Butlletí Oficial de les Illes Balears

Fets

1. Dia 8 de setembre de 2016, el Consell de la Sindicatura de Comptes va acordar aprovar l’Informe 121/2016 consolidat dels comptes generals de les entitats locals corresponent a l’exercici 2014.

2. Dia 7 de febrer de 2017, el president del Parlament de les Illes Balears va comunicar que s’havia dut a terme el darrer tràmit parlamentari referent a l’esmentat Informe, que va tenir lloc amb la presentació i el debat de l’Informe en la sessió de la Comissió d’Hisenda i Pressuposts de dia 25 d’octubre de 2016.

Fonaments de dret

1.  L’article 12.3 de la Llei 4/2004, de 2 d’abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, regula els informes o les memòries de fiscalització i en disposa la remissió al Parlament, als subjectes fiscalitzats i al Tribunal de Comptes, i també la seva publicació en el BOIB després del darrer tràmit parlamentari.

2. L’article 32.1 del Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes estableix que aquesta institució ha de publicar el resultat de la fiscalització en el BOIB, un cop rebuda la comunicació expressa que se ha dut a terme el darrer tràmit parlamentari.

Per tot això, i d’acord amb el que disposen l’esmentada Llei 4/2004 i el Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears,

Resolc

Publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears els resultats de la fiscalització i les recomanacions de l’Informe 121/2016 consolidat dels comptes generals de les entitats locals corresponent a l’exercici 2014, que s’adjunta com a annex.

    

Palma, 5 de juliol de 2017

El síndic major

Joan Rosselló Villalonga

                      

ANNEX

INFORME NÚM. 121/2016 CONSOLIDAT DELS COMPTES GENERALS DE LES ENTITATS LOCALS CORRESPONENT A L’EXERCICI 2014

I. INTRODUCCIÓ

1. PRESENTACIÓ

L’article 82 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix que correspon a la Sindicatura de Comptes la fiscalització externa de l’activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears, i la Llei 4/2004, de 2 d’abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, regula aquesta institució.

L’article 18 del Reglament de règim interior de la Sindicatura estableix que el Programa anual d’actuacions ha d’incloure, obligatòriament, un informe sobre la rendició de comptes de les entitats locals i els altres organismes, empreses i entitats que integren el sector públic. En compliment d’aquest mandat el Consell de la Sindicatura emet l’Informe consolidat dels comptes generals de les entitats locals corresponent a l’exercici 2014, previst en els programes d’actuacions per als anys 2015 i 2016, i que, d’acord amb l’article 27 de l’esmentat Reglament, és de caràcter general.

D’acord amb les Directrius tècniques aprovades pel Consell de la Sindicatura el 28 de setembre de 2015, aquest Informe consisteix en una revisió limitada i formal de la rendició de comptes de les corporacions locals i els altres organismes, empreses i entitats que integren el sector públic local balear, i té l’objectiu de mostrar informació consolidada del contingut dels comptes retuts. S’ha de fer palès que no es tracta, en cap cas, d’un informe de fiscalització dels comptes generals de les entitats locals considerats particularment.

La data de finalització dels treballs de camp ha estat el mes de maig de 2016 i els treballs de fiscalització s’han dut a terme a les dependències de la Sindicatura de Comptes.

2. OBJECTIUS

Els objectius generals de l’Informe són els següents:

-   Verificar el compliment de la normativa vigent en relació amb la formació, l’aprovació i la rendició dels comptes.

-    Determinar la integritat dels comptes anuals exigits per la normativa, si s’ajusten als models establerts i si contenen tota la documentació exigida.

-   Verificar la coherència interna de la informació dels comptes i assenyalar les incidències que s’hi detectin.

-    Analitzar les principals magnituds pressupostàries, econòmiques i financeres agregades del sector públic local de les Illes Balears.

-    Verificar el compliment de l’obligació de remetre les relacions de contractes i presentar una visió de la contractació realitzada amb comparacions amb exercicis anteriors.

Com ja s’ha comentat, no és objectiu d’aquest Informe fer un examen exhaustiu de cadascun dels comptes retuts. Es tracta de fer una revisió limitada, per mostrar les xifres consolidades del conjunt de les corporacions locals i, així mateix, exposar les observacions i les incidències detectades en els diversos documents que integren els comptes. S’hi inclouen les conclusions i les recomanacions de caràcter general que es consideren adients.

3. ÀMBIT SUBJECTIU

L’àmbit subjectiu està integrat pels 67 municipis de les Illes Balears (66 ajuntaments i 1 consell insular), 7 mancomunitats, 1 entitat local menor i 59 entitats dependents actives (36 organismes autònoms, 22 societats mercantils de capital íntegrament propietat d’aquestes corporacions i 1 entitat pública empresarial). És a dir, es tracta de 134 entitats en total.

El Consell Insular de Formentera, constituït el 2007 i que disposa per primera vegada de pressupost propi l’any 2008, a l’efecte d’aquest Informe rep el mateix tractament que un ajuntament, com a entitat representativa del municipi respectiu, per integrar les dades de tots els municipis de les Illes Balears, malgrat que les competències que exerceix no siguin exactament les mateixes que la resta d’ajuntaments. A més, s’ha de fer constar que, per la poca rellevància en termes econòmics, s’agrega l’únic municipi de l’illa de Formentera i la seva entitat dependent als ajuntaments d’Eivissa.

No hi ha hagut variació en el cens respecte de l’exercici anterior.

Els organismes autònoms inclosos són 36, tot i que, a més, n’hi ha 4 d’inactius, que són els següents:

-  Museu d’Inca

-  Inca Ràdio

-  Patronat Ca ses Monges (Petra)

-  Museu d’Art Contemporani (sa Pobla)

En els annexos I.1, I.2, I.3 i I.4, del tom II, consta el detall per entitats.

Les dades de població corresponen a les de la població de dret a 1 de gener de 2015, que figuren a la base de dades de la plataforma per a la rendició telemàtica i s’han extret de l’INE.

Estan exclosos de l’àmbit subjectiu de l’Informe els consells insulars, llevat del de Formentera, ja que actua també d’ajuntament del municipi, les empreses públiques el capital de les quals no és 100 % propietat de les corporacions locals i els consorcis i les fundacions amb participació pública local, ja que no totes aquestes entitats varen retre els seus comptes anuals de l’exercici 2014 per la plataforma de rendició telemàtica de comptes.

4. ÀMBIT TEMPORAL

L’àmbit temporal és l’exercici 2014.

S’hi han inclòs els comptes de 2014 rebuts fins a dia 30 de novembre de 2015 (a l’Informe de 2013 es va fixar la mateixa data límit). A partir de l’esmentada data no s’han introduït dades de cap altre compte general, per poder efectuar la redacció de l’Informe. Cal destacar que, amb posterioritat a aquesta data i fins al dia de l’aprovació provisional d’aquest Informe, l’únic Compte general corresponent a l’exercici 2014 que s’ha rebut és el de la Mancomunitat Serveis Públics Insulars.

Així mateix, es fan comparacions amb exercicis anteriors per facilitar la comprensió de l’evolució anual de les entitats locals.

Respecte a la informació de les relacions de contractes de l’exercici 2014, s’hi han inclòs les relacions rebudes fins a dia 31 de març de 2016.

5. ÀMBIT OBJECTIU

Per tenir una visió completa de la situació real del sector públic local de les Illes Balears és necessari agrupar la informació comptable de tots els ens que el formen sense segregar per tipus d’entitat. Aquest procés, per obtenir l’aproximació més bona a la imatge fidel de la situació econòmica financera del sector públic local, s’ha de realitzar mitjançant tècniques de consolidació comptable.

Cap dels ajuntaments de l’àmbit subjectiu de l’Informe que tenen entitats dependents no ha retut uns estats comptables anuals consolidats, malgrat la possibilitat prevista a l’art. 209.4 del TRLRHL. Això ha portat l’SCIB a elaborar uns estats comptables consolidats dels ajuntaments, que es recullen al tom II i que posteriorment han servit per elaborar els estats de l’apartat «III. Dades consolidades» de l’Informe, d’acord amb el procés que s’explica a l’apartat «7. Metodologia», de la introducció d’aquest Informe.

6. ABAST

La documentació relativa al compte general de cada entitat local ha estat tractada i analitzada particularment.

Els estats dels comptes generals objecte d’aquest treball són els enumerats a la INCL, a més de l’estat de fluxos d’efectiu (encara no inclòs a la normativa comptable aplicable a l’Administració local i que s’ha elaborat a partir de les dades del balanç de situació i del compte de resultats de les entitats incloses a la consolidació). S’han detectat i exposat les principals incidències d’aquests estats, que es detallen a l’annex IV del tom II. Únicament s’han tingut en consideració els documents tramesos en fitxers XML, amb independència, en general, del que puguin contenir els fitxers PDF.

Sobre aquestes incidències no s’ha aplicat un llindar de materialitat i, per això, s’ha exposat sense valorar la seva importància relativa respecte a les dades agregades ni respecte als comptes de la corporació local en els quals s’han detectat.

Les entitats que no han retut els comptes no figuren en els diferents apartats i quadres d’incidències, sinó, únicament, en els dedicats a reflectir aquest incompliment.

Les anàlisis comparatives amb l’exercici anterior s’han realitzat sobre les dades consolidades de les corporacions locals corresponents a l’exercici 2013, elaborades per l’SCIB i seguint els mateixos criteris dels punts 1 i 2 descrits a l’apartat següent de metodologia, a partir de la informació inclosa, a efectes comparatius, en el compte general de l’exercici 2014.

Així mateix, es presenta una fitxa resum dels estats i dels indicadors de cada una de les entitats que han retut els comptes anuals (annexos del tom III), elaborada sobre les dades que consten a la plataforma de rendició telemàtica, amb independència de les que puguin contenir els fitxers PDF.

Respecte a la informació sobre l’activitat contractual del conjunt de les entitats locals de les Illes Balears, s’ha elaborat a partir de les dades extretes de les relacions de contractes trameses a la Sindicatura per aquestes entitats relatives a l’exercici 2014.

Per tot això, aquest treball consisteix només en una revisió limitada dels comptes retuts per les entitats locals, atès que no es fa, en cap cas, una fiscalització de cadascun dels comptes integrants del compte general de les corporacions locals i, per tant, no se segueixen normes i procediments de fiscalització del sector públic generalment acceptats, que impliquen una auditoria completa.

7. METODOLOGIA

Les unitats monetàries de les xifres s’han expressat en milers d’euros en els quadres agregats (excepte que s’especifiqui el contrari) amb el format de visualització de zero decimals.

Internament, s’ha treballat amb les xifres en euros i en cèntims d’euro i s’ha conservat la totalitat de les xifres. Es fa constar la xifra 0 quan l’import és de 0,01 euros a 500,00 euros. La coherència interna és absoluta, tot i que, si només es consideren les xifres que figuren a l’Informe, apareixen en alguns casos diferències degudes al format de visualització de les dades per l’arrodoniment dels imports.

Els annexos que mostren els diversos estats consolidats (annexos de l’apartat III del tom II) i les fitxes de cada un dels ens (annexos del tom III) es presenten en euros sense decimals.

ELABORACIÓ DE DADES CONSOLIDADES

L’elaboració de l’apartat «III. Dades consolidades» de l’Informe s’ha dut a terme en tres fases, que són les següents:

1. Elaboració dels estats comptables consolidats individuals

A la primera fase s’han elaborat uns estats comptables anuals consolidats, amb dades comparatives de l’exercici anterior, de cada un dels ajuntaments de l’àmbit subjectiu de l’Informe amb les entitats dependents que integren el seu compte general, excepte les quaranta corporacions locals que no tenen ens dependents (detall a l’annex III del tom II, Annex III.2.1. Estats consolidats de les entitats locals). L’ELM de Palmanyola s’ha consolidat amb l’ajuntament del municipi al qual correspon, que és Bunyola.

Per elaborar aquests estats anuals consolidats, ha estat necessari homogeneïtzar prèviament la informació comptable, agregar els estats comptables concrets i practicar les eliminacions adients segons la informació inclosa en els comptes retuts de cada entitat del perímetre de consolidació; per això, podria haver-hi més eliminacions per practicar que podrien reduir el total d’actiu i de passiu o de despeses i d’ingressos, tant pressupostaris com econòmics patrimonials, però que no modificarien els resultats corresponents als exercicis 2014 i 2013.

L’existència de comptes anuals elaborats d’acord amb marcs normatius d’informació financera diferents, ajuntaments i organismes autònoms segons la INCL i societats mercantils i EPE segons el PGC, ha suposat que el procés d’homogeneïtzació prèvia hagi requerit la realització d’ajusts i reclassificacions en els diferents estats comptables afectats, i també l’elaboració d’estats comptables inexistents en el PGC, com és una liquidació del pressupost per a les societats mercantils i EPE. L’estat de fluxos d’efectiu s’ha recalculat pel mètode indirecte sense tenir en compte les dades que han inclòs en els seus comptes anuals les societats mercantils, amb la finalitat de mantenir la coherència global en la seva formulació.

El criteri per realitzar les eliminacions de les transaccions i els saldos entre les entitats del perímetre de consolidació és el d’eliminar l’import més petit coincident d’acord amb el que estableix la IGAE en el seu document de consolidació. En els casos que hi ha hagut dubtes en la identificació dels saldos i de les transaccions internes, s’han considerat com a més fidedignes les dades dels comptes anuals auditats per un professional extern.

També s’han dut a terme ajusts per les diferències més significatives detectades pel procés de validació de comptes anuals de la plataforma de rendició telemàtica i de les quals tenen coneixement els comptedants. L’estat comptable amb més incidències és el de l’endeutament, del qual alguns ajuntaments de l’àmbit subjectiu no informen correctament.

Una vegada elaborats els estats comptables consolidats de cada un dels ajuntaments amb les entitats dependents que integren el seu compte general, aquests s’han agregat juntament amb els estats comptables dels ajuntaments que no tenen ens instrumentals. L’agregació inicial s’ha realitzat per les agrupacions per illes.

2. Consolidació dels estats comptables de les mancomunitats

Els estats resultants de la fase anterior s’han consolidat amb les dades dels comptes generals de les mancomunitats realitzant les eliminacions de les transaccions i els saldos adients, d’acord amb els criteris descrits a l’apartat anterior. El marc normatiu comú entre mancomunitats i ajuntaments ha fet innecessari, en aquest cas, homogeneïtzar la informació.

3. Anàlisi dels estats comptables consolidats

A la tercera fase s’han analitzat els estats comptables consolidats i, a partir d’aquests, s’han calculat els indicadors i s’han extret les conclusions i les recomanacions oportunes.

Les anàlisis comparatives amb l’exercici anterior s’han realitzat sobre les dades consolidades de les corporacions locals corresponents a l’exercici 2013, elaborades per l’SCIB i seguint els mateixos criteris dels apartats 1 i 2 anteriors, a partir de la informació inclosa, a efectes comparatius, en el compte general de l’exercici 2014.

A més, s’han de tenir en compte els aspectes següents:

-  En l’eliminació inversió-patrimoni net no s’han calculat les diferències de primera consolidació per la diferència entre el valor comptable de la participació al capital o patrimoni de l’entitat depenent que posseeixi la corporació i la part proporcional del patrimoni net representativa de la participació al capital o patrimoni de l’entitat dependent en la data d’adquisició d’aquestes, ja que totes les entitats dependents consolidades varen ser constituïdes únicament per les corporacions locals respectives.

-  Tampoc no s’han hagut de valorar les participacions de socis externs, ja que totes les entitats dependents consolidades pertanyen íntegrament a les corporacions locals corresponents.

8. LIMITACIONS

L’Informe s’ha elaborat amb les dades trameses per les entitats locals a la plataforma per a la rendició telemàtica dels comptes, desenvolupada en el marc del conveni subscrit entre el Tribunal de Comptes i diversos organismes de control extern d’àmbit autonòmic, en l’entorn de les característiques tècniques fixades per la IGAE.

Les principals limitacions al treball realitzat són les que fan referència als aspectes següents:

- La falta de rendició dels comptes anuals d’algunes entitats o la seva tramesa incompleta, atès que no totes les entitats locals han complert l’obligació de retre els comptes a la Sindicatura abans de la data límit prevista per elaborar aquest Informe, 30 de novembre de 2015 (vegeu l’apartat II.1 per a una relació detallada). En alguns casos s’han presentat els fitxers que contenen els comptes i els estats de manera incompleta, circumstància que ha donat lloc a la reclamació corresponent per part de l’SCIB (per exemple, només si el compte general no conté els comptes anuals d’una entitat dependent, si no s’han tramès els fitxers amb informació addicional exigida, si presenten estats de la memòria en blanc o amb zero, si no s’adjunta la documentació complementària exigida en la normativa aplicable, etc.).

- En determinats casos, el perímetre de consolidació dels grups d’entitats consolidables no inclou totes les entitats que s’integren dins l’àmbit de control de cada ajuntament, atès que hi ha ens que, tot i estar controlats per les corporacions locals de l’àmbit subjectiu, no formen part del Compte general i no reten els comptes anuals mitjançant la plataforma de rendició telemàtica. Aquestes entitats són bàsicament consorcis, fundacions i algunes societats mercantils participades majoritàriament per les corporacions locals, però no íntegrament.

- Les incoherències dels imports de les transaccions i els saldos entre l’ajuntament i els seus ens dependents, i entre els mateixos ens instrumentals, contingudes en els comptes anuals individuals d’aquestes entitats.

- Les incoherències dels imports de les transaccions i els saldos entre els ajuntaments i les mancomunitats, contingudes en els comptes anuals individuals d’aquestes entitats.

- La consolidació s’ha realitzat amb la informació inclosa en els comptes anuals de les entitats consolidades i no s’ha sol·licitat informació addicional sobre determinades operacions realitzades entre aquestes entitats, durant l’exercici 2014 i en exercicis anteriors, que hauria permès dur a terme determinades eliminacions de manera més acurada.

- Les incidències en els comptes anuals retuts que es detallen a l’annex IV del tom II, especialment aquelles per incoherències numèriques entre els diferents estats comptables retuts.

9. TRÀMIT D’AL·LEGACIONS

D’acord amb l’article 30.c del Reglament de la Sindicatura, un cop aprovat provisionalment l’lnforme, s’ha tramès als comptedants de les entitats locals, perquè puguin formular-hi les al·legacions i presentar els documents que considerin adients.

Només han presentat al·legacions l’Ajuntament d’Alaró, l’Ajuntament de Manacor, l’Ajuntament de Marratxí i l’Ajuntament de Palma de Mallorca, que s’adjunten al tom I i que, una vegada analitzades, han estat estimades en part.

II. RENDICIÓ DE COMPTES

El text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i la Llei de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears fixen el termini de què disposen les corporacions locals per retre els comptes de l’exercici 2014. Varen complir el termini quaranta-vuit corporacions (vegeu-ne el detall a l’annex II.1 del tom II): quaranta-cinc ajuntaments, dues mancomunitats i l’entitat local menor de Palmanyola (l’exercici 2013 el varen retre en termini quaranta-nou corporacions). Cal tenir en compte que la rendició del compte general en termini és un element fonamental per a la publicitat i la transparència de la gestió pública de les entitats locals.

Han retut comptes 73 de les 75 corporacions locals existents, la qual cosa representa el 97,3 % d’aquestes entitats (percentatge inferior en un -1,4 % al de l’exercici 2013 i al de l’exercici 2012), i totes les entitats dependents (percentatge superior al 88,1 % de l’exercici 2013 i al 93,9 % de l’exercici 2012); no s’han considerat, a l’efecte d’aquest percentatge, els organismes autònoms dependents inactius, que són 4.

Els comptes retuts abans del 30 de novembre de 2015 s’han inclòs i tractat en aquest lnforme. Després d’aquesta data i fins a l’aprovació provisional d’aquest Informe, l’únic Compte general corresponent a l’exercici 2014 que s’ha rebut és el de la Mancomunitat Serveis Públics Insulars.

Les úniques corporacions locals que, el 30 de novembre de 2015, no havien retut el compte general corresponent a l’exercici 2014 i han incomplert l’obligació establerta en el TRLRHL i la LSCIB, són les següents:

- Mancomunitat Serveis Públics Insulars

- Mancomunitat de Tramuntana

Totes les entitats dependents de les corporacions locals han retut els comptes anuals corresponents a l’exercici 2014.

Quaranta-cinc ajuntaments, dues mancomunitats i l’entitat local menor han retut, mitjançant la plataforma telemàtica, els comptes anuals en el termini legal; en total, quaranta-vuit, cosa que suposa el 65,8 % de les corporacions (l’exercici 2013 el varen retre en termini quaranta-nou corporacions, que suposen el 66,2 % del total). La tendència positiva dels darrers exercicis ha donat pas a una de negativa des de l’exercici 2013 i, així, s’ha incrementat el nombre de corporacions locals que reten fora de termini.

Les vint-i-cinc corporacions locals que han retut el Compte general de l’exercici 2014 fora de termini són les següents:

-  Ajuntament d’Alaró

-  Ajuntament d’Alcúdia

-  Ajuntament de Banyalbufar

- Ajuntament de Calvià

-  Ajuntament de Campanet

-  Ajuntament de Ciutadella de Menorca

-  Consell Insular de Formentera

-   Ajuntament de Lloret de Vistalegre

-  Ajuntament de Llubí

-   Ajuntament de Llucmajor

-  Ajuntament de Maó

-   Ajuntament de Maria de la Salut

-  Ajuntament de Palma de Mallorca

-  Ajuntament de Petra

-   Ajuntament de Porreres

-  Ajuntament de Puigpunyent

-  Ajuntament de Sencelles

-  Ajuntament de Sant Joan

-  Ajuntament de Sant Joan de Labritja

-  Ajuntament de Santa Eulària des Riu

-  Ajuntament de Sineu

-  Ajuntament de Vilafranca de Bonany

-   Mancomunitat es Raiguer

-   Mancomunitat Migjorn de Mallorca

-   Mancomunitat Pla de Mallorca

III. ESTATS COMPTABLES CONSOLIDATS

En aquest apartat es mostren els principals estats comptables consolidats dels comptes generals que han retut les corporacions locals de les Illes Balears. En els annexos es mostren els diversos estats consolidats amb els ajusts, tant per incorreccions com pel resultat del procés d’homogeneització realitzat per dur a terme la consolidació, d’una banda, com les eliminacions realitzades, d’una altra (annexos de l’apartat III del tom II).

1. BALANÇ

El balanç consolidat de les entitats locals de les Illes Balears és el següent:

CEL 2014. CORPORACIONS LOCALS. BALANÇ CONSOLIDAT (en milers d’euros)
ACTIU			2014	%	2013	%	Var.	Var%
Immobilitzat			3.311.644	78,9%	3.404.449	79,5%	-92.804	-2,7%
Inversions destinades a l’ús general			1.126.214	26,8%	1.224.778	28,6%	-98.564	-8,0%
Immobilitzat immaterial			42.521	1,0%	50.033	1,2%	-7.512	-15,0%
Immobilitzat material			1.960.035	46,7%	1.969.043	46,0%	-9.008	-0,5%
Inversions gestionades			40.277	1,0%	36.505	0,9%	3.772	10,3%
Patrimoni públic del sòl			103.651	2,5%	88.046	2,1%	15.605	17,7%
Inversions financeres permanents			38.619	0,9%	35.678	0,8%	2.941	8,2%
Deutors pressupostaris a llarg termini			328	0,0%	366	0,0%	-38	-10,4%
Despeses per distribuir en diversos exercicis			368	0,0%	457	0,0%	-89	-19,5%
Actiu circulant			887.488	21,1%	875.943	20,5%	11.546	1,3%
Existències			73.076	1,7%	70.824	1,7%	2.252	3,2%
Deutors			484.709	11,5%	533.727	12,5%	-49.019	-9,2%
Inversions financeres temporals			5.861	0,1%	27.128	0,6%	-21.266	-78,4%
Tresoreria			323.066	7,7%	243.314	5,7%	79.751	32,8%
Ajusts per periodificació			777	0,0%	949	0,0%	-172	-18,2%
TOTAL ACTIU			4.199.501	100,0%	4.280.849	100,0%	-81.348	-1,9%
PASSIU			2014	%	2013	%	Var.	Var%
Fons propis			2.911.215	69,3%	2.854.451	66,7%	56.764	2,0%
Patrimoni			929.412	22,1%	1.078.075	25,2%	-148.663	-13,8%
Reserves			176.434	4,2%	176.110	4,1%	323	0,2%
Resultats d’exercicis anteriors			1.594.825	38,0%	1.386.546	32,4%	208.279	15,0%
Resultat de l’exercici			210.544	5,0%	213.720	5,0%	-3.176	-1,5%
Provisions per a riscs i despeses			18.186	0,4%	9.989	0,2%	8.198	82,1%
Creditors a llarg termini			713.333	17,0%	848.552	19,8%	-135.219	-15,9%
Altres deutes a llarg termini			713.333	17,0%	848.552	19,8%	-135.219	-15,9%
Creditors a curt termini			556.767	13,3%	567.857	13,3%	-11.091	-2,0%
Altres deutes a curt termini
Creditors			118.250	2,8%	141.135	3,3%	-22.885	-16,2%
Ajusts per periodificació			437.852	10,4%	426.226	10,0%	11.626	2,7%
TOTAL PASSIU			4.199.501	100,0%	4.280.849	100,0%	-81.348	-1,9%
RESUM			2014	%	2013	%	Var.	Var%
Actiu no circulant			3.312.013	78,9%	3.404.906	79,5%	-92.894	-2,7%
Actiu circulant			887.488	21,1%	875.943	20,5%	11.546	1,3%
TOTAL ACTIU			4.199.501	100,0%	4.280.849	100,0%	-81.348	-1,9%
Fons propis			2.911.215	69,3%	2.854.451	66,7%	56.764	2,0%
Creditors i provisions per a riscs i despeses			1.288.286	30,7%	1.426.398	33,3%	-138.112	-9,7%
TOTAL PASSIU			4.199.501	100,0%	4.280.849	100,0%	-81.348	-1,9%
FONS DE MANIOBRA			330.722	7,9%	308.086	7,2%	22.636	7,3%

2. COMPTE DEL RESULTAT ECONÒMIC PATRIMONIAL

El compte del resultat econòmic patrimonial consolidat de les entitats locals de les Illes Balears és el següent:

CEL 2014. CORPORACIONS LOCALS. COMPTE DEL RESULTAT ECONÒMIC PATRIMONIAL CONSOLIDAT (en milers d’euros)
INGRESSOS		2014	%	2013	%	Var.	Var.%
Vendes i prestacions de serveis		170.455	11,4%	169.335	11,5%	1.120	0,7%
Augment d’existències de productes		2.756	0,2%	2.542	0,2%	214	8,4%
Ingressos de gestió ordinària		884.516	59,4%	843.875	57,4%	40.641	4,8%
Altres ingressos de gestió ordinària		120.166	8,1%	120.203	8,2%	-37	0,0%
Transferències i subvencions		303.177	20,3%	318.765	21,7%	-15.588	-4,9%
Beneficis i ingressos extraordinaris		8.882	0,6%	15.795	1,1%	-6.913	-43,8%
Total ingressos		1.489.952	100,0%	1.470.515	100,0%	19.437	1,3%
DESPESES		2014	%	2013	%	Var.	Var.%
Reducció d’existències de productes				23	0,0%	-23	-100,0%
Aprovisionaments		70.790	5,5%	66.900	5,3%	3.890	5,8%
Despeses de func. dels serveis i prest. socials		1.043.702	81,6%	1.041.787	82,9%	1.915	0,2%
Transferències i subvencions		87.771	6,9%	92.700	7,4%	-4.929	-5,3%
Pèrdues i despeses extraordinàries		77.145	6,0%	55.385	4,4%	21.760	39,3%
Total despeses		1.279.408	100,0%	1.256.795	100,0%	22.613	1,8%
ESTALVI / (DESESTALVI)		210.544		213.720		-3.176	-1,5%
RESUM		2014	%	2013	%	Var.	Var.%
Resultat d’activitats ordinàries		63.401	30,1%	27.245	12,7%	36.156	132,7%
Resultat de transferències i subvencions		215.406	102,3%	226.065	105,8%	-10.659	-4,7%
Resultat extraordinari		-68.262	-32,4%	-39.589	-18,5%	-28.673	72,4%
ESTALVI / (DESESTALVI)		210.544	100,0%	213.720	100,0%	-3.176	-1,5%

3. ESTAT DE LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST

Pressupost inicial

El pressupost inicial consolidat de les entitats locals de les Illes Balears és el següent:

CEL 2014. CORPORACIONS LOCALS. PRESSUPOST CONSOLIDAT (en milers d’euros)
INGRESSOS	Previsions inicials	Modificacions	% modif.	Previsions definitives	% pes relatiu
(capítols)
1. Imposts directes	549.376	20	0,0%	549.396	31,6%
2. Imposts indirectes	37.271	29	0,1%	37.300	2,1%
3. Taxes i altres ingressos	455.306	14.285	3,1%	469.591	27,0%
4. Transferències corrents	266.054	9.888	3,7%	275.942	15,9%
5. Ingressos patrimonials	31.042	73	0,2%	31.115	1,8%
Operacions corrents	1.339.050	24.295	1,8%	1.363.344	78,5%
6. Alienació inversions reals	22.828	2.817	12,3%	25.645	1,5%
7. Transferències de capital	31.500	16.607	52,7%	48.107	2,8%
8. Variació actius financers	15.085	162.954	1080,3%	178.039	10,2%
9. Variació passius financers	14.798	107.262	724,8%	122.061	7,0%
Operacions de capital	84.210	289.641	343,9%	373.852	21,5%
TOTAL INGRESSOS	1.423.260	313.936	22,1%	1.737.196	100,0%
DESPESES	Crèdit inicial	Modificacions	% modif.	Crèdit definitiu	% pes relatiu
(capítols)
1. Despeses de personal	534.550	563	0,1%	535.113	31,0%
2. Despeses en béns i serveis	515.970	32.275	6,3%	548.245	31,8%
3. Interessos	43.878	-1.205	-2,7%	42.672	2,5%
4. Transferències corrents	46.697	2.949	6,3%	49.645	2,9%
5. Fons de contingència	2.114	-1.838	-86,9%	276	0,0%
Operacions corrents	1.143.209	32.743	2,9%	1.175.952	68,1%
6. Inversions reals	140.291	121.266	86,4%	261.557	15,2%
7. Transferències de capital	17.802	5.484	30,8%	23.286	1,3%
8. Variació actius financers	4.286	5.001	116,7%	9.287	0,5%
9. Variació passius financers	106.278	149.412	140,6%	255.689	14,8%
Operacions de capital	268.656	281.163	104,7%	549.819	31,9%
TOTAL DESPESES	1.411.865	313.906	22,2%	1.725.771	100,0%
RESUM	Inicial	Modificacions	% modif.	Definitiu
Total ingressos	1.423.260	313.936	22,1%	1.737.196
Total despeses	1.411.865	313.906	22,2%	1.725.771
SUPERÀVIT / (DÈFICIT)	11.395	30		11.425

Estat de liquidació del pressupost

L’estat de liquidació del pressupost consolidat de les entitats locals de les Illes Balears és el següent:

CEL 2014. CORPORACIONS LOCALS. LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT (en milers d’euros)
INGRESSOS	Previsions definitives	% pes relatiu	Drets recon. nets	% pes relatiu	% exec.
(capítols)
1. Imposts directes	549.396	31,6%	599.708	37,3%	109,2%
2. Imposts indirectes	37.300	2,1%	40.652	2,5%	109,0%
3. Taxes i altres ingressos	469.591	27,0%	471.001	29,3%	100,3%
4. Transferències corrents	275.942	15,9%	275.533	17,1%	99,9%
5. Ingressos patrimonials	31.115	1,8%	57.830	3,6%	185,9%
Operacions corrents	1.363.344	78,5%	1.444.724	89,9%	106,0%
6. Alienació inversions reals	25.645	1,5%	4.024	0,3%	15,7%
7. Transferències de capital	48.107	2,8%	25.666	1,6%	53,4%
8. Variació actius financers	178.039	10,2%	11.146	0,7%	6,3%
9. Variació passius financers	122.061	7,0%	121.943	7,6%	99,9%
Operacions de capital	373.852	21,5%	162.779	10,1%	43,5%
TOTAL INGRESSOS	1.737.196	100,0%	1.607.504	100,0%	92,5%
DESPESES	Crèdit definitiu	% pes relatiu	Oblig. recon. netes	% pes relatiu	% exec.
(capítols)
1. Despeses de personal	535.113	31,0%	523.302	34,5%	97,8%
2. Despeses en béns i serveis	548.245	31,8%	500.037	33,0%	91,2%
3. Interessos	42.672	2,5%	36.009	2,4%	84,4%
4. Transferències corrents	49.645	2,9%	75.148	5,0%	151,4%
5. Fons de contingència	276		317
Operacions corrents	1.175.952	68,1%	1.134.813	74,9%	96,5%
6. Inversions reals	261.557	15,2%	120.158	7,9%	45,9%
7. Transferències de capital	23.286	1,3%	19.684	1,3%	84,5%
8. Variació actius financers	9.287	0,5%	93	0,0%	1,0%
9. Variació passius financers	255.689	14,8%	240.089	15,8%	93,9%
Operacions de capital	549.819	31,9%	380.025	25,1%	69,1%
TOTAL DESPESES	1.725.771	100,0%	1.514.838	100,0%	87,8%
RESUM	Definitiu	-	Liquidació	-	% exec.
Total ingressos reconeguts nets	1.737.196	-	1.607.504	-	92,5%
Total despeses reconegudes netes	1.725.771	-	1.514.838	-	87,8%
RESULTAT PRESSUPOSTARI DE L’EXERCICI			92.665

4. ALTRES ESTATS COMPTABLES

A. TRESORERIA

L’estat de fluxos de tresoreria consolidat de les entitats locals de les Illes Balears és el següent:

CEL 2014. CORPORACIONS LOCALS. FLUXOS DE TRESORERIA PER ILLES (en milers d’euros)
Conceptes	Mallorca	Menorca	Eivissa - Form.	Illes Balears
Existències inicials de tresoreria (31/12/12)	176.830	19.161	47.323	243.314
Flux de gestió	163.515	14.354	42.808	220.676
Flux d’inversió	191.938	2.502	-23.815	170.624
Flux de finançament	-278.872	-16.586	-16.091	-311.549
FLUX TOTAL DE L’EXERCICI 2013	76.581	270	2.901	79.751
Existències finals de tresoreria (31/12/13)	253.411	19.431	50.224	323.066

B. ENDEUTAMENT

L’estat de l’endeutament consolidat de les entitats locals de les Illes Balears és el següent:

CEL 2014. CORPORACIONS LOCALS. ENDEUTAMENT PER ILLES (en milers d’euros)
Conceptes		Mallorca	Menorca	Eivissa - Form.	Illes Balears
Pendent a 01/01/14		811.391	65.243	95.782	972.416
A llarg termini		708.337	62.301	82.364	853.002
A curt termini		103.054	2.942	13.418	119.414
Creacions		106.176	1.250	10.295	117.721
Amortitzacions		229.310	16.953	28.640	274.903
PENDENT A 31/12/14		688.257	49.540	77.438	815.235
A llarg termini		602.484	45.442	71.268	719.194
A curt termini		85.773	4.098	6.170	96.040

C. ROMANENT DE TRESORERIA

L’estat del romanent de tresoreria consolidat de les entitats locals és el següent:

CEL 2014. CORPORACIONS LOCALS. ROMANENT DE TRESORERIA PER ILLES (en milers d’euros)
Components	Mallorca	Menorca	Eivissa-Form.	Illes Balears
1. Fons líquids de tresoreria	253.411	19.426	50.224	323.060
2. Drets pendents de cobrament	495.845	51.136	84.721	631.702
3. Obligacions pendents de pagament	287.948	12.032	26.475	326.455
I. Romanent de tresoreria total (1 + 2 - 3)	461.308	58.530	108.470	628.307
II. Saldos de dubtós cobrament	149.023	24.288	33.361	206.672
III. Excés de finançament afectat	42.854	6.882	12.116	61.852
IV. Romanent de tresoreria per a despeses generals (I-II-III)	269.431	27.359	62.993	359.783

IV. CONCLUSIONS

Les conclusions d’aquest Informe s’han elaborat sobre els resultats de l’anàlisi de les dades consolidades de les entitats que han retut els comptes i s’ha de fer palès que no es tracta, en cap cas, d’un informe de fiscalització dels comptes generals de les entitats locals considerats de manera particular.

A. RENDICIÓ DE COMPTES

1. El 97,3 % de les entitats locals bàsiques del sector públic balear (67 municipis, 1 entitat local menor i 5 mancomunitats) i el 100 % de les seves entitats dependents (36 organismes autònoms, 22 societats mercantil i 1 EPE) varen retre els comptes de l’exercici 2014.

2. Les corporacions locals de les Illes Balears reten el compte general a l’SCIB amb un retard mitjà de 10,8 dies per sobre del termini legal. Quaranta-cinc ajuntaments, dues mancomunitats i l’entitat local menor han retut el compte general de l’exercici 2014 en termini, cosa que suposa un 65,8 % de les corporacions locals (66,2 % al 2013). La tendència positiva dels darrers exercicis s’ha trencat i, així, s’ha incrementat lleugerament en l’exercici 2014 el nombre d’entitats que han retut fora de termini.

3. La majoria de corporacions locals incompleixen els terminis que fixen el TRLRHL i la LSCIB per a les diferents fases del cicle pressupostari i la rendició del compte general i, així, només set ajuntaments els compleixen tots. El 74,0 % de les corporacions locals va prorrogar el pressupost de l’exercici anterior, atès que l’1 de gener de 2014 no tenia aprovat el pressupost per a aquest exercici; el percentatge de l’exercici anterior va ser del 74,3 %. A més, hi ha dues corporacions que varen executar el pressupost prorrogat durant tot l’exercici 2014 i varen aprovar el pressupost corresponent a l’exercici 2014 el darrer mes de l’exercici o durant l’exercici 2015. Els ajuntaments d’Eivissa-Formentera presenten un retard mitjà inferior a les altres dues agrupacions per illes en la majoria de les fases del cicle pressupostari.

4. Cap de les corporacions locals de l’àmbit subjectiu de l’Informe que tenen entitats dependents ha retut uns estats comptables anuals consolidats, malgrat la possibilitat prevista a l’art. 209.4 del TRLRHL. Tampoc cap de les societats mercantils de l’àmbit subjectiu de l’Informe no han inclòs, en els comptes anuals retuts, una liquidació dels estats de previsió de despeses i d’ingressos, que s’integren en el pressupost general de l’entitat local de la qual depenen, amb indicació de les desviacions entre les previsions i l’activitat realitzada durant l’exercici econòmic.

B. ANÀLISI DELS ESTATS COMPTABLES CONSOLIDATS

Situació econòmica patrimonial

1. Les corporacions locals són solvents a curt termini i, així, el fons de maniobra consolidat és positiu, 303.519 milers d’euros, i l’indicador de solvència a curt termini és del 146,3 %, per la qual cosa ha millorat en 4,5 punts percentuals respecte a l’exercici anterior. Les corporacions de Menorca presenten una situació més solvent amb un indicador del 239,1 %.

2. El pes de l’endeutament sobre els ingressos corrents és del 56,7 % i les corporacions locals necessitarien de mitjana 2,7 anys, com a mínim, per amortitzar el deute d’acord amb la capacitat de generar estalvi segons la liquidació del pressupost de l’exercici 2014. Les corporacions locals d’Eivissa-Formentera són les menys endeutades d’acord amb aquests indicadors (42,7 % i 1,5 anys). L’endeutament es redueix en termes absoluts un 16,2 % respecte de l’exercici anterior.

3. La disponibilitat de les corporacions és molt alta, atès que l’indicador de liquiditat immediata és del 58,0 % i, per tant, disposen d’efectiu per al pagament d’obligacions immediates. La disponibilitat s’ha incrementat un 32,8 % respecte de l’exercici anterior. Les corporacions locals d’Eivissa-Formentera i de Menorca presenten una liquiditat molt elevada.

4. El desglossament dels fluxos de tresoreria de l’exercici 2014, que incrementen l’efectiu i altres actius líquids en 79.751 milers d’euros, mostra que les corporacions amb el flux positiu de les activitats de gestió, 220.676 milers d’euros, han pogut atendre el flux positiu de les activitats de desinversions, 170.624 milers d’euros, i el flux negatiu de les activitats de finançament, -311.549 milers d’euros.

5. L’aportació als fons propis del resultat de l’activitat de l’exercici 2014 és positiva amb un estalvi de 210.554 milers d’euros, cosa que suposa el 7,8 % dels fons propis abans del resultat. Les corporacions locals han estalviat 14,1 euros de cada 100 que n’han ingressat. Destaquen els ajuntaments d’Eivissa-Formentera, que han estalviat el 19,9 % dels ingressos.

6. El resultat estructural, que mesura la sostenibilitat econòmica de les corporacions locals (no inclou ni ingressos ni despeses conjunturals), és positiu, 278.462 milers d’euros, i, per tant, l’estalvi més petit del compte del resultat econòmic patrimonial es produeix pel resultat conjuntural negatiu, -67.918 milers d’euros. Els consolidats de les tres agrupacions de municipis per illes han obtingut un resultat estructural positiu i un resultat conjuntural negatiu. Els ingressos recurrents s’han incrementat un 3,4 % i les despeses estructurals, un 1,2 % respecte a l’exercici anterior i, així, millora aquest resultat estructural.

Liquidació del pressupost

1. Les corporacions locals de les Illes Balears han liquidat el pressupost de l’exercici 2014 amb superàvit, 92.665 milers d’euros, que representa el 6,1 % del total de les despeses pressupostàries, i així també el resultat pressupostari ajustat és positiu, 151.441 milers d’euros. D’acord amb l’índex de sostenibilitat pressupostària, han estalviat l’equivalent al 10,0 % de les obligacions reconegudes netes de l’exercici. L’estalvi brut suposa un 23,4 % dels ingressos corrents, percentatge que baixa al 4,2 % si s’hi afegeixen les obligacions derivades de l’endeutament (capítols 3 i 9 de despeses). La liquidació del pressupost consolidat dels municipis de Menorca és l’única que presenta un dèficit que suposa el -1,0 % de la despesa pressupostària total.

2. El romanent de tresoreria per a despeses generals és positiu, 359.783 milers d’euros, i, d’acord amb l’indicador sobre l’excedent pressupostari acumulat, els ajuntaments disposen d’un excedent, a nivell consolidat, que suposa un 19,9 % de la despesa pressupostària de l’exercici 2014. Aquest superàvit, prioritàriament, s’ha de destinar a reduir l’endeutament net d’acord amb l’art. 32 del RD 2/2012. Els tres consolidats insulars liquiden romanents per a despeses generals positius.

3. Les corporacions locals gasten de mitjana 1.371,5 euros per habitant. La mitjana dels ajuntaments de Mallorca és significativament superior a la dels ajuntaments de Menorca i de les Pitiüses. El grau de dispersió de les mitjanes de les corporacions locals és molt elevat.

4. Els ajuntaments destinen 958,7 euros per habitant a serveis al ciutadà (àrees de despesa 1-4) i reclamen d’aquests 1.027,1 euros per via impositiva (capítols 1-3 del pressupost d’ingressos). Així doncs, el retorn cap al ciutadà és negatiu per un import de 68,4 euros. La prioritat dels ajuntaments de les Illes Balears, amb un 55,8 % de la despesa, són els serveis públics bàsics (àrea de despesa 1), és a dir, els que són obligatoris d’acord amb l’art. 26.1 de la LRBRL.

5. Les corporacions locals paguen en 92,6 dies de mitjana als seus creditors, la qual cosa suposa de mitjana 3,9 dies abans d’haver cobrat dels deutors. Així doncs, presenten un període de maduració positiu que implica que han de finançar els pagaments. Els ajuntaments de Menorca paguen en 40,7 dies, 59,6 dies abans que els ajuntaments de Mallorca, encara que aquests darrers no han de finançar els pagaments en assolir un període de maduració negatiu.

6. La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, té com un dels objectius racionalitzar l’estructura organitzativa de l’Administració local d’acord amb els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera. Per això, introdueix mesures concretes per fomentar la fusió voluntària de municipis i la implantació de fórmules de gestió compartida per prestar determinats serveis obligatoris de competència municipal. L’anàlisi dels indicadors especialment significatius, pel que fa a la racionalització dels recursos i a la sostenibilitat de les entitats locals, dóna com a resultat que determinades entitats locals s’haurien de plantejar adoptar alguna de les mesures abans esmentades per millorar l’eficiència i la sostenibilitat financera.

Altres aspectes significatius

1. La pressió fiscal se situa, en els municipis de les Illes Balears, en els 1.027,1 euros per habitant, així el 63,6 % dels seus ingressos són de caire fiscal. Els ajuntaments d’Eivissa-Formentera són els que tenen la pressió fiscal més alta, 1.047,1 euros per habitant.

2. Quaranta-tres ajuntaments indiquen que han aprovat expedients de reconeixement extrajudicial de crèdits durant l’exercici 2014, fet que pot suposar la desvirtuació del resultat pressupostari d’aquest exercici. Aquest reconeixement no en suposa la validació o l’esmena, atès que l’acte continua essent nul de ple dret i no implica deixar sense efecte les possibles responsabilitats que hi pugui haver.

3. El saldo de les obligacions pendents d’aplicar a pressuposts, comptabilitzades al compte «413. Creditors per operacions pendents d’aplicar al pressupost», suposa el 4,6 % del total d’obligacions reconegudes netes de l’exercici. Cal destacar que per a set ajuntaments aquest percentatge supera el 10 %. D’aquests, els ajuntaments d’Estellencs i de Petra superen el 100 %. Tots dos, a més, presenten imports elevats de pagaments pendents d’aplicar al pressupost, especialment l’Ajuntament de Petra, 11.406 milers d’euros, import que suposa el 782,6 % del pressupost definitiu de l’exercici 2014.

4. El cost mitjà de personal és de 39.295,4 euros per empleat públic. El pes de la despesa de personal sobre els ingressos recurrents se situa en el 36,9 %. El consolidat de les Pitiüses és on menys pes té la despesa de personal, atès que a l’exercici 2014 suposa el 27,2 % dels ingressos recurrents.

5. Per acabar l’anàlisi dels estats consolidats, s’ha elaborat un quadre amb el resultat de devuit indicadors (dotze de bàsics i sis de complementaris), que constitueixen un quadre de comandament per a les entitats locals i que permeten analitzar, de manera senzilla, la seva situació econòmica financera i pressupostària. A més, s’ha calculat un indicador sintètic que integra, ponderadament, el resultats dels indicadors esmentats. Aquest indicador sintètic té per finalitat mostrar com es troba posicionada cada entitat local en comparació de la resta de l’àmbit subjectiu de l’Informe i que ha de servir per detectar els aspectes sobre els quals l’entitat hauria d’actuar per millorar la situació econòmica financera i pressupostària. Les corporacions locals de les agrupacions de municipis per illes de Mallorca i Menorca presenten mitjanes de l’indicador sintètic similars, al voltant del 4,8, si bé Eivissa-Formentera destaca amb una mitjana de 5,2.

6. Els ajuntaments de les Illes Balears que presenten valors més alts d’aquest indicador sintètic són els següents: Alcúdia (6,3), Muro (6,2), Pollença (5,9) i Santa Eulària des Riu (5,9). D’altra banda, els ajuntaments de les Illes Balears que presenten valors més baixos d’aquest indicador sintètic són els següents: Montuïri (3,4), Escorca (3,5), Bunyola (3,6), Alaró (3,6) i Palma de Mallorca (3,7).

C. CONTRACTACIÓ

1. Han tramès la informació de contractes seixanta-nou corporacions locals, que representen el 92,0 % del total, i cinquanta-tres entitats dependents, que representen el 89,8 % del total d’ens dependents. En resum, les entitats que han tramès les relacions de contractes representen el 91,0 % del total d’entitats de l’àmbit subjectiu.

2. Els contractes de serveis són els més tramitats pels ajuntaments i, en conjunt, representen el 36,2 % del nombre total i són, també, els més importants en termes econòmics, ja que representen el 51,2 % de l’import total de contractes formalitzats durant l’any 2014. Als ajuntaments de Menorca destaquen els contractes de gestió de serveis públics, que suposen el 37,9 % de l’import total.

3. El procediment de contractació més habitual dels ajuntaments, durant l’exercici 2014, ha estat l’obert, amb el 53,4 % del nombre total i el 88,2 % de l’import total. Destaquen per nombre de contractes formalitzats els procediments obert criteris múltiples i els negociats sense publicitat, que suposen el 32,7 % i el 41,5 % del total de contractes, respectivament. Els ajuntaments d’Eivissa-Formentera són els que més restringeixen la concurrència, atès que fan ús, en la tramitació dels expedients de contractació, de forma majoritària del procediment negociat.

4. L’art. 112 del TRLCSP disposa la tramitació urgent dels expedients en casos de necessitat inajornable o per raons d’interès públic. Els ajuntaments han fet ús d’aquesta opció excepcional en el 18,2 % dels expedients formalitzats durant l’exercici 2014. Destaquen els ajuntaments de Menorca amb el 34,4 % dels expedients tramitats per urgència.

V. RECOMANACIONS

1. Formar el compte general immediatament després de liquidar el pressupost, aprovar-lo durant el primer semestre de l’exercici i rendir-lo dins del termini legal, així com posar-lo a l’abast del ciutadà a la seu electrònica o portal web de l’entitat, per avançar d’aquesta manera el compliment de les obligacions de transparència i bon govern.

2. Elaborar uns comptes anuals consolidats de la corporació local que incloguin les entitats dependents i les altres entitats adscrites o participades per l’entitat local, a fi de mostrar de manera més acurada i completa la seva situació econòmica financera. A més, incloure en els comptes anuals de les societats mercantils una liquidació dels estats de previsió de despeses i d’ingressos, que s’integren en el pressupost general de l’entitat local de la qual depenen, amb indicació de les desviacions entre les previsions i l’activitat realitzada durant l’exercici econòmic.

3. Analitzar la necessitat de l’existència de l’Entitat Local Menor de Palmanyola, d’organismes autònoms i de societats mercantils dependents, que són inoperants o tenen un nivell d’activitat molt reduït, d’acord amb el que estableix la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local.

4. Evitar la pròrroga del pressupost i pressupostar més acuradament les previsions d’ingressos i els crèdits inicials de despeses a fi que no siguin necessàries unes modificacions de crèdit tan elevades.

5. Aplicar el principi comptable de meritació a fi que el balanç reflecteixi tots els passius i actius i el compte del resultat econòmic patrimonial, totes les transaccions del període. Mantenir la comptabilitat actualitzada sense deixar saldos excessius als comptes de pagaments i cobraments pendents d’aplicar, especialment pel que fa als ajuntaments de Banyalbufar, Estellencs i Petra.

6. Aplicar l’elevada tresoreria que presenten al tancament de l’exercici determinades entitats locals. Per exemple, amb la reducció del termini de pagament a creditors o l’import de l’endeutament i, així, disminuir el cost financer, especialment pel que fa als ajuntaments de Lloret de Vistalegre, Pollença, Sant Joan de Labritja, Santa Eulària des Riu i Vilafranca de Bonany.

7. Incrementar el fons de maniobra i la liquiditat de l’actiu circulant mitjançant, per exemple, la reducció del termini de cobrament o el refinançament del deute de curt a llarg termini i, així, evitar problemes de solvència a curt termini, especialment pel que fa als ajuntaments de Banyalbufar, Bunyola, Esporles, Estellencs, Palma de Mallorca, Petra, Porreres, Sant Joan, Montuïri i Sant Antoni de Portmany.

8. Avaluar periòdicament la sostenibilitat econòmica financera de l’entitat calculant el resultat estructural (amb l’eliminació dels ingressos i les despeses de caire conjuntural), i, en el cas que resulti negatiu, prendre les mesures adients per invertir el signe, especialment pel que fa als ajuntaments d’Alaró, Escorca, Estellencs, Formentera, Fornalutx, Llubí, Montuïri i Sineu.

9. Millorar l’eficiència de l’estructura administrativa que representa un cost elevat per a determinats ajuntaments i minva l’índex de retorn cap al ciutadà, especialment pel que fa als ajuntaments d’Ariany, Deià, Fornalutx, Petra, Santanyí, Selva i ses Salines.

10. Incrementar el nivell de despesa i/o inversió pública quan l’endeutament sigui baix, i la liquiditat, la solvència i l’estalvi pressupostari acumulat, alts, especialment pel que fa als ajuntaments d’Alcúdia, Ariany, Deià, Santa María del Camí i Valldemossa.

11. Comptabilitzar, al tancament de cada exercici, totes les obligacions pendents d’aplicar al pressupost, especialment pel que fa als ajuntaments de Binissalem, Capdepera, Ciutadella de Menorca i Manacor; i procurar que l’import d’aquestes no sigui significatiu, especialment pel que fa als ajuntaments de Banyalbufar, Estellencs, Formentera, Montuïri, Marratxí i Petra.

12. Evitar l’aprovació recurrent d’expedients de reconeixement extrajudicial de crèdits que la llei estableix d’excepcionals, per a la protecció de tercers, especialment pel que fa als ajuntaments de Binissalem, Escorca, Marratxí, Sant Joan i Sencelles.

13. Millorar la gestió dels recursos humans, per exemple, amb la reducció del cost mitjà per empleat públic, especialment pel que fa als ajuntaments d’Alcúdia, Palma de Mallorca, Sant Antoni de Portmany, es Mercadal i Llucmajor; amb la minoració del pes de la despesa de personal sobre els ingressos recurrents, especialment pel que fa als ajuntaments d’Esporles, Fornalutx, Lloret de Vistalegre, Llubí i Palma de Mallorca, i amb la millora de la ràtio d’habitants per empleat públic, especialment pel que fa als ajuntaments de Deià, es Migjorn Gran, Estellencs i Valldemossa.

14. Ajustar el romanent de tresoreria amb una estimació del saldo de deutors de dubtós cobrament que sigui el resultat d’un càlcul que consideri la capacitat real recaptadora de l’entitat mostrada en els exercicis anteriors i d’una revisió individualitzada dels saldos de deutors que s’estimin incobrables, especialment pel que fa als ajuntaments d’Ariany, Deià, Petra, Valldemossa i Vilafranca de Bonany.

15. Analitzar la racionalització organitzativa i la possibilitat de la prestació coordinada de serveis amb municipis limítrofs, especialment pel que fa als ajuntaments d’Ariany, Banyalbufar, Búger, Deià, Escorca, Estellencs, Fornalutx, Maria de la Salut, Montuïri i Vilafranca de Bonany. Aquestes mesures permetrien millorar l’eficiència i sostenibilitat d’aquests ajuntaments atenent als valors dels indicadors especialment significatius respecte a la racionalització de recursos i a la sostenibilitat financera dels mateixos. Tot i això, de cara a una aplicació efectiva d’aquestes mesures s’haurien de tenir en compte altres elements com la proximitat entre municipis, la dispersió de la població, l’existència de deseconomies d’escala, la seva estructura de prestació de serveis, etc.

16. Fomentar la concurrència en la contractació pública i evitar, en la mesura que sigui possible, els procediments negociats, especialment pel que fa als ajuntaments d’Esporles, es Migjorn Gran, Escorca, Sant Josep de sa Talaia i Sant Lluís.

17. Limitar l’ús de la tramitació urgent dels expedients als casos que siguin realment de necessitat inajornable o per raons d’interès públic, especialment pel que fa als ajuntaments de Búger, Deià, Selva i Sóller.