BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de juny de 2017,

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte del present informe es tramita segons la Llei 21/2013, de 9 de desembre d’avaluacions ambientals, i esta inclòs al Grup 2 “Industria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d’agost d’avaluació ambiental a les Illes Balears.

Atès que l'òrgan ambiental ha rebut l'expedient complet el 30 de novembre de 2016, i d'acord amb l'apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l'AIA desprès de l'entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d'acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’art. 41 de la Llei 21/2013.

Per altra banda, al projecte li és d’aplicació la DT1ª de la llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears, procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners.

A més l’article 12 del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen d’informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient.

1. Antecedents

A la base de dades del Servei d’Assessorament Ambiental figuren els següents expedients relacionats amb l’explotació Can Centes:

-Exp. 33496/10 “Projecte modificació del circuit de producció a la pedrera Can Centes núm. 245, Felanitx”, que compta amb acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient, en sessió de 2 de juny de 2011, de NO SUBJECTAR la modificació del circuit de producció en la pedrera Can Centes de Felanitx a avaluació d’impacte ambiental, sempre que es compleixin els condicionats establerts a l’acord.

-Exp. 11127/11 “Projecte d’establiment de benefici a la pedrera Can Centes núm. 245, Felanitx”, que va ser informat favorablement en sessió del Ple de la Comissió de Medi Ambient, de 21 de juny de 2012, amb els condicionants establerts a l’acord.

Respecte a la tramitació ambiental, es va realitzar informe tècnic de data 26 de setembre de 2014, en fase prèvia de consultes segons articles 22i 23. Secció 1ª. Capítol I. Títol II. De la llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears.

Les Administracions consultades van ser les següents (RS 07/07/14):

• Departament d’Urbanisme i Territori. Consell de Mallorca.
• Servei d’Estudis i Planificació. Departament de Gestió del Domini Hidràulic. DG de Recursos Hídrics.
• Servei d’Aigües Superficials. Departament de Gestió del Domini Hidràulic. DG de Recursos Hídrics.
• Servei de Planificació. Pedreres. Departament de Medi Natural.
• Ajuntament de Felanitx. 

En data 3 de febrer de 2015, té entrada (RE  núm. 127/15) informe del Servei d’Aigües Superficials i informe del Servei d’Estudis i Planificació, en relació a la memòria resum de l’adaptació dels projectes d’explotació i restauració de la pedrera Can Centes.

2.Informació del projecte

El promotor del projecte és Àrids i Serveis Gravera Can Alou SL i l’òrgan substantiu el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial del Govern Balear.

L’actuació s’ubica en les parcel·les 119, 120, 121, 122, 123, 133, 134, 135, 136. 138, 139, 140, 141, 142, 143, 145 i 146 del polígon 28, en el terme municipal de Felanitx, uns 7,0 km al sud-est del nucli urbà. La superfície total és de 240.348 m² (24 ha aproximadament). S’accedeix a la pedrera des de la carretera de Felanitx–Portocolom, en el punt quilomètric 7.0, mitjançant un camí ubicat a la dreta.

La pedrera disposa d’autorització minera de 3 de juliol de 1974 (recurs de la secció A, calcària) i de pla de Restauració aprovat en 1992 i actualitzat posteriorment. Hi ha acord d’inclusió (BOIB núm. 182 de 3/12/2005) de la pedrera Can Alou-Can Centes a la llista de pedreres incorporades a la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (Annex 2. Catàleg de pedreres incorporades al PDS).

L’actual projecte vigent presenta una sèrie d’inconvenients:

1.Es desenvolupa mitjançant rebliment complet del buit excavat, actualment inviable tenint en compte el nivell actual d’inertes disponibles.

2.Consta d’una sola fase a executat al final de la vida de l’explotació.

3.No es refereix a la totalitat dels terrenys de l’autorització.

4.El projecte de restauració aprovat no va acompanyat del projecte d’explotació.

5.En el projecte d’explotació no s’incloïen els establiments de benefici ni instal·lacions auxiliars, ni es descrivia el desmantellament d’aquestes en el projecte de restauració.

Les dades presentades en l’adequació dels projectes d’explotació i restauració es resumeixen en la següent taula:

Paràmetres de l’explotació i  restauració	Valor
Superfície total	240.348 m²
Superfície exclosa d’explotació	44.870,80 m²
Alçada mitjana d’explotació	60 m
Volum total	6.661.446,00 m³
Volum de mineral	6.328.374,00 m³
Volum d’estèrils (5% del total, argiles)	333.072,30 m³
Densitat del material	2,5 t/m³
Reserves estimades	15.820.934,25 t
Volum total vendible	2.025.870,25 m³
Volum anual explotat (mitjana estimada)	180.000 m³
Volum de restauració	2.132.495,00 m³
Volum d’inerts externs (restauració)	1.799.423,00 m³
Temps previst d’explotació	37 anys
Temps previst restauració	39,7 anys

L’adequació del projecte d’explotació inclou la maquinària mòbil, les instal·lacions fitxes o establiments de benefici, i les instal·lacions auxiliars.

La maquinària mòbil consta de: pales carregadores, pales d’arrencada (buldòzer i retroexcavadora), dues grues, manipuladora telescòpica, equip mòbil de trituració i classificació i camions pel transport del material.

Hi ha dos establiments de benefici: una planta de tractament per a la fabricació d’àrids i altra per a la fabricació de formigó preparat.

També hi ha un grup electrogen, dos dipòsits de gasoil, una zona de taller de manteniment (antic magatzem agrícola), les instal·lacions d’oficina, vestuaris, menjador del personal i fossa sèptica prefabricada de tres compartiments estancs, amb capacitat de 2.000 litres, el buidatge de la qual es realitza per gestor autoritzat.

Els dipòsits de gasoil figuren inscrits al registre corresponent, són de doble paret i s’ubiquen damunt solera de formigó.

La superfície total d’edificacions associades a l’explotació és d’uns 1.047 m² (taller, nau taller, oficines i dependències del personal).

El desenvolupament del procés extractiu es basa en:

1.Arrencada mitjançant mitjans mecànics: buldòzer i retroexcavadores. Només esporàdicament es podrien emprar explosius.

2.Càrrega i transport del material fins a la zona d’instal·lacions o d’apilaments.

3.En les instal·lacions fitxes s’obté sorra, grava i graveta que s’apilen a la intempèrie o es carreguen en els camions dels clients. Ocasionalment s’empra un equip de trituració i classificació mòbil.

4.Operacions de manteniment i reparació de la maquinaria es realitzen en taller cobert amb pis de formigó. Annex al taller hi ha un punt verd de recollida de olis i altres residus menors que són retirats per gestors autoritzats.

5.Tasques de neteja i reg tant a la zona de les instal·lacions fitxes com a la zona de càrrega, no provoquen aigües d’escorrentia superficial ja que es basen en la humectació dels materials pulverulents.

L’explotació disposa de sondeig autoritzat per a ús privatiu (núm. AAS 4346) amb volum de 1.500 m³/any, el aigua procedent del qual es destina al consum humà i al reg de pistes.

L’activitat extractiva està donada d’alta com a potencialment contaminant de l’atmosfera (APCA), pertanyent al grup B (capacitat de producció superior a 200.000 t/any) i es realitzen les revisions corresponents cada 3 anys per OCA.

L’adequació del projecte d’explotació consta de 10 fases amb una durada total de 37 anys, a comptar des de 2016, es a dir fins el 2053. Es presenta el següent quadre resum amb les fases d’explotació:

VOLUM D’EXTRACCIÓ
FASE	VOLUM (M3)	TONES	ANYS
F1	562.906,00	1.407.265,00	3,1
F2	648.115,00	1.620.287,50	3,6
F3	575.968,00	1.439.920,00	3,2
F4	412.790,00	1.031.975,00	2,3
F5-1	390.665,00	976.662,50	2,2
F5-2	391.217,00	978.042,50	2,2
F6-1	420.780,00	1.051.950,00	2,3
F6-2	421.150,00	1.052.875,00	2,3
F6-3	426.330,00	1.065.825,00	2,4
F7-1	440.478,00	1.101.195,00	2,4
F7-2	445.162,00	1.112.905,00	2,5
F8-1	391.157,00	977.892,50	2,2
F8-2	393.780,00	984.450,00	2,2
F8-3	393.903,00	984.757,50	2,2
F9	186.620,00	466.550,00	1
F10	160.425,00	401.062,50	0,9
TOTAL	6.661.446,00	16.653.615,00	37,00

La cota d’excavació final se situarà a 60 m.s.n.m. coincident així amb la cota de la veïna Calmo-Can Gallet, amb la qual es coordinaran els treballs de restauració al llarg de les fases 3, 4 i 9.

L’explotació es realitzarà de manera simultània amb la restauració de la pedrera.

Es planteja una recuperació morfològica que combina l’abancalament i el rebliment. Per al rebliment s’empraran inerts de la pròpia pedrera i també àrids externs inerts procedents d’excavacions i desmunts.

A la zona alta es crearan de 4 a 6 bancs d’alçada variable entre els 7 i 14 metres, amb bermes de 3 a 6 metres d’amplada, en els bancs es crearan irregularitats per afavorir l’establiment d’una vegetació espontània i la nidificació de les aus, també se’ls donarà una contrapendent del 1% per tal d’afavorir la retenció de l’aigua i una pendent longitudinal del 1% per conduir l’aigua cap a les pistes.

Per contra, a la zona baixa el rebliment projectat donarà lloc a un talús tendit d’uns 30º amb bermes cada 20 metres.

L’abandonament i desmantellament de les instal·lacions existents també es contempla dins el pla de restauració, així els elements útils es posaran en venda o es traslladaran a una explotació activa i la resta d’elements seran lliurats a gestor autoritzat. Les estructures d’obra que no puguin ser destinades a altres usos, segon la legislació vigent, al finalitzar la vida de l’explotació seran demolides, i els materials inerts es podran emprar en les darreres fases de restauració.

Un cop finalitzada la restauració, romandran a la finca l’antiga vivenda rústica i el magatzem agrícola annex, ambdós previs al inici de l’explotació.

L’adequació del pla de restauració consta de 9 fases amb una durada total de 39,70 anys, a comptar des de 2016, es a dir, fins el 2055/56. Es presenta el següent quadre resum amb les fases de restauració:

SUPERFICIS I VOLÚMENS DE RESTAURACIÓ
FASE  Nº	SUPERFICIE BERMES m2	SUPERFICIE TALÚS m2	VOLUM REBLIMENTS m3	TEMPS  ANYS	TEMPS ACUMULAT ANYS
F1R	2.448			6,00
F2R	3.666			6,00	12,00
F3R	624	21.464	475.308	5,20	17,20
F4R	660	16.661	681.870	8,00	25,20
F5R		10.172	271.740	3,10	28,30
F6R	4.176			2,00	30,30
F7R	3.500	8.651	527.730	6,10	36,40
F8R	3.912	30.676	175.847	2,30	38,70
F9R				1,00	39,70
TOTALS	18.986	87.624	2.132.495	39,70	39,70

Posteriorment a la recuperació morfològica, es realitzarà la revegetació amb espècies arbòries autòctones com és el pi blanc (Pinus Halepensis), espècies herbàcies autòctones de garriga com són el fenàs-reüll (Brachypodium restusum) i espècies arbustives també pròpies de garriga, com poden ser: romaní (Rosmarinus officinalis), xiprell (Erica multiflora), ginebre (Juniperus), argelaga (Ulex parviflorus), ullastre (Olea europaea varo sylvestris) i mata (Pistacia lentiscus).

El projecte no es troba dins zona d’interès miner (ZIM).

El pressupost referit al projecte de restauració ascendeix a un total de 2.717.407 €.

3.Elements significatius de l’entorn del projecte

El projecte s’ubica a zona qualificada com ARIP (Àrea Rural d’Interès Paisatgístic) i ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès) d’acord amb la llei 1/91, d’espais naturals de les Illes Balears (LEN).

El projecte està afectat per APR d’erosió i APR d’esllavissament, no així per APR d’incendis segons el PTI de Mallorca, es troba dins zona de vulnerabilitat d’aqüífers moderada, no està afectat pel domini públic hidràulic de les aigües superficials, per les seves zones de protecció (servitud, policia), ni per zones inundables o potencialment inundables i està dins el perímetre de restriccions moderades (1 km) d’un pou de captació d’aigua de proveïment urbà. En aquest sentit, l’EIA conté el corresponent estudi d’estabilitat de talussos i estudi hidrogeològic, tot dos requerits pel Servei d’Estudis i Planificació en el seu informe en fase prèvia de consultes.

De la superfície total representada (240.348 m²) s’exclouen d’explotació, per motius paisatgístics i ambientals, 3 zones que en total sumen 44.870,80 m² i que són les següents:

a)Les dues zones qualificades com ANEI, una de 15.001 m² al nord i altra de 11.455 m² al sud.

b)Una superfície de 13.823,80 m² al nord que es correspon amb una zona de cotes elevades i que actuarà com a pantalla visual natural.

c)Una superfície de 4.591 m² que es correspon amb la zona més propera a la carretera de Felanitx-Portocolom.

Consultat el visualitzador del Bioatles de les Illes Balears, no s’observen a la zona del projecte ni hàbitats ni espècies protegides ni catalogades, no obstant això, a l’estudi d’impacte ambiental (EIA) s’indica la presència de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) als voltants del massís rocós.

A l’IDEIB tampoc s’observa l’existència de bens d’interès catalogat (BIC).

l’EIA descriu el medi actual, s’indica que es troba molt antropitzat per la presència de diverses explotacions mineres a cel obert i per activitats com magatzems de pedres ornamentals i de materials de construcció entre altres.

Per altra banda, s’ha pogut observar que l’explotació es troba afectant a part de la parcel·la 132.

4.Resum del procés d’avaluació

4.1 Actuacions prèvies (art. 23 de la Llei 11/2006)

Es realitza informe tècnic, de data 26 de setembre de 2014, en fase prèvia de consultes segons el que establia els articles 22 i 23. Secció 1ª. Capítol I. Títol II. De la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears.

4.2 Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva”, punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l’Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària” del la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d’agost de 2016).

Atès que l’òrgan ambiental ha rebut l’expedient complet el 30 de novembre de 2016 i d’acord amb l’apartat segon, punt 3 de la Circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca (BOIB núm. 131 de 15/10/2016) es considera iniciada l’AIA desprès de l’entrada en vigor de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, per la qual cosa es tramitarà d’acord amb aquesta llei autonòmica i d’acord amb la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

4.3 Fase d’informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 125 d’1 d’octubre de 2016 es publica que el projecte i l’EIA se sotmeten a informació pública per l’òrgan substantiu durant un termini de trenta dies.

Durant l’exposició pública s’han consultat (en data 26/09/2016) les administracions i persones següents:

• Departament de Territori, Carreteres i Infraestructures de Consell de Mallorca.
• Servei d’Estudis i Planificació. DG de Recursos Hídrics.
• Servei d’Aigües Superficials. DG de Recursos Hídrics.
• Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.
• Ajuntament de Felanitx.

 Llavors posteriorment 24/05/2017 també es fa una consulta a:

• Servei de Protecció d’Espècies. DG d’Espais Naturals i Biodiversitat.

En data 21 de desembre de 2016, se signa diligència en relació a la designació del Servei encarregat de la redacció dels informes afectats per APR’s i ZPR’s dins el procediment d’avaluació ambiental, per tal d’agilitzar dits procediments i evitar contradiccions i duplicitat d’informes.

A data de realització del present informe es va rebre informe de:

• Departament de Territori, Carreteres i Infraestructures de Consell de Mallorca en data 24/05/2016.
• Servei d’Assessorament Ambiental de data 02/06/2017, en relació al APR’s i ZPR’s.
• Servei de Protecció d’Espècies de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat, de data 09/06/2017.

Al·legacions: el Servei de Mines, en el seu ofici de dia 28 de novembre de 2016, indica que no té constància de la presentació d’al·legacions durant el tràmit d’exposició pública del projecte de referència. No obstant això, dins la documentació aportada per aquest òrgan substantiu, consta al·legació de D. Bartomeu Maimó Oliver i Dña. Magdalena Bennasar Andreu, signada en data 2 de novembre de 2016, i de la qual no s’informa respecte a la data d’entrada d’aquest escrit al Servei de Mines.  

No s’han realitzat consultes transfronteneres al no considerar-se necessari.

5.Anàlisi tècnic de l’expedient

Alternatives: a l’EIA s’han considerat les següents alternatives pel desenvolupament del projecte:

-Alternativa 0. Continuar amb l’actual línia d’explotació.

-Alternativa 1. Explotació i restauració mitjançant la creació de bancs.

-Alternativa 2. Explotació i restabliment del perfil original del terreny.

-Alternativa 3. Adopció del projecte objecte d’estudi que en fase de restauració alterna el rebliment parcial amb la creació de bancs.

Es presenta una anàlisi dels impactes ambientals potencials sobre factors abiòtics, biòtics i antròpics de cada alternativa considerada i també una ponderació dels  mateixos, arribant així a la conclusió que l’Alternativa 3 és la que comparativament  presenta un impacte potencial global més reduït, i per tant, la més sostenible ambientalment.

Pel que fa a la resta d’alternatives, s’indica que:

-L’alternativa 0 resulta inviable des del punt de vista de normativa vigent que obliga a actualitzar i regularitzar els drets miners i realitzar un seguiment del procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

-L’alternativa 1 estaria molt allunyada de l’ideal de restauració que es basa en què l’espai afectat per l’explotació minera recuperi les seves característiques originals o arribi a aconseguir una integració mediambiental i paisatgística.

-L’alternativa 2 resultaria inviable des del punt de vista pràctic, ja que a l’illa no es generen residus inerts en quantitat suficient per arribar a l’ideal de restituir per complet el perfil original.

-L’alternativa 3 seleccionada, sí resulta viable tècnicament i a més a més, permet que les tasques d’explotació i restauració siguin simultànies.

Impactes de l’alternativa escollida: els principals impactes negatius es produeixen a la fase d’explotació i es deriven principalment de labors com: perforació i voladura, esbrossi del terreny, trituració i classificació dels àrids, circulació de la maquinària/transport, càrrega de materials i operacions accessòries, que afecten a tots els factors biòtics i abiòtics contemplats, així com a la majoria dels antròpics.

Per contra, els impactes positius incideixen principalment en la indústria, el comerç i l’economia.

Pel que fa a la fase de restauració, els principals impactes negatius es deriven de les pròpies tasques de restauració: perfilat, creació de bancs, rebliment, explanació i circulació de la maquinària. No obstant, son impactes menys intensos que els derivats de l’explotació. Així doncs, la restauració aconseguirà recuperar en gran part els impactes negatius derivats de la pròpia fase de restauració i també els derivats de la fase d’explotació.

Com a conclusió, no es preveuen impactes ambientals crítics que desaconsellin l’execució del projecte ja que:

1.Globalment els factors ambientals que rebran major nombre i intensitat d’impactes són el territori, la fauna, els hàbitats i la qualitat acústica, es tracta d’impactes que es recuperaran amb el cessament de l’explotació, la restauració o l’establiment de les mesures correctores.

2.La restauració aconseguirà a mitjà o llarg termini revertir la majoria dels impactes negatius derivats del projecte.

Indicar que, tal i com consta a l’addenda de l’EIA presentada, per a l’anàlisi dels impactes tant quantitativament com qualitativa, s’han tingut en compte les sinergies i efectes acumulatius de les explotacions existents als voltants: Sa Plana (núm. 414), Calmo-Can Gallet (núm. 495/405), Can Alou (núm. 2) i Can Xorret (núm. 489).

Annex d’incidència paisatgística

Es realitza una valoració quantitativa del paisatge que dona com a resultat que l’àrea objecte d’estudi és de “Qualitat visual alta” si bé molt a prop de “Qualitat visual mitjana” degut al grau d’antropització de la zona.

En relació a la capacitat d’absorció visual (CAV) del paisatge de l’entorn és un paisatge de “fragilitat mitjana”.

La valoració dels impactes previsibles sobre el paisatge es consideren “impactes possiblement significatius” si bé molt a prop dels “impactes no significatius”.

En conclusió, s’indica que les mesures ja contemplades en el projecte pel que fa a les zones ANEI i barreres naturals, juntament amb les mesures correctores i compensatòries en relació al factor paisatge, contribueixen a minimitzar un impacte visual de magnitud moderada-baixa.

Addicionalment a la documentació aportada, i previ requeriment d’esmena d’informació de l’òrgan ambiental, la direcció facultativa presenta addenda a l’EIA on s’adjunten fotogrames aeris que mostren l’evolució de l’explotació en el temps així com una simulació del estat final de la restauració, inclosa una part de l’annexa Calmo-Can Gallet.

Informe acústic

Es presenta informe acústic que inclou mapes sonors de l’explotació amb activitat i sense activitat, ambdós corresponen a mesuraments realitzats en les hores de més activitat (entre les 9 i les 12 h).

Es conclou que, els nivells sonors de l’explotació es troben dins els nivells establerts per la normativa vigent, el màxim de 65 dB es presenta al voltant de la zona productiva i disminueix al allunyar-se, per tornar a pujar als voltants de la carretera Ma4010 Felanitx-Portocolom.

Mesures correctores, protectores i compensatòries

Els projectes d’explotació i restauració ja inclouen mesures dirigides a:

1.Reduir impactes derivats de l’emissió de pols, vibracions i renou.

2.Reduir la visibilitat de la pedrera.

3.Reduir impactes sobre els factors biòtics.

4.El tractament de residus. S’indica que no és necessari un Pla de gestió de residus miners donat que no es produeixen cap.

Es proposen també a l’EIA tot un seguit de mesures complementàries dirigides a:

1.Reduir l’emissió de renous i vibracions.

2.Reduir l’emissió de contaminants atmosfèrics.

3.Minimitzar l’impacte visual.

4.Altres:

a.Es disposarà de sepiolita o similar a efectes de controlar i contenir un eventual abocament accidental, amb posterior recollida per gestor autoritzat.

b.La revegetació es realitzarà preferentment amb llavors o material vegetals dels ecotipus de la zona, es descartaran les següents espècies  Ulex parviflorus i Juniperus, per ésser absents a l’illa o atípics a la zona, per contra s’inclourà Phillyrea angustifolia (Aladern de fulla estreta. Fràngula. Vern menut).

c.S’extremaran les precaucions en els mesos estivals i de major risc d’incendi forestal.

d.Un cop finalitzada la restauració la zona haurà de quedar llibre de residus.

e.En el cas de trobar-se exemplars de Testudo hermanni a la zona objecte d’explotació, es procedirà a donar avís al Servei de Biodiversitat.

Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) que té per objecte garantir el correcte funcionament i adequació de les mesures correctores, protectores i compensatòries durant les fases d’explotació i de restauració.

El responsable de dur a terme el PVA designat per l’empresa promotora serà Jaime Valens Nicolau.

Es considera necessari que es realitzi el seguiment ambiental a l’acabament de cadascuna de les fases d’explotació per tal que es doni inici a la corresponent fase de restauració.

6.Conclusions

Per tot l’anterior,  el ple acorda:

Primer: Formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte “Adaptació dels projectes d’explotació i restauració de l’explotació Can Centes (núm. 245)” que forma part de les parcel·les 119, 120, 121, 122, 123, 133, 134, 135, 136, 138, 139, 140, 141, 142, 143, 145 i 146 del polígon 28, terme municipal de Felanitx promogut per Àrids i Serveis Gravera Can Alou, SL., al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixen les mesures incloses en l’EIA i els condicionants següents:

- El procés de revegetació s’haurà de realitzar amb espècies autòctones i mitjançant tècniques que garanteixen, la pervivència de les plantes a llarg termini. En cap cas s’utilitzaran espècies al·lòctones o exòtiques invasores.

- S’haurà de fer un seguiment periòdic per tal de prendre les mesures corresponents en el cas que el projecte de revegetació no estigui obtenint els resultats previstos. (Per exemple substitució dels peus morts).

- Atès que el pressupost de restauració ascendeix a la quantitat de 2.717.407 €, tal i com estableix l’article 29.2 de la llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears:

“El promotor està obligat a contractar una auditoria ambiental”.

- Durant les fases d’explotació i restauració s’hauran de mantenir els paràmetres establerts a l’estudi d’estabilitat de talussos per tal d’evitar el risc d’esllavissaments.

- La restauració de cadascuna de les fases projectades s’haurà de realitzar de manera immediata, un cop s’hagi finalitzat la fase d’explotació corresponent i complint els terminis previstos.

- En base al que estableix l’article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’haurà d’informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració, a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

- La part de la parcel·la 132 que es troba actualment afectada per l’explotació, haurà de ser restituïda al seu estat original al més aviat possible, es a dir, s’haurà de contemplar dins la fase 1 de restauració.

- L’aigua del pou només es podrà utilitzar per a consum humà quan sigui autoritzada per la DG de Salut Pública i Participació, tal com preveu el RD 314/2016, de 29 de juliol, pel qual es modifiquen el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, el Reial decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula l’explotació i comercialització d’aigües minerals naturals i aigües de brollador envasades per al consum humà, i el Reial decret 1799/2010, de 30 de desembre, pel qual es regula el procés d’elaboració i comercialització d’aigües preparades envasades per al consum humà.

- D’acord amb l’informe del Servei d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca, de 10 de maig de 2017, s’haurà de:

a. “Afegir una barrera de vegetació arbòria frondosa d’espècies autòctones en paral·lel al camí d’accés i al front de la carretera per minimitzar l’impacte visual de la pedrera”.

b. “Realitzar la revegetació immediata durant el procés d’explotació, a les àrees ja esgotades, per tal de minimitzar l’impacte visual de la pedrera”.

- D’acord amb l’informe del Servei de Protecció d’Espècies, de 9 de juny de 2017, pel que fa a la possible presència d’exemplars de tortuga de terra (Testudo hermanni), s’haurà de:

a. “Fer una prospecció prèvia a l’entrada de la maquinària pesada a zona no explotada, i retirar les tortugues que es detectin, disposant-les a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants”.

Es recorda que:

-S’haurà de comunicar al Consell de Mallorca l’ús de residus de construcció–demolició amb caràcter d’inerts nets (desmunts i terres no contaminades) per a la restauració de la pedrera, tal i com estableix la Disposició addicional 3ª del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció–Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca (BOIB núm. 141 de 23 de novembre de 2002).

-S’hauran de tenir en compte les següents recomanacions establertes a l’informe del Servei de Protecció d’Espècies:

• Prendre mesures contra la presència de cabres que poden posar en perill la reforestació de la zona.
• Suggeriment sobre una possible alternativa per aconseguir recuperar la massa vegetal herbàcia de la zona a restaurar de manera natural, aprofitant l’estoc del banc de llavors de sols propers.

Aquesta DIA s’emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització, a més compleix el que estableix l’article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig).

Segon:  Les zones ANEI  que inclou l’autorització minera no seran objecte d’explotació, per la qual cosa no escau pronunciament mesures compensatòries. Caldrà comunicar prèviament a la CMAIB qualsevol actuació que es prevegi en les zones ANEI que no figuri en el projecte d’explotació.

Tercer:  Es recorda al promotor que l’aigua del pou en cap cas es pot usar per consum humà sense l’autorització pertinent de la Direcció General de Recursos Hídrics previ informe vinculant de la DG de Salut Pública.

Palma, 5 de juliol de 2017

El presidente de la CMAIB,

Antoni Alorda Vilarrubias