Butlletí Oficial de les Illes Balears

Fets

1. Dia 8 de setembre de 2016, el Consell de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears va acordar aprovar l'Informe 120/2016 del Compte general de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears corresponent a l’exercici 2014.

2. Dia 2 de novembre de 2016, la presidenta del Parlament de les Illes Balears va comunicar que s'havia dut a terme el darrer tràmit parlamentari referent al dit Informe, que va tenir lloc amb la presentació i el debat de l'Informe a la sessió de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts de dia 25 d’octubre de 2016.

Fonaments de dret

1. L'article 12.3 de la Llei 4/2004, de 2 d'abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, regula els informes o les memòries de fiscalització i en disposa la tramesa al Parlament, als subjectes fiscalitzats i al Tribunal de Comptes, i també la seva publicació en el BOIB després del darrer tràmit parlamentari.

2. L'article 32.1 del Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes estableix que aquesta institució ha de publicar el resultat de la fiscalització en el BOIB, un cop rebuda la comunicació expressa que s'ha duit a terme el darrer tràmit parlamentari.

Per tot això, i d'acord amb el que disposen l'esmentada Llei 4/2004 i el Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears,

Resolc

Publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears els resultats de la fiscalització i les recomanacions de l'Informe 120/2016 del Compte general de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears corresponent a l’exercici 2014, que s'adjunta com a annex I.

 

Palma, 29 de juny de 2017

El síndic major,

Joan Rosselló Villalonga

 

ANNEX I

INFORME 120/2016 DEL COMPTE GENERAL DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS CORRESPONENT A L’EXERCICI 2014

I. INTRODUCCIÓ

1. PRESENTACIÓ

De conformitat amb el que estableix l'article 82 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, la Sindicatura de Comptes és l'òrgan al qual correspon la fiscalització externa de l'activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears.

La Llei 4/2004, de 2 d'abril, de l'SCIB, regula aquesta institució i, a l'article 12, especifica que el resultat de la fiscalització s'ha d'exposar mitjançant informes o memòries que s'han d'elevar al Parlament i publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i al contingut fonamental dels quals fa referència.

En els programes d'actuacions de l'SCIB per als anys 2015 i 2016 s'han previst elaborar i aprovar l'Informe del Compte general de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears corresponent a l'exercici 2014.

Es tracta d'un informe de caràcter general, relatiu a l'examen i a la comprovació d'un compte de rendició periòdica obligatòria, l'àmbit temporal del qual comprèn un exercici complet, realitzat per l'Àrea d'Auditoria de la Comunitat Autònoma.

A més de les incidències que es detallen al final de cada apartat, l'Informe conté un total de 60 recomanacions per millorar la gestió econòmica financera: 4 de caràcter general a l'apartat introductori, 23 a l'Administració general, 23 al Servei de Salut (IBSALUT) i 10 a l'Agència Tributària (ATIB).

A l'Informe s'han adjuntat els annexos, que contenen 79 quadres i 62 fitxes individualitzades per a cada una de les entitats analitzades, amb les dades més rellevants. A més, s'han adjuntat les al·legacions formulades.

Aquest Informe no inclou la revisió de les subvencions i els contractes de la Comunitat Autònoma corresponents a l'exercici 2014, atès que seran objecte de l'Informe de les subvencions i dels contractes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears corresponent als exercicis 2013 i 2014, previst al Programa d'actuacions de la Sindicatura de Comptes per a l'any 2015, que va aprovar el Consell de l'SCIB dia 18 de desembre de 2014.

2. MARC NORMATIU

En el marc de les normes generals de la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes i la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, la CAIB està subjecta directament al que disposen el text refós de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma, la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la CAIB, les lleis de pressuposts anuals i els decrets de desplegament, així com el Pla General de Comptabilitat Pública de la CAIB, aprovat per l'Ordre del conseller d'Hisenda, Pressuposts, Energia i Innovació Tecnològica, de 20 de desembre de 1999, a més de diversos decrets i ordres específics que resulten aplicables i que es detallen en l'annex I.1 del tom d'annexos que s'adjunta a l'Informe.

3. OBJECTIUS GENERALS I ABAST DE LA FISCALITZACIÓ

A.OBJECTIUS GENERALS

Per fiscalitzar el Compte general de la CAIB corresponent a l’exercici 2014, es fixen els objectius següents:

Examinar i comprovar el Compte general de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a fi de verificar l’adequació a la normativa que li és aplicable, pel que fa al termini de presentació, a l’estructura i al contingut; l’adequació a l’ordenament jurídic vigent de l’activitat econòmica, financera i comptable de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de les seves entitats autònomes, de les empreses públiques i dels ens que en depenen; i l’adequació dels comptes examinats als principis comptables que els són aplicables i la verificació que la comptabilitat reflecteix de manera fidel la realitat econòmica financera.

Examinar i comprovar les modificacions de crèdit del pressupost, per verificar l’adequació de les modificacions tramitades a l’ordenament jurídic vigent i la seva justificació.

Analitzar i avaluar la situació del patrimoni de la CAIB, mitjançant l’anàlisi de l’inventari de béns i drets, i de les dades de la comptabilitat legalment establerta, que han d’abastar, en tot cas, la tresoreria, els emprèstits i qualsevol altra forma d’endeutament.

Examinar el moviment i de la situació dels avals concedits per la Comunitat Autònoma.

Examinar el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic i de la regla de despesa per la CAIB.

Realitzar una consolidació de la liquidació pressupostària final del sector públic autonòmic.

Com a conseqüència de l’anterior, l’Informe de fiscalització expressa l’opinió financera i de compliment de legalitat sobre el Compte de l’Administració general de la CAIB i sobre els comptes anuals de l’IBSALUT i de l’ATIB corresponents a l’exercici 2014.

B. ABAST DE LA FISCALITZACIÓ

ADMINISTRACIÓ GENERAL, IBSALUT i ATIB

L’abast del treball realitzat ha estat el següent:

Anàlisi de l’adequació a la normativa aplicable, pel que fa al termini de presentació, a l’estructura i al contingut dels Comptes; així com l’adequació de l’activitat econòmica, financera i comptable a l’ordenament jurídic vigent.

Examen i comprovació del pressupost inicial i de les modificacions de crèdit aprovades durant l’exercici 2014.

Grau d’execució del pressupost d’ingressos, així com la seva imputació pressupostària correcta, el compliment de la normativa legal i comptable en la tramitació dels expedients i el registre de les transaccions.

Grau d’execució i de realització del pressupost de despeses, a fi de contrastar els objectius assolits i les activitats realitzades amb relació als inicialment prevists, a més de la imputació pressupostària correcta de les despeses, fiabilitat dels controls interns, i compliment de la normativa legal i comptable en la tramitació d’expedients i el registre de les transaccions.

Estructura i contingut de l’estat d’endeutament de la CAIB i de l’IBSALUT, coherència amb les dades pressupostàries i comptables, i subjecció a la normativa legal vigent sobre autoritzacions, límits o vinculació a la inversió de les operacions efectuades durant l’exercici 2014, entre altres aspectes.

Comprovació de si les despeses de caràcter pluriennal són objecte de comptabilització separada i independent; si el seu contingut i la seva tramitació s’ajusten a la normativa vigent; i si se’n fa el seguiment de l’aprovació, així com la comptabilització correcta de l’execució en el període corresponent.

Examen del moviment i situació dels avals concedits per la Comunitat Autònoma, determinant si la concessió per part de l’entitat fiscalitzada s’ajusta a la legalitat vigent, així com el risc assumit com a conseqüència d’aquesta concessió.

Adequació dels comptes examinats als principis comptables que els són aplicables, i verificació que la comptabilitat reflecteix de manera fidel la realitat econòmica financera, circumscrita a la normativa de caràcter econòmic financer i, concretament, al Decret legislatiu 1/2005, de 24 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances de la CAIB, al Decret 75/2004 que la desplega i a les diferents lleis de pressuposts aprovades, i en vigor, durant l’exercici 2014.

No són objecte de l’Informe els controls d’eficàcia, eficiència i economia, atès que només es poden efectuar sobre cada centre de gestió individualitzat i sobre programes específics, per la qual cosa els continguts del Compte general no són els més adients per dur a terme aquests tipus de control. Si bé, quan en el transcurs de la fiscalització s’observen mancances, errors o irregularitats en la gestió que indiquin que aquesta s’ha dut a terme sense tenir en compte els criteris esmentats, es fan constar aquestes incidències i s’emeten les recomanacions corresponents.

SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL

Quant al sector públic instrumental, es recullen les opinions que figuren en els informes de les auditories financeres i de compliment de legalitat de les entitats dependents i vinculades de la CAIB, tot indicant expressament a l’Informe les entitats que no han presentat els comptes anuals i l’informe d’auditoria realitzats per professionals externs, hagin estat les auditories contractades, o no, per la Intervenció General de la Comunitat Autònoma.

L’SCIB únicament realitza una revisió formal i una anàlisi general dels comptes anuals i dels informes d’auditoria, per la qual cosa no assumeix com a pròpies les opinions i les excepcions que s’hi hagin posat de manifest.

L’abast del treball, per tipologia d’entitats, és el següent:

Entitats dependents (entitats en què participa la CAIB en més del 50 %):

Descripció del procés de reestructuració del sector públic instrumental de la CAIB durant l’any 2014. No s’analitza el grau d’eficiència i eficàcia en relació amb l’optimització del sector públic instrumental.

Resum dels comptes anuals i, si escau, de l’opinió financera i de legalitat dels auditors externs.

Anàlisi dels drets de cobrament de les entitats respecte de la CAIB.

Anàlisi de les transferències, les subvencions, les aportacions rebudes de la CAIB i de les facturacions que han fet les entitats a la CAIB.

Anàlisi del deute financer a curt i a llarg termini.

Elaboració de fitxes sobre els comptes anuals retuts, que inclouen un resum dels comptes anuals i, si escau, de l’opinió financera i de legalitat dels auditors externs.

Entitats vinculades (entitats en què participa la CAIB entre el 20 % i el 50 %):

Informe sobre la rendició dels comptes anuals i dels informes d’auditoria per part de les entitats vinculades.

Resum dels comptes anuals i, si escau, de l’opinió financera i de legalitat dels auditors externs.

Elaboració de fitxes sobre els comptes anuals retuts, que inclouen un resum dels comptes anuals i, si escau, de l’opinió financera i de legalitat dels auditors externs.

Altres entitats relacionades (entitats en què participa la CAIB amb un percentatge inferior al 20 %):

L’Informe conté una relació de les dites entitats, a 31 de desembre de 2014, independentment que no siguin objecte del treball de fiscalització, a l’apartat I.4 «Àmbit subjectiu» següent.

4. ÀMBIT SUBJECTIU

L’Informe del Compte general de la CAIB corresponent a l’exercici 2014 manté els criteris de classificació dels ens del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma seguits a l’Informe corresponent a l’exercici 2012, a fi d’adaptar-los al contingut de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la CAIB i, en els aspectes que no reguli aquesta Llei, a l’Ordre HAP/1489/2013, de 18 de juliol, per la qual s’aproven les normes per a la formulació dels comptes anuals consolidats en l’àmbit del sector públic de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (BOE núm. 185, de 3 d’agost de 2013).

D’acord amb els criteris i les definicions de la Llei 7/2010 i de l’Ordre HAP/1489/2013, la tipologia de les entitats que abasten l’àmbit subjectiu d’aquest Informe és la següent:

1. Entitats dependents (definides d’acord amb la Llei 7/2010). Estan subdividides en:

Entitats públiques empresarials: Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI); Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA); Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB); Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM); Institut Balear de la Natura (IBANAT); Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI); Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals (IBISEC); Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB); Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA); Ports de les Illes Balears; Institut Balear de la Joventut (IB-Jove); Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA); Serveis de Millora Agrària i Pesquera (SEMILLA).

Societats mercantils: Gestió d’Emergències de les Illes Balears, SAU (GEIBSA); Multimèdia de les Illes Balears, SAU.

Fundacions: Fundació per al Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears (CSMDIB); Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel; Fundació per a l’Esport Balear; Fundació Robert Graves; Fundació Teatre Principal d’Inca; Fundació per a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB); Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal de les Illes Balears; Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears; Fundació d’Investigació Sanitària de les Illes Balears Ramon Llull; Fundació Santuari de Lluc; Fundació Balear d’Innovació i Tecnologia (F. BIT).

Consorcis: Centre Balears Europa (CBE); Consorci Escola d’Hoteleria de les Illes Balears; Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB); Consorci per a la Música de les Illes Balears “Orquestra Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma”; Institut d’Estudis Baleàrics (IEB); Consorci Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears (AQUIB); Consorci del Museu Joaquim Torrents Lladó; Consorci d’Infraestructures de les Illes Balears; Consorci Pla D-Llucmajor; Consorci Formentera Desenvolupament; Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials de les Illes Balears; Consorci per al Foment d’Infraestructures Universitàries (COFIU); Consorci Velòdrom Palma Arena; Consorci per al Desenvolupament d’Actuacions de Millora i Construcció d’Infraestructures al Territori de l’Entitat Local Menor de Palmanyola; Consorci per a la Millora de les Infraestructures Turístiques i el Foment de la Desestacionalització de l’Oferta Turística de l’Illa de Mallorca (Consorci Borsa d’Allotjaments Turístics); Consorci d’Aigües de les Illes Balears; Consorci de Transports de Mallorca (CTM), i Consorci per a la Protecció i Acollida de les Persones Disminuïdes Psíquiques Profundes de les Illes Balears (APROP).

La Universitat de les Illes Balears (UIB), tot i ser una entitat dependent de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, no forma part de l’àmbit subjectiu d’aquest Informe, atès que és objecte d’un informe específic que elabora anualment l’SCIB.

D’altra banda, cal tenir present que el Compte general de la Comunitat Autònoma comprèn els organismes autònoms següents, els quals s’integren en el Pressupost de la Comunitat Autònoma en seccions pressupostàries separades: Institut Balear de la Dona (secció 73); Servei d’Ocupació de les Illes Balears (secció 76); Institut d’Estadística de les Illes Balears (secció 77), i Escola Balear d’Administració Pública (secció 78).

b) Entitats vinculades (definides d’acord amb l’Ordre HAP/1489/2013, de 18 de juliol). La CAIB participa en el seu patrimoni o forma part dels òrgans de govern en un percentatge comprès entre el 20 % i el 50 %. Són les següents:

Societats mercantils: Gestión Urbanística de Baleares, SA (GESTUR) i Palau de Congressos de Palma, SA.

Fundacions: Fundació Jocs Mundials Universitaris Palma 1999; Fundació per a la Pràctica Jurídica; Fundació Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Es Baluard; Fundació Menorquina de l’Òpera; Fundació del Museu i Centre Cultural de Formentera; Fundació Cultural Coll Bardolet, i Fundació Centre d’Innovació per Tecnologia Aplicada al Turisme (ITAT).

Consorcis i altres tipus d’entitats: Consorci per a la Rehabilitació Integral de Barris (RIBA); Consorci Pla Mirall sa Pobla (Consorci Local CAIB - Ajuntament de sa Pobla); Consorci Mobilitat per Eivissa; Consorci Penya-segats del Port de Maó; Consorci Urbanístic per a la Millora i Embelliment de la Platja de Palma; Consorci per al Desenvolupament Esportiu de Ciutadella; Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Sistema d’Observació Costanera de les Illes Balears (SOCIB); Consorci per a la Reconversió Territorial i Paisatgística de Determinades Zones de l’Illa d’Eivissa; Consorci Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma; Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat; Consorci Castell de Sant Carles; Consorci Ciutat Romana de Pol·lèntia; Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial, i Consorci de Gestió Sociosanitària d’Eivissa.

c) 3. Altres entitats relacionades (definides d’acord amb l’Ordre HAP/1489/2013, de 18 de juliol) que no es troben en cap grup anterior i en les quals la CAIB participa en el patrimoni o forma part dels òrgans de govern, amb menys d’un 20 %.

Societats mercantils i agràries de transformació: ParcBIT Energia i Altres Serveis, SCL; Perlanova Artesania Balear, SA; Esplet, SAT núm. 9543; Mediterránea Print Out, SL, i ISBA, Societat de Garantia Recíproca (ISBA, SGR).

Fundacions: Fundació Jardí Botànic de Sóller; Fundació Àrea de Creació Acústica (ACA); Fundació Enciclopèdia de Menorca; Fundació CENATIC (Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació); Fundació Càtedra Iberoamericana a la Universitat de les Illes Balears; Fundació Turística i Cultural de les Illes Balears (FUNDATUR); Fundació Teatre del Mar, i Fundació Impulsabalears.

Consorcis: Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric Militar del Port de Maó i Cala Sant Esteve; Consorci Trofeu SAR Princesa Sofia – Mapfre; Consorci per a la Presència i la Promoció de l’Alberguisme Juvenil (REAJ), i Consorci Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER).

5. METODOLOGIA

Els criteris i les tècniques que s’han d’aplicar a la fiscalització són els generalment acceptats en la realització de treballs d’auditoria d’entitats públiques, i especialment els principis i les normes d’auditoria elaborats per la Intervenció General de l’Estat, la Comissió de Coordinació dels Òrgans Públics de Control Extern de l’Estat Espanyol, i també, supletòriament, les Normes tècniques d’auditoria de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC).

No s’ha dut a terme l’auditoria de sistemes d’informació que feia des de l’any 2011, pel que fa a la gestió de la nòmina de l’Administració general de la CAIB i del personal docent no universitari, i des de l’any 2012, pel que fa a la gestió de la nòmina de l’IBSALUT. En els darrers Informes de fiscalització, s’ha verificat la integritat de la informació comptable associada a les despeses de personal, sense que s’hagin posat de manifest incidències significatives en aquest àmbit.

6. RENDICIÓ DE COMPTES

La CAIB ha retut a I’SCIB el Compte general de l’exercici 2014 dins el termini previst en els art. 92 del TRLF i 11 de la LSCIB, conforme al Pla de Comptabilitat Pública de la CAIB vigent des de l’any 1999, el qual no està adaptat al nou Pla General de Comptabilitat Pública, aprovat pel Ministeri d’Economia i Hisenda l’any 2010 (Ordre EHA/1037/2010, de 13 d’abril).

A l’apartat 4 d’aquesta introducció s’exposen els criteris que segueix l’SCIB per classificar els ens del sector públic instrumental de la CAIB. A partir d’aquests criteris, l’SCIB considera que els consorcis següents són entitats dependents de la CAIB i, per tant, s’haurien d’haver integrat en el Compte general: Consorci per a la Protecció i Acollida de les Persones Disminuïdes Psíquiques Profundes de les Illes Balears (APROP) i Consorci Pla D-Llucmajor. Els comptes anuals dels consorcis esmentats han estat tramesos a l’SCIB.

Així mateix, la Comunitat Autònoma inclou en els pressuposts i en el Compte general, com a entitats dependents, les fundacions Teatre Principal d’Inca i Santuari de Lluc, tot i que, segons els criteris de la Llei 7/2010, no haurien de ser considerades dependents.

La relació d’entitats, per tipus d’informació retuda, figura a l’annex I.2 del tom d’annexos.

En el moment de tancar els treballs per elaborar l’Informe, no han estat tramesos a l’SCIB els comptes anuals corresponents a 10 de les 84 entitats que en constitueixen l’àmbit subjectiu. D’aquestes 10 entitats que no han retut, 1 és dependent; 4, vinculades, i 5, altres entitats relacionades.

Incidències

Els organismes autònoms, organismes públics creats per llei del Parlament amb personalitat jurídica pròpia diferent de la CAIB, no presenten comptes anuals separats i els seus pressuposts s’integren en el pressupost de l’Administració de la Comunitat Autònoma com a seccions pressupostàries separades i independents. Els articles 33.4 i 93.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 24 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i l’article 40 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la CAIB, donen cobertura legal a l’actuació de la Comunitat Autònoma respecte de la integració dels pressuposts. Malgrat això, no es pot desconèixer que els organismes autònoms tenen personalitat jurídica pròpia diferent de la Comunitat Autònoma, i el fet que no presentin comptes anuals individuals impedeix la formulació i l’anàlisi de la situació patrimonial i del resultat econòmic patrimonial de cada un d’ells.

No s’han inclòs al Compte general de 2014 els comptes anuals del Consorci Pla D-Llucmajor ni del Consorci per a la Protecció i Acollida de les Persones Disminuïdes Psíquiques Profundes de les Illes Balears (APROP), entitats que compleixen els requisits prevists a la Llei 7/2010 per ser considerades dependents.

La Comunitat Autònoma inclou en els pressuposts i en el Compte general, com a entitats dependents, les fundacions Teatre Principal d’Inca i Santuari de Lluc, tot i que, segons els criteris de la Llei 7/2010, no haurien de ser considerades dependents.

En el moment de tancar els treballs per elaborar l’Informe, no han estat tramesos a l’SCIB els comptes anuals corresponents a 10 de les 84 entitats que en constitueixen l’àmbit subjectiu. D’aquestes 10 entitats que no han retut, 1 és dependent; 4, vinculades, i 5, altres entitats relacionades.

7. TRÀMIT D’AL·LEGACIONS

El resultat de les actuacions practicades es va comunicar a la presidenta de la Comunitat Autònoma, i també a la persona que va ocupar aquest càrrec durant el període fiscalitzat, per tal que es poguessin formular les al·legacions i presentar els documents i els justificants que es considerassin adients, de conformitat amb el que disposa l’article 30 del Reglament de règim interior de I’SCIB.

Les al·legacions formulades per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears varen ser rebudes dia 15 de juliol de 2016 i formen part d’aquest Informe.

Les al·legacions han estat analitzades i avaluades, i s’ha suprimit o modificat el text de l’Informe quan el seu contingut ha estat acceptat per la Sindicatura. Quan no s’ha alterat l’Informe ni s'ha emès opinió sobre el contingut de les al·legacions, és que aquestes, o són explicacions que confirmen els fets i les valoracions exposats, o no s’han justificat de forma adequada els criteris o les afirmacions mantinguts en l’al·legació, o es tracta de supòsits en què es manifesta la voluntat d’esmenar la deficiència en el futur.

RECOMANACIONS

Adoptar les mesures perquè siguin retuts en termini a l’SCIB, a través de l’òrgan de control intern, els comptes anuals de les empreses, les fundacions i els consorcis en què la participació pública és majoritària i, dintre d’aquesta, la de la CAIB és la més important.

Tenir cura que es trametin els comptes anuals de tota la resta d’entitats que formen part del sector públic instrumental autonòmic en el termini i la forma establerts per l’SCIB.

Adaptar i actualitzar el Pla General de Comptabilitat Pública de la CAIB aprovat per l’Ordre del conseller d’Hisenda, Pressuposts, Energia i Innovació Tecnològica, de 20 de desembre de 1999, als principis establerts en el Pla General de Comptabilitat Pública, aprovat per l’Ordre 1037/2010 del ministre d’Economia i Hisenda, de 13 d’abril de 2010.

Incloure a la memòria del Compte general, encara que sigui de forma succinta, els canvis que afecten els processos d’extinció o creació de les entitats que integren el sector públic instrumental autonòmic i que han de formar part del Compte general. 

II. ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA, REGLA DE DESPESA I SOSTENIBILITAT FINANCERA

En compliment del que disposa la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF), el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques emet dos informes (a l’abril i a l’octubre de 2015) sobre el grau de compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, de deute públic i de la regla de despesa de l’exercici 2014, en què s’analitzen les desviacions respecte dels dos objectius i de la regla de despesa fixats, tant pel que fa al conjunt de les administracions públiques com de cadascun dels seus subsectors, i també en l’àmbit individual de cada comunitat autònoma.

En aquest Informe de fiscalització, es prenen com a referència els esmentats informes per concloure sobre el compliment dels objectius i de la regla de despesa per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L’informe del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, d’octubre de 2015, sobre el grau de compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, de deute públic i de la regla de despesa de l’exercici 2014, confirma que el dèficit definitiu de la CAIB l’any 2014, calculat d’acord amb la nova metodologia del SEC-2010, és de l’1,74 % del PIB regional, és a dir, de 460 milions d’euros en termes absoluts. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears incompleix, així, l’objectiu d’estabilitat pressupostària en aquest exercici, amb una desviació respecte de l’objectiu fixat del -0,7 % del PIB regional.

D’altra banda, s’incompleix la regla de despesa, atès que la despesa computable al 2014 (3.032 milions d’euros) respecte de la computable al 2013 (2.851 milions d’euros) experimenta una variació del 6,3 %, molt per sobre de l’1,5 % fixat com a màxim.

Segons les dades del Banc d’Espanya, el deute de la CAIB a 31 de desembre de 2014, en termes SEC-2010, és de 7.777 milions d’euros, que representen el 29,5 % del PIB regional, amb una desviació de 0,1 punts percentuals per sota del límit màxim establert en 7.801 milions d’euros, en valors absoluts. La CAIB compleix, per tant, l’objectiu de deute públic.

El fet que la CAIB complís l’objectiu de dèficit l’any 2013 ha suposat no haver de sol·licitar l’autorització prèvia de l’Estat per dur a terme qualsevol operació d’endeutament l’any 2014. Així mateix, no ha estat necessari remetre un Pla econòmic financer biennal 2014-2015, ni un Pla de Reequilibri de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears al Consell de Política Fiscal i Financera per a la seva aprovació, d’acord amb el que s’estableix en els art. 21, 22 i 23 de la LOEPSF.

Per aquest mateix motiu, i d’acord amb l’article 20.1 de la LOEPSF, l’incompliment l’any 2014 de l’objectiu d’estabilitat pressupostària i de la regla de despesa per part de la CAIB requereix l’elaboració d’un Pla econòmic financer, que ha d’ésser presentat al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) perquè l’aprovi. En el moment de publicar aquest Informe no consta que s’hagi presentat.

Període mitjà de pagament a proveïdors

La memòria del Compte general de la CAIB per a l’exercici 2014 recull que la Llei orgànica 2/2012 defineix el principi de sostenibilitat financera i determina que el seu compliment implica el control del deute financer i també el control del deute comercial. Així mateix, defineix el concepte de període mitjà de pagament (PMP) com l’expressió en temps del pagament o retard en el pagament del deute comercial.

La informació tramesa per la CAIB al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, en relació amb el deute comercial, varia notablement a partir del mes d’agost de 2014 respecte dels exercicis anteriors, amb l’aplicació del Reial Decret 635/2014, de 25 de juliol, pel qual es despleguen la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors de les administracions públiques i les condicions i el procediment de retenció de recursos dels règims de finançament, que disposa la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostari i sostenibilitat financera.

Fins al mes d’agost de 2014, el període mitjà de pagament es calcula amb els mateixos paràmetres utilitzats ens els exercicis anteriors. Així, les dades al tancament de l’exercici, calculades segons aquesta metodologia, són les següents: període mitjà de pagament legal del darrer mes de referència: 60,72 dies; període mitjà del pendent de pagament: 21,81 dies, i període mitjà de pagament acumulat (darrers 12 mesos): 81 dies.

Amb l’entrada en vigor del RD 635/2014, el període mitjà de pagament es calcula tenint en compte les obligacions que, d’acord amb els requisits i les fórmules establerts en aquesta norma, hagin tingut entrada al registre administratiu, a partir de l’1 de gener de 2014. D’acord amb aquest nou sistema de càlcul, el període mitjà de pagament, al tancament de l’exercici 2014, és el següent: ràtio d’operacions pagades (PMP del darrer mes de referència): 52,34 dies; ràtio d’operacions pendents de pagament (PMP del pendent de pagament): 20,93 dies, i període mitjà de pagament global de l’exercici 2014: 36,46 dies.

III. PRESSUPOST CONSOLIDAT I EXECUCIÓ

L’art. 39 del text refós de la Llei de finances de la CAIB (TRLF) estableix que s’ha d’adjuntar a l’Avantprojecte de la llei de pressuposts generals de cada any, entre d’altres, un estat consolidat dels avantprojectes de pressuposts de l’Administració general de la CAIB, de l’IBSALUT, de l’ATIB, de les entitats públiques empresarials, de les societats mercantils públiques, de les fundacions del sector públic i dels consorcis. Tot i així, la disposició final sèptima de la Llei 8/2013, de pressuposts generals de la CAIB per a l’exercici 2014, estableix, amb relació als consorcis, que el que disposa el TRLF no s’ha d’aplicar fins a l’exercici pressupostari 2015.

Dins la documentació complementària dels PGCAIB del 2014 s’inclou un estat consolidat dels pressuposts referits a l’Administració General de la CAIB i els seus organismes autònoms, l’IBSALUT i l’ATIB, sense incloure les empreses públiques, ni les fundacions ni els consorcis. El Compte general de la CAIB 2014 no consolida l’execució del pressupost. Sobre aquesta base, la Sindicatura de Comptes elabora, d’una banda, una consolidació del pressupost inicial i elimina els ingressos per capítol IV i VII de les entitats dependents amb les corresponents despeses de capítol IV i VII de l’Administració de la CAIB, a partir de la hipòtesi que totes les transferències pressupostades de les entitats dependents provenen de la CAIB i sense tenir en compte cap altre tipus de transacció, i de l’altra, una liquidació del pressupost consolidada, a partir de les dades dels pressuposts liquidats que consten en el Compte general de la CAIB i la informació que han retut les entitats.

Les despeses de les empreses públiques i fundacions representen el 12 % del total de la despesa consolidada, percentatge que es manté respecte a l’exercici 2013.

La necessitat de finançament, a 31 de desembre de 2014, en virtut de la consolidació efectuada per l’SCIB, és de 331.366 milers d’euros. Cal remarcar que del capítol 8 d’obligacions reconegudes de la CAIB no s’ha pogut eliminar un total de 100.242 milers d’euros (corresponents a aportacions a les filials, per un import de 94.043 milers d’euros, i a préstecs, per un import de 6.200 milers d’euros), perquè o bé les filials no han liquidat aquestes aportacions en el pressupost, o bé no es té la certesa (en el cas del préstec) que hagi estat liquidat. Aquesta circumstància s’explica a l’apartat IV. 3 B d’aquest Informe.

La comparació de la liquidació pressupostària consolidada de l’exercici 2014 amb la de 2013 posa de manifest que, en la liquidació d’ingressos per capítols, les variacions més significatives es produeixen: al capítol 1 «Imposts directes» i al capítol 2 «Imposts indirectes», amb un increment de 55.032 milers d’euros i 186.976 milers d’euros (6,57 % i 10,48 %), respectivament; al capítol 4 «Transferències corrents», amb una reducció de 244.563 milers d’euros (un 1444,47 %), i al capítol 9 «Passius financers», amb un increment de 329.161 milers d’euros (25,69 %).

Pel que fa a la liquidació de les despeses, les variacions més significatives es produeixen: al capítol 8 «Actius financers», l’increment és degut al fet que durant l’exercici 2014 no s’ha liquidat, mitjançant el pressupost de les entitats dependents, la totalitat de les aportacions fetes, i al capítol 9 «Endeutament», amb un increment de 213.925 milers d’euros (36,50 %).

IV. ADMINISTRACIÓ GENERAL

1. OPINIÓ FINANCERA I DE LEGALITAT

Abast

1. La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears ha fiscalitzat el Compte general de l’Administració de la CAIB i de les seves entitats autònomes, el qual comprèn l’estat de liquidació del pressupost i resultat de l’exercici 2014, el balanç de l’exercici, el compte del resultat econòmic patrimonial i la memòria. La Intervenció General de la CAIB és responsable de la formació del Compte (d’acord amb el marc normatiu d’informació financera que li és aplicable i que s’indica a l’apartat I.2 d’aquest Informe), que ha aprovat el Consell de Govern en sessió de dia 5 de juny de 2015. Excepte per les limitacions en els paràgrafs 3-9 següents, el treball de fiscalització s’ha efectuat d’acord amb els objectius i l’abast que s’esmenten a l’apartat I.3 d’aquest Informe.

Paràgraf d’èmfasi

2. D’acord amb el criteri expressat en informes anteriors per l’SCIB, la CAIB ha comptabilitzat els actius derivats dels contractes d’obra pública del «Nou accés a l’aeroport d’ Eivissa» i de les obres de «Desdoblament de la carretera Eivissa-Sant Antoni». La dita activació s’ha registrat d’acord amb les normes d’adaptació al Pla General de Comptabilitat de les empreses concessionàries d’infraestructures públiques, que recull que ha de comptabilitzar l’actiu el subjecte que disposi del seu control, amb independència de la propietat. La dita comptabilització ha suposat el reconeixement d’un augment net de l’actiu per un import de 179.217 milers d’euros, el reconeixement d’un passiu a llarg termini de 124.575 milers d’euros, un endeutament a curt termini de 6.503 milers d’euros i un resultat extraordinari positiu de 48.140 milers d’euros. Aquest fet suposa un canvi de criteri respecte als exercicis anteriors i resulta rellevant a efectes de la comparabilitat entre exercicis.

Limitacions de l’abast

3. En el moment de tancar els treballs per elaborar aquest Informe, no han estat tramesos a l’SCIB els comptes anuals corresponents a 10 de les 84 entitats que en constitueixen l’àmbit subjectiu. D’aquestes 10 entitats que no han retut, 1 és dependent, 4 són vinculades i 5 són altres entitats relacionades.

4. La CAIB no consolida l’estat de liquidació del pressupost i del resultat de l’exercici, el balanç i el compte del resultat econòmic patrimonial del Compte de l’Administració de la CAIB amb els comptes anuals de les entitats que formen part del seu perímetre de consolidació. Malgrat que la normativa vigent no exigeix la presentació dels estats consolidats, aquesta informació és molt rellevant pels efectes que pot tenir en el Compte de l’Administració general de la CAIB.

5. Per al càlcul del resultat pressupostari, l’Administració de la CAIB no realitza cap tipus d’ajust pel que fa a despeses finançades amb romanent de tresoreria, ni desviacions de finançament, positives o negatives, quant a despeses amb finançament afectat. L’Administració general de la Comunitat Autònoma no fa un seguiment del finançament afectat, per la qual cosa no es pot determinar quin és el romanent de tresoreria afectat a la cobertura de despeses concretes, ni tampoc quin és el romanent incondicionat de lliure disposició. La memòria del Compte general de 2014 no conté cap epígraf amb la informació requerida sobre les despeses amb finançament afectat.

6. En relació amb els drets reconeguts de diversos subconceptes, no s’ha obtingut suport documental del tipus d’ingrés referit a determinats apunts comptables, que sumen un import contret de 17.065 milers d’euros. Només s’ha obtingut una impressió de la consulta a l’aplicació informàtica «M090060. Consulta històrica de ingressos», sense que s’hagi proporcionat la liquidació respecte dels diferents deutors. En conseqüència, no s’han pogut dur a terme tots els procediments de fiscalització adients per verificar-los.

7. En l’execució dels procediments d’auditoria, l’SCIB ha sol·licitat a la CAIB la comprovació dels cobraments posteriors a 31 de desembre de 2014 de determinats deutors, i, en el cas que no s’hagin produït, el suport documental del deute per cobrar, la resolució, l’expedient o la documentació adient de la realitat del saldo. No s’ha obtingut suport documental respecte d’alguns saldos, que sumen un import de 108.623 milers d’euros i, per tant, no se n’ha pogut verificar la correcció.

8. No s’ha obtingut resposta de les entitats financeres per confirmar el deute pendent de 9 préstecs per FFPP i 3 préstecs del FLA que, a 31 de desembre de 2014 i segons dades comptables i quadres d’amortització dels contractes subscrits, ascendeixen a 902.204 milers d’euros i 2.470.831 milers d’euros, respectivament. D’altra banda, no s’han rebut les respostes a la circularització bancària de les entitats següents: Deutsche Bank, DKV Deutsche Frankenversocherung AG i R+V Lebensversicherung a.G.

9. D’acord amb la informació tramesa per l’Advocacia de la CAIB, existeixen riscs per litigis pendents de sentència ferma en concepte de responsabilitat patrimonial i d’altres, almenys, per import de 293.099 milers d’euros. Els imports dels quals s’haurà de fer càrrec en el futur la CAIB, com a conseqüència d’aquests litigis, són de difícil quantificació objectiva. Tot i que poden resultar significatius per a la Comunitat Autònoma, la CAIB manifesta que té dotada una provisió per un import de 33.984 milers d’euros, d’acord amb el criteri d’aprovisionar únicament aquelles reclamacions amb una primera sentència desfavorable. A més, no es pot quantificar l’efecte que podrien suposar les reclamacions, per part dels proveïdors, dels interessos de demora derivats dels mecanismes de finançament per al pagament a proveïdors.

Excepcions amb efecte pressupostari

10. L’article núm. 31 de la Llei orgànica 2/2012 estableix que l’Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals han d’incloure en els pressuposts una dotació diferenciada de crèdits, amb el títol de fons de contingència, que s’ha de destinar a atendre necessitats de caràcter no discrecional i no previstes en els pressuposts inicialment aprovats, que es puguin presentar al llarg de l’exercici pressupostari. A més, aquest fons té per objecte preservar el compliment del principi d’estabilitat pressupostària i impedir que la tramitació d’aquestes modificacions pressupostàries provoqui desviacions entre les xifres totals d’ingressos i despeses del pressupost. El Fons de contingència només ha pogut cobrir 2.611 milers d’euros, un 2,53 % del total d’ampliacions de crèdit i un 0 % de les incorporacions aprovades el 2014.

11. La totalitat de les incorporacions de crèdit, per un import de 79.562 milers d’euros, es financen, d’acord amb els art. 6 i 8 del Decret 75/2004, amb càrrec al romanent íntegre de tresoreria, aspecte permès pel TRLF, atès el seu caràcter finalista. No obstant això, l’aprovació d’aquests expedients incrementa el volum d’obligacions que poden ser imputades a l’exercici 2014, sense disposar de cap nou recurs concret que es pugui afectar al seu finançament, fet que produeix, per tant, una desviació negativa en el càlcul del resultat de l’exercici. En aquest sentit, la Intervenció General, en l’Informe de 23 de maig de 2014 sobre la tramitació dels expedients d’incorporació de romanents de crèdit no executats durant l’exercici 2013 als pressuposts de la CAIB per a 2014, assenyala la conveniència de fer ús de la facultat que atorga l’art. 59 del TRLF de declarar indisponibles els crèdits del pressuposts de despeses que es determinin.

12. Els imports de les obligacions reconegudes per les anualitats de les concessions d’explotació derivades de les obres de desdoblament de la carretera Eivissa-Sant Antoni i del nou accés a l’aeroport d’Eivissa han estat de 15.524 i 10.679 milers d’euros, respectivament, i s'han imputat al capítol 6 del pressupost de despeses. Tal com s’indica al paràgraf d’èmfasi, la CAIB ha comptabilitzat els actius en l’exercici 2014 per aquest motiu. D’acord amb els quadres d’amortització elaborats per comptabilitzar els actius i les quanties facturades pels concessionaris, tant en comptabilitat patrimonial com pressupostària, les anualitats de 2014 s’haurien d’haver registrat de la manera següent: la part corresponent a la càrrega financera estimada (4.122 milers d’euros), al capítol 3 en la liquidació del pressupost, i en despesa financera en comptabilitat patrimonial; l’amortització del deute (6.313 milers d’euros), a capítol 9 en la liquidació del pressupost, i la resta, fins arribar a l’import facturat pels concessionaris (15.768 milers d’euros), a capítol 2 en la liquidació del pressupost, i despeses de manteniment en comptabilitat patrimonial.

13. L’apartat 3 de l’article 7 de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, dels PPGG de 2014, estableix que poden generar crèdit els ingressos procedents de les operacions d’endeutament subscrites d’acord amb la normativa estatal reguladora dels mecanismes extraordinaris de finançament per al pagament de proveïdors, i que el crèdit que es generi s’ha de destinar a realitzar aportacions, en concepte de soci, fundador o partícip amb càrrec al capítol 8 als ens del sector públic instrumental per compte dels quals l’Administració de la CAIB hagi efectuat pagaments a favor dels proveïdors dels ens, sempre que els esmentats ens tinguin fons propis negatius o no disposin de liquiditat suficient. En aplicació d’aquest article, s’han tramitat dos expedients de generació de crèdit, per un import total de 313.344 milers d’euros, imputant la despesa a l’article «87. Aportacions patrimonials».

Malgrat que la Llei 8/2013 permet la possibilitat de generar crèdit procedent de les operacions d’endeutament subscrites pel mecanisme de finançament pel pagament de proveïdors i destinar-lo a realitzar aportacions amb càrrec al capítol 8 en el cas que l’Administració de la CAIB hagi efectuat pagaments a favor dels proveïdors dels ens instrumentals, les dues operacions realitzades per import de 313.344 milers d’euros s’haurien d’haver imputat com a transferències, ja que no s’han rebut per igual valor ni actius financers ni existeixen expectatives de recuperació de les dites aportacions, la qual cosa contradiu la naturalesa pròpia del capítol 8. A més, la manca d’uniformitat en la imputació d’aquestes aportacions en els comptes anuals per part del sector públic instrumental de la CAIB augmenta la incoherència tècnica de l’esmentada imputació.

14. De manera recurrent, es pressuposten de forma insuficient determinades partides que són ampliables d'acord amb les lleis de pressuposts corresponents, i es tramiten ampliacions de crèdit que són finançades amb el romanent de tresoreria, cosa que augmenta el seu import negatiu. Aquest fet va en contra del principi d'equilibri pressupostari i contravé l'article 34 del DL 1/2005, de 24 de juny, pel qual s'aprova la Llei de finances de la CAIB, que indica que els pressuposts han de contenir els estats de despeses amb la deguda especificació dels crèdits necessaris per atendre el compliment de les obligacions.

Excepcions amb efecte patrimonial

15. En el moment de tancar l’exercici 2014, els epígrafs de «creditors no pressupostaris» i de «despeses de personal d’exercicis anteriors» no inclouen el saldo pendent de pagament pel cost de recuperar una part equivalent a quaranta-quatre dies de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, que havia de cobrar durant l’exercici 2015 el personal que estava al servei de la CAIB, per un import estimat de 9.202 milers d’euros, d’acord amb el que recull l’article 15 de la Llei 13/2014, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2015 (BOIB núm. 178, de 30 de desembre).

16. La CAIB ha reconegut en els exercicis 2013 i 2014 un total de 650.505 milers d’euros a l’epígraf «Deutes amb entitats de crèdit», derivats dels béns i els serveis ja meritats amb pagaments a càrrec d’exercicis futurs. De la revisió de la seva composició, s’ha comprovat que es tracta de diversos compromisos de pagament pluriennals amb entitats públiques de la CAIB, entitats locals, el Bisbat i d’altres. La totalitat del saldo s’hauria d’haver classificat en «Altres deutes» i no en «Deutes amb entitats de crèdit», per un import de 530.942 milers d’euros a llarg termini i de 119.563 milers d’euros a curt termini.

Excepcions amb efecte pressupostari i patrimonial

17. El romanent de tresoreria està condicionat, com a mínim, pel tractament donat a les bestretes concedides als consells insulars per als anys 2009, 2010 i 2011 a compte del nou sistema de finançament que es regula en la Llei 3/2014, de 17 de juny, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars, per import de 121.000 milers d’euros. Si s’haguessin imputat al pressupost de despeses les bestretes als consells insulars, el romanent de tresoreria ajustat hauria passat a ser negatiu per import de 844.303 milers d’euros.

18. Atès que les bestretes a compte del nou sistema de finançament definitiu atorgades als consells insulars en exercicis anteriors s’establien cada any en la Llei de pressuposts generals de la CAIB, i que el tractament que se’ls ha de donar en els consells és el d’ingressos pressupostaris de l’exercici en què es reben, la CAIB les hauria de registrar com a despesa pressupostària de l’exercici en què les atorga. Per tant, no s’haurien d’haver registrat com a deutors no pressupostaris, sinó com a despeses d’exercicis anteriors, per import de 121.000 milers d’euros (el saldo pendent de pagament de les bestretes als consells insulars és per un import total de 82.000 milers d’euros al tancament de l’exercici 2014). La Llei 3/2014, de 17 de juny, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars (BOIB núm. 87, de 26 de juny de 2014), no recull cap aspecte sobre la possible liquidació o compensació de les dites bestretes.

Opinió

19. Tret pel que fa als efectes dels ajusts que es podrien haver considerat necessaris si s’haguessin pogut completar els procediments descrits en els paràgrafs 3-9 anteriors, i tret pel que fa als efectes de les excepcions descrites en els paràgrafs 10-18 anteriors, el Compte de l’Administració de la CAIB presenta, en general, la informació d’acord amb els principis comptables i la normativa legal aplicable.

Amb independència del que s’indica en els paràgrafs anteriors, cal ressaltar les incidències detallades en cadascun dels apartats següents de l’Informe; incidències que, d’altra banda, els òrgans responsables han de tenir en compte i, si escau, corregir.

2. PRESSUPOST INICIAL I MODIFICACIONS

Els pressuposts inicials per a l’exercici 2014 ascendeixen a 3.850.934 milers d’euros (3.831.187 milers d’euros, per a l’Administració general, i 19.746 milers d’euros, per a les entitats autònomes), cosa que suposa un increment del 7,74 % sobre l’inicial de l’any 2013. Per al seu finançament, es preveuen ingressos per un import de 2.762.079 milers d’euros, i un endeutament a llarg termini d’1.088.855 milers d’euros.

S’han tramitat 334 expedients de modificació de crèdits, que han incrementat els crèdits inicials en 518.041 milers d’euros (un 13,45 %) i que han donat com a resultat un crèdit definitiu de 4.368.975 milers d’euros (3.775.534 milers d’euros a l’exercici 2013).

L’any 2014 s’inclou un fons de contingència en l’estat de despeses del pressupost inicial, per import de 2.943 milers d’euros (2.256 milers d’euros al 2013). D’acord amb el que figura en l’art. 31 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, l’objecte d’aquest fons és donar cobertura pressupostària a les necessitats ineludibles no previstes en els pressuposts, que es puguin presentar al llarg de la seva vigència. En l’exercici fiscalitzat, aquest fons s’ha aplicat al finançament d’una part de les ampliacions de crèdit, per un import de 2.611 milers d’euros (2.180 milers d’euros, a l’exercici 2013), i el volum total d’ampliacions de crèdit ha estat de 103.086 milers d’euros (64.322 milers d’euros, al 2013).

S’han analitzat 59 expedients de modificació de crèdit, per un valor absolut de 565.672 milers d’euros, cosa que suposa un grau de cobertura del 93,20 %.

Incidències

L’article 31 de la Llei orgànica 2/2012 disposa que «l’Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals han d’incloure en els pressuposts una dotació diferenciada de crèdits, amb el títol de Fons de contingència, que s’ha de destinar a atendre necessitats de caràcter no discrecional i no previstes en els pressuposts inicialment aprovats, que es puguin presentar al llarg de l’exercici pressupostari», i té per objecte preservar el compliment del principi d’estabilitat pressupostària i impedir que la tramitació d’aquestes modificacions pressupostàries provoqui desviacions entre les xifres totals d’ingressos i despeses del pressupost. El Fons de contingència només ha pogut cobrir 2.611 milers d’euros, un 2,53 % del total d’ampliacions de crèdit, i un 0 % de les incorporacions aprovades al 2014.

La totalitat de les incorporacions de crèdit, 79.562 milers d’euros, es financen, d’acord amb l’art. 6 i en relació amb l’art. 8 del Decret 75/2004, amb càrrec al romanent íntegre de tresoreria, aspecte permès pel TRLF, atès el seu caràcter finalista. No obstant això, l’aprovació d’aquests expedients incrementa el volum d’obligacions que poden ser imputades a l’exercici 2014, sense disposar de cap nou recurs concret que es pugui afectar al seu finançament, fet que produeix, per tant, una desviació negativa en el càlcul del resultat de l’exercici. En aquest sentit, la Intervenció General assenyala la conveniència de fer ús de la facultat que atorga l’art. 59 del TRLF de declarar indisponibles els crèdits del pressupost de despeses que es determinin.

De manera recurrent, es pressuposten de forma insuficient determinades partides, que són ampliables d’acord amb les lleis de pressuposts corresponents, i es tramiten ampliacions de crèdit que són finançades amb el romanent de tresoreria, cosa que n’augmenta l’import negatiu. Aquest fet va en contra del principi d’equilibri pressupostari i contravé l’article 34 del DL 1/2005, de 24 de juny, pel qual s’aprova la Llei de finances de la CAIB, que indica que els pressuposts han de contenir els estats de despeses amb la deguda especificació dels crèdits necessaris per atendre el compliment de les obligacions.

En els expedients d’ampliació de crèdit analitzats, cap de les propostes d’acord d’autorització prèvia del conseller d’Economia i Hisenda al Consell de Govern està signada (art. 6.2 de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, de pressuposts general de la CAIB per al 2014).

De l’anàlisi de l’ampliació de crèdit amb núm. de referència 1500008145, relativa a les indemnitzacions que s’han de pagar a CALVIÀ 2000, SA, amb motiu de la sentència núm. 856 del TSJIB, de 17 de desembre de 2013, relativa a les obres de remodelació de l’estació aigües residuals de Peguera 2, no consta que l’any 2014 s’hagi tramitat l’expedient corresponent de despesa pluriennal.

Als expedients de modificació de crèdit per rectificació núm. 1900002829, núm. 1300010525, núm. 1300010422, núm. 1900002828, núm. 3100000087, núm. 3100000109, núm. 1900002849 i núm. 3100000083, no és correcta la referència a l’art. 8 de la Llei 8/2013 de l’apartat «normes legals que la fonamenten» de la Memòria de justificació, atès que no és aplicable als expedients de rectificació de la CAIB.

Als expedients de generació de crèdit núm. 3400000282, núm. 3400000389 i núm. 1300009040 no consta l’informe de la unitat de gestió econòmica de la secció pressupostària afectada en relació amb la previsió o no dels ingressos i el caràcter finalista o no dels ingressos de què es tracti (art. 10.2 a) del Decret 75/2004).

Mitjançant l’expedient núm. 1800001659 s’ha generat crèdit, per import de 200 milers d’euros, en el fons finalista 18207 «Béns decomissats per tràfic de drogues», derivat de la signatura d’un conveni l’any 2013, per un total de 285 milers d’euros. El crèdit inicial pressupostat és de 85 milers d’euros, la recaptació efectiva ha estat de 226 milers d’euros, i, per tant, el crèdit definitiu de la generació no ha estat recaptat en la seva totalitat.

La generació de crèdit núm. 1300009040 i la incorporació de crèdit núm. 1300007079, per un import de 3.480 milers d’euros i 3.170 milers d’euros, respectivament, corresponen al finançament del contracte d’obres del Complex Balear d’Investigació, Desenvolupament Tecnològic i Innovació (edifici R+D+I), ubicat al Parc Bit. Aquest projecte està finançat al 50 % pel FEDER i per inversions estatutàries (fons finalista «31201 Inversions estatutàries»). De la documentació de què disposa l’SCIB es pot deduir l’existència d’un finançament extern per sobre del 100 % de l’obra entre els fons FEDER i les inversions estatutàries.

RECOMANACIONS

Elaborar uns pressuposts inicials suficients i ajustats a les necessitats reals de despesa de manera que no es produeixen modificacions de crèdits de caràcter recurrent al llarg de diversos exercicis.

Assegurar-se que tots els crèdits que s’amplien, els que es generen i els que s’incorporen tenen la cobertura econòmica suficient per al seu finançament.

3. EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST

A. EXECUCIÓ D’INGRESSOS

Sobre unes previsions definitives de 4.368.974 milers d’euros, s’han reconegut drets per un total de 4.390.336 milers d’euros, cosa que suposa un nivell d’execució del 100,49 %, percentatge inferior al de l’exercici 2013, que va ser del 105,59 %.

Les variacions més significatives per capítols entre els exercicis 2014 i 2013 figuren detallades a l’Informe de fiscalització.

L’import total dels tributs inclosos en el sistema de finançament és de 1.931.763 milers d’euros, mentre que, a l’exercici anterior, aquest import va ser de 2.001.715 milers d’euros.

El resultat final net de la liquidació definitiva del sistema de finançament autonòmic corresponent a l’exercici 2012 és positiu en 489.646 milers d’euros.

La recaptació líquida ha estat de 4.233.654 milers d’euros, que suposen un 96,43 % dels drets reconeguts.

Incidències

En el transcurs del treball de revisió dels drets reconeguts de diversos subconceptes, no s’ha obtingut suport documental del tipus d’ingrés referit als apunts comptables que es detallen a l’Informe. Només s’ha obtingut una impressió de la consulta en l’aplicació informàtica «M090060. Consulta històrica d’ingressos», sense que s’hagi proporcionat la liquidació respecte dels diferents deutors. En conseqüència, no s’han pogut dur a terme tots els procediments de fiscalització adients per verificar-los.

El subconcepte d’ingressos «40101. Transferències corrents del Servei Públic d’Ocupació (INEM)» destaca per la reduïda execució, atès que les previsions d’ingressos són de 24.719 milers d’euros i els drets reconeguts només assoleixen els 15.515 milers d’euros. A més, el total de drets reconeguts ha disminuït en 11.846 milers d’euros (-43,29 %) respecte a l’exercici anterior. Malgrat haver sol·licitat informació addicional explicativa de la dita reducció, no se n’ha obtingut resposta, per la qual cosa no s’han pogut dur a terme tots els procediments adients per verificar aquests ingressos.

B. EXECUCIÓ DE DESPESES

Sobre un crèdit definitiu de 4.368.974 milers d’euros s’han reconegut obligacions per un total de 4.186.481 milers d’euros, cosa que suposa un nivell d’execució del 95,82 %, percentatge superior al de l’exercici 2013, que va ser del 94,82 %.

De la comparació de les dades dels exercicis 2013 i 2014 es desprèn que el pressupost executat s’incrementa en 606.564 milers d’euros (16,94 %) respecte a l’exercici anterior.

Les variacions més significatives, al nivell de capítol, entre els exercicis 2013 i 2014 figuren detallades a l’Informe de fiscalització. Tot i així, cal destacar la imputació al capítol 8 (mitjançant dues generacions de crèdit) de 313.344 milers d’euros, que corresponen a les aportacions patrimonials fetes a diverses entitats dependents, a l’empara de l’autorització que es conté a l’apartat 3 de l’article 7 de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, dels pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2014. Respecte al capítol 9, el volum del deute per retornar s’ha incrementat en 190.286 milers d’euros respecte als valors de 2013, cosa que suposa una variació del 39,20 %, en termes percentuals.

Pel que fa a la classificació funcional, cal destacar que el 53,10 % del total de les obligacions reconegudes es reparteix entre les funcions «41. Sanitat» (34,69 %) i «42. Educació» (18,41 %). Respecte al 2013, es produeix un augment del pes relatiu de la funció de sanitat i un descens del pes de l’educació.

Els pagaments realitzats han ascendit a 3.495.935 milers d’euros, que suposen un 83,51 % dels crèdits ordenats, percentatge superior al de l’exercici 2013, que va ser del 76,64 %. Aquest baix nivell de pagaments és conseqüència, entre altres factors, del fet que un 5,27 % de les obligacions reconegudes de l’exercici 2014 (220.630 milers d’euros) s’hagin comptabilitzat als primers mesos de 2015 i, per tant, estiguin pendents de pagament al tancament de l’exercici fiscalitzat.

De les obligacions reconegudes als capítols 2, 4, 6 i 7, s’ha seleccionat una mostra de 25 expedients administratius de despesa. A partir de la fiscalització de la mostra esmentada, s’han detectat les incidències que es detallen a l’apartat corresponent.

Incidències

Els imports de les obligacions reconegudes per les anualitats de les concessions d’explotació derivades de les obres de desdoblament de la carretera Eivissa-Sant Antoni i del nou accés a l’aeroport d’Eivissa han estat de 15.524 i 10.679 milers d’euros, respectivament, i s’han imputat al capítol 6 del pressupost de despeses. Atesa la naturalesa dels contractes de concessió, aquests imports s’haurien d’haver registrat en el capítol 2 com a despesa corrent.

L’apartat 3 de l’article 7 de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, dels pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2014, estableix que poden generar crèdit els ingressos procedents de les operacions d’endeutament subscrites d’acord amb la normativa estatal reguladora dels mecanismes extraordinaris de finançament per al pagament de proveïdors, i que el crèdit que es generi s’ha de destinar a fer aportacions, en concepte de soci, fundador o partícip amb càrrec al capítol 8 als ens del sector públic instrumental per compte dels quals l’Administració de la CAIB hagi efectuat pagaments a favor dels proveïdors dels ens, sempre que els esmentats ens tinguin fons propis negatius o no disposin de liquiditat suficient. En aplicació d’aquest article, s’han tramitat dos expedients de generació de crèdit, per un import total de 313.344 milers d’euros, imputant la despesa a l’article «87. Aportacions patrimonials». El desglossament per entitats figura a l’Informe.

Malgrat que la Llei 8/2013 determina que les aportacions han de ser amb càrrec al capítol 8, les aportacions a fons propis suposen que es rebin, per igual valor, actius financers o bé un augment en la participació dels ens, i que hi hagi expectatives de recuperació de les dites aportacions, sinó s’haurien de considerar transferències de capital (Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressuposts de les entitats locals, que es pot aplicar subsidiàriament, atès que la regulació autonòmica sobre imputació a pressuposts de la CAIB no ho especifica), tal com es considera en comptabilitat patrimonial. D’altra banda, no hi ha uniformitat en la imputació que d’aquest ingrés han fet les entitats en els seus comptes anuals: l’IBSALUT i la Fundació ILLESPORT l’han imputat pressupostàriament a capítol 4 «transferències corrents», i a «subvencions d’explotació» en el compte de pèrdues i guanys; SFM, EPRTVIB, IBAVI, IBISEC i el Consorci APROP l’han comptabilitzat com a «Aportació a fons propis» en el seu balanç de situació, si bé no l’han liquidat en el pressupost d’ingressos; el Consorci d’Aigües de les Illes Balears reconeix aquesta aportació com a fons propis tot i que a l’any 2013, i el Consorci per a la Música de les Illes Balears la reconeix com a «Aportació a fons propis» en el balanç de situació, i en el capítol 8 del pressupost d’ingressos, per import de 449 milers d’euros.

En l’execució dels procediments d’auditoria, l’SCIB ha seleccionat 25 expedients de despesa per comprovar-ne la tramitació i la comptabilització adequades. De 16 expedients, que corresponen a projectes d’inversió immaterial i sumen un import de 1.735 milers d’euros d’obligacions reconegudes, no s’ha pogut comprovar la tramitació i la comptabilització adequades, atès que la ubicació dels expedients i les persones de contacte per facilitar les tasques d’anàlisi corresponents s’han comunicat a l’SCIB fora del termini de fiscalització de l’Informe.

En el subconcepte «48046. Transferències corrents a famílies i institucions, gratuïtat túnel Sóller» s’imputa la despesa del finançament del peatge del túnel de Sóller. L’import d’obligacions reconegudes l’any 2014 és de 1.482 milers d’euros. És de destacar el retard en el pagament d’aquestes transferències, atès que la totalitat de les obligacions reconegudes l’any 2014, per un import de 1.491 milers d’euros, roman pendent de pagament al tancament de l’exercici, i de les obligacions reconegudes el 2013, per un import de 1.484 milers d’euros, només s’han pagat 4 milers d’euros.

En els capítols 6 i 7 del pressupost de despeses es registren els pagaments realitzats als consells insulars, a les entitats locals i a empreses públiques derivats dels convenis de finançament d’obres, finançats mitjançant operacions de cessió de crèdit. Pel que fa als imports pagats, corresponents a la càrrega financera de l’operació d’endeutament concertada, s’haurien d’imputar al capítol 3 del pressupost de despeses; això només es fa per als contractes de cessió de crèdit signats per finançar les obres d’instituts i escoles públiques, mentre que la càrrega financera corresponent a cessions de crèdits formalitzades per al finançament d’altre tipus d’obres es registra als capítols 4 i 7 del pressupost.

No s’han aplicat al pressupost de l’exercici corrent obligacions per despeses efectivament realitzades i imputades al compte «409. Creditors per operacions pendents d’aplicar al pressupost», per un import de 13.646 milers d’euros.

RECOMANACIONS

Evitar, en la mesura del que sigui possible, finançar despesa corrent amb el recurs de l’endeutament.

Realitzar les anotacions comptables pertinents, d’acord amb els principis pressupostaris, a fi de corregir les incidències exposades en els apartats anteriors i procurar-ne la detecció i l’esmena en exercicis posteriors.

4. ENDEUTAMENT, DESPESES PLURIENNALS I AVALS CONCEDITS

A. ENDEUTAMENT

Al tancament de l’exercici 2014, l’endeutament viu de l’Administració de la CAIB és de 6.280.797 milers d’euros, cosa que suposa un increment del 17,48 % respecte a l’exercici anterior.

El total recaptat l’any 2014 és de 1.610.455 milers d’euros, bàsicament com a conseqüència de l’accés al mecanisme de suport a la liquiditat de les comunitats autònomes.

L’import viu, a 31 de desembre de 2014, per l’operació del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) corresponent a l’exercici fiscalitzat és de 950.895 milers d’euros.

L’estimació dels venciments futurs de l’endeutament a llarg termini de la CAIB és de 6.934.953 milers d’euros (6.280.797, en concepte d’amortitzacions, i 654.156, en concepte d’interessos).

L’any 2014, la CAIB té concertades operacions a curt termini per cobrir necessitats transitòries de tresoreria, per un límit màxim de 421.100 milers d’euros (484.522 milers d’euros, a 31 de desembre de 2013). A 31 de desembre, l’import disposat és de 377.974 milers d’euros.

Així, l’increment percentual del deute viu de la Comunitat Autònoma l’any 2014 (incloses les operacions de tresoreria a curt termini) respecte de l’any anterior és del 17,01 %.

Quant a les despeses financeres per interessos de l’endeutament, han ascendit a 217.276 milers d’euros l’any 2014, que es distribueixen en 44.737 milers d’euros les d’emissions d’obligacions (amb un cost financer mitjà del 4,25 %); en 162.478 milers d’euros les dels préstecs (amb un cost financer mitjà del 3,41 %), i en 10.061 milers d’euros les de les operacions a curt termini (amb un cost financer mitjà del 2,81 %).

Les despeses financeres per comissions han ascendit a 324 milers d’euros, i altres despeses per interessos de demora, execucions de sentències, regularitzacions amb proveïdors, etc., han ascendit a 13.018 milers d’euros i el resultat conjunt negatiu de les liquidacions de l’exercici 2014 pels derivats financers (swaps) subscrits per la CAIB per un import de 1.057 milers d’euros.

Incidències

Les previsions de venciments de l’endeutament tenen puntes molt importants en els exercicis que concentren tant les amortitzacions de principal com els interessos (exercicis de 2016 a 2020), la qual cosa qüestiona la sostenibilitat econòmica i pressupostària de la CAIB, atès el volum de recursos que s'han de destinar al servei del deute. En aquests exercicis, l’amortització total d’operacions d’endeutament denominades bullet, és a dir, d’aquelles en què l’amortització íntegra es produeix al final de la vida de l’operació, suma un import de 1.062.803 milers d’euros.

No s’ha obtingut resposta de les entitats financeres per confirmar el deute pendent de 9 préstecs per FP i 3 préstecs del FLA que, a 31 de desembre de 2014, i segons dades comptables i quadres d’amortització dels contractes subscrits, ascendeixen a 902.204 milers d’euros i 2.470.831 milers d’euros, respectivament. El detall dels préstecs esmentats és el que figura a l’Informe.

B. DESPESES PLURIENNALS

Les dades generals de despesa amb càrrec a exercicis futurs, a 31 de desembre de 2014, que figuren al Compte general, són les següents:

La despesa compromesa per a exercicis futurs en fase AD, a 31 de desembre de 2014, que figura al Compte general, és de 2.528.725 milers d’euros. No han experimentat cap moviment significatiu respecte a l’any anterior, atès que l’increment ha estat tan sols de l’1 %.

Durant l’exercici 2014, s’ha donat d’alta un total de 1.122 nous documents comptables de compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs. D’altra banda, s’han modificat les anualitats de 1.914 expedients iniciats en exercicis anteriors, i s’han cancel·lat 99 expedients d’exercicis anteriors, per import total de 342.659 milers d’euros, que tenien prevists pagaments posteriors al 2014.

Als efectes d’aquest Informe, s’ha analitzat una mostra de 25 expedients de despesa pluriennal, que suma 338.269 milers d’euros i representa el 13,38 % de l’import total.

Incidències

Tot i que en la normativa que regula els documents que integren el Compte general no s’exigeix de forma expressa, hi manca el detall de les despeses en fase R i A, així com la diferenciació de les altes de l’exercici fiscalitzat, de les modificacions d’expedients d’exercicis anteriors durant l’exercici 2014, la qual cosa és imprescindible per conèixer l’evolució del saldo i distingir les altes de l’exercici corrent de les modificacions d’expedients d’exercicis anteriors.

Les anualitats previstes en els expedients tramitats no sempre són tingudes en compte a l’hora d’elaborar els pressuposts següents. La comparació entre els compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs i els crèdits inicials dels pressuposts generals per a l’exercici 2015, al nivell de la vinculació de crèdits establerta per la Llei de pressuposts, posa de manifest una manca de crèdit vinculat a diverses partides pressupostàries per un import total de 1.380 milers d’euros.

Els expedients de despesa pluriennal analitzats presenten les deficiències següents:

Als expedients núm. 11, 12, 22, 23 i 25 no consten, en la documentació fiscalitzada, els certificats de l’UGE relatius a la situació del crèdit de la secció i capítol corresponents.

A l’expedient núm. 25, les autoritzacions d’imputació de despeses a exercicis futurs del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, i els informes de la Direcció general competent en matèria de pressuposts no estan signats.

C. AVALS CONCEDITS

A 31 de desembre de 2014, l’Administració general de la CAIB ha concedit avals per garantir operacions de crèdit amb entitats financeres per un import nominal d’1.156.016 milers d’euros i un risc viu de 741.639 milers d’euros. Aquests imports representen una disminució respecte de l’exercici anterior del 0,64 % del nominal i del 10,25 % del risc viu.

RECOMANACIONS

Elaborar un pla d’amortització de l’endeutament que en permeti la reducció progressiva en exercicis futurs, d’acord amb previsions realistes d’ingressos i despeses futurs.

Moderar la formalització d’operacions d’endeutament (bullet) amb amortització íntegra al final de la vida de l’operació.

Introduir en el programa de gestió econòmica financera un mòdul de gestió integral dels expedients de despesa pluriennal que incorpori els compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs corresponents a l’endeutament.

Moderar la contracció d’obligacions amb càrrec a exercicis futurs i potenciar el paper de la Direcció General de Pressuposts i Finançament en la tramitació dels expedients de despesa pluriennal, la qual s’hauria de pronunciar sobre el seu efecte en els pressuposts futurs i sobre l’existència de recursos adients per finançar-los.

Fer constar en els expedients de despesa pluriennal, de forma diferenciada, el nombre d’exercicis en què es du a terme l’obra, el servei o el subministrament, i el nombre d’exercicis en què se’n fa el pagament.

5. BALANÇ DE SITUACIÓ

A. ACTIU

Es detalla a l’Informe la variació de l’immobilitzat no financer, amb les altes per obligacions reconegudes al capítol 6 del pressupost (39.869 milers d’euros), les altes per obligacions pendents de reconèixer en el pressupost (-2.450 milers d’euros) i altres altes (202.541 milers d’euros), així com amb les baixes per cessions, adscripcions i traspassos a l’ús general.

Les dotacions en concepte d’amortització d’immobilitzat, per un import global de 13.185 milers d’euros, s’han realitzat sobre el valor dels béns individuals inclosos a l’inventari.

Els actius totalment amortitzats, al tancament de l’exercici 2014, sumen un import de 48.582 milers d’euros, i la major part correspon a aplicacions informàtiques, per un import de 19.519 milers d’euros, i als equips informàtics, per un import de 22.124 milers d’euros.

L’immobilitzat financer està constituït, bàsicament, per la cartera de valors a llarg termini amb un capital inicial subscrit de 2.805 milers d’euros i un capital final de 3.655 milers d’euros.

Els deutors pressupostaris (873.573 milers d’euros) es desglossen en: deutors de l’exercici corrent (156.682 milers d’euros) i deutors d’exercicis tancats (716.891 milers d’euros). Cal esmentar que el saldo de deutors pressupostaris inclou 582.654 milers d’euros en concepte de drets reconeguts l’any 2004, pel dèficit de finançament històric de les competències transferides en matèria de sanitat i d’educació (disposició addicional quarta de la Llei 7/2004). L’Estat no ha reconegut aquest deute.

El saldo dels deutors no pressupostaris (343.302 milers d’euros) inclou, entre d’altres, bestretes i pagaments realitzats a compte d’altres entitats.

Les bestretes concedides als consells insulars, a 31 de desembre de 2014, corresponen als imports a compte del finançament de cada consell insular per als anys 2009, 2010 i 2011, en concepte de fons interinsular de finançament de serveis. Durant l’exercici 2014, no s’ha atorgat cap nova bestreta ni s’ha liquidat cap import per aquest concepte als consells insulars.

L’import de la provisió per insolvències és de 656.343 milers d’euros i correspon als saldos deutors pressupostaris amb antiguitat superior a quatre anys (2010 i anteriors). Inclou, entre d’altres, un import de 582.654 milers d’euros, en concepte de dèficit històric de finançament, i 183 milers d’euros, referents a l’impost sobre estades en empreses turístiques amb origen en aquells exercicis.

El compte general de tresoreria del balanç de situació presenta, a 31 de desembre de 2014, un saldo total en metàl·lic de 306 milers d’euros (323 milers d’euros, a 31 de desembre de 2013), dipositat a 10 entitats bancàries, sobre un total de 14 comptes bancaris que figuren a l’arqueig i en 3 comptes de caixa.

Incidències

El compte «22100900. Construccions en curs» presenta un saldo de 7.383 milers d’euros, que correspon als costs de construcció dels IES de Binissalem i de la Ribera de la Platja de Palma per uns imports de 2.675 milers d’euros i 4.707 milers d’euros, respectivament. Aquests instituts d’educació secundària varen ser creats d’acord amb el Decret 24/2005 i el Decret 25/2005, respectivament. El compte esmentat no té moviment des de l’exercici 2008, per la qual cosa es pot considerar i reclassificar, si escau, com a construccions acabades. Atès que l’esmentat saldo no s’està amortitzant pel fet que es considera que l’obra no ha finalitzat, s’hauria de registrar un fons d’amortització acumulada per al període 2008-2014.

La CAIB ha activat 9.924 milers d’euros en el compte «Terrenys i béns naturals» de l’epígraf d’inversions destinades a l’ús general, que corresponen a expropiacions diverses, en contrapartida al compte de l’epígraf «Provisions per a riscs i despeses», encara que l’activació d’aquest immobilitzat n’exigeix el pagament previ o el dipòsit de l’import.

Durant l’exercici 2013, els actius per les parcel·les de Son Angelats de Sóller varen ser activats a la CAIB en el moment de la seva integració, per la cessió global d’actius i passius de CAIB PATRIMONI, SAU, per un valor de 9.243 milers d’euros, sense que s’hagués registrat una provisió per depreciació dels dits actius, per import de 1.214 milers d’euros, que sí estava registrada en els comptes anuals de CAIB PATRIMONI, SAU. La dita provisió per depreciació s’hauria d’haver registrat minorant els actius de la CAIB, atès que, segons el que recull la memòria de l’entitat, és conseqüència d’una valoració tècnica dels actius efectuada a la data de tancament, dia 28 de febrer de 2013. Durant l’exercici 2014, la CAIB tampoc ha registrat la dita provisió.

De l’import activat al compte «Infraestructures i béns destinats a l’ús general» s’han donat de baixa 27.712 milers d’euros, corresponents a les despeses per les anualitats de les concessions d’explotació derivades de les obres de desdoblament de la carretera Eivissa-Sant Antoni i del nou accés a l’aeroport d’Eivissa. L’import donat de baixa difereix en 1.509 milers d’euros de l’import de 26.203 milers d’euros, que s’ha registrat per aquests conceptes en els comptes pressupostaris.

La CAIB ha registrat, durant l’exercici 2014, les baixes següents:

- Baixa per l’adscripció de la finca de Son Llebre de Marratxí a favor del Consorci de Recursos Sociosanitaris de les Illes Balears, per un import 137 milers d’euros, que va ser publicada al BOIB núm. 170, de 23 de novembre de 2010.

- Baixa per l’adscripció de l’edifici de Francesc Quetglas-Laboratori de la Construcció a favor de l’entitat de dret públic Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), per un import de cost total de 4.574 milers d’euros, que va ser publicada al BOIB núm. 50, de 7 d’abril de 2012.

- Baixa per una subhasta pública d’un immoble situat al carrer del Comerç d’Inca, per un import d’adjudicació de 108 milers d’euros, que ha suposat una baixa del valor net comptable de l’immoble, per import de 161 milers d’euros, i que va ser publicada al BOIB núm. 136, de 3 d’octubre de 2013.

Al tancament de l’exercici 2014, el compte «22101000. Construccions», amb un saldo de 413.308 milers d’euros, inclou immobles en curs, per un import total de 46.098 milers d’euros, dels quals 38.248 milers d’euros corresponen a les altes dels IES per ampliacions, millores i IES de nova construcció en curs. Les altes més significatives corresponen a: l’IES de Santa Eulària des Riu, anomenat IES Quarto del Rei (2.418 milers d’euros); l’IES de Porreres (2.674 milers d’euros); l’IES de Sant Marçal de Marratxí (5.136 milers d’euros); l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella de Menorca (4.997 milers d’euros); l’IES d’Alcúdia Nou ( 6.014 milers d’euros), i l’IES de Son Fangos de Manacor (10.586 milers d’euros). Aquest compte també recull les altes per obres al Complex Balear R+D+I, per un import de 7.850 milers d’euros. Atès que la CAIB té un compte obert per les construccions en curs, s’hi haurien de recollir les altes per obres, tant de nova construcció com les corresponents a millores als IES. I, un cop finalitzades, haurien de ser traspassades al compte «22101000. Construccions».

A l’epígraf «Infraestructures i béns destinats a l’ús general» s’ha activat l’obra pública del «Nou accés a l’aeroport d’Eivissa», per un import de 78.299 milers d’euros. A la vegada, s’han reconegut els passius corresponents a l’epígraf de deutes a llarg i a curt termini, per un import de 54.751 milers d’euros i de 2.858 milers d’euros, respectivament; i també els ingressos extraordinaris corresponents, per un import de 20.690 milers d’euros. Ara bé, aquest valor de l’actiu no és correcte, atès que hauria de ser de 83.506 milers d’euros. Per tant, l’actiu de la CAIB està infravalorat en un import de 5.207 milers d’euros, i també el passiu a curt termini, per un import de 1.103 milers d’euros; i el passiu a llarg termini, per un import de 3.900 milers d’euros. A més, manquen ingressos extraordinaris, per un import de 1.103 milers d’euros. 

L’apartat de l’immobilitzat material i immaterial de la memòria del Compte general de la CAIB per a l’exercici 2014 relaciona quines són les associacions público-privades d’aquest exercici, però no dóna informació respecte als noms dels diferents projectes, les entitats operadores per cada una de les inversions, el període de construcció de les obres o infraestructures, la inversió total, el període d’explotació, els pagaments a fer als operadors corresponents i altres compromisos o pagaments als operadors. L’SCIB entén que aquesta és una informació necessària per l’adequada interpretació dels estats comptables de la CAIB.

La memòria del Compte general 2014 no informa dels préstecs reintegrables a llarg termini atorgats a les filials IBAVI i ABAQUA, per import de 6.200 milers d’euros i 8.380 milers d’euros, respectivament, i que meriten un interès fix a favor de la CAIB del 4,75 % i l’1,61 %, respectivament.

Els pagaments realitzats per compte d’altres ens, amb recursos procedents del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), recullen, entre d’altres, els saldos a favor de la CAIB pels pagaments efectuats a favor dels proveïdors de l’IBSALUT, per un import de 206.181 milers d’euros. Pel que fa a l’IBSALUT, té registrat un saldo creditor per FLA, per un import de 190.706 milers d’euros. La diferència de 15.475 milers d’euros entre el saldo de la CAIB i el saldo de l’IBSALUT pel FLA s’explica, principalment, per la compensació del FLA del mes de setembre de 2014 (15.542 milers d’euros). Aquesta diferència es regularitza comptablement dia 16 de gener de 2015, atès que correspon a pagaments en formalització, i, amb la dita regularització, també es corregeix la diferència a l’epígraf «Creditors pressupostaris» pel mateix import.

Atès que les bestretes a compte del nou sistema de finançament definitiu atorgades als consells insulars en exercicis anteriors es preveien cada any en la Llei de pressuposts generals de la CAIB, i que el tractament que se’ls ha de donar en els consells és el d’ingressos pressupostaris de l’exercici en què es reben, la CAIB les hauria de registrar com a despesa pressupostària de l’exercici en què les atorga. Per tant, no s’haurien d’haver registrat com a deutors no pressupostaris, sinó com a despeses d’exercicis anteriors, per import de 121.000 milers d’euros (el saldo pendent de pagament de les bestretes als consells insulars és per un import total de 82.000 milers d’euros al tancament de l’exercici 2014). La Llei 3/2014, de 17 de juny, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars (BOIB núm. 87, de 26 de juny de 2014), no recull cap aspecte sobre la possible liquidació o compensació de les dites bestretes.

En l’execució dels procediments d’auditoria, l’SCIB ha sol·licitat a la CAIB la comprovació dels cobraments posteriors de determinats deutors a 31 de desembre de 2014 i, en el cas que no s’hagin produït, el suport documental del deute per cobrar, resolució, expedient o documentació adient de la realitat del saldo. No s’ha obtingut suport documental respecte de 21 deutors, que sumen un saldo total de 108.623 milers d’euros. Els saldos per a cada un dels deutors estan detallats a l’Informe.

En l’execució dels procediments d’auditoria, l’SCIB ha sol·licitat a la CAIB suport documental relatiu a l’anul·lació de 4 saldos, a fi de verificar-ne la correcció. De la seva anàlisi, es desprenen els fets següents:

- Deutor 1: la CAIB informa que correspon a l’anul·lació d’una liquidació, per acord del director de l’ATIB de 16 d’octubre de 2014, en execució de la resolució del TEAC, confirmada pel TSJIB en sentència núm. 437, de 31 de maig de 2011. No s’aporta cap dels documents esmentats. Si bé s’ha pogut obtenir la sentència referida, d’aquesta es desprèn que s’anul·la la sanció, però no el deute contra el qual es recorre. L’SCIB no ha pogut identificar el deute pendent de cobrament de la part no anul·lada, ni evidència del seu cobrament.

- Deutor 2: s’aporta Resolució del conseller d’Economia i Competitivitat de 16 de maig de 2015, en la qual es declara la prescripció de la sanció per manca de notificació al deutor de la resolució del recurs potestatiu de reposició.

- Deutor 3: es tracta d’un ajornament del deute amb pagament a compte, fet que genera una anul·lació total en el sistema del deutor d’exercicis tancats i al mateix temps genera un deutor d’exercici corrent pel nou deute pendent de pagament. Aquest fet desvirtua les dades, atès que possibilita que hi hagi deutors d’exercicis corrents que, en realitat, corresponen a exercicis tancats.

- Deutor 4: la CAIB informa que s’ha fraccionat el deute i que, per aquest motiu, igual que en el cas anterior, el sistema genera un fraccionament, anul·la el deute principal i el divideix en tants terminis com es fracciona. No s’ha aportat documentació de la resolució del fraccionament i, per tant, no s’ha pogut comprovar el cobrament o bé el fraccionament de l’import anul·lat.

El saldo de deutors pressupostaris inclou 582.654 milers d’euros en concepte de drets reconeguts l’any 2004, pel dèficit de finançament històric de les competències transferides en matèria de sanitat i d’educació (disposició addicional quarta de la Llei 7/2004). L’Estat no ha reconegut aquest deute. Atès el temps transcorregut i atès que l’Estat mai ha reconegut l’obligació dels 582.654 milers d’euros de deute històric, tot i que està feta la provisió, aquest import s’hauria de donar de baixa dels deutors pressupostaris, atès que afecta el romanent de tresoreria sense ajustar.

La CAIB comptabilitza els saldos creditors i deutors que sorgeixen de les liquidacions de l’IVA en el moment de la liquidació de l’impost. Al tancament de l’exercici, s’haurien de reflectir els saldos per cobrar o pagar resultants de la liquidació del quart trimestre, que es fa efectiva al mes de gener de 2015, amb un saldo deutor a favor de la CAIB, per import de 132 milers d’euros.

La principal operació que està subjecta a IVA és l’arrendament i el sotsarrendament del Parc de Bombers de Palma. La concessionària repercuteix l’IVA a l’Administració de la CAIB i, d’altra banda, la CAIB repercuteix l’IVA corresponent a l’Ajuntament de Palma, per les rendes del sotsarrendament. S’ha comprovat que tant els ingressos com les despeses han estat registrades en les declaracions d’IVA; per tant, a nivell fiscal no hi hauria incidències. Ara bé, comptablement, les despeses per l’arrendament s’han comptabilitzat amb l’IVA inclòs. No s’ha pogut determinar on ha estat imputada la reducció de despesa que suposen les quotes d’IVA deduïdes, per import de 536 milers d’euros, que s’haurien d’haver imputat com a menys despesa d’arrendaments.

A 31 de desembre de 2014, el saldo del compte «55500407. GPPA Conveni Seguretat Social», per l’import de 17.456 milers d’euros, s’hauria de classificar a l’epígraf «D.III.4. Creditors Administracions Públiques» del passiu del balanç de situació, atès que la naturalesa d’aquest compte és sempre creditora i recull el deute que s’ha de liquidar amb la Tresoreria General de la Seguretat Social.

El compte «55500407. GPPA Conveni Seguretat Social» presenta un saldo al tancament de l’exercici 2014 de 17.456 milers d’euros, que recull bàsicament les quotes patronals i obreres dels centres públics, centres concertats i de funció pública corresponent als mesos d’octubre i novembre de 2014. Els saldos corresponents a les liquidacions de les quotes patronals del mes de desembre de 2014 s’han registrat a altres comptes deutors del mateix epígraf, per un import de 8.237 milers d’euros, quan haurien de formar part del saldo del compte «55500407. GPPA Conveni Seguretat Social». D’altra banda, les quotes obreres del mes de desembre de 2014 s’han registrat al passiu, a l’epígraf de «Creditors, administracions públiques», per un import de 1.689 milers d’euros, i també s’haurien d’haver registrat com a més saldo al compte «55500407. GPPA Conveni Seguretat Social». Per tant, el saldo del compte «55500407. GPPA Conveni Seguretat Social» s’hauria d’incrementar amb un import de 9.926 milers d’euros corresponent a les liquidacions de desembre de 2014 amb la Tresoreria de la Seguretat Social.

El compte «55500403. CC GPPA. Quota patronal», que recull els pagaments a la Seguretat Social de la quota patronal dels centres educatius concertats, presenta un saldo al tancament de l’exercici 2014 de 2.735 milers d’euros. Aquest import s’hauria d’haver reconegut com a despesa de la Seguretat Social dins l’exercici 2014.

No s’han rebut les respostes a la circularització bancària de les entitats següents: Deutsche Bank, DKV Deutsche Frankenversicherung AG i R+V Lebensversicherung a.G.

D’altra banda, en 15 de les respostes de les entitats financeres, no s’informa sobre les persones que figuren en els seus registres com a autoritzades per a la signatura, ni s’indica el caràcter de les dites firmes.

L’«Estat de situació de fons per a entitats financeres», a l’apartat de «Valors», presenta, al tancament de l’exercici 2014, un saldo net per un import de 535.485 milers d’euros, que és la diferència entre els avals concedits (al tancament de l’exercici 2014, per un import de 741.639 milers d’euros, d’acord amb el detall de l’epígraf IV.4.C) i els avals i les fiances dipositats. No s’ha aportat a l’SCIB el detall dels avals i les fiances dipositats en la CAIB, que, al tancament de l’exercici 2014, segons les dades que figuren als comptes d’ordre, presenta un saldo de 206.154 milers d’euros.

La CAIB no registra a la tresoreria del balanç de situació els comptes de pagaments per justificar, els de cobraments per justificar, els comptes de gestió de centres docents públics no universitaris ni els comptes restringits d’ingrés. En aquest sentit, hi ha 18 comptes bancaris de pagaments per justificar, amb un saldo, al tancament de l’exercici, de 2 milers d’euros; 7 comptes bancaris de cobraments per justificar, amb un saldo de 712 milers d’euros; 360 comptes bancaris de gestió de centres docents públics no universitaris, amb un saldo de 16.394 milers d’euros, i 44 milers d’euros a les caixes dels mateixos centres docents. A més, hi ha 11 comptes restringits d’ingrés, amb un saldo al tancament de 573 milers d’euros, que tampoc no estan registrats en el balanç de situació de la CAIB. Per tant, l’import total disponible en comptes corrents no comptabilitzats és de 17.681 milers d’euros al tancament de l’exercici 2014.

B. PASSIU

Els fons propis, al tancament de 2014, són negatius en 7.668.193 milers d’euros.

Les provisions per a riscs i despeses, per import de 88.053 milers d’euros, corresponen a responsabilitats derivades de litigis, indemnitzacions i altres obligacions avaluades per la CAIB.

Segons la informació rebuda de l’Advocacia de la CAIB, a 31 de desembre de 2014, hi ha riscs per litigis per als quals no s’ha dotat la provisió corresponent, per un import de 293.099 milers d’euros.

Els creditors a llarg termini sumen un total de 6.803.497 milers d’euros (1.353.750 milers d’euros més que a l’exercici 2013), mentre que els creditors a curt termini, d’acord amb la presentació en el balanç de situació, sumen 2.099.491 milers d’euros (218.851 milers d’euros menys que a l’exercici anterior).

Durant l’exercici 2014, no s’han dut a terme noves operacions d’emissió d’obligacions. La variació negativa, per import de 210.000 milers d’euros, respecte a 2013, és deguda a l’amortització de les obligacions que vencen el 2014 i al traspàs del llarg al curt termini.

Els deutes amb entitats de crèdit a llarg termini assoleixen els 5.974.698 milers d’euros (1.441.591 milers d’euros més que al 2013), mentre que els de a curt termini se situen en 935.825 milers d’euros (73.062 milers d’euros més que a l’exercici anterior).

L’any 2014, dins l’epígraf «Deutes amb entitats de crèdit» i amb càrrec al compte «678. Despeses extraordinàries», la CAIB ha reconegut el deute derivat dels béns i serveis ja meritats amb pagaments a càrrec d’exercicis futurs, per un import de 338.193 milers d’euros (268.182 milers d’euros a llarg termini i 70.010 milers d’euros a curt termini).

D’altra banda, al tancament de l’exercici 2014, el saldo pendent dels pluriennals registrats en el 2013 és de 312.312 milers d’euros (262.759 milers d’euros a llarg termini i 49.553 milers d’euros a curt termini). Pel que fa als convenis per al finançament d’obres, signats amb les entitats locals, les entitats dependents i la UIB, finançats mitjançant la cessió de drets de crèdit, la CAIB té reconegut el deute pendent de pagament, per un import total de 331.955 milers d’euros, dels quals 304.920 milers d’euros són a llarg termini i 27.035 milers d’euros, a curt termini.

L’import dels venciments futurs i de la càrrega financera estimada futura, com a conseqüència de cessions de crèdit, és de 480.638 milers d’euros (354.367 milers d’euros, en concepte d’amortitzacions i 126.271 milers d’euros, en concepte d’interessos).

Els creditors pressupostaris presenten, a 31 de desembre de 2014, un saldo de 770.253 milers d’euros, amb una reducció de 288.248 milers d’euros respecte a l’exercici 2013.

Els creditors no pressupostaris presenten un saldo positiu de 125.383 milers d’euros, a diferència del saldo negatiu de l’exercici 2013, per un import de 7.419 milers d’euros. Aquesta variació s’explica, bàsicament, pel registre en el compte «41999999. Creditor extrapressupostari transitori» (que recull els manaments de pagament fets contra comptes extrapressupostaris mentre no es faci efectiu el pagament a través de la tresoreria), per un import de 115.274 milers d’euros, que suposa una disminució dels pagaments pendents del 5,72 % respecte del saldo al tancament de l’exercici 2013.

Al tancament de l’exercici 2014, el fons de maniobra (diferència entre l’actiu circulant i els creditors a curt termini) té un import negatiu de 1.553.212 milers d’euros (-1.802.904 milers d’euros, l’any 2013).

Incidències

L’autorització de la desadscripció de l’edifici Francesc Quetglas-Laboratori de la Construcció i la posterior adscripció a l’entitat IBAVI es va publicar al BOIB número 50, de 7 d’abril de 2012, tot i que el seu registre comptable s’ha produït l’1 de gener de 2014.

D’acord amb la informació tramesa per l’Advocacia de la CAIB, hi ha riscs per litigis pendents de sentència ferma en concepte de responsabilitat patrimonial i d’altres, almenys, per import de 293.099 milers d’euros. Els imports que haurà de satisfer en el futur la CAIB, com a conseqüència d’aquests litigis, són de difícil quantificació objectiva. Tot i que poden resultar significatius per a la Comunitat Autònoma, la CAIB manifesta que té dotada una provisió per un import de 33.984 milers d’euros, d’acord amb el criteri d’aprovisionar únicament les reclamacions amb una primera sentència desfavorable.

L’epígraf de «Provisions per a riscs i despeses» inclou un import de 4.530 milers d’euros que correspon a bonificacions per liquidar a les companyies marítimes corresponent als tres primers trimestres de l’exercici 2014, que s’haurien de classificar a l’epígraf de «Creditors pressupostaris a curt termini».

D’acord amb la informació extracomptable que ha tramès la CAIB, el saldo teòric de l’epígraf de «Provisions per a riscs i despeses» hauria de ser per un import de 89.359 milers d’euros; atès que el saldo registrat és per un import de 88.053 milers d’euros, la CAIB hauria de registrar una provisió addicional per un import de 1.306 milers d’euros, que bàsicament correspon a una provisió pel deute amb Playas de Mallorca, SA.

De la circularització feta a l’àrea de creditors, per confirmar les transaccions i els saldos que mantenen amb la CAIB a 31 de desembre de 2014, es constata que hi ha factures o despeses meritades, per import de 3.063 milers d’euros, que, en el moment de tancar l’exercici, no s’han incorporat al compte «409. Creditors per operacions pendents d’aplicar al pressupost». El detall dels passius omesos és el que figura a l’Informe.

Malgrat s’ha sol·licitat a l’Ajuntament de Palma la confirmació de saldos i transaccions amb la CAIB, no han estat aclarides o conciliades les diferències que figuren a l’Informe, per un import total de -13.973 milers d’euros, entre l’exercici corrent i exercicis tancats.

De l’anàlisi de les transaccions entre els consells insulars i la CAIB, les diferències més rellevants entre els saldos d’aquestes institucions, a 31 de desembre de 2014, es detallen a continuació:

- Quant al CIMA, les diferències més significatives es produeixen als saldos d’exercicis tancats. Segons el CIMA, romanen pendents de cobrament: un total de 125.000 milers d’euros, per les bestretes a compte del nou sistema de finançament, i un total de 3.025 milers d’euros, per altres conceptes diversos no reconeguts per la CAIB.

Pel que fa a les bestretes, la CAIB ha comptabilitzat només 100.000 milers d’euros a «deutors no pressupostaris», mentre que, en el passiu, romanen 75.000 milers d’euros com a pendents de pagament per aquest concepte. De fet, el CIMA té comptabilitzats 50.000 milers d’euros més que CAIB, a compte dels anys 2012 i 2013.

- Respecte al CIME, les diferències es recullen en el quadre que figura a l’Informe. La principal diferència, per l’import de 2.312 milers d’euros, es dóna en saldos per cobrar, segons el CIME, no reconeguts per la CAIB en l’exercici 2014, pel concepte «Exp. CAIB 2011/10 - Inversions estatutàries: Sales polivalents de Sant Lluís i Ferreries». D’altra banda, el CIME no registra el dret a cobrar les bestretes a compte del nou sistema de finançament fins que no el reconeix la CAIB. La CAIB té comptabilitzat a «deutors no pressupostaris» l’import de 10.500 milers d’euros amb el CIME, i a «creditors pressupostaris» un total de 2.500 milers d’euros, per l’import pendent de pagament.

La CAIB té registrats uns saldos creditors pressupostaris amb l’IBSALUT per l’import de 378.180 milers d’euros, mentre que l’IBSALUT té registrats uns saldos deutors pressupostaris per l’import de 363.157 milers d’euros. Per tant, hi ha una diferència entre els saldos de la CAIB i amb l’IBSALUT per un import de 15.022 milers d’euros, al tancament de l’exercici 2014, dels quals un import de 15.542 milers d’euros correspon al FLA del mes de setembre de 2014. Aquesta diferència es regularitza en la comptabilitat de l’exercici 2015, d’acord amb el que s’explica a l’apartat de deutors no pressupostaris.

Al tancament de l’exercici 2014, els epígrafs «Creditors no pressupostaris» i «Despeses de personal d’exercicis anteriors» no inclouen el saldo pendent de pagament pel cost de la recuperació d’una part, equivalent a quaranta-quatre dies, de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, que ha de cobrar durant l’exercici 2015 el personal que estava al servei de la CAIB en aquells moments, per un import estimat de 9.202 milers d’euros, d’acord amb el que disposa l’article 15 de la Llei 13/2014, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2015 (BOIB núm. 178, de 30 de desembre).

Dels 66.061 milers d’euros que integren el saldo de creditors per pressuposts tancats, 7.735 milers d’euros corresponen a transferències de capital pendents de pagament a diferents entitats dependents que ja s’han dissolt o han estat absorbides per altres entitats. Per tant, aquests saldos s’haurien de regularitzar. Concretament, les entitats afectades i els imports per regularitzar són els següents: Tramvia de la Badia de Palma, SA, per import de 1.342 milers d’euros (regularitzat al 2015); Institut d’Estratègia Turística de les Illes Balears, per import de 2.000 milers d’euros, i Parcbit Desenvolupament, SAU, per import de 4.393 milers d’euros. En el moment de tancar el treball de fiscalització, només s’ha regularitzat el saldo amb l’entitat Tramvia de la Badia de Palma, SA, ja indicat.

A 31 de desembre de 2014, al compte «41999999. Creditor extrapressupostari transitori» hi ha registrat un total de 18.092 milers d’euros, que correspon a quotes de la Seguretat Social i deutes amb mutualitats, que s’haurien de reclassificar al compte «III.4 Creditors Administracions públiques», en el passiu del balanç de situació. D’aquest import, cal destacar que un total de 11.132 milers d’euros té una antiguitat anterior a octubre de 2014, sense que s’hagi pogut constatar l’existència d’acords d’ajornaments en el pagament. D’altra banda, les quotes obreres i patronals de la Seguretat Social dels col·legis concertats i públics, per l’import total de 6.785 milers d’euros, s’haurien d’haver comptabilitzat en el compte específic del Conveni amb la Seguretat Social «55500407 GPPA Conveni Seguretat Social».

A més, el compte «41999999. Creditor extrapressupostari transitori» és un compte que recull diversos conceptes de despesa pendents de pagament, cosa que dificulta el seguiment del deute pels esmentats conceptes.

D’acord amb els principis comptables públics, el reconeixement del dret s’ha de fer quan tingui lloc l’increment de l’actiu. Això no obstant, en el compte «55400105. IPA. Ingressos directes» figuren registrats 7.776 milers d’euros derivats de diverses transferències rebudes i no aplicades al pressupost, amb l’objecte de generar crèdit l’exercici següent (l’exercici 2013, el saldo va ser de 13.126 milers d’euros).

El compte «55400106. IPA SIGEI (ingressos pendents d’aplicar per sistema gestió d’ingressos)» presenta un saldo deutor de 9.234 milers d’euros, pels saldos pendents de cobrament de diversos tributs que es liquidaran al principi de l’exercici 2015. Atès que aquest saldo és deutor i de caràcter pressupostari s’hauria de classificar en l’epígraf «Deutors pressupostaris» i no minorant l’epígraf «Altres creditors», que té un saldo creditor al passiu del balanç de la CAIB.

Els passius pendents de pagament per la CAIB al Consell Insular de Formentera, les entitats locals i l’IBISEC, derivats dels convenis d’obra per la construcció, ampliació i/o conservació dels instituts d’ensenyament públic, per import total de 22.412 milers d’euros, que s’instrumenten amb operacions de cessió de crèdit sense recurs, estan comptabilitzats en «Altres deutes a llarg i curt termini» (18.393 milers d’euros, a llarg termini i 4.019 milers d’euros, a curt termini). Atès que el responsable únic de pagament davant l’entitat financera és la CAIB, haurien de ser classificats com a «Endeutament amb entitats de crèdit».

La Comunitat Autònoma té registrats als epígrafs «C.II.1 Deutes amb entitats de crèdit» a llarg termini l’import de 35.676 milers d’euros i a «D.II.1 Préstecs i altres deutes» a curt termini l’import de 68.086 milers d’euros pel deute que ha de tornar a l’Estat per les liquidacions del sistema de finançament de la CAIB dels exercicis 2008 i 2009, que totalitza un import de 103.762 milers d’euros. Atès que aquest import no és un deute amb entitats de crèdit, s’hauria hagut de registrar en els epígrafs «C.II.2 Altres deutes a llarg termini» (35.676 milers d’euros) i «D.III.5 Altres deutes a curt termini» (68.086 milers d’euros).

La CAIB ha reconegut en els exercicis 2013 i 2014 un total de 650.505 milers d’euros a l’epígraf «Deutes amb entitats de crèdit», derivats dels béns i els serveis ja meritats amb pagaments a càrrec d’exercicis futurs. De la revisió de la seva composició, s’ha comprovat que es tracta de diversos compromisos de pagament pluriennals amb entitats públiques de la CAIB, entitats locals, el Bisbat i altres. La totalitat del saldo s’hauria d’haver classificat en «Altres deutes» i no en «Deutes amb entitats de crèdit», per un import de 530.942 milers d’euros a llarg termini i 119.563 milers d’euros a curt termini.

No s’ha obtingut confirmació bancària sobre el saldo pendent de pagament de 19 operacions de cessió de crèdit sense recurs, que, d’acord amb els quadres d’amortització, ascendeix a 35.924 milers d’euros. Malgrat aquesta circumstància, s’ha pogut documentar el saldo comptable, a 31 de desembre de 2014, amb els quadres d’amortització dels contractes de cessió de crèdit, tot i que, atès que no s’ha obtingut la resposta bancària, no es pot assegurar que els saldos comptables siguin correctes.

RECOMANACIONS

Reflectir adequadament en l’actiu no financer els béns d’immobilitzat material i immaterial d’acord amb la seva naturalesa.

Revisar els saldos corresponents a deutes amb entitats dissoltes o absorbides per la CAIB o per altres entitats, a fi de regularitzar-los o traslladar-los, segons correspongui.

Continuar l’anàlisi que s’ha iniciat dels expedients pluriennals per determinar si reuneixen els requisits per comptabilitzar-los com a passius en el balanç de situació.

Donar de baixa els saldos deutors pressupostaris per cobrar en concepte de drets reconeguts pel dèficit de finançament històric de les competències transferides en matèria de sanitat i d’educació (disposició addicional quarta de la Llei 7/2004) contra la provisió per insolvències, per l’import corresponent.

Fer les anotacions comptables pertinents a fi de corregir les incidències exposades en els diferents apartats de l’Informe i procurar-ne la detecció i l’esmena en exercicis posteriors.

6. RESULTAT DE L’EXERCICI

A. RESULTAT PRESSUPOSTARI I ROMANENT DE TRESORERIA

El resultat pressupostari presentat en el Compte general de l’exercici 2014 és positiu en 178.444 milers d’euros (392.252 milers d’euros, l’any 2013).

Des de l’any 2011, la CAIB inclou en el Compte general el càlcul del romanent de tresoreria ajustat, que per al 2014 és negatiu amb 723.302 milers d’euros (-886.086 milers d’euros, l’any 2013).

Incidències

El romanent de tresoreria està condicionat, com a mínim, pel tractament donat a les bestretes concedides als consells insulars per als anys 2009, 2010 i 2011 a compte del nou sistema de finançament que es regula en la Llei 3/2014, de 17 de juny, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars, per import de 121.000 milers d’euros. Si les bestretes als consells insulars s’haguessin imputat al pressupost de despeses, el romanent de tresoreria ajustat passaria a ser negatiu per import de 844.303 milers d’euros.

Per al càlcul del resultat pressupostari, l’Administració de la CAIB no du a terme cap tipus d’ajust pel que fa a despeses finançades amb romanent de tresoreria, ni a desviacions de finançament, positives o negatives, quant a despeses amb finançament afectat.

El finançament afectat no és objecte de seguiment per l’Administració general de la Comunitat Autònoma, per la qual cosa no es pot determinar quin és el romanent de tresoreria afectat a la cobertura de despeses concretes, ni tampoc quin és el romanent incondicionat de lliure disposició. La memòria del Compte general de 2014 no conté cap epígraf amb la informació requerida sobre les despeses amb finançament afectat.

B. RESULTAT ECONÒMIC PATRIMONIAL

El resultat econòmic patrimonial de l’exercici 2014 és negatiu en 918.987 milers d’euros (‑726.395 milers d’euros, l’any anterior).

La partida de despeses «Transferències i subvencions» conté transferències i subvencions corrents i de capital, per un import de 1.905.486 milers d’euros i de 549.658 milers d’euros, respectivament.

A «Transferències i subvencions de capital» s’inclouen 313.344 milers d’euros per les aportacions que la CAIB (com a soci, fundador o partícip) fa als ens del sector públic instrumental autonòmic, quan ha realitzat pagaments a favor dels seus proveïdors i aquests tenen fons propis negatius o no disposen de liquiditat suficient. L’import de les dites aportacions és el necessari per satisfer l’obligació de devolució de les quantitats abonades per la CAIB.

Durant l’exercici 2014, s’han reconegut despeses extraordinàries, per import de 370.305 milers d’euros, que recullen bàsicament: la despesa pel reconeixement dels contractes pluriennals formalitzats (338.193 milers d’euros); altres despeses jurídiques i contencioses, per un import de 5.006 milers d’euros, i un import de 24.177 milers d’euros, per dotar la provisió per a riscs i despeses de l’exercici 2014.

L’epígraf d’ingressos extraordinaris inclou, entre d’altres: el reconeixement de l’activació del cost del desdoblament de la carretera Eivissa-Sant Antoni, per un import de 27.450 milers d’euros; l’activació del cost de l’accés a l’aeroport d’Eivissa, per un import de 20.670 milers d’euros, i altres ingressos extraordinaris, per un import de 5.843 milers d’euros, corresponents a pluriennals reconeguts en l’exercici 2013.

S’han conciliat els resultats pressupostari i l’econòmic patrimonial del compte de l’Administració general de la CAIB corresponent a l’exercici 2014. D’aquesta conciliació es desprèn que la CAIB ha registrat en la comptabilitat patrimonial les aportacions a les entitats dependents, per import de 313.344 milers d’euros, com a transferències de capital, encara que, pressupostàriament, les ha considerades aportacions patrimonials al capítol 8 «Actius financers».

7. ENTITATS DEPENDENTS DE L’ADMINISTRACIÓ GENERAL DE LA CAIB

A. CONSIDERACIONS GENERALS

A partir de les dades trameses per les entitats dependents es descriuen els aspectes que s’han considerat més significatius amb relació a les dites entitats, formades per 13 entitats públiques empresarials, 2 societats mercantils, 11 fundacions i 18 consorcis

La Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de les Illes Balears, disposa la reducció i la simplificació del sector públic autonòmic. El Consell de Govern, en sessió de 13 d’abril de 2012, aprova la primera fase del Projecte de Reestructuració del Sector Públic Instrumental de les Illes Balears (BOIB núm. 53, de 14 d’abril). Les actuacions previstes en el Projecte de Reestructuració s’han continuat executant durant l’exercici 2014, si bé, en el moment de tancar l’exercici, no s’han completat íntegrament. Val a dir que la tercera fase del Projecte ha resultat modificada puntualment durant l’exercici 2015.

S'analitzen les variacions sofertes respecte de les entitats amb relació al 2013, posant de manifest les dissolucions, extincions, integracions i creacions que s'han donat, així com altres situacions que s'han produït l'exercici 2014 i que s'ha considerat oportú esmentar.

D’altra banda, i per tipus d’entitat, s'han resumit les principals observacions i excepcions contingudes en els informes d’auditoria corresponents a l’exercici 2014, elaborats per auditors externs, que no han estat objecte de revisió per l'SCIB.

Incidències

A 31 de desembre de 2014, hi ha 13 consorcis dependents i 13 consorcis vinculats de la CAIB que no han adaptat els estatuts al que estableixen la disposició transitòria sisena i la disposició final segona de la Llei 27/2013 (LRSAL).

B. DRETS DE COBRAMENT RESPECTE DE L’ADMINISTRACIÓ GENERAL DE LA CAIB

A 31 de desembre de 2014, els drets de cobrament que figuren a l’actiu de les entitats, respecte de l’Administració general de la CAIB, sumen un total de 858.593 milers d’euros, que suposa el 31,08 % sobre el total de l’actiu.

Aquests drets tenen orígens diversos, com ara transferències de l’exercici corrent o d’exercicis anteriors que, a 31 de desembre, varen quedar pendents de pagament, o la facturació derivada de serveis prestats per les entitats a la CAIB. Ara bé, els imports més significatius provenen de convenis de col·laboració en virtut dels quals la CAIB es compromet a assumir pagaments que han d’afrontar les entitats en exercicis futurs (compromisos de despesa pluriennal).

El deute no reconegut per la CAIB, sense incloure els compromisos de despesa futurs, és d’11.751 milers d’euros.

Cal tenir en compte que, en l’exercici 2013, la CAIB comptabilitza aproximadament una tercera part dels expedients de despesa pluriennal, que constitueixen drets de cobrament per a les entitats dependents. El 2014 es comptabilitza una altra part important dels expedients pluriennals. Així, el detall del deute viu corresponent als pluriennals comptabilitzats entre els dos exercicis suma 524.540 milers d’euros (el 68,82 % de l’import total dels drets de cobrament que figura a l’actiu de les entitats dependents, 762.182 milers d’euros).

Aquest fet explica el descens important de la xifra del deute no reconegut per la CAIB en el passiu del balanç de situació que mostra el quadre que figura a l’Informe: 2012, 724.386 milers d’euros; 2013, 500.059 milers d’euros, i 2014, 249.393 milers d’euros.

Incidències

Dels 249.393 milers d’euros de deutes no reconeguts per la CAIB en el passiu del balanç de situació, 237.642 milers d’euros corresponen a drets de cobrament per expedients de transferència de caràcter pluriennal que les entitats tenen reconeguts en l’actiu i que la CAIB té formalitzats mitjançant expedients de despesa pluriennal.

C. ENDEUTAMENT

El deute viu de les entitats dependents, a 31 de desembre de 2014, és de 1.312.294 milers d’euros (mentre que al 2013 era de 1.461.056 milers d'euros). El descens total de l’endeutament respecte a l’exercici 2013 ha estat d’un 10,18 %.

D. APORTACIONS REBUDES DE LA CAIB

L'import de les aportacions rebudes de la CAIB per les entitats dependents és, segons la mateixa CAIB, de 407.743 milers d’euros l'any 2014, mentre que el 2013 va ser de 305.327 milers d'euros. En canvi, les aportacions rebudes segons les entitats sumen un total de 426.882 milers d’euros.

La diferència entre les aportacions rebudes, segons les entitats dependents, i les aportacions realitzades, segons la CAIB, és de 19.140 milers euros, i es dóna principalment a Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM, diferència de -15.534 milers d’euros en les transferència de capital, import CAIB < import entitat) i Consorci d’Infraestructures de les Illes Balears (diferència de -5.622 milers d’euros en les transferències de capital, import CAIB < import entitat).

E. REESTRUCTURACIÓ DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL DE LA CAIB

Durant l’exercici 2014, l’Administració de la CAIB ha continuat executant les actuacions previstes en el Projecte de reestructuració, el qual, a més, ha resultat modificat durant aquest període per l’Acord del Consell de Govern de 5 de desembre de 2014 (BOIB núm. 67, de 6 de desembre de 2014).

Tal com es posa de manifest a l’apartat I.3.B «Abast del treball de fiscalització», és objecte d’aquest informe descriure el procés de reestructuració del sector públic instrumental de la CAIB, en relació amb les entitats dependents de la CAIB, sense analitzar el grau d’eficiència i eficàcia relatiu a l’optimització del sector públic instrumental. L’apartat IV.7.A de l’Informe exposa amb detall les actuacions del Projecte de reestructuració que han afectat, durant l’exercici 2014, les entitats dependents de la CAIB.

Així les coses, les entitats incloses en el Projecte de reestructuració del sector públic instrumental de les Illes Balears que resten vigents formalment, a la data de tancament de l’exercici 2014, són les següents: Fundació Jocs Mundials Universitaris Palma 1999; Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal de les Illes Balears; Consorci Pla D-Llucmajor; Consorci per al Desenvolupament Esportiu a Ciutadella; Consorci per al Foment d’Infraestructures Universitàries (COFIU); Consorci Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard; Consorci Museu Joaquim Torrens Lladó; Consorci Mobilitat per Eivissa; Consorci Formentera Desenvolupament; Consorci Institut d’Estudis Baleàrics; Consorci per a la Música de les Illes Balears Orquestra Simfònica de les Illes Balears “Ciutat de Palma”; Consorci de Gestió Sociosanitària d’Eivissa; Consorci Trofeu SAR Princesa Sofia – MAPFRE, i Consorci per a la Rehabilitació Integral de Barris de Palma, RIBA.

RECOMANACIONS

Continuar la reestructuració del sector públic instrumental autonòmic i vetllar perquè s’adapti a la satisfacció de les necessitats públiques, sota els principis d’eficàcia, eficiència i economia, tal com disposa la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de les Illes Balears.

Realitzar anualment les aportacions necessàries perquè es garanteixi la continuïtat en la prestació de serveis i/o el manteniment de l’activitat de les entitats dependents, i per evitar que es trobin en situacions de desequilibri patrimonial.

Obtenir tresoreria suficient per satisfer els pagaments a curt termini i adaptar el calendari de venciments al que disposa la Llei 15/2010, de 5 de juny, que modifica la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

Elaborar un pla d’amortització de l’endeutament que en permeti la reducció progressiva en exercicis futurs.

Dur a terme conciliacions periòdiques dels saldos i els moviments entre la CAIB i les entitats dependents.

Vetllar pel compliment estricte de les disposicions legals en matèria pressupostària aplicables a les entitats dependents de la CAIB. Revisar els criteris d’imputació d’ingressos i despeses meritats a la liquidació del pressupost administratiu de les entitats dependents de la CAIB.

Adoptar les mesures perquè siguin retuts en termini a l’SCIB, a través de l’òrgan de control intern, els comptes anuals de les empreses, les fundacions i els consorcis en què la participació pública és majoritària i, dintre d’aquesta, la de la CAIB és la més important.

Modificar la normativa pertinent perquè tota l’activitat econòmica financera del sector públic autonòmic es presenti de manera consolidada.

Adaptar els estatuts dels diferents consorcis dependents i vinculats a la CAIB al que regula la nova normativa, segons els criteris d’adscripció que s’hi estableixen.

V. SERVEI DE SALUT DE LES ILLES BALEARS

1. OPINIÓ FINANCERA I DE LEGALITAT

Abast

1. La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears ha fiscalitzat el Compte anual, a 31 de desembre de 2014, del Servei de Salut de les Illes Balears, que comprèn: l’estat de liquidació del pressupost i el resultat pressupostari, el balanç, el compte del resultat econòmic patrimonial i la memòria corresponents a l’exercici anual finalitzat en l’esmentada data, la formulació dels quals correspon al Consell de Direcció del Servei de Salut i l’aprovació, al Consell de Govern de les Illes Balears, que s’ha produït en la sessió de dia 5 de juny de 2015. Excepte per les limitacions esmentades en els paràgrafs 3-11 següents, el treball de fiscalització s’ha efectuat d’acord amb els objectius i l’abast que s’esmenten en l’apartat I.3 d’aquest Informe.

Paràgraf d’èmfasi

2. D’acord amb el criteri expressat en anteriors informes per aquesta SCIB, durant el 2014, i amb efectes d’1 de gener, l’IBSALUT ha comptabilitzat els actius derivats dels contractes de concessió d’obra pública per a la construcció i explotació de l’Hospital Son Espases, de l’Hospital Can Misses i dos centres de salut, i de deu centres d’atenció primària. La valoració dels actius s’ha efectuat a partir dels valors inicials de la inversió establerts als models econòmics dels PCAP i els càlculs financers dels pagaments futurs, que inclouen amortització de capital i interessos, a partir de la determinació la taxa de retorn intern (TRI) o del tipus d’interès del contracte, i s’ha assolit que amb aquests s’ha de recuperar el valor de la inversió més les reposicions i retribuir el capital invertit. En aquest context, les dades obtingudes a 1 de gener de 2014 han suposat el reconeixement comptable d’un augment net de l’actiu per 516.909 milers d’euros, del passiu en 509.252 milers d’euros i un resultat extraordinari positiu de 7.654 milers d’euros. L’efecte en el compte de pèrdues i guanys de 2014 és d’un reconeixement de despesa en concepte d’amortització, 10.837 milers d’euros, i financeres, 14.366 milers. Aquesta comptabilització implica que el cànon abonat als operadors de la concessió no sigui considerat despesa d’explotació en la seva totalitat, sinó que una part es converteixi en amortització del capital i en despesa financera, que, per a 2014, totalitza 14.839 milers d’euros i 14.366 milers d’euros, respectivament. Això suposa un canvi de criteri respecte als exercicis anteriors i resulta rellevant a efectes de la comparabilitat entre exercicis.

Limitacions de l’abast

3. L’IBSALUT no disposa d’un inventari complet, i degudament valorat, dels béns i els drets dels quals és titular i dels rebuts en adscripció, que constitueixi el suport de la comptabilització de l’immobilitzat i que permeti el control i la bona gestió dels elements que l’integren. La manca d’inventari íntegre i quantificat del patrimoni que el Servei de Salut utilitza per dur a terme l’activitat suposa una limitació sobre les dades que figuren en l’immobilitzat i en els fons propis.

4. A l’exercici 2014 l’IBSALUT ha comptabilitzat les col·laboracions públiques privades referides als contractes de concessió d’obra pública de l’Hospital Son Espases, de l’Hospital Can Misses, de dos centres de salut i de deu centres d’atenció primària; per això ha reconegut als seus registres comptables el valor econòmic de les infraestructures i el seu finançament, que llueixen al balanç de situació, així com altres implicacions al compte de pèrdues i guanys. Tot i així, aquesta decisió no ha estat aplicada a la resta d’acords de col·laboració públics privats, que es refereixen als contractes per adquirir alta tecnologia i equipament per a l’Hospital Son Espases. Aquests contractes foren iniciats a l’any 2010, amb un total adjudicat de 76.899 milers d’euros i una durada de 7 anys. L’SCIB no disposa de les dades necessàries per quantificar els valors d’aquests actius, però considera que aquests tindrien un impacte significatiu en els diferents estats comptables i en el patrimoni de l’IBSALUT.

5. La comptabilització de determinades adquisicions d’immobilitzat realitzades en funció dels venciments de les anualitats provoca un càlcul de l’amortització inadequat d’aquests actius, atès que aquesta no es determina en funció de la seva vida útil sinó de les quotes anuals, comptabilitzades com a altes de l’exercici respectiu. L’SCIB no disposa de la informació necessària per poder determinar l’impacte d’aquest fet rellevant sobre l’amortització acumulada, i sobre la despesa d’amortització de l’exercici, dels actius afectats per aquesta dinàmica comptable.

6. Ateses les incidències que s’han posat de manifest durant les proves de recompte físic, l’SCIB no es pot pronunciar sobre la raonabilitat de l’import de la xifra d’existències, a 31 de desembre de 2014. Així mateix, les limitacions de l’abast sobre aquesta àrea, apuntades a l’Informe 108/2015 de l’SCIB corresponent a l’exercici 2013, fan que tampoc es pugui pronunciar quant a la variació d’existències comptabilitzada per l’IBSALUT en el compte de resultats.

7. De l’aplicació de procediments de revisió de la cobrabilitat realitzada en l’àrea deutors a curt termini no CAIB, s’ha posat de manifest l’existència de riscs d’incorrecció material, que podrien ser significatius per l’adequada valoració dels saldos per cobrar. L’elevat nombre de respostes disconformes, 15 respostes sobre les 21 rebudes, dels deutors circularitzats (total: 39 deutors), que no han pogut ser conciliades per l’IBSALUT; la manca d’informació sobre l’estat d’evolució dels saldos, a data actual, pels deutors que no han contestat (18 no resposta); així com l’existència dels saldos nomenats «migració» evidencien una deficiència de la gestió financera dels ingressos derivats de les prestacions, principalment, d’assistència sanitària. L’SCIB no pot quantificar el risc d’insolvència específica dels saldos per cobrar, ni tampoc quina part de la provisió genèrica constituïda per l’IBSALUT hauria de ser considerada com a definitiva, ni l’adient impacte en el Compte general de l’exercici i d’exercicis anteriors.

8. Durant la realització dels procediments d’auditoria en l’àrea creditors a curt termini, el Servei de Salut de les Illes Balears no ha facilitat a l’SCIB la conciliació entre els saldos comptables i els saldos de 16 creditors circularitzats. Els saldos comptables no conciliats, a 31 de desembre de 2014, ascendeixen a un import total de 45.518 milers d’euros, que representa el 38,89 % del total del saldo circularitzat. En conseqüència, no es pot concloure de forma satisfactòria sobre la raonabilitat dels imports registrats en l’àrea de creditors a curt termini. 

9. D’acord amb la memòria que s’adjunta al Compte anual de l’IBSALUT, hi ha passius contingents, com ara litigis i demandes de tercers, de difícil quantificació objectiva, tot i que els imports poden resultar significatius per a l’entitat. Malgrat la informació aportada per l’Advocacia de la CAIB, no s’ha pogut obtenir evidència suficient i adequada amb relació a l’impacte total que els litigis i els efectes retroactius de possibles reclamacions puguin tenir en el seu patrimoni.

10. El Servei de Salut de les Illes Balears no fa un seguiment pressupostari del finançament afectat, per la qual cosa no es pot determinar quin és el romanent de tresoreria afectat a la cobertura de despeses concretes i quin és el romanent de tresoreria incondicionat.

11. Les incidències i les irregularitats manifestades en els informes de control financer posterior realitzats per la Intervenció General, que figuren detallades a l’apartat V.3.B «Execució de despeses» d’aquest Informe, posen de manifest una manca d’aplicació i seguiment dels procediments legalment establerts en l’activitat econòmica financera i pressupostària, així com en els de contractació pública, que impedeixen concloure sobre la fiabilitat i la raonabilitat dels imports registrats en el compte general conforme a la normativa aplicable.

Excepcions amb efecte pressupostari

12. El Servei de Salut ha imputat al subconcepte «45000. Transferències corrents de la CAIB» una aportació de soci, per import de 219.140  milers d’euros, destinada a compensar el deute del Servei de Salut amb la Comunitat Autònoma. Atès que l’art. 7.3 de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, fonamenta l’aportació en els fons propis negatius o, si escau, en la manca de liquiditat de l’ens beneficiari, i que es destini a la cancel·lació o la minoració d’un deute, aquesta aportació s’hauria d’haver imputat al subconcepte «75000. Transferències de capital de la CAIB».

13. L’expedient de generació de crèdit núm. 6000058173, per l’import de 59.270 milers d’euros, s’ha finançat amb una aportació de soci de la Comunitat Autònoma. Atès que es tracta d’una aportació finalista destinada a cancel·lar un deute i que el seu pagament s’efectua en compensació, no es pot fer servir aquest major ingrés per obtenir cobertura pressupostària a l’efecte de reconèixer més obligacions de despesa. La fórmula utilitzada ha permès imputar al pressupost una major despesa, sense comptar amb la liquiditat per satisfer els pagaments que en deriven.

14. El resultat de l’exercici i, per tant, el romanent de tresoreria han de ser objecte de correcció, com a mínim, per un import de 132.576 milers d’euros, per les obligacions de despesa no imputades al pressupost recollides a la memòria que s’adjunta als comptes anuals de l'IBSALUT. Com a conseqüència d’aquesta incidència, les dues magnituds passen a ser negatives.

Excepcions amb efecte patrimonial

15. L’IBSALUT no comptabilitza els drets d’ús derivats dels béns immobles rebuts en adscripció de la Tresoreria General de la Seguretat Social i d’altres entitats de l’Administració. Aquestes entitats tenen la titularitat dels béns, mentre que la Comunitat Autònoma gaudeix de l’ús. La normativa comptable aplicable a l’IBSALUT exigeix la valoració i la comptabilització dels drets d’ús derivats de possibles adscripcions. Tanmateix, els costs de les inversions sobre aquests immobles sí que són considerats per l’IBSALUT actius tangibles.

16. Els epígrafs «Altres deutors» de l’actiu i «Altres creditors» del passiu del balanç de situació a curt termini es presenten minorats en 23.345 milers d’euros creditors i 2.437 milers d’euros deutors, respectivament; la classificació adequada d’aquests imports d’acord amb el seu significat suposaria un augment de l’actiu i del passiu en un total de 25.782 milers d’euros.

17. Al tancament de l’exercici 2014, els epígrafs «Creditors no pressupostaris» i «Despeses de personal d’exercicis anteriors» no inclouen la previsió de pagament de la part de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, per un import estimat en 4.250 milers d’euros, que, tal com estableix la Llei 13/2014, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2015, ha de percebre, durant 2015, el personal que estava al Servei de Salut en aquells moments.

Opinió

18. A causa de l’efecte molt significatiu de les limitacions de l’abast, descrites en els paràgrafs 3‑11 anteriors, l’SCIB no pot expressar una opinió sobre el Compte anual del Servei de Salut de les Illes Balears corresponent a l’exercici 2014.

Amb independència del que s’indica en els paràgrafs anteriors, cal destacar les incidències que es detallen en els apartats següents de l’Informe, que els òrgans responsables han de tenir en compte i, si escau, corregir.

2. PRESSUPOST INICIAL I MODIFICACIONS

El pressupost inicial de l’IBSALUT per a l’exercici 2014 ascendeix a 1.141.163 milers d’euros, cosa que suposa una disminució del 2,35 % sobre els crèdits inicials de 2013. Per al finançament dels crèdits inicials, es preveuen ingressos per la mateixa quantia en els capítols 1‑7, sense que estigui previst recórrer a l’endeutament.

S’han tramitat 119 expedients de modificació de crèdit, que han incrementat les consignacions inicials en 139.449 milers d’euros (un 11,94 %), cosa que ha donat com a resultat un crèdit definitiu de 1.307.449 milers d’euros.

El finançament de les modificacions de crèdit prové, bàsicament, de les aportacions públiques de la CAIB.

Incidències

L’expedient de transferència de crèdit núm. 6000001016, l’aprova el director general de l’IBSALUT per delegació del conseller de Salut, Família i Benestar Social, quan és una competència pròpia del director general (art. 8.2 de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2014).

L’expedient de transferència de crèdit núm. 6000140777, per l’import de 2.033 milers d’euros, no conté la memòria justificativa prevista a l’article 11.b.3 del Decret 75/2004, de 27 d’agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Els expedients de generació de crèdit núm. 6000108229, 60000146690 i 6000148749, pels imports de 35.000, 25.139 i 15.571 milers d’euros, respectivament, corresponen a modificacions de crèdit a causa d’un pressupost inicial insuficient, tal com es posa de manifest a les memòries corresponents. A més, el crèdit generat a l’expedient núm. 6000108229 ha estat objecte d’una transferència de crèdit, atès que la generació no va tenir en compte les necessitats de despesa de capítol 1 de les gerències respectives del Servei de Salut.

L’expedient de generació de crèdit núm. 6000058173, per l’import de 59.270 milers d’euros, s’ha finançat amb una aportació de soci de la Comunitat Autònoma a favor del Servei de Salut, per un import de 219.140 milers d’euros, destinada restablir els fons propis negatius de l’IBSALUT i a retornar a la Comunitat Autònoma l’import satisfet als proveïdors del Servei de Salut per compte d’aquest, que no s’ha pogut compensar amb transferències ordinàries. Atès que es tracta d’una aportació finalista destinada a restablir l’equilibri patrimonial i que el seu pagament s’efectua en compensació, no es pot fer servir aquest major ingrés per obtenir cobertura pressupostària a l’efecte de reconèixer més obligacions de despesa. La fórmula utilitzada ha permès imputar a pressupost una major despesa, sense comptar amb la liquiditat per satisfer els pagaments que se’n deriven.

RECOMANACIONS

Elaborar uns pressuposts inicials suficients i ajustats a les necessitats reals de despesa del Servei de Salut, en consonància amb l’estimació d’ingressos disponibles.

3. EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST

A. EXECUCIÓ D’INGRESSOS

Sobre unes previsions definitives de 1.307.449 milers de euros, s’han reconegut drets per un total de 1.449.832 milers d’euros, cosa que suposa un grau d’execució del 110,89 %.

Els drets reconeguts excedeixen les previsions definitives com a conseqüència d’una aportació de soci a favor del Servei de Salut realitzada per la CAIB, per l’import de 219.140 milers d’euros, destinada a compensar un deute previ del Servei de Salut. Atès que aquesta aportació no constava al pressupost inicial del Servei de Salut i que l’IBSALUT només ha generat crèdit, incrementant la previsió definitiva, per import de 59.270 milers d’euros, la diferència ha suposat més ingressos respecte a les previsions definitives. 

La recaptació líquida, per l’import de 1.082.760 milers d’euros, suposa un 74,68 % dels drets reconeguts. Aquest percentatge és superior al de l’exercici 2013, que va ser del 69,36 %, atès que ha augmentat el percentatge dels ingressos procedents de la CAIB recaptats durant l’exercici.

Incidències

El Servei de Salut ha imputat al subconcepte «45000. Transferències corrents de la CAIB» una aportació de soci, per l’import de 219.140 milers d’euros, destinada a compensar el deute del Servei del Salut amb la Comunitat Autònoma pel fet que la CAIB ha abonat directament a proveïdors del Servei de Salut per compte seu. Atès que l’aportació es fonamenta en els fons propis negatius de l’ens beneficiari (art. 7.3 de la Llei 8/2013, de 23 de desembre), s’hauria d’haver imputat al subconcepte «75000. Transferències de capital de la CAIB».

S’ha transferit de la CAIB a l’IBSALUT un import de 5.564 milers d’euros per al Fons programa d’estalvi en incapacitat temporal. Aquest fons té caràcter finalista i no consta com a tal en la liquidació del pressupost.

A finals de l’exercici 2014, l’Administració de la CAIB ha dut a terme el pagament de 190.706 milers d’euros de factures de l’IBSALUT, finançades amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). L’IBSALUT té registrats aquests pagaments com un passiu amb la Comunitat Autònoma quan s’haurien d’haver aplicat als ingressos de l’exercici. En conseqüència, a efectes de la liquidació del pressupost, la recaptació líquida, per l’import d’1.080.760 milers d’euros, s’hauria d’incrementar en 190.706 milers d’euros.

B. EXECUCIÓ DE DESPESES

Sobre unes previsions definitives d’1.307.449 milers d’euros, s’han reconegut obligacions per un total d’1.271.737 milers d’euros, cosa que suposa un grau d’execució del 97,27 %, lleugerament inferior al d’exercicis precedents (98,43 % a l’exercici 2013).

El total d’obligacions reconegudes s’ha incrementat en 80.767 milers d’euros respecte a l’exercici precedent, cosa que representa un augment del 6,78 %.

Les obligacions de despesa no imputades al pressupost, recollides a la memòria que s’adjunta al Compte anual, suposen un total de 132.576 milers d’euros, mentre que, a l’exercici 2013, les factures no imputades a pressupost foren de 96.892 milers d’euros. La diferència entre ambdues magnituds, 35.684 milers d’euros, suposa que el 2,8 % de la despesa generada a l’exercici no s’ha imputat pressupostàriament.

A l’Informe es detallen les variacions més significatives, al nivell de capítol, entre els exercicis 2013 i 2014. Cal destacar la disminució, en un 11,04 %, de les obligacions reconegudes del capítol 3 «Despeses financeres», com a conseqüència dels menors interessos de demora arran dels mecanismes de pagament a proveïdors dels exercicis precedents.

De les obligacions reconegudes en els capítols 2 i 6, s’ha seleccionat una mostra de 18 operacions de despesa, de les quals s’ha verificat l’autorització i la disposició correctes de la despesa, el reconeixement de l’obligació correcte, i també l’autorització del pagament corresponent. A partir de la fiscalització de la mostra esmentada, s’han detectat incompliments respecte de la disposició de la despesa i dels pagaments, que es detallen en l’apartat d’incidències.

Incidències

De les 18 operacions de despesa examinades, s’assenyalen les incidències següents:

-El document comptable núm. OP 6000056365, per l’import de 114 milers d’euros, correspon a una factura mensual de diàlisi de l’HUSE, una vegada conclosa, sense pròrroga possible, la vigència del contracte i sense que s’hagi tramitat l’expedient corresponent de reconeixement de deute.

-El document comptable núm. OP 6000066068, per l’import de 2.153 milers d’euros, correspon a l’activitat assistencial de l’Hospital Sant Joan de Déu d’octubre de 2013. Es tracta de serveis prestats, sense cobertura contractual, un cop exhaurida la vigència del contracte de gestió de serveis públics amb el dit hospital (vigent fins al 30 de juny de 2013), i que han estat imputats al pressupost de l’exercici 2014. L’IBSALUT ha tramitat com a reconeixement de deute les factures dels mesos d’octubre, novembre i desembre, amb un import total de 7.200 milers d’euros.

-Dels 13 expedients que impliquen despesa comercial, 8 incompleixen el termini de pagament establert a l’art. 216.4 del TRLCSP, d’acord amb la nova redacció que li dóna la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació.

Els informes de control financer posterior, efectuats per la Intervenció General de la CAIB, posen de manifest diverses incidències que afecten les diferents àrees de l’IBSALUT. Les incidències més destacades es transcriuen a continuació:

A. Informes de control financer 13/2014, 16/2014 i 19/2014 de revisió limitada del pressupost de despeses de l’exercici 2014, respectivament, de les gerències del sectors sanitaris de Migjorn, Llevant i Tramuntana:

«El pressupost de despeses de les gerències no reflecteix l’activitat econòmica financera i les principals irregularitats detectades són:

»Les gerències no registren pressupostàriament la despesa al moment de la seva execució.

»El pressupost de les gerències del sectors sanitaris de Migjorn, Llevant i Tramuntana presenten, respectivament, un dèficit pressupostari d’aproximadament 27.000 milers d’euros, 11.688 milers d’euros i 3.280 milers d’euros.»

«Les gerències no executen la despesa tramitant els procediments establerts a la normativa vigent de contractació pública en funció del seu import. Bona part de la despesa tramitada per les gerències dels sectors sanitaris s’ha realitzat mitjançant expedients de despesa menor, quan, segons la normativa de contractació pública, s’haurien d’haver tramitat mitjançant un contracte menor o un procediment obert/restringit.

»Per tant, s’incompleix, de manera reiterada i greu, la normativa en matèria de contractació pública, que assenyala que el sector públic s’ha d’ajustar als principis de lliure accés a les licitacions, publicitat, transparència, no-discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors (art. 1 del TRLCSP) i que estableix que la signatura de contractes requereix la tramitació prèvia de l’expedient corresponent (art. 109 del TRLCSP).»

«Les factures o els documents equivalents que han tramitat les gerències no s’ajusten als termes essencials dels contractes corresponents. A més, a les gerències dels sectors sanitaris de Migjorn i Llevant l’òrgan competent no les ha conformades degudament abans de tramitar-les. 

»S’han detectat irregularitats en la verificació de la conformitat de les factures de la mostra que no es tramiten a través del mòdul de logística de SAP, que permeten concloure que un dels controls essencials en el procés de tramitació de la despesa, la conformitat de les prestacions rebudes, no s’aplica correctament. En conseqüència, hi ha el risc de tramitar despeses per un import incorrecte o per prestacions no satisfactòries.

»A la gerència del sector sanitari de Migjorn presten serveis com a professionals independents, i no com a personal propi, determinats especialistes sanitaris (dermatòleg, psicòleg infantil, etc.) que haurien d’haver estat objecte de nomenaments de personal estatutari. Aquesta pràctica permet eludir el compliment de la normativa sobre la matèria, que suposa limitacions retributives, autoritzacions de l’IBSALUT, de la Direcció General de Funció Pública, restriccions pressupostàries, etc.

»La gerència del sector sanitari de Migjorn no tramita correctament les factures per despesa meritada en exercicis anteriors, ja que no les ha associades al centre de cost corresponent i no les han incloses als comptes 409 i 4049 de l’exercici corresponent. A més, la gerència no executa correctament els contractes que formalitza: pròrrogues i modificacions no formalitzades i tramitades en contra dels informes jurídics preceptius, revisions de preus no autoritzades ni documentades, incompliment dels terminis de vigència etc.

»A la gerència del sector sanitari de Llevant no s’identifiquen les persones que presten la conformitat de la despesa sobre les factures, ni indiquen el càrrec que ocupen, cosa que suposa una debilitat del sistema de control intern.»

«Les gerències no comptabilitzen correctament els documents comptables corresponents a la despesa analitzada, ni realitzen els pagaments en els terminis legalment establerts.

»No registren els documents comptables que correspondria si tramitassin els preceptius expedients de contractació.

»Imputen al pressupost de l’exercici corrent despesa meritada en exercicis anteriors sense complir els requisits establerts a la normativa vigent.»

B. Control financer 09/2015, de revisió de l’import de les obligacions meritades pendents d’imputar al pressupost de 2014 del Servei de Salut de les Illes Balears.

«Els resultats del treball realitzat es veuen afectats per una sèrie de limitacions que afecten la fiabilitat de la informació:

»Les dades són les facilitades pels centres gestors sense que aquesta intervenció pugui contrastar-les amb registres auxiliars o fonts externes d’informació que en confirmin el contingut. Així, el volum de despesa meritada a 31/12/2014 i no imputada pressupostàriament, que aquesta intervenció ha analitzat, és la que posa de manifest el Servei de Salut a través dels annexos derivats de la instrucció 7/2013. Si bé hem realitzat comprovacions parcials i limitades de determinades despeses, no tenim forma de contrastar tota la informació o garantir la inexistència d’altres despeses meritades no reconegudes.

»La despesa registrada a través del mòdul de logística de SAP (MM) i, per tant, a través del compte comptable 4049 de proveïdors per factures pendents de rebre, presenta una limitació significativa ja que l’import del saldo acumulat del major d’aquest compte supera en 3.274 milers d’euros la llista detall de l’”informe de albaranes pendientes”. El Servei de Salut no ha justificat la diferència.

»No podem determinar l’import de despesa imputada financerament als comptes comptables 409 i 4049 per centre gestor, si bé les xifres globals a nivell de Servei de Salut són correctes.

»Les entrades de mercaderies realitzades pels centres gestors a les dates pròximes al tancament de l’exercici són registrades a l’inici del nou any i, per tant, la despesa s’imputa financerament a aquest. Aquesta intervenció ha evidenciat l’existència d’aquest tipus de despesa, però no en pot quantificar l’import, ja que no disposa d’informació suficient.»

«Ateses les limitacions detallades, no és possible concloure sobre la raonabilitat dels imports inclosos a l’Annex I de despesa meritada a 31/12/2014 i no imputada pressupostàriament.»

RECOMANACIONS

Assegurar l’existència de finançament suficient, a fi d’evitar obligacions meritades durant l’exercici i no imputades al pressupost per manca de crèdit, i compassar l’execució de despeses als ingressos reals.

Definir i implantar un procediment de tramitació de la despesa que en permeti el coneixement i el control integral.

Adoptar les mesures necessàries per garantir que la contractació s’ajusta a les previsions legalment establertes, especialment a l’obligació d’existència de crèdit adequat i suficient.

Adoptar les mesures de control intern pertinents per garantir la comptabilització correcta dels documents comptables.

Adoptar les mesures necessàries perquè les entrades i les sortides d’existències del sistema d’inventari permanent a final d’any reflecteixin un tall correcte de les operacions.

Adoptar les mesures necessàries perquè tant el pressupost de despeses com la comptabilitat recullin tota la despesa meritada.

Depurar i revisar la raonabilitat de la despesa registrada en el mòdul de logística, i imputada financerament al compte 4049.

4. ENDEUTAMENT I DESPESES PLURIENNALS

A. ENDEUTAMENT

Al tancament de l’exercici 2014, l’endeutament viu de l’IBSALUT és de 51.853 milers d’euros, i correspon als préstecs concertats amb entitats de crèdit durant l’exercici 2005, més els préstecs que provenen de l’entitat Gestió Sanitària de Mallorca, GESMA, integrada en el Servei de Salut, amb efectes d’1 de gener de 2013. D’aquest endeutament, un total de 2.161 milers d’euros té venciment a curt termini.

Durant l’exercici 2014, la despesa financera d’aquest endeutament, imputada al capítol 3 del pressupost de despeses, ha estat de 1.039 milers d’euros, i el capital amortitzat, de 2.182 milers d’euros.

B. DESPESES PLURIENNALS

La despesa compromesa per a exercicis futurs que figura en els comptes anuals és de 2.217.548 milers d’euros, a 31 de desembre de 2014, cosa que suposa un increment de 163.391 milers d’euros respecte a 31 de desembre de 2013.

Segons les dades de despeses pluriennals trameses per l’IBSALUT, al llarg de l’exercici 2014, s’ha donat d’alta un total de 413 nous documents comptables de compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs. D’altra banda, s’han modificat les anualitats de 483 expedients iniciats en exercicis anteriors i s’han cancel·lat 12 expedients d’exercicis anteriors que tenien prevists pagaments posteriors a 2014. Globalment, l’import total dels compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs experimenta un decrement del 2,07 % el 2014.

Les despeses compromeses corresponents a contractes de concessió d’obra pública i contractes de col·laboració pública privada, sumen un import total de 1.943.857 milers d’euros.

Als efectes d’aquest Informe, s’ha analitzat una mostra de 14 expedients de despesa pluriennal, que suma un import total de 759.287 milers d’euros i representa el 34 % sobre l’import total.

Incidències

L’IBSALUT només reflecteix com a endeutament les operacions de préstec concertades amb entitats de crèdit, tot i que l’entitat manté altres passius financers, tal com es mostra als epígrafs de deutes a llarg i a curt termini del balanç de situació.

Tot i que en la normativa que regula els documents que integren el Compte general no s’exigeix de forma expressa, hi manca el detall de les despeses en fase R i A, així com la diferenciació de les altes de l’exercici fiscalitzat respecte de les modificacions d’expedients d’exercicis anteriors durant el 2014, la qual cosa és imprescindible per conèixer l’evolució del saldo i distingir les altes de l’exercici corrent de les modificacions d’expedients d’exercicis anteriors.

A la informació que consta en el Compte anual relativa als nous expedients de despeses pluriennals compromesos durant l’exercici 2014 figuren, almenys, vuit expedients per valor de 10.742 milers d’euros, que ja constaven en el Compte de 2013.

Els expedients de despesa pluriennal analitzats presenten les deficiències següents:

A l’expedient núm. 3 els imports de les anualitats, a 31 de desembre, que figuren al compte anual 2014, no coincideixen amb els imports que consten a la documentació de l’expedient fiscalitzat, en la mateixa data.

A l’expedient núm. 6 s’ha realitzat una modificació de les anualitats de l’exercici 2013, una vegada començat l’exercici 2014.

No consten als expedients núm. 6, 10 i 11 els certificats de despeses de l’UGE relatius a la situació del crèdit, d’acord amb el que disposa l’art. 20 del Decret 75/2004.

Als expedients núm. 7 i 11 les anualitats i l’import total no coincideixen amb els que consten en el Compte anual.

RECOMANACIONS

Ampliar la informació inclosa en els comptes anuals, tot indicant l’import global de la despesa pluriennal reservada, autoritzada i compromesa, segons les dades d’adjudicació, i informar de la situació de cada expedient.

Calcular el reajustament d’anualitats de final d’exercici amb l’antelació suficient perquè la prengui en consideració la Direcció General de Pressuposts i Finançament abans del tancament comptable i perquè la informació reflectida en els comptes anuals sobre despesa compromesa en exercicis futurs sigui més acurada.

5. BALANÇ DE SITUACIÓ

A. ACTIU

El Servei de Salut de les Illes Balears no disposa d’un inventari integral i degudament valorat dels béns i drets dels quals és titular, que constitueixi el suport de la comptabilització de l’immobilitzat i que permeti el control i la bona gestió dels elements que l’integren. L’IBSALUT du a terme l’activitat sanitària a diferents immobles, amb ús hospitalari o assistencial, que empra mitjançant diferents fórmules de titularitat. Tot i així, els estats comptables no sempre inclouen la valoració econòmica patrimonial d’aquests actius.

L’any 2014, l’IBSALUT ha incorporat a la comptabilitat el valor de les infraestructures de les concessions d’obra pública i l’explotació dels hospitals i els CAPSA. Tanmateix, no s’ha realitzat la comptabilització adient dels valors del actius adquirits mitjançant contractes d’equipament i d’alta tecnologia. La comptabilització de les concessions sobre els hospitals i centres de salut ha tingut un efecte rellevant sobre la quantia de l’immobilitzat de l’IBSALUT, atès que s’ha reconegut un major valor net comptable, per import de 516.909 milers d’euros, així com una despesa d’amortització de l’exercici, de 10.837 milers d’euros. Finalment, s’ha d’assenyalar que l’impacte en els resultats de l’exercici 2014 de la comptabilització de les concessions és negatiu, en un import de 17.545 milers d’euros.

Cal dir que l’IBSALUT disposa d’un sistema d’inventari permanent, mitjançant la plataforma SAP, on coexisteixen diferents aplicacions de gestió.

Els deutors pressupostaris (374.367 milers d’euros) es desglossen en deutors de l’exercici corrent (367.075 milers d’euros) i deutors d’exercicis tancats (7.292 milers d’euros).

Els altres deutors no pressupostaris recullen les rectificacions per operacions de tresoreria fins a la seva aplicació correcta i inclouen 284 milers d’euros corresponents a incidències derivades del mecanisme de pagament a proveïdors, i també els comptes relacionats amb el conveni de la Seguretat Social, amb un saldo net creditor de 23.345 milers d’euros.

El compte general de tresoreria presenta, a 31 de desembre de 2014, un saldo total en metàl·lic de 457 milers d’euros, dipositat en 7 comptes bancaris degudament conciliats. Durant l’exercici 2014, la Direcció General del Tresor, Política Financera i Patrimoni ha autoritzat l’obertura i la cancel·lació d’un compte bancari nou.

Incidències

El Servei de Salut no disposa d’un inventari íntegre i quantificat del patrimoni que utilitza per dur a terme la seva activitat; aquesta deficiència suposa una limitació sobre les dades que figuren en l’immobilitzat i en els fons propis.

L’IBSALUT no comptabilitza els drets d’ús derivats dels béns immobles rebuts en adscripció de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i d’altres administracions. La titularitat correspon a aquestes administracions, mentre que la CAIB gaudeix de l’ús; la normativa comptable aplicable a l’IBSALUT exigeix la valoració i la comptabilització dels drets d’ús derivats de possibles adscripcions. En relació amb aquest fet, l’IBSALUT sí que manté comptabilitzats les millores i altres pagaments realitzats sobre aquests actius (com és el final d’obra de l’Hospital Son Llàtzer per un import de 10.500 milers d’euros de cost de l’any 2002) com a més valor de l’immobilitzat propi. Alguns dels immobles rebuts en adscripció, com el recinte i alguns edificis de l’antic Hospital de Son Dureta, estan fora d’ús, tot i que generen uns costos de manteniment i altres despeses per a l’IBSALUT, per un import superior a 333 milers d’euros, l’any 2014.

L’any 2014, l’IBSALUT ha incorporat a la comptabilitat el valor de les infraestructures de les concessions d’obra pública i l’explotació dels hospitals i els CAPSA, el seu finançament i els impactes sobre els resultats de l’exercici i d’exercicis anteriors. A la Memòria del Compte general no s’inclou informació suficient que permeti entendre tant la metodologia seguida per obtenir els valors per comptabilitzar com el procediment de comptabilització que ha dut a terme l’IBSALUT respecte de les concessions d’obra pública indicades. Addicionalment, els actius adquirits mitjançant les fórmules CPP haurien de figurar en una categoria separada del balanç.

Els actius adquirits mitjançant els contractes de col·laboració pública privada (CPP) per adquirir equips d’alta tecnologia i dotacions clíniques i hospitalàries de l’Hospital Son Espases es comptabilitzen com a despesa de l’exercici en funció de les anualitats. D’acord amb la normativa comptable, correspon la comptabilització de l’actiu al subjecte que disposi del seu control, amb independència de la propietat, i el reconeixement simultani del passiu financer; en aquest sentit, l’IBSALUT té el control sobre els actius adquirits mitjançant les dites fórmules. Tot i que, amb efectes d’1 de gener de 2014, va dur a terme el registre comptable de valors dels hospitals de Son Espases i Can Misses i dels CAPSA, aquesta pràctica no s’ha fet per a la resta de contractes CPP relatius a equipament patrimonial. L’SCIB no disposa de les dades necessàries per determinar els valors raonables d’aquests actius i de l’endeutament que caldria haver comptabilitzat.

L’IBSALUT comptabilitza les adquisicions d’immobilitzat immaterial (llicències i aplicacions informàtiques) mitjançant contractes pluriennals d’inversió en funció dels venciments de les anualitats. Per tant, no considera el cost total dels béns adquirits ni el seu finançament. Del total de les altes d’immobilitzat de 2014, almenys 4.214 milers d’euros corresponen a anualitats d’aquests contractes, vençudes en aquest exercici. Tot i que, en el moment de tancar l’exercici 2014, els imports pendents de registrar a l’immobilitzat i al passiu no eren rellevants, aquest sistema de comptabilització afecta el càlcul de les amortitzacions, atès que es realitza en funció del venciment de les anualitats i no de la vida útil de l’actiu adquirit. Aquesta deficiència afecta també les inversions en centres de salut finançades mitjançant cessions de crèdit. L’SCIB no disposa de la informació necessària per poder determinar l’impacte d’aquest fet rellevant sobre la determinació de l’amortització acumulada i sobre la despesa d’amortització de l’exercici, pel que fa a aquests actius.

De la realització de procediments de verificació de l’estoc físic de les existències de l’IBSALUT, s’han posat de manifest diferències de recompte en alguns magatzems, que l’IBSALUT no ha pogut justificar. D’altra banda, s’ha constatat la vigència de referències de materials en l’estoc teòric que no consten als magatzems. Aquest fet exigeix a l’IBSALUT que dugui a terme una revisió integral dels inventaris teòrics contrastada amb l’estoc real i les regularitzacions que pertoqui. Tot i que l’IBSALUT ha realitzat una provisió de 129 milers d’euros per recollir les diferències detectades a una de les gerències, es desconeix l’impacte total que sobre la valoració de les existències de l’IBSALUT puguin tenir la quantificació i la depuració de les irregularitats mencionades. Addicionalment, i d’acord amb els ajustos introduïts en la comptabilitat arran de l’informe de control financer 9/2015, de revisió de l’import de les obligacions meritades pendents d’imputar al pressupost de 2014, emès per la Intervenció General de la CAIB (IG), hi ha un problema de tall d’operacions valorat, almenys, en 922 milers d’euros. D’acord amb l’Informe 4/2014 de la IG, emès amb la mateixa finalitat per a l’exercici 2013, el problema de tall d’operacions es va estimar en, almenys, 2.849 milers d’euros. És per això que l’SCIB no es pot pronunciar sobre la raonabilitat de l’import de les existències, a 31 de desembre de 2014, i, ateses les limitacions apuntades de l’exercici 2013, tampoc es pot pronunciar sobre la variació d’existències comptabilitzada en el compte de resultats.

La diferència entre el total dels saldos deutors i creditors, pressupostaris i no pressupostaris, entre l’IBSALUT i la CAIB ha pogut ser justificada en l’import de 15.542 milers d’euros, pel FLA de 2014. Tot i així, roman una diferència neta no conciliada, d’un saldo més gran a favor de l’IBSALUT respecte dels reconeguts per la CAIB, per l’import de 730 milers d’euros.

Els procediments de confirmació de saldos s’han portat a terme sobre el total dels deutors no CAIB, exceptuant els derivats de facturacions a «particulars» (aproximadament, 180 milers d’euros) i els saldos «migració» (1.970 milers d’euros), pels quals s’han realitzat altres procediments de verificació. El nivell de cobrabilitat d’aquests saldos és molt baix, per la qual cosa hi ha una elevada incertesa sobre la seva recuperabilitat. Per a la resta de deutors, 9.060 milers d’euros, s’ha duit a terme un circularització sobre una població total de 7.293 milers d’euros i 39 deutors. No s’ha rebut confirmació de 18 dels 39 deutors circularitzats, per un import total de 2.668 milers d’euros, que representa el 37 % del saldo circularitzat. L’SCIB ha sol·licitat un estat d’evolució, a data actual, d’aquests deutors, que no ha estat retut en el moment de tancar els treballs de fiscalització. Així mateix, de les confirmacions rebudes, només 6 han estat conformes (966 milers d’euros); les restants respostes són no conformes i no han estat conciliades per l’IBSALUT. Aquesta circumstància, així com l’existència de saldos anomenats «migració» i deutors que no disposen de NIF, entre d’altres, suposa una greu deficiència de la gestió financera dels ingressos derivats de les prestacions, principalment, d’assistència sanitària, cosa que suposa un risc d’incorrecció material i de classificació en el Compte anual de l’exercici 2014, i d’exercicis anteriors, que l’SCIB no pot quantificar.

L’IBSALUT manté una provisió genèrica sobre els saldos per cobrar de tercers no vinculats a l’Administració, que tenen una antiguitat superior a 4 anys. Tenint en compte la incidència anterior, no es pot determinar quina part d’aquesta provisió correspondria a insolvències definitives i, per tant, a anul·lació de drets pressupostaris.

L’epígraf «Altres deutors» del balanç de situació inclou els saldos relacionats amb el conveni amb la Seguretat Social, que, a 31 de desembre de 2014, presenten un saldo conjunt creditor de 23.345 milers d’euros. El funcionament dels comptes relacionats amb aquest conveni exigeix el tractament correcte, de forma separada, d’acord amb la finalitat i el termini.

A les respostes bancàries rebudes figuren com a autoritzades persones que, a 31 de desembre de 2014, no ocupen el càrrec que atorga la facultat de signatura autoritzada.

B. PASSIU

Al tancament de l’exercici 2014, els fons propis són positius, per l’import de 133.372 milers d’euros. L’augment net respecte a l’exercici 2013, per l’import de 142.933 milers d’euros, és conseqüència de la millora del resultat de l’exercici i del patrimoni rebut en adscripció. Cal tenir en compte que, atès que no hi ha un inventari complet i completament valorat dels elements de l’immobilitzat, els imports registrats com a fons propis no representen el valor real del patrimoni del Servei de Salut de les Illes Balears.

Les provisions per a riscs i despeses, per l’import de 12.918 milers d’euros, corresponen a reclamacions judicials d’interessos de demora (4.564 milers d’euros) i a responsabilitat patrimonial (4.415 milers d’euros). També inclouen provisions de l’Hospital Universitari de Son Espases, 3.939 milers d’euros, en concepte d’impost de construccions, instal·lacions i obres, i despeses relacionades amb la manca de pagament d’aquest impost.

El capital pendent, a 31 de desembre de 2014, de l’epígraf de creditors a llarg termini del passiu del balanç de situació és de 572.619 milers d’euros, dels quals 26.157 són de venciment a curt termini i 546.462 són de venciment a llarg termini. Dels 572.619 milers d’euros, 494.413 corresponen a deutes derivats de la comptabilització de les concessions.

Els creditors pressupostaris a curt termini presenten, a 31 de desembre de 2014 i d’acord amb les dades trameses, un saldo de 238.052 milers d’euros, cosa que suposa una reducció del 52 % respecte de l’exercici anterior. D’aquest saldo, un import de 104.075 milers d’euros correspon a obligacions reconegudes pendents de pagament, derivades de l’execució del pressupost de despeses de 2014, i un import de 1.401 milers d’euros correspon a pressuposts d’anys anteriors. La resta, per un import de 132.576 milers d’euros, correspon a obligacions derivades de despeses efectivament realitzades i de béns i serveis efectivament rebuts, que, a 31 de desembre de 2014, no s’han reconegut i figuren abonats en el compte «Creditors per operacions pendents d’aplicar a pressupost».

Els creditors no pressupostaris totalitzen 239.612 milers d’euros i inclouen, entre d’altres, la càrrega del deute amb proveïdors de 2012 i d’anys anteriors, de les antigues fundacions i GESMA, per un import de 380 milers d’euros; un saldo per pagar a la CAIB del Fons de Liquiditat Autonòmic de l’exercici 2014, per un import de 190.706 milers d’euros, i la periodificació de determinades despeses, per un import total de 47.810 milers d’euros.

Incidències

El balanç de situació de l’IBSALUT mostra un fons de maniobra negatiu, per import de 151.496 milers d’euros, que condiciona l’activitat futura de l’IBSALUT a l’obtenció dels recursos financers necessaris.

Els passius, a curt i a llarg termini, derivats de la comptabilització dels contractes de col·laboració pública privada i del préstec del Ministeri de Ciència i Innovació, consten al Balanç de Situació com a «Deutes amb entitats de crèdit», quan haurien d’estar classificats com a «Altres deutes».

D’acord amb la memòria del compte anual de l’IBSALUT, hi ha passius contingents, com ara litigis i demandes interposades per tercers, que tenen una quantificació objectiva difícil, els imports dels quals poden resultar significatius per a l’entitat. A petició de l’SCIB i en relació amb les possibles contingències, l’Advocacia de la CAIB informa que les reclamacions judicials d’import superior a 600 milers d’euros suposen un total aproximat de 84.820 milers d’euros. L’IBSALUT manté provisions sobre la majoria de les reclamacions que ha informat l’Advocacia de la CAIB. Tot i així, en el curs de la realització del treball d’auditoria s’han identificat altres passius contingents no contemplats per l’IBSALUT al tancament de l’exercici 2014. Una part d’aquests passius estarien relacionats amb les reclamacions d’interessos de demora que podrien cursar els creditors que es varen adherir al Pla de Pagament del Govern Central de l’any 2012, al cobrament del qual varen haver de renunciar, per entendre que aquesta renúncia és contrària a la Directiva 7/2011 de la UE. Tanmateix, no s’ha pogut obtenir evidència suficient i adequada amb relació a l’impacte total que les reclamacions i l’efecte d’altres situacions litigioses i dels seus efectes retroactius podrien tenir en el patrimoni de l’IBSALUT.

El Control Financer 09/2015 de la IG de revisió de l’import de les obligacions meritades pendents d’imputar al pressupost 2014 posa de manifest la impossibilitat de concloure sobre la raonabilitat dels imports inclosos a l’Annex I, relatiu a la despesa meritada a 31 de desembre de 2014 i no imputada pressupostàriament.

De la circularització realitzada en l’àrea creditors a curt termini, no s’ha rebut confirmació de saldos i operacions de 9 dels 52 creditors circularitzats, per un import total de 17.851 milers d’euros, que representa el 15,25 % del saldo circularitzat. Així mateix, de les confirmacions rebudes, no han pogut ser conciliades les que apareixen detallades a l’Informe.

Tot i que el compte de «Creditors per operacions pendents d’aplicar a pressupost» s’ha inclòs en l’import circularitzat, la despesa registrada necessita una depuració que en permeti la validació i, a més, limita els resultats de la prova de circularització.

A 31 de desembre de 2014, roman un import deutor pendent de compensar, per un import de 284 milers d’euros, corresponent al pagament a proveïdors realitzat mitjançant el primer mecanisme implementat pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Dins els creditors pressupostaris s’inclouen 132.576 milers d’euros en concepte de «Creditors per operacions pendents d’aplicar a pressupost» corresponents a obligacions derivades de despeses efectivament realitzades, i de béns i serveis efectivament rebuts pels quals no s’ha pogut dictar l’acte administratiu corresponent de reconeixement i liquidació de l’obligació, principalment, per manca de crèdit pressupostari disponible. De la dita quantitat, un import de 3.298 milers d’euros correspon a exercicis anteriors a l’any 2014.

El saldo del compte 409 «Creditors per operacions pendents d’aplicar a pressupost», dins els creditors pressupostaris, inclou obligacions per un import aproximat de 1.110 milers d’euros corresponents a despeses la facturació i el venciment de les quals, si bé s’han meritat a l’exercici 2014, tenen lloc a l’exercici següent, sense que, en conseqüència, resulti possible la seva imputació pressupostària. Aquest import s’ha de registrar com a creditors no pressupostaris i minora la incidència del paràgraf anterior.

El compte creditor no pressupostari, que recull el deute de l’IBSALUT amb la CAIB derivat del FLA 2014 i que té un import de 190.706 milers d’euros, mostra una diferència respecte al saldo registrat per la CAIB de 15.475 milers d’euros, que, bàsicament, es correspon amb la compensació de quantitats retingudes, del FLA del mes de setembre de 2014, de documents comptables a favor del Servei de Salut, per un total de 15.542 milers d’euros. La CAIB regularitza aquest import durant el 2015.

Els procediments d’auditoria s’han vist limitats per la falta de verificació del saldo deutor de comptes transitoris pendents d’aplicar, per un import de 2.437 milers d’euros, amb la minoració de l’epígraf «Altres creditors». Els moviments que conformen aquests saldos tenen una antiguitat superior a un any, per la qual cosa haurien d’estar classificats a llarg termini; atès el seu signe, haurien de formar part dels actius no corrents del balanç de situació.

L’article 15 de la Llei 13/2014, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la CAIB per a l’any 2015 (BOIB núm. 178, de 30 de desembre), estableix la recuperació d’una part equivalent a quaranta-quatre dies de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, suprimida pel Decret llei 10/2012, de 31 d’agost. Al tancament de l’exercici 2014, els epígrafs de «creditors no pressupostaris» i de «despeses de personal» del compte anual de l’IBSALUT no inclouen la previsió de pagament de la part de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, establerta a l’esmentada Llei i que ha de percebre al 2015 el personal que estava al servei de l’IBSALUT en aquells moments. Aquest import s’ha estimat en 4.250 milers d’euros.

RECOMANACIONS

Concretar les pautes pel que fa al registre dels béns de l’immobilitzat i establir els criteris per comptabilitzar-los. Identificar els béns i els drets d’ús susceptibles de valoració econòmica a disposició de l’IBSALUT, determinar-ne el contingut i el valor, i reflectir-ho correctament a la comptabilitat, d’acord amb el que s’estableix en la normativa comptable aplicable a l’IBSALUT.

Formalitzar l’adscripció a favor del Servei de Salut de tots els immobles i altres actius que estan a la seva disposició per dur a terme les seves activitats.

Fer l’inventari general, amb la inclusió de tots els béns posats a disposició de l’IBSALUT i la seva valoració; ajustar també els valors dels elements i les seves amortitzacions acumulades.

El Balanç de situació del Compte anual de l’IBSALUT de 2014 inclou la valoració dels actius finançats mitjançant els CPP com a un major cost de les construccions, i els passius financers adients com a deutes amb entitats de crèdit, a curt i a llarg termini. Els elements patrimonials dels CPP haurien de figurar als registres comptables en una categoria separada i els passius com a altres creditors extrapressupostaris. D’altra banda, a la Memòria del Compte Anual s’hauria d’informar sobre el procediment i criteris de valoració de la comptabilització de les concessions.

Realitzar una revisió profunda dels registres d’inventari d’existències i identificar els articles que no estan associats a cap magatzem a fi de poder determinar la procedència de l’estoc teòric dels inventaris; fer recomptes rotatoris periòdics per magatzem i assegurar-se de la localització i la ubicació de les referències i que els articles estan en condicions d’ús. Dur a terme les regularitzacions d’estoc que es considerin adients. Incorporar informes periòdics d’anàlisi de rotació, caducitats o obsolescència, a la gestió de les existències.

Intensificar l’establiment de procediments homogenis de facturació que garanteixin la cobertura de la totalitat de l’activitat realitzada amb tercers obligats al pagament, i establir procediments de revisió de les facturacions que incloguin conciliacions, seguiments i compromisos de cobrament i regularitzacions de diferències o errors. Valorar la possibilitat d’externalitzar la gestió de cobrament per als casos que, com els saldos «migració», depenen únicament i exclusivament de la voluntat del deutor, ja que estan fora del circuit del SIGEI.

Vigilar la classificació adequada en el curt i el llarg termini, i també la valoració dels saldos per cobrar i amb els creditors; evitar les compensacions de saldos i classificar-los d’acord amb la seva naturalesa.

Conciliar periòdicament les operacions i els saldos amb la CAIB, a fi d’aclarir, classificar correctament i/o ajustar les diferències.

Revisar els continguts i els moviment dels comptes transitoris i dels IPA, especialment les rúbriques amb apunts vinculats a la CAIB o similar, i comptabilitzar les partides d’acord amb la naturalesa i l’antiguitat, i al compte definitiu que correspongui; intensificar aquest esforç especialment per al tancament de l’exercici.

Actualitzar i adaptar el registre de firmes autoritzades per disposar de fons dels comptes bancaris a disposició de l’IBSALUT.

Conciliar periòdicament els saldos pendents amb els proveïdors recurrents a fi d’aclarir i ajustar les diferències.

Valorar l’oportunitat de realitzar auditories operatives per àrees de gestió tant des del caire econòmic com del funcionament dels serveis, especialment dels assistencials.

6. RESULTATS DE L’EXERCICI

A. RESULTAT PRESSUPOSTARI I ROMANENT DE TRESORERIA

El resultat pressupostari, presentat dins el Compte anual de l’IBSALUT de l’exercici 2014, és positiu en 177.411 milers d’euros (9.354 milers d’euros, l’any 2013).

L’IBSALUT inclou en els comptes anuals el càlcul del romanent de tresoreria ajustat, que s’obté minorant el romanent de tresoreria en un import de 3.485 milers d’euros (import coincident amb la provisió per insolvències que figura en el balanç de situació). Així, el romanent de tresoreria ajustat per a l’exercici 2014 és de 85.405 milers d’euros, mentre que al 2013 fou negatiu en 91.719 milers d’euros.

Incidències

El resultat de l’exercici i, per tant, el romanent de tresoreria han de ser objecte de correcció, com a mínim, per un import de 132.576 milers d’euros, per les obligacions de despesa no imputades al pressupost recollides a la memòria que s’adjunta als comptes anuals de l'IBSALUT. Com a conseqüència d’aquesta incidència, les dues magnituds passen a ser negatives.

El Servei de Salut de les Illes Balears no realitza cap seguiment del finançament afectat, per la qual cosa no es pot determinar quin és el romanent de tresoreria afectat a la cobertura de despeses concretes, i quin és el romanent de tresoreria incondicionat.

B. RESULTAT ECONÒMIC PATRIMONIAL

El resultat econòmic patrimonial de l’exercici 2014 és positiu en 140.281 milers d’euros, mentre que al 2013 va ésser negatiu en 89.969 milers d’euros. El resultat positiu de 2014 deriva, bàsicament, de l’aportació de capital de la CAIB, per import de 219.141 milers d’euros.

D’altra banda, cal recordar que la comptabilització de les concessions públiques ha suposat un impacte negatiu en el resultat net, per un import total de 17.545 milers d’euros.

RECOMANACIONS

Realitzar les anotacions comptables pertinents a fi de corregir les incidències exposades als diferents apartats de l’Informe i procurar-ne la detecció i l’esmena en exercicis posteriors.

VI. AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE LES ILLES BALEARS

1. OPINIÓ FINANCERA I DE LEGALITAT

Abast

1. La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears ha fiscalitzat els comptes anuals, a 31 de desembre de 2014, de l’Agència Tributària de les Illes Balears, integrats per: l’estat de liquidació del pressupost i resultat pressupostari, el balanç de l’exercici, el compte del resultat econòmic patrimonial i la memòria corresponent a l’exercici anual finalitzat en l’esmentada data, la formulació dels quals correspon a la direcció de l’entitat, i la seva aprovació és responsabilitat del Consell General de l’ATIB, i s’ha produït el 13 de maig de 2015. Excepte per la limitació esmentada en el paràgraf 2 següent, el treball de fiscalització s’ha efectuat d’acord amb els objectius i l’abast que s’esmenten a l’apartat I.3 d’aquest Informe.

Limitació de l’abast

2. L’Agència Tributària de les Illes Balears no disposa d’un inventari complet, i degudament valorat, dels béns i els drets dels quals és titular i els rebuts en adscripció, que constitueixi el suport de la comptabilització de l’immobilitzat i que permeti el control i la bona gestió dels elements que l’integren. Tampoc no es disposa de les dades per comprovar-ne l’amortització acumulada. En conseqüència, no s’ha pogut comprovar que la valoració de l’immobilitzat i la seva amortització siguin adequades.

Excepcions amb efecte patrimonial 

3. El balanç de situació no incorpora, a l’epígraf de tresoreria, els saldos existents en comptes bancaris oberts a nom de l’ATIB, per un import de 2.583 milers d’euros, i que corresponen a situacions transitòries de tresoreria. En conseqüència, el saldo de tresoreria i l’epígraf de creditors a curt termini s’haurien d’incrementar per l’import esmentat. D’aquests comptes corrents, un total de 5 comptes tenen com a firma única d’apoderament la del director de l’Agència.

4. El saldo, a 31 de desembre de 2014, del compte «41900001. SRT Premi cobrament tributs locals», dins l’epígraf «Creditors no pressupostaris», presenta un saldo deutor de 5.570 milers d’euros, que s’hauria de reclassificar a l’epígraf «Deutors no pressupostaris» de l’actiu del balanç de situació.

5. El compte de resultats de l’exercici 2014 no inclou, com a despeses de l’exercici, els honoraris de recaptació de tributs de la Comunitat Autònoma meritats el 2014 però liquidats el 2015, per import total de 268 milers d’euros; i tampoc no inclou, despeses de personal per import de 166 milers de euros, per la quota patronal de la Seguretat Social, meritada el desembre de 2014 (76 milers d’euros), per la part meritada de la paga extra de juliol de 2015 (36 milers d’euros), per la part meritada de la paga extra de 2012 (54 milers d’euros). En conseqüència, el resultat de l’exercici i l’epígraf de creditors a curt termini s’haurien de reduir i incrementar, respectivament, per l’import de 434 milers d’euros.

6. El compte de resultats de l’ATIB no presenta ni les despeses en concepte d’honoraris del recaptador pels serveis de recaptació de tributs prestats a altres ens que han subscrit convenis de recaptació, ni tampoc els ingressos de l’ATIB derivats de la prestació dels serveis de recaptació a aquests ens, per un import de 12.190 milers d’euros, segons les dades aportades pel recaptador.

Excepcions amb efecte patrimonial i pressupostari

7. El compte de resultats patrimonials de l’exercici 2014 i la liquidació dels pressuposts de despeses no inclouen les despeses en concepte dels honoraris del recaptador per la participació d’aquest en els recàrrecs de constrenyiment recaptats per la CAIB en termini executiu, per un import de 830 milers d’euros.

Excepcions amb efecte pressupostari

8. L’ATIB ha registrat en l’art. 64 les despeses corresponents a la campanya Renda Àgil i a la publicitat d’aquesta campanya i altres despeses, per import total de 105 milers d’euros. Atès que és una despesa que es realitza en cada exercici, hauria de ser considerada despesa corrent. A més, en aquest art. 64, també s’ha registrat, per un import de 58 milers d’euros, el 50 % de les despeses reconegudes de suport informàtic, que té contractades amb un proveïdor, sense que estigui justificat el criteri d’imputació a inversions de caràcter immaterial d’acord amb l’objecte del contracte.

Opinió

9. Llevat dels efectes dels ajusts que es podrien haver considerat necessaris si s’haguessin pogut completar els procediments descrits en el paràgraf 2 anterior, i llevat dels efectes de les excepcions descrites en els paràgrafs 3-8 anteriors, el Compte anual de l’Agència Tributària de les Illes Balears presenta, en general, la informació d’acord amb els principis comptables i la normativa legal que li és aplicable.

Amb independència del que s’indica en els paràgrafs anteriors, cal destacar les incidències que es detallen en els apartats següents de l’Informe, que els òrgans responsables han de tenir en compte i, si escau, corregir.

2. PRESSUPOST INICIAL I MODIFICACIONS

El pressupost inicial per a l’exercici 2014 ascendeix a 8.149 milers d’euros, cosa que suposa una disminució de l’1,7 % respecte de 2013. 

S’han tramitat 2 expedients de generació de crèdit que han incrementat els crèdits inicials en 1.854 milers d’euros (un 22,76 %) i que han donat com a resultat un crèdit definitiu de 10.003 milers d’euros (8.716 milers d’euros, a l’exercici 2013). D’altra banda, s’han tramitat 14 expedients de transferències de crèdit, per l’import de 982 milers d’euros, que no han incrementat les consignacions inicials.

3. EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST

A. EXECUCIÓ D’INGRESSOS

Sobre unes previsions definitives de 10.003 milers d’euros, s’han reconegut drets per un total de 9.987 milers d’euros, cosa que suposa un grau d’execució del 99,84 %, percentatge superior al de l’exercici 2013, que va ser del 98,79 %.

Als capítols 4 i 7 figuren les transferències previstes de la CAIB per al finançament de les activitats de l’ATIB. El vicepresident Econòmic, de Promoció Empresarial i d’Ocupació va dictar la Resolució per la qual s’aprova una transferència nominativa a favor de l’ATIB, prevista en els pressuposts generals de la CAIB, per cobrir les despeses corrents i de capital de l’exercici 2014 per un import de 8.010 milers d’euros. Les transferències corrents s’han incrementat en 657 i en 1.197 milers d’euros per resolucions del conseller d’Hisenda i Pressuposts de 26 de setembre i 28 de octubre de 2014, respectivament, prèvia autorització del Consell de Govern de la CAIB, per satisfer les despeses financeres de l’ATIB.

Tot i així, la recaptació líquida ha estat de 33 milers d’euros, la qual cosa suposa un 0,33 % dels drets reconeguts (un 12,07 %, el 2013), atès que totes les transferències corrents i de capital concedides per la CAIB, durant l’exercici 2014, estan pendents de cobrament a 31 de desembre. La resta dels ingressos de l’ATIB han estat cobrats al 100 %.

B. EXECUCIÓ DE DESPESES

Sobre unes previsions definitives de 10.003 milers d’euros, s’han reconegut obligacions per un total de 9.445 milers d’euros, fet que suposa un grau d’execució del 94,41 %, percentatge inferior al de l’exercici 2014, que va ser del 95,73 %.

Per capítols, els imports més significatius són els corresponents al capítol 1 «Despeses de personal» (52,84 % de l’import total de despeses), al capítol 2 «Despeses corrents en béns i serveis» (20,59 % de l’import total de despeses) i al capítol 3 «Despeses financeres» (24,39 % de l’import total de despeses), i, conjuntament, representen el 97,82 % de la despesa total.

A l’Informe es detallen les variacions més significatives, a nivell de capítol, entre els exercicis 2013 i 2014. Cal destacar que l’increment de les obligacions reconegudes durant el 2014, per un import de 1.101 milers d’euros, respecte a les reconegudes en el 2013, s’explica, bàsicament, per l’augment de les depeses financeres, com a conseqüència de més utilització del contracte de crèdit en compte corrent, atès que durant l’exercici fiscalitzat no s’ha cobrat cap dels ingressos reconeguts per transferències corrents i de capital i per les bestretes realitzades durant l’exercici 2014 a compte de la recaptació de ens locals, tal com està establert en els convenis respectius de recaptació. 

D’altra banda, les obligacions de despesa no imputades al pressupost, recollides a la memòria que s’adjunta als comptes anuals, han pujat a 169 milers d’euros (dels quals 167 milers d’euros corresponen a «Despeses corrents en béns i serveis», i 2 milers d’euros, a «inversions reals»). Aquestes despeses s’han incrementat en 86 milers d’euros, respecte de l’any anterior. Es tracta de despeses meritades durant el quart trimestre de 2014, fonamentalment durant el mes de desembre, les quals s’han rebut al mes de desembre de 2014 o durant el 2015, motiu pel qual no s’ha pogut reconèixer la despesa a l’exercici fiscalitzat d’acord amb el calendari de tramitació de documents establert a l’Ordre del conseller d’Hisenda i Pressupost, de 12 de novembre de 2014, per la qual es regulen les operacions de tancament i d’obertura de l’exercici pressupostari. Aquestes despeses es troben registrades en el passiu del balanç de situació, concretament, en el compte «409. Despeses pendents d’imputar al pressupost», amb un saldo de 169 milers d’euros, a 31 de desembre de 2014.

Sobre les obligacions reconegudes als capítols 2 i 6, s’ha seleccionat una mostra de 15 expedients administratius de despesa, dels quals s’han verificat l’autorització i la disposició correctes de la despesa, el reconeixement correcte de l’obligació i l’autorització del pagament corresponent. A partir de la fiscalització de la mostra esmentada, que representa un 32,87 % de les obligacions reconegudes dels capítols 2 i 6, s’han detectat incidències respecte dels reconeixements de les obligacions i les autoritzacions dels pagaments, que es detallen en l’apartat d’incidències següent.

Incidències

L’ATIB no registra en el subconcepte «22708. Despeses de recaptació» l’import corresponent als honoraris per la participació del recaptador en els recàrrecs de constrenyiment liquidats a la CAIB en termini executiu, regulats per l’art. 10.2 de la Llei 10/2003, de mesures tributàries i administratives, i per l’art. 64 del decret 75/2004, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances, i de les lleis de PGCAIB. Per aquest motiu, les obligacions pressupostàries reconegudes per l’ATIB durant el 2014 estan infravalorades en un import de 830 milers de euros, d’acord amb l’IVA que l’ATIB ha reconegut en el subconcepte indicat i en el compte 409 «despeses pendents d’aplicar a pressupost», com a despesa per pagar al recaptador; i agafant com a base imposable l’import brut dels honoraris per la participació en els recàrrecs de constrenyiment recaptats per la CAIB.

La Memòria del Compte anual de l’Agència Tributària no informa sobre els costos de recaptació assumits per l’ATIB en virtut de l’encàrrec de gestió, de 2 de novembre de 2012, al recaptador de zona de Mallorca, ni de les retribucions que li corresponen pel cobrament de tributs en termini de constrenyiment, tal com s’estableix en el Decret 75/2004 de la CAIB.

L’ATIB ha registrat en l’art. 64 les despeses corresponents a la campanya Renda Àgil, per import de 81 milers d’euros; més 22 milers d’euros, corresponents a la publicitat d’aquesta campanya; més 2 milers d’euros, pel subministrament d’impresos i sobres. Atès que es tracta d’una despesa que es realitza cada exercici, hauria de ser considerada despesa corrent.

A més, en aquest mateix art. 64, també s’ha registrat, per import de 58 milers d’euros, el 50 % de la facturació del servei del suport informàtic, contractat amb un proveïdor, sense que estigui justificat el criteri d’imputació a inversions, d’acord amb l’objecte del contracte.

Dels 15 expedients de despesa examinats, s’assenyalen les incidències següents:

- No consten justificades en l’expedient les raons d’economia, eficàcia i eficiència que fan aconsellable la utilització de la figura de l’encàrrec dels serveis complementaris encomanats al recaptador de zona, en lloc de les normes generals previstes en el TRLCSP. L’ATIB no ha aportat suport documental relatiu a la valoració adequada de les retribucions dels serveis complementaris que ha realitzat el recaptador.

- En cinc dels expedients revisats no consta la factura pels serveis prestats a l’ATIB. Es tracta d’un expedient de despesa menor per l’assistència a un curs de formació i quatre expedients on s’ha posat de manifest que no consten les factures pels honoraris que percep el recaptador de zona de Mallorca pels serveis prestats a l’ATIB, tot i que l’ATIB paga l’IVA suportat i practica les retencions de l’IRPF corresponents, tal com estableix la normativa reguladora de l’IVA.

- En 3 expedients de despesa menor revisats, les compres d’equips informàtics (40 milers d’euros) s’han realitzat al mateix proveïdor; dos d’aquests expedients, per un import conjunt de 39 milers d’euros, per actualitzar els equips informàtics de l’ATIB, que ja no permetien actualitzar els sistemes operatius, en les diferents delegacions, fet que posa de manifest un possible fraccionament de l’objecte d’aquests dos contractes. S’hauria d’haver dut a terme un procediment de contractació que garantís l’efectivitat dels principis de publicitat, concurrència, transparència, confidencialitat, igualtat i no-discriminació, segons el que estableix el TRLCSP.

- Durant l’exercici 2014, la despesa per subministrament de cartrons de Bingo ha superat en 6 milers d’euros l’import del contracte signat amb la Fábrica Nacional de Moneda i Timbre, el 27 de desembre de 2013, per al subministrament de cartrons de bingo durant el 2014 (98 milers d’euros, IVA inclòs).

RECOMANACIONS

Adoptar les mesures de control intern pertinents per garantir la comptabilització correcta dels documents comptables i que els justificants de la despesa siguin els adients.

Acordar les mesures necessàries perquè tant el pressupost de despeses com la comptabilitat recullin tota la despesa meritada.

Assegurar l’existència de finançament suficient, a fi d’evitar obligacions meritades durant l’exercici i no imputades al pressupost per manca de crèdit.

4. DESPESES PLURIENNALS

A 31 de desembre de 2014, els compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs sumen un total de 968 milers d’euros, cosa que suposa un increment del 84,86 % respecte al tancament de l’exercici 2013.

5. BALANÇ DE SITUACIÓ

A. ACTIU

A l’epígraf d’immobilitzat, no consta inventari físic valorat amb la identificació de la totalitat dels elements rebuts en adscripció. Tampoc no consten les dades necessàries per comprovar-ne l’amortització acumulada.

Els deutors pressupostaris, per import de 21.415 milers d’euros, corresponen íntegrament a l’import pendent de cobrament de la CAIB en concepte de transferències corrents i de capital, dels quals 11.461 milers d’euros corresponen a exercicis anteriors, i 9.954 milers d’euros, al 2014. Durant el 2014, no s’ha cobrat cap import de la CAIB.

Els deutors per administració de recursos per compte d’altres ens presenten al tancament de l’exercici 2014 un saldo de 41 milers d’euros, mentre que, a 31 de desembre de 2013, era de 8.220 milers d’euros (dels quals 8.176 milers d’euros eren a favor de l’ATIB, de resultes del conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Palma per a la recaptació en termini voluntari i executiu de tributs locals i altres ingressos). Aquesta diferència entre els saldos al tancament dels dos exercicis és la conseqüència que, a 31 de desembre de 2013, es trobaven registrades les bestretes (fixades en la clàusula 8 del conveni esmentat) a compte del mes de gener de 2014, i no pagades fins al 2014, per un import de 14.705 milers euros.

El compte general de tresoreria presenta, a 31 de desembre de 2014, un saldo en metàl·lic de 39.748 milers d’euros, dipositats en 15 comptes bancaris. A més, hi ha 15 comptes bancaris de cobraments per justificar, amb un saldo de 569 milers d’euros, i 11 comptes bancaris restringits d’ingressos, amb un saldo de 2.014 milers d’euros.

Incidències

La Llei 12/2015, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2016, continua mantenint l’ATIB com una entitat amb pressupost propi, per la qual cosa s’ha de fer efectiu el pagament del deute vigent a 31 de desembre de 2014, per l’import de 21.415 milers d’euros, cosa que no es produirà a curt termini, tal com està classificat en el compte anual de l’ATIB per a l’exercici 2014.

L’Agència Tributària de les Illes Balears no disposa d’un inventari complet, i degudament valorat, dels béns i els drets dels quals és titular ni dels rebuts en adscripció, que constitueixi el suport de la comptabilització de l’immobilitzat i que permeti el control i la bona gestió dels elements que l’integren. Tampoc no disposa de les dades per comprovar-ne l’amortització acumulada.

L’ATIB amortitza les construccions a 85 anys. Aquest criteri és correcte per a l’edifici del carrer de Can Troncoso, pel caràcter històric. No obstant això, l’immoble del carrer d’Aragó s’hauria d’amortitzar en un període més curt. El defecte d’amortització per als anys 2011, 2012,  2013 i 2014 es quantifica en 35 milers d’euros

Les altes de l’exercici d’equips per a procés d’Informació, registrades a l’epígraf d’immobilitzat material, inclouen 4 milers d’euros, corresponents al cost de les llicències del sistema operatiu, que s’haurien d’haver registrat a l’epígraf de l’immobilitzat immaterial.

El balanç de situació no incorpora, a l’epígraf de tresoreria, els saldos existents en 26 comptes bancaris oberts a nom de l’ATIB, per un import de 2.583 milers d’euros, i que corresponen a situacions transitòries de tresoreria. En conseqüència, el saldo de tresoreria i l’epígraf de creditors a curt termini s’haurien d’incrementar per l’import esmentat. D’aquests comptes corrents, un total de 5 comptes tenen com a signatura única d’apoderament la del director de l’Agència.

Dels 13 comptes corrents que figuren a l’arqueig, i comptabilitzats a 31 de desembre de 2014, n’hi ha 1 que no figura en les respostes bancàries, si bé el seu saldo comptable és de zero euros.

B. PASSIU

Els fons propis, al tancament de 2014, són de 7.523 milers d’euros.

Durant el 2014, l’ATIB ha utilitzat una pòlissa de crèdit per anticipar la recaptació dels drets dels ens locals, formalitzada (segons autorització del conseller d’Hisenda i Pressupost de 17 de desembre de 2013) el 30 de desembre de 2013, amb un límit de 180.000 milers d’euros, i amb vigència de 2 de gener de 2014 i venciment de 31 de desembre de 2014. Aquesta pòlissa es va cancel·lar al seu venciment, el 31 de desembre de 2014, per la qual cosa en aquesta data no hi ha cap import disposat.

Els creditors pressupostaris presenten, a 31 de desembre de 2014 i d’acord amb les dades trameses, un saldo de 169 milers d’euros, totalment registrat en el compte «409. Creditors per operacions pendents d’aplicar a pressupost». Aquest compte recull les despeses meritades durant el quart trimestre de 2014, fonamentalment durant el mes de desembre, les quals han estat rebudes durant el desembre de 2014 o durant el 2015, motiu pel qual no s’han pogut realitzar els documents de reconeixement de la despesa durant l’any 2014.

El saldo dels creditors no pressupostaris és deutor, per un import de -4.484 milers d’euros, i, per tant, contrari a la seva naturalesa. A 31 de desembre de 2013, el saldo era molt superior perquè incloïa bestretes a ens locals corresponents a la recaptació de l’exercici 2014, per import de 30.869 milers d’euros, que no es varen pagar fins a gener de 2014, i que minoraven el saldo dels creditors per administració de recursos per altres ens públics

Els saldo dels creditors per administració de recursos per altres ens públics, per import de 59.536 milers d’euros, inclou el saldo a favor de diversos ajuntaments de Mallorca, el Consell Insular de Mallorca, el Consell Insular de Formentera i la Mancomunitat del Pla de Mallorca, com a resultat de la recaptació efectuada en virtut dels diversos convenis de col·laboració signat entre aquestes entitats i l’ATIB. La recaptació, per compte d’aquestes entitats durant l’exercici 2014, ha ascendit a 459.520 milers d’euros, segons els registres extrapressupostaris de l’ATIB, dels quals 387.186,47 euros corresponen a la recaptació en termini voluntari. Durant l’exercici 2014, l’ATIB ha pagat a aquests ens locals bestretes mensuals a compte de la recaptació, per import de 352.602 milers d’euros.

Incidències

El saldo, a 31 de desembre de 2014, del compte «41900001. SRT Premi cobrament tributs locals», dins l’epígraf «Creditors no pressupostaris», és deutor de 5.570 milers d’euros, que s’hauria de reclassificar a l’actiu del balanç de situació.

La memòria del Compte General de l’ATIB, a 31 de desembre de 2014, no informa sobre la sentència, de 30 de setembre de 2014, favorable a l’ATIB ni sobre el recurs de cassació interposat pel recurrent.

De la circularització realitzada a 10 creditors, que representen el 73,4 % del saldo de creditors a curt termini, a 31 de desembre de 2014, i el 68,9 % de les obligacions reconegudes en els capítols 2 i 6 del pressupost, les respostes dels quals han estat totes rebudes i conciliades satisfactòriament, s’ha posat de manifest que el compte 409. «Creditors per operacions pendents d’aplicar al pressupost» s’ha d’incrementar, com a mínim, en un import d’1 miler d’euros, per factures no registrades a 31 de desembre de 2014.

RECOMANACIONS

Formalitzar l’adscripció a favor de l’ATIB de tots els béns que estan a la seva disposició per al desenvolupament de les seves activitats.

Fer l’inventari general (amb la inclusió de tots els béns posats a disposició de l’ATIB) i la seva valoració, i també ajustar els valors dels elements i de les seves amortitzacions acumulades.

Revisar i modificar, si escau, les signatures dels apoderats en els comptes bancaris, perquè, en tots els casos, siguin mancomunades.

Desplegar la normativa reglamentària que regula el règim de control intern de l’ATIB a càrrec de la Intervenció General de la CAIB.

Elaborar un calendari de pagaments de l’Administració general de la CAIB envers l’ATIB per fer efectiu el deute pendent.

6. RESULTAT DE L’EXERCICI

A. RESULTAT PRESSUPOSTARI I ROMANENT DE TRESORERIA

El resultat pressupostari, presentat dins el compte anual de l’exercici 2014, és positiu per l’import de 543 milers d’euros, mentre que al 2013 fou positiu en 266 milers d’euros.

El romanent de tresoreria és de 4.787 milions d’euros, import superior al de l’exercici 2013 (4.244 milers d’euros)

B. RESULTAT ECONÒMIC PATRIMONIAL

Quant al resultat econòmic patrimonial de l’exercici 2014, és positiu en 20 milers d’euros, mentre que al 2013 va ésser positiu en 74 milers d’euros.

Incidències

El compte de resultats de l’ATIB no presenta ni les despeses en concepte d’honoraris del recaptador pels serveis de recaptació de tributs prestats a altres ens que han subscrit els corresponents convenis, ni tampoc els ingressos de l’ATIB derivats de la prestació dels serveis de recaptació a aquests ens, per un import de 12.190 milers d’euros, segons les dades aportades pel liquidador. D’acord amb la normativa comptable aplicable a l’ATIB i d’acord amb el principi de no-compensació, els ingressos i les despeses que integren el compte de resultats no es poden compensar i s’han de valorar separadament. En conseqüència, les despeses i els ingressos de l’exercici 2014 s’haurien d’incrementar en 12.190 milers d’euros, als quals s’haurien d’afegir els imports de les liquidacions efectuades el 2015 corresponents a la recaptació realitzada el 2014.

En el compte de resultats de l’exercici no s’han comptabilitzat les despeses en concepte dels honoraris del recaptador per la participació en els recàrrecs de constrenyiment recaptats per la CAIB en termini executiu, per un import de 838 milers d’euros (art. 10.2 de la Llei 10/2003, de mesures tributàries i administratives, i art. 64 del Decret 75/2004, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de PGCAIB).

El compte de resultats de l’exercici 2014 no inclou, com a despeses de l’exercici, els honoraris de recaptació de tributs de la Comunitat Autònoma meritats el 2014 però liquidats el 2015, per import total de 268 milers d’euros. En conseqüència, el benefici de l’exercici i l’epígraf de creditors a curt termini s’haurien de reduir i d’incrementar, respectivament, per l’import esmentat.

El passiu a curt termini per a administracions públiques no inclou la quota patronal de la Seguretat Social, meritada el desembre de 2014, per import total de 76 milers d’euros. En conseqüència, les pèrdues de l’exercici i l’epígraf de creditors a curt termini s’haurien d’incrementar per l’import esmentat.

D’acord amb l’art. 3 del decret 85/1990, de 20 de setembre, pel qual s’estableix el règim retributiu dels funcionaris de la Comunitat Autònoma, s’han de meritar dues pagues extres a l’any, els dies 1 de juny i 1 de desembre. Per tant, a 31 de desembre de 2014, s’hauria d’haver comptabilitzat la meritació del mes de desembre del 2014, de la paga extra de juny de 2014, que ascendiria aproximadament a 36 milers d’euros.

L’article 15 de la Llei 13/2014, de pressuposts generals de la CAIB, d’acord amb el previst en la Llei de pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2015, recull el pagament dels 44 dies ja meritats de la paga extra de desembre de 2012, suprimida pel Decret llei 10/2012, al personal al servei de la CAIB i de la resta d’ens integrants del sector públic autonòmic. Atès que el dret a percebre aquesta part de la paga extra ja estava meritat a 31 de desembre de 2014, s’hauria d’haver comptabilitzat aquesta despesa per un import aproximat de 54 milers d’euros.

La memòria del Compte general de l’ATIB, a 31 de desembre de 2014, no informa sobre els convenis signats per la CAIB i l’ATIB amb diverses entitats locals per a realitzar la gestió dels diferents tributs locals, així com de les seves característiques.

RECOMANACIONS

Adoptar les mesures de control intern pertinents per garantir la comptabilització correcta dels documents comptables i la comptabilització de tots els ingressos i les despeses meritats, garantint l’aplicació del principi comptable de no-compensació.

Adoptar les mesures necessàries a fi que el compte del resultat econòmic patrimonial reculli tota la despesa meritada.

VII. ESTATS AGREGATS

Els estats agregats que es presenten a l'Informe són el resultat de sumar les magnituds més significatives de cada un dels documents presentats per la CAIB i les entitats dependents. Per tant, no s'han de confondre amb el que seria la situació consolidada del conjunt format per la CAIB i aquestes entitats.

El resultat pressupostari conjunt de l'Administració general de la CAIB, l'IBSALUT, l'ATIB i les seves entitats dependents (sense transferències ni facturacions internes) és positiu per import de 369.919 milers d'euros, mentre que el resultat de l'exercici anterior va ser de 404.574 milers d'euros. La diferència s’explica, principalment, per la variació del resultat de l’administració de la CAIB, que passa d’un resultat positiu el 2013 de 406.739 milers d’euros a un resultat també positiu el 2014 de 203.855 milers d’euros (variació negativa de 202.884 milers d’euros); i de l’IBSALUT, que passa d’un resultat positiu de 9.468 milers d’euros l’any 2013 a un resultat també positiu de 178.095 milers d’euros l’any 2014 (variació positiva de 168.627 milers d’euros).

D’altra banda, el resultat agregat de la resta d’entitats dependents ha sofert una variació positiva conjunta d’11.096 milers d’euros i s’ha produït un increment dels drets anul·lats d’exercicis tancats per 11.494 milers d’euros.

L’explicació de les variacions en els resultats esmentats es troba en els diferents apartats d’aquest Informe.

Incidències

La CAIB no consolida l’estat de liquidació del pressupost i el resultat de l’exercici, el balanç i el compte del resultat econòmic patrimonial del Compte general de l’Administració de la CAIB, amb els comptes anuals de les entitats que formen part del seu perímetre de consolidació.