada, els quals se situaran sistemàticament en funció de l’avanç de la massa d’abocament i el seu creixement en alçada. Els tubs d’extracció han de ser amb ranures que permetin el pas de biogàs i abocaran, en la part superior, en unes canonades col•lectores a través de les quals serà conduït el gas cap a un sistema d’aprofitament, quan sigui possible o, en cas contrari, a la torxa, on s’haurà de cremar el biogàs recuperat. Aquest sistema pot ser comú per l’abocador existent i la seva ampliació i el titular de la instal·lació ha de comunicar al departament competent en contaminació atmosfèrica la seva posada en marxa.

3. Els condensats dels pous de desgasificació s’han de retirar i gestionar adequadament.

4. S’han de realitzar els controls periòdics de gasos durant la fase d’explotació i durant la fase de manteniment posterior a la clausura segons la taula següent:

Paràmetre	Cel·les en fase d’explotació 4	Cel·les en fase de manteniment 4
CH4, CO2, O2	Mensual	Semestral
H2S, H2, COT, CO, cabal, pressió atmosfèrica, humitat i temperatura	Trimestral	Anual
Comprovació eficàcia sistemàtica d’extracció de gasos	-	Semestral

4 Segons els resultats es podrà modificar la freqüència de la mesura per períodes majors.

5. Es mesurarà en els pous de desgasificació dels vasos de l’abocador Es Milà II i de l’Ampliació Es Milà II (al menys a un punt de cada cel•la representativa de cada secció de l’abocador) i/o en la torxa prèviament a la seva combustió.

6. Cada mes s’ha de mesurar un nombre de xemeneies de tal forma que al cap de l’any cada una d’elles s’hagi mesurat com a mínim dues vegades.

7. Els controls periòdics de la taula anterior podran ser autocontrols i cada any es farà almenys un control extern per part d’un organisme de control autoritzat.

8. S’enviaran les dades obtingudes dels autocontrols al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

8.6Immissions o qualitat de l’aire

1. S’han de complir els objectius de qualitat de les dades establerts a la normativa d’avaluació de la qualitat de l’aire ambient, quant a cobertura de dades i incerteses de mesura. S’aplicaran com a valors de referència els valors límit i objectiu establerts a la normativa existent: Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, i Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.

2. L’explotador haurà de realitzar una campanya anual de partícules totals en suspensió a 3 punts del perímetre de la instal•lació, amb un mínim de 5 mostres vàlides a cada punt. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre i durant l’escenari més desfavorable d’operació de la instal•lació. El pla de campanya ha de disposar de l’aprovació del departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica, que podrà establir la mesura de H2S, COV i/o CH4 d’acord amb les dades dels registres d’emissions.

Paràmetre	Límit d’immissió
Partícules en suspensió	150 micrograms/m3 (concentració mitjana en 24 hores)
COV (com COT)	5 micrograms/m3
H2S	100 micrograms/m3 (concentració mitjana en 30 minuts) 40 micrograms/m3 (concentració mitjana en 24 hores)
NH3	-

8.7Altres obligacions de caràcter general

1. La instal·lació haurà de dur un registre i arxiu dels controls realitzats així com dels informes resultants, el qual haurà d’estar a disposició de l’administració competent. En aquest registre s’inclouran al menys dades relatives al funcionament, emissions, incidències (revisions periòdiques, aturades, avaries, observacions visuals, etc.) i inspeccions i s’haurà de conservar al menys durant deu anys.

2. Els punts de mostreig dels focus canalitzats compliran la norma UNE-EN 15259. En cas que no sigui possible, l’explotador farà arribar una proposta de punt de mostreig al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica per a la seva aplicació.

3. Els accessos i plataformes als punts de mostreig hauran de complir la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball.

4. Els punts de mostreig han de ser accessibles en qualsevol moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents, i s’ha de disposar de sistemes automàtics per a la pujada d’equips d’anàlisis i material auxiliar

5. El mètode de mesura per a cada contaminat serà preferiblement el UNE-EN, en cas que no es pugui aplicar s’haurà de justificar la utilització d’altres mètodes, que seran, per aquest ordre: EN, ISO i altres mètodes internacionals. Sempre que es publiquin noves normes que substitueixen les indicades, s’aplicaran les més recents.

8.8 Registre

L’explotador de la instal•lació haurà de mantenir actualitzat un registre amb dades de les emissions, aturades de torxa, aturades d’altres activitats, tasques de manteniment, incidències, controls, inspeccions i qualsevol altres tipus d’operació diferent del funcionament normal, per a cada focus emissor canalitzat o difús, d’acord amb el disposat a l’article 8 del Reial decret 100/2011. La informació documental (informes, mesures, manteniment, consum de combustibles, residus gestionats, etc.) s’ha de conservar un període mínim de 10 anys.

8.9 Notificacions immediates

Si hi ha qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l’atmosfera l’explotador ho notificarà, immediatament després del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica i a l’òrgan ambiental. Així mateix s’informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal•lació passa a funcionar correctament.

9.Requisits de seguretat i activitats

9.1 Pla d’autoprotecció

L’explotador haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal•lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinants aspectes de la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004). A més del contingut que figura a l’annex II del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, per qual s’aprova la Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, inclourà les mesures a aplicar, incloses les complementàries per a limitar les conseqüències mediambientals i evitar altres possibles accidents e incidents.

9.2 Seguretat industrial

El titular de l’activitat haurà de:

•Inscriure les instal·lacions corresponents a l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial, segons les normatives vigents de seguretat industrial, minera, etc… Les instal·lacions previstes o existents han de complir amb la legislació vigent en matèria d’Indústria.

• Donar compliment al Decret 110/2010, de 15 de octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques en tot el que li sigui d’aplicació.

• Prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i seguretat dels treballadors, i aquests el deure de complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord a l’establert a la llei estatal 31/95 de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de treball s’hauran d’ajustar a l’establert a les disposicions específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral, havent de posar especial atenció en el compliment del RD 374/2001 sobre protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball.

• Fer complir als edificis de caràcter industrial les prescripcions de protecció contra incendis indicades al Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials.

D’altra banda:

• Les instal·lacions de protecció contra incendis i el seu manteniment s’hauran d’ajustar al disposat al Reglament d’instal•lacions de protecció contra incendis (RD 1942/1993) i normes UNE corresponents.

• L’emmagatzematge de productes químics s’haurà d’adaptar al RD 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics, i les seves instruccions tècniques complementàries.

•L’emmagatzematge de productes petrolífers s’haurà d’adaptar al que disposa el RD 2085/1994  pel que es desenvolupa el Reglament d’instal•lacions de productes petrolífers, així com les seves posteriors modificacions.

• La faixa contraincendis s’ha de comptar des de la banda exterior de la paret, comptant el vial perimetral i una franja de la zona d’abocament que s’haurà de tapar amb terra diàriament i mantenir sense vegetació. Els hidrants contraincendis estaran sempre pressuritzats i es farà una revisió anual del seu correcte funcionament. Tots els operaris participants en les activitats seran instruïts en l’existència de risc d’incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i en les actuacions immediates a efectuar davant u connat d’incendi.

9.3 Contaminació Acústica

L’explotador efectuarà una campanya anual de caracterització real dels nivells de renou emesos a l'exterior durant les diverses fases típiques de l'operació (engegaments, etc.) en horari nocturn i diürn, per a la comprovació del compliment dels límits establerts a la normativa  vigent en aquesta matèria.

9.4 Contaminació lumínica

El titular complirà amb allò que estableix la Llei 3/2005 de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

10.Controls  periòdics

10.1 Inspecció inicial plantes de tractament

En compliment de l’article 82 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal•lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, per a l’inici i exercici de l’activitat, el titular haurà de presentar una declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat davant la conselleria competent en matèria de medi ambient, acreditativa de les obres realment executades i, si cal, les variacions entre el projecte presentat en la sol•licitud i allò realment executat.

La declaració responsable s’haurà d’acompanyar del certificat final d’obra del tècnic director.

Les operacions de tractament no es podran iniciar fins que no hagin estat comprovades les condicions de l’autorització mitjançant una visita d’inspecció per part de tècnics de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient.

10.2 Control periòdic de les instal•lacions.

En qualsevol moment, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient podrà realitzar visita de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal•lacions i el manteniment de les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Periòdicament es realitzaran visites de comprovació a les instal•lacions per part dels tècnics de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient, per tal de comprovar el compliment dels requisits de l’AAI.

10.3 Inventari d’emissions al Registre PRTR

L’explotador de la instal•lació haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment, en aplicació del disposat en el Reglament 166/2006 (PRTR), de 18 de gener, i en el Reial decret 508/2007. Aquestes dades d’emissions seran trameses abans de dia 31 de març de l’any següent, per a la seva avaluació prèvia, a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient i Mobilitat adjuntant una memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España.

Aquestes dades han de comprendre les emissions de l’abocador actual i la seva ampliació (al menys CH4 i CO2), així com les emissions produïdes pel trànsit de vehicles i abocament del material (gasos de combustió i partícules PM10).

10.4 Control documental

10.4.1 Control documental periòdic

-Informes semestrals dels autocontrols de les emissions de biogàs a l’atmosfera.

-Informe anual de campanya de partícules en suspensió.

- Cada tres anys o cada 1.000 t incinerades, informe sobre el control de les emissions del forn crematori d’animals morts i residus MER.

- Cada tres anys, informe sobre el control de mesures correctores per minimitzar emissions difuses de partícules.

-Cada tres anys, informe sobre les emissions d’olors.

-Cada tres anys, informe de manteniment dels biofiltres.

- Cada cinc anys, informe del control de les emissions del sistema de desodorització de la bassa de lixiviats.

Els informes realitzats per un organisme de control autoritzat (OCA), d’acord amb el disposat al Decret 104/2010, de 10 de setembre, i al Reial Decret 100/102, de 29 de gener, seran tramesos per part d’OCA al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Els altres seran tramesos per part de l’explotador.

10.4.2 Informe anual

L’explotador de l’activitat enviarà a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar l’AAI, abans de l’1 de març, un informe del període precedent en el que s’inclourà:

•Residus

-La declaració anual de residus perillosos. Aquesta memòria ha de contenir, almenys, referències suficients de les quantitats i característiques dels residus gestionats, la seva procedència i destinació, la relació d'aquells que es troben emmagatzemats així com les incidències rellevants que hagin tingut lloc l'any anterior. L’entitat explotadora ha de conservar, al lloc on realitza l’activitat, còpia de la memòria anual durant cinc any.

-Informe anual sobre el control topogràfic de l’abocador

- Informe anual dels residus gestionats a l’abocador, quantitat, caracterització, superfície ocupada, metodologia de dipòsit emprada i àrea a la qual s’ha emprat així com el càlcul de la capacitat restant del dipòsit.

- Proves de conformitat realitzades als residus destinats a abocador segon el que estipula l’ordre AAA/661/2013

-Volum de les terres de cobertura

-Informació addicional que l’empresa explotadora consideri adient.

-A més l’informe presentarà tota la informació indicada a l’article 10 del Reial decret 1481/2001 sobre les quantitats i tipus de residus indicant l’origen, la data de entrega, el productor o el recol•lector en cas dels residus urbans, la ubicació dels residus perillosos i els resultats dels programa de control i vigilància.

- Memòria anual de les plantes de tractament que inclourà tota la informació sol•licitada a l’annex XII de la llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i la caracterització dels residus urbans.

- En cas d’injecció d’efluent de la depuradora a la massa de residus: estudi previ de la capacitat de camp de la massa de residus amb càlcul justificatiu del volum injectable; volum d’efluent injectat.

•Emissions i immissions atmosfèriques:

- Un mapa detallat assenyalant les àrees d’explotació, les cobertes, les captacions de biogàs i les canonades instal·lades.

-Un resum dels resultats de tots els controls i autocontrols realitzats durant l’any i dels resultats obtinguts.

- Informació sobre el cabal de biogàs enviat a la torxa, el temps de funcionament de la torxa i el cabal de biogàs total generat així com les queixes per olors.

- Consum de gasoil i de biogàs al forn crematori d’animals morts i residus MER, hores de funcionament del forn, resum estadístic de dades de temperatura i de contingut d’oxigen. En aquesta declaració s’inclourà l’estimació de les emissions de CO, CO2, NOx, SO2, COT i partícules segons la metodologia aprovada per l’òrgan ambiental competent. A més s’adjuntaran les fonts emprades per calcular les emissions.

-Condicions d’explotació diferents a les normals que poden afectar a la contaminació atmosfèrica, així com les mesures correctores implantades per eliminar-les.

•Emissions i immissions al medi hídric

- Informe anual sobre els controls efectuats en base al punt 7.3 de la present autorització.

•Renous

-Informe anual en el que es remetran els controls d’emissions de renous.

•En caràcter general

-Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España

- L’explotador haurà de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual, les dades exigides pel RD 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener.

- L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de la que tingui competències.

- Tota la informació que sigui susceptible de tractament informàtic s’aportarà en paper i en format informàtic estàndard.

- Examinada la informació remesa per l’explotador, cada òrgan competent podrà reclamar informació complementaria per avaluar el correcte funcionament de l’abocador.

11.Obligacions del titular

El titular de l’activitat estarà obligat a complir amb les obligacions establertes a l’article 5 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i en especial:

- Assumirà tots els condicionants recollits a la present Resolució que li són d’aplicació i s’encarregarà del compliment per part de l’explotador d’aquells que li pertoquin.

-Mantindrà el correcte funcionament de l’activitat.

- Comunicarà a l’òrgan ambiental qualsevol incidència que afecti a l’activitat amb repercussió ambiental.

- Comunicarà a l’òrgan ambiental el canvi de l’explotador de la instal•lació aportant la documentació justificativa necessària.

Per una altra banda, el titular queda sotmès al compliment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat ambiental, i als seus desenvolupaments reglamentaris, per tal de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals provocats per la seva activitat.

12.Funcionament diferent al normal

En el termini màxim de 3 mesos, el titular presentarà, a l’òrgan ambiental, un protocol d’actuació en condicions de funcionament diferents de les normals contemplant aquelles que puguin afectar al medi ambient.

Quan es produeixi una situació de funcionament diferent de les normals, l’explotador, en el termini màxim de 10 dies, comunicarà a l’òrgan ambiental el fet en si, les seves conseqüències ambientals i les actuacions dutes a terme per tornar a condicions normals de funcionament.

13.Incompliment de les condicions de la present autorització

L’incompliment de les condicions establertes a la present autorització serà considerat com una infracció lleu, greu o molt greu classificada segons l’article 30 de la Llei 16/2002 i estarà subjecte al règim sancionador dels articles 31 a 35 de la Llei 16/2002 i el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment a seguir en l’execució de la potestat sancionadora.        

14.Caràcter de l’autorització.

Aquesta Autorització Ambiental Integrada s’atorga sense perjudici de tercers i sense perjudici de les demés autoritzacions i llicències que siguin exigibles per l’ordenament jurídic vigent.

15.Causes d’extinció.

Són causes d’extinció de l’AAI:

-L’extinció de la personalitat jurídica del titular.

- Quan es determini una dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial.

16.Final de la vida útil de la instal·lació

El titular de la instal•lació haurà de comunicar amb anticipació suficient a l’òrgan ambiental el cessament de l’activitat a la instal•lació a efectes de la seva aprovació per la mateixa. Aquesta comunicació anirà acompanyada d’una memòria justificativa o un pla de clausura on expliqui la forma en què aquesta es durà a terme i que l’emplaçament quedarà en les mateixes condicions ambientals que a l’inici de l’activitat. Al final de la vida útil d’aquesta instal•lació, es retiraran tots els residus emmagatzemats i s’entregaran a gestor autoritzat.

17.Modificació de les condicions.

L’Òrgan Ambiental Competent, en conformitat a l’article 25 de la Llei 16/2002, podrà modificar les condicions de control ambiental de l’explotació senyalades a la present Resolució, o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per a l’adequació o millora de l’activitat.

  

ANNEX I
Contingut mínim de l’informe base del sòl

L’article 12.1.f) de la llei 5/2013, d’11 de juny, per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, determina que quan  una activitat  impliqui l’ús, la producció o l’emissió de substàncies perilloses rellevants, tenint en compte la possibilitat de contaminació del sòl a l’emplaçament de la instal•lació, el titular presentarà davant l’autoritat competent un Informe base abans de començar l’explotació de la instal•lació o abans d’actualitzar l’autorització.

El desconeixement de la situació del sòl de les instal•lacions que requereixen autorització ambiental integrada és en molts casos un fet i d’aquí sorgeix la necessitat  de conèixer amb detall l’estat actual del sòl, mitjançant la informació recollida a l’Informe base, com a pas previ a l’establiment de condicionants específics sobre el seguiment posterior a realitzar. No es descarta que els resultats obtinguts  a les inspeccions indiquin una afecció del sòl superior a la permesa i, que tal i com recull el RD 9/2005, suposi un risc per a la salut de les persones i el medi ambient i es requereixin actuacions de remediació o control una vegada es coneguin els resultats. Si es determina que la instal•lació ha causat una contaminació significativa del sòl respecte a l’estat establert en l’Informe base, el titular haurà de prendre les mesures oportunes per fer front a dita contaminació amb l’objecte de restablir l’emplaçament de la instal•lació a  l’estat anterior.

Aquest informe ha de contenir la informació necessària per determinar l’estat  del sòl, a fi de fer la comparació quantitativa amb l’estat  després del cessament definitiu de les activitats, previst a l’article 22 bis (Tancament de les instal•lacions),  a fi de determinar si s’ha produït un increment significatiu de la contaminació del sòl.

Per tot això, les empreses titulars d’instal•lacions que requereixen autorització ambiental integrada hauran de presentar un Informe Base realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls potencialment contaminats.

El Servei de Residus i Sòls Contaminats estableix els continguts mínims d’aquest Informe base i es reserva el dret de reclamar  informes complementaris més detallats, dades o anàlisis que permetin avaluar quantitativament  el grau de contaminació del sòl. En funció de la valoració dels resultats obtinguts a l’Informe base es podran establir nous condicionants sobre el control del sòl i/o actuacions a dur terme.

D’altra banda, el Servei de Residus i Sòls Contaminats, inclou a títol orientatiu les substàncies perilloses que com a mínim s’han de considerar, amb l’objectiu de determinar les substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal•lació que es tracti.

PART I: CONTINGUTS MÍNIMS

1. Identificació de l’entorn ambiental de l’emplaçament

Topografia, geologia, direcció del flux de les aigües subterrànies, altres vies de migració potencial  tals com canals de serveis o desguassos; aspectes mediambientals (hàbitats particulars, espècies i àrees protegides) i usos del sòl de l’entorn amb la intenció de determinar on es poden dirigir les substàncies perilloses i identificar els medis receptors que estan potencialment en risc.

2. Usos anteriors de les instal•lacions

Nom de l’activitat.

Descripció dels usos anteriors que poden haver donat lloc a l’alliberament de substàncies perilloses, ja siguin les mateixes a les utilitzades, produïdes o alliberades per la instal•lació existent o per unes de diferents. Identificació de la ubicació, tipus i extensió de la contaminació existent en l’emplaçament i determinar els estrats  que poden resultar afectats per aquesta contaminació.

Tipus d’activitat desenvolupada.

Titular.

Data d’inici de l’activitat.

Data de finalització de l’activitat.

3. Usos actuals de les instal·lacions

Dades de l’empresa	Dades del centre de Treball
Raó social NIF o CIF                                          Adreça del domicili social     Municipi Codi Postal     Telèfon Fax E-mail Web	Denominació del centre NIF o CIF Adreça Municipi Codi postal Telèfon Fax E-mail Coordenades geogràfiques

Dades de la instal·lació	Estat actual de les instal·lacions
Any d’inici de l’activitat Superfície total de la instal·lació Superfície pavimentada respecte al total de superfície de la parcel·la Número de captacions d’aigües subterrànies en les instal·lacions Número de captacions actualment en ús Xarxa de sanejament (No existeix/xarxa única/xarxa segregada)	En producció Aturada tècnica En fase d’ampliació o reforma Altres  (especificar)

4. Substàncies de caràcter perillós utilitzades, produïdes o emeses

Identificació de les substàncies de caràcter perillós involucrades dins els límits de la instal•lació, ja sigui com a matèries primeres, productes intermedis, subproductes, emissions, residus, que com a resultat de la seva perillositat respecte a la toxicitat, mobilitat, persistència i biodegradabilitat, tenen capacitat de contaminar el sòl. Per a cada substància contaminant identificar la possibilitat actual de contaminació dels sòls  de la instal•lació, incloent la possibilitat d’abocaments i les seves conseqüències, tenint especialment en compte:

Quantitats

Accidents o els incidents, degoteigs o vessaments d’operacions rutinàries, canvis en la pràctica operativa, canvis en les substàncies utilitzades...

Determinació del risc potencial de contaminació de cada substància perillosa considerant les seves propietats físiques i químiques (composició, estat físic, solubilitat, toxicitat, mobilitat, persistència, etc), relacionant-ho amb el context de l’emplaçament per determinar si les circumstàncies existents poden resultar en l’abocament de la substància en quantitats suficients per representar un risc de contaminació, ja sigui el resultat d’una emissió simple o el resultat acumulatiu provinent de múltiples emissions.

Quantitat/ any.

Procés en el que s’utilitzen, produeixen o emeten aquestes substàncies.

Emmagatzematge de les substàncies de caràcter perillós
Emmagatzematge en superfície. Dipòsit superficial. Dipòsit subterrani. Condicions d’ús, de transport i d’emmagatzematge dins les instal·lacions. Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl. Referència (s’han d’assenyalar els emmagatzematges en el plànol de les instal·lacions).

5. Productes intermedis, finals o subproductes de caràcter perillós

Descripció

Quantitat/ any

Procés en el que s’utilitzen, produeixen o emeten aquests productes intermedis, finals   o subproductes de caràcter perillós

Emmagatzematge de productes intermedis, finals o subproductes de caràcter perillós
Emmagatzematge en superfície Dipòsit superficial Dipòsit subterrani Condicions d’ús, de transport i d’emmagatzematge dins les instal·lacions Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl Referència (s’han d’assenyalar els emmagatzematges en el plànol de les instal·lacions)

6. Residus produïts

Descripció

Codi LER

Quantitat/any

Forma de presentació

Tipus d’emmagatzematge

Gestor Autoritzat

Emmagatzematge dels residus produïts o gestionats
Emmagatzematge en superfície Dipòsit superficial Dipòsit subterrani Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl Referència (s’han d’assenyalar les zones d’emmagatzematge en el plànol de les instal·lacions)

7. Àrees productives

Descripció del procés

Superfície (m²)

Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl

Substàncies perilloses involucrades

8. Fonts potencials de contaminació

En referència a tots els tipus d’emmagatzematge i àrees productives esmentats en els punts anteriors, determinar quins d’ells poden constituir fonts potencials de contaminació  del sòl.

9. Fuites, vessaments o accidents amb substàncies perilloses que poden haver afectat el sòl

Ubicació

Data

Substàncies implicades

Superfície presumiblement afectada (m²)

Volum (m³)

Tipus de paviment

Mesures adoptades o a adoptar  per  protegir el sòl, integritat dels mecanismes de contenció,...

Administració que hi ha intervingut

10. Certificacions

Analítica d’abocament realitzada per ECA (SI/ NO/ EN CURS)

Etiqueta Ecològica Europea, EMAS (SI/ NO/ EN CURS)

Sistema de Gestió Mediambiental (SI/ NO/ EN CURS)

Pla d’emergència interior (SI/ NO/ EN CURS)

11. Analítiques de sòls

Localització, identificació i justificació del nombre de punts de mostreig; representativitat d’aquests punts de mostreig.

Ubicació en les instal•lacions i profunditat.

Mètodes analítics de mostreig, paràmetres i incerteses de la mesura.

Condicions generals del mostreig i descripció.

Resultats. Tenir en compte que els paràmetres a analitzar són aquelles substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal•lació que es tracti. Acreditació per ENAC.

Conclusions.

Aportar, si estan disponibles, les anàlisis de riscs i els informes existents que regula la legislació sobre sòls contaminats en relació amb les mesures realitzades en el sòl que reflecteixin l’estat en el moment de la  redacció de l’informe o, com a alternativa, noves mesures realitzades en el sòl que guardin relació amb la possibilitat d’una contaminació del  sòl per aquelles substàncies perilloses que hagi d’utilitzar,  produir o emetre la instal•lació de què es tracti.

Aportar, si estan disponibles, informes sobre la qualitat química del sòl, plans d’evacuació i retirada de les substàncies procedents de fuites o vessaments que s’han aplicat en cas d’accident.

12. Redacció de l’informe

Dades de la persona o persones que redacten l’informe (telèfon, e-mail)

DNI

Autoritzat per

PART II : SUBSTÀNCIES PERILLOSES

Hidrocarburs aromàtics	Hidrocarburs clorats	PAH
Benzè	Diclorometà	Acenaftè
Estirè	1,1-Dicloroetà	Antracè
Etilbenzè	1,2-Dicloroetà	Benzo(a)antracè
Toluè	1,1,1-Tricloroetà	Dibenzo(a,h)antracè
Xilè	1,1,2-Tricloroetà	Crisè
	1,1,2,2-Tetracloroetà	Fluorantè
	1,1-Dicloroetilè	Benzo(b)fluorantè
	Tricloroetilè	Benzo(k)fluorantè
	Tetracloroetilè	Fluorè
	1,2-Dicloropropà	Naftalè
	1,3-Dicloropropà	Pirè
	Cloroform	Benzo(a)pirè
	Clorur de vinil	Inde(1,2,3-cd)pirè
	Hexaclorobutadiè	Fenantrè
	Hexacloroetà
	Tetraclorur de carbó
	Clorobenzè
	1,2-Diclorobenzè
	1,3-Diclorobenzè
	1,4-Diclorobenzè
	1,2,4-Triclorobenzè
	p-Cloranilina
	trans-1, 2-Dicloroetilè
	Bromoform
	1,3-Diclorobenzè
	Pentaclorobenzè
	1,2,4,5 tetraclorbenzè

 

Pesticides	Composts fenòlics	Ftalats
Aldrin	Fenol	bis(2-etilhexil)ftalat (DHEP)
Clordan	Cresol	butil benzil ftalat (BBP)
p,p'-DDE	2-Clorofenol	butil ftali butilglicolat
p,p'-DDT	2,4-Diclorofenol	dibutil ftalat (DBP)
p,p-DDD	2,4,5-Triclorofenol	dietil ftalat
Dieldrí	2,4,6-Triclorofenol	Diisobutil ftalat (DIBP)
Endosulfan	Pentaclorofenol
Endrí	Nonilfenol
Heptacloroepòxid	4-clor-3-metilfenol
Hexaclorobenzè	2,3,4,6 tetraclorfenol
Hexaclorociclohexà-alfa	2-nonilfenol
Hexaclorociclohexà-beta	3-nonilfenol
Hexaclorociclohexà-gamma	4-nonilfenol
Mirex	Octilfenol
Toxafè
Clordecona
Alaclor
Atrazina
Clorpirifos
Simazina
Clorfenvinfos
Trifluralina
Diuron
Isoproturon
Tributilestany i compostos
Tertbutilazina
Metolaclor
Isodrin1

	Altres composts
	Acetona 1,4-Dioxà Decabromofenilèter Pentabromodifenilèter Octabromodifenilèter Hexabromobifenil (HBB) Hexabromodifenilèter Heptabromodifenilèter Tetrabromodifenilèter Fluorurs ETBE (Etil tert-butil èter) MTBE (Metil tert-butil èter) Formaldehid Tetrahidrofurà Cloroalcans Difenilesters bromats DDT Total Cianurs Benzo(ghi)piralè PCB TPH Dioxines i furans Hexabromociclododecà (HBCDD), alfa-hexabromociclododecà, beta-hexabromociclododecà, gamma-hexabromociclododecà 2,4 Dinitrotoluè (2,4-DNT) Tris(2-cloroetil)fosfat (TCEP) Pentaòxid de diarsènic Sulfocromat de plom groc (C. Y. Pigment Yellow 34) Cromatomolibdatosulfat de plom vermell (C. Y. Pigment Red 104) Triòxid de diarsènic Cromat de plom 5-tert-butil-2,4,6-trinitro-m-xilè (Muskxylene) 4,4-Diamindifenilmetà (MDA) Dicromat d’amoni Cromat potàssic Àcids generats a partir de triòxid de crom i els seus oligòmers Triòxid de crom Dicromat potàssic Cromat sòdic Dicromat sòdic Àcid perfluoroctasulfònic (PFOS), les seves sals i el perfluoroctanosulfonat de fluor (PFOS-F).
Metalls
Antimoni
Arsènic
Bari
Beril·li
Cadmi
Cobalt
Coure
Crom (III)
Crom (VI)
Estany
Mercuri
Molibdè
Níquel
Plom
Seleni
Tali
Vanadi
Zinc

Palma, 5 de juliol de 2017

El presidente de la CMAIB
Antoni Alorda Vilarrubias