BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L’auge de les proves esportives a espais de la Xarxa Natura 2000, cada vegada més nombroses i amb més participants, ha generat un nou escenari de pressions i impactes als espais naturals, que en molts casos són especialment sensibles i fràgils i pateixen els efectes acumulatius de les activitats antròpiques sobre l’entorn. Per aquest motiu, a fi que la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat pugui valorar l’afecció que aquestes proves poden provocar en el medi, és imprescindible disposar d’uns criteris tècnics coherents amb la protecció dels hàbitats que redundin en la millora de la informació per als promotors, que han de facilitar les dades necessàries per a una avaluació correcta.

El fet que els promotors comencin l’avaluació ambiental quan falten pocs dies per a l’activitat dificulta tant l’avaluació ambiental com l’emissió dels informes tècnics en el termini disponible, atès que la major part de les vegades la informació aportada és insuficient.

L’experiència dels darrers anys en la recepció de documentació i l’emissió d’informes de la Direcció General confirma que habitualment s’adverteixen circumstàncies especials que fan que aquestes activitats afectin considerablement els espais de la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa és necessari ampliar la informació de les activitats que s’hi volen dur a terme i definir un gran nombre de mesures preventives i correctores per minimitzar els impactes previstos, sense perjudici de la Circular del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 4 de novembre de 2015 sobre la tramitació de les avaluacions ambientals (BOIB 172, de 21 de novembre), que en el punt 1 de l’annex estableix que no es preveu que les activitats esportives per camins (ciclisme i atletisme) puguin tenir una afecció apreciable directament o indirectament als espais de la Xarxa Natura 2000, tret que s’adverteixin circumstancies especials.

La Direcció General disposa de documentació tècnica que evidencia els impactes que aquestes pràctiques poden provocar en el medi i defineix les mesures preventives adequades. Alhora, també hi ha publicats treballs de referència per a la valoració i la prevenció d’impactes en espais protegits, entre els quals la Guía de buenas prácticas para el desarrollo de carreras por montaña en espacio protegidos, d’Europarc; la Propuesta de medidas de gestión ambiental para la sostenibilidad de las carreras por montaña en espacios naturales protegidos, de la Universitat Autònoma de Madrid, o la Guía de buenas prácticas ambientales para la celebración de eventos deportivos, del Consell Superior d’Esports. També hi ha documents científics, com El impacto ambiental de las actividades físico-deportivas en el medio natural. El caso práctico del Mountain Bike o bicicleta todo terreno, de Farías et al., 2009; El impacto medioambiental de la practica MTB o BTT. Implicaciones prácticas, de Farías et al., 2010, o Minimización de los impactos medioambientales en los eventos deportivos en el medio natural: las marchas de bicicleta todo terreno, de Farías, 2015.

El 20 d’octubre de 2016 el Servei de Planificació de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat va emetre un informe tècnic relatiu als criteris tècnics per al desenvolupament d’activitats esportives en els espais de rellevància ambiental, criteris que es van consensuar amb la Direcció General d’Esports i Joventut i amb la Fundació per a l’Esport Balear.

Aquesta Circular ha de servir perquè la Direcció General disposi d’uns criteris comuns a l’hora d’emetre informes relatius a les sol·licituds d’activitats esportives, en el marc de les actuacions prèvies a què es refereix l’article 39.2 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental de les Illes Balears (LECO), a fi de determinar si l’actuació pot afectar el lloc Xarxa Natura 2000 de manera apreciable. Aquests criteris, a més, són una ajuda important per als promotors d’activitats esportives, ja que representen també les condicions mediambiental que han de complir a l’hora de presentar les sol·licituds per assegurar que l’actuació s’exclou d’afecció, tret que hi hagi circumstàncies especials que indiquin el contrari.

L’article 39 de la LECO és el marc normatiu bàsic dins el qual s’emmarca aquesta Circular, el qual, d’acord amb la redacció de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, estableix:

1. Les repercussions dels plans, els programes i els projectes que, sense tenir relació directa amb la gestió d’un lloc Xarxa Natura 2000, o sense que siguin necessaris per a aquesta gestió, puguin afectar de manera apreciable els llocs o espais esmentats, ja siguin individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes, s’han d’avaluar dins dels procediments que preveuen la Llei 21/2013 i la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears, tenint en compte els objectius de conservació del lloc, de conformitat amb el que disposa la Llei 42/2007.

2. En el cas dels plans, els programes o els projectes subjectes a l’avaluació ambiental pel fet d’estar ubicats a un lloc Xarxa Natura 2000, abans de la sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental, la direcció general competent en matèria de la Xarxa Natura 2000, i com a actuacions prèvies, ha de determinar si el pla, el programa o el projecte:

a) Té relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 o és necessari per gestionar-lo. Llevat de circumstàncies especials que constin a l’expedient, es considera que el pla, el programa o el projecte té una relació directa amb la gestió del lloc o és necessari per a aquesta gestió quan representa una execució o un desenvolupament de les mesures o les accions que conté el pla de gestió del lloc en qüestió.

b) Pot afectar el lloc de manera apreciable, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes.

3. Amb la finalitat que preveu l’apartat anterior, l’òrgan promotor ha de presentar davant l’òrgan substantiu una sol·licitud sobre si el pla, el programa o el projecte té relació directa amb la gestió del lloc o és necessari per gestionar-lo o sobre si pot afectar el lloc de manera apreciable.

A la sol·licitud s’ha d’adjuntar una còpia del pla, el programa o el projecte i un document que contingui, com a mínim, la informació següent: la descripció i la localització del pla, el programa o el projecte i de totes les accions susceptibles de produir impactes, la descripció del medi afectat, els impactes principals que es preveuen sobre el medi ambient tenint en compte els objectius de conservació de l’espai i les mesures correctores o protectores per minimitzar-los.

L’òrgan substantiu ha de remetre a la direcció general competent en matèria de la Xarxa Natura 2000 la sol·licitud i la documentació esmentada.

4. La direcció general competent en matèria de la Xarxa Natura 2000, amb l’informe tècnic previ, ha de dictar la resolució que certifica si el pla, el programa o el projecte té relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 i si el pot afectar de manera apreciable, dins el termini de dos mesos des de l’entrada de la sol·licitud en el registre de l’òrgan competent per dictar-la.

En el cas que s’apreciï que els plans, els programes o els projectes poden afectar el lloc, la resolució pot manifestar, de manera motivada que, a criteri seu, el pla, el programa o el projecte és manifestament inviable, per raons ambientals o perquè es tracta d’un supòsit substancialment anàleg a algun altre sobre el qual l’òrgan ambiental ja ha emès un informe desfavorable o un acord d’inadmissió per raons ambientals.

5. Si la resolució certifica que el pla, el programa o el projecte té relació amb la gestió del lloc o no afecta el lloc de manera apreciable, aquesta circumstància s’ha de comunicar a l’òrgan substantiu i el procediment s’ha de considerar conclòs.

6. Si la resolució certifica una afecció apreciable possible, s’han de seguir els tràmits següents:

a) Si la resolució es limita a certificar una afecció apreciable possible, s’ha de comunicar a l’òrgan substantiu, i s’ha d’instar el promotor a presentar, davant l’òrgan substantiu, la sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental i la documentació annexa, que ha d’incloure l’estudi de les repercussions ambientals, d’acord amb les previsions de la Llei 21/2013 i la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

b) Si la resolució determina, a més, que, a criteri seu, el pla, el programa o el projecte és manifestament inviable per les raons esmentades, també s’ha de comunicar a l’òrgan ambiental que pertoqui.

La resolució, en el cas que correspongui a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, ha d’incloure l’acord d’elevar a l’òrgan ambiental una proposta d’informe desfavorable i de lliurar-li un còpia íntegra de l’expedient. L’òrgan ambiental ha de donar audiència al promotor i a l’òrgan substantiu sobre la proposta, perquè dins el termini de deu dies puguin presentar les al·legacions, els documents i les informacions que estimin oportuns. Un cop hagi transcorregut aquest termini, l’òrgan ambiental pot resoldre informar desfavorablement sobre el pla, el programa o el projecte per les raons que figuren en la resolució de certificació, o optar, motivadament, per instar el promotor a presentar, davant l’òrgan substantiu, la sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental i la documentació annexa, que ha d’incloure l’estudi de les repercussions ambientals, d’acord amb el que preveuen la Llei 21/2013 i la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

7. La resolució que certifica l’afecció o la no-afecció apreciable no pot ser objecte de recurs, sens perjudici dels recursos que, si escau, siguin procedents en les vies administrativa i judicial contra l’acte pel qual s’autoritza el projecte, el pla o el programa.

L’informe de l’òrgan ambiental esmentat en l’apartat 6 d’aquest article no pot ser objecte de recurs, sens perjudici dels recursos que, si n’és el cas, siguin procedents en les vies administrativa i judicial contra l’acte pel qual s’autoritza el projecte, el pla o el programa.

8. En el cas de projectes o activitats subjectes a la declaració responsable o la comunicació prèvia, les funcions atribuïdes a l’òrgan substantiu corresponen a l’òrgan competent de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

9. El conseller competent en matèria de medi ambient pot dictar instruccions sobre el procediment i les pautes d’interpretació de la norma, amb la finalitat d’agilitar les tramitacions i unificar els criteris interpretatius.

Per tot això, d’acord amb la proposta del director general d’Espais Naturals i Biodiversitat de 17 de maig de 2017, d’acord amb l’article 21.3 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’article 39.9 de la Llei 5/2005, dict la següent

CIRCULAR

1. Objecte i finalitat

Aquesta Circular té per objecte establir pautes, directrius i criteris d’interpretació homogènia a l’hora de tramitar i avaluar les afeccions d’una activitat esportiva dins un espai de la Xarxa Natura 2000, d’acord amb el que preveu l’article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

Aquesta Circular també s’aplica en la tramitació de les sol·licituds d’activitats esportives dins espais naturals protegits, si bé sens perjudici del que disposi la normativa reguladora pròpia.

La finalitat de la Circular és assegurar una tramitació més àgil i l’aplicació d’uns criteris comuns per al tractament d’aquests tipus de sol·licituds, i alhora facilitar als promotors la tasca de presentar la documentació necessària per a la tramitació.

2. Criteris

Les activitats esportives dins els espais de rellevància ambiental han de complir les condicions que s’indiquen a continuació per evitar afectar els hàbitats i les espècies de la Xarxa Natura 2000:  

1. La prova s’ha de fer preferentment fora de l’època de nidificació d'aus. Les dates dependran de les espècies presents a cada espai. En el cas que la ruta proposada pugui afectar algun niu d’espècies protegides el traçat s’haurà de modificar de manera que s’eviti aquesta afecció. Quan això es detecti, la Direcció General d’Espai Naturals i Biodiversitat ho ha de comunicar al promotor perquè presenti traçats alternatius. 

2. Es recomana evitar les proves en horari nocturn. Les proves de bicicletes tot terreny (BTT) que tinguin una part en horari nocturn s’han de fer per camins consolidats per al pas de vehicles. Durant l’època de nidificació d’aus la prova ha de ser exclusivament en horari diürn. En cas que la prova sigui en horari nocturn, els promotors s’han d’adaptar a les possibles prescripcions tècniques preventives. 

3. Els punts de sortida i arribada s’han d’ubicar fora dels espais de la Xarxa Natura 2000. Els punts de començament i final han d’estar a una distància prudencial de l’espai protegit, preferentment a zones urbanes, a fi d’evitar renous de l’aglomeració. La sortida ha d’estar prou allunyada del límit de la Xarxa Natura 2000 perquè els corredors no entrin aglomerats a l'espai, sinó que ho facin en filera. Es recomana que estiguin a una distància d’1,5 km aproximadament per a les curses a peu i a 3 km aproximadament per a les de bicicletes; es recomana també establir abalisaments d’entrada per forçar la circulació inicial en filera.  

4. Sempre que sigui possible, els punts d'avituallament, de control i d’acumulació de públic han d’estar ubicats fora dels espais de la Xarxa Natura 2000. Si no és possible, les ubicacions s’han de subjectar a les prescripcions tècniques que fixi l’informe de la Direcció General. Els avituallaments de l’organització han d’estar en recipients no tancats i hi ha d’haver voluntaris vigilant que s’eviti l’embrutiment.  

5. L’organització de la prova ha d’incloure un pla de neteja i minimització de residus que prevegi que la neteja de tot el recorregut es revisi just en acabar la prova o l’endemà. La recollida a qualsevol punt ha de ser selectiva. Es recomana que l’organització controli la retolació dels nombres del dorsal dels corredors a totes les peces d’avituallament personal per poder localitzar els possibles infractors. 

6. L’itinerari s’ha de senyalitzar de manera que s’evitin confusions. Per això s’han de complir les condicions següents:

a. Abalisar de manera dissuasòria els llocs susceptibles de fer dreceres.

b. Preveure la ubicació de personal en els punts conflictius (encreuaments, portes, botadors, dreceres fàcils, etc.).

c. Senyalitzar amb objectes fàcils de recollir. En cap cas no s’han d’emprar pintures ni esprais.

d. Retirar les senyalitzacions preferentment de manera immediata en acabar l’etapa o la prova, o en un màxim de quaranta-vuit hores des que acabi.

e. Disposar senyalització que informi dels punts on comencen i acaben els espais de rellevància ambiental. 

7. L’organització ha d’establir i aplicar les mesures necessàries per minimitzar les emissions sonores i dur a terme la prova sense que cap tipus de renou afecti les zones de rellevància ambiental. D’acord amb l’article 17.3 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, les àrees de Xarxa Natura 2000 són zones de silenci. 

8. Per minimitzar l’erosió i la pressió al medi, l’itinerari ha de complir les condicions següents:

a. Les proves han de seguir la xarxa viària de l’espai protegit o de les entitats locals, si n’hi ha, en l’ordre de prioritat següent:

1r. Pistes pavimentades.

2n. Pistes de terra.

3r. Xarxa de senders de l’espai protegit.

4t. Altres senders dins l’espai natural.

5è. Altres que figuren en l’inventari de camins (si n’hi ha).

En qualsevol cas s’han d’emprar camins legals existents en la data de la designació de l’espai de rellevància ambiental. El promotor pot aportar documentació que justifiqui que els camins existien abans de la designació de l’espai protegit. No es poden emprar els camins o tiranys que hagin estat oberts de manera il·legal. El supervisor ambiental i l’agent de medi ambient són els responsables de vetllar perquè es compleixi aquesta mesura.

b. No s’han d’emprar trams de camí amb xaragalls, solcs, erosió avançada o estadis incipients d’erosió i desplaçament del sòl, ni trams fora de camins consolidats per al pas de vehicles de pendent superior al 16 %. Es poden emprar camins amb un pendent superior al 16 % quan es tracti de trams asfaltats, empedrats o formigonats.

c. En el cas que plogui els dos dies abans de la prova o el mateix dia, el supervisor ambiental, conjuntament amb l’agent de medi ambient, pot decidir suspendre la cursa en els trams on el terreny estigui enfangat o presenti un alt risc d’erosió per l’elevada humitat, fet que s’ha d’incloure en l’informe final d'avaluació ambiental.

d. Es prohibeix que l’organització empri vehicles motoritzats per accedir a l’espai de rellevància ambiental fora de camins consolidats per al pas de vehicles, a excepció dels vehicles sanitaris o d’emergències, que estan sempre permesos. 

e. Els traçats fora de camins consolidats per al pas de vehicles, en el cas de les BTT, no poden fer canvis sobtats de direcció que puguin erosionar el terreny o afectar la vegetació.

f. En el cas que s’emprin bastons, han de tenir un tac de goma. A més, els participants han de disposar obligatòriament de tacs de goma de recanvi. El supervisor ambiental és el responsable de vigilar aquesta condició.

g. Per definir el nombre màxim de participants pels itineraris que transcorrin el 100 % fora de camins consolidats s’ha de tenir en compte que, en aquests trams:

1r. Les curses a peu poden tenir un màxim de 500 participants, amb una densitat d’un corredor per cada 40 m lineals de prova. S’entén com a camí consolidat per a aquest tipus de prova les pistes pavimentades i les pistes de terra, i també els camins que formen part d’un sender de gran recorregut (GR).

2n. Les proves en bicicleta han de tenir un màxim de 300 participants, amb una densitat d’un participant per cada 80 m lineals de prova. S’entén com a camí consolidat per a aquest tipus de prova els camins  aptes per al trànsit rodat.

3r. En el cas de curses que transcorrin per camins consolidats i no consolidats (curses mixtes), s’ha d’atendre la taula de l’annex 1.

h. A conseqüència de l’avaluació de repercussions de les proves que no transcorrin íntegrament per camins consolidats:

1r. El nombre màxim de participants que preveuen les taules de l’annex 1 pot veure’s reduït per assegurar la conservació dels hàbitats i les espècies presents als espais de rellevància ambiental.

2n. Es pot plantejar la necessitat de presentar itineraris alternatius.

L’incompliment d’aquestes condicions no permet assegurar l’exclusió d’afecció, per la qual cosa, d’acord amb la normativa d’avaluació ambiental, la prova es pot subjectar a una avaluació d’impacte ambiental simplificada.

3. Tramitació de les sol·licituds

Amb la finalitat que la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat avaluï l’afecció d’una activitat esportiva dins un espai de la Xarxa Natura 2000, els promotors han de presentar davant l’òrgan substantiu (consells insulars o ajuntaments) la documentació següent (vegeu els annexos II i III): 

1. Una descripció de l’activitat esportiva que inclogui, com a mínim, la informació següent de la cursa:

a. Nom

b. Dates

c. Termes municipals per on transcorre

d. Tipus

e. Nombre màxim de corredors

f. Quilòmetres del traçat i perfil

g. Horaris de començament i acabament i temps estimats de pas

h. Nombre de personal de suport i ubicacions

i. Nombre i tipus de vehicles associats a la cursa

j. Pla de seguretat i mitjans mèdics, de protecció civil i de mobilitat

k. Nomenament del supervisor ambiental

l. Tipus de vies per on transcorre la cursa i longitud de cada tipus.

m. Tipus de senyalització, període d’instal·lació i retirada

n. Localització i tipus dels punts d’avituallament i control

o. Cartografia específica en una escala que permeti identificar clarament el traçat

p. Pla de neteja i programa de gestió de residus i control de l’autoavituallament

q. Pla de comunicació ambiental

r. Carta de compromís ambiental vinculant

s. Traçat digital de la cursa i dels punts d’avituallament i voluntariat

t. Ubicació d’elements etnològics

u. Ubicació de tancats

v. Espais de rellevància ambiental per on transcorre l’activitat i trams afectats

w. Previsió de mesures de comunicació a l’Administració ambiental

2. El document ambiental ha de tenir el contingut següent:

a. Introducció

1r    Objectius

2n   Antecedents

3r    Normativa aplicable

b. Descripció del medi

1r    Marc geogràfic general

2n   Imatges georeferenciades de l’itinerari

3r    Medi físic: geomorfologia, hidrogeologia, edafologia, etc.

4t    Medi biòtic:

i. Vegetació: hàbitats d’interès comunitari i espècies protegides

ii. Fauna: espècies protegides o amenaçades

5è   Medi antròpic

c. Repercussions ambientals

1r    Activitats susceptibles de produir impactes

2n   Impactes principals que es preveuen sobre el medi ambient tenint en compte els objectius de conservació de l’espai

3r    Mesures correctores o protectores per minimitzar els impactes ambientals

i. Prèvies a l’activitat. Fase de preparació

ii. Durant l’activitat. Fase de realització

iii. Posteriors a l’activitat. Fase final

4t    Pla de vigilància i seguiment

5è   Conclusions

 A més, també s’han de complir els aspectes següents:

1. Els organitzadors de la prova han de preveure i mantenir una comunicació amb la conselleria competent en matèria de medi ambient i en particular amb els agents de medi ambient presents a la prova.

2. S’ha d’establir un pla de comunicació ambiental per a tots els actors de la prova. Els organitzadors, els voluntaris, els participants i el públic han de conèixer els valors dels LIC o les ZEPA pels quals transcorre l'activitat. La informació es pot fer per diferents vies (correu electrònic previ, xarxes socials, reunió prèvia amb els participants, etc.). Els promotors de les curses han d’especificar en la sol·licitud com es comunicaran les prescripcions ambientals als participants. Les federacions esportives han de fer arribar a tots els federats una guia de bones pràctiques al començament de la temporada.

3. Els organitzadors de les proves han de comptar amb un supervisor ambiental, que pot ser designat per l’organització mateixa o bé per l’organització en coordinació amb la federació esportiva corresponent, que serà el responsable de coordinar el seguiment de tots els aspectes relacionats amb el compliment de les bones pràctiques ambientals, d’informar l’autoritat competent en cas que un participant cometi un delicte o una infracció ambiental i de comunicar-se amb els agents de medi ambient presents a la prova. També serà el responsable d’elaborar un informe final d'avaluació ambiental de la prova, que inclogui, entre d’altres aspectes, els impactes ocasionats, els imprevistos, les mesures preventives executades, l’impacte socioeconòmic, etc.

4. S’ha d’aportar un itinerari en format digital (shape, KML, GML, etc. dels trams que transcorren per espais de rellevància ambiental a escala 1:5.000 sobre la base cartogràfica del Govern de les Illes Balears. La línia traçada ha de quedar sempre clarament dins els límits dels camins de la base cartogràfica emprada. S’ha d’utilitzar l’ortofotografia oficial del Govern de les Illes Balears a escala 1:5.000 més actualitzada i la immediatament anterior a la data de designació de l’espai, que es pot obtenir de la pàgina web http://ideib.caib.es/visualitzador. La informació cartogràfica s’ha d’entregar en coordenades UTM fus 31N i sistema de referència ETRS89. S’ha d’evitar lliurar rutes obtingudes mitjançant un navegador GNSS (GPS), sense la precisió suficient per determinar si el traçat passa per camins existents o empra dreceres.

5. Tota la informació ambiental sobre els valors naturals dels hàbitats i les espècies que es preveuen en els LIC i les ZEPA es poden consultar a www.xarxanatura.es. Aquesta informació pot ser de gran utilitat per completar la informació que es requereix per al document ambiental. Així mateix, la informació cartogràfica dels LIC i les ZEPA es pot consultar al visor IDEIB (http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp).

6. La documentació completa, que s’ha de presentar dos mesos abans de la data de la prova, s’ha de poder tramitar d’acord amb la Llei 5/2005, i s’ha de completar segons les esmenes tècniques que sol·liciti la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, si s’escau. 

a. Això no obstant, es recomana que els promotors lliurin tota la documentació a la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat amb més temps d’antelació (més de dos mesos) a fi d’agilitzar els tràmits administratius.

b. També es recomana presentar la documentació completa i passar el tràmit d’avaluació de repercussions ambientals abans de fer publicitat de la prova i obrir el termini d’inscripcions.

7. Si escau, s’ha d’abonar la taxa corresponent.

Per a proves que es duguin a terme anualment, si no hi ha canvis de traçat ni d’època, es pot presentar cada any el mateix document ambiental adaptat. 

4. Eficàcia, publicació i comunicació

1. Aquesta Circular té eficàcia des del dia que se signa.

2. Aquesta Circular s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en la pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i comunicar al personal de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat i a la resta de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

    

Palma, 17 de maig de 2017

El conseller

Vicenç Vidal Matas

       

ANNEX I

Procediment per calcular el nombre màxim de participants a curses a peu i de BTT per camins consolidats, no consolidats o mixts

Taula per calcular el nombre de participants per a les curses a peu (en negreta les dades que s’utilitzen en  l’exemple posterior)

Percentatge de camí no consolidat respecte del total	Metres necessaris per permetre un participant (un participant cada x metres de cursa)	Nombre màxim de participants
0	10,0	2.000
> 0 - 5	11,5	1.739
> 5 - 10	13,0	1.538
> 10 - 15	14,5	1.379
> 15 - 20	16,0	1.250
> 20 - 25	17,5	1.143
> 25 - 30	19,0	1.053
> 30 - 35	20,5	976
> 35 - 40	22,0	909
> 40 - 45	23,5	851
> 45 - 50	25,0	800
> 50 - 55	26,5	755
> 55 - 60	28,0	714
> 60 - 65	29,5	678
> 65 - 70	31,0	645
> 70 - 75	32,5	615
> 75 - 80	34,0	588
> 80 - 85	35,5	563
> 85 - 90	37,0	541
> 90 - 95	38,5	519
> 95 - 100	40,0	500

Es recomana que les curses transcorrin al màxim per camins consolidats.

El nombre màxim de participants per trams de camins no consolidats queda subjecte a les prescripcions tècniques necessàries, si n’hi ha, per assegurar la conservació dels hàbitats i de les espècies.

Exemple d’aplicació en una cursa a peu de 18 km amb 7 km de camí no consolidat

1. Calcular el percentatge de camí no consolidat:

% no consolidat = (metres no consolidats / metres totals) x 100 = (7.000 m / 18.000 m ) x 100 = 38,89

2. Cercar a la taula de curses a peu els metres necessaris per permetre un participant.

En aquest cas el percentatge correspon a la fila > 35 – 40, que indica un participant cada 22 metres.

3. Calcular el nombre màxim de participants segons els metres totals de la cursa:

Nombre màxim de participants = ( 18.000 m  /  22 p/m ) = 818 participants.

4. Obtenir el màxim de participants permesos a la mateixa taula.

En aquest cas és de 909 participants.

5. Si el màxim calculat supera el màxim permès, agafar el màxim permès.

En aquest cas, atès que el màxim permès (909) supera el màxim calculat (818), el nombre màxim de participants a la prova és el màxim calculat: 818.

Taula per calcular el nombre de participants per a les curses de BTT (en negreta les dades que s’utilitzen en  l’exemple posterior)

Percentatge de camí no consolidat respecte del total	Metres necessaris per permetre un participant (un participant cada x metres de cursa)	Nombre màxim de participants
0	20		1.200
> 0 - 5	23		1.043
> 5 - 10	26		923
> 10 - 15	29		828
> 15 - 20	32		750
> 20 - 25	35		686
> 25 - 30	38		632
> 30 - 35	41		585
> 35 - 40	44		545
> 40 - 45	47		511
> 45 - 50	50		480
> 50 - 55	53		453
> 55 - 60	56		429
> 60 - 65	59		407
> 65 - 70	62		387
> 70 - 75	65		369
> 75 - 80	68		353
> 80 - 85	71		338
> 85 - 90	74		324
> 90 - 95	77		312
> 95 - 100	80		300

Es recomana que les curses transcorrin al màxim per camins consolidats.

El nombre màxim de participants per trams de camins no consolidats queda subjecte a les prescripcions tècniques necessàries, si n’hi ha, per assegurar la conservació dels hàbitats i de les espècies.

Exemple d’aplicació en una cursa de BTT de 30 km amb 10 km de camí no consolidat

1. Calcular el percentatge de camí no consolidat:

% no consolidat = (metres no consolidats / metres totals) x 100 = (10.000 m / 30.000 m ) x 100 = 33,33

2. Cercar a la taula de curses de BTT els metres necessaris per permetre un participant.

En aquest cas el percentatge correspon a la fila > 3 – 45, que indica un participant cada 41 metres.

3. Calcular el nombre màxim de participants segons els metres totals de la cursa:

Nombre màxim de participants = ( 30.000 m  /  41 p/m ) = 731 participants

4. Obtenir el màxim de participants permesos a la mateixa taula.

En aquest cas és de 585 participants.

5. Si el màxim calculat supera el màxim permès, agafar el màxim permès.

En aquest cas, atès que el màxim calculat (731) supera el màxim permès, el nombre de participants a la prova és el màxim permès: 585.

            

ANNEX II

Sol·licitud d’autorització per a proves i competicions esportives i activitats esportives en espais de rellevància ambiental i finques públiques

SOL·LICITANT (persona física o jurídica):
Nom i llinatges (representant):					DNI:
Adreça de notificació:
Localitat:	Codi postal:		Municipi:
Província:				País:
Telèfon:		Fax:
Adreça electrònica:

EXPÒS: que vull dur a terme l’activitat esportiva que figura a continuació.

Nom de l’activitat:

Dates: de   /  /     a   /  /

Nombre total de participants:

Espais de rellevància ambiental (   ) Xarxa Natura 2000 (nombre de LIC/ZEPA/ZEC):       (   ) Parc/Paratge Natural:

Aquesta activitat ha estat autoritzada en anys anteriors:  (   ) Sí  (   ) No

S’introdueixen canvis de traçat respecte a la ja autoritzada:  (   ) Sí  (   ) No

Documentació adjunta:

(   )  Descripció de l’activitat amb el contingut del punt 3.1 de la Circular.

(   )  Document ambiental amb el contingut del punt 3.2 de la Circular.

(   )  Altres:

SOL·LICIT:                                                      

L’autorització / La resolució d’afecció corresponent per dur a terme proves i competicions esportives i activitats en espais de rellevància ambiental i finques públiques.

__________________, ______ d _________________ de 20___

[Rúbrica]

DIRECCIÓ GENERAL D’ESPAIS NATURALS I BIODIVERSITAT

  

ANNEX III

Descripció de l’activitat esportiva

	Nom de la cursa:
	Dates:
	Termes municipals per on transcorre:
	Tipus: (   )  Cursa a peu     (   )  Cursa en bicicleta (BTT)
	Nombre màxim de corredors:
	Quilòmetres del traçat i perfil:                           S’adjunta perfil: (   )  Sí (   )  No
	Hora de començament: Hora d’acabament: Temps estimats de pas:
	Nombre de personal de suport:                          Plànol d’ubicació: (   )  Sí (   )  No
	Nombre de vehicles associats a la cursa:
	Tipus de vehicles:
	Pla de seguretat i mitjans mèdics, de protecció civil i de mobilitat         Adjunt: (   )  Sí  (   ) No
	Nomenament del supervisor ambiental:
	Tipus de vies per on transcorre la cursa i longitud de cada tipus (km): (   )  Pistes pavimentades: (   )  Pistes de terra: (   )  Xarxa de senders de l’espai protegit: (   )  Altres senders: (   ) Altres que figuren en l’inventari de camins (si n’hi ha):
	Tipus de senyalització, període d’instal·lació i retirada:
	Localització i tipus dels punts d’avituallament i control:	(   )  Sí
	Cartografia específica en una escala que permeti la identificació clara del traçat:	(   )  Sí
	Pla de neteja i programa de gestió de residus i control de l’autoavituallament:	(   )  Sí
	Pla de comunicació ambiental:	(   )  Sí
	Carta de compromís ambiental vinculant:	(   )  Sí
	Traçat digital de la cursa i dels punts d’avituallament i voluntariat:	(   )  Sí
	Plànol de la ubicació d’elements etnològics:	(   )  Sí
	Plànol de la ubicació de tancats:	(   )  Sí
	Previsió de mesures de comunicació amb l’Administració ambiental:	(   )  Sí