BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l’assumpte de referència, i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 25 de maig de 2017,

"DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe es trobaria inclòs dins l’annex I, Grup 9 Projecte de tractament i gestió de residus apartat f) clausura i segellament d’abocadors de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

Per la qual cosa, després d’haver estat sotmesa a avaluació d’impacte ambiental ordinària, segons el que determina la lletra c del punt 1 de l’apartat tercer de la circular del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca sobre tramitació de les avaluacions ambientals de data 4 de novembre de 2015, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluacions ambientals.

1. Antecedents

L’abocador va entrar en funcionament l’any 1996 i es va donar per finalitzada la seva explotació l’any 2013.

El 23 d’abril de 2008 el Conseller de Medi Ambient emet resolució per la qual s’atorga autorització ambiental integrada (AAI) per a l’abocador de Residus No Perillosos (RNP) Milà II, aquesta AAI ha estat modificada amb posterioritat BOIB núm. 56 de 07 de maig de 2016 i al BOIB núm. 68 de 31 de maig de 2016.

El Ple de la CMAIB en data 27 de novembre de 2014 acorda que el segellat i la clausura es troben sotmesos al procediment d’impacte ambiental.

El projecte “de segellament i restauració ambiental de l’abocador de RNP de Milà II, TM de Maó” i l’Estudi d’impacte ambiental (Estudi d’Impacte Ambiental) varen entrar a la CMAIB en data 01 d’abril de 2016.

Posteriorment s’han realitzat diverses reunions entre promotor i administracions afectades per tal de què els documents presentats donessin compliment als diferents informes d’esmenes de les administracions consultades.

En data 29 de març de 2017 té entrada a la CMAIB per part de l’òrgan substantiu el projecte Versió 4 de març de 2017 i l’Estudi d’Impacte Ambiental de gener de 2017.

En data 21 d’abril de 2017 té entrada el document anomenat “Estudio de impacto ambiental. Modificación versión marzo de 2017” i és aquest darrer document el que s’avalua en aquesta declaració d’impacte ambiental, juntament amb la versió 4 del projecte de març de 2017- IA13007v4, redactat per l’empresa Lurgintza ingenieria geològica SL, el qual modifica i anul·la les quatre versions prèvies.

2. Informació del projecte

El promotor del projecte és el Consorci de Residus i Energia de Menorca i l’òrgan substantiu és el Servei de Residus de la Direcció General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

A la memòria del projecte (Documento I) es recull un resum de les modificacions que s’han realitzat.

L’objecte del projecte és el segellat i la restauració ambiental de l’abocador de residus no perillosos (RNP) de Milà II, i la impermeabilització de la fase I i futures fases d’ampliació de l’abocador Milà II.

Les actuacions d’especial rellevància són:

-Moviments de residus (nou perfil de l’abocador)

-Segellat definitiu dels talussos i plataforma superior

-Impermeabilització dels talussos a l’àmbit de les noves fases d’ampliació de l’abocador Milà II (cel·la II i següents)

-Captació i drenatge d’aigües netes

-Captació, drenatge i gestió de lixiviats

-Desgasificació i gestió dels gasos

-Revegetació

-Control i vigilància

Aquestes actuacions es duran a terme en un temps de 13 mesos en dues fases:

-Fase 1: duració 4 mesos, compren l’estabilització del talús SW i la construcció de la primera part de la solució de segellat de la plataforma superior (capa de drenatge de gasos i BGA)

També es realitzarà un estudi detallat de les emissions de gasos de l’abocador que finalitzarà amb el desenvolupament específic d’un projecte de desgasifació.

-Fase 2: duració 9 mesos, s’excaven i conformen els talussos de residus, s’executa la impermeabilització i segellat final de geosintètics, s’implementen els sistemes definits en el projecte de gestió de gasos, sistema de drenatge d’aigües netes i lixiviats i es dur a terme la restauració ambiental.

S’especifica que les obres de drenatge de pluvials i lixiviats es duran a terme amb una única fase.

L’abocador Milà II té una superfície de 77.800m² i conté un volum de residus estimat de 600.000m³.

Es considera necessari descriure la situació actual de l’abocador (apartat 3.2. projecte):

-No existeix un sistema perimetral d’aigües netes. La canalització es realitza parcialment a favor de la cuneta de la carretera d’accés a la planta de compostatge i a les noves cel·les.

-No s’identifica un sistema de drenatge de lixiviats com a tal, excepte una sèrie de cunetes que faciliten evacuació per gravetat o una rassa de drenatge situada a peu de l’abocador, que llinden amb la cel·la III, que conflueixen amb una arqueta de registre situada a peu d’abocador la qual direcciona els lixiviats fins la bassa construïda per la Fase I de l’ampliació.

-S’han detectat indicis de circulació subsuperficial de lixiviat.

-El maig de 2013 es realitza un estudi d’estabilitat, amb el resultat que pels perfils considerats els factors de seguretat sempre són superiors a 1,50, coeficient mínim de seguretat. Aquest estudi no considera l’existència de nivell freàtic.

Es realitza un nou estudi d’estabilitat considerant les condicions més desfavorables.

-El 2013 amb observacions de camp i dades preses amb un analitzador portàtil, s’observen concentracions de metà d’entre 12-22%, en varis pous existents, a més de gasos d’abocador a favor de l’engravillat de material gruixut devora els pous i inclús algunes emissions espontànies a través d’esquerdes en el material de coberta temporal.

El Servei de Residus realitza una visita l’agost de 2016 observant indicis de combustió interna, i determina que s’hauran de revisar aspectes del projecte de segellat que es puguin veure afectats per aquesta nova situació. Es realitza un estudi termogràfic i de caracterització de gasos (annex 16 del projecte), on es conclou que degut a la metodologia utilitzada els resultats no són concloents per identificar ni excloure un procés de combustió interna a l’abocador. I que no s’observa la necessitat d’incorporar noves mesures a les solucions projectades.

S’indica que en posterioritat s’avaluarà el disseny previst per a la xarxa de desgasificació així com la millor estratègia per a la gestió final del gas de l’abocador.

El projecte a l’apartat 2.3 indica una sèrie de modificacions/millores respecte als requisits de l’AAI

Les modificacions són:

-Eliminació de geotextil sota membrana de PEAD.

-Disminució de la capa cobertora de terra (de 80 a 60 cm).

-Revegetació només amb herbàcies.

-Als talussos, substitució de la barrera mineral artificial de 8 cm per geocompost de bentonita (K≤ 2x10^-11 m/s).

I les següents millores:

-A la plataforma s’instal·larà barrera geològica amb material compactat sobrant de la fase I (K≤ 1x10^-7 m/s) i a la resta de talussos, bentonita (K≤ 3x10^-11 m/s).

-Substitució de material filtrant de tipus grava per geocompost de drenatge (T≥0,5l/s).

-Instal·lació d’una geomalla de reforç uniaxial, de 110 kN/m de tensió màxima, en tots els talussos de segellat.

-Millores en la seqüència d’impermeabilització dels talussos dels vasos I i II de l’AMII amb :

+Drenatge de gasos amb geocompost de drenatge triplanar (T≥1 l/s)

+Drenatge de lixiviats amb geocompost de drenatge triplanar (T≥1 l/s) amb tractament anti UV.

+Geomembrana rugosa amb angle de fricció ≥35º

+Geocompost de bentonita amb K≤ 2x10^-11 m/s.

Cal indicar que ha de ser l’òrgan ambiental (AAI) qui prengui en consideració les següents modificacions de l’autorització.

Pla de segellat

-Al talús sud del milà II i es recolzen els residus de les fases d’explotació Fase I i II de l’ampliació del Milà II, per la qual cosa s’ha de procedir a la impermeabilització d’aquest talús.

	Plataforma	Talús	Total (m²)
Segellat	24.800m²	24.300	49.100
impermeabilització	-	26.800	26.800

- Moviment de terres

Per al nou reperfilat de l’abocador, s’intercalen bermes de 6m d’amplada per el pas de maquinaria i possibilitar l’ancoratge del geotèxtil.

Fase 1: actuació a la plataforma superior a cota +90, excavant i terraplenat al propi residu amb una pendent del 5% en sentit nord.

Estabilització del talús SW amb un terraplè aproximadament a la cota +65 amb materials de préstec i pendent 2,5H/1V.

Durant aquesta fase no es preveu excavació de cap talús ni la generació d’excedent de material.

Fase 2: excavació i conformat de tots els talussos de segellat i la regulació de la plataforma +90. Es preveu un excedent de 43.400m³ que es depositaran a la fase I de l’ampliació del milà II.

La superfície d’impermeabilització es desenvolupa a una àrea d’uns 26.100m² els talussos se condicionen fins a generar superfícies individuals de 3H/2V, de 13m de desnivell.

- Estabilitat del talussos; després de realització de la modelització els factors de seguretat inclús en condicions de drenatge insuficient ha estat superior a 1,50. (FSmín≥1,50)

- Capa de segellat

S’ha escollit una alternativa intermèdia entre la descrita a l’autorització ambiental integrada i l’establert a la normativa.

Fase 1

-Estesa d’un GTX-N com a element separador respecte del residu

-Capa de regularització de 0,20 m, material excavació de la fase 1 d’ampliació del Milà II

-Estesa d’un GTX-N

-Estesa de la capa de drenatge de gasos 0,30m formada per grava d’entre 20-40mm

-Instal·lació GTX-N amb funció de separació de la barrera hidràulica

-Barrera geològica artificial (BGA) a base de materials compactats, de 0,45m, barrera hidràulica, amb una permeabilitat K<= 1*10-7 m/s ( mitjançant tres tongades d’espessor de 0.15m)

En el disseny final fase 2 aquesta BGA compta amb la protecció d’un revestiment artificial impermeable (geomembrana PEAD), un geocompost de drenatge de pluvials i una capa de coberta vegetal de 0.6m

Fase 2:

Segellat definitiu a la plataforma superior cota +90

Segellat talussos

Els paquets de grava són substituïts per geocompost, més una geomalla de reforç, més una geomembrana de PEAD i una de bentonita de sodi.

- Drenatge de Pluvials

El projecte indica que es denomina drenatge de pluvials a la xarxa disposada sobre la seqüència de segellat i impermeabilització que capta i evacua les aigües d’escorrentia superficial  (plànol 7.1 Xarxa de drenatge de pluvials).

El disseny permet recollir de la manera tècnicament més eficient possible les aigües d’escorrentia de la plataforma superior i dels talussos.

Les pendents permeten una correcta evacuació de pluvials. A les bermes es realitza mitjançant drens francesos amb ànima de tub ja que permet el seu funcionament fins i tot amb assentaments diferencials.

D’acord amb la nova versió del projecte, IA130074, i els plànols 7.1 i 7.2, les aigües pluvials seran evacuades mitjançant la connexió de la xarxa de pluvials executada a les xarxes de drenatge existents, que són:

-Xarxa de drenatge existent al sud, que consisteix en un canal excavat en roca previ al punt d’abocament a torrent, amb un cabal evacuat estimat de 3,83 m³/s.

-Xarxa de drenatge existent a l’est, que consisteix en una cuneta trapezoïdal revestida de formigó que recorr l’est i sud de Milà II i aboca les pluvials a la bassa de pluvials, que compta amb sobreeixidor connectat al canal excavat en roca previ al punt d’abocament a torrent.

Es defineixen dues zones de drenatge de pluvials:

a)Zona 1 Drenatge de pluvials sobre seqüència de segellat que gestionaran aigües netes (cabal de 2,21 m3/s)

Disposa de 13 punts de control, arquetes de formigó armat que realitzen la funció de registre, distribució i decantació de sòlids en suspensió.

b)Zona 2 Drenatge mixt (pluvials i lixiviats) sobre la seqüència d’impermeabilització. Aquest drenatge es troba dins l’àmbit d’ampliació del Milà II. Inicialment gestionarà aigües netes i a mesura que el residu arribi a les cotes on es situen les diferents bermes aquestes començaran a gestionar lixiviats, sempre després del condicionament dels pous.

Les xarxes mixtes de pluvials i lixiviats coincideixen en el seu traçat en planta amb pous de registre de lixiviats per tal que, quan la xarxa gestioni lixiviats, descarreguin en aquests pous, i amb pous mixtes.

Les xarxes travessen aquests pous mitjançant tubs cecs passants durant el període que gestionen pluvials, per tant, en cap cas es mesclaran aigües netes amb lixiviats ni s’aportarà cap nou cabal.

S’indica que malgrat es comparteixen les infraestructures necessàries pel correcte funcionament de la xarxa de drenatge, aquestes en cap cas mesclaran fluids.

La bassa de pluvials, que té com a finalitat servir de reservori d’aigua per la lluita contra incendis, té una capacitat 655m³, un cop plena aboca al torrent Binissarmenya aigües avall.

En cas de pluges torrencials que colmatassin el dren de pluvials, les pròpies bermes tenen una geometria en secció transversal que preveuen la possibilitat en aquetes circumstàncies com a cuneta d’evacuació.

- la xarxa de lixiviats

El projecte denomina xarxa de lixiviats a la xarxa disposada baix la seqüència de segellat i impermeabilització.

La xarxa de drenatge perimetral: al llarg de tot el perímetre de l’abocador del Milà II d’un dren francès amb ànima de tub que reemplaci l’existent, que captarà i conduirà els lixiviats en la seva potencial migració lateral des del cos del rebliment cap a l’exterior de l’àmbit del segellat i ho descarregarà a l’arqueta de registre construïda a la fase I de l’ampliació del Milà II. La profunditat de la xarxa és variable però el fons de l’excavació transcorre entre 2-2,5m de profunditat.

El dimensionat d’aquesta xarxa s’ha estimat per un cabal unitari d’infiltració de 1 * 10-6 m³/m*s i l’àrea generadora de lixiviats de 7ha, amb un cabal de càlcul de 0,07m³/s. I el tub dren té una capacitat de 0,09m³/s d’evacuació, superior al cabal estimat dels lixiviats.

Instal·lació d’un dren francès amb ànima de tub a les bermes núm. 1 i 2 que abocarà a la xarxa perimetral.

Respecte a la gestió de lixiviats es comptarà amb els següents registres: pou de Milà II existent, dos pous prefabricats de formigó que queden inclosos a l’àmbit d’AMII i són recreixibles, dos pous prefabricats de PEAD que queden fora de l’àmbit d’AMII i no són recreixibles i 4 arquetes de registre/decantació que seran operatives durant el període de drenatge i desgasificació. Tots els registres estaran habilitats per a tasques de manteniment, inspecció i mostreig

I s’indica el que estableix el Projecte d’ampliació del Milà II, que consisteix en què, els lixiviats captats mitjançant els drenatges són conduits a l’arqueta de registre situada al talús sud a la base de l’abocador, es traslladen fins al depòsit de lixiviats existents a les instal·lacions de la Fase I de l’ampliació del Milà II i des d’aquí es bombegen fins a la planta de tractament, que és una planta modular portàtil basada en un procés fisicoquímic de coagulació-floculació. Un cop depurat l’efluent es bombeja a la xarxa de clavegueram per a rebre un segon tractament a la depuradora municipal de Maó-Es Castell.

Segons l’estudi d’afeccions hidràuliques (annex al projecte) realitzat la capacitat de tractament de la planta de lixiviats és tres cops superior a la producció de lixiviats de l’àrea del Milà II i ampliacions, i la depuradora haurà de treballar a un règim d’entre 17-60% de la capacitat nominal.

- Disseny del sistema de captació i gestió del gas

El nou projecte presentat, a l’annex 6. desgasificació, explica que primer es realitzarà una desgasificació preventiva (en vista a les obres d’excavació del segellat), un control dels paràmetres d’evolució de les emissions i s’ajustarà el model de producció de gas de l’abocador. Una segona etapa serà la desgasificació de l’abocador per aconseguir una gestió mediambientalment adequada de l’abocador

Actualment es disposa de 6 xemeneies de grava i 19 pous perforats repartits pel cos de l’abocador. Se consideren aprofitables tots aquests pous, malgrat l’eficiència sigui molt escassa.

S’indica que de manera prèvia a l’execució de les obres es realitzarà un projecte de desgasificació que comptarà amb un estudi d’emissions, prognosi de generació, prova pilot i projecte de desgasificació.

També s’indica les possibilitats que es consideraran en el projecte de desgasificació post-clausura que són teories-guions del que es realitzarà.

El projecte de desgasificació previ, proposa un estudi d’emissions de gas: mesures puntuals de CH4 i CO (per detectar punts de combustió interna), mesures de cabal de biogàs, estudis de perfils de temperatura (per detectar combustió interna). Desprès s’aplicarà un model de generació de metà i es farà una prova pilot amb equip d’extracció de biogàs (cabal 200 m3/h) a 3 pous, amb una durada de 15 dies de buidat i 72 h de recuperació (per mesurar la recuperació de la pressió interna dels pous). Es farà una valoració del cabal i qualitat del biogàs produït. A partir de les conclusions del resultat de la desgasificació preventiva es farà el projecte de desgasificació de l’abocador

Descripció de les obres previstes, durant el segellament:

-Execució de 12 nous pous verticals, a una profunditat d’entre 8-20m

-Capa de drenatge de gasos formada per àrid net, de 0.30cm d’espessor discorrerà una xarxa de canonades de PEAD que conduiran el gas a les xemeneies

-Per damunt la capa de gasos s’instal·larà un geotèxtil de separació i damunt d’aquest la BGA

-Els pous existents es connectaran a la xarxa horitzontal de desgasificació. L’evacuació final serà a través dels 5 punts de sortida del sistema de desgasificaió horitzontal.

-La xarxa horitzontal de desgasificació: 5 línies de tub de dren separades 40m entre sí , cada línia finalitzarà a una campana de sortida.

En base a aquest estudi es dimensionaran els equips d’aspiració i de combustió definitius, mitjançant el projecte de desgasificació postclausura. 

Segons la documentació aportada, aquest estudi de desgasificació preventiva i les seves conclusions estarà disponible dins un termini aproximat d’un mes

Posteriorment s’indica que es realitzarà un projecte de desgasificació post clausura.

Cal indicar que s’han detectat 4 punts de surgència espontània de gas amb elevades temperatures

- Vials

Es tracta d’un nou vial de 7m d’amplada perimetral al vessant SW de l’abocador Milà II, i vials d’inspecció a la plataforma superior.

- Revegetació

S’adjunta a al projecte l’annex 7 “Pla de revegetació” i a l’Estudi d’Impacte Ambiental apartat 3.11 es fa una referència al pla, indicant que consistirà:  en l’aportació de terra vegetal i el despedregat de la capa superior, posteriorment es realitzarà una hidrosembra mitjançant sembradora de canó amb espècies herbàcies.

S’indica que almenys durant dos anys es durà a terme un reg d’implantació, sis regs de manteniment i dos abonats.

3. Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte

El projecte es desenvolupa a sòl classificat com a equipaments (NTT) envoltat per sòls classificats com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI).

Dins espai de rellevància ambiental XN2000 LIC/ZEPA ES0000235 de s’Albufera a Sa Mola.

A zona amb risc d’incendi alt (APR incendis segons la NTT), a zona amb risc d’erosió mig.

A la zona d’estudi destaquen els torrents de Sa Mesquida i Binissarmenya.

Cal indicar que la permeabilitat del substrat rocós és baixa a molt baixa , resultant la vulnerabilitat de les aigües subterrànies a l’àrea d’estudi baixa.

Respecte a la vegetació s’indica que s’ha comprovat que a la zona d’estudi no existeix cap de les quatre espècies protegides de plantes vasculars presents al LIC.

Cal indicar que al tractar-se d’una zona antropitzada no presenta ni flora ni fauna característica per la qual es va declarar espai de rellevància XN2000, la qual si s’observa als voltants.

A la zona destaca la presència de 12 espècies d’aus (com pot ser la miloca la milana, cucullada, titina,... igualment s’indica que no s’observen nius a menys de 500m, però cal indicar que sí que es té constància d’un niu de soters (Aquila pennata) a uns 400m del centre de l’abocador.

Cal destacar la possible presència de Testudo hermanni

Els hàbitats que envolten la zona d’estudi són 9320 boscos d’Olea i Ceratonia i l’hàbitat 5330 matollars termomediterranis.

4. Resum del procés d’avaluació

4.1 Actuacions prèvies

Al ser potestativa la fase prèvia de consultes aquesta no ha estat sol·licitada pel promotor.

4.2 Fase d’informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 23 de 18 de febrer de 2016 es publica que L’Estudi d’Impacte Ambiental i el projecte (gener de 2016) es varen sotmetre a informació pública durant un termini de trenta dies.

4.2.1 Consultes administracions públiques

Durant l’exposició pública s’ha consultat a les administracions i persones següents, d’algues d’elles s’ha rebut resposta:

+Direcció General de Recursos Hídrics

+Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat

+Ajuntament de Maó

+Consell Insular de Menorca

+Secció atmosfera de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic

-La Secció d’Atmosfera de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, en un ofici de 16 d’agost de 2016 indica que:

“un cop avaluada la documentació adjuntada no es necessari incloure cap prescripció o condicionant a la protecció de l’atmosfera ja que tots els condicionants s’estan actualitzant a l’informe final de revisió i adaptació a la Directiva DEI per a l’autorització ambiental integrada de l’Abocador d’Es Milà II que s’està realitzant actualment”.

-La Secció d’atmosfera l’11 d’abril de 2017 informa favorablement aquest projecte de segellat de l’abocador de residus de Es Milà.

+S’Informa que no és necessari incloure cap prescripció o condicionat addicional en relació a la protecció de l’atmosfera, sinó indicar que s’han d’aplicar els que indiqui l’Autorització Ambiental Integrada vigent.

+S’ha de disposar de l’informe complet de l’estudi de desgasificació preventiva dins un termini màxim de dos mesos, a partir de la data d’aquest informe, així com les conclusions finals que s’han de traslladar al projecte final de desgasificació

-Servei de residus i sòls contaminats;

+Informe d’esmena de 17 de maig de 2016

“actualització dels plànols i valorar les modificacions sobre el projecte de segellat presentat. Justificació en profunditat de la rasa a peu de talùs per a la recollida i canalització dels lixiviats de l’abocador Milà II. Presentació de les dades de la parcel·la experimental de la realització d’un nivell artificial compost per una mescla d’arenes i argiles amb una permeabilitat igual o inferior a 10-7”.

+Informe de 25 d’agost de 2016 on s’indica que “es considera necessari que s’inclogui dins l’Estudi d’Impacte Ambiental el impactes que provocaran la presència de lixiviats sota la massa de residus i el possible alliberament dels lixiviats al medi natural”.

-Servei de Planificació de la Direcció General de Medi Natural

+En data 20 de maig de 2016 s’emet informe indicant que vistes les mancances de l’EARA presentat es sol·licita un nou EARA.

+En data 01 de setembre de 2016 s’informa favorablement el projecte sempre i que: “el pendent de les parets del canal perimetral sigui prou suau o rugós que permeti la sortida de fauna o bé s’instal·lin cada 40 o 50m rampes addicionals de formigó rugós per permeti la sortida de rèptils, amfibis i petits mamífers i es disposi de l’informe favorable del Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics.”

-Informe jurídic sobre l’afecció ambiental de 14 d’octubre de 2016 on es conclou informar favorablement el projecte amb les condicions indicades a l’informe tècnic d’1 de setembre de 2016.

Cal indicar que en aquest informe jurídic es parla de que el Servei de Planificació havia emès tres informes anteriors de dates 12 de novembre de 2014, 20 de maig de 2016 i 20 de juliol de 2016 en els quals s’indicava que l’EARA era insuficient, cal indicar que la CMAIB només ha rebut el de dia 20 de maig de 2016.

-Consell de Menorca Secció de Medi Ambient en data 29 de juliol de 2016 informa favorablement el projecte.

-Departament d’Ordenació Territorial i Turística en data 04 d’abril de 2016 resol assumir el contingut de l’informe on s’indica que el projecte es desenvolupa de conformitat als instruments d’ordenació territorial i urbanística, en compliment de les mesures de l’annex III del PDSR.

-Servei d’Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics

+En data 09 de maig de 2016 emet informe d’esmena indicant que: “s’ha d’aportar un document complementari que englobi les afeccions hidràuliques derivades de l’explotació de l’abocador, des del moment actual fins al final de l’explotació, ha d’incloure com a mínim un gran nombre de documentació (veure informe a l’expedient).

+En data 29 de juliol de 2016 el tècnic que subscriu es ratifica en l’informe de 09 de maig de 2016 i torna a sol·licitar la documentació que no s’ha adjuntat.

+En data 27 d’abril de 2017 el Servei d’Aigües Superficials informa favorablement el Projecte pel que fa a les afeccions a les aigües superficials amb els atesos següents i les condicions que s’incorporen a la DIA:

1.“Que l’informe tècnic de 3 d’abril de 2017 del  Servei d’Aigües Superficials planteja dues alternatives d’actuació:  el canvi d'ubicació de les basses o bé mantenir les basses i preveure el mateix tipus de canalització.

2.Que l’única alternativa viable és mantenir les basses existents.

3.Que actualment la bassa de pluvials i la bassa de lixiviats ocupen el curs natural del torrent de Binissarmenya.

4.Que la bassa de lixiviats i la bassa de pluvials estan contemplades a l’Autorització Ambiental Integrada sobre l’ampliació de residus no perillosos es Milà II.

5.Que d’acord amb la Llei 16/2002, de 1 de juliol, de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació, l’autorització ambiental integrada s'atorga sense perjudici de les autoritzacions o concessions que s'hagin d'exigir per a l'ocupació o utilització del domini públic, de conformitat amb el que estableix la Llei d'Aigües, text refós aprovat mitjançant Reial Decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.

6.Que el curs natural del torrent de Binissarmenya s'ha modificat, ha estat coberta la llera i en un tram s'ha col·locat una canonada de 1200 mil·límetres de diàmetre, que passa per davall de la ubicació de les basses.

7.Que l'article 109.4 del Pla Hidrològic de les Illes Balears prohibeix en zones rústiques, excepte en casos molt excepcionals, la cobertura de lleres.

8.Que l’annex 15 presenta un càlcul d’una estructura anàloga a la que es pretén executar pel torrent de Binissarmenya, així com seccions tipus i materials a utilitzar, però no contempla la seva execució.

9.Que el projecte preveu connectar a la canonada de 1200 mil·límetres de diàmetre el desviament de la llera i les aigües pluvials de totes les fases de l’abocador, i en cap moment s’ha justificat la capacitat hidràulica d’aquesta canonada.

10.Que les obres que afectin a domini públic hidràulic, zona de servitud o zona de policia han de comptar amb la corresponent autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics”

-Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics

+Informe d’esmena d’11 d’abril de 2016

+Informe d’esmena de 18 d’agost de 2016

+Informe de 02 de febrer de 2017

+Informe d’esmena de 06 de març de 2017

+Informe de data 25 d’abril de 2017, on pel que fa a les seves competències en matèria d’aigües, s’informa favorablement el projecte amb els atesos següents i les condicions que s’incorporen a la DIA:

a)“A la versió 4, IA130074, març 2017, del projecte de segellat i restauració ambiental de l’abocador de residus no perillosos de Milà II objecte d’aquest informe s’han realitzat modificacions del projecte i s’han incorporat les condicions i consideracions que s’han determinat als diversos informes emesos pel Servei d’Estudis i Planificació.

b)L’estudi d’impacte ambiental de data març de 2017 ha incorporat les modificacions del projecte de la versió 4 que inclouen les condicions de l’informe del Servei d’Estudis i Planificació de 18 d’agost de 2016 respecte a l’estudi d’impacte ambiental.

c)D’acord amb el projecte s’executaran xarxes de recollida de les aigües pluvials de l’abocador de Milà II i es destinaran al torrent de Binissarmenya al punt de coordenades (x: 607.836, y: 4.418.876).

d)D’acord amb el projecte la bassa de pluvials té com a finalitat servir de reservori d’aigua en la lluita contra incendis, de manera que quan la bassa assoleix el seu límit de capacitat, les aigües pluvials es destinen al punt d’abocament al torrent de Binissarmenya.

e)Les analítiques de control de les aigües pluvials de la bassa de pluvials presenten contaminació.

f)Segons el projecte s’executaran xarxes de recollida dels lixiviats que generaran els residus a dipositar, que es destinaran al dipòsit de lixiviats i a la planta de tractament de lixiviats de Milà.

g)El projecte determina que la planta de tractament de lixiviats de Milà té capacitat suficient per tractar la màxima generació de lixiviats, per la qual cosa en condicions normals d’explotació no seria necessària l’existència d’un reservori, el qual és necessari per a períodes d’aturada de la planta, que es preveuen d’una durada màxima de 4 setmanes, període per al qual el dipòsit de lixiviats té capacitat suficient per emmagatzemar els lixiviats.

h)El Comitè d’AAI de 2o d’abril de 2017, al punt “2. Expedient IPPC AAI 2/2008 Incompliment dels condicionants de l’Autorització Ambiental Integrada de l’àrea de gestió de residus de Milà“, va acordar que a la planta de tractament de Milà II s’haurà d’instal·lar una fase d’òsmosi, sigui en propietat o en règim de lloguer.

i)D’acord amb el projecte es realitzarà el bombeig constant al sistema de control i bombeig situat sota la cel·la III i al situat sota el dipòsit de lixiviats de forma immediata (amb inici el març de 2017). El bombeig anirà acompanyat d’un control analític i si la conductivitat és superior a 2.500 µS/cm les aigües es destinaran a la planta de tractament de lixiviats de Milà.

j)Segons el projecte s’executaran dos nous pous per al bombeig de les aigües subterrànies, que tendran una profunditat mínima de 15 m i un diàmetre mínim de 50 cm, i són el pz 10 (x:607.760, y:4.418.945) i el pz 11 (x:607.750, y:4.419.030).

k)Els pous de bombeig pz10 i pz11 disposaran de comptadors volumètrics per registrar el volum d’aigua subterrània extreta. El bombeig anirà acompanyat d’un control analític i si la conductivitat és superior a 2.500 µS/cm les aigües es destinaran a la planta de tractament de lixiviats de Milà i si són inferiors s’abocaran a llera pública. Els resultats d’aquest seguiment seran reportats trimestralment a l’òrgan ambiental.

l)S’instal·laran Divers (sondes de registre en continu) al pz6, pz7 i pz9 i es mesurarà el nivell piezomètric, temperatura i conductivitat.

m)Es realitzarà una campanya analítica intensiva de 6 mesos, s’avaluaran els resultats i s’entregarà l’informe de seguiment a l’òrgan ambiental.

n)Els nous pous de captació de biogàs de Milà II seran d’un diàmetre suficient per poder dur a terme el bombeig de lixiviats i actuaran com a punt de control, de manera que mensualment es registrarà el nivell al cos de l’abocador de Milà II.

o)Es realitzaran registres verticals de pH, temperatura i conductivitat als piezòmetres.

p)Es continuarà amb l’estudi hidrogeològic realitzat l’octubre de 2016, trimestralment es recopilaran les dades i es realitzarà un anàlisi que s’entregarà a l’òrgan ambiental, i es concretarà en un estudi hidrogeològic final que ha de definir mesures correctores concretes i, en el seu cas, infraestructures de captació d’aigües subterrànies contaminades.

q)El pla vigilància post clausura (annex 19), pel que fa a les aigües, indica que es seguirà el que determina l’AAI vigent, quan aquesta no incorpora tots els punts de control ni d’aigües subterrànies ni d’aigües superficials incorporats al pla de vigilància ambiental durant la fase d’execució ni els canvis determinats en aquest informe.”

4.2.2 Al·legacions

Cal indicar que d’acord amb l’ofici emès pel Servei de Residus no s’han rebut al·legacions.

5. Anàlisi tècnic de l’expedient 

5.1 Alternatives

El procés d'anàlisi i avaluació de les alternatives de disseny de la solució de segellat pel VRNPMII s'ha desenvolupat prenent en consideració els següents factors:

- Requeriments administratius

- Condicions climàtiques i hidrològiques

- Disponibilitat de materials

- Comportament a curt i llarg termini

- Sensibilitat ambiental de l'emplaçament

- Creixement vegetatiu potencial

- Possibles usos post-clausura

A l’Estudi d’Impacte Ambiental es presenten quatre alternatives de disseny del segellat:

- l’alternativa zero o de no execució del projecte no es considera una alternativa ambientalment viable atès que no es donaria compliment a la normativa i un abocador sense segellar suposa l’emissió contínua de contaminants.

- Alternativa A. Solució de segellat administrativa (segons l'establert en el Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus no perillosos de Menorca, d'ara endavant PDSGRNPM, i la AAI).

S’indica que no es presenta com la millor alternativa tècnicament possible atès que no disposa de barrera geològica artificial i la utilització de material filtrant tipus “Sablon” no es considera la millor opció com a capa de drenatge. A més de la gran quantitat de consum de recursos, material provinents de cantera.

- Alternativa B. Solució de coberta evapotranspirativa. No es considera adequada atès que no existeixen materials adequats a la zona i aquest s’haurien de dur de fora amb el consegüent impacte.

- Alternativa C. Solució de segellat amb barrera hidràulica i capa de drenatge. Aquesta alternativa combina barrera hidràulica i capa de drenatge. Aquesta solució és diferent per a la zona de talùs i la zona de plataforma superior. S’utilitzen materials geosintètics, geocomposts de drenatge, geomembrana de PEAD,...s’obté una adequada solució tècnica i eficient a llarg termini amb una minimització del consum de recursos naturals, i utilitza material existents.

Cal indicar que l’alternativa zero de no actuació, de no segellat malgrat no s’indiqui a l’EsIA és una alternativa inviable que no donaria compliment als requeriment legals, per la qual cosa s’ha d’executar el segellat de l’abocador.

5.2 Consideracions generals

En data 8 d’octubre de 2013 es dictà resolució per la Direcció General de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic en la qual s’indicava que, no es poden realitzar nous abocaments a l’abocador de Milà II. Per la qual cosa s’haurà de presentar per a la seva tramitació i autorització un projecte de segellat i clausura.

El projecte de segellat i clausura presentat ha sofert vàries modificacions la darrera versió és de març de 2017, l’estudi d’impacte ambiental també ha sofert diverses modificacions la darrera de març de 2017.

Cal destacar que l’Estudi d’Impacte Ambiental no entra a avaluar els impactes que genera actualment l’abocador del Milà II, el qual no s’explota però tampoc es troba segellat. Per exemple a l’Estudi d’Impacte Ambiental s’indica que s’ha constat l’existència de surgències de gasos però no s’avalua l’impacte actual d’aquestes substàncies ni s’estableixen mesures protectores ni correctores per tal de prevenir l’impacte durant la fase d’obres. Per que fa als lixiviats existent sota el vas de l’abocador, l’Estudi d’Impacte Ambiental ho anomena però no avalua l’impacte de l’alliberació dels mateixos al medi, igualment no s’avalua en profunditat les afeccions sobre les aigües superficials ni subterrànies. El que es realitza a l’Estudi d’Impacte Ambiental presentat és una avaluació de la millora que suposa el correcte segellat i la fase post-clausura.

El projecte de segellament i clausura de l’abocador pretén complir amb la normativa i resolucions vigents i millorar l’estat actual, sense segellar, en el qual es troba l’abocador.

El projecte de segellament (versió 4), ha anat donat resposta als diferents informes d’esmena de les administracions consultades dels anys 2016 i 2017, segons els darrers informes emesos per aquestes.

Al considerar-se que la clausura de l’abocador és un imperatiu legal i una necessitat urgent, a més d’una gran millora ambiental respecte a la situació actual es procedeix a avaluar el projecte a la fase de clausura i post-clausura, sense entrar a valorar la situació actual, la qual es considera que hauria d’haver estat avaluada i controlada per l’autorització ambiental integrada.

5.3 Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció

S’indica que els principals impactes es generaran a la fase d’obres de segellat i restauració ambiental, mentre que a la fase post clausura les actuacions a desenvolupar són el manteniment de la zona revegetada, i de les infraestructures de gestió de pluvials, lixiviats i de gasos i no s’esperen accions susceptibles de produir impactes a aquesta fase.

a) Sòl i subsòl

La correcte gestió dels lixiviats suposarà una millora de la situació actual, disminuint la possible contaminació del subsòl.

El segellament i posterior restauració suposa una millora respecte de la situació actual.

La Directiva 1999/31/CE a l’annex I apartat 3.4 estableix que si l’autoritat competent, considera que la prevenció de formació de lixiviats és necessària, podrà prescriure una impermeabilització superficial i estableix unes recomanacions entre les quals destaca que la cobertura superior de terra ha de ser >1m.

Per que fa a la prevenció dels impactes a la fase de segellat i post-clausura, cal estar a l’indicat per el factor hidrològic.

b) Emissions

El moviment de terres i residus durant la fase d’obres pot generar emissions de pols, olors, aquest impacte es considera moderat i compatible atès que finalitzarà un cop ho facin les obres.

La correcta gestió dels gasos de l’abocador a la fase de segellat generarà una millora atès que evitarà l’emissió de gasos, olors, pols a l’atmosfera.

La revegetació també contribuirà a l’estabilització de la coberta superior i la disminució de pols i partícules.

Respecte al renou aquest es produirà durant la fase d’obra i desapareixerà un cop acabin les mateixes, per la qual cosa es considera compatible.

Actualment, d’acord amb l’annex 6 de desgasificació, existeixen 22 pous que evacuen els gasos directament a l’atmosfera.

Cal esmentar que els principals gasos que s’emeten a l’atmosfera CO2 i metà, són els principals gasos d’efecte hivernacle, per la qual cosa la correcta gestió dels mateixos suposarà una gran millora ambiental, a més poden ser una font d’energia si es realitza la recuperació energètica dels mateixos.

Cal indicar que segons les inspeccions realitzades l’estiu del 2016, s’observa que l’abocador es troba en combustió interna. Per la qual cosa s’hauran d’establir les mesures preventives durant la fase de segellat i post clausura.

c) Hidrologia

Durant la fase d’obra la possible afecció sobre les aigües superficials es pot produir per un vessament de substàncies.

S’indica que el projecte de segellat té un efecte positiu sobre les aigües tan subterrànies com superficials atès que aquesta actuació minimitza l’entrada en contacte de l’aigua de pluja amb els residus amb la possible generació de lixiviats i a més les xarxes de drenatge i pluvials que s’executen provoca una millora respecte a la situació actual.

Cal indicar que durant més d’un any s’han duit a terme reunions amb els diferents Serveis del Govern Balear per tal de determinar quina era la millor solució de segellament per tal de disminuir al màxim els possibles impactes.

Pel que fa a la xarxa de pluvials amb destí a la bassa de pluvials cal indicar que només hi ha d’haver un punt d’abocament de la bassa al torrent, d’acord amb l’informe del Servei d’Estudis i Planificació (SEiP)En aquest punt d’abocament s’haurà de dur a terme el control del volum abocat a torrent, mesurat amb comptador o estimat, i s’hauran de realitzar analítiques dels paràmetres que determina l’AAI per a les aigües superficials.

D’acord amb l’informe del SEiP segons els darrers controls de les aigües de la bassa de pluvials, aquestes presenten contaminació, per la qual cosa s’hauran d’establir unes mesures addicionals.

Cal indicar que el projecte indica expressament que en cap cas a la zona 2 es mesclaran aigües netes amb lixiviats, ni s’aportarà cap nou cabal. Per tal de prevenir incidents es considera necessari establir com a condicionant que si per cas extraordinari es produís la mescla de les aigües aquestes seran gestionades com a lixiviats, no es poden destinar en cap cas a la bassa de pluvials.

Cal indicar que el projecte inicial preveia una bassa de decantació la qual a la darrera versió del projecte i a l’Estudi d’Impacte Ambiental s’ha eliminat però no així al pressupost, per la qual cosa s’haurà d’eliminar.

Respecte al lixiviats durant la fase de segellat i post-clausura que genera l’abocador de Milà II es realitza tota la xarxa de drenatge de lixiviats per evitar que aquests siguin abocats al medi, igualment s’indica que la capacitat de la depuradora és tres vegades superior a la producció màxima estimada de lixiviats, i el nou dipòsit de lixiviats té una capacitat superior al volum necessari per emmagatzemar els lixiviats generats en quatre setmanes.

Es considera necessari remarcar que tal com s’indica a l’Estudi d’Impacte Ambiental actualment existeixen indicis de circulació subsuperficial de lixiviat, segons els traçat perimetral al cos de l’abocador, per la qual cosa, si escau, s’hauran de prendre totes les mesures correctores necessàries per tal de prevenir o corregir la contaminació produïda al medi.

Les actuacions de segellat, impermeabilització, xarxa de lixiviats, xarxa de pluvials que s’executaran a la fase de segellat i el posterior control a la fase post-clausura, suposarà una millora respecte la situació actual.

d) Flora

L’impacte sobre la flora a la fase de construcció es considera compatible i moderat, atès que vendrà provocat per l’emissió de pols i partícules, mentre que a la fase de post-clausura l’impacte es considera positiu el fet de que es realitzi una revegetació de l’abocador.

Es preveu que amb la revegetació i al cap dels anys la zona, actualment degradada, s’integri completament amb el paisatge. La revegetació es realitzarà amb espècies herbàcies autòctones.

e) Fauna

Els principals impactes es produiran durant la fase de construcció, a destacar la possible afecció sobre les aus provocades pels renous, emissions de partícules, el trànsit de persones i maquinària, el moviment de terres,... però no es preveu que aquest sigui molt superior al que es duia a terme a la fase d’explotació

Durant la fase de post clausura s’indica que l’impacte sobre la fauna pot resultar positiu atès que es tracta d’una millora ambiental i el fet de restaurar la zona amb vegetació autòctona, i la millora de l’hàbitat és un impacte positiu per la fauna de la zona.

f) Àrees protegides LIC/ZEPA ES0000235 “de s’Albufera de sa Mola”

Al tractar-se d’una àrea antropitzada des de fa dècades a la superfície del projecte no s’observen hàbitat d’interès comunitari, però al nord-est de la zona d’actuació es localitza l’hàbitat 5330 matollars termomediterranis i al sud i a l’oesta l’hàbitat 9320 boscos d’Olea i Ceratonia.

Les obres de clausura de l’abocador disminueixen les afeccions que pogués generar en els seu dia l’explotació del mateix, atès que es realitza la recollida de lixiviats, s’impermeabilitza els residus, control de l’emissió de gasos,....

El projecte preveu la revegetació de la zona amb espècies de l’illa.

Es presenten les mesures correctores i el PVA que s’inclou a l’Estudi d’Impacte Ambiental.

Es considera que el segellament i post-clausura de l’abocador durà implícit una millora dels hàbitats de la zona, al existir un major control dels possibles impactes.

Igualment cal tenir en compte l’afecció de la fuita de lixiviats pugui generar sobre el llit del torrent i les espècies associades.

g) Residus

L’actuació en sí no genera gran nombre de residus i s’indica que els que es produiran es gestionen correctament.

Cal indicar que es realitza un moviment d’uns 43.400m³ de residus dels Milà II que es depositaran a la fase I de l’ampliació del milà II, per tal de reperfilar i preparar el Milà II per al segellament.

Es reutilitzen com a capes de segellat material excedent de les obres d’ampliació del Milà II, per la qual cosa es reutilitzen residus que es destinarien a pedreres o a altres finalitats.

Els residus generats a la fase d’obres es gestionaran a través de gestors autoritzats si escau.

h) Paisatge

S’indica que l’impacte sobre el paisatge es positiu atès que es tracta d’una millora. El segellament i posterior revegetació de la zona donarà lloc a la integració paisatgística d’una zona actualment molt degradada.

i) Patrimoni

No es preveu un impacte sobre el patrimoni atès que no s’observa cap bé d’interès cultural a la zona.

j) Població

Durant la fase de construcció l’impacte es pot considerar negatiu però temporal i reversible per les molèsties que puguin ocasionar als visitants de la zona. La valoració de l’acceptació social de la millora de la infraestructura es considera com a positiva.

5.4Estudi d’incidència paisatgística

Per tal de dur a terme l’estudi s’ha realitzat una representació de la conca visual des d’on es visible l’abocador. Es realitza un estudi detallat de la qualitat paisatgística i la fragilitat visual.

Cal destacar que des del nord de la parcel·la el segellat no es visible però si que ho és cap a l’est i sud, però aquesta visibilitat és baixa per la distància (Maó a uns 2.5km en línia recta)

Per la qual cosa es considera que el segellament, la revegetació i la restauració ambiental de l’abocador Milà II serà una millora del paisatge general de la zona i augmentarà la integració paisatgística amb l’entorn.

5.5Mesures preventives i correctores

Es defineixen una sèrie de mesures de caràcter general a realitzar durant la fase d’obres, destacant:

- el manteniment de la maquinària es realitzarà a tallers especialitzats o sobre material impermeable.

- realització de la hidrosembra amb espècies autòctones

- inspecció visual per a detectar la presència d’espècies protegides i desplaçar-les a llocs sense afecció.

- correcta gestió dels residus a totes les fases.

- es detallen mesures en situació d’emergència com pot ser un incendi, un abocament, una fuita,...cal indicar que aquests abocaments no fan referència a l’abocament de lixiviats al medi.

- Es parla del RD 68/2003 d’atmosferes explosives i cal indicar que és el RD 681/2003, i s’estableixen les mesures descrites en aquest RD.

- Respecte a les mesures sobre l’atmosfera cal indicar que es va referència a l’estudi de seguretat i salut i es detalla en procediment a seguir en cas d’incendi en establiments industrial.

Durant la fase d’obra no es fa cap referència a les mesures de control de lixiviats, gasos, escorrentia, que sí que es recullen al pla de vigilància ambiental.

Respecte a les mesures durant la fase de post clausura cal indicar que:

- Sobre la coberta vegetal es realitzaran re-sembres i plantacions de reparació a les zones on no hagi prosperat la revegetació.

- Es realitzarà una restauració i/o regularització de les superfícies deteriorades per l’erosió i l’assentament de la massa de residus.

- Es realitzarà un manteniment dels vials interiors, per tal que siguin transitables.

- Es realitzarà un manteniment de la xarxa de drenatge superficial i de la bassa de pluvials.

- Es realitzarà un manteniment trianual dels piezòmetres

- manteniment de les instal·lacions de captació i emmagatzematge de lixiviats (neteja i reposició de la xarxa i dels equips de bombeig, cada sis anys neteja de sediments i reparacions de la bassa)

- manteniment del tancament perimetral

- manteniment del sistema de desgasificació amb la realització d’inspeccions periòdiques, detecció de fuites, detecció d’anomalies, inspecció del sistema de captació,...)

5.6 Seguiment ambiental:

Es presenta dins l’Estudi d’Impacte Ambiental un Programa de Vigilància Ambiental (PVA) en dues fases diferenciades, la fase d’obres i la fase post-clausura. El PVA també s’adjunta com a annex 10 del projecte v4.

Cal indicar que es fa referència a que el PVA es un requisit del Reial Decret i de l’AAI, però no indica res de la normativa d’avaluacions ambientals, la llei 21/2013 i la Llei 12/2016 d’avaluació ambiental a les IB. Només fa una referència al Ral Decret 1131/1988 ja derogat.

D’acord amb l’article 35 de la Llei 21/2013, el PVA és un dels documents que ha de constar com a mínim a l’Estudi d’Impacte Ambiental.

En el PVA es recull la periodicitat les mesures correctores, preventives en la fase d’obres de segellat i a la fase post-clausura.

-PVA durant la fase d’obres

S’indica que l'entitat a càrrec de la realització del PVA, com a integrant de la direcció facultativa, és la responsable darrera del compliment de PVA, es detalla la missió del responsable de medi ambient de la instal·lació i de les subcontractes, però no s’especifica qui és aquesta entitat, ni qui és el responsable de medi ambient.

Es realitza una descripció de la vigilància general a la fase d’obres; com pot ser el manteniment de maquinària que es realitzarà damunt solera impermeable i es disposarà dels resguards dels gestors autoritzats, control d’emissió de pols i renous, control del correcte estat dels talussos, de les obres de drenatge,...

Cal destacar les dades de control següents:

-Meteorològics diàriament; precipitació, evaporació, humitat, temperatura,...

-Es disposarà de les dades del balanç hidrològic de l’abocador, anualment.

-Control de la qualitat de l’aire:

+Mensualment es realitzarà un control i medició als disset pous de mostreig, de CH4, CO2, H2S,H2, CO, NOx, SO2, caudal de gasos i opacitat, mitjançant analitzador portàtil de gasos.

Falta afegir O2 i tots els pous.

+Els treballadors que realitzin perforació, excavació i moviments de terres duran un mediador de gasos o explosímetre, per a comprovar que les concentracions de CH4 no superen el 5%.

+S’instal·laran senyals de risc a tots els pous.

+S’indica que es realitzarà una campanya de mostreig d’immissió, però no s’indica quan, aquesta campanya inclourà les àrees interiors de l’abocador i també un punt entre el Milà i Maó, els paràmetres a controlar seran: NH3, H2S, COVs, sòlids sedimentables, sòlids en suspensió i PM10, s’indica que els valors de la campanya hauran d’estar en conformitat amb els límits que exigeix la normativa.

Els resultats d’aquesta campanya s’hauran d’enviar a l’òrgan ambiental competent, es considera que duran el temps que durin les obres s’hauran de realitzar un mínim de dues campanyes de mostreig d’immissions.

+Tal com s’indica a l’Estudi d’Impacte Ambiental i annex, durant  aquesta fase es durà a terme l’estudi de gasos per tal d’establir el projecte de desgasificació, el qual haurà de ser avaluat per l’òrgan competent.

+No es detallen mesures preventives a dur a terme a la fase d’obres per a l’emissió difusa de gasos,  llevat de les establertes a l’estudi de seguretat i salut i al Reial Decret d’atmosferes explosives. Per la qual cosa es considera necessari establir-les.

-Control de la qualitat de les aigües superficials:

Inspeccions visuals aigües avall de l’abocador per a detectar la presència de terbolesa, olis, greixos, elements flotants i depòsit en el fons del torrent. No s’indica ni quan ni cada quan.

El PVA inclourà els controls analítics que es duen a terme durant la fase d’explotació, que són a quatre punts (dos aigües a dalt i dos aigües avall) i a més s’afegeixen tres llocs més (basses de Sa Mesquida, punt d’abocament de la bassa de pluvials i en el torrent de Binissarmenya) i durant la fase d’obres s’afegeixen tres punt més, en aquest darrers punt la freqüència de control és mensual mentre que a la resta trimestral.

Es considera que durant la fase d’obres aquestes inspeccions s’han d’incrementar, passant a mensual. Si s’observen valors alterats s’haurà de posar en coneixement de l’òrgan ambiental per tal de determinar les accions a seguir.

Els 10 punts de control s’hauran de grafiar a un plànol individual de seguiment de l’estat de les aigües superficials.

Al PVA falta afegir a la taula 23 la periodicitat de control dels punts basses de Sa Mesquida, punt d’abocament de la bassa de pluvials i en el torrent de Binissarmenya.

No coincideiexen el paràmetres a controlar del PVA de l’Estudi d’Impacte Ambiental i els de l’annex 10 del projecte, això s’haurà de corregir i agafar els de l’annex 10, que és més complet i afegir, DBO, DQO, nitrats, nitrits, amoni, 

-Control de les aigües subterrànies

Trimestralment es realitzarà el control de les aigües a 11 pous, a la cel·la III, a la cel·la E i a la bassa de lixiviats. El control es realitzarà de:

Nivel freático ] Cu ]  Fluoruros ] pH ] Zn ] Cianuro ] Temperatura ] Cd ] Nitritos ] Conductividad ] Hg ] Nitratos ] DQO ] B ] Índice de Fenoles ]Na ] Benceno ] K ] Pb ] AOX  Mg ] P ] Ftalatos ] Casa ] As ] Plastificantes ] Ba ] Sb ] Aceites y grasas ] Cr ] Se ] DBO5 ] Cr VI ] Sulfatos ] Mo ] Mn ] Sulfuros ] Co ] Fe ] Carbonatos / bicarbonatos ] Análisis microbiológico (coliformes totales y fecales) ] Ni ] Cloruros

Al PVA falta afegir TOC i amoni.

Es considera que si les obres duren 13 mesos el control d’aquests paràmetres s’haurà de fer bimensual.

A l’annex III del RD 1481/2001 s’indica que s’haurà de determinar un nivell d’intervenció tenint en compte les formacions hidrogeològiques específiques del lloc on està situat l’abocador i la qualitat de les aigües subterrànies, El nivell d’intervenció s’haurà d’establir en l’autorització sempre que sigui possible.

-Control de lixiviats

Es realitza un control mensual a tres punts a la cel·la III, a la cel·la E i a la bassa de lixiviats.

A més s’indica que el volum de lixiviats es controla i registra en continu a peu de l’abocador.

Durant la fase d’obres els controls de lixiviats seran mensuals, i a més falta afegir DBO5.

No s’especifica si es realitzarà un control o no dels lixiviats present al vas de l’abocador, es considera necessari establir aquest control.

-Control de la topografia i assentament

Es durà a terme mensualment a 19 punts on es realitzarà una inspecció visual i es controlarà el comportament d’assentament del nivell del vas i l’estructura i composició.

Informes a la fase d’obres

S’indica que les analítiques i el informes un cop finalitzada l’obra s’enviaran a l’òrgan ambiental, a més dels informes ordinaris que es realitzaran mensualment, l’informe final quan s’acabi l’obra i els informes especials sempre que es detecti qualque anomalia i afecció al medi.

Durant la fase d’obra es comptarà amb una assessoria ambiental qualificada que serà l’encarregada d’executar el PVA, la qual haurà de disposar de l’acreditació ENAC baix la Norma ISO /IEC 17020 d’inspecció ambiental.

S’hauran de grafiar a plànols individuals els punts de control, per fer-ho més entenedor i s’haurà de comunicar immediatament a l’òrgan ambiental quan es produeixi una superació de qualsevol llindar establert i prendre les mesures pertinents.

-PVA durant la fase post-clausura

El PVA post-clausura tendrà una durada mínima de 30 anys i el responsable del mateix serà l’entitat explotadora, que donarà compliment a l’annex III de la RD 1481/2001 i a la autorització ambiental integrada AAI 02/2008, adaptada el gener de 2016 i a les posteriors adaptacions si escau.

Anualment es realitzarà una inspecció interna i una altra externa, en la qual s'avaluarà el seguiment de tots els punts de vigilància de la postclausura, així com del manteniment de postclausura, emetent-se un informe on s'avaluïn i s'indiquin qualsevol anomalia en l'execució de la vigilància i el manteniment.

A l’annex 10 del projecte no es detalla el PVA post clausura.

-Dades meteorològiques

Es realitzarà un control diari del volum de precipitació i de l'evaporació. Així mateix, es registraran les mitjanes mensuals del volum de precipitació, de la temperatura, de l'evaporació i de la humitat.

-Control d’aigües

Els punts de mostreig seran el mateixos que a la fase d’obres.

Controls	Paràmetres	Fase Postclausura
Aigües subterrànies	Composició Zona saturada	Semestral
	Nivell freàtic	Semestral
	Composició	Cada 5 anys
Lixiviats i aigües pluvials del vas	Volum/composició	Semestral
Superficials	Volum i composició	Semestral
Lixiviats tractats vessaments al clavegueram	Volum i composició	Semestral
Lixiviats del dren de seguretat (cel·la E)	Volum i composició	Semestral
Aigües subterrànies sota la cel·la E	Volum i composició	Semestral
Lixiviats del punt de bombeig de la cel·la III (dels residus sota la nova impermeabilització)	Volum i composició	Semestral
Lixiviats de la cel·la III (dels residus sota la nova impermeabilització)	Volum/composició	Semestral
Aigües subterrànies al punt de control sota la cel·la III	Volum i composició	Semestral
Aigües subterrànies al punt de control sota el dipòsit de lixiviats	Volum i composició	Semestral

-Control de lixiviats

Els punts de mostreig són els mateixos que a la fase d’obres, als 14 punts i la freqüència serà semestral, els paràmetres seran:

+Lixiviats tractats: Volumen, pH, DBO5, DQO, sòlids en suspensió, Pt, Nt, NKT, sulfurs, formaldehids, cianurs, diòxid de sofre, Cr-VI, Cr, As, Pb, Cu, Ba, Cd, Se, Ag, Zn, Ni, olis i greixos, detergents no biodegradables

+Lixiviats del vas: pH, conductivitat, DQO, DBO5, Na, K, Mg, Ca, Ba, Cr, Cr VI, Mn, Fe, Ni, Cu, Zn, Cd, Hg, B, Al, Pb, P, As, Sb, Se, sulfurs, sulfats, carbonats/bicarbonats, clorurs, fluorurs, cianurs, nitrits, nitrats, índex de fenols, benzé, olis i greixos, etilbenzè, m.p-silé, O-silé, tolué, BTEX, c3-c4 alquibencenos, hidrocarburs C11- C35; C4-C10

-Control aigües subterrànies

Es realitzarà semestralment als mateixos punts que durant les obres i els paràmetres són:

Zona saturada: nivell, pH, conductivitat, TOC, Na, K, Ca, Ba, Cr, Cr VI, Mo, Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn, Cd, Hg, B, Al, Pb, As, Sb, Se, sulfurs, sulfats, carbonats/bicarbonats, clorurs, fluorurs, cianurs, nitrits, nitrats, índex de fenols, benzè, AOX, Ftalats, plastificants, olis i greixos, anàlisis microbiológic.

Zona no saturada (sòls): pH, conductivitat, contingut en argila, matèria orgànica, CIC, Ba, Sn, Cr, Mo, Co, Ni, Cu, Zn, Hg, Pb, As i PCBs.

Es considera necessari controlar a la zona saturada NH4, . DB0 y DQO

-Control aigües superficials

Pareix que existeix una contradicció atès que s’indica que els punts de control seran els quatre establerts a l’AAI i posteriorment s’indica que els punts de mostreig seran els recollit a la fase d’obres.

Per la qual cosa cal indicar que el mostreig semestral es realitzarà a 7 punts de control, els 4 de l’AAI i els tres determinats pel Servei d’EiP (basses de Sa Mesquida, Punt d’abocament bassa de pluvials i Torrent de Binissemanya).

Es considera necessari controlar a més els paràmetres NH4, . DB0 y DQO

-Emissió de gasos

Amb periodicitat màxima semestral  la mediació de CH4, CO2, O2, H2S, H2, COT, CO, caudal, pressió atmosfèrica, humitat i temperatura i  també se comprovarà l’eficiència del sistema de extracció de gasos, en els diferents pous de la xarxa desgasificació i en un punt anterior a l’entorxa.

Un cop elaborat l’estudi de desgasificació, s’hauran d’incorporar el seguiment establert al mateix i altres que determini l’òrgan competent en matèria de contaminació atmosfèrica i altres.

-Control dels assentaments

Es realitzarà un control topogràfic de moviments horitzontals, seients i subsidències mitjançant una xarxa de punts de control. La freqüència d'aquests controls serà semestral.

-Punts de control de les unitats de geosintètics

El primer control es realitzarà als 2 anys després de la instal·lació. El segon i últim control es realitzarà als 5 anys després de la instal·lació.

Amb l'objectiu de garantir la integritat de les capes de segellat enfront d'una possible combustió interna de la massa de residu, serà duran a terme controls sobre la seqüència de geosintéticos de segellat de l'abocador, especialment el revestiment artificial impermeable (PEAD).

A la plataforma superior es mostrejarà un punt per hectàrea amb una distribució homogènia En aquests punts es retiraran de forma segura les terres de clausura per sobre de la geomembrana de PEAD per poder així realitzar una inspecció i presa de mostres dels geosintétic.

A les zones d'unió dels pous de desgasificació amb la geomembrana de PEAD (botes) es realitzarà un control de continuïtat de la soldadura mitjançant spark-test. Complementàriament, es realitzarà un control de la no emissió de gas a través de potencials defectes o danys en la unió mitjançant equip de mesurament de metà d'alta sensibilitat.

5.7 Pressupost

El pressupost total del projecte és de 4.055.459,05€, s’estima un pressupost d’execució del PVA de 111.091,35€, però no es detalla si està calculat per al manteniment del PVA a la fase-post clausura, la revegetació i restauració ambiental 43.699€.

En el pressupost apareixen partides que no s’han d’executar com és la bassa provisional de decantació.

L’article 29.2 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost de 2016 d’avaluacions ambientals a les Illes Balears indica que en les avaluacions d’impacte ambiental, el promotor està obligat a contractar una auditoria ambiental que acrediti que es compleix la DIA quan el pressupost del projecte superi la quantia d’un milió d’euros o quan així ho acordi justificadament l’òrgan ambiental.

5.8Altres consideracions

En el PVA no s’inclou la vigilància de la revegetació ni del manteniment de la coberta de sol, semestralment s’haurà de realitzar una inspecció visual de l’estat de la revegatció i de la coberta de terra superior, per determinar si les mesures han estat adequades o no.

Per a la protecció de les aigües subterrànies s’haurà de determinar el nivell d’intervenció tenint en compte les formacions hidrogeològiques i la qualitat de les aigües subterrànies.

6. Conclusions

Per tot l’anterior, es proposa formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte “Segellat i restauració ambiental de l’abocador de residus no perillosos del Milà II” en el terme municipal de Maó promogut pel Consorci de residus urbans i energia de Menorca, projecte versió IA130074v4 de març 2017 i l’estudi d’impacte ambiental modificat de març de 2017, atès que es considera una millora de la situació actual i al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin les mesures incloses en l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants següents:

-S’haurà d’establir el control a realitzar per tal de determinar si els lixiviats que es troben baix l’abocador s’han alliberat, s’alliberen o no al medi. El qual s’haurà d’incorporar al PVA.

Es considera necessari realitza una inspecció visual cada 15 dies durant la fase d’obres a més d’altres control que s’hauran d’establir.

-S’haurà de disposar d’un pla d’emergència i d’actuació en cas d’abocament de lixiviats al medi (amb la corresponent avaluació de les repercussions sobre la flora i fauna), el qual s’haurà d’incorporar al PVA.

-En el cas que hi hagués vessament de lixiviats als torrents i que aquests arribassin aigües avall a la zona on hi ha les poblacions de l'espècie catalogada (Vicia bifoliolata), s'haurà de realitzar dins el marc del pla de Recuperació de l'Espècie un seguiment de l'estat de les seves  poblacions i, a més, s'haurà d'enviar informe al Servei de Protecció d'Espècies de la DG de Biodiversitat per a la seva avaluació. En aquest informe s'especificarà si el vessament ha alterat les poblacions i les mesures correctores proposades.

-Si per una causa sobrevenguda es produeix la mescla d’aigües netes i lixiviats, aquesta mescla haurà de ser gestionada com a lixiviats i en cap cas es podrà destinar a la bassa de pluvials.

-En el Pla de vigilància ambiental a la fase d’obres:

+S’hauran d’afegir paràmetres de control de la qualitat de l’O2.

+La campanya de mostreig d’immissió es realitzarà dues vegades, i els resultats es presentaran a l’òrgan competent per tant de determinar les mesures protectores necessàries.

+Les inspeccions visuals aigües avall es realitzaran cada 15 dies.

+Els controls analítics de les aigües superficials es realitzaran a tos els punts de manera mensual. Els quals s’hauran de grafiar a un plànol individual.

+El PVA de l’EsIA s’haurà de completar amb el paràmetres que apareixen a l’annex 10 i a més afegir DBO, DQO, nitrats, nitrits, amoni en aigües superficials.

+El control de les aigües subterrànies es realitzarà bimensualment.

+Tal com s’estableix a l’annex III del RD 1481/2001 a la Direcció General de Recursos Hídrics s’haurà de determinar el nivell d’intervenció tenint en compte les formacions hidrogeològiques específiques del lloc i la qualitat de les aigües. Aquests nivells s’hauran d’incorporar al pla de vigilància i es considera necessari afegir-ho a l’AAI.

+Durant la fase de segellat i mentre no es redacti l’estudi de desgasificació, s’hauran d’establir totes les mesures necessàries, a part de les establertes per la seguretat dels treballadors en atmosferes explosives, per tal de realitzar un seguiment de les surgències de gas observades a l’abocador, aquest s’haurà de dur a terme com a màxim cada 15 dies.

+Un cop redactat l’estudi de desgasificació, aquest haurà de ser presentat a l’administració ambiental competent en contaminació atmosfèrica per a la seva avaluació, la qual determinarà si s’ha de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb la normativa, atès que no s’avalua en aquesta declaració d’impacte ambiental.

S’haurà d’establir un seguiment del projecte de desgasificació que estableixi els gasos a controlar, el període, els límits,...

El seguiment que es determini s’haurà d’incorporar al PVA post-clausura.

El gas s’haurà d’aprofitar sempre i quan no es demostri un rendiment molt baix.

+La cobertura superior de terra (inclòs terra vegetal) haurà de ser d’1m per tal d’afavorir la revegetació i donar compliment a la Directiva 1999/31/CE.

+En el PVA de la fase post-clausura:

-Els controls de les aigües subterrànies, superficials, lixiviats s’hauran de dur a terme als mateixos punts que a la fase d’obres.

-Es realitzarà una inspecció visual trimestral per tal de determinar la presència de lixiviats al medi.

-Semestralment s’haurà de realitzar una inspecció visual de l’estat de la revegetació i de la coberta de terra superior els primers 5 anys, per tal de reposar els individus morts o en mal estat.

-El reg, en la mesura del possible, s’haurà de realitzar amb aigua de la bassa de pluvials.

+El PVA post clausura serà de com a mínim 30 anys, tres anys abans de que aquest període s’exhaureixi, l’òrgan ambiental, atès els resultats del seguiment determinarà si s’ha d’ampliar o no dit termini.

+S’haurà d’establir i redactar el procediment a seguir en cas d’emergència o  anormal funcionament.

+S’haurà de contractar una auditoria ambiental independent per tal de determinar que es compleix la declaració d’impacte ambiental, a més es considera que haurà de controlar la correcta execució del PVA, i altres mesures d’actuació i/o control segons els resultats obtinguts.

+D’acord amb l’informe del Servei d’Estudis i Planificació:

a)El control als tres nous punts d’aigües superficials: torrent de Binissarmenya (x: 607.836, y: 4.418.876), basses sa Mesquida (x: 609.301, y: 4.419.400) i punt d’abocament de la bassa de pluvials (x: 607.827, y: 4.418.906), consistirà en un control analític trimestral a la fase d’explotació i semestral a la fase de clausura. Els paràmetres a analitzar seran els que determina l’AAI per a les aigües superficials. Al punt d’abocament del torrent de Binissarmenya i al punt d’abocament de la bassa de pluvials s’haurà de dur a terme el control del volum abocat a torrent, mesurat amb comptador o estimat. Aquests tres punts de control s’hauran d’incorporar a l’AAI.

b)Donat que les analítiques de control de les aigües pluvials de la bassa de pluvials presenten contaminació s’ha de buidar la bassa de pluvials (mai en època de perill d’incendis), tractar les aigües com a lixiviats i fer la neteja de la bassa, destinant els fangs a gestor autoritzat, per procedir de nou a l’ompliment amb aigües pluvials netes.

c)Dels quatre punts de control de les aigües superficials que incorpora el pla de vigilància ambiental (annex 10) del projecte ja es va proposar la seva modificació a l’AAI a través de l’informe del Servei d’Estudis i Planificació de 25 d’octubre de 2016 sobre el control documental del primer i segon trimestre de 2016, per tant, caldrà realitzar el control al nous punts, que s’hauran de modificar a l’AAI, que són:

Punt núm.	Coordenades  UTM (x,y)
1 (nord)	608.060/4.420.010
2 (oest):	607.434/4.418.978
3 (sud):	607.770/4.418.940
4 (més al sud):	607.833/4.418.716

En cas que a les coordenades del punts de control no sigui possible realitzar el mostreig, el titular sol·licitarà la modificació dels punts de control i en proposarà nous punts.

a)S’ha de realitzar també el bombeig constant de les aigües subterrànies sota la cel·la E de forma immediata. El bombeig anirà acompanyat d’un control analític i si la conductivitat és superior a 2.500 µS/cm les aigües es destinaran a la planta de tractament de lixiviats de Milà.

b)L’analítica mínima per determinar el destí de les aigües subterrànies bombejades de sota la cel·la III, dipòsit de lixiviats i cel·la E haurà de ser trimestral i s’haurà d’actuar segons el resultat fins a la propera analítica.

c)En el cas que les aigües subterrànies s’hagin de destinar a la planta de tractament, s’haurà de comptar amb sistemes complementaris d’emmagatzematge, per evitar desbordaments de la bassa de lixiviats, si és necessari una aturada d’aquesta.

d)S’ha de disposar de comptadors volumètrics per registrar el volum d’aigua subterrània bombejada de sota la cel·la III, dipòsit de lixiviats i cel·la E i el resultats d’aquests punts de controls i bombeig s’han de trametre trimestralment a l’òrgan ambiental.

e)Si la conductivitat és inferior a 2.500 µS/cm les aigües subterrànies bombejades de sota la cel·la III, dipòsit de lixiviats i cel·la E i del pz10 i pz11 s’abocaran a llera pública al punt d’abocament del torrent de Binissarmenya. Així, només hi ha d’haver un únic punt d’abocament al torrent.

f)El volum de lixiviats resultat del bombeig a través dels pous de biogàs i la mesura del nivell de lixiviats al cos de l’abocador es trametrà trimestralment a l’òrgan ambiental. Els lixiviats extrets s’hauran de tractar a la depuradora de Milà. S’haurà de comptar amb sistemes complementaris d’emmagatzematge, per evitar desbordaments de la bassa de lixiviats, en el cas d’aturada de la planta.

g)El pla vigilància post clausura (annex 19) ha de dur a terme el control dels onze piezòmetres (llevat dels que quedin segellats per l’avenç de l’explotació) així com de tots els punts de control d’aigües subterrànies (sota cel·la III, dipòsit de lixiviats i cel·la E) i dels set punts de control de les aigües superficials (els de les coordenades corregides indicats a la condició 3, així com dels tres nous punts indicats a la condició 1).

-D’acord amb l’informe d’aigües superficials:

+S’ha de sol·licitar a la Direcció General de Recursos Hídrics la corresponent autorització del projecte del desviament del torrent de Binissarmenya.

+El projecte de desviament del torrent de Binissarmenya ha de preveure el mateix tipus de canalització (secció trapezoïdal de 4m de base, 1m d’altura i talussos 1H:2V) pel tram que s’inicia aigües amunt de la canonada de 1200mm de diàmetre, fins que connecti amb la llera de secció oberta aigües avall de les basses.

+El projecte de desviament del torrent ha de justificar que la secció i el pendent és suficient per a vehicular tot el cabal previst per un període de retorn de 500 anys

+A més cal indicar que les obres que afectin a domini públic hidràulic, zona de servitud o zona de policia han de comptar amb el corresponent autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics.

+D’acord amb l’informe del Servei de Planificació el pendent de les parets del canal perimetral ha de ser prou suau o rugós que permeti la sortida de fauna o bé s’instal·lin cada 40 o 50m rampes addicionals de formigó rugós per permeti la sortida de rèptils, amfibis i petits mamífers

Es recomana, d’acord amb l’informe d’aigües superficials, desviar el torrent de Binissarmenya per la part exterior de manera que torni a ser una llera oberta. Cal indicar que si durant el transcurs del temps s’observa que el projecte de desviament no ha estat suficient o genera problemes a la llera la recomanació anterior es convertirà en condicionant, en la corresponent autorització administrativa.

Es recomana sol·licitar informe a la Direcció General d’Emergències.

Es recorda que s’haurà d’obtenir informe favorable del Servei de Gestió Forestal.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències de gestió, de seguiment, de control, territorials, sancionadores de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització."

     

Palma, 31 de maig de 2017

El presidente de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias