Butlletí Oficial de les Illes Balears

Es fa públic que el Ple del Consell Insular  d’Eivissa, en sessió ordinària celebrada en data 26 d’abril de 2017, va aprovar, entre d’altres, la següent proposta d’acord:

“PROPOSTA QUE FORMULA LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I MOBILITAT AL PLE DEL CONSELL PER A L’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA NORMA TERRITORIAL CAUTELAR PER LA QUAL S’ADOPTEN MESURES PROVISIONALS PER ASSEGURAR LA VIABILITAT I L’EFECTIVITAT DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA TERRITORIAL INSULAR D’EIVISSA.

1.- Al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) número 151, de data 1 de desembre de 2016, es  publicà l’edicte núm. 13597 (en versió catalana i castellana) corresponent a l’acord plenari del Consell Insular d'Eivissa, sessió ordinària de data 30 de novembre de 2016, mitjançant el qual s’acordà aprovar inicialment una norma territorial cautelar (NTC) per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa, i obertura del període d’informació pública. És l’expedient OT-1/2016.

L’esmentada publicació inclou així mateix la Memòria justificativa, la Normativa i la Memòria-anàlisi.

2.- A l’apartat segon de l’esmentat acord publicat al BOIB consta:

“2n.- Disposar la tramitació de la Norma territorial cautelar, seguint el procediment establert a l’esmentada Llei, i en conseqüència, de conformitat amb l’apartat 2.b de l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial i article 83.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposar l’obertura d’un termini d’informació pública de TRENTA DIES (30) HÀBILS, mitjançant la publicació d’anuncis en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), a un dels diaris de major circulació de l’illa d’Eivissa, i a la corresponent seu electrònica del Consell Insular d’Eivissa (www.conselldeivissa.es), per tal que qualsevol persona pugui formular les al·legacions que consideri pertinents.

La documentació completa que integra la Norma territorial cautelar aprovada inicialment podrà ser consultada, en horari d’oficina de dilluns a divendres (de 08:00 hores fins a les 15:00 hores), en els serveis del Departament de Territori i Mobilitat del Consell Insular d’Eivissa, ubicats a la seu del Consell Insular d’Eivissa, avinguda d’Espanya, núm. 49, quarta planta, CP.- 07800 Eivissa.

Així mateix, la documentació podrà ser consultada a través d’internet, accedint a la següent pàgina web: http://www.conselldeivissa.es/.”

3.- L’edicte d’obertura del període d’informació pública de la mencionada Norma va ser publicat als diaris locals, Diario de Ibiza i Periódico de Ibiza en data 2 de desembre de 2016.

4.- L’edicte es va exposar, així mateix, al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació, per informació pública durant el termini de TRENTA DIES HÀBILS, comptadors des del dia 1 de desembre de 2016. I també s’exposà l’edicte i l’informe tècnic emès a través d’internet a la seu electrònica del Consell Insular d’Eivissa (http://www.conselldeivissa.es).

El termini d’informació pública general finalitzà el dia 18 de gener de 2017.

5.- Entre els dies 5 i 7 de desembre de 2016 varen tenir entrada en els respectius registres les sol·licituds d'informe, de conformitat amb l’article 17.2.b) de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial i allò establert a l’apartat tercer de l’acord plenari de dia 30 de novembre de 2016, als Ajuntaments de l'illa d’Eivissa, al Govern de les Illes Balears, a la Delegació del Govern a les Illes Balears, a l’Institut Balear de la Dona, al Consell Econòmic i Social i així mateix es comunicà l’aprovació inicial al Consell Insular de Formentera.

6.- Durant el termini d’exposició pública s’han presentat un total de 2.453 al·legacions.

Així mateix, s’han rebut els següents informes:

Delegació del Govern (amb nre 31234, de 22 de desembre de 2016)

Ajuntament de Santa Eulària des Riu (amb nre 329, de 9 de gener de 2017)

Ajuntament de Sant Joan de Labritja (amb nre 344, de 9 de gener de 2017)

Govern de les Illes Balears (amb nre 3337, de 26 de gener de 2017)

Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (amb nre 4094, de 6 de febrer 2017) 

7.- Vistes les al·legacions formulades i els informes emesos en el període d’informació pública.

8.- Atès l’informe tècnic emès en data 10 de març de 2017 respecte del tràmit de participació pública de la Norma, que s’acompanya com annex II.

9.- Atès l’acord del Consell Executiu del Consell Insular de dia 16 de març de 2017 que disposa:

“ACORD

I.- Acceptar l’informe tècnic emès en data 10 de març de 2017, així com la redacció definitiva de la Norma Territorial Cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa que d’aquest informe es deriva; tot proposant al Ple del Consell la acceptació o rebuig de les al·legacions d’acord amb el mateix, i així mateix afegint una Disposició addicional (Explotacions agràries en terrenys ANEI i ARIP) i per tant, tenir per efectuada la valoració de les al·legacions, amb l’objectiu de continuar la seva tramitació conforme l’article 13 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost.

El text definitiu de la Norma (de la memòria i articles) s’adjunta com Annex al present acord.

II.- Remetre còpia de tot l’expedient administratiu a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears als efectes de sol·licitar la declaració ambiental estratègica de la norma territorial cautelar ex article 13.3 de la Llei 12/2016.

III.- Elevar l’expedient al plenari de la corporació, una vegada la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears hagi formulat la declaració ambiental estratègica de la norma territorial cautelar, d’acord amb l’article 17.2.c) de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial, per tal que aquest òrgan, si n’és cas, pugui efectuar-ne la corresponent aprovació definitiva d’acord amb el text definitiu de la Norma que consta a l’Annex."

10.- Vist que en data 16 de març de 2017 (amb RGS Consell núm. 2487) es va sol·licitar a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears la declaració ambiental estratègica de la norma territorial cautelar ex article 13.3 de la Llei 12/2016 i atès que en data 12 d’abril de 2017 (RGE Consell número 9277) ha estat notificada la declaració ambiental estratègica favorable formulada pel Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, en sessió de dia 11 d'abril de 2017, la qual conté com a Conclusions:

“Conclusions

Es proposa formular LA DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA FAVORABLE a la Norma Territorial Cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l'efectivitat de la modificació del Pla Territorial lnsular d'Eivissa.

Es recomana que l’article 5 de la Norma Territorial Cautelar, envers de fer referència a les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'incendis del vigent Pla Territorial lnsular, faci referència al mapa de les Zones d'Alt Risc (ZAR) d'Incendi aprovat mitjançant el Decret 22/2015, de 17 d'abril, pel qual s'aprova el IV Pla General de Defensa contra lncendis Forestals de les Illes Balears (2015 -2024).”

Pel que fa a la recomanació efectuada a les Conclusions respecte de l’article 5 de la Norma Territorial, cal dir que no es considera adient introduir en aquest moment el seu contingut, atès que serà durant els treballs tècnics per a la modificació del Pla Territorial on es procedirà a efectuar un estudi més acurat per tal de valorar la seva inclusió.

Per la qual cosa, conclosa la tramitació administrativa de l’expedient OT-1/2016, procedeix elevar l’expedient complet de la Norma Territorial Cautelar al Ple del Consell Insular per a la seva aprovació definitiva conforme l’article 17.2.c) de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial, que estableix “c) Una vegada estudiats les al·legacions i els informes emesos, el mateix òrgan que aprovà inicialment la norma territorial cautelar l’aprovarà definitivament dins el termini màxim de sis mesos, comptadors des de l’aprovació inicial, transcorreguts els quals l’aprovació no produirà cap efecte.”

11.- Així, fruït de les al·legacions i dels informes emesos, la norma per a la seva aprovació definitiva pel Ple experimenta petits canvis en la seva redacció (memòria justificativa i articles de la part normativa), als efectes d'atorgar major seguretat jurídica i claredat en les seves determinacions positives.  L’anterior queda reflectit a la memòria justificativa de la NTC.

Efectivament, en l’article 3 (Determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic) de la Norma quan diu “inclosos els annexos”, s’afegeix l’expressió “destinats a aquest ús”, per tal d’aclarir que es tracta dels annexes destinats a aquest ús d’habitatge.

Així mateix, en ordre a donar seguretat jurídica, i per tal d'eliminar els dubtes interpretatius que planteja l'ajuntament de Santa Eulària des Riu en el seu informe emès durant el tràmit conferit, s'afegeix a l’article 4 de la present Norma l’expressió “notarial” desprès del terme “document públic” atès que aquest és el document al que s'ha estat sempre en aplicació de la normativa de segregacions continguda en el vigent Pla Territorial Insular (Norma 16 i Disposició transitòria quarta) als efectes de nous habitatges en sòl rústic.

Per tal d'adequar la literalitat de l'article 5 (Determinacions relatives la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys), apartat 2 a la finalitat de la norma - això és, que no s’incrementi la pressió edificatòria en aquells indrets, així com que no apareguin noves activitats, de tipus turístiques, que fomentin o incrementin la pressió sobre aquells espais-, s’estima adient afegir a l'expressió "canvi d'ús" el terme "a activitats turístiques" i, d'aquesta manera, no impedir els canvis d'usos a activitats no turístiques relacionades amb el món agrari. 

En la mateixa línia, encara que l'article 2 de la Norma ja especificava que el seu àmbit d'aplicació és el sòl rústic de l'illa d'Eivissa, es clarifica, d'acord amb el suggeriment efectuat en l'informe de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern, que l'article 7 de la Norma, referent a les mesures d'integració paisatgística relatives als tancaments, afecta només als tancaments de finques i edificacions en sòl rústic. Així mateix, i encara que l'article 7 no es volia referir als tancaments derivats de les necessitats pecuàries, fruït de les al·legacions presentades en aquest sentit pel sector agrari, s'inclou un nou apartat segon per tal de permetre que en les explotacions agràries els tancaments per al ramat puguin superar l'alçada d'un metre, per tal de garantir la seguretat del propi ramat, així com dels conreus de l'explotació.

Així mateix, en aplicació del principi de proporcionalitat, i d'acord amb les al·legacions formulades en aquest sentit pel sector agrari, s'especifica que les mesures d'integració paisatgística relatives a la recuperació i conservació de la finca (article 6) seran d'aplicació en relació a les sol·licituds de construcció de nous habitatges en sòl rústic. Igualment, i per la mateixa raó, les mesures d'estalvi d'aigua relatives a la recollida d'aigües pluvials i a la construcció d'un aljub, contingudes en l'apartat 1 de article 8 de la Norma, seran exigibles únicament al projectes de  construcció de nous habitatges en sòl rústic.

Pel que fa a les piscines cal dir que si bé és cert que la mesura relativa a les dimensions de les piscines es contemplava també com d'integració paisatgística i, per això, es va voler inicialment regular també el seu mirall d'aigua, en proporció als nous paràmetres d'ocupació dels habitatges, fruit de les al·legacions es verifica que com a mesura d'estalvi d'aigua bastaria amb haver limitat el volum de les piscines, i per això es modifica l’apartat 2 de l’article 8 (Mesures d’estalvi d’aigua) de la NTC en el sentit de modificar allà on diu “La làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir de trenta-cinc (35) m2 i el seu volum, els seixanta (60) m³.”, per la frase “El volum d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir els seixanta (60) m³”.

Així mateix, s’estima una al·legació provinent del sector agrari respecte a permetre les explotacions agràries conforme la Norma 9 del PTI en terrenys ANEI i ARIP, sense necessitat de la creació d’una explotació agrària prioritària, sempre que no es modifiqui l’orografia dels terrenys i no doni lloc a noves construccions. En aquest sentit, es considera necessari eliminar cautelarment l’exigència establerta a la Norma 9 del PTI vigent d’explotació agrària prioritària en terrenys ANEI i ARIP, atès que es vol fomentar les activitats agràries, també, en aquests tipus de sòls, però tenint en compte que el PTI vigent lliga la possibilitat de noves construccions en aquests terrenys, ANEI i ARIP, a l’exigència de què es tracti d’una explotació agrària prioritària, aquesta Norma Cautelar no vol permetre noves construccions en explotacions que no siguin prioritàries sense un estudi més acurat, el qual serà objecte de la modificació del PTI d’Eivissa. 

A aquests efectes s’introdueix una Disposició addicional (Explotacions agràries en terrenys ANEI i ARIP) del tenor següent:

“Disposició addicional. Explotacions agràries en terrenys ANEI i ARIP.

A les Àrees naturals d’especial interès (ANEI) i a les Àrees rurals d’interès paisatgístic (ARIP) de l’illa d’Eivissa es permeten les explotacions agràries i no resultarà d’aplicació l’exigència establerta a la Norma 9 del PTI vigent de què es tracti d’una explotació agrària prioritària, sempre que no es modifiqui l’orografia dels terrenys i no doni lloc a noves construccions.” 

I, pel que fa al règim transitori inicialment previst, aquest es clarifica. Així doncs, tenint en compte que l'aprovació inicial de la present NTC es va publicar al BOIB el dia 1 de desembre de 2016, i per tal d'evitar conflictes interpretatius i oferir major seguretat jurídica en l'aplicació d'una norma territorial cautelar com aquesta, s’estableix que la present norma territorial cautelar s'apliqui als projectes relatius a l'ús d'habitatge unifamiliar en sòl rústic presentats davant l'ajuntament corresponent a partir del dia 1 de setembre de 2016- amb la qual cosa els projectes presentats entre els dies 1 de setembre i 1 de desembre quedarien afectats per les determinacions de la NTC- i, així mateix, s'apliqui aquesta NTC als presentats anteriorment al dia 1 de setembre de 2016 i que a data 31 d'agost de 2016 no comptessin amb la documentació completa per resoldre l’expedient, entesa l'expressió "documentació completa" com projecte tècnic més la documentació referida en les instruccions 5 i 6 pel que fa als habitatges unifamiliars aïllats de l'Annex II –Instruccions tècniques- del PTI (BOIB número 50, de 31 de març de 2005).

D'aquesta forma, tant la CIOTUPHA com els ajuntaments hauran d'aplicar la norma cautelar a tots els projectes presentats dins els tres mesos anteriors a la data de publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial de la NTC i també als expedients presentats anteriorment a aquests tres mesos que, a data 31 d'agost de 2016, no tinguessin la documentació completa, en el sentit exposat anteriorment; de manera que la NTC no resultaria d'aplicació als projectes que comptin amb la documentació completa amb anterioritat als tres mesos abans de la publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial.

Amb aquesta solució es clarifica el què es considera documentació completa a efectes de l'aplicació de la NTC i, així mateix, s'estableix un període d'aplicació de la norma comú a totes les administracions que intervenen en el procediment i, que, a més coincideix amb el termini -3 mesos- amb què compta la CIOTUPHA per a l'emissió del seu informe des de que l'expedient es troba complet. I a més, aquest període d'aplicació als projectes presentats dins els tres mesos anteriors a la publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial de la NTC no genera per se cap perjudici que no s'hagi de suportar, atès que la normativa aplicable a Balears és la vigent en el moment del venciment del termini que té l'administració per resoldre. I en el cas de l'informe preceptiu de la CIOTUPHA es disposa de tres mesos per a la seva emissió (a comptar des de la data en què l'expedient es troba complet). I respecte dels projectes presentats anteriorment a aquests tres mesos, s'exigirà, d'acord amb la legislació balear i doctrina jurisprudencial, que a data 31 d'agost de 2016 -dia anterior a aquest període de tres mesos- els projectes corresponents es trobessin complets, a fi de poder determinar la no aplicació de la NTC, ja que si en aquesta data ja es troben complets (amb independència de quan s'hagin completat) el dia del venciment del termini de tres mesos per emetre l'informe, el 30 de novembre, no podia aplicar-se la NTC atès que es va publicar el dia 1 de desembre de 2016.  

I finalment, s’aclareix que, pel que fa a la resta d'actuacions diferents a la construcció de nous habitatges (ampliacions, piscines, canvis a usos turístics, etc..) les determinacions de la present norma territorial cautelar no s'aplicaran si la data del venciment del termini per resoldre la sol·licitud corresponent és anterior al dia 1 de desembre de 2016, data de publicació de l'acord d'aprovació inicial de la norma.

El text definitiu de la NTC (de la memòria justificativa i normativa) s’adjunta com ANNEX I a la present proposta d’acord.

12.- Així mateix, als efectes de motivació i per comunicar una resposta motivada a les persones que han formulat al·legacions (i als informes emesos), es proposa al Ple la publicació íntegra de l’informe tècnic emès en data 10 de març de 2017 respecte del tràmit de participació pública de la Norma (en versió catalana i castellana) en el BOIB, així com en la seu electrònica del Consell Insular (www.conselldeivissa.es), als efectes de posar a la seva disposició l’informe tècnic que ha analitzat totes les al·legacions i els informes emesos.

El text de l’informe tècnic emès en data 10 de març de 2017 respecte del tràmit de participació pública de la Norma apareix íntegrament recollit en l’ANNEX II a la present proposta d’acord.

Per la qual cosa, tractant-se d’un supòsit de cessió o comunicació de dades de caràcter personal de l’article 3.j) de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de Caràcter Personal, en aquesta publicació es donarà compliment a allò que estableix l’esmentada Llei, tot procedint a anonimitzar les dades de caràcter personal (no utilitzant els noms de les persones que han formulat al·legacions i només posant els números dels documents d’identitat).

Així mateix, també es proposa establir que una vegada efectuada la publicació de l’acord plenari d’aprovació definitiva i la NTC en el BOIB, comunicar aquella aprovació definitiva per donar així una major publicitat, mitjançant anunci en dos dels diaris de major circulació de l’illa d’Eivissa, indicant, així mateix, que es troba a la disposició de les persones al·legants a la seu electrònica del Consell Insular d’Eivissa (www.conselldeivissa.es) i en el BOIB l’informe tècnic que ha analitzat totes les al·legacions i els informes emesos.

Per tot l'anterior, conclosa la tramitació de l’expedient conforme exigeix l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’Ordenació Territorial i d’acord amb l’article 72.d) del reglament orgànic del Consell Insular d'Eivissa –ROCI- (BOIB núm. 136, de 18-09-2010, correcció d’errors en BOIB núm. 148, de 14-10-2010 i modificació en BOIB número 48, de 16-04-2016) que estableix que corresponen als consellers executius i a les conselleres executives, com a caps dels respectius departaments .../...d) Preparar i proposar al Ple, a la Presidència del Consell, al Consell Executiu o, si és procedent, a la Comissió de Govern, segons la competència de cadascun d’aquests òrgans, l’adopció dels actes oportuns relacionats amb matèries pròpies del seu departament.", es proposa al Ple del Consell Insular d’Eivissa l’adopció del següent

ACORD

PRIMER.- Aprovar definitivament, en el tràmit previst a l’article 17.2.c) de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’Ordenació Territorial, article 70.13 de l’Estatut d’Autonomia, en connexió amb els articles 1, apartat 4, i article 3.2 de la Llei 2/2001, de 7 de març, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’ordenació del territori, la Norma territorial cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa, amb la redacció sorgida fruït del tràmit d'informació pública i de participació, tot acceptant o desestimant les al·legacions en els termes continguts a l’acord del Consell Executiu del Consell Insular d’Eivissa de dia 16 de març de 2017.

El text de la Norma Territorial Cautelar (que inclou memòria justificativa i normativa) apareix íntegrament recollit en l’ANNEX I d’aquest acord. Així mateix, s’inclou en aquest annex el text íntegre de la declaració ambiental estratègica formulada pel Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, en sessió de dia 11 d'abril de 2017.

SEGON.- Disposar la publicació íntegra del present acord plenari, que inclou com annex I el text de la Norma Territorial Cautelar aprovada definitivament, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), publicació que haurà de fer-se efectiva en llengua catalana i castellana.

Així mateix, als efectes de motivació i per comunicar una resposta motivada a les persones que han formulat al·legacions (i als informes emesos), disposar que es procedeixi a la publicació íntegra de l’informe tècnic emès en data 10 de març de 2017 respecte del tràmit de participació pública de la Norma (en llengua catalana i castellana) en el BOIB, així com en la seu electrònica del Consell Insular (www.conselldeivissa.es), als efectes de posar a la seva disposició l’informe tècnic que ha analitzat totes les al·legacions i els informes emesos.

El text de l’informe tècnic emès en data 10 de març de 2017 respecte del tràmit de participació pública de la Norma apareix íntegrament recollit en l’ANNEX II d’aquest acord.

TERCER.- Una vegada efectuada l’anterior publicació en el BOIB, comunicar l’aprovació definitiva d’aquesta Norma Territorial Cautelar per donar així una major publicitat , mitjançant anunci en dos dels diaris de major circulació de l’illa d’Eivissa, indicant, així mateix, que es troba a la disposició de les persones al·legants a la seu electrònica del Consell Insular d’Eivissa (www.conselldeivissa.es) i en el BOIB el text de l’informe tècnic que ha analitzat totes les al·legacions i els informes emesos.

QUART.- D’acord amb l’article 17.4 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, l’entrada en vigor de la norma territorial cautelar vincula provisionalment els instruments de planejament urbanístic i, en cas de conflicte, preval sobre aquests.

D’altra banda, iniciats els treballs de modificació del Pla Territorial, el termini de vigència de la present Norma territorial cautelar no ha de superar els tres anys, o fins a l’aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa si aquesta es produeix abans d’esgotar-se el termini esmentat.”

De conformitat amb l'acord transcrit, es publiquen en Annex I la NORMA TERRITORIAL CAUTELAR PER LA QUAL S’ADOPTEN MESURES PROVISIONALS PER ASSEGURAR LA VIABILITAT I L’EFECTIVITAT DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA TERRITORIAL INSULAR D’EIVISSA (Memòria justificativa i Normativa) i en Annex II l’informe tècnic emès en data 10 de març de 2017 SOBRE EL Tràmit de participació pública de la Norma Territorial Cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa. Informe de valoració de les al·legacions presentades i informes emesos.

Contra la disposició precedent, que posa fi a la via administrativa, podreu interposar en el termini de dos mesos a partir de l’endemà d’aquesta publicació, recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears; de conformitat amb el que es disposa en l'article 112.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions publiques i article 22.1.a) de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars, en relació amb els articles 10.1.b), 25 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa-administrativa.

Tot l'anterior sense perjudici d'utilitzar qualsevol altre recurs o acció que es consideri pertinent.

Així mateix, s’indica que la interposició dels recursos pertinents no suspèn l’eficàcia de la disposició impugnada, ni tampoc interromp els terminis que se’n puguin derivar, excepte que l’autoritat competent ho acordi expressament.

Eivissa, 26 d’abril de 2017

   

El secretari tècnic de l’Àrea de Turisme, Interior, Territori i Mobilitat

Ramón Roca Mérida

- ANNEX I: NORMA TERRITORIAL CAUTELAR PER LA QUAL S’ADOPTEN MESURES PROVISIONALS PER ASSEGURAR LA VIABILITAT I L’EFECTIVITAT DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA TERRITORIAL INSULAR D’EIVISSA.

- ANNEX II: informe tècnic emès en data 10 de març de 2017 SOBRE EL Tràmit de participació pública de la Norma Territorial Cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa. Informe de valoració de les al·legacions presentades i informes emesos.

- ANNEX I: NORMA TERRITORIAL CAUTELAR PER LA QUAL S’ADOPTEN MESURES PROVISIONALS PER ASSEGURAR LA VIABILITAT I L’EFECTIVITAT DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA TERRITORIAL INSULAR D’EIVISSA.

Memòria justificativa

1.- El Pla Territorial Insular d’Eivissa i Formentera (PTI), va ser aprovat definitivament pel Ple del Consell en data 21 de març de 2005 (BOIB núm. 50, de dia 31 de març de 2005).

2.- En el BOIB núm. 169, de 4 de desembre de 2008, es publicà l’acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa de dia 28 de novembre de 2008, d’aprovació definitiva d’una norma territorial cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa.

D’altra banda, en el BOIB núm. 113, de 31 de juliol de 2010, es publicà l’acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa de dia 30 de juliol de 2010, d’aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa i la seua publicació, el qual va ser revocat per acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa, en sessió de dia 25 d’octubre de 2010 (BOIB núm. 162, de 6 de novembre de 2010), indicant que la qual cosa comporta la derogació de la Norma Territorial Cautelar aprovada el 28 de novembre de 2008.

3.- Atès que han passat ja més de deu anys des de l’entrada en vigor de l’esmentat Pla, i que el context normatiu sota el qual s’aprovà el Pla no és el mateix d’aquell moment, es planteja en el si del Consell, sense perjudici del  procediment de la seva revisió l’adopció de determinades mesures cautelars en ordre a assegurar una modificació puntual del mateix.

Efectivament, respecte del marc normatiu desprès de deu anys, entre moltes d’altres, s’ha de fer esment, a nivell estatal, a l’entrada en vigor de la Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (BOE núm. 261, de 31 d’octubre de 2015) on es manifesta que les polítiques públiques relatives a la regulació, ordenació, ocupació, transformació i ús del sòl tenen com a finalitat comú la utilització d'aquest recurs conforme a l'interès general i segons el principi de desenvolupament sostenible.

Assenyalant-se que en virtut del principi de desenvolupament sostenible, les esmentades polítiques han de propiciar l'ús racional dels recursos naturals harmonitzant els requeriments de l'economia, l'ocupació, la cohesió social, la igualtat de tracte i d'oportunitats, la salut i la seguretat de les persones i la protecció del medi ambient, contribuint en particular a:

a) L'eficàcia de les mesures de conservació i millora de la naturalesa, la flora i la fauna i de la protecció del patrimoni cultural i del paisatge.

b) La protecció, adequada al seu caràcter, del mitjà rural i la preservació dels valors del sòl innecessari o inidoni per atendre les necessitats de transformació urbanística.

c) La prevenció adequada de riscos i perills per a la seguretat i la salut públiques i l'eliminació efectiva de les pertorbacions d'ambdues.

d) La prevenció i minimització, en la major mesura possible, de la contaminació de l'aire, l'aigua, el sòl i el subsòl.

Per la seva banda, a nivell Balear, la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl (BOIB núm. 43, de 29 de març de 2014) pel que fa a les finalitats i atribucions de l'activitat urbanística assenyala que les esmentades polítiques públiques, a més, han de contribuir, entre d’altres, a assumir i concretar els objectius i principis establerts en la Carta Europea d’Ordenació del Territori; a l’eficàcia de les mesures de conservació i millora de la natura, la flora i la fauna i de la protecció del patrimoni cultural i del paisatge; a vincular els usos del sòl a la utilització racional i sostenible dels recursos naturals, tenint en compte la capacitat de creixement insular limitada i l'escassesa de recursos hídrics; a evitar l’especulació del sòl i garantir la disponibilitat de sòl per a usos urbanístics, una previsió de dotacions i equipaments urbans adequada i l’accés a un habitatge digne; a valorar les funcions agràries, ramaderes, forestals, territorials, ecològiques i paisatgístiques de les àrees rurals o a considerar els efectes paisatgístics en tota actuació urbanística.

Així mateix, es podrien esmentar altres normes sectorials posteriors a l’entrada en vigor d’aquell Pla i on resulta necessari la seva adaptació a les disposicions d’aquelles lleis.

Per exemple, la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears o la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears (BOIB núm. 106, de 21 de juliol de 2012), o la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears (BOIB núm. 138, de 9 d'octubre de 2014), la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears (BOIB número 143, de 18 d'octubre de 2014) o la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears (BOIB núm. 175, de 23 de desembre de 2014).

Finalment, cal fer esment del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 6, de 13 de gener de 2016) on a l’article segon estableix la modificació de la matriu d’ordenació d’usos de l’annex 1 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial i de mesures tributàries, i recupera gran part de la vigència que tenia abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears amb alguna modificació en la regulació dels usos.

4.- En compliment, entre d’altres, dels anteriors requeriments normatius, en aquesta legislatura l’equip de govern d’aquesta Corporació vol impulsar una revisió global del PTI i en aquest sentit ja s’han començat els treballs per dur-ho a terme.

Així, en el BOIB número 122, de 24 de setembre de 2016 s’ha publicat l’edicte corresponent a l’anunci de licitació del contracte del servei per a l’elaboració del diagnòstic per a la revisió del Pla Territorial Insular d’Eivissa.

No obstant l’anterior, com s’ha dit, es planteja en aquests moments la necessitat de modificar el vigent PTI -sense esperar la revisió global que serà molt més àmplia- en determinats aspectes concrets que afecten únicament al sòl rústic.

Efectivament, l'equip de govern d'aquesta corporació ha arribat a un acord amb uns objectius concrets que afecten a aspectes puntuals de la regulació actual continguda en el PTI vigent i en aquest sentit, mitjançant resolució del Departament de Territori i Mobilitat de dia 8 de novembre de 2016 d’inici/encàrrec formal dels treballs als serveis del Departament, s’han iniciat les tasques de modificació del Pla Territorial.

Així, en primer lloc, es vol dur a terme una reducció de les condicions d'edificació dels habitatges en sòl rústic, amb l'objectiu de reduir la pressió edificatòria i l'especulació existent sobre el sòl rústic i mitigar l'impacte que els habitatges de grans proporcions hi provoquen.

En efecte, la combinació d'un marc jurídic molt flexible -únic a Balears- que permet, d'una banda, la construcció d'habitatges de grans dimensions en el sòl rústic, prèvia segregació de les finques si n'és el cas, i, d'una altra, que aquests habitatges es destinin a estades turístiques, amb la gran popularitat de l'illa d'Eivissa com a destí turístic internacional, provoca una forta atracció de grups d'inversió que construeixin habitatges en sòl rústic -on l'ús hi està permès- que esgoten els paràmetres urbanístics per destinar-los a allotjament temporal lligat a usos turístics i no per albergar i/o satisfer les necessitats pròpies d'una família, tal i com inicialment preveu la legislació balear del sòl rústic, que admet només aquest ús d'habitatge lligat a les la residència permanent d'una família.

Així, des de l’equip de govern es vol invertir aquesta tendència edificatòria i especulatòria al sòl rústic, tot limitant els paràmetres d’edificació i ocupació màxims actualment establerts pel que fa als habitatges a edificar en el sòl rústic per adequar-los a la finalitat que realment haurien de tenir i així intentar dissuadir la seva construcció per dedicar-los a l’ús turístic.

En segon lloc, es vol evitar l’excessiva fragmentació de les parcel·les i consegüent urbanització difusa del sòl rústic, impedint que es pugui seguir edificant sobre les parcel·les segregades o dividides a partir d'una determinada data -el dia 1 de novembre de 2016-, per tal de donar seguretat jurídica i, a l'hora evitar especulacions, una vegada que s'ha avançat públicament el contingut d'una norma territorial cautelar a través dels mitjans de comunicació local.

A la vegada que es vol impedir seguir edificant sobre les finques segregades a partir del dia 1 de novembre de 2016, es vol mantenir la possibilitat de seguir edificant sobre les parcel·les que es segreguin en virtut de títol hereditari o donació de pares a fills, sempre que es compleixi amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.

La norma s'aplicaria, així, a les segregacions efectuades a partir del dia 1 de novembre que no provenguin de títol hereditari entre parents o donació de pares a fills i que compleixin amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.

En tercer lloc, l'equip de govern vol evitar que es segueixin construint nous habitatges en terrenys que compten amb la màxima protecció ambiental derivada de les directives comunitàries, com els inclosos en la Xarxa Natura 2000, o bé en llocs on l'ús d'habitatge tradicionalment no s'hi ha implantat per tractar-se de zones boscoses i/o amb un alt risc d'incendi.

Amb aquesta mesura es pretén evitar l'impacte paisatgístic i ambiental que aquests habitatges provoquen en aquests terrenys més mereixedors de protecció. D'altra banda, la construcció de nous habitatges en el SRC Forestal (SRC-F) o en el SRP-ARIP i APR d'incendis, no només pot provocar un major risc d'incendi, sinó també dificultar la seva extinció, una vegada declarat, atès que els mitjans de lluita contra els incendis es destinen sovint amb preferència a impedir els danys a les persones i als habitatges existents en les masses forestals. 

I, finalment, en quart lloc, aquest equip de govern vol introduir tota una sèrie de mesures positives d'integració paisatgística i ambiental.

Dins aquest paquet de mesures paisatgístiques i ambientals, es vol, en primer lloc, aprofundir en les ja previstes en el Pla territorial insular vigent, en relació a la conservació de les finques i elements etnogràfics existents, ampliant-les i fent que es facin complir amb l'exigència de que la sol·licitud de construcció de nous habitatges en sòl rústic inclogui projecte tècnic que reculli aquestes mesures, de manera que no es pugui atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental.

En segon lloc, es vol impedir la construcció de nous tancaments de finques i edificacions amb bloc i elements aliens als sistemes tradicionals, de forma que els nous tancaments siguin amb pedra seca, de la forma tradicional en què a Eivissa s'han construït les parets i amb unes dimensions màximes -1 metre d'altura- per evitar la formació de pantalles visuals, sense perjudici que en les explotacions agràries es pugui superar aquesta alçada en determinades condicions per garantir la seguretat dels ramats i dels conreus.

Efectivament, en els darrers vint anys hem assistit a un progressiu i continu procés de compartimentació del sòl rústic i amb aquesta mesura es vol impedir que es segueixin construint tancaments amb materials i dimensions impròpies del sòl rústic, que causen un impacte molt negatiu sobre el paisatge rural atès que provoquen la seva fragmentació amb pantalles visuals impròpies d'aquesta classe de sòl.

Amb aquesta mesura es vol recuperar la contemplació del paisatge i el manteniment de la identitat territorial de camp obert, pròpia de l’àmbit rural d’aquesta illa.

I, finalment, donada la greu i prolongada sequera que patim en el marc del canvi climàtic en què es troba el planeta, aquest equip de govern vol introduir una sèrie de mesures tendents totes elles a un millor aprofitament i estalvi de l’aigua, de forma que els nous projectes de construcció d’habitatges en sòl rústic hagin de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca; que tan sols es pugui construir una piscina per habitatge en sòl rústic on el seu volum d’aigua no pugui excedir dels seixanta (60) m³ i que es prevegi la construcció d'un aljub amb una capacitat mínima per a cada nou ús d'habitatge.

Per tot l’anteriorment dit, s’ha considerat necessari incorporar en una Norma Territorial Cautelar (NTC) prèvia a aquesta modificació puntual d’unes normes d’aplicació directa i cautelar, que es consideren prioritàries en ordre a implementar mesures per a garantir la protecció del sòl rústic de l’illa, fins que es procedeixi a la tramitació i aprovació de l’esmentada modificació del PTI i per assegurar les seves determinacions futures, sense perjudici del contingut que resulti de la revisió global del pla que, repetim, segueix la seva tramitació administrativa.

Finalment, cal dir que totes aquestes mesures relatives a la protecció del sòl rústic han estat consensuades entre els diferents partits polítics integrants del govern d'aquesta corporació.

5.- Una vegada redactada la Norma Territorial Cautelar, aquesta és el reflex normatiu del que s’ha motivat a l’apartat 4 anterior i consta d’un total de vuit articles, una Disposició Transitòria i una Disposició Final i ha estat objecte d’aprovació inicial pel Ple del Consell insular en data 30 de novembre de 2016.

6.- Desprès del tràmit de participació pública, la Norma experimenta petits canvis en la seva redacció, als efectes d'atorgar major seguretat jurídica i claredat en les seves determinacions positives.

En l’article 3 (Determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic) de la Norma quan diu “inclosos els annexos”, s’afegeix l’expressió “destinats a aquest ús”, per tal d’aclarir que es tracta dels annexes destinats a aquest ús d’habitatge.

Així mateix, en ordre a donar seguretat jurídica, i per tal d'eliminar els dubtes interpretatius que planteja l'ajuntament de Santa Eulària des Riu en el seu informe emès durant el tràmit conferit, s'afegeix a l’article 4 de la present Norma l’expressió “notarial” desprès del terme “document públic” atès que aquest és el document al que s'ha estat sempre en aplicació de la normativa de segregacions continguda en el vigent Pla Territorial Insular (Norma 16 i Disposició transitòria quarta) als efectes de nous habitatges en sòl rústic.

Per tal d'adequar la literalitat de l'article 5 (Determinacions relatives a la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys), apartat 2 a la finalitat de la norma - això és, que no s’incrementi la pressió edificatòria en aquells indrets, així com que no apareguin noves activitats, de tipus turístiques, que fomentin o incrementin la pressió sobre aquells espais-, s’estima adient afegir a l'expressió "canvi d'ús" el terme "a activitats turístiques" i, d'aquesta manera, no impedir els canvis d'usos a activitats no turístiques relacionades amb el món agrari. 

En la mateixa línia, encara que l'article 2 de la Norma ja especificava que el seu àmbit d'aplicació és el sòl rústic de l'illa d'Eivissa, es clarifica, d'acord amb el suggeriment efectuat en l'informe de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern, que l'article 7 de la Norma, referent a les mesures d'integració paisatgística relatives als tancaments, afecta només als tancaments de finques i edificacions en sòl rústic. Així mateix, i encara que l'article 7 no es volia referir als tancaments derivats de les necessitats pecuàries, fruït de les al·legacions presentades en aquest sentit pel sector agrari, s'inclou un nou apartat segon per tal de permetre que en les explotacions agràries els tancaments per al ramat puguin superar l'alçada d'un metre, per tal de garantir la seguretat del propi ramat, així com dels conreus de l'explotació.

Així mateix, en aplicació del principi de proporcionalitat, i d'acord amb les al·legacions formulades en aquest sentit pel sector agrari, s'especifica que les mesures d'integració paisatgística relatives a la recuperació i conservació de la finca (article 6) seran d'aplicació en relació a les sol·licituds de construcció de nous habitatges en sòl rústic. Igualment, i per la mateixa raó, les mesures d'estalvi d'aigua relatives a la recollida d'aigües pluvials i a la construcció d'un aljub, contingudes en l'apartat 1 de article 8 de la Norma, seran exigibles únicament al projectes de  construcció de nous habitatges en sòl rústic.

Pel que fa a les piscines cal dir que si bé és cert que la mesura relativa a les dimensions de les piscines es contemplava també com d'integració paisatgística i, per això, es va voler inicialment regular també el seu mirall d'aigua, en proporció als nous paràmetres d'ocupació dels habitatges, fruit de les al·legacions es verifica que com a mesura d'estalvi d'aigua bastaria amb haver limitat el volum de les piscines, i per això es modifica l’apartat 2 de l’article 8 (Mesures d’estalvi d’aigua) de la NTC en el sentit de modificar allà on diu “La làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir de trenta-cinc (35) m2 i el seu volum, els seixanta (60) m³.”, per la frase “El volum d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir els seixanta (60) m³”.

Així mateix, s’estima una al·legació provinent del sector agrari respecte a permetre les explotacions agràries conforme la Norma 9 del PTI en terrenys ANEI i ARIP, sense necessitat de la creació d’una explotació agrària prioritària i s’introdueix una Disposició addicional (Explotacions agràries en terrenys ANEI i ARIP), sempre que no es modifiqui l’orografia dels terrenys i no doni lloc a noves construccions. En aquest sentit, es considera necessari eliminar cautelarment l’exigència establerta a la Norma 9 del PTI vigent d’explotació agrària prioritària en terrenys ANEI i ARIP, atès que es vol fomentar les activitats agràries, també, en aquests tipus de sòls, però tenint en compte que el PTI vigent lliga la possibilitat de noves construccions en aquests terrenys, ANEI i ARIP, a l’exigència de què es tracti d’una explotació agrària prioritària, aquesta Norma Cautelar no vol permetre noves construccions en explotacions que no siguin prioritàries sense un estudi més acurat, el qual serà objecte de la modificació del PTI d’Eivissa. 

I, pel que fa al règim transitori inicialment previst, aquest es clarifica. Així doncs, tenint en compte que l'aprovació inicial de la present NTC es va publicar al BOIB el dia 1 de desembre de 2016, i per tal d'evitar conflictes interpretatius i oferir major seguretat jurídica en l'aplicació d'una norma territorial cautelar com aquesta, s’estableix que la present norma territorial cautelar s'apliqui als projectes relatius a l'ús d'habitatge unifamiliar en sòl rústic presentats davant l'ajuntament corresponent a partir del dia 1 de setembre de 2016- amb la qual cosa els projectes presentats entre els dies 1 de setembre i 1 de desembre quedarien afectats per les determinacions de la NTC- i, així mateix, s'apliqui aquesta NTC als presentats anteriorment al dia 1 de setembre de 2016 i que a data 31 d'agost de 2016 no comptessin amb la documentació completa per resoldre l’expedient, entesa l'expressió "documentació completa" com projecte tècnic més la documentació referida en les instruccions 5 i 6 pel que fa als habitatges unifamiliars aïllats de l'Annex II –Instruccions tècniques- del PTI (BOIB número 50, de 31 de març de 2005).

D'aquesta forma, tant la CIOTUPHA com els ajuntaments hauran d'aplicar la norma cautelar a tots els projectes presentats dins els tres mesos anteriors a la data de publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial de la NTC i també als expedients presentats anteriorment a aquests tres mesos que, a data 31 d'agost de 2016, no tinguessin la documentació completa, en el sentit exposat anteriorment; de manera que la NTC no resultaria d'aplicació als projectes que comptin amb la documentació completa amb anterioritat als tres mesos abans de la publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial.

Amb aquesta solució es clarifica el què es considera documentació completa a efectes de l'aplicació de la NTC i, així mateix, s'estableix un període d'aplicació de la norma comú a totes les administracions que intervenen en el procediment i, que, a més coincideix amb el termini -3 mesos- amb què compta la CIOTUPHA per a l'emissió del seu informe des de que l'expedient es troba complet. I a més, aquest període d'aplicació als projectes presentats dins els tres mesos anteriors a la publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial de la NTC no genera per se cap perjudici que no s'hagi de suportar, atès que la normativa aplicable a Balears és la vigent en el moment del venciment del termini que té l'administració per resoldre. I en el cas de l'informe preceptiu de la CIOTUPHA es disposa de tres mesos per a la seva emissió (a comptar des de la data en què l'expedient es troba complet). I respecte dels projectes presentats anteriorment a aquests tres mesos, s'exigirà, d'acord amb la legislació balear i doctrina jurisprudencial, que a data 31 d'agost de 2016 -dia anterior a aquest període de tres mesos- els projectes corresponents es trobessin complets, a fi de poder determinar la no aplicació de la NTC, ja que si en aquesta data ja es troben complets (amb independència de quan s'hagin completat) el dia del venciment del termini de tres mesos per emetre l'informe, el 30 de novembre, no podia aplicar-se la NTC atès que es va publicar el dia 1 de desembre de 2016.  

I finalment, s’aclareix que, pel que fa a la resta d'actuacions diferents a la construcció de nous habitatges (ampliacions, piscines, canvis a usos turístics, etc..) les determinacions de la present norma territorial cautelar no s'aplicaran si la data del venciment del termini per resoldre la sol·licitud corresponent és anterior al dia 1 de desembre de 2016, data de publicació de l'acord d'aprovació inicial de la norma.

L’objecte de la Norma (article 1) és assegurar la viabilitat i efectivitat de la modificació del vigent Pla Territorial Insular de l’any 2005, a l'àmbit de l'illa d'Eivissa; l’àmbit d’aplicació de la Norma (article 2) es limita als àmbits de sòl rústic existents a l’illa d’Eivissa, en disposar l’illa de Formentera del seu propi instrument d’ordenació territorial; pel que fa a les determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic (article 3) es redueixen els paràmetres relatius a la superfície construïble màxima, al percentatge màxim d'ocupació de parcel·la i el volum màxim del conjunt de les edificacions; pel que fa a les determinacions relatives a les segregacions en sòl rústic (article 4) es prohibeix cautelarment l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat en aquelles parcel·les procedents d’una segregació, divisió o fragmentació, efectuades en document públic notarial a partir del dia 1 de novembre de 2016 –data establerta en ordre a evitar moviments d’últim moment no desitjables des de que ha transcendit a l’opinió pública i s’ha publicat al mitjans de comunicació el contingut de les presents mesures cautelars-, excepte que aquestes provenguin d’actes de donació de pares a fills o a causa d’herència entre persones vinculades per relació de parentiu, sempre que compleixin amb les condicions previstes en el vigent Pla Territorial Insular; pel que fa a les determinacions relatives la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys (article 5) s’estableix una sèrie d’espais dignes de conservació (els inclosos en la Xarxa Natura 2000, els qualificats com a Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (SRP-ARIP) i, a l'hora, inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'Incendi i els qualificats Sòl Rústic Comú Forestal (SRC-F) on cautelarment s’estableix que no resulta factible ubicar-hi nous habitatges unifamiliars aïllats (ni es permet la seva ampliació o canvi d’ús a activitats turístiques) en ordre a preservar aquells indrets de la seva transformació, no obstant establint que aquells terrenys computen als efectes d’edificar fora d’aquells espais si la categoria subjacent dels terrenys ho permet; pel que fa a les mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de la finca (article 6) s’estableix l’obligació de presentar juntament amb la sol·licitud de construcció de nous habitatges en sòl rústic, un projecte tècnic que reculli tota una sèrie de mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca on es vol edificar i que el seu estricte compliment s’ha de verificar en la corresponent certificació municipal final d’obres; pel que fa a les mesures d’integració paisatgística relatives als tancaments (article 7) s’estableix que els tancaments, tant de les finques com de les edificacions a sòl rústic que es duguin a terme han de ser efectuats amb pedra seca i de la manera constructiva tradicional a la zona o bé amb tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna, tot limitant-se la seva alçada total a un metre en ordre a evitar l’efecte pantalla que actualment es produeix amb els tancaments i establint una excepció per tal de permetre que en les explotacions agràries els tancaments per al ramat puguin superar l'alçada d'un metre, per tal de garantir la seguretat del propi ramat, així com dels conreus de l'explotació; pel que fa a les mesures d’estalvi d’aigua (article 8) s’estableix la necessitat d’aprofitar al màxim aquest recurs tant escàs a les nostres illes del qual no és aliena l’illa d’Eivissa castigada greument en els últims anys per la sequera que es pateix, tot establint-se mesures en ordre a la recollida de les aigües pluvials de les cobertes dels nous habitatges per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca i el seu emmagatzematge, que no es puguin construir més d’una piscina per finca o limitar el seu volum màxim en ordre a l’estalvi d’aquest recurs; la Disposició addicional (Explotacions agràries en terrenys ANEI i ARIP) permet les explotacions agràries conforme la Norma 9 del PTI en terrenys ANEI i ARIP, sense necessitat de la creació d’una explotació agrària prioritària amb determinades condicions; pel que fa al règim transitori de la Norma (Disposició transitòria), cal dir en primer lloc que aquesta Norma Territorial Cautelar no afecta a les llicències d’edificació municipals ja concedides i en segon lloc, pel que fa als expedients en tramitació, per tal d'evitar conflictes interpretatius i oferir major seguretat jurídica en l'aplicació d'una norma territorial cautelar com aquesta, tenint en compte que l'aprovació inicial de la present NTC es va publicar al BOIB el dia 1 de desembre de 2016, s’estableix que la present norma territorial cautelar s'apliqui als projectes relatius a l'ús d'habitatge unifamiliar, presentats davant l'ajuntament corresponent a partir del dia 1 de setembre de 2016- amb la qual cosa els projectes presentats entre els dies 1 de setembre i 1 de desembre quedarien afectats per l'aprovació inicial de la NTC- i, així mateix, s'apliqui als presentats anteriorment al dia 1 de setembre de 2016 i que a data 31 d'agost de 2016 no comptessin amb la documentació completa per resoldre l’expedient, entesa l'expressió "documentació completa" en el sentit exposat anteriorment -projecte tècnic més la documentació referida en les instruccions 5 i 6 pel que fa als habitatges unifamiliars aïllats de l'Annex II –Instruccions tècniques- del PTI (BOIB número 50, de 31 de març de 2005).

Així mateix, es permet que els expedients de llicència urbanística que resultin afectats per les determinacions introduïdes per la Norma puguin adaptar el corresponent projecte tècnic a les noves determinacions establertes a la mateixa i no impedir la finalització de la seva tramitació; finalment, pel que fa a l’entrada en vigor i termini de vigència de la Norma (Disposició final) es recull el règim legal establert a l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial.

Vist que, en virtut de l’article 70.13 de la llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (BOE núm. 52, de dia 1 de març de 2007), i dels punts 1 i 4 de l’article 1 de la llei 2/2001, de 7 de març, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'ordenació del territori (BOIB núm. 32 de 15 de març de 2001) són competències pròpies dels consells insulars les relatives a l'elaboració i l'aprovació dels plans territorials insulars i les relatives a l'elaboració i l'aprovació de les normes territorials cautelars que hagin de precedir la formulació, la revisió o la modificació dels instruments d'ordenació territorial que correspon aprovar als consells insulars.

Així, i a l’efecte d’evitar que les futures mesures que pugui determinar la modificació del vigent Pla Territorial Insular no sorgeixin ja limitades quant a la seua efectivitat per situacions consolidades contradictòries amb la futura ordenació, es considera del tot necessari l’adopció de les mesures d’ordre cautelar que s’estableixen a la següent normativa.

NORMATIVA

Article 1. Objecte.

És objecte d'aquesta Norma, d'acord amb allò assenyalat a l'article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial, l'establiment de determinacions cautelars d'ordenació territorial dirigides a assegurar la viabilitat i efectivitat de la modificació del Pla territorial insular d'Eivissa i Formentera, publicat al BOIB número 50, de 31 de març de 2005 (vigent Pla Territorial Insular), a l'àmbit de l'illa d'Eivissa (Pla Territorial Insular d’Eivissa).

Article 2. Àmbit d'aplicació.

Les determinacions establertes en la present norma resultaran d’aplicació als diferents àmbits de sòl rústic existents a l’illa d’Eivissa que se relacionen als articles següents, amb independència de la classificació assignada pel planejament municipal vigent.

Article 3. Determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic.

A les edificacions destinades a l’ús d’habitatge unifamiliar en el sòl rústic, inclosos els annexos destinats a aquest ús, els hi resultaran d’aplicació els següents paràmetres segons les categories recollides en el vigent Pla Territorial Insular o en el planejament urbanístic adaptat a aquest instrument, i que el planejament general podrà fixar més restrictivament:

a) Superfície construïble màxima:

A Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic -SRP-ARIP- i Sòl Rústic Comú Forestal -SRC-F- 0,0084 m²/m² i a la resta de categories de sòl rústic 0,014 m²/m².

b) Percentatge màxim d'ocupació de parcel·la:

A SRP-ARIP i SRC-F 1,2 % i a la resta de categories de sòl rústic 2 %.

c) Volum màxim del conjunt de les edificacions: 900 m³.

Article 4. Determinacions relatives a les segregacions en sòl rústic.

A les parcel·les procedents d’una segregació, divisió o fragmentació, efectuades en document públic notarial a partir del dia 1 de novembre de 2016, queda prohibit l’ús d’habitatge unifamiliar, excepte que provenguin de donació de pares a fills o a causa d’herència entre persones vinculades per relació de parentiu i que compleixin amb les condicions previstes en el vigent Pla Territorial Insular.

Article 5. Determinacions relatives a la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys.

1. En els següents terrenys no es podran ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats:

a) els inclosos en la Xarxa Natura 2000,

b) els qualificats com a Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (SRP-ARIP) i, a l'hora, inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'Incendi delimitades en el plànol 3 (Àrees de prevenció de riscos) del vigent Pla Territorial Insular.

c) els qualificats pel vigent Pla Territorial Insular o pels instruments de planejament adaptats al mateix com a Sòl Rústic Comú Forestal (SRC-F).

Aquests terrenys computaran a efectes de l’aplicació de la regla de proporcionalitat establerta a la Norma 14 del vigent Pla Territorial Insular per a les finques subjectes a distintes qualificacions, sempre que la categoria subjacent ho permeti.

2. Respecte dels habitatges existents en aquests terrenys a l'entrada en vigor de la present norma territorial, no es permeten la seva ampliació ni canvi d'ús a activitats turístiques. 

Article 6. Mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de la finca.

1. La sol·licitud de construcció de nous habitatges unifamiliars aïllats en sòl rústic haurà d’incloure projecte tècnic que reculli totes les mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca, en funció de les seves característiques, tendents a:

a) Recuperar i mantenir la totalitat dels terrenys en bon estat segons les seves característiques naturals (mantenir la massa boscosa en condicions que minimitzin l'extensió d'incendis forestals i de forma que no perjudiquin les espècies protegides que s’hagin de preservar i, en zones agrícoles, el manteniment dels cultius tradicionals i de les plantacions de fruiteres o bé, el manteniment de l’explotació agrària existent).

b) Recuperar i mantenir tots els elements de valor etnogràfic o cultural existents a la finca (feixes, parets, altres elements de pedra seca...).

c) Eliminar els elements tals com tancaments, murs etc..., construïts sense seguir els sistemes i materials tradicionals d’Eivissa.

d) Reduir l’impacte de l’edificació sobre el cel nocturn, tot garantint-ne el compliment de la legislació vigent en matèria de contaminació llumínica.

2. No es podrà atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental.

Article 7. Mesures d’integració paisatgística relatives als tancaments.

1. Els tancaments de les finques i edificacions a sòl rústic només es podran realitzar amb pedra seca i de la manera tradicional a la zona o bé amb les tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna.  La seva altura total no podrà superar un metre.

2. En les explotacions agràries, els tancaments per al ramat podran superar l'alçada d'un metre, sempre que siguin diàfans tradicionals i resultin necessaris per a què no hi surtin els animals o per protegir els conreus de la finca d’aquest ramat.

Article 8. Mesures d’estalvi d’aigua.

1. Els projectes de construcció de nous habitatges unifamiliars aïllats en sòl rústic hauran de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca. Així mateix, s'haurà de preveure el seu emmagatzematge en un aljub amb capacitat suficient per a aquest ús, amb una capacitat mínima de quinze (15) m³.

2. L’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic no podrà donar lloc a la construcció de més d’una piscina per finca.

El volum d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir els seixanta (60) m³.

Disposició addicional. Explotacions agràries en terrenys ANEI i ARIP.

A les Àrees naturals d’especial interès (ANEI) i a les Àrees rurals d’interès paisatgístic (ARIP) de l’illa d’Eivissa es permeten les explotacions agràries i no resultarà d’aplicació l’exigència establerta a la Norma 9 del PTI vigent de què es tracti d’una explotació agrària prioritària, sempre que no es modifiqui l’orografia dels terrenys i no doni lloc a noves construccions. 

Disposició transitòria. Règim transitori.

1. Les determinacions cautelars contingudes en la present norma territorial cautelar s'aplicaran als projectes relatius a la construcció de nous habitatges en sòl rústic,   presentats davant l'ajuntament a partir del dia 1 de setembre de 2016, aquest inclòs.

Així mateix, les determinacions cautelars contingudes en la present norma territorial cautelar s'aplicaran als projectes presentats amb anterioritat al dia 1 de setembre de 2016, i que a data 31 d'agost de 2016 no comptessin amb la documentació completa per resoldre l’expedient.

Al efectes de l'aplicació del paràgraf anterior, s'entén que la documentació es troba completa quan consti a l’expedient el corresponent projecte tècnic exigit per la normativa aplicable, redactat per personal tècnic competent, així com la documentació que per a l'ús d'habitatge unifamiliar demanen les Instruccions 5 i 6 de l'Annex II del Pla Territorial Insular (BOIB núm. 50, de 31 de març de 2005) .

2. Pel que fa a la resta de sol·licituds de llicència urbanística, les determinacions de la present norma territorial cautelar no s'aplicaran si la data del venciment del termini per resoldre la sol·licitud corresponent és anterior al dia 1 de desembre de 2016.

3. Les sol·licituds de llicència urbanística en tramitació que resultin afectades per la present Norma, podran continuar amb la seva tramitació si adapten el corresponent  projecte al previst a la mateixa.

Disposició final. Entrada en vigor i termini de vigència.

Aquesta Norma entrarà en vigor, una vegada aprovada definitivament, l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i, des d’aleshores, regirà durant un termini màxim de tres anys, o fins a l’aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa si aquesta es produeix abans d’esgotar-se el termini esmentat.

Tot l’anterior, sense perjudici dels efectes legals produïts per l’acte de la seua aprovació inicial, a l’empara de l’apartat 3 de l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial.

Seguidament es transcriu de l’original del present certificat emès en llengua catalana:

……/……………., secretari del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears,

CERTIFIC:

Que el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de dia 11 d'abril de 2017, en referència al "dictamen en relació a la proposta de declaració ambiental estratègica relativa a la norma territorial cautelar per la qual s'adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l'efectivitat de la modificació del pla territorial insular d'Eivissa (33Ej17)" va adoptar el següent acord:

"DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

L'article 13 de la llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, estableix la tramitació que ha de seguir l'avaluació ambiental de les normes territorials cautelars prèvies a la formulació, la revisió o la modificació d'un instrument d'ordenació territorial.

La intervenció de l'òrgan ambiental s'efectua després de la informació pública i de la consulta a les administracions públiques, i abans de l'aprovació definitiva. A aquest efecte, l'òrgan substantiu ha remés a l'òrgan ambiental tot l'expedient administratiu, amb la norma territorial cautelar, la memòria-anàlisi, els informes de les administracions públiques afectades, les al·legacions i la valoració.

2. Descripció i accions de la NTC

Atès que han passat més de deu anys des de l'entrada en vigor del Pla Territorial d'Eivissa, i que el context normatiu no és el mateix d'aquell moment, el Consell Insular d'Eivissa planteja, sense perjudici del procediment de la seva revisió, l'adopció de determinades mesures cautelars, que afecten únicament al sòl rústic, en ordre a assegurar una modificació puntual del mateix.

En primer lloc, es vol dur a terme una reducció de les condicions d'edificació dels habitatges en sòl rústic, amb l'objectiu de reduir la pressió edificatòria i l'especulació existent sobre el sòl rústic i mitigar l'impacte que els habitatges de grans proporcions hi provoquen.

En segon lloc, es vol evitar l'excessiva fragmentació de les parcel·les i consegüent urbanització difusa del sòl rústic, impedint que es pugui seguir edificant sobre les parcel·les segregades o dividides a partir d’una determinada data -el dia 1 de novembre de 2016-, per tal de donar seguretat jurídica i, a l'hora evitar especulacions. Es vol mantenir la possibilitat de seguir edificant sobre les parcel·les que es segreguin en virtut de títol hereditari o donació de pares a fills, sempre que es compleixi amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.

En tercer lloc, es vol evitar que es segueixin construint nous habitatges en terrenys que compten amb la màxima protecció ambiental derivada de les directives comunitàries, com els inclosos en la Xarxa Natura 2000, o bé en llocs on l'ús d'habitatge tradicionalment no s'hi ha implantat per tractar-se de zones boscoses i/o amb un alt risc d'incendi. Amb aquesta mesura es pretén evitar l'impacte paisatgístic i ambiental que aquests habitatges provoquen en aquests terrenys més mereixedors de protecció.

En quart lloc, s’introdueixen tota una sèrie de mesures d’integració paisatgística i ambiental. Es vol aprofundir en les mesures ja previstes en el Pla territorial insular vigent, en relació a la conservació de les finques i elements etnogràfics existents, ampliant-les. També es vol impedir la construcció de nous tancaments de finques i edificacions amb bloc i elements aliens als sistemes tradicionals, de forma que els nous tancaments siguin amb pedra seca.

S'introdueixen una sèrie de mesures tendents a un millor aprofitament i estalvi de l'aigua, de forma que els nous projectes de construcció d'edificacions en sòl rústic hagin de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l'edificació i/o de la finca; que tan sols es pugui construir una piscina per habitatge, que la làmina de mirall d'aigua de les noves piscines en sòl rústic no pugui excedir d'unes mesures proporcionades als nous paràmetres d'ocupació dels habitatges i que es prevegi la construcció d'un aljub amb una capacitat mínima per a cada nou ús d'habitatge.

La norma territorial cautelar consta d'un total de vuit articles, una Disposició Addicional, una Disposició Transitòria i una Disposició Final.

3. Avaluació dels efectes previsibles

D'aquesta norma territorial cautelar es deriven una sèrie d'accions que poden afectar les diferents variables ambientals:

1. Condicions d’edificació: Reducció molt significativa respecte a la situació actual dels percentatges, d'una banda, de volum màxim de totes les edificacions, i d'altra, d'ocupació i superfície construïble màxima dels d'habitatges a sòl rústic, en relació a la superfície de la parcel·la.

Els impactes geomorfològics o sobre el sòl quedaran bastant minimitzats donat que el nivell d'excavació o desmunts en general serà molt menor en la fase de construcció.

En el mateix sentit, la substitució del sòls originals quedarà reduïda.

També en relació a la qualitat del sòl es produeixen efectes positius, especialment a les zones de pendents importants, ja que en minimitzar la superfície d'assentament de l'edificació es produeix una reducció potencial dels processos d'erosió.

A nivell de paisatge es produiran impactes molt positius, especialment a les zones d'interès paisatgístic, ja que es limitarà la superfície de l'edificació a l'entorn rural. Així es reduirà la pèrdua de naturalitat que produeix l'assentament de grans habitatges a les zones rurals.

Es donaran menors afectacions sobre la vegetació en la fase de construcció de les edificacions. En aquest mateix sentit, l'afectació damunt de la fauna serà també molt menor.

2. Regles de segregacions: Inedificabilitat de les parcel·les segregades amb l'única excepcionalitat que provinguin de donacions de pares a fills o de títol hereditari entre parents.

La reducció de les possibilitats edificatòries que aquesta norma implica una menor ocupació del sòls naturals a més d'una menor transformació d'aquests per les actuacions en el procés d'edificació, excavacions, desmunts, etc. Així mateix a les zones de major pendent els processos erosius també queden molt reduïts.

En relació a la qualitat d'aire i ambient sonor, la mesura suposa una millora molt positiva, en reduir els processos de contaminació lumínica i impactes sonors a l'entorn rural.

La reducció del nivell d'urbanització determinarà una gran reducció del consum i dels nivells

d'aprofitaments de les aigües subterrànies.

Paisatgísticament la mesura determina una afecció molt positiva damunt del paisatge en disminuir el grau de urbanització de l'entorn rural. En general es reduiran els elements distorsionadors del paisatge rural com són les edificacions i altres elements no tradicionals.

A un nivell de major escala es reduirà la sensació de l'urbanisme dispers totalment dissonant amb el paisatge rural de l'illa d'Eivissa.

A nivell biòtic la reducció urbanística determina efectes significativament positius sobre la fauna en disminuir el conjunt de les activitats antròpiques i la freqüentació sobre el conjunt territorial, a més de minimitzar-ne els efectes de la fragmentació territorial que determinen les ocupacions edificatòries.

La reducció del nivell d'urbanització determina la reducció de la pèrdua de vegetació natural per la nova ocupació d'elements arquitectònics.

Especialment a l'entorn rural de sòl rústic ocupat per masses forestals, la reducció del potencial urbanístic determina una disminució significativa del nivell de risc forestal, donat que les activitats humanes són les principals responsables de la creixent incidència d'inici d'incendis forestals.

Si bé en un principi es poden derivar impactes negatius sobre el medi socioeconòmic derivat de les limitacions del desenvolupament urbanístic, a mig i llarg termini la norma pot suposar establir principis de sostenibilitat territorial. A més, aquesta mesura es veu compensada amb l'excepcionalitat que provinguin de donacions directes o de títol hereditari entre parents.

3. Prohibició de nous habitatges en Xarxa Natura 2000, sols forestals i ARIP delimitats com a APR d'incendi.

La inedificabilitat i la impossibilitat d'ampliar o canviar l'ús dels habitatges existents en aquest tipus de categoria de sòl rústic determina la disminució molt important dels efectes sobre el sòl produïts per l'adequació del terreny per a l'assentament de les edificacions com són excavacions, desmunts, etc.

A les zones de major pendent, a més, els riscos d'erosió es redueixen de manera molt important.

Reducció de tot el conjunt d'afeccions relacionades amb l'activitat antròpica. Així la qualitat de l'aire i de l'ambient sonor es veurà molt millorada per la disminució de la contaminació lumínica i remors.

La inedificabilitat determinarà un impacte positiu significatiu donada la disminució del consum d'aigües i, per tant, dels aprofitaments d'aigües subterrànies.

Les característiques forestals d'aquestes zones determinen l'assentament humà com un factor totalment dissonant amb el paisatge intrínsec d'aquestes, això fa que la seva inedificabiliat es determina com un impacte molt positivo sobre el element del paisatge.

Reducció molt important de l'eliminació dels ecosistemes forestals amb major nivell d'estructuració. A la vegada en aquest tipus d'ambients és on es concentren els principals elements florístics de caràcter protegit o endèmic. Faunísticament també es dóna la presència d'espècies d'interès comunitari i el conjunt forestal juga un important paper com a zona de nidificació i refugi, per la qual cosa a nivell biòtic la mesura presenta impactes molt positius donada la minimització del nivell d'assentament antròpic i de les activitats humanes.

A nivell d'hàbitats protegits es contribueix al manteniment del seu estat de conservació favorable i a la pròpia integritat ecològica de cadascun dels espais que integren la Xarxa Natura 2000.

Aquesta mesura es considera com la més efectiva i determinant de cara a minimitzar el nivell de riscs forestals.

A nivell del medi socioeconòmic, en principi es poden derivar impactes negatius derivats de les limitacions del desenvolupament urbanístic. A mig i llarg termini la norma pot suposar efectes positius ja que estableix principis de sostenibilitat territorial.

4. Mesures de recuperació i conservació de la finca: S'incideix en el manteniment de les condicions agràries i elements tradicionals de la finca i de la seva massa boscosa, amb la qual cosa es determina la reducció del nivell de risc per incendi forestal, a més de potenciar significativament els valors del paisatge del sòl rústic. També es promou la reducció de la contaminació lumínica al sòl rústic.

5. Mesures relatives als tancaments de les finques: S'impedeix la construcció de nous tancaments amb tipologies alienes i, per tant, discordants amb els sistemes tradicionals. Això es reflectirà en una millora paisatgística de l'entorn rústic de l'illa i així mateix evitarà la impermeabilitat territorial amb la disposició dels adequats passos de fauna.

6. Mesures d’estalvi d’aigua i dimensions de les piscines. En funció de la situació de sequera i especialment la situació de sobreexplotació de quasi la totalitat dels aqüífers de l'illa d'Eivissa, aquesta mesura contribuirà a la minimització del consum d'aigua per part de l'urbanisme dispers i, per tant, a la recuperació dels recursos hídrics. A nivell paisatgístic, I'existència d'un gran nombre de piscines, així com la presència de piscines de gran superfície, són elements discordants amb el paisatge rural de l'illa d'Eivissa.

4. Resultats de la informació pública.

Al BOIB núm. 151, de 1 de desembre, es publica l'anunci relatiu a la informació pública de la norma territorial cautelar, juntament amb la memòria anàlisi, per un període de 30 dies. Així mateix, es va publicar edicte al tauler d'anuncis del Consell d'Eivissa i anunci als diaris “Diario de lbiza” i “Periódico de lbiza y Formentera”.

D'acord amb el certificat del Secretari del Consell Executiu del Consell d'Eivissa de 16 de març de 2017 de l'acord del Consell Executiu de la mateixa data, es varen presentar un total de 2.453 al·legacions.

Tal com es recull a l'informe de valoració ambiental de 15 de març de 2017 realitzat pel tècnic de Biodiversitat del Departament del Medi Ambient, Medi rural i Marí del Consell d'Eivissa, ni en les al·legacions formulades, ni en els informes de les administracions consultades, s'ha efectuat cap objecció ni al·legació contrària a la memòria ambiental continguda en la norma cautelar aprovada inicialment, i que va analitzar els impactes i potencials afeccions de les determinacions de la norma cautelar sobre les diferents variables ambientals.

Previ informe tècnic de 10 de març de 2017, a l’acord del Consell Executiu del Consell d'Eivissa de 16 de març de 2017 s'inclou una valoració del tràmit d'informació pública. Fruit de les al·legacions i dels informes emesos, la norma, per a la seva aprovació definitiva, experimenta petits canvis en la seva redacció (memòria i articles), als efectes d'atorgar major seguretat jurídica i claredat en les seves determinacions positives.

5. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 13 de la llei 12/2016, el Consell d'Eivissa a consultat a les següents administracions afectades:

-Institut Balear de la Dona

-Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears

-Delegació del Govern

-Consell de Formentera

-Ajuntament de Santa Eulària des Riu

-Ajuntament de Sant Josep de la Talaia

-Ajuntament de Sant Joan de Labritja

-Ajuntament de Sant Antoni de Portmany

-Ajuntament de Eivissa

-Consell Econòmic i Social de les Illes Balears

S'han rebut els següents informes:

- Delegació del Govern, que no es pronuncia.

- Ajuntament de Sant Joan de Labritja, que presenta una sèrie d'al·legacions:

·      Nul·litat de l'acord d'aprovació inicial de la NTC, ja que no existeix amb caràcter previ o simultani cap acte d'iniciació, revisió o modificació del Pla Territorial insular vigent.

·      Discriminació d'aquest municipi degut a l'alt percentatge de sòl rústic protegit - 61,81 % - respecte del que tenen altres municipis, en els quals les possibilitats edificatòries en sòl rústic comú són molt superiors als d'aquest municipi; cosa que redundarà en un empobriment tant social com econòmic, amb l'agreujant discriminatori si comparem els hereus de sòls rústics protegits respecte dels de sòl rústic comú.

La major part de les edificacions ja existents en sòl rústic, d'incorporar-se aquesta NTC a la modificació del PTl, es trobaran en situació d'inadequació amb el PTl, amb les conseqüències legals que això suposarà.

·      Resulta contradictori fixar paràmetres màxims per a habitatges en zones on aquest ús està prohibit.

D'altra banda no s'aclareix si aquests paràmetres inclouen o no la piscina com a ocupació.

·      Aquest municipi que es troba ocupat en la seua major part amb sòl rústic protegit hauria de disposar d'un règim especial que li permeti el seu desenvolupament social i econòmic.

- Ajuntament de Santa Eulària des Riu, que al·lega el següent:

·      Nul·litat de l'acord d'aprovació inicial de la NTC, ja que no existeix amb caràcter previ o simultani cap acte d'iniciació, revisió o modificació del Pla Territorial insular vigent.

·      Manca de motivació per adoptar la NTC.

·      Redacció defectuosa de l'article 2 de la NTC. "Dado que existen una serie de artículos en que no se relaciona ámbito alguno, debería de precisarse el ámbito de aplicación de sus determinaciones en tales casos".

·      Absència de justificació dels paràmetres fixats a l'article 3 de la NTC.

·      Defectuosa redacció de I'article 4 de la NTC.

·      Observacions als articles 5 i 8 de la NTC. “El impacto paisajístico de las edificaciones no suele depender del uso a que éstas se destinen sino más bien de sus características morfológicas y de implantación y que, puesto que no se prohíben en los terrenos las nuevas edificaciones destinadas a otros usos, además de que no se entiende por qué se prohíbe el cambio de uso de las viviendas existentes.”

·      "Más que del tamaño de la piscina en sí, el ahorro de agua vendrá determinado por el sistema de tratamiento de la misma”

·      Redacció confusa de la disposició transitòria de la NTC.

·      Omissió de la valoració de les repercussions econòmiques de la NTC.

- Direcció General d'Ordenació del Territori, que emet informe favorable.

- Secretaria General de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, que informa que la sessió constitutiva del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears no s'ha duta a terme i, per tant, les funcions consultives preceptives que preveu l'article 2 de la Llei 10/2000 no vigeixen.

6. Anàlisi tècnic

Una vegada vista i avaluada la documentació presentada és pot concloure que d'aquesta Norma Territorial Cautelar (NTC) es derivaran tota una sèrie d'accions que milloraran substantivament l'ordenació territorial en Sòl rústic i en terrenys declarats com a Xarxa Natura 2000.

La prohibició de construir noves edificacions a terrenys de XN 2000, anul·larà la tendència actual de fragmentació dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HlC) dins el LlCs. La construcció d'habitatges unifamiliars a XN 2000 dur implícit la creació de tancaments, condicionaments de camins, i instal·lació de serveis. Tot això fa que s'afectin en major intensitat i/o magnitud els HIGs i/o espècies d'interès comunitari per a les quals s'ha declarat el LlC, la qual cosa pot acabar abocant a la no funcionalitat del mateix.

A banda de I'esmentat anteriorment aquesta mesura i altres recollides en aquest NTC, farà o que no es produeixen o que es minimitzin substancialment, tota una sèrie d'impactes ambientals que actualment es generen sobre el medi abiòtic i els recursos naturals. També es considera que serà molt favorable pel paisatge, perquè les masses de vegetació natural no se seguiran veient interrompudes per construccions antròpiques, i, també, perquè aquesta NTC estableix mesures d'integració paisatgística a més de reduir, en aquestes zones naturals, la contaminació lumínica.

També es considera una mesura ambiental molt positiva prohibir nous usos d'habitatges unifamiliars a qualificacions de SRP o SRC on hi ha perill d'incendi i les mesures quant a I'estalvi d'aigua, que a Eivissa n'és un recurs limitat.

Quant als informes i al·legacions emesos durant la informació pública, es considera que aquests, no fan referències explicites a millorar les mesures ambientals que figuren al redactat final de la NTC.

Conclusions

Es proposa formular LA DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA FAVORABLE a la Norma Territorial Cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l'efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d'Eivissa.

Es recomana que l’article 5 de la Norma Territorial Cautelar, envers de fer referència a les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'incendis del vigent Pla Territorial Insular, faci referència al mapa de les Zones d'Alt Risc (ZAR) d'Incendi aprovat mitjançant el Decret 22/2015, de 17 d'abril, pel qual s'aprova el IV Pla General de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears (2015 – 2024).”

l, perquè consti, expedesc aquest certificat abans de ser aprovada l'acta corresponent i a reserva dels termes que resultin de la seva aprovació, de conformitat amb l'establert a l’article 27.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú.

Palma, a 11 d’abril de 2017

- ANNEX II: informe tècnic emès en data 10 de març de 2017 SOBRE EL Tràmit de participació pública de la Norma Territorial Cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa. Informe de valoració de les al·legacions presentades i informes emesos.

Assumpte: Tràmit de participació pública de la Norma Territorial Cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa. Informe de valoració de les al·legacions presentades i informes emesos.

INFORME

Que emeten els serveis tècnics del Departament de Territori i Mobilitat del Consell que subscriuen en relació a les al·legacions i informes formulats a la Norma Territorial Cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa, aprovada inicialment per acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa de dia 30 de novembre de 2016 (BOIB núm. 151, d’1 de desembre de 2016), d’acord amb allò disposat a l’article 17.2.c) de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial (BOIB núm. 157 EXT., de 27 de desembre de 2000).

I.- ANTECEDENTS

1.- Al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) número 151, de data 1 de desembre de 2016, es  publicà l’edicte núm. 13597 (en versió catalana i castellana) corresponent a l’acord plenari del Consell Insular d'Eivissa, sessió ordinària de data 30 de novembre de 2016, mitjançant el qual s’acordà aprovar inicialment una norma territorial cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa, i obertura del període d’informació pública.

L’esmentada publicació inclou així mateix la Memòria justificativa, la Normativa i la Memòria-anàlisi.

2.- A l’apartat segon de l’esmentat acord publicat al BOIB consta:

“2n.- Disposar la tramitació de la Norma territorial cautelar, seguint el procediment establert a l’esmentada Llei, i en conseqüència, de conformitat amb l’apartat 2.b de l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial i article 83.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposar l’obertura d’un termini d’informació pública de TRENTA DIES (30) HÀBILS, mitjançant la publicació d’anuncis en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), a un dels diaris de major circulació de l’illa d’Eivissa, i a la corresponent seu electrònica del Consell Insular d’Eivissa (www.conselldeivissa.es), per tal que qualsevol persona pugui formular les al·legacions que consideri pertinents.

La documentació completa que integra la Norma territorial cautelar aprovada inicialment podrà ser consultada, en horari d’oficina de dilluns a divendres (de 08:00 hores fins a les 15:00 hores), en els serveis del Departament de Territori i Mobilitat del Consell Insular d’Eivissa, ubicats a la seu del Consell Insular d’Eivissa, avinguda d’Espanya, núm. 49, quarta planta, CP.- 07800 Eivissa.

Així mateix, la documentació podrà ser consultada a través d’internet, accedint a la següent pàgina web: http://www.conselldeivissa.es/.”

3.- L’edicte d’obertura del període d’informació pública de la mencionada Norma va ser publicat als diaris locals, Diario de Ibiza i Periódico de Ibiza en data 2 de desembre de 2016.

4.- L’edicte es va exposar, així mateix, al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació, per informació pública durant el termini de TRENTA DIES HÀBILS, comptadors des del dia 1 de desembre de 2016. I també s’exposà l’edicte i l’informe tècnic emès a través d’internet a la seu electrònica del Consell Insular d’Eivissa (http://www.conselldeivissa.es).

El termini d’informació pública general finalitzà el dia 18 de gener de 2017.

5.- Entre els dies 5 i 7 de desembre de 2016 varen tenir entrada en els respectius registres les sol·licituds d'informe, de conformitat amb l’article 17.2.b) de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial i allò establert a l’apartat tercer de l’acord plenari de dia 30 de novembre de 2016, als Ajuntaments de l'illa d’Eivissa, al Govern de les Illes Balears, a la Delegació del Govern a les Illes Balears, a l’Institut Balear de la Dona, al Consell Econòmic i Social i així mateix es comunicà l’aprovació inicial al Consell Insular de Formentera.

6.- Durant el termini d’exposició pública s’han presentat un total de 2.453 al·legacions.

Així mateix, s’han rebut els següents informes:

Delegació del Govern (amb nre 31234, de 22 de desembre de 2016)

Ajuntament de Santa Eulària des Riu (amb nre 329, de 9 de gener de 2017)

Ajuntament de Sant Joan de Labritja (amb nre 344, de 9 de gener de 2017)

Govern de les Illes Balears (amb nre 3337, de 26 de gener de 2017)

Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (amb nre 4094, de 6 de febrer 2017) 

II.- TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA I PARTICIPACIÓ D'ALTRES ADMINISTRACIONS.

A)    ÍNDEX D’AL·LEGACIONS

S’han presentat un total de 2.453 al·legacions per persones físiques i jurídiques.

A aquests efectes, disposa l’apartat 3 de l’article 83 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:

“Article 83. Informació pública.

.../...

3. La incompareixença en aquest tràmit no impedeix els interessats d’interposar els recursos procedents contra la resolució definitiva del procediment.

La compareixença en el tràmit d’informació pública no atorga, per si mateixa, la condició d’interessat. No obstant això, els qui presentin al·legacions o observacions en aquest tràmit tenen dret a obtenir de l’Administració una resposta raonada, que pot ser comuna per a totes les al·legacions que plantegin qüestions substancialment iguals.”  

A l’hora de donar complida resposta a allò al·legat durant el tràmit d’informació pública per  les diferents persones al·legants i atès que moltes de les al·legacions presentades són idèntiques en el seu contingut, s’ha optat per classificar les al·legacions presentades segons diferents models. Així, s’han identificat fins a 11 models d’al·legacions (del Model 1 al Model 11). Així, la resposta es farà conjunta per a cada model.

De fet, de les 2.453 al·legacions presentades, un total de 2.344 es corresponen amb el model 1 i 2, tot suposant aquests dos models més del 95 % de les al·legacions presentades.

Els models són:

Model-1..........1.465 al·legacions

Model-2...........879 al·legacions

Model-3...........8 al·legacions

Model-4............5 al·legacions

Model-5............2 al·legacions

Model-6............6 al·legacions

Model-7............3 al·legacions

Model-8.............39 al·legacions

Model-9..............3 al·legacions

Model-10...........4 al·legacions

Model-11............4 al·legacions

A més de l'anterior, s'han presentat 34 al·legacions diferents, referents a diversos  col·lectius, com  col·legis  professionals, cooperatives agràries, etc... i a projectes concrets en tramitació, que es contestaran de forma individualitzada en allò que faci referència al contingut de la Norma Territorial Cautelar. També s’han rebut tota una sèrie d’informes que s’havien sol·licitat amb ocasió de l’aprovació inicial.

Per tant, a efectes de donar resposta al conjunt de les al·legacions presentades, aquesta resposta es farà, en primer terme, de forma conjunta per als 11 models identificats, en segon lloc, de forma individualitzada, per a cadascuna de 34 al·legacions diferents i en tercer lloc, es donarà resposta als informes rebuts.

Així mateix, als efectes de comunicar una resposta motivada a les al·legacions presentades, es proposa la publicació íntegra d’aquest informe en el BOIB juntament amb la NTC, així com en el portal web del Consell Insular (www.conselldeivissa.es).

Per la qual cosa, tractant-se d’un supòsit de cessió o comunicació de dades de caràcter personal de l’article 3.j) de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de Caràcter Personal, es donarà compliment a allò que estableix l’esmentada Llei, tot procedint a anonimitzar les dades de caràcter personal (no utilitzant els noms de les persones i només posant els números dels documents d’identitat).

Així mateix, també es proposa establir que una vegada aprovada definitivament la Norma  pel Ple del Consell ex article 17.2.c) LOT, es comuniqui aquesta aprovació definitiva d’aquesta, mitjançant edicte en un dels diaris de major circulació de l’illa d’Eivissa i a la corresponent seu electrònica del Consell Insular d’Eivissa (www.conselldeivissa.es).

En la taula que s'exposa seguidament es relacionaran les persones al·legants, tot indicant el número d’ordre de l’al·legació, segons la data en què es va presentar, i el Model (del 1 al 11) que té assignat l'al·legació, si n'és el cas. 

En aquest llistat apareixeran ordenades les al·legacions, en ordre creixent, segons els números de passaport, NIE, DNI o NIF. Amb aquest sistema, cada persona al·legant podrà conèixer (en identificar el seu número que figura al seu document d’identitat) la resposta a les seves al·legacions. I com siga que la resposta a les al·legacions es farà conjunta per a cada model, cada persona sabrà on trobar la seva resposta.

I, pel que fa a les 34 al·legacions individualitzades, que no corresponen a cap model assignat, la resposta a aquestes es farà després de la resposta als 11 models identificats i segons el seu número d'ordre, de forma creixent.

Així mateix a la taula es recull el número de DNI/NIE/NIF, l’administració davant la qual es va presentar, la data de la seva presentació, així com el corresponent número de Registre General d’Entrada (RGE), tot esmentant, si n’és el cas, el concret model d’al·legació.

Número Ordre Al·legació	Passaport - NIE - DNI - NIF persona al·legant	Administració on es va presentar al·legació	Data  RGE	Número RGE	Model al·legació
1171	466195718 (Passaport)	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001982	Model-3
1177	451339050 (Passaport)	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001988	Model-3
1978	200243796 (Passaport)	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	179	Model-1
2224	1442658 (Passaport)	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	469	Model-2
2240	212808 (Passaport)	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	485	Model-2
1929	10CK61820O	Correus Santa Eulària	18/01/2017		Model-10
2146	AR763129	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	376	Model-2
2244	L317648	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	490	Model-2
1192	X0144038N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002004	Model-3
2128	X0317153Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	349	Model-2
1391	X0849694M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002223	Model-1
1613	X1251722Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002484	Model-1
2358	X1333848A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	627	Model-1
1670	X1557639X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002541	Model-1
2176	X2180480B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	417	Model-1
2301	X2180480B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	560	Model-2
1468	X2181759W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002306	Model-6
1547	X2223454K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002417	Model-2
642	X2336401S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001373	Model-1
947	X2383120K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001705	Model-2
945	X2383123R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001703	Model-2
2166	X2496055A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	403	Model-2
1	X2514240H	Consell d'Eivissa	15/12/2016	2016030777
198	X2723213J	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000695	Model-1
738	X2768766A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001483	Model-2
1565	X2799876V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002435	Model-2
1331	X2910620Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002161	Model-1
2418	X3027676W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	687	Model-1
2104	X3081859C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	325	Model-1
640	X3390811J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001371	Model-1
719	X3449169C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001460	Model-2
1956	X3699100X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	11/01/2017	108	Model-2
2366	X4169591J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	635	Model-1
1275	X4227886A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002091	Model-1
2391	X4442519T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	660	Model-1
2264	X4675897C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	511	Model-1
1963	X4730453C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	159	Model-1
1928	X4770760P	Correus Santa Eulària	18/01/2017		Model-10
2354	X4844472W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	623	Model-1
2120	X5060503C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	341	Model-2
2160	X5457571Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	395	Model-2
2288	X5570289B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	543	Model-2
2332	X5570289B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	601	Model-1
2320	X5855776E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	583	Model-2
2355	X5855776E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	624	Model-1
1447	X6276602V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002282	Model-5
1940	X6295123T	Correus Santa Eulària	18/01/2017
1287	X6501419D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002107	Model-2
1076	X6511034X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001848	Model-1
370	X6554429G	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001034	Model-1
181	X6606756Y	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000639	Model-1
2125	X6659519F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	346	Model-2
934	X6728030R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001692	Model-2
1082	X6758569L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001855	Model-1
2135	X6787502H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	359	Model-2
596	X6817557N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001314	Model-2
2287	X6828168C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	541	Model-2
2331	X6828168C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	600	Model-1
1531	X7551638W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002401	Model-1
1971	X7903856K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	168	Model-1
1973	X8033043C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	170	Model-1
1970	X8309970R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	167	Model-1
1969	X8313897H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	166	Model-1
1974	X8435384L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	171	Model-1
1968	X8541339J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	165	Model-1
2109	X8559560H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	330	Model-1
1564	X8684119D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002434	Model-2
98	X8684938T	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000521	Model-1
2241	X8731710J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	486	Model-2
2430	X8731710J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	699	Model-1
216	X8882370T	Delegació de Govern Illes Balears	12/01/2017	5108e1700057829
1983	X9342779H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	186	Model-1
1967	X9588691Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	163	Model-1
2138	X9772973C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	364	Model-2
2163	X9965850L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	399	Model-2
2386	X9965850L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	655	Model-1
1637	Y0008318Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002508	Model-2
1689	Y0008318Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002560	Model-1
1636	Y0016358L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002507	Model-2
1690	Y0016358L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002561	Model-1
931	Y0048011R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001689	Model-2
2390	Y0313898P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	659	Model-1
1566	Y0427223N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002436	Model-2
1930	Y0637626B	Correus Santa Eulària	18/01/2017		Model-10
1234	Y0821666M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002049	Model-1
2078	Y0948159K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	299	Model-1
1912	Y108551A	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002766	Model-1
1972	Y1090825H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	169	Model-1
1567	Y1184893Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002437	Model-2
815	Y1191714Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001567
2281	Y1567542Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	533	Model-2
280	Y1710217C	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000888	Model-1
197	Y1847793X	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000694	Model-1
199	Y1852291T	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000697	Model-1
201	Y1873299D	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000702	Model-1
200	Y1873324B	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000701	Model-1
2256	Y2014071K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	503	Model-1
2280	Y2339926N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	532	Model-2
2407	Y2339926N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	676	Model-1
1112	Y2565323D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001892	Model-1
2416	Y2990403A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	685	Model-1
2099	Y3005303E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	320	Model-2
2284	Y3081712W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	537	Model-2
2404	Y3081712W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	673	Model-1
2431	Y3284799L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	700	Model-1
1927	Y3586535K	Correus Santa Eulària	18/01/2017		Model-10
831	Y3647703D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001584	Model-1
1467	Y3832370D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002305	Model-6
2190	Y3907854F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	432	Model-1
2137	Y3965289B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	363	Model-2
2303	Y4113671C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	562	Model-2
2361	Y4113671C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	630	Model-1
1743	Y4246196L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002614	Model-7
1742	Y4261967N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002613	Model-7
1985	Y4485751Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	188	Model-1
1920	Y4560742V	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002793	Model-9
2323	000231432Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	589	Model-2
122	000260282Z	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000546	Model-1
2092	000355675A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	313	Model-2
713	001931064F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001453	Model-1
820	002168456Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001572	Model-1
997	003130270Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001756	Model-1
2372	003756660R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	641	Model-1
1778	004143806B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002677	Model-1
2377	004579532W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	646	Model-1
802	005096491J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001554	Model-1
374	005112566B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001039	Model-1
1935	005112566B	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	17/01/2017	664
372	005127456C	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001037	Model-1
2283	005139695T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	536	Model-2
1352	005149616P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002183	Model-2
598	005232434A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001316	Model-2
2239	005240724J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	484	Model-2
2424	006506945S	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	693	Model-1
659	006511193P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001390	Model-1
2312	006963514B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	572	Model-2
2370	006963514B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	639	Model-1
180	007451092N	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000638	Model-1
93	007452857Y	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000516	Model-1
2195	008039306R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	438	Model-2
538	008717411C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001248	Model-1
2342	008774112A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	611	Model-1
1646	009158431S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002517	Model-1
1644	009164566D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002515	Model-1
1577	009443340T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002447	Model-1
1605	009443340T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002475	Model-2
2218	009780029S	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	463	Model-1
2219	009780029S	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	464	Model-2
665	009788857B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001396	Model-1
599	011378750Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001318	Model-2
1280	012678840K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002098	Model-2
1279	012684736Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002097	Model-2
1472	013078277V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002319	Model-1
2223	015346267T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	468	Model-2
2222	015348116D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	467	Model-2
2221	015382870X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	466	Model-2
626	015804539C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001353	Model-1
839	016488604L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001592	Model-2
733	018236518W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001477	Model-2
1907	018427466K	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002759	Model-1
2044	018878918N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	265	Model-1
578	019386093Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001291	Model-1
2373	019918025W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	642	Model-1
2383	021005252L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	652	Model-1
2417	021381467T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	686	Model-1
2095	021680349C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	316	Model-1
2227	021881467T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	472	Model-2
987	022304620W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001746	Model-1
526	022428554N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001236	Model-1
1522	022525717T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002392	Model-2
2313	022632523V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	573	Model-2
2315	022632523V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	576	Model-2
2352	022632523V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	621	Model-1
2365	022632523V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	634	Model-1
2225	022663385J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	470	Model-2
2293	022663385J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	550	Model-1
358	024137767A	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001015	Model-1
2189	024154121G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	431	Model-2
2382	024188298A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	651	Model-1
2105	024230225R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	326	Model-1
2254	024231613D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	501	Model-1
2357	024232086E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	626	Model-1
1208	024232425Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002022	Model-2
2381	024242504K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	650	Model-1
1890	024270641Y	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	827	Model-2
2318	024323086E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	580	Model-2
1101	025595243S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001877	Model-1
2212	025937042B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	456	Model-1
2297	025937042B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	555	Model-2
912	025983444E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001668	Model-1
1671	026462647C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002542	Model-1
2164	026465649D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	400	Model-2
2263	026465668M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	510	Model-1
2295	027389112E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	553	Model-2
2353	027389112E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	622	Model-1
1948	027516050T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	10/01/2017	90	Model-1
26	027516051R	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000276	Model-1
572	028070937N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001284	Model-2
2020	028498994Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	236	Model-1
1572	028505608Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002442	Model-1
1588	028505608Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002458	Model-2
1269	028511537R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002085	Model-1
1091	028512056Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001865	Model-1
2140	028577425V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	366	Model-2
2155	028665521T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	389	Model-2
2397	028665521T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	666	Model-1
1799	028665825M	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002726	Model-1
2330	028679621R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	599	Model-1
369	028746621W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001032	Model-1
2347	029054887E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	616	Model-1
2309	029081200T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	568	Model-2
2345	029081200T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	614	Model-1
2445	029087395P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	714	Model-1
881	029201170W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001635	Model-2
1922	029964429Y	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002796	Model-1
1004	030395769G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001764	Model-1
2230	030446695N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	475	Model-2
1901	030501225M	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002752	Model-1
2276	030525771X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	526	Model-2
2405	030525771X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	674	Model-1
1954	030996251W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	11/01/2017	103	Model-2
692	031179116V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001428	Model-1
1023	031328365L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001784	Model-1
2153	032066962V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	387	Model-2
2395	032066962V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	664	Model-1
1340	032596966D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002171	Model-1
2019	032755575X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	235	Model-1
1537	032828146Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002407	Model-2
8	033512749R	Consell d'Eivissa	27/12/2016	2016031348	Model-1
327	033984010S	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000974	Model-1
623	034016557V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001347	Model-1
2228	034016691J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	473	Model-2
2419	034016691J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	688	Model-1
1348	034251311X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002179	Model-1
2205	034730623W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	449	Model-1
2299	034730623W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	558	Model-2
2103	034841656Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	324	Model-1
575	034991696W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001288	Model-1
1473	036183342H	Correus Barcelona	13/01/2017
2112	037307636A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	333	Model-2
464	037368410B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001163	Model-1
781	037386727C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001531	Model-1
2197	037654341Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	441	Model-2
2378	037654341Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	647	Model-1
1135	037687132E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001932	Model-1
19	037728168A	Consell d'Eivissa	03/01/2017	2017000109
1902	037754610H	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002753	Model-1
1349	038140503V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002180	Model-1
2367	038485643L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	636	Model-1
2202	038517433T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	446	Model-1
1991	038785001D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	200	Model-1
652	039140603P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001383	Model-2
1966	040091245H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	162	Model-1
220	040300859Y	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000763	Model-1
904	040419199B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001659	Model-2
601	040957775L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001321	Model-2
187	040990992R	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000645	Model-1
1544	041096584T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002414	Model-2
1977	041180902T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	178	Model-1
1770	041245808T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002669	Model-2
1336	041264556A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002167	Model-1
580	041286550D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001293	Model-1
656	041327494J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001387	Model-1
1346	041366584A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002177	Model-1
1200	041367956H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002012	Model-2
1393	041395909A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002225	Model-1
328	041405646B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000975	Model-1
332	041405646B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000979	Model-2
2107	041405649Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	328	Model-1
1629	041405788S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002500	Model-2
1694	041405788S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002565	Model-1
1214	041406140E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002028	Model-1
2193	041406187T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	436	Model-1
1989	041406415K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	198	Model-2
1042	041406604A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001805	Model-1
1086	041406832R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001860	Model-1
1782	041407019G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002681	Model-1
331	041407111G	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000978	Model-1
1379	041407245T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002210	Model-1
40	041407268T	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000314	Model-1
1783	041407295G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002682	Model-1
1386	041407320Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002218	Model-1
1063	041407384R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001834	Model-1
604	041407412Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001324	Model-2
603	041407418N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001323	Model-2
1081	041407421S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001854	Model-1
1084	041407528F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001857	Model-1
335	041407531X	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000982	Model-1
534	041407625N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001244	Model-1
1962	041407775R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	15/01/2017	152	Model-1
1482	041407960W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002341	Model-2
545	041407967D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001255	Model-2
544	041408153B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001254	Model-2
1064	041408329A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001835	Model-1
893	041408372T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001648	Model-2
759	041408723Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001508	Model-1
1655	041408753J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002526	Model-1
1012	041408941V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001773	Model-2
1818	041409023F	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	528	Model-2
736	041409049X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001481	Model-2
1898	041409334L	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	835	Model-2
2421	041409972J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	690	Model-1
2143	041411619G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	373	Model-2
1795	041411620M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002694	Model-2
1163	041411926N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001973	Model-1
2069	041412161V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	290	Model-1
723	041412297S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001465	Model-2
822	041412416L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001574	Model-1
1664	041413108K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002535	Model-1
1706	041413301F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002577	Model-1
1484	041413904N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002343	Model-2
1487	041413951J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002346	Model-2
667	041413977Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001398	Model-1
500	041414098E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001210	Model-1
451	041414199P	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001150	Model-2
454	041414199P	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001153	Model-1
1713	041414455B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002584	Model-1
455	041414601L	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001154	Model-2
456	041414601L	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001155	Model-1
147	041414797P	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000572	Model-1
869	0414149546T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001623	Model-2
1445	041415802R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002280	Model-2
1681	041415817Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002552	Model-1
1444	041415831F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002279	Model-2
1634	041415909Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002505	Model-2
1676	041415909Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002547	Model-1
101	041415942A	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000524	Model-1
1698	041416004L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002569	Model-1
645	041416038F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001376	Model-1
2062	041416112N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	283	Model-2
840	041416157B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001593	Model-2
1649	041416220M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002520	Model-1
1142	041416273N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001943	Model-1
1631	041416372L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002502	Model-2
1675	041416372L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002546	Model-1
83	041416386X	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000505	Model-1
1650	041416459Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002521	Model-1
1139	041416566Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001940	Model-1
226	041416618N	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000782	Model-1
809	041416703M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001561	Model-1
1841	041416738V	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	569	Model-2
1358	041416811K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002189	Model-2
1319	041416908A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002146	Model-2
1403	041417091M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002235	Model-2
17	041417492N	Consell d'Eivissa	03/01/2017	2017000083	Model-1
2014	041417503A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	229	Model-2
957	041417561N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001715	Model-2
1108	041417578Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001885	Model-1
1104	041417674X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001881	Model-1
1107	041417679S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001884	Model-1
239	041417711R	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000845	Model-1
18	041417729L	Consell d'Eivissa	03/01/2017	2017000084	Model-1
1824	041417828A	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	543	Model-2
2010	041417901F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	225	Model-2
276	041417902P	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000884	Model-1
1684	041417934V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002555	Model-1
1796	041418009T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002695	Model-2
1128	041418020B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001924	Model-1
1697	041418184Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002568	Model-1
484	041418211H	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001188	Model-1
1583	041418342B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002453	Model-1
1598	041418342B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002468	Model-2
408	041418574J	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001089	Model-1
1986	041418589M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	189	Model-1
1988	041418609W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	191	Model-1
2052	041418688M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	273	Model-1
2063	041418703G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	284	Model-1
2053	041418734N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	274	Model-1
2259	041418760S	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	506	Model-1
1957	041418780W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	11/01/2017	114	Model-2
415	041418830Q	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001097	Model-1
2055	041418940B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	276	Model-1
1069	041418975T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001841	Model-1
263	041418985X	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000870	Model-1
818	041419034J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001570	Model-1
499	041419319E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001203	Model-1
508	041419320T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001218	Model-1
45	041419389T	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000319	Model-1
525	041419393G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001235	Model-1
552	041419495Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001262	Model-1
1185	041419590V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001996	Model-3
1182	041419667W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001993	Model-3
1943	041419694Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	10/01/2017	82	Model-1
34	041419696P	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000289	Model-1
2072	041419776L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	293	Model-1
2064	041419789D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	285	Model-1
2186	041419812D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	427	Model-1
515	041419857P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001225	Model-1
2088	041420018P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	309	Model-2
884	041420181X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001638	Model-2
909	041420924V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001664	Model-2
1478	041421183T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002337	Model-1
1228	041421377X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002042	Model-1
1863	041421414R	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	794	Model-2
1612	041421463G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002483	Model-2
1194	041421488Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002006	Model-2
613	041421524L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001333	Model-1
1197	041421542Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002009	Model-2
1775	041421545V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002674	Model-1
1015	041421584X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001776	Model-2
661	041421588Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001392	Model-1
611	041421680Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001331	Model-1
1896	041421735T	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	833	Model-2
732	041421755C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001476	Model-2
1864	041421792B	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	796	Model-2
636	041422056E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001367	Model-1
1509	041422261C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002370	Model-2
666	041422461J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001397	Model-1
669	041422493E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001400	Model-1
756	041422494T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001505	Model-1
1804	041422565W	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002733	Model-1
1120	041422599V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001908	Model-1
956	041422650H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001714	Model-2
1122	041422667N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001911	Model-2
1729	041422696H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002600	Model-1
1130	041422760J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001926	Model-1
679	041422812L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001410	Model-1
1195	041422822Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002007	Model-2
1708	041422867M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002579	Model-1
481	041422868Y	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001185	Model-1
1630	041422874N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002501	Model-2
1695	041422874N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002566	Model-1
2012	041422903H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	227	Model-2
229	041422924Q	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000806	Model-1
346	041422949H	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000996	Model-1
813	041423007F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001565	Model-1
1797	041423050G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002696	Model-2
1504	041423168F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002365	Model-1
1462	041423321E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002300	Model-1
22	041423415R	Consell d'Eivissa	04/01/2017	2017000143	Model-1
36	041423435K	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000291	Model-1
163	041423471B	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000591	Model-1
675	041423519J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001406	Model-1
350	041423528E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001002	Model-2
2439	041423537P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	708	Model-1
388	041423545Q	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001061	Model-1
2096	041423588J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	317	Model-1
1904	041423677X	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002756	Model-1
2203	041423710C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	447	Model-1
2133	041423764M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	356	Model-1
110	041423824L	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000534	Model-1
396	041423826K	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001075	Model-1
386	041423861X	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001055	Model-2
1992	041423909M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	201	Model-2
812	041423939L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001564	Model-1
1383	041423943T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002214	Model-1
648	041423986C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001379	Model-1
1953	041423991W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	11/01/2017	102	Model-2
1010	041424062G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001771	Model-2
1174	041424063M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001985	Model-1
1491	041424074Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002350	Model-2
1492	041424109M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002351	Model-2
2114	041424166P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	335	Model-1
519	041424243R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001229	Model-1
516	041424244W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001226	Model-1
354	041424300N	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001009	Model-1
646	041424394Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001377	Model-1
382	041424399L	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001049	Model-2
754	041424449T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001503	Model-2
2087	041424460B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	308	Model-2
915	041424516K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001671	Model-1
2094	041424590a	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	315	Model-1
1350	041424594F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002181	Model-2
828	041424617F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001581	Model-1
574	041424667B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001287	Model-2
1842	041424688D	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	570	Model-2
1831	041424721C	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	552	Model-2
1844	041424737N	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	573	Model-2
2132	041424744L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	354	Model-1
1984	041424748T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	187	Model-1
1315	041424754Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002142	Model-2
1314	041424757D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002141	Model-2
1299	041424760N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002123	Model-2
1375	041424762Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002206	Model-2
1825	041424763S	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	544	Model-2
1306	041424779P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002132	Model-2
1300	041424821G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002124	Model-2
1552	041424919X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002422	Model-2
380	041425055P	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001047	Model-1
718	041425137K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001459	Model-1
988	041425296L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001747	Model-2
900	041425376F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001655	Model-2
2188	041425466M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	430	Model-1
1895	041425612J	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	832	Model-2
832	041425620K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001585	Model-2
1862	041425705Z	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	792	Model-1
664	041425735K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001395	Model-1
1728	041425824H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002599	Model-1
1123	041425839X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001912	Model-2
2260	041425926M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	507	Model-1
644	041425984V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001375	Model-1
928	041426045D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001686	Model-1
1654	041426085A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002525	Model-1
1430	041426120S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002264	Model-1
854	041426131A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001607	Model-2
1845	041426170L	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	574	Model-2
1764	041426196E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002663	Model-1
785	041426206D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001537	Model-2
2437	041426253X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	706	Model-1
1765	041426258S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002664	Model-1
903	041426277B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001658	Model-2
1888	041426302J	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	825	Model-1
1762	041426308L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002661	Model-2
1253	041426312F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002069	Model-2
394	041426372Z	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001069	Model-1
427	041426429W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001120	Model-1
2076	041426502Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	297	Model-2
662	041426594Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001393	Model-1
657	041426678K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001388	Model-1
1803	041426785J	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002731	Model-1
431	041426786Z	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001124	Model-2
1370	041426814L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002201	Model-2
373	041426817E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001038	Model-1
1003	041426865R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001763	Model-1
1911	041426875B	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002763	Model-1
1385	041426945N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002216	Model-2
1323	041427003R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002151	Model-2
1960	041427006G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	15/01/2017	149
1320	041427019V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002148	Model-2
554	041427078F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001264	Model-1
1441	041427080D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002276	Model-2
1488	041427100Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002347	Model-2
896	041427111V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001651	Model-2
1809	041427151B	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002738	Model-1
929	041427780L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001687	Model-2
1262	041427803L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002078	Model-1
1906	041427854R	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002758	Model-1
1250	041428151E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002065	Model-1
2298	041428164N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	557	Model-1
58	041428251F	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000455	Model-1
97	041428253D	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000520	Model-1
1518	041428265K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002388	Model-2
1486	041428269W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002345	Model-2
925	041428273Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001683	Model-1
1428	041428274F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002262	Model-1
2071	041428290Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	292	Model-1
205	041428304Z	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000709	Model-1
6	041428342Y	Consell d'Eivissa	27/12/2016	2016031346	Model-1
387	041428350Z	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001058	Model-1
757	041428365Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001506	Model-2
117	041428433M	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000541	Model-2
275	041428442Z	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000883	Model-1
2261	041428480Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	508	Model-1
1126	041428521R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001921	Model-2
547	041428554B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001257	Model-2
193	041428562L	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000687	Model-1
298	041428606V	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000906	Model-1
1105	041428625J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001882	Model-1
2006	041428659R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	220	Model-2
1808	041428756Y	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002737	Model-1
483	041428776A	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001187	Model-1
1292	041428893M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002115	Model-2
1951	041428944X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	11/01/2017	99	Model-2
135	041429020V	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000559	Model-2
694	041429023C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001430	Model-1
1837	041429034P	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	564	Model-2
424	041429046C	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001113	Model-1
556	041429065Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001266	Model-1
977	041429076G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001736	Model-1
64	041429091L	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000463	Model-2
393	041429093K	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001068	Model-1
924	041429107N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001682	Model-2
1110	041429117E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001890	Model-1
2274	041429120W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	521	Model-2
2408	041429120W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	677	Model-1
750	041429133S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001499	Model-2
1915	041429160L	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002769	Model-1
1162	041429209E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001972	Model-1
2409	041429250V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	678	Model-1
306	041429294S	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000932
773	041429314N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001522	Model-1
1140	041429363S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001941	Model-1
1384	041429409S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002215	Model-4
273	041429423Y	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000880	Model-1
689	041429448P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001424	Model-1
1067	041429533R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001838	Model-1
67	041429582G	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000467	Model-2
63	041429591J	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000462	Model-2
1668	041429687V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002539	Model-1
916	041429718W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001672	Model-1
1832	041429722Y	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	553	Model-2
134	041429723F	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000558	Model-2
1312	041429801Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002139	Model-2
490	041429807E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001194	Model-1
185	041429816P	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000643	Model-1
1217	041429854T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002031	Model-1
1407	041429885P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002240	Model-2
1921	041429901R	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002794	Model-9
1017	041429950G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001778	Model-2
2277	041429993R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	528	Model-2
2410	041429993R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	679	Model-1
683	041430004N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001414	Model-1
1723	041430006Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002594	Model-1
1996	041430010H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	208	Model-1
1648	041430031Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002519	Model-1
1798	041430098Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002697	Model-2
1216	041430113Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002030	Model-1
1925	041430142N	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002799	Model-1
1317	041430168S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002144	Model-2
73	041430179A	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000478	Model-2
1381	041430215Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002212	Model-2
1222	041430228Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002036	Model-1
1439	041430346D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002274	Model-2
1137	041430380C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001938	Model-1
724	041430411M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001466	Model-2
695	041430422Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001431	Model-1
1213	041430448L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002027	Model-1
2453	041430459F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	722	Model-1
948	041430462X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001706	Model-2
1849	041430589E	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002750	Model-1
495	041430590T	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001199	Model-1
343	041430623X	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000991	Model-1
691	041430638W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001427	Model-1
2270	041430639A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	517	Model-1
1903	041430665Y	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002754	Model-1
109	041430705T	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000533	Model-1
1247	041430719Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002062	Model-1
1665	041430721Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002536	Model-1
192	041430826Y	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000685	Model-1
858	041430879J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001611	Model-2
1822	041430915A	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	541	Model-2
801	041430923B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001553	Model-1
1899	041430928Q	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	836	Model-1
894	041430929V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001649	Model-2
1344	041430961A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002175	Model-2
1097	041430977L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001873	Model-1
2058	041431003E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	279	Model-1
880	041431042S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001634	Model-2
964	041431054G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001723	Model-2
1936	041431065S	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	744	Model-1
824	041431096T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001577	Model-1
872	041431103F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001626	Model-2
267	041431134S	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000874	Model-1
1303	041431158Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002129	Model-2
438	041431187E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001134	Model-2
384	041431223N	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001052	Model-2
721	041431235R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001463	Model-1
1044	041431274V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001807	Model-1
90	041431282W	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000513	Model-1
1451	041431310F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002286	Model-2
908	041431318S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001663	Model-2
1485	041431324K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002344	Model-2
1493	041431357P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002352	Model-2
1479	041431368L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002338	Model-2
1854	041431380F	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	777	Model-2
1545	041431409Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002415	Model-2
1296	041431423M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002120	Model-2
1226	041431443W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002040	Model-1
905	041431476N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001660	Model-2
1121	041431504V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001910
1052	041431539Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001815	Model-1
975	041431544B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001734	Model-2
1910	041431564P	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002762	Model-1
149	041431607M	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000574	Model-1
422	041431654Y	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001107	Model-2
763	041431746Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001512	Model-1
1638	041431757V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002509	Model-1
1579	041431788W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002449	Model-1
1603	041431788W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002473	Model-2
1527	041431799J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002397	Model-2
878	041431818D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001632	Model-2
403	041431827H	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001083	Model-2
920	041431856R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001677	Model-1
261	041431872V	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000868	Model-1
1270	041431915Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002086	Model-1
784	041431943L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001535	Model-1
760	041431986Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001509	Model-1
1008	041431989L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001769	Model-2
385	041432010V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001053	Model-2
41	041432051N	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000315	Model-1
1622	041432073B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002493	Model-2
967	041432080H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001726	Model-2
944	041432159M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001702	Model-2
981	041432168Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001740	Model-1
142	041432178R	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000566	Model-2
1387	041432204G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002219	Model-4
1773	041432243C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002672	Model-1
215	041432272A	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000757	Model-1
1813	041432296G	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002743	Model-1
1364	041432331Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002195	Model-2
38	041432368F	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000293	Model-1
416	041432492Q	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001099	Model-1
194	041432510B	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000689	Model-1
265	041432525A	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000872	Model-1
419	041432533B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001102	Model-1
907	041432555X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001662	Model-2
1829	041432563H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	550	Model-2
1433	041432612K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002267	Model-2
927	041432650J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001685	Model-2
1555	041432668P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002425	Model-2
1414	041432688M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002247	Model-1
262	041432701H	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000869	Model-1
1683	041432704K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002554	Model-1
2008	041432707R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	223	Model-2
442	041432728E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001141	Model-2
851	041432745Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001604	Model-2
836	041432799R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001589	Model-2
755	041432804Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001504	Model-2
1203	041432833N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002016	Model-2
2048	041432845L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	269	Model-1
961	041432852P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001719	Model-2
2004	041432901B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	218	Model-1
434	041432925N	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001127	Model-2
151	041432935E	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000577	Model-1
868	041432954H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001622	Model-2
963	041433008A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001722	Model-2
337	041433016B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000984	Model-1
1240	041433026K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002055	Model-1
1311	041433030W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002138	Model-2
1041	041433034Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001804	Model-1
1298	041433055G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002122	Model-2
1539	041433156J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002409	Model-2
297	041433157Z	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000905	Model-1
1342	041433171M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002173	Model-2
1549	041433173F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002419	Model-2
1143	041433174P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001945	Model-1
1151	041433174P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001953	Model-2
1043	041433189T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001806	Model-1
1141	041433193G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001942	Model-1
447	041433197P	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001146	Model-1
1905	041433206V	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002757	Model-1
1741	041433211E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002612	Model-1
2060	041433247W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	281	Model-1
1669	041433265F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002540	Model-1
436	041433278C	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001130	Model-2
1819	041433278C	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	529	Model-2
153	041433287Y	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000580	Model-1
1666	041433290D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002537	Model-1
411	041433292B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001092	Model-2
1411	041433321V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002244	Model-1
7	041433381P	Consell d'Eivissa	27/12/2016	2016031347	Model-1
195	041433392L	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000690	Model-1
202	041433440K	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000705	Model-1
1559	041433441E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002429	Model-2
1787	041433448Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002686	Model-2
940	041433466R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001698	Model-2
1321	041433497D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002149	Model-2
278	041433502Z	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000886	Model-1
1835	041433548Z	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	557	Model-2
2414	041433649T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	683	Model-1
1726	041433652A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002597	Model-1
1161	041433713H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001971	Model-1
308	041433715C	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000948	Model-1
1165	041433742R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001976	Model-1
72	041433753N	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000472	Model-2
1593	041433809E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002463	Model-2
1594	041433809E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002464	Model-1
527	041433815M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001237	Model-1
2265	041433828H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	512	Model-1
555	041433850V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001265	Model-1
124	041433876C	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000548	Model-2
425	041433927W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001114	Model-1
1838	041433927W	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	565	Model-2
660	041434002P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001391	Model-1
420	041434003D	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001104	Model-1
740	041434012H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001487	Model-2
260	041434014C	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000867	Model-1
1661	041434021G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002532	Model-1
1132	041434054Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001928	Model-1
179	041434068M	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000637	Model-1
2007	041434088W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	222	Model-1
853	041434093F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001606	Model-2
2449	041434184Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	718	Model-1
1347	041434185F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002178	Model-2
188	041434207Y	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000646	Model-1
1210	041434252M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002024	Model-2
817	041434306J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001569	Model-3
761	041434333V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001510	Model-2
272	041434342A	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000879	Model-1
1045	041434384E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001808	Model-1
1788	041434451C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002687	Model-2
94	041434505M	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000517	Model-1
426	041434595A	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001119	Model-1
1254	041434598Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002070	Model-1
1114	041434635C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001894	Model-1
164	041434675Z	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000592	Model-1
80	041434684T	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000501	Model-1
1453	041434709W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002288	Model-1
2000	041434711G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	213	Model-2
1994	041434756A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	205	Model-2
1261	041434764B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002077	Model-2
1721	041434766J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002592	Model-1
1268	041434771H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002084	Model-2
1232	041434805Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002047	Model-1
1246	041434819C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002061	Model-1
887	041434827M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001641	Model-2
439	041434870W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001135	Model-2
2191	041434884Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	433	Model-2
2328	041434884Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	597	Model-1
1380	041434888C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002211	Model-4
279	041434901X	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000887	Model-1
496	041434904J	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001200	Model-1
889	041434958K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001644	Model-2
1611	041435019J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002482	Model-2
668	041435024H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001399	Model-1
1201	041435041N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002013	Model-2
786	041435043Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001538	Model-1
104	041435076R	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000527	Model-2
345	041435078A	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000994	Model-1
600	041435091Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001319	Model-2
249	041435104Y	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000855	Model-1
1647	041435106P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002518	Model-1
876	041435130D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001630	Model-2
440	041435136S	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001138	Model-2
309	041435143E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000949	Model-1
227	041435155B	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000783	Model-1
1542	041435183Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002412	Model-2
405	041435193A	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001085	Model-2
1005	041435208H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001765	Model-2
972	041435224B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001731	Model-2
493	041435233C	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001197	Model-1
1072	041435233C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001844	Model-2
605	041435321Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001325	Model-1
1781	041435375R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002680	Model-1
339	041435381F	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000986	Model-1
1626	041435400A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002497	Model-2
429	041435409N	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001122	Model-1
591	041435508L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001309	Model-1
1784	041435510K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002683	Model-1
62	041435511E	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000461	Model-2
1811	041435513R	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002741	Model-1
1180	041435630A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001991	Model-2
638	041435632M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001369	Model-1
1405	041435700G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002238	Model-2
1362	041435805V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002193	Model-2
592	041435844X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001310	Model-1
86	041435892N	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000508	Model-1
1326	041435918S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002155	Model-2
232	041435981D	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000813	Model-1
1490	041436004D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002349	Model-2
89	041436037L	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000511	Model-1
522	041436078Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001232	Model-1
980	041436136A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001739	Model-1
1823	041436139Y	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	542	Model-2
751	041436163F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001500	Model-1
576	041436177K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001289	Model-2
714	041436199C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001455	Model-1
401	041436203R	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001081	Model-1
296	041436233P	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000904	Model-1
710	041436263S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001449	Model-1
42	041436268C	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000316	Model-1
1175	041436305B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001986	Model-2
2017	041436307J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	232	Model-1
1297	041436315K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002121	Model-2
1341	041436338K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002172	Model-2
57	041436345M	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000453	Model-1
303	041436401S	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000911	Model-1
119	041436403V	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000543	Model-2
1034	041436454E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001797	Model-2
410	041436477E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001091	Model-2
1704	041436498C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002575	Model-1
637	041436535B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001368	Model-1
521	041436544C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001231	Model-1
2226	041436583J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	471	Model-2
2415	041436583J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	684	Model-1
88	041436610V	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000510	Model-1
246	041436671D	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000852	Model-1
479	041436720N	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001183	Model-1
43	041436743N	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000317	Model-1
157	041436747Q	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000585	Model-1
1909	041436783Y	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002761	Model-1
284	041436805M	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000892	Model-1
311	041436808P	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000954	Model-2
1144	041436832D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001946	Model-1
1152	041436832D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001954	Model-2
2047	041436845E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	268	Model-1
1036	041436855D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001799	Model-2
1285	041436887H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002105	Model-2
2411	041436915T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	680	Model-1
87	041436978V	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000509	Model-1
1641	041436983E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002512	Model-1
231	041437015P	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000812	Model-1
236	041437043J	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000837	Model-1
539	041437049L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001249	Model-1
242	041437065N	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000848	Model-1
673	041437066J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001404	Model-1
1351	041437073C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002182	Model-1
2151	041437091S	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	383
304	041437094H	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000912	Model-1
984	041437110B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001743	Model-2
2013	041437120K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	228	Model-1
1574	041437137S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002444	Model-1
1585	041437137S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002455	Model-2
150	041437139V	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000576	Model-1
160	041437140H	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000588	Model-1
31	041437158J	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000283	Model-1
100	041437199P	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000523	Model-2
1277	041437205Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002093	Model-2
1807	041437222P	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002736	Model-1
126	041437233L	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000550	Model-2
1266	041437238R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002082	Model-2
417	041437251Z	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001100	Model-1
577	041437277V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001290	Model-2
1496	041437325L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002357	Model-1
1272	041437380M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002088	Model-1
1070	041437398T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001842	Model-1
282	041437418C	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000890	Model-1
1416	041437427Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002249	Model-1
826	041437449M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001579	Model-1
1450	041437481Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002285	Model-1
1168	041437521P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001979	Model-2
127	041437523X	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000551	Model-1
448	041437524B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001147	Model-2
453	041437524B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001152	Model-1
1363	041437557K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002194	Model-1
494	041437570B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001198	Model-1
1007	041437577H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001768	Model-2
1190	041437720T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002002	Model-2
541	041437778N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001251	Model-1
862	041437778N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001616	Model-1
1354	041437812T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002185	Model-2
437	041437851Q	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001131	Model-2
2073	041437855C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	294	Model-2
288	041437859R	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000896	Model-1
960	041437878C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001718	Model-2
1931	041437910Y	Correus Eivissa	18/01/2017		Model-11
489	041437966Q	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001193	Model-1
966	041437998W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001725	Model-1
1443	041438005D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002278	Model-1
360	041438013V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001019	Model-2
1816	041438061A	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002747	Model-1
29	041438063K	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000281	Model-1
1421	041438121X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002254	Model-1
1220	041438138G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002034	Model-2
2194	041438139M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	437	Model-1
2302	041438139M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	561	Model-2
1768	041438150Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002667	Model-2
2267	041438168Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	514	Model-1
1580	041438179E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002450	Model-1
1602	041438179E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002472	Model-2
546	041438217Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001256	Model-2
1861	041438244H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	790	Model-2
729	041438257P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001473	Model-2
530	041438265Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001240	Model-1
1460	041438299G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002298	Model-1
1859	041438312V	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	786	Model-2
293	041438321A	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000901	Model-1
2045	041438342R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	266	Model-1
283	041438411R	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000891	Model-1
1410	041438413A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002243	Model-1
114	041438451H	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000538	Model-1
322	041438456T	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000967	Model-2
655	041438503R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001386	Model-1
1160	041438558X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001968	Model-1
1820	041438661K	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	539	Model-2
670	041438745J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001401	Model-1
1053	041438768J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001816	Model-2
140	041438810D	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000564	Model-2
1295	041438887V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002119	Model-2
1402	041438894R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002234	Model-2
230	041438910V	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000811	Model-1
704	041438933V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001443	Model-1
1020	041438954S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001781	Model-2
707	041438956V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001446	Model-1
849	041438981L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001602	Model-2
518	041438984E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001228	Model-1
1663	041439152Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002534	Model-1
1456	041439203B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002293	Model-2
1855	041439237E	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	779	Model-2
741	041439327C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001489	Model-2
131	041439337F	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000555	Model-2
2327	041439341B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	596	Model-1
2271	041439345B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	518	Model-2
2123	041439359Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	344	Model-2
1776	041439378W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002675	Model-1
567	041439392Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001278	Model-1
48	041439401W	Consell d'Eivissa	10/01/2017	2017000417	Model-1
2134	041439410B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	357	Model-2
1230	041439430P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002044	Model-2
985	041439433B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001744	Model-2
446	041439447W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001145	Model-2
452	041439447W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001151	Model-1
363	041439524X	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001025	Model-1
899	041439560T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001654	Model-2
1477	041439603C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002336	Model-2
2451	041439628E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	720	Model-2
1551	041439633G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002421	Model-2
66	041439637P	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000466	Model-2
1074	041439658Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001846	Model-2
1127	041439660P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001923	Model-1
61	041439662X	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000459	Model-2
1422	041439665J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002255
1459	041439681Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002296	Model-2
406	041439697E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001086	Model-2
47	041439704Y	Consell d'Eivissa	10/01/2017	2017000400	Model-1
1933	041439711J	Correus Eivissa	18/01/2017		Model-11
780	041439729P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001530	Model-2
1356	041439751F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002187	Model-2
1495	041439773Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002356	Model-1
1997	041439779N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	209	Model-2
706	041439813T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001445	Model-1
1202	041439825N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002015	Model-2
1438	041439837R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002272	Model-2
1519	041439872J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002389	Model-2
1900	041439903K	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	837	Model-2
505	041439931A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001215	Model-1
241	041439942Z	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000847	Model-1
1454	041439943S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002289	Model-1
782	041439951T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001532	Model-1
2077	041439958F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	298	Model-2
1712	041439980Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002583	Model-1
1291	041440035S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002114	Model-2
99	041440120P	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000522	Model-1
882	041440178C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001636	Model-2
937	041440229W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001695	Model-2
336	041440277G	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000983	Model-1
529	041440329X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001239	Model-1
218	041440347M	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000761	Model-1
531	041440360H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001241	Model-1
879	041440385C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001633	Model-1
69	041440399B	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000469	Model-2
561	041440409K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001271	Model-1
2300	041440419P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	559	Model-2
830	041440423N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001583	Model-1
2216	041440458R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	461	Model-2
2379	041440458R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	648	Model-1
921	041440471Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001679	Model-1
12	041440508M	Consell d'Eivissa	02/01/2017	2017000006
551	041440512D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001261	Model-2
92	041440538N	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000515	Model-1
509	041440544H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001219	Model-1
2319	041440554M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	581	Model-2
2030	041440617E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	248	Model-1
565	041440631J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001276	Model-1
271	041440708K	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000878	Model-1
367	041440745N	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001030	Model-1
1857	041440757R	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	782	Model-2
1850	041440781W	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	771	Model-2
829	041440832F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001582	Model-1
1423	041440834D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002256	Model-1
758	041440838J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001507	Model-2
319	041440861J	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000964	Model-1
321	041440861J	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000966	Model-2
2070	041440890L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	291	Model-1
1184	041440922M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001995	Model-1
1249	041440924F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002064	Model-1
1437	041440929N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002271	Model-1
315	041440952N	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000959	Model-2
1510	041440953J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002371	Model-2
1325	041441001S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002153	Model-2
1089	041441003V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001863	Model-1
1079	041441138Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001852	Model-1
2015	041441183J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	230	Model-1
2110	041441218W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	331	Model-2
1942	041441227B	Consell d'Eivissa	27/01/2017	2017003390	Model-1
264	041441251N	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000871	Model-1
461	041441256V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001160	Model-1
468	041441256V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001167	Model-2
1205	041441320N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002018	Model-2
1083	041441374C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001856	Model-1
1526	041441463V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002396	Model-2
886	041441495A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001640	Model-2
630	041441533H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001359	Model-1
610	041441592P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001330	Model-1
2447	041441597J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	716	Model-1
2393	041441680G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	662	Model-1
2026	041441689J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	243	Model-1
1339	041441752F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002170	Model-1
1409	041441775F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002242	Model-1
353	041441777D	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001005	Model-2
1106	041441788C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001883	Model-1
622	041441805Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001344	Model-2
563	041441821F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001274	Model-1
1048	041441827J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001811	Model-1
1390	041441845P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002222	Model-2
457	041441850J	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001156	Model-1
459	041441850J	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001158	Model-2
1621	041441868P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002492	Model-2
2257	041441950K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	504	Model-1
359	041441958Y	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001018	Model-2
82	041441959F	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000504	Model-1
383	041441976R	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001050	Model-1
1505	041441982F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002366	Model-1
2422	041441987N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	691	Model-1
1129	041441988J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001925	Model-1
898	041442004Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001653	Model-2
1651	041442045R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002522	Model-1
1800	041442073Y	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002728	Model-1
2102	041442081Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	323	Model-1
1170	041442087C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001981	Model-2
421	041442092W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001105	Model-2
2169	041442101B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	408	Model-2
2204	041442105B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	448	Model-1
146	041442113T	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000571	Model-1
1335	041442117G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002166	Model-2
778	041442118M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001528	Model-2
435	041442133C	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001129	Model-2
753	041442140G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001502	Model-2
528	041442168D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001238	Model-1
1425	041442194N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002259	Model-1
480	041442234Y	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001184	Model-1
1022	041442291V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001783	Model-2
1535	041442292H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002405	Model-2
2036	041442308B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	255	Model-1
366	041442332N	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001029	Model-1
1286	041442342E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002106	Model-2
243	041442382Q	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000849	Model-1
1769	041442428Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002668	Model-2
711	041442533Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001450	Model-1
783	041442542S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001533	Model-1
734	041442603F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001478	Model-2
177	041442628D	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000635	Model-1
1709	041442696P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002580	Model-1
2311	041442732K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	571	Model-2
397	041442749S	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001076	Model-1
2021	041442764F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	238	Model-1
953	041442780T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001711	Model-2
1355	041442826T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002186	Model-2
1037	041442833F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001800	Model-2
726	041442863Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001468	Model-2
1836	041442869C	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	561	Model-2
1118	041442871E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001898	Model-1
471	041442872T	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001170	Model-2
1087	041442884N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001861	Model-1
50	041442895T	Consell d'Eivissa	10/01/2017	2017000420	Model-2
2337	041442902F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	606	Model-1
1941	041442930N	Consell d'Eivissa	27/01/2017	2017003389	Model-1
774	041442935V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001523	Model-2
1028	041442940E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001790	Model-1
1507	041442964T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002368	Model-1
699	041443051H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001437	Model-1
2438	041443079T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	707	Model-1
418	041443118Q	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001101	Model-1
2082	041443195R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	303	Model-1
1353	041443311w	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002184	Model-2
357	041443318D	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001013	Model-1
295	041443357W	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000903	Model-1
368	041443366B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001031	Model-1
676	041443405G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001407	Model-1
1785	041443447T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002684	Model-1
1955	041443449W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	11/01/2017	107	Model-2
71	041443451G	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000471	Model-2
313	041443464V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000957	Model-2
2324	041443487Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	590	Model-1
570	041443509Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001282	Model-1
2106	041443530Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	327	Model-1
627	041443556V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001355	Model-2
2101	041443566C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	322	Model-1
1395	041443568Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002227	Model-1
254	041443579V	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000861	Model-1
752	041443583K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001501	Model-2
281	041443590M	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000889	Model-1
671	041443591Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001402	Model-1
594	041443604L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001312	Model-1
259	041443615F	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000866	Model-1
999	041443634A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001759	Model-1
2304	041443644T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	563	Model-1
922	041443674C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001680	Model-1
629	041443703A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001358	Model-1
1027	041443755D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001788	Model-1
2144	041443798Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	374	Model-2
329	041443909W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000976	Model-1
2444	041444104J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	713	Model-1
1014	041444145P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001775	Model-2
356	041444156L	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001011	Model-1
1569	041444183T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002439	Model-1
1595	041444183T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002465	Model-2
2286	041444211M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	540	Model-2
2350	041444211M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	619	Model-1
2025	041444228E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	242	Model-1
1739	041444241N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002610	Model-1
677	041444299R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001408	Model-1
974	041444301A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001733	Model-2
290	041444309B	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000898	Model-1
2113	041444312C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	334	Model-2
2041	041444317L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	260	Model-1
1166	041444394G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001977	Model-2
16	041444458E	Consell d'Eivissa	03/01/2017	2017000082	Model-1
2258	041444462A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	505	Model-2
2406	041444484N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	675	Model-1
2272	041444494N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	519	Model-2
209	041444501L	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000717	Model-1
268	041444502C	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000875	Model-1
777	041444510M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001527	Model-2
725	041444526K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001467	Model-2
1442	041444559P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002277	Model-2
2200	041444570L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	444	Model-1
2321	041444632G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	586	Model-2
1388	041444679J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002220	Model-2
324	041444692A	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000970	Model-1
326	041444692A	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000973	Model-2
1169	041444724N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001980	Model-2
1700	041444787Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002571	Model-1
507	041444793N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001217	Model-1
1392	041444800L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002224	Model-2
1404	041444806W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002237	Model-2
2435	041444845H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	704	Model-2
543	041444890V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001253	Model-2
1481	041444905D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002340	Model-2
647	041444927P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001378	Model-1
2207	041444938L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	451	Model-1
2185	041444939L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	426	Model-2
1851	041444956Z	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	772	Model-2
1188	041444958Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002000	Model-3
938	041444992G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001696	Model-2
1483	041444999B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002342	Model-2
1821	041445014A	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	540	Model-2
883	041445020D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001637	Model-2
269	041445070J	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000876	Model-1
739	041445122L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001484	Model-2
1243	041445144H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002058	Model-1
2290	041445171E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	546	Model-2
2349	041445171E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	618	Model-1
838	041445173R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001591	Model-2
1464	041445183B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002302	Model-1
674	041445194E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001405	Model-1
2403	041445215C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	672	Model-1
1396	041445236H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002228	Model-2
1324	041445237L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002152	Model-2
1148	041445282H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001950	Model-1
1157	041445282H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001959	Model-2
270	041445295P	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000877	Model-1
2130	041445360G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	352	Model-2
2229	041445367B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	474	Model-2
2420	041445367B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	689	Model-1
762	041445395Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001511	Model-2
2196	041445500Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	440	Model-1
1560	041445513L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002430	Model-2
1293	041445591M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002116	Model-2
959	041445632T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001717	Model-2
1524	041445665X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002394	Model-2
2308	041445667N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	567	Model-2
2157	041445686P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	392	Model-2
986	041445717Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001745	Model-2
1652	041445723E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002523	Model-1
1113	041445743L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001893	Model-1
891	041445772W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001646	Model-2
1774	041445797G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002673	Model-1
1267	041445817R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002083	Model-1
2307	041445832J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	566	Model-2
641	041445841W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001372	Model-2
913	041445843G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001669	Model-1
2187	041445888A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	429	Model-1
286	041445926H	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000894	Model-1
473	041445931T	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001172	Model-2
2448	041445989N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	717	Model-1
1215	041445993Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002029	Model-1
228	041446119G	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000805	Model-1
1193	041446161T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002005	Model-2
2285	041446216D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	538	Model-2
2351	041446216D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	620	Model-1
430	041446255W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001123	Model-1
1843	041446275E	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	571	Model-2
1635	041446324W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002506	Model-2
1677	041446324W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002548	Model-1
1589	041446360S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002459	Model-2
1590	041446360S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002460	Model-1
465	041446464G	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001164	Model-1
470	041446464G	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001169	Model-2
2338	041446474Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	607	Model-1
1893	041446475S	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	830	Model-1
2246	041446478H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	492	Model-2
2427	041446478N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	696	Model-1
287	041446492D	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000895	Model-1
1211	041446533A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002025	Model-2
542	041446607D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001252	Model-2
962	041446635Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001720	Model-1
1111	041446642K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001891	Model-1
954	041446645R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001712	Model-2
1982	041446648M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	185	Model-1
355	041446700X	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001010	Model-1
2192	041446724B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	434	Model-1
1330	041446792X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002159	Model-2
2179	041446835F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	420	Model-1
2208	041446835F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	452	Model-2
1229	041446870L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002043	Model-1
1961	041446898R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	15/01/2017	151	Model-2
612	041446957Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001332	Model-1
866	041446982Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001620	Model-2
1703	041446992A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002574	Model-1
482	041446998D	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001186	Model-1
731	041447060W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001475	Model-2
349	041447083W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001000	Model-1
1615	041447106W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002486	Model-1
2142	041447120Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	372	Model-2
2085	041447133Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	306	Model-1
2450	041447137X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	719	Model-2
334	041447148K	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000981	Model-1
510	041447179Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001220	Model-1
1241	041447191H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002056	Model-1
996	041447199A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001755	Model-1
982	041447201M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001741	Model-2
143	041447211S	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000568	Model-2
1372	041447278J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002203	Model-1
1740	041447311T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002611	Model-1
441	041447320D	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001140	Model-1
466	041447320D	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001165	Model-2
681	041447332K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001412	Model-1
1699	041447369N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002570	Model-1
348	041447378K	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000998	Model-1
1608	041447391B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002479	Model-2
2089	041447460B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	310	Model-2
1772	041447536H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002671	Model-1
1304	041447557Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002130	Model-2
1133	041447560L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001929	Model-1
1224	041447561C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002038	Model-2
60	041447584C	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000458	Model-2
1199	041447593Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002011	Model-2
1536	041447597X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002406	Model-1
116	041447602S	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000540	Model-1
2167	041447607C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	405	Model-2
274	041447637G	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000881	Model-1
1848	041447686F	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	580	Model-2
54	041447702T	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000450	Model-1
1570	041447710P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002440	Model-1
1592	041447710P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002462	Model-2
650	041447713B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001381	Model-1
2148	041447722C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	378	Model-2
1196	041447748T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002008	Model-2
2252	041447752G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	499	Model-1
244	041447770E	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000850	Model-1
312	041447772R	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000956	Model-1
789	041447799M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001541	Model-1
1614	041447883C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002485	Model-1
943	041447964D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001701	Model-2
609	041447976K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001329	Model-1
68	041448008F	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000468	Model-2
1511	041448026W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002376
2171	041448030Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	411	Model-2
2210	041448030Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	454	Model-1
2170	041448031F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	409	Model-2
2211	041448031F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	455	Model-1
1257	041448036N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002073	Model-2
1794	041448085S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002693	Model-2
2056	041448093T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	277	Model-2
105	041448103X	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000528	Model-2
14	041448108S	Consell d'Eivissa	03/01/2017	2017000080	Model-1
1610	041448114K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002481	Model-2
2039	041448126M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	258	Model-1
2279	041448144M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	531	Model-1
1964	041448159C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	160	Model-1
1000	041448163R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001760	Model-1
2278	041448167M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	529	Model-1
1368	041448182C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002199	Model-1
1058	041448195X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001829	Model-2
2296	041448199R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	554	Model-2
2213	041448253E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	457	Model-1
2306	041448253E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	565	Model-2
1680	041448292S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002551	Model-1
1632	041448304G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002503	Model-2
1673	041448304G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002544	Model-1
2168	041448316Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	407	Model-2
378	041448346T	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001043	Model-2
2371	041448399F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	640	Model-1
2314	041448399T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	574	Model-2
2100	041448483E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	321	Model-1
1366	041448510A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002197	Model-1
1538	041448529E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002408	Model-2
1541	041448530T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002411	Model-2
1540	041448531R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002410	Model-2
1258	041448598E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002074	Model-1
1212	041448663H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002026	Model-1
857	041448719M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001610	Model-2
1019	041448754V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001780	Model-2
602	041448794B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001322	Model-2
1678	041448852T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002549	Model-1
654	041448872C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001385	Model-1
2346	041448899R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	615	Model-1
1085	041448963L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001858	Model-1
317	041448971G	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000962	Model-1
2387	041449045D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	656	Model-1
1147	041449061W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001949	Model-1
1156	041449061W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001958	Model-2
1686	041449105T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002557	Model-1
1711	041449106R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002582	Model-1
680	041449110M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001411	Model-1
1701	041449119Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002572	Model-1
2446	041449133M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	715	Model-2
222	041449162B	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000765	Model-1
1581	041449208B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002451	Model-1
1601	041449208B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002471	Model-2
1431	041449222W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002265	Model-1
1401	041449295Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002233	Model-2
381	041449347N	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001048	Model-1
2038	041449350S	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	257	Model-1
867	041449356K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001621	Model-1
323	041449358T	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000968	Model-2
55	041449359R	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000451	Model-1
1397	041449362G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002229	Model-2
585	041449369B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001301	Model-1
49	041449370N	Consell d'Eivissa	10/01/2017	2017000419	Model-2
1766	041449383W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002665	Model-2
460	041449393N	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001159	Model-1
467	041449393N	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001166	Model-2
941	041449411F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001699	Model-1
983	041449411F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001742	Model-2
1817	041449415B	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002748	Model-1
918	041449416N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001675	Model-1
651	041449427T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001382	Model-1
1696	041449447C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002567	Model-1
1627	041449467V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002498	Model-2
1692	041449467V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002563	Model-1
2180	041449479Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	421	Model-1
2181	041449479Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	422	Model-2
208	041449549F	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000713	Model-1
1002	041449611T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001762	Model-1
607	041449640Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001327	Model-1
1365	041449736X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002196	Model-1
1789	041449864T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002688	Model-2
835	041449884C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001588
245	041449888R	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000851	Model-1
233	041449902S	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000814	Model-1
1360	041449911R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002191	Model-1
970	041449930C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001729	Model-2
581	041449952L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001294	Model-1
1461	041449990B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002299	Model-1
1098	041450034D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001874	Model-1
2024	041450051A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	241	Model-1
800	041450093E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001552	Model-1
863	041450094T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001617	Model-1
458	041450101F	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001157	Model-1
463	041450101F	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001162	Model-2
1025	041450144G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001786	Model-2
2059	041450216F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	280	Model-1
979	041450290N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001738	Model-2
933	041450357X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001691	Model-2
1702	041450389L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002573	Model-1
1474	041450415E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002333	Model-2
639	041450418W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001370	Model-2
1227	041450437K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002041	Model-1
1720	041450439T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002591	Model-1
919	041450457H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001676	Model-1
1609	041450481L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002480	Model-2
573	041450483K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001285	Model-2
848	041450513M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001601	Model-2
1463	041450583Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002301	Model-1
811	041450588B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001563	Model-3
1503	041450602W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002364	Model-1
1805	041450625W	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002734	Model-1
2098	041450627H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	319	Model-2
1858	041450685Q	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	783	Model-2
989	041450718A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001748	Model-2
1265	041450743M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002081	Model-1
2440	041450882Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	709	Model-1
901	041450950M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001656	Model-2
902	041450951Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001657	Model-2
2242	041450969K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	487	Model-2
2429	041450969R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	698	Model-1
1124	041450980N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001915
2452	041450983S	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	721	Model-1
1886	041451029S	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	823	Model-2
352	041451082E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001004	Model-2
994	041451095N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001753	Model-1
558	041451100V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001268	Model-1
2243	041451104K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	489	Model-2
2248	041451105E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	495	Model-1
624	041451110G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001348	Model-1
897	041451116X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001652	Model-2
942	041451116X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001700	Model-1
118	041451162X	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000542	Model-1
720	041451221T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001462	Model-1
1245	041451241C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002060	Model-1
827	041451244T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001580	Model-1
825	041451245R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001578	Model-1
1055	041451245R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001818	Model-1
806	041451262H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001558	Model-1
1718	041451303J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002589	Model-2
1719	041451303J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002590	Model-1
2322	041451431A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	588	Model-2
2255	041451465Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	502	Model-1
1186	041451471C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001997	Model-1
1173	041451542E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001984	Model-1
2198	041451591W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	442	Model-1
392	041451626Z	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001067	Model-1
688	041451639G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001422	Model-1
123	041451641Y	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000547	Model-1
1939	041451663M	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	747	Model-1
1183	041451715B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001994	Model-1
810	041451716N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001562	Model-1
1187	041451716V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001998	Model-1
1189	041451756Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002001	Model-2
2075	041451941F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	296	Model-2
771	041451994Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001520	Model-1
890	041452004R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001645	Model-1
485	041452020V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001189	Model-1
875	041452038N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001629	Model-2
35	041452040Z	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000290	Model-1
2442	041452138C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	711	Model-1
716	041452156S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001457	Model-1
2097	041452244B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	318	Model-2
1009	041452315J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001770	Model-2
1582	041452340S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002452	Model-1
1599	041452340S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002469	Model-2
1600	041452340S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002470	Model-2
1288	041452345C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002110	Model-2
1030	041452377Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001793	Model-1
1707	041452379P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002578	Model-1
790	041452526V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001542	Model-1
606	041452532T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001326	Model-1
138	041452545J	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000562	Model-2
1830	041452564D	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	551	Model-2
347	041452571Q	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000997	Model-1
338	041452579R	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000985	Model-1
2136	041452607Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	362	Model-1
314	041452608F	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000958	Model-1
2108	041452611X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	329	Model-2
1658	041452628G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002529	Model-1
2150	041452636N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	380	Model-2
133	041452657X	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000557	Model-2
649	041452657X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001380	Model-1
1682	041452666L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002553	Model-1
888	041452735L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001642	Model-1
1236	041452767M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002051	Model-1
1332	041452787W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002162	Model-1
1305	041452860Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002131	Model-2
2011	041452878R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	226	Model-1
951	041452983Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001709	Model-2
1475	041452986V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002334	Model-2
533	041453008Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001243	Model-1
722	041453061T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001464	Model-2
2343	041453111G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	612	Model-1
70	041453139D	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000470	Model-2
1093	041453153T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001868	Model-1
219	041453168S	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000762	Model-1
1840	041453173C	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	568	Model-2
1937	041453202A	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	745	Model-1
1516	041453214S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002384	Model-1
1730	041453220K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002601	Model-1
1520	041453233B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002390	Model-2
1959	041453234N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	12/01/2017	124	Model-1
1077	041453268T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001849	Model-1
166	041453273M	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000594	Model-1
1145	041453378H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001947	Model-1
1153	041453378H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001955	Model-2
1733	041453403C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002604	Model-1
1256	041453450K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002072	Model-2
1231	041453481Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002045	Model-1
697	041453498T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001434	Model-1
1628	041453518C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002499	Model-2
1693	041453518C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002564	Model-1
1640	041453540L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002511	Model-1
1714	041453544T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002585	Model-2
1715	041453544T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002586	Model-1
1914	041453550Y	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002768	Model-1
1233	041453565K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002048	Model-1
1376	041453580J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002207	Model-2
635	041453581Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001366	Model-1
25	041453584V	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000273	Model-1
2436	041453600X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	705	Model-1
1826	041453625N	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	545	Model-2
865	041453634K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001619	Model-1
1659	041453634K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002530	Model-1
1656	041453636T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002527	Model-1
1371	041453655L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002202	Model-2
1209	041453692X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002023	Model-2
747	041453734Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001496	Model-1
1271	041453755G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002087	Model-1
2250	041453758F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	497	Model-1
2051	041453778G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	272	Model-1
803	041453825M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001555	Model-1
137	041453834Z	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000561	Model-1
672	041453836Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001403	Model-1
1071	041453905Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001843	Model-1
946	041453912T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001704	Model-2
2251	041453932C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	498	Model-1
391	041453957E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001066	Model-1
743	041453968X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001492	Model-1
582	041453972Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001295	Model-1
1550	041453978C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002420	Model-2
608	041453990D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001328	Model-1
917	041454055M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001674	Model-1
340	041454072E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000987	Model-1
1793	041454118E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002692	Model-2
1294	041454144W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002117	Model-2
1494	041454173P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002353	Model-2
2121	041454241F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	342	Model-1
1685	041454269N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002556	Model-1
462	041454276L	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001161	Model-1
469	041454276L	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001168	Model-2
1502	041454405X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002363	Model-1
2037	041454411Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	256	Model-1
513	041454483L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001223	Model-1
252	041454526Q	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000859	Model-1
1642	041454542D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002513	Model-1
1065	041454550V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001836	Model-1
1853	041454591N	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	774	Model-2
1810	041454604W	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002739	Model-1
1812	041454605A	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002742	Model-1
906	041454620H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001661
537	041454648T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001247	Model-1
1191	041454652G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002003	Model-2
923	041454784K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001681	Model-1
2441	041454834H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	710	Model-1
968	041454863P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001727	Model-2
614	041454874L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001335	Model-1
1417	041454891J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002250	Model-1
107	041454917Q	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000531	Model-2
1198	041455047P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002010	Model-1
1892	041455048D	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	829	Model-1
1780	041455062T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002679	Model-2
1633	041455097N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002504	Model-2
1674	041455097N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002545	Model-1
1710	041455124Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002581	Model-1
930	041455197C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001688	Model-1
2182	041455208P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	423	Model-1
2183	041455208P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	424	Model-2
1102	041455225W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001878	Model-1
1938	041455235N	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	746	Model-1
1219	041455238S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002033	Model-1
1897	041455274M	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	834	Model-1
895	041455308Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001650	Model-2
932	041455309V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001690	Model-2
843	041455353S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001596	Model-2
145	041455354Q	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000570	Model-2
698	041455355V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001436	Model-1
251	041455357L	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000857	Model-1
32	041455359K	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000284	Model-1
1947	041455360E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	10/01/2007	89	Model-1
1946	041455361T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	10/01/2017	88	Model-1
1672	041455386W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002543	Model-1
745	041455387A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001494	Model-1
1359	041455412M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002190	Model-2
344	041455436Y	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000993	Model-1
595	041455452E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001313	Model-1
1252	041455455W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002068	Model-1
973	041455502A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001732	Model-2
11	041455579B	Consell d'Eivissa	27/12/2016	2016031351	Model-1
749	041455600D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001498	Model-1
1061	041455621F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001832	Model-2
1316	041455641G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002143	Model-2
2173	041455689J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	413	Model-2
2209	041455689Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	453	Model-1
1562	041455698S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002432	Model-2
450	041455700V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001149
1420	041455708W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002253	Model-1
1146	041455715D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001948	Model-1
1154	041455715D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001956	Model-2
144	041455739X	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000569	Model-1
1578	041455755A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002448	Model-1
1604	041455755A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002474	Model-2
258	041455758Y	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000865	Model-1
255	041455759F	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000862	Model-1
684	041455816H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001415	Model-1
693	041455827Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001429	Model-1
285	041455847A	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000893	Model-1
2035	041455848G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	254	Model-1
2247	041455914R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	494	Model-1
1281	041455939A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002099	Model-2
2339	041455946X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	608	Model-1
1412	041455955L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002245	Model-1
1806	041455974S	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002735	Model-1
102	041456089S	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000525	Model-1
1828	041456098R	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	548	Model-2
1657	041456145W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002528	Model-1
1653	041456146A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002524	Model-1
1792	041456173F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002691	Model-2
1847	041456177B	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	576	Model-2
715	041456189T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001456	Model-1
1497	041456325K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002358	Model-1
475	041456346L	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001177	Model-1
168	041456360X	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000598	Model-1
120	041456361B	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000544	Model-1
2080	041456395E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	301	Model-1
1645	041456408N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002516	Model-1
1616	041456425Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002487	Model-2
845	041456438L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001598	Model-2
730	041456534T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001474	Model-2
44	041456571Z	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000318	Model-1
1771	041456591B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002670	Model-2
702	041456716K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001441	Model-1
1558	041456725F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002428	Model-2
2117	041456768G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	338	Model-2
432	041456778Z	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001125	Model-2
619	041456779S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001340	Model-2
2046	041456786E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	267	Model-1
1138	041456795P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001939	Model-1
2067	041456845N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	288	Model-1
2066	041456846J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	287	Model-1
1310	041456871S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002136	Model-2
2201	041456992K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	445	Model-1
524	041457001F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001234	Model-1
2005	041457021G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	219	Model-1
1727	041457032S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002598	Model-1
520	041457055S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001230	Model-1
584	041457068M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001297	Model-1
737	041457104H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001482	Model-2
1334	041457118D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002164	Model-1
1134	041457132T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001931	Model-1
559	041457176K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001269	Model-1
589	041457201T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001307	Model-1
735	041457204A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001480	Model-2
1480	041457219H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002339	Model-2
587	041457240Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001305	Model-1
1543	041457256D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002413	Model-2
2174	041457262S	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	415	Model-1
1248	041457304B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002063	Model-1
1436	041457378Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002270	Model-2
1513	041457427L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002379	Model-2
1440	041457725H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002275	Model-1
361	041457888C	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001020	Model-1
991	041458285A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001750	Model-1
204	041458298Q	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000708	Model-1
861	041458351T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001615	Model-1
873	041458351T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001627	Model-2
517	041458415H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001227	Model-1
1264	041458439L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002080	Model-1
399	041458573S	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001079	Model-1
212	041458586M	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000725	Model-1
1094	041458676A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001870	Model-1
2057	041458714H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	278	Model-1
1688	041458762C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002559	Model-1
1691	041458766R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002562	Model-1
235	041458970K	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000836	Model-1
1274	041459065R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002090	Model-1
1624	041459115M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002495	Model-2
1075	041459121B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001847	Model-1
240	041459144B	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000846	Model-1
389	041459192J	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001063	Model-1
1223	041459348P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002037	Model-2
1278	041459453K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002094	Model-1
39	041459491J	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000294	Model-1
113	041459509P	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000537	Model-1
108	041459510D	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000532	Model-1
488	041459566L	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001192	Model-1
634	041459570T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001365	Model-1
2275	041459630Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	524	Model-2
1958	041459645X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	11/01/2017	115	Model-2
696	041459695X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001432	Model-1
1408	041459733W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002241	Model-2
993	041459755R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001752	Model-1
990	041459756W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001749	Model-1
1458	041459761F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002295	Model-2
2034	041459852Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	253	Model-1
1791	041459867K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002690	Model-2
998	041459898Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001758	Model-1
325	041459940W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000972	Model-2
1724	041459981C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002595	Model-1
864	041459982K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001618	Model-1
1515	041459995B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002381
2043	041460005K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	263	Model-1
1952	041460025H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	11/01/2017	100	Model-1
364	041460091S	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001026	Model-1
2032	041460101W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	250	Model-1
1309	041460166K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002135	Model-2
196	041460172G	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000691	Model-1
190	041460208V	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000648	Model-1
155	041460259E	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000583	Model-1
1035	041460289Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001798	Model-1
1073	041460293X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001845	Model-1
1917	041460343Z	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002771	Model-1
816	041460349C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001568	Model-1
1923	041460432B	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002797	Model-1
1512	041460439H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002378	Model-2
1282	041460471G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002101	Model-2
1031	041460509L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001794	Model-1
376	041460554H	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001041	Model-1
375	041460555L	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001040	Model-1
2340	041460629R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	609	Model-1
2363	041460629R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	632	Model-1
969	041460643S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001728	Model-2
2111	041460675R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	332	Model-1
433	041460747G	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001126	Model-2
59	041460805Q	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000456	Model-1
56	041460806V	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000452	Model-1
512	041460863M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001222	Model-1
206	041460953A	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000711	Model-1
1260	041460983X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002076	Model-1
1834	041461027P	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	556	Model-2
125	041461089R	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000549	Model-1
1639	041461111T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002510	Model-1
1308	041461165P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002134	Model-2
2022	041461222L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	239	Model-1
342	041461225E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000990	Model-1
2273	041461250R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	520	Model-2
2413	041461250R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	682	Model-1
1426	041461268L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002260	Model-1
1913	041461275A	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002767	Model-1
772	041461384C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001521	Model-1
965	041461393Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001724	Model-1
557	041461442D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001267	Model-1
2018	041461670E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	234	Model-1
1032	041461671P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001795	Model-2
1242	041461714M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002057	Model-1
663	041461767N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001394	Model-1
617	041461966G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001338	Model-2
2326	041479357K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	595	Model-1
2434	041492227E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	703	Model-2
1846	041497415N	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	575	Model-2
1553	041535262E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002423	Model-2
2124	041571588P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	345	Model-1
1833	041665635P	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	555	Model-2
1382	041955017B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002213	Model-2
1514	042944032L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002380	Model-2
1434	042964967R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002268	Model-1
292	043002502T	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000900	Model-1
616	043050003Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001337	Model-1
407	043107968B	Delegació de Govern Illes Balears	12/01/2017	5108e1700083403
1501	043170693S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002362	Model-1
1827	043425692J	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	547	Model-2
2199	043454643F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	443	Model-1
2426	043552933N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	695	Model-1
2154	044042561E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	388	Model-2
2396	044042561E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	665	Model-1
2399	044417965C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	668	Model-1
844	044600758D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001597	Model-1
2316	045430988P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	578	Model-2
2359	045430988P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	628	Model-1
1307	046050484E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002133	Model-2
24	046127655M	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000271	Model-1
2003	046310206M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	216	Model-2
130	046343921W	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000554	Model-1
535	046405284R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001245	Model-1
139	046505107G	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000563	Model-1
1367	046647502Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002198	Model-2
992	046667416W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001751	Model-1
833	046771906A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001586	Model-1
1732	046932115V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002603	Model-1
307	046950032V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000947	Model-1
560	046950082K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001270	Model-1
2292	046950114F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	549	Model-2
487	046950360T	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001191	Model-1
2122	046950365M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	343	Model-1
1378	046950378M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002209	Model-2
256	046950385W	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000863	Model-1
502	046950432A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001212	Model-1
1033	046950574F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001796	Model-1
1573	046950933K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002443	Model-1
1586	046950933K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002456	Model-2
1736	046950950S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002607	Model-1
1801	046950971J	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002729	Model-1
1338	046950979K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002169	Model-1
1103	046950998V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001879	Model-1
74	046951020Q	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000493	Model-1
1662	046951021V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002533	Model-1
141	046951114H	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000565	Model-2
1575	046951334P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002445	Model-1
1584	046951334P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002454	Model-2
819	046951355Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001571	Model-1
1218	046951375A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002032	Model-2
2384	046951401Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	653	Model-1
162	046951419R	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000590	Model-1
2033	046951454J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	252	Model-1
708	046951483L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001447	Model-1
2175	046951509E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	416	Model-1
1779	046951515M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002678	Model-2
9	046951532E	Consell d'Eivissa	27/12/2016	2016031349	Model-1
2282	046951639Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	535	Model-2
2360	046951639Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	629	Model-1
682	046951668C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001413	Model-1
148	046951705B	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000573	Model-1
1244	046951751B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002059	Model-1
1415	046951862F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002248	Model-1
846	046951886P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001599	Model-1
871	046951886P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001625	Model-2
978	046951891J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001737	Model-1
1318	046951907Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002145	Model-2
579	046951933D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001292	Model-1
1596	046951939S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002466	Model-2
1860	046951947T	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	788	Model-1
184	046951951G	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000642	Model-1
165	046951962S	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000593	Model-1
571	046951979D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001283	Model-1
161	046952074N	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000589	Model-1
301	046952100S	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000909	Model-1
478	046952194V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001180	Model-1
523	046952195H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001233	Model-1
404	046952203A	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001084	Model-2
390	046952236J	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001065	Model-2
586	046952241H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001302	Model-1
2145	046952340W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	375	Model-2
1852	046952395B	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	773	Model-2
1679	046952403L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002550	Model-1
2040	046952427C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	259	Model-1
2398	046952489R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	667	Model-1
103	046952540H	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000526	Model-1
1814	046952588C	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002744	Model-1
501	046952603N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001211	Model-1
1587	046952603N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002457	Model-2
2141	046952775T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	371	Model-2
172	046952937R	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000630	Model-1
1999	046952990P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	212	Model-1
1056	046952996Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001827	Model-2
821	046953007W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001573	Model-1
1687	046953013P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002558	Model-1
247	046953015X	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000853	Model-1
1623	046953015X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002494	Model-2
1179	046953017N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001990	Model-2
1178	046953018J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001989	Model-2
1802	046953034Y	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002730	Model-1
1424	046953100A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002257	Model-1
1619	046953112S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002490	Model-2
412	046953168W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001093	Model-1
1725	046953172Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002596	Model-1
1018	046953283W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001779	Model-1
486	046953326E	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001190	Model-1
10	046953398W	Consell d'Eivissa	27/12/2016	2016031350	Model-1
788	046953472F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001540	Model-1
2158	046953489R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	393	Model-2
1418	046953494Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002251	Model-1
1159	046953515G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001967	Model-1
176	046953568B	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000634	Model-1
1221	046953573Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002035	Model-2
1777	046953581R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002676	Model-1
1763	046953609Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002662	Model-2
1737	046953644H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002608	Model-1
1038	046953682X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001801	Model-2
1413	046953683B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002246	Model-1
1498	046953714L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002359	Model-1
550	046953852L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001260	Model-2
1389	046953876C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002221	Model-1
1394	046953902T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002226	Model-2
400	046953922C	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001080	Model-1
75	046953944L	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000494	Model-1
1050	046953973W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001813	Model-1
1373	046954049D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002204	Model-2
1238	046954292E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002053	Model-1
492	046954356V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001196	Model-1
491	046954357H	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001195	Model-1
1924	046954370P	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002798	Model-1
910	046954399Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001665	Model-2
1546	046954526A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002416	Model-2
76	046954600P	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000495	Model-1
266	046954691F	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000873	Model-1
2074	046954700Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	295	Model-2
1667	046954720J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002538	Model-1
1328	046954751K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002157	Model-2
787	046954799T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001539	Model-1
742	046954803G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001491	Model-2
498	046954820K	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001202	Model-1
1476	046954843K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002335	Model-2
859	046954844E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001612	Model-1
874	046954844E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001628	Model-2
1049	046954848A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001812	Model-1
1051	046954859Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001814	Model-1
167	046954867E	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000595	Model-1
503	046954918G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001213	Model-1
764	046954956L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001513	Model-2
847	046954966Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001600	Model-2
855	046954966Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001608	Model-1
1068	046954969D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001839	Model-1
1489	046954982E	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002348	Model-2
398	046954990F	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001077	Model-1
1016	046954992D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001777	Model-1
1448	046954997Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002283	Model-4
1377	046954998S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002208	Model-4
807	046955088J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001559	Model-1
302	046955092V	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000910	Model-1
154	046955103M	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000581	Model-1
2049	046955146W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	270	Model-1
504	046955194G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001214	Model-1
952	046955198P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001710	Model-2
799	046955204Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001551	Model-1
795	046955205S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001547	Model-1
794	046955206Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001546	Model-1
805	046955216A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001557	Model-1
1337	046955222D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002168	Model-2
1731	046955229Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002602	Model-1
808	046955500B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001560	Model-1
213	046955509C	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000726	Model-1
27	046955530H	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000278	Model-1
211	046955531L	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000724	Model-1
497	046955558T	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001201	Model-1
477	046955629W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001179	Model-1
300	046955745A	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000908	Model-1
1095	046955747M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001871	Model-1
237	046955754N	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000838	Model-1
633	046955786K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001364	Model-1
1021	046955791A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001782	Model-2
1136	046955792G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001933	Model-2
1259	046955868B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002075	Model-2
1263	046955869N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002079	Model-2
78	046955895S	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000498	Model-1
2061	046955933F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	282	Model-1
687	046955959X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001421	Model-1
2215	046955967H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	459	Model-2
2380	046955967H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	649	Model-1
2093	046955968L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	314	Model-1
1006	046955972T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001767	Model-2
2139	046956048F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	365	Model-2
115	046956055Z	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000539	Model-1
583	046956061C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001296	Model-1
632	046956083L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001363	Model-1
701	046956098B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001440	Model-1
852	046956213B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001605	Model-2
717	046956345M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001458	Model-2
1597	046956535B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002467	Model-1
1164	046956562S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001975	Model-1
1880	046956563Q	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	816	Model-1
775	046956593T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001525	Model-1
770	046956621M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001519	Model-1
1908	046956697N	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002760	Model-1
540	046956772H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001250	Model-1
1790	046956777T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002689	Model-2
2325	046956785P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	594	Model-1
1329	046956803A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002158	Model-2
955	046956819L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001713	Model-2
128	046956934L	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000552	Model-1
136	046957066J	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000560	Model-1
949	046957101W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001707	Model-2
618	046957170W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001339	Model-2
1918	046957256L	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002772	Model-1
402	046957271B	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001082	Model-1
1013	046957295N	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001774	Model-2
593	046957296J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001311	Model-1
152	046957346V	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000579	Model-1
46	046957409B	Consell d'Eivissa	10/01/2017	2017000396	Model-1
553	046957523X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001263	Model-1
511	046957526J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001221	Model-1
395	046957567P	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001071	Model-1
1987	046957569D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	190	Model-1
2068	046957727F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	289	Model-1
371	046957783V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001036	Model-1
1117	046957840M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001897	Model-1
1894	046957857E	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	831	Model-1
106	046957864Y	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000529	Model-2
703	046957905R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001442	Model-1
877	046957940J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001631	Model-2
1932	046957956Y	Correus Eivissa	18/01/2017		Model-11
1499	046957968H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002360	Model-1
1571	046957974R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002441	Model-1
1591	046957974R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002461	Model-2
175	046957976A	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000633	Model-1
174	046957977G	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000632	Model-1
1150	046957979Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001952	Model-1
1155	046957979Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001957	Model-2
1745	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002616	Model-8
1746	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002617	Model-8
1747	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002618	Model-8
1748	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002619	Model-8
1749	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002620	Model-8
1750	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002621	Model-8
1751	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002622	Model-8
1752	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002623	Model-8
1753	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002624	Model-8
1754	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002625	Model-8
1755	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002626	Model-8
1756	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002627	Model-8
1757	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002628	Model-8
1758	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002629	Model-8
1759	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002630	Model-8
1760	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002631	Model-8
1761	046958010Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002632	Model-8
1523	046958016C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002393	Model-2
2115	046958018E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	336	Model-2
1057	046958067W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001828	Model-2
995	046958102Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001754	Model-1
1181	046958121X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001992	Model-1
1116	046958144X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001896	Model-1
628	046958207G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001356	Model-2
1995	046958209Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	207	Model-1
1998	046958210F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	210	Model-1
548	046958216J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001258	Model-1
365	046958245L	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001028	Model-1
797	046958246C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001549	Model-1
2237	046958269C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	482	Model-2
1001	046958276G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001761	Model-1
341	046958292C	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000989	Model-1
712	046958294E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001452	Model-1
1993	046958465D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	203	Model-1
414	046958466X	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001096	Model-1
860	046958474H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001614	Model-2
1011	046958487P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001772	Model-2
892	046958576M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001647	Model-2
2129	046958577Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	351	Model-2
1172	046958608Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001983	Model-2
1705	046958711W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002576	Model-1
588	046958723Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001306	Model-1
1734	046958782G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002605	Model-1
79	046958792Z	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000499	Model-1
700	046958869E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001439	Model-2
1419	046958897G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002252	Model-1
77	046958901P	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000496	Model-1
590	046958976Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001308	Model-1
1398	046959028C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002230	Model-1
1029	046959044J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001792	Model-1
132	046959056W	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000556	Model-1
926	046959166C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001684	Model-2
709	046959235C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001448	Model-1
428	046959357G	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001121	Model-2
705	046959380G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001444	Model-1
1357	046959399T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002188	Model-1
1945	046959470W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	10/01/2017	84	Model-1
1534	046959501X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002404	Model-2
1533	046959502B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002403	Model-2
1343	046959530Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002174	Model-1
2234	046959548B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	479	Model-2
1455	046959596J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002292	Model-2
158	046959633G	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000586	Model-1
1239	046959670H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002054	Model-1
1235	046959718C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002050	Model-1
958	046959770A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001716	Model-2
950	046959778B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001708	Model-2
1429	046959780J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002263	Model-1
532	046959794G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001242	Model-1
1934	046959851S	Correus Eivissa	18/01/2017		Model-11
1088	046959949K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001862	Model-1
768	046960000A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001517	Model-1
111	047088629Q	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000535	Model-1
1066	047250112Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001837	Model-1
2374	047250156Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	643	Model-1
1054	047250193M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001817	Model-2
159	047250229H	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000587	Model-1
1716	047250259W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002587	Model-1
1717	047250259W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002588	Model-2
597	047250265P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001315	Model-1
1046	047250267X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001809	Model-1
2162	047250312D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	398	Model-2
2385	047250312D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	654	Model-1
2028	047250317Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	246	Model-1
678	047250332Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001409	Model-1
1059	047250338N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001830	Model-2
2054	047250343V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	275	Model-1
856	047250354M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001609	Model-2
2268	047250357P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	515	Model-1
2266	047250358D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	513	Model-1
1047	047250364S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001810	Model-1
1839	047250434Q	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	16/01/2017	566	Model-2
1457	047250457Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002294	Model-2
2002	047250518P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	215	Model-2
476	047250547Z	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001178	Model-1
1302	047250569J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002128	Model-2
2231	047250614N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	476	Model-2
2423	047250614N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	692	Model-1
1557	047250640S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002427	Model-2
443	047250887D	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001142	Model-1
445	047250887D	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001144	Model-2
449	047250888X	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001148	Model-1
472	047250888X	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001171	Model-2
727	047250963Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001471	Model-2
330	047251018W	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000977	Model-1
1528	047251035L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002398	Model-2
911	047251058L	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001666	Model-2
1432	047251070P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002266	Model-2
1273	047251073B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002089	Model-1
1345	047251102V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002176	Model-1
112	047251121J	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000536	Model-1
1060	047251156W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001831	Model-2
1548	047251257B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002418	Model-2
1327	047251304N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002156	Model-2
2050	047251314E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	271	Model-2
474	047251449L	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001176	Model-1
2236	047251577D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	481	Model-2
690	047251625B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001426	Model-1
1149	047251688M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001951	Model-1
1158	047251688M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001960	Model-2
1255	047251690F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002071	Model-1
1506	047251712Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002367	Model-1
1815	047251715D	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002746	Model-1
362	047251757M	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001024	Model-1
2425	047251814Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	694	Model-1
52	047251827Y	Consell d'Eivissa	10/01/2017	2017000422	Model-2
2029	047251835Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	247	Model-1
1400	047251882S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002232	Model-2
1786	047251968D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002685	Model-2
549	047252229V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001259	Model-2
444	047252340J	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001143	Model-2
769	047252423G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001518	Model-1
294	047252447M	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000902	Model-1
257	047252448Y	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000864	Model-1
976	047252465T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001735	Model-2
299	047252466R	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000907	Model-1
316	047252552H	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000961	Model-1
1283	047252565P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002102	Model-2
506	047252590X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001216	Model-1
746	047252727D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001495	Model-2
1470	047252738C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002308	Model-6
823	047252787T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001576	Model-1
620	047252821B	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001341	Model-2
1206	047252870Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002019	Model-2
2116	047252905A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	337	Model-2
85	047252907M	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000507	Model-1
2433	047252968C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	702	Model-2
121	047253132T	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000545	Model-1
1225	047253290C	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002039	Model-1
796	047253317R	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001548	Model-1
203	047253344M	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000707	Model-1
1276	047253376Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002092	Model-1
1607	047253419B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002478	Model-2
1237	047253565L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002052	Model-1
1090	047253584S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001864	Model-1
566	047253712M	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001277	Model-1
765	047253713Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001514	Model-2
1092	047253759Y	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001867	Model-1
841	047253767Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001594	Model-1
870	047253790Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001624	Model-2
423	047253791S	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001109	Model-2
2127	047253902B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	348	Model-2
2031	047254042J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	249	Model-1
2159	047254135Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	394	Model-2
793	047254154X	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001545	Model-1
1167	047254204Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001978	Model-2
744	047254236T	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001493	Model-2
1856	047254358F	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	781	Model-2
129	047254396E	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000553	Model-2
1289	047254438H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002112	Model-1
2152	047254446A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	385	Model-2
2394	047254446R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	663	Model-1
23	047254516G	Consell d'Eivissa	04/01/2017	2017000144	Model-1
935	047254541Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001693	Model-2
2016	047254557E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	231	Model-1
51	047254565F	Consell d'Eivissa	10/01/2017	2017000421	Model-2
2126	047254599H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	347	Model-2
2083	047254600L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	304	Model-1
291	047254624C	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000899	Model-1
615	047254722A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001336	Model-2
1735	047254813W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002606	Model-1
767	047254819P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001516	Model-2
1525	047254928W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002395	Model-2
834	047255012V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001587	Model-1
1369	047255083L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002200	Model-1
413	047255180R	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001095	Model-1
562	047255401S	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001273	Model-1
564	047255402Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001275	Model-1
2253	047255416F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	500	Model-2
2412	047255416F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	681	Model-1
2084	047255465X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	305	Model-2
189	047255483M	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000647	Model-1
225	047255509P	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000781	Model-1
210	047255571R	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000718	Model-1
1643	047255634H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002514	Model-1
1500	047255872A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002361	Model-1
1131	047255922F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001927	Model-1
1204	047256028K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002017	Model-2
2065	047256143K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	286	Model-1
2147	047256263A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	377	Model-2
2119	047256345Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	340	Model-1
84	047256371L	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000506	Model-1
1062	047256398T	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001833	Model-2
1620	047256461V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002491	Model-2
1040	047256527Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001803	Model-1
409	047256622V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001090	Model-2
1576	047256699W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002446	Model-1
1606	047256699W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002476	Model-2
81	047256725M	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000502	Model-1
2081	047256763C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	302	Model-1
1521	047256771M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002391	Model-2
183	047256790R	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000641	Model-1
1333	047256863M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002163	Model-1
2023	047256934F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	240	Model-1
186	047257062C	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000644	Model-1
1508	047257243V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002369	Model-1
1568	047257265Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002438	Model-2
643	047257293K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001374	Model-1
1361	047257440F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002192	Model-1
53	047257796H	Consell d'Eivissa	10/01/2017	2017000424	Model-2
779	047257821C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001529	Model-1
766	047257901P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001515	Model-2
568	047257978Q	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001279	Model-1
569	047257979V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001280	Model-1
804	047258014Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001556	Model-1
1990	047258026H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	199	Model-2
2238	047258190K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	483	Model-1
2269	047258191E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	516	Model-1
621	047258222F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001343	Model-1
1024	047258301V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001785	Model-1
1026	047258302H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001787	Model-1
1660	047258367Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002531	Model-1
1530	047258416V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002400	Model-1
728	047258605E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001472	Model-2
653	047258909G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001384	Model-1
1251	047258954A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002067	Model-1
1078	047258970L	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001850	Model-1
2334	047258984R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	603	Model-1
2042	047258996E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	261	Model-1
2001	047259105Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	214	Model-1
1561	047259190D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002431	Model-2
21	047259701Z	Consell d'Eivissa	04/01/2017	2017000142	Model-1
20	047259702S	Consell d'Eivissa	04/01/2017	2017000141	Model-1
207	047405127B	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000712	Model-1
182	047405128N	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000640	Model-1
971	047405303A	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001730	Model-2
2079	047405422F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	300	Model-1
631	047405689K	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001360	Model-1
1099	047405842J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001875	Model-1
15	047405863B	Consell d'Eivissa	03/01/2017	2017000081	Model-1
13	047405864N	Consell d'Eivissa	03/01/2017	2017000079	Model-1
2161	047406268W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	396	Model-2
2388	047406268W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	657	Model-1
1100	047406342F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001876	Model-1
1119	047406343P	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001899	Model-1
156	047406460X	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000584	Model-1
2177	047406486J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	418	Model-1
2184	047406486J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	425	Model-2
1374	047406582V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002205	Model-1
2317	047406766V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	579	Model-2
2090	047406901Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	311	Model-2
1738	047407043H	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002609	Model-1
748	047407499Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001497	Model-2
2172	047407579W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	412	Model-2
2206	047407589N	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	450	Model-1
1399	047407593Q	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002231	Model-2
248	047407714E	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000854	Model-1
253	047407715T	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000860	Model-1
30	047407740W	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000282	Model-1
1949	047407741A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	10/01/2017	95	Model-1
798	047407779H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001550	Model-1
95	047407813Y	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000518	Model-1
1446	047407891S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002281	Model-1
536	047407898E	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001246	Model-1
2091	047408285H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	312	Model-2
1617	047408440N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002488	Model-2
2344	047409022L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	613	Model-1
914	047409825V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001670	Model-1
791	047430351G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001543	Model-1
2118	047430709V	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	339	Model-1
289	047430857G	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000897	Model-1
1427	047431166Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002261	Model-1
318	047431479M	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000963	Model-1
514	047431506D	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001224	Model-1
1176	047431845A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001987	Model-2
320	047431981R	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000965	Model-2
1080	047432148F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001853	Model-1
351	047432271S	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001003	Model-2
792	047432331Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001544	Model-1
1975	047432936J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	176	Model-2
1976	047432937Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	177	Model-2
277	047433026B	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000885	Model-1
1529	047433212J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002399	Model-2
1435	047433485X	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002269	Model-2
2232	047487028D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	477	Model-2
2432	047487028D	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	701	Model-1
169	047699975E	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000626	Model-1
2336	047702055T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	605	Model-1
2156	047703996H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	391	Model-1
2217	047703996H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	462	Model-2
96	047812270P	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000519	Model-1
1471	048125673J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002309	Model-1
91	048199137S	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000514	Model-1
1944	048232911W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	10/01/2017	83	Model-1
2291	048859071X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	547	Model-2
2341	048859071X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	610	Model-1
2364	048859071X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	633	Model-1
1618	048860489W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002489	Model-2
2165	049415111W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	401	Model-2
1891	049415364W	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	828	Model-1
2369	049419638K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	638	Model-1
2131	049419919A	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	353	Model-1
1916	050720079L	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002770	Model-1
1207	050785464S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002020	Model-2
1981	051078968Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	184	Model-1
2220	051087585P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	465	Model-2
2368	051087585P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	637	Model-1
65	051312967J	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000464	Model-2
214	051312967J	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000727	Model-2
2178	051320125H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	419	Model-1
2305	051320125H	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	564	Model-2
238	051388745Y	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000843	Model-1
223	051590113D	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000766	Model-1
170	052150667F	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000628	Model-1
2400	052206420P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	669	Model-1
2443	052230368J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	712	Model-1
2149	052254396Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	379	Model-1
2389	052285460C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	658	Model-1
333	052512854J	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000980	Model-1
2245	052522681L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	491	Model-2
2428	052522681L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	697	Model-1
2294	052522868E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	552	Model-2
2356	052522868E	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	625	Model-1
2289	052527122K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	545	Model-2
377	052533406A	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001042	Model-1
379	052551210M	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001044	Model-2
2086	052562505F	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	307	Model-2
1865	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	797	Model-8
1866	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	799	Model-8
1867	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	800	Model-8
1868	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	801	Model-8
1869	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	803	Model-8
1870	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	804	Model-8
1871	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	805	Model-8
1872	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	807	Model-8
1873	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	808	Model-8
1874	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	809	Model-8
1875	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	811	Model-8
1876	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	812	Model-8
1877	053085605H	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	813	Model-8
173	053120030N	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000631	Model-1
1980	053388379C	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	181	Model-1
2401	053518989J	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	670	Model-1
1449	070400859K	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002284	Model-1
2335	070508425Q	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	604	Model-1
2375	070516700B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	644	Model-2
2376	070516700B	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	645	Model-1
2333	070935980R	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	602	Model-1
2233	071657494M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	478	Model-2
2402	071657494M	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	671	Model-1
1301	071889193W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002127	Model-2
2027	072508058Y	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	245	Model-1
1532	073582274F	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002402	Model-1
2249	074471307K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	496	Model-1
171	074626915B	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000629	Model-1
1563	074631450S	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002433	Model-2
1556	074932445D	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002426	Model-2
2262	075003617L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	509	Model-1
1313	075300427Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002140	Model-2
2235	075374078L	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	480	Model-2
2329	075418424K	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	598	Model-1
1406	075430193Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002239	Model-1
2362	075434758W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	631	Model-1
2310	075569676W	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	569	Model-2
1290	075736717V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002113	Model-2
1625	075886753R	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002496	Model-2
1965	076241075P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	161	Model-1
2348	076244249P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	617	Model-1
625	077260776G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001350	Model-1
221	077961918Z	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000764	Model-1
217	078087973Y	Consell d'Eivissa	12/01/2017	2017000760	Model-1
1039	078185420W	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001802	Model-1
1722	078290555G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002593	Model-1
178	078290599W	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000636	Model-1
686	078290604F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001419	Model-1
33	078290606D	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000287	Model-1
28	078290610J	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000280	Model-1
1322	078290614V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002150	Model-2
1950	078290791X	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	11/01/2017	98	Model-2
1979	078290804T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	16/01/2017	180	Model-2
1767	078290808G	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002666	Model-2
658	078290811F	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001389	Model-1
842	078290821V	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001595	Model-2
37	078290876A	Consell d'Eivissa	09/01/2017	2017000292	Model-1
776	078290881P	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001526	Model-2
850	078290887Z	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001603	Model-1
1125	078290887Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001916
1878	078570676P	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	814	Model-8
1879	078570676P	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	815	Model-8
1881	078570676P	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	817	Model-8
1882	078570676P	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	818	Model-8
1883	078570676P	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	819	Model-8
1884	078570676P	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	821	Model-8
1885	078570676P	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	822	Model-8
1887	078570676P	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	824	Model-8
2214	078570676P	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	458	Model-2
1554	078687168M	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002424	Model-2
191	078728975K	Consell d'Eivissa	11/01/2017	2017000649	Model-1
310	078872150K	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000952	Model-1
2392	078965615Z	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	661	Model-1
2009	079234126T	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	17/01/2017	224	Model-1
885	080124446J	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001639	Model-1
1452	B07874936	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002287	Model-5
1889	B07874936	Ajuntament de Santa Eulària des Riu	18/01/2017	826	Model-8
939	B07934052	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001697	Model-2
1465	B57142697	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002303	Model-6
1919	B57626509	Consell d'Eivissa	19/01/2017	2017002792	Model-9
3	B57826026	Consell d'Eivissa	22/12/2016	2016031220
4	B57855942	Delegació de Govern Illes Balears	21/12/2016	5108e1603366853
5	B57876419	Delegació de Govern Illes Balears	21/12/2016	5108e1603366833
837	B57911315	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001590	Model-1
2	B57916983	Consell d'Eivissa	19/12/2016	2016030983
1744	B57921553	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002615	Model-7
936	B74162454	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001694	Model-2
1926	B84399716	Delegació de Govern Illes Balears	18/01/2017	5108e1700134200
814	B87219812	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001566
1469	B90216524	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002307	Model-6
1284	F07013444	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002103
250	G07446412	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000856	Model-1
1115	G28570927	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001895
1517	G57062424	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002387	Model-1
224	G57093841	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000776
234	G57115933	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000821
305	G57582306	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000926
1096	G57895666	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001872
1466	N0055926J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002304	Model-6
685	Q0767003G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001418
1109	Q0775001A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001889

B)    INFORMES EMESOS

• Informe de la Delegació del Govern (RGE  31234, dia 22/12/2016, hora 15:24).
• Informe de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu (RGE 329, dia 09/01/2017, hora 13:21).
• Informe de l'Ajuntament de Sant Joan de Labritja (RGE 344, dia 09/01/2017, hora 14:26).
• Informe del Govern de les Illes Balears (Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat) (RGE 3337, dia 26/01/2017, hora 17:35).
• Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (RGE 4094, 06/02/2017, hora 18:39). 

Els ajuntaments d’Eivissa, Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia i el Consell de Formentera no han emès informe. Tampoc l’Institut Balear de la dona.

III.- CONTESTACIÓ AL·LEGACIONS I INFORMES.

*Nota: Concordances utilitzades al present informe:

BOIB: Butlletí Oficial de les Illes Balears.

CE: Constitució Espanyola.   

CIOTUPHA: Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic.

DOT: Llei 6/1999, de 3 d’abril, de directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

EAIB: Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

LCOT: Llei 2/2001, de 7 de març, d’atribució de competències als consells en matèria d’ordenació del territori.

LEN: Llei 1/1991, de 30 de gener, d'Espais Naturals i de Règim Urbanístic de les Àrees d'Especial Protecció de les Illes Balears.

LOT: Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial.

LOUS: Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl

LRJ-PAC: Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

LSR: Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balears.

NTC: Norma territorial Cautelar.

PTI: Pla Territorial Insular, aprovat definitivament per acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa i Formentera de dia 21 de març de 2005 (BOIB número 50, de 31 de març de 2005).

ROCI: Reglament orgànic del Consell Insular d'Eivissa –ROCI- (BOIB núm. 136, de 18-09-2010, correcció d’errors en BOIB núm. 148, de 14-10-2010 i modificació en BOIB número 48, de 16-04-2016).

STC: Sentència del Tribunal Constitucional.

STS: Sentència del Tribunal Suprem.

STJIB: Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

TSJIB: Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

III.A.- AMB CARÀCTER GENERAL.

1.- SOBRE LA POSSIBILITAT DE REVISAR EL PLA TERRITORIAL INSULAR.

D’acord amb la Norma 4 del PTI aquest entrarà en vigor a l’endemà de la publicació de l’acord de la seua aprovació definitiva i del text íntegre de les seves normes en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i tendrà vigència indefinida, sense perjudici de la seua substitució, modificació o revisió, i de l’aplicació, des de la seva aprovació inicial, de les determinacions que a aquest efecte s’hi estableixen. Diu aquesta Norma 4 PTI:

“Norma 4. Vigència, revisió i modificació

1 El PTI entrarà en vigor a l’endemà de la publicació de l’acord de la seua aprovació definitiva i del text íntegre de les presents normes en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i tendrà vigència indefinida, sense perjudici de la seua substitució, modificació o revisió, i de l’aplicació, des de la seva aprovació inicial, de les determinacions que a aquest efecte s’hi estableixen.

2 Serà procedent la revisió del PTI quan:

a. L’entrada en vigor de noves lleis o normes de rang jeràrquic superior o la modificació de les ja existents la imposin.

b. L’evolució socioeconòmica i territorial, o fets nous que afectin substancialment els objectius i elements fonamentals del PTI, l’aconsellin o facin procedent.

c. Hagin transcorregut deu anys des de la seua aprovació definitiva.

3 L’aprovació definitiva del PTI duu implícita la declaració d’utilitat pública de les obres, instal·lacions i serveis que hagi previst de manera concreta, als efectes establerts en la legislació d’expropiació forçosa.”

Ja s’ha dit al present expedient que havent passat ja més de deu anys des de l’entrada en vigor del Pla territorial insular i a més que el context normatiu sota el qual s’aprovà el Pla no és el mateix d’aquell moment, la qual cosa permet tramitar la seva revisió global, sense perjudici de què en aquests moments es plantegi una modificació puntual en concrets aspectes.

Així mateix, d’acord amb l’article 8 (Naturalesa). 2 LOT “2. Correspon al consell insular respectiu l’elaboració, l’aprovació, la revisió i la modificació d’aquests instruments”.

Es donen aquests requisits.

2.- SOBRE LA FINALITAT DE LES NORMES TERRITORIALS CAUTELARS.

La NTC s’ha de dictar de conformitat amb l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial -LOT-, en connexió amb els articles 1, i 4, i article 3.2 de la Llei 2/2001, de 7 de març, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’ordenació del territori (LCOT). Amb l’objecte d’establir determinacions provisionals d’ordenació territorial destinades de manera específica a assegurar la viabilitat futura de la revisió del pla territorial insular, que és l'instrument general d’ordenació del territori de l’illa.

Diu l’article 17.1 LOT:

“Simultàniament o amb posterioritat a l’acte d’iniciació del procediment de formulació d’un instrument d’ordenació territorial, o de revisió o modificació, l’òrgan competent per dictar-lo pot apreciar motivadament la necessitat d’elaborar una norma territorial cautelar, i definir-ne l’àmbit, la finalitat i el contingut bàsic. Aquesta norma regirà fins a l’aprovació inicial de l’instrument d’ordenació corresponent, excepte en el cas de les Directrius d’Ordenació Territorial que regiran fins a la seva entrada en vigor.”

No cal oblidar que la NTC que, d’acord amb l’article 17 LOT és de "caràcter cautelar”. Per imperatiu legal, la NTC té naturalesa temporal, d’assegurament de l’efectivitat posterior de les determinacions que fixi la revisió del corresponent pla territorial Insular.

Així mateix, com ja ha tingut ocasió de pronunciar-se el TSJIB respecte de la finalitat i abast de les normes territorials cautelars, entre d’altres, sentència número núm. 523, de 6 de juny de 2007:

“En sentencia de esta Sala Nº 42/2000 de 24.02.2003, ya se indicó: "La función institucional que cumplen las Normas Territoriales Cautelares, concretada en el aseguramiento cautelar de la viabilidad y eficacia del instrumento de ordenación del territorio, precisa que su contenido dispositivo pueda ser coextenso con el legalmente definido para dicho instrumento, de modo que pueden así establecer cualesquiera de las determinaciones propias de esos instrumentos, pero el contenido de la Norma Territorial Cautelar tampoco ha de ser necesariamente el mismo del instrumento cuya viabilidad y eficacia garantiza puesto que no son un avance o resumen anticipado de aquel, con lo que a esa función institucional de aseguramiento cautelar sirven cualesquiera medidas cautelares, bien que, en todo caso, han de ser medidas proporcionadas y adecuadas a la finalidad ya indicada, lo que incluye la suspensión de determinadas actuaciones de ejecución, medida compatible -y alternativa- con la suspensión total o parcial del planeamiento urbanístico". Del hecho de que la N.T.C adopte como única medida la suspensión de actividades de urbanización y edificación en determinados ámbitos y suelos que reúnan las condiciones especificadas en la misma, no le priva de su condición de "norma".

3.- SOBRE LA COMPETÈNCIA DEL CONSELL INSULAR D’EIVISSA PER A L'ELABORACIÓ I APROVACIÓ DE NORMES TERRITORIALS CAUTELARS

La disposició addicional tercera de la Llei 8/1987, d'1 d’abril, d’ordenació territorial de les Illes Balears, introduïda per la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries (DOT), va possibilitar que, prèviament a la formulació d’instruments d’ordenació territorial, es poguessin dictar pel Govern de les Illes Balears -o pels consells insulars, degudament facultats pel Govern- normes territorials cautelars que regirien fins l’aprovació dels instruments territorials. Desprès es va aprovar la LOT vigent, l'article 17.1 de la qual estableix: "1. Simultàniament o amb posterioritat a l’acte d’iniciació del procediment de formulació d’un instrument d’ordenació territorial, o de revisió o modificació, l’òrgan competent per dictar-lo pot apreciar motivadament la necessitat d’elaborar una norma territorial cautelar, i definir-ne l’àmbit, la finalitat i el contingut bàsic.../..."

Posteriorment, la consideració com a competència pròpia dels consells insulars en matèria d’ordenació del territori s’ha recollit expressament a l’article 70.13 de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (BOE núm. 52, de dia 1 de març de 2007), si bé, prèviament, l’article 1 de la LCOT va atribuir com a pròpies dels consells insulars les competències relatives a l'elaboració i l'aprovació dels plans territorials insulars i les relatives a l'elaboració i l'aprovació de les normes territorials cautelars que hagin de precedir la formulació, la revisió o la modificació dels instruments d'ordenació territorial que correspon aprovar als consells insulars (apartat quart).

Així doncs, essent competent el Consell Insular d’Eivissa per a l'aprovació del seu pla territorial, d'àmbit insular, ex article 8.2 LOT en relació amb l'article 1.1 de la LCOT, d’acord amb l’article 17 LOT, és, així mateix, l’administració competent per a l’aprovació de les normes territorials cautelars que hagin de precedir la formulació, la revisió o la modificació de l’esmentat instrument d’ordenació territorial. Tot l’anterior, d’acord amb les limitacions que s’exposaran a continuació.

4.- ÀMBIT TERRITORIAL I TEMPORAL DE LA NORMA TERRITORIAL CAUTELAR.

4.1. Pel que fa a l’àmbit territorial

Cal recordar que la norma territorial cautelar objecte del present informe ha d’estar íntimament lligada a la revisió del PTI de l'illa d'Eivissa i a aquest àmbit territorial s'ha de referir.

4.2. Pel que fa a l’abast temporal

Com es desprèn del seu propi nom, una norma cautelar no gaudeix del mateix règim de vigència que altres normes la vigència de les quals perdura fins a la seva derogació. La norma territorial cautelar té sentit en quant estableix un règim transitori que assegura l’eficàcia de les determinacions del posterior instrument d’ordenació del territori impedint que -com diu la jurisprudència- el pla neixi com un dibuix mort.

En aquest sentit, l’article 17.1 de la LOT estableix que la norma regirà fins a l’aprovació inicial del pla territorial insular (moment en el qual s’acordarà la suspensió de l’atorgament d’aquelles llicències i autoritzacions que, tot i complir les determinacions legals vigents, es consideri que impedeixin o dificultin la viabilitat del futur pla o la suspensió de en determinats casos de l’aprovació d’instruments de planejament urbanístic, ex article 10 LOT).

No obstant l’anterior, la vigència de les normes territorials cautelars tindrà un termini màxim de tres anys per a les normes territorials cautelars prèvies a l’aprovació o modificació dels plans territorials insulars (article 17.5 LOT). Diu aquest article 17.5 LOT:

“5. Sense perjudici del que es disposa en aquest article, la vigència de les normes territorials cautelars prèvies a les Directrius d’Ordenació Territorial no ha de superar els cinc anys. Aquest termini serà de tres anys per a les normes territorials cautelars prèvies a l’aprovació de plans territorials insulars i de plans directors sectorials o a la modificació de qualsevol instrument d’ordenació territorial.”

En definitiva, la present NTC tindrà una vigència màxima fins als tres anys des de la seva data d’entrada en vigor o fins a l’aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial Insular, si aquesta es produeix abans dels tres anys.

5.- PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ I APROVACIÓ DE LA NORMA TERRITORIAL CAUTELAR.

El procediment d’elaboració i aprovació de les normes territorials cautelars està regulat a l’article 17.2 de la LOT. Aquest procediment, atesa la seva finalitat i el seu caràcter urgent, es podria qualificar com de “procediment abreujat” ja que  com diu la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (STJIB) núm. 278/2003 de 31 de març de 2003  “por otra parte, la propia naturaleza de dichas Normas -acto administrativo de carácter normativo-,exige la rapidez en su formulación, lo que se contradice con la lentitud en la elaboración de una disposición general como se pretende por la entidad recurrente”.

5.1.- Iniciació del procediment

La LOT, a diferència del procediment d’aprovació del pla territorial insular, no fa cap referència a l’òrgan competent per a la iniciació del procediment. No obstant això, pel que fa a la resta del procediment es remet als òrgans competents en el procediment d’aprovació del pla territorial insular (article 10 LOT). Aquest article diu que “El procediment l’ha d’iniciar l’òrgan que sigui competent, d’acord amb el reglament orgànic de cada consell insular”.

L’article 72 ROCI estableix que

“Corresponen als consellers executius i a les conselleres executives, com a caps dels respectius departaments, les atribucions expressament conferides per la Presidència del Consell Insular../…”

e) Dictar, en relació amb assumptes propis del seu departament, els actes administratius necessaris, inclosos aquells que hagin de tenir efecte davant els administrats, sempre que la competència a aquest efecte no resulti legalment o reglamentàriament reservada a un altre òrgan diferent del Consell. De conformitat amb aquesta previsió, pot atribuir-se als consellers executius o conselleres executives, si és procedent, la competència per resoldre els procediments relatius a l’atorgament de les diferents autoritzacions previstes per la normativa que regula el sector d’activitat o matèria pròpia del departament.”

I com consta al Decret de Presidència núm. 2015000285 de data 6 de juliol de 2015, d’Estructura del Govern del Consell Insular d’Eivissa i creació de Departaments (BOIB núm. 103, de 10-07-2015), el Departament de Territori i Mobilitat "Comprèn l’activitat competencial pròpia del Consell Insular en relació amb les matèries d’ordenació del territori, inclòs el litoral, urbanisme i cèdules d’habitabilitat, control i disciplina urbanística i política del sòl; transport terrestre, aeri i marítim; infraestructures viàries, serveis tècnics del Consell Insular i cooperació local. Aquest departament també gestionarà els serveis propis del seu àmbit d’actuació prestats als diferents centres propietat del Consell Insular, especialment tot allò relacionat amb els terrenys de l’antic aquarterament de sa Coma que no siguin competència d’un altre òrgan."

Així mateix, consta en el Decret de Presidència núm. 287/2015, de determinació de les atribucions corresponents als diferents òrgans del Consell Insular d’Eivissa (BOIB núm. 103, de 10 de juliol de 2015):

“PRIMER.- Atribucions genèriques dels consellers executius

A més de les atribucions conferides pels art. 24 i 72 del Reglament orgànic del Consell Insular, cada conseller executiu de la Institució, en l’àmbit de les seues competències, té les següents atribucions:

.../…

j)Disposar les facultats que dimanin de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú sobre ordenació del procediment, com ara l'ampliació de terminis per resoldre i l'aplicació de la tramitació d’urgència. Tot això en relació amb els procediments relatius a l’activitat administrativa exercida pel Departament.

k) Resoldre en matèries pròpies del Departament els expedients que afectin drets o interessos particulars o d’entitats públiques o privades que no estiguin atribuïts a altres òrgans.”

Així, l’elaboració del Pla Territorial Insular correspon al Consell Insular d'Eivissa i, en concret, l’òrgan encarregat d'iniciar i impulsar el procediment per a l’aprovació inicial de la modificació del pla territorial insular és el Departament de Territori i Mobilitat, la responsable política del qual és la Sra. Pepa Marí Ribas, consellera executiva del Departament de Territori i Mobilitat. Pel que fa a la modificació, diu l’article 10.2 LOT in fine:

“2. Per a la revisió dels plans territorials insulars s’ha de seguir el mateix procediment que per elaborar-los. Sense perjudici del que es disposa al paràgraf anterior, quan siguin modificacions que no signifiquin reconsiderar l’instrument d’ordenació en la seva globalitat, els terminis d’informació pública i emissió d’informes es poden reduir a un mes. En aquests casos, només hauran de ser consultades les administracions públiques afectades.”

El mateix és predicable respecte de la NTC per assegurar les seves determinacions i en aquest sentit, consta a l’expedient proveïment d’incoació de l’expedient de la consellera de dia 8 de novembre de 2016.

Per la seva banda, l’article 65.1 del reglament orgànic del Consell Insular d'Eivissa –ROCI-  estableix que “1. Corresponen al Consell Executiu totes les funcions executives en relació amb les competències que la legislació assigni al Consell Insular d’Eivissa i que no estiguin expressament conferides a altres òrgans”, tot disposant l’article 72 d) ROCI estableix que corresponen als consellers executius i a les conselleres executives, com a caps dels respectius departaments .../...d) Preparar i proposar al Ple, a la Presidència del Consell, al Consell Executiu o, si és procedent, a la Comissió de Govern, segons la competència de cadascun d’aquests òrgans, l’adopció dels actes oportuns relacionats amb matèries pròpies del seu departament."

Per la qual cosa, la proposta al ple del Consell Insular –per dur a terme l’aprovació inicial de la NTC- l’efectuarà el Consell Executiu del Consell Insular a proposta de la consellera executiva del Departament.

5.2.- Aprovació inicial

D’acord amb l’article 17.2.a) LOT "a) L’aprovació inicial correspon al mateix òrgan que sigui competent per aprovar inicialment l’instrument d’ordenació corresponent" (Pla territorial Insular). Per la seva part, l’article 10.1.b) de la LOT estableix que l’aprovació inicial dels plans territorials insulars correspon al ple del consell insular, per la qual cosa, l’aprovació inicial de la norma territorial correspon al ple del Consell Insular d’Eivissa.

Per la seva banda, l’apartat 4 de l’article 1 LCOT, disposa:

“Article 1

D’acord amb l’article 39 de l’Estatut d’Autonomia, per aquesta llei s’atribueixen als consells insulars de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa i Formentera, amb el caràcter de pròpies, i en el marc d’allò que disposa la legislació d’ordenació territorial, les competències següents:

.../...

“4. Les relatives a l’elaboració i l’aprovació de les normes territorials cautelars que hagin de precedir la formulació, la revisió o la modificació dels instruments d’ordenació territorial que correspon aprovar als consells insulars.”

Tot disposant l’apartat 2 de l’article 3 de l’esmentada Llei 2/2001, de 7 de març:

“2. Les facultats incloses en els números 1, 2, 3 i 4 de l’article 1 les ha d’exercir el ple del consell insular.”

Es podria mantenir que es pot aprovar la NTC per majoria simple del plenari del Consell Insular, i a aquests efectes, podem reproduir part dels fonaments de dret de la STJIB núm. 704/2003, de 22 de setembre de 2003 (Id Cendoj: 07040330012003100763):

“Cal referir-se també a la referència que fa la part actora sobre la nul·litat per la falta de quorum, ergo amb infracció d'allò que preveu l'article 62.1.d) de la Llei 30/1992, de 2 de novembre.

Resposta que varen fer, entre altres, a la sentència núm. 83 dictada el dia 31 de gener de 2003 a les actuacions 1355 de 2000, i on actuava com a direcció lletrada de la recurrent la mateixa de les presents, i que s'articulà de la següent manera: "La Norma Territorial Cautelar impugnada fue aprobada por mayoría simple, esto es, de acuerdo con la regla general de mayorías, no alterada ni por la Disposición Addicional Tercera de la Ley 8/87 ni por el acuerdo de 24 de julio de 2000.

La mayoría absoluta, excepción a la regla general de la mayoría simple de los miembros presentes -artículo 47 de la Ley 7/85-, no comporta, pese a lo que en la demanda se sostiene, una merma de garantías. Por regla general, las decisiones han de ser tomadas por mayoría simple, expresión máxima de principio democrático, siendo extraordinario el recurso a mayorías cualificadas -en este sentido, por todas, sentencia del Tribunal Constitucional número 173/98-.

En consecuencia, como no cabe menguar la inaplazable actividad administrativa y como tampoco cabe sacrificar la inexcusable eficacia que a las Administraciones Públicas exige la Constitución – artículo 103.2.-, es preciso que la toma de decisiones se vea facilitada y no anudada a mayorías reforzadas que muy probablemente conducirían a situaciones de bloqueo, esto es, a imponer la inacción por la vía de dificultar enormemente el normal desempeño de las competencias administrativas.

Así las cosas, lo que la parte demandante patrocina en la demanda no es sino la aplicación analógica del artículo 47.3.i. de la Ley 7/85, esto es, que a los instrumentos de ordenación territorial , es decir, a supuesto como el del caso, se aplique la excepción a la regla general, prevista en exclusiva para los instrumentos de planeamiento general previstos en la legislación urbanística, lo que no es posible por cuanto, como excepción que es a la regla general, insoslayablemente precisa de una interpretación restrictiva, con lo que no cabe admitir la analogía - artículo 4 del Código Civil -".

Les anteriors consideracions, i donat el fet que no haver-hi a les presents actuacions cap motiu més de discrepància amb l'acord impugnat, ens aboquen a la desestimació del recurs contenciós administratiu”.

No obstant l’anterior, a la recent sentència del TSJIB núm. 35/2016, de dia 27 de gener de 2016 (núm. de recurs 60/2015) dictada en relació a la Norma Territorial Transitòria aprovada pel Ple del Consell Insular de Menorca, en sessió extraordinària i urgent de data 22 de desembre de 2014 (BOIB núm. 3, de 5 de gener de 2015) -Id Cendoj: 07040330012016100028- es manifesta que es necessita un quòrum de majoria absoluta i en aquesta es recull:

“SEGUNDO. ACERCA DE LA FALTA DE INFORME DEL SECRETARIO DEL CONSEJO INSULAR DE MENORCA EN LA TRAMITACIÓN DE LA NORMA TERRITORIAL TRANSITORIA.

El recurrente invoca que en la tramitación de la Norma Territorial Transitoria, falta el informe del Secretario del Consejo Insular de Menorca que viene exigido en el art. 54.1.b) del Real Decreto Legislativo 781/1986, de 18 de abril , por el que se aprueba el Texto Refundido de las disposiciones legales vigentes en materia de Régimen Local.

El indicado precepto indica que " Será necesario el informe previo del Secretario, y, además, en su

caso, del Interventor o de quienes legalmente les sustituyan, para la adopción de los siguientes acuerdos: ...

b) Siempre que se trate de asuntos sobre materias para las que se exija una mayoría especial ". Conforme al art. 47,2º-ll se requiere el voto favorable de la mayoría absoluta del número legal de miembros de las corporaciones para la adopción de acuerdos en las siguientes materias: "Los acuerdos que corresponda adoptar a la corporación en la tramitación de los instrumentos de planeamiento general previstos en la legislación urbanística". Pese a que en propiedad no se trata de un instrumento urbanístico de planeamiento general municipal, sí es un instrumento de planeamiento, careciendo de sentido una interpretación que exija mayoría absoluta para un instrumento de planificación municipal y no para el superior instrumento de planificación insular que vincula al primero.

Entendido que es necesario el informe, en cualquier caso sería de aplicación lo dispuesto en el Real Decreto 1174/1987, de 18 de septiembre, por el que se regula el régimen jurídico de los funcionarios de Administración Local con habilitación de carácter nacional, en cuyo art. 3.b ) se precisa que en tal supuesto, si hubieran informado los demás Jefes de servicio o dependencia u otros asesores jurídicos, bastará consignar nota de conformidad o disconformidad del Secretario, razonando esta última, asumiendo en este último caso el firmante de la nota la responsabilidad del informe.

Existiendo en el caso que nos ocupa los informes favorables del Jefe de la Sección de Urbanismo

del Consejo Insular además de otros informes técnicos y jurídicos, la omisión ahora ya lo sería de la simple consignación de la "nota de conformidad o disconformidad", lo que diluye la relevancia de la omisión denunciada.

Ello conduce a la invocación de la doctrina jurisprudencial (expresada, entre otras en, SsTS de 16

septiembre de 1995 , 26 de abril de 1995 , 5 de noviembre de 1998 ), que niegan consecuencias invalidantes al acuerdo falto del informe preceptivo del Secretario, particularmente del campo urbanístico, dado que, como se dice en la última sentencia citada, " es muy difícil que el informe hubiera variado la decisión municipal, al tratarse de un informe jurídico -artículo 4.2 de aquella Ley- y ser las materias a decidir de carácter técnicourbanístico "

El Tribunal Supremo, en Sentencia de 13 de noviembre de 2000, precisó:

"Tercero.- El motivo segundo denuncia (ex articulo 95.1.4º de la LJCA) infracción de los arts. 54 del Texto Refundido de las Disposiciones Legales de Régimen Local; 173.1.b del Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales y 3 b) del Real Decreto 1174/1987, de 18 de septiembre, sobre Régimen Jurídico de los Funcionarios de Administración Local con habilitación de carácter nacional. Se insiste en que la falta de informe previo del Secretario de la Corporación Local sobre la legalidad del asunto vicia de nulidad la aprobación del Plan Especial.

La doctrina de la sentencia recurrida en casación es conforme a la establecida por el Tribunal Supremo en sus sentencias de 29 de Septiembre de 1987 y 5 de noviembre de 1998, que remiten a numerosas otras anteriores por lo que debe ser confirmada.

En las sentencias citadas se declara que la omisión del informe del Secretario de la Corporación en el procedimiento de elaboración de planes es un vicio de procedimiento que no da lugar a una nulidad de pleno derecho, de acuerdo con lo establecido en los apartados a) y c) del art. 47 de la Ley de Procedimiento Administrativo de 1958 , sino, a lo más, a una causa de anulabilidad del art. 48 de la misma Ley, pero ello siempre que la omisión hubiera privado al acto final de los requisitos indispensables para alcanzar su fin o hubiera producido indefensión.

Ni siquiera se invoca por la recurrente la existencia de indefensión y no resulta de nuestra jurisprudencia (sentencias de 25 junio y 29 septiembre 1987) que el informe del Secretario hubiera podido ser decisivo para variar la decisión municipal, al tratarse de un informe jurídico y ser las materias a decidir de carácter técnicourbanístico, por lo que el motivo decae".

En aplicación de la doctrina jurisprudencial descrita y el no invocarse por el demandante existencia de indefensión por la falta de la referida nota de conformidad/disconformidad del Secretario del Consell y no explicarse en qué medida la referida nota hubiese sido de disconformidad y decisiva para variar el criterio de los informes técnicos y jurídicos previos, procede rechazar el mencionado motivo de nulidad.”

Així mateix, com siga que l’aprovació inicial de la norma territorial cautelar suposa la suspensió de l’atorgament de llicències i d’autoritzacions per a totes aquelles actuacions que no s’ajustin a les seves determinacions, si es pretengués afectar a l’eficàcia de llicències i/o autoritzacions sectorials ja atorgades, s’hauria de preveure expressament aquesta mesura cautelar de suspensió des de la publicació de l’aprovació inicial de la Norma, d’acord amb l’article 56 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

D’altra banda, l’article 13.bis) LOT estableix:

“Article 13 bis. Integració ambiental dels instruments d’ordenació territorial

Els instruments d’ordenació territorial regulats en aquesta llei hauran d’integrar el component mediambiental en el seu procediment de preparació, elaboració, tramitació, aprovació i seguiment del pla, en els termes que estableix la normativa reguladora de l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes”

I respecte de les NTC, la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears (BOIB núm. 106, de 20 d’agost de 2016), disposa:

“Article 13

Particularitat de l’avaluació ambiental estratègica de les normes territorials cautelars

1. Les normes territorials cautelars prèvies a la formulació, la revisió o la modificació d’un instrument d’ordenació territorial han d’incloure una memòria-anàlisi dels possibles efectes significatius sobre el medi ambient, que s’ha de sotmetre al tràmit d’informació pública i a la consulta de les administracions públiques afectades, juntament amb la norma territorial cautelar.

2. La intervenció de l’òrgan ambiental s’ha d’efectuar després de la informació pública i de la consulta a les administracions públiques, i abans de l’aprovació definitiva. A aquest efecte, l’òrgan substantiu ha de remetre a l’òrgan ambiental tot l’expedient administratiu, amb la norma territorial cautelar, la memòria-anàlisi, els informes de les administracions públiques afectades, les al·legacions i la valoració.

3. La declaració ambiental estratègica s’ha de formular dins el termini màxim d’un mes comptador des de l’entrada de la sol·licitud i de tota la documentació en el registre de l’òrgan competent per emetre-la, i s’ha de publicar dins el termini de quinze dies hàbils en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Aquesta declaració no és impugnable, sens perjudici dels recursos que, si n’és el cas, pertoquin contra l’acte o la disposició d’aprovació o adopció de la norma territorial cautelar.”

5.3.- Informació pública

El termini d’informació pública de la Norma no ha de ser inferior a vint dies (20), hàbils, ex article 17.2 b) LOT, en relació amb l'article 25 del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana i article 83.2 Llei 39/2015, d'1 d'octubre, per formular al·legacions, per a la qual cosa s’han de publicar els anuncis corresponents en:

1) el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

2) un dels diaris de major circulació de les illes afectades (en aquest cas de l’illa d’Eivissa).

3) a la corresponent seu electrònica del Consell Insular d’Eivissa –www.conselldeivissa.es- (aquest requisit no és exigit per la LOT, sinó pel Reial decret 1671/2009, de 6 de novembre, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics i article 83 Llei 39/2015, d'1 d'octubre).

Així mateix, de considerar-ho adient es pot atorgar més termini que els 20 dies hàbils; com així s’ha produït, tot ampliant aquell termini fins als TRENTA DIES HÀBILS.

Respecte del contingut de la informació pública ha de dir-se que la memòria-anàlisi dels possibles efectes significatius sobre el medi ambient, que s’ha de sotmetre al tràmit d’informació pública i a la consulta de les administracions públiques afectades, juntament amb la norma territorial cautelar, per exigir-ho l’article 13 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost.

Cal recordar, així mateix, que la norma territorial cautelar, com a disposició de caràcter general, no precisa de tràmit d’audiència als possibles afectats (STJIB núm. 398/2005, de 6 de maig). D’altra banda, si bé és aconsellable facilitar la informació, la STJIB núm. 150/2003, de 24 de febrer, exposa que “la falta de indicación del lugar de exhibición durante el período de información pública no constituye sino mera irregularidad no invalidante”.

Al mateix temps, se sol·licitarà informe als ajuntaments afectats –tots els de l’illa d’Eivissa- i al Govern de les Illes Balears. L’informe ha de ser emès en el termini d’un (1) mes des de la recepció de la sol·licitud.

A diferència d’allò previst a l’article 10 de la LOT per als plans territorials, l’article 17 LOT no esmenta la necessitat de sol·licitar informe a la Delegació del Govern a la Comunitat Autònoma; no obstant l'anterior, encara que l’article 10.2 in fine LOT estableixi “Sense perjudici del que es disposa al paràgraf anterior, quan siguin modificacions que no signifiquin reconsiderar l’instrument d’ordenació en la seva globalitat, els terminis d’informació pública i emissió d’informes es poden reduir a un mes. En aquests casos, només hauran de ser consultades les administracions públiques afectades”,

No obstant l’anterior, es va demanar aquell informe a la Delegació del Govern.

Aquests informes, ex article 80.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, no tenen caràcter vinculant, tal i com reconeix la STJIB núm. 149/2003, de 24 de febrer.

Així mateix, ha d’assenyalar-se que conforme l’article 5.3 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes (BOIB núm. 99, de 4 d’agost de 2016) ha de demanar-se, així mateix, informe respecte de la Norma Territorial Cautelar a l’Institut Balear de la Dona:

“Article 5 Perspectiva de gènere i avaluació de l’impacte de gènere

…/…

3. En el procediment d’elaboració de les lleis i de les disposicions de caràcter general dictades, en el marc de les seves competències, per les administracions públiques de les Illes Balears, s’hi ha d’incorporar un informe d’avaluació d’impacte de gènere, que tindrà per objecte, com a mínim, l’estimació de l’impacte potencial del projecte normatiu en la situació de les dones i dels homes com a col·lectiu, i també l’anàlisi de les repercussions positives o adverses, en matèria d’igualtat, de l’activitat projectada.”

Aquesta Llei 11/2016, de 28 de juliol, ha derogat a la seva Disposició derogatòria única.1 l’anterior Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona (BOIB núm. 135 26-09-2006), on al seu article 7.g) demanava aquell informe.

Tots aquests informes consten demanats a l’expedient. Efectivament, entre els dies 5 i 7 de desembre de 2016 varen tenir entrada en els respectius registres les sol·licituds d'informe, de conformitat amb l’article 17.2.b) de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial i allò establert a l’apartat tercer de l’acord plenari de dia 30 de novembre de 2016, als Ajuntaments de l'illa d’Eivissa, al Govern de les Illes Balears, a la Delegació del Govern a les Illes Balears, a l’Institut Balear de la Dona, al Consell Econòmic i Social i així mateix es comunicà l’aprovació inicial al Consell Insular de Formentera.

5.4.- Aprovació definitiva

Una vegada estudiats les al·legacions i els informes emesos, i efectuat el tràmit ambiental ex article 13.2 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, el ple del consell insular aprovarà definitivament, per majoria absoluta, la norma dins el termini màxim de sis (6) mesos, comptadors des de l’aprovació inicial, transcorreguts els quals l’aprovació no produirà cap efecte ex article 17.2.c) LOT.

Cal ressaltar que en el procediment d’aprovació de normes territorials cautelars no és preceptiva l’emissió de dictamen pel Consell Consultiu de les Illes Balears, ja que, tal i com afirmen, entre d’altres, les STJIB núm. 42/2003 i 43/2003, esmentades a la sentència núm. 70/2004, de 30 de gener:

“La Norma Territorial Cautelar no se somete al procedimiento de elaboración de disposiciones reglamentarias, de modo que, al utilizar la Ley 5/93 un concepto riguroso de disposición de carácter reglamentario, esto es, la que desarrolla o ejecuta una Ley, no cabe aceptar que se trate de caso previsto en el artículo 10.6. porque ni la Norma Territorial Cautelar ni los instrumentos de planeamiento de ordenación territorial desarrollan ni ejecutan una Ley”.

En el mateix sentit, vistos els apartats a) i b) de l’article 4 del Decret 13/2001, de 2 de febrer, d’organització i funcionament de la Comissió de Coordinació de Política Territorial (publicat al BOIB núm. 18, de 10 de febrer de 2001, modificat pel Decret 74/2001, de 25 de maig, i 159/2003, de 29 d’agost), no és preceptiu l’informe de la Comissió de Coordinació de Política Territorial.

Per a l'entrada en vigor de la NTC, de conformitat amb l’article 25.2 del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, article 21.2 Llei 8/2000, de 27 d'octubre, article 103 Llei 20/2006, de 15 de desembre, article 70.2 Llei 7/1985, de 2 d'abril i article 131 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, l’acord d’aprovació definitiva i el text de les determinacions normatives de la NTC s’haurà de publicar en el butlletí oficial corresponent, és a dir, al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

Aquesta publicació s’efectuarà en les dues llengües oficials.

Finalment cal dir que disposa l'article 17.4 LOT "4. L’entrada en vigor de la norma territorial cautelar vincula provisionalment els instruments de planejament urbanístic i, en cas de conflicte, preval sobre aquests."

En aquest sentit cal dir que la competència del Consell en matèria d'ordenació del territori és fruït d'una previsió normativa i té com efecte propi la vinculació al planejament urbanístic de les determinacions que finalment estableixi la modificació del Pla territorial.

La NTC pot contenir les mateixes determinacions substantives que les que establirà finalment la modificació del Pla territorial, però amb la diferència que en el supòsit de la NTC les seves determinacions són de caràcter provisional. Per la qual cosa, la NTC conté determinacions positives que innoven l’ordenament jurídic com no podia ser d’altra manera, ja que sinó no tindria els efectes legals que els hi són inherents.

6.- RÈGIM DE RECURSOS

6.1.- Contra l’aprovació inicial de la norma territorial cautelar

Aquest es qualifica d’acte de tràmit no susceptible de recurs.

Segons la STSJIB núm. 401/2003, de 9 de maig (la negreta és nostra):

“En este punto debe precisarse que el acuerdo del Pleno del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, de fecha 28.07.2000, no sólo aprobó inicialmente la Norma Territorial Cautelar por el que se adoptan medidas provisionales dirigidas a asegurar la viabilidad y efectividad de la formulación del Plan Territorial, ni se limitó a establecer los efectos suspensivos previstos en la Disposición Adicional Tercera a la Ley autonómica 8/1987, de 1 de abril, sino que añadió un efecto suspensivo sobre las autorizaciones de proyectos de ejecución en vigor.

Con respecto a la parte del acuerdo por el que se decide la aprobación inicial de una norma territorial cautelar adoptada en el seno del procedimiento preestablecido en la D.A.3ª de la LOT., nos encontramos con un mero acuerdo de trámite no susceptible de recurso jurisdiccional, que ha de conllevar la declaración de inadmisibilidad del recurso (art. 69.c en relación al art. 25 de la LRJCA/98). Sobre este punto basta remitirse a las sentencias del TS de 19.10.1993 y 10.10.1995 (así como las en ellas citadas), en las que de modo reiterado se establece la condición de acto de trámite a los acuerdos de aprobación inicial o provisional de los instrumentos de planeamiento - criterio aplicable a los instrumentos de ordenación territorial como el presente-, máxime en la medida en que viene seguidos de trámite para formular alegaciones, y que únicamente de modo excepcional es permisible la impugnación de los actos intermedios cuando se presenta una nulidad radical o de pleno derecho o resulta una imposibilidad física o jurídica de llevar a cabo el planeamiento proyectado, y a alguno de los actos de trámite se los asimila a actos definitivos a efectos de recursos en el caso de supongan o lleven consigo la suspensión del otorgamiento de licencias, si bien en este supuesto a los únicos efectos de la fiscalización de las potestades de suspensión actuadas directa o reflejamente.

Pues bien, conforme a dicha doctrina, debe entenderse que no sería recurrible (por ser acto de trámite), ni el acuerdo de aprobación inicial ni el acuerdo suspensivo amparado en la D.A.3ª (futuro otorgamiento de autorizaciones), pero sí ha de entenderse admisible con respecto al concreto punto aquí impugnado, esto es, el uso del art. 72.1° de la Ley 30/1992 para suspender la eficacia de autorizaciones de urbanización, ya concedidas”.

És a dir, si l’acord d’aprovació inicial de la NTC incorporés la suspensió de llicències d’edificació ja concedides, aquell concret apartat sí seria recurrible.

En la present NTC no s’han suspès llicències ja atorgades o en curs d’execució.

6.2.- Contra l’aprovació definitiva de la norma territorial cautelar

Com hem assenyalat abans, la norma territorial cautelar és una disposició de caràcter general i, per tant, d’acord amb l’article 112.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, no hi cabrà recurs en via administrativa. Per tant, d’acord amb els articles 1, 10.1b , 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, es podrà interposar directament recurs contenciós administratiu davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des del dia següent al de la publicació en el BOIB de l’acord d’aprovació definitiva de la norma territorial cautelar.

III.B.- TRACTAMENT PARTICULARITZAT DE LES AL·LEGACIONS I DELS INFORMES.

El present informe dóna resposta, en general, a les qüestions de caire jurídic i tècnic que es deriven de les al·legacions i/o suggeriments, i informes emesos, ja que molts dels temes que es plantegen són de caire més polític o de crítica política o d’opinió.

Així mateix, no es tracten singularitzadament totes i cadascuna de les qüestions que individualment han plantejat les persones al·legants en relació a com afecta la NTC a les seves propietats o interessos particulars, atès que aquest no és l’objecte del tràmit d’informació pública d’un instrument d’ordenació territorial.

Com s’ha explicat abans, gran part de les al·legacions s’han ordenat en fins a 11 models que es contesten tot seguit, desprès les 34 al·legacions de forma individual i finalment els informes emesos.

III.B.1.- MODELS 1-11

I.- AL·LEGACIONS MODEL 1 (1.465 al·legacions)

Al·leguen:

INCOMPLIMENT DELS PRINCIPIS DE TRANSPARÈNCIA I PARTICIPACIÓ. MANCA D’UNA ANÀLISI PRÈVIA QUE JUSTIFIQUI LES SOLUCIONS ADOPTADES. S’IDENTIFICA CONSTRUCCIÓ EN SÒL RÚSTIC AMB ESPECULACIÓ. ES PROVOCA INDEFENSIÓ A LES PERSONES PROMOTORES PER LA NORMA TRANSITÒRIA. MANIFESTEN ERRORS DE LES MESURES PRESES: TEMA ESTALVI D’AIGUA. ES MOSTREN DISCONFORMES AMB LA PROHIBICIÓ D’HABITATGES EN TERRENYS XARXA NATURA.

Demanen:

La retirada de la NTC i que el Consell Insular promogui la derogació dels articles del Decret Llei 1/2016 que afecten al sòl rústic d’Eivissa, i en el seu lloc s’iniciï un procés on participin tots els col·lectius afectats per tal que el nou instrument territorial tingui el major consens possible.

CONTESTACIÓ

-PEL QUE FA A LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA EN EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE LA NTC.

D’entrada s’ha de dir que en el procediment d’elaboració –amb caràcter previ a la seva aprovació inicial- d’una NTC, la normativa aplicable (ex article 17 LOT) no preveu cap tràmit de consulta (prèvia) a la ciutadania en general o aprovació de cap avanç o tràmit de consulta a col·legis professionals.

Pel seu propi caràcter cautelar i els efectes que provoca la seva aprovació inicial ex article 17.3 LOT, no estableix la normativa comptar amb el parer previ de les persones a qui van destinades les mesures cautelars.

Pel que fa al Dret de participació que contempla l’article 9.2 en relació amb l’article 105.a) de la CE i la seva operativitat en l’exercici de la potestat administrativa de planejament, cal dir que exponent d’aquesta doctrina, per citar alguna, ho constitueix la la STS de 7 de febrer de 2013 (cassació 4199/2010 (LA LEY 5932/2013)), en la qual s’argumenta el següent:

"Acerca del modo en que opera la legislación estatal en lo relativo al derecho de participación en la elaboración de los planes urbanísticos, la posición de este Tribunal Supremo se encuentra expresada en nuestra sentencia de 9 de diciembre del 2008 (casación 7459/2004 (LA LEY 193762/2008) ), si bien, en el caso allí examinado resultaba de aplicación, por razones temporales, la Ley 6/1998, de 13 de abril (LA LEY 1489/1998), que luego fue sustituida por la Ley 8/2007 (LA LEY 5678/2007), y ésta, a su vez, por el Texto Refundido aprobado por Decreto Legislativo 2/2008 (seguidamente veremos que la regulación vigente reitera el reconocimiento del derecho a participar efectivamente en los procedimientos de elaboración y aprobación de cualesquiera instrumentos de ordenación del territorio o de ordenación y ejecución urbanísticas).

Por otra parte, en las sentencias de 20 de septiembre de 2012 (casación 4622/2010 (LA LEY 146309/2012) ) y 11 de octubre de 2012 (casación 4286/2010 (LA LEY 153538/2012)) tuvimos ocasión de señalar que el artículo 6 de la Ley 6/1998 (LA LEY 1489/1998) -también allí era esa la norma aplicable- no impone una concreta técnica urbanística a las Comunidades Autónomas, ni predetermina un único modelo de participación e información ciudadanas, lo que fue puesto de manifiesto por el Tribunal Constitucional en la STC 164/2001 (LA LEY 5085/2001) (fundamento undécimo) al pronunciarse sobre su constitucionalidad. Decíamos también en estas sentencias que "... según resulta de la disposición final primera de la propia Ley 6/1998 (LA LEY 1489/1998) , el derecho que el citado artículo 6 viene a reconocer, en definitiva, el de participación efectiva en los procedimientos de elaboración y aprobación de los instrumentos territoriales, urbanísticos y ambientales, tiene el carácter de norma básica, configuradora de las condiciones básicas de la igualdad en los derechos y deberes constitucionales a tenor de lo dispuesto por el artículo 149.1.1ª de la Constitución (LA LEY 2500/1978) ".

Actualmente, el derecho de participación se reconoce, incluido entre las condiciones básicas de igualdad de los ciudadanos, en el artículo 4 del Título I del Texto Refundido de la Ley del Suelo aprobado por Real Decreto Legislativo 2/2008 (LA LEY 8457/2008), que ha sustituido al mismo artículo de la Ley 8/2007 del Suelo (LA LEY 5678/2007). El artículo 4.e/, tanto de la Ley del Suelo como del Texto Refundido, reconoce entre los derechos del ciudadano el de "participar efectivamente en los procedimientos de elaboración y aprobación de cualesquiera instrumentos de ordenación del territorio o de ordenación y ejecución urbanísticas y de su evaluación ambiental mediante la formulación de alegaciones, observaciones, propuestas, reclamaciones y quejas y a obtener de la Administración una respuesta motivada, conforme a la legislación reguladora del régimen jurídico de dicha Administración y del procedimiento de que se trate". Ese precepto vincula a la legislación urbanística -autonómica- para que garantice la participación pública en los procesos de planeamiento, pero es la regulación autonómica la que ha de concretar la forma en que el derecho de participación se hace efectivo".

Per la seva part, la STS de 18 de gener de 2013 (cassació 4572/2010 (LA LEY 648/2013)), amb cita de la STS de 28 de juny de 2012 (cassació 3013/2010 (LA LEY 105005/2012)), puntualitza que la informació pública en el procediment d'elaboració del planejament urbanístic no és un simple formalisme sinó:

"un trámite esencial por la especial incidencia que tienen estos planes sobre los ciudadanos" de modo que "la omisión o la indebida cumplimentación de tan relevante trámite, en la medida que da lugar a un conocimiento insuficiente del documento finalmente aprobado, conlleva la nulidad de pleno derecho del plan urbanístico en cuestión, que no olvidemos que son normas de rango reglamentario, por lo que únicamente admiten una forma de invalidez: la nulidad plena, ex artículo 62.2 de la Ley 30/1992".

Efectivament, la garantia de la participació ciutadana en el curs de la tramitació dels instruments de planejament urbanístic i territorial es tradueix en l'atorgament als ciutadans d'un autèntic dret de participació en aquest àmbit la virtualitat del qual ha de quedar suficientment preservada. De configuració legal aquest dret (constitucionalment reconegut per virtut del que es disposa per l'article 105 a) de la CE), constitueix una exigència constitucional, en efecte, la necessitat que per mitjà de les disposicions que ho desenvolupin

no solament vengui a contemplar-se aquest dret, sinó que també vengui a assegurar-se la seva eficàcia, i així es cuida de recordar-ho en l'actualitat l’article 5.e) del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, preveu com a drets dels ciutadans:

“Participar efectivament en els procediments d'elaboració i aprovació de qualssevol instruments d'ordenació del territori o d'ordenació i execució urbanístiques i de la seva avaluació ambiental mitjançant la formulació d'al·legacions, observacions, propostes, reclamacions i queixes i a obtenir de l'Administració una resposta motivada, conforme a la legislació reguladora del règim jurídic d'aquesta Administració i del procediment que es tracti.”

Ara bé, el que la normativa estatal bàsica no deixa establert és la forma i manera en què aquest dret ha de venir regulat, tasca a la qual, amb els condicionants indicats, queda emplaçat el legislador autonòmic en l'exercici de les seves corresponents competències en matèria d'ordenació territorial i urbanística.

Així, en matèria d’ordenació territorial cal dir que la LOT, a l’article 17.2.b) regula aquella participació pública respecte de l’aprovació d’una NTC. Diu aquell apartat “b) Amb l’aprovació inicial s’ha d’obrir un termini d’informació pública no inferior a vint dies per formular al·legacions, per a la qual cosa s’han de publicar els anuncis corresponents en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en un dels diaris de major circulació de les illes afectades. Al mateix temps, se sol·licitarà informe als ajuntaments i als consells insulars, en el cas que les normes territorials cautelars siguin elaborades pel Govern de les Illes Balears; i a aquest, en el cas que la iniciativa sigui d’un consell insular. L’informe ha de ser emès en el termini d’un mes des de la recepció de la sol·licitud.”

I el mateix, cal dir de l’article 12.2 LOUS. Aquest article 12.2 LOUS, pel que ara ens interessa, estableix:

“Article 12. Participació ciutadana, iniciativa privada i publicitat de les actuacions

2. De la mateixa manera, els ciutadans i ciutadanes tenen dret a participar efectivament en els procediments d’elaboració i aprovació dels instruments d’ordenació territorial i urbanística i d’execució en els períodes d’informació pública.

Durant aquests períodes, tots els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a:

a) Consultar la documentació, escrita i gràfica, que integra l’instrument o l’expedient i obtenir-ne una còpia. A aquests efectes, les administracions competents estan obligades a garantir, des del principi del període d’informació pública, la possibilitat de consultar la documentació i d’obtenir-ne còpies.

La documentació exposada al públic haurà de constar d’un resum que inclogui, com a mínim, una explicació detallada de les modificacions que planteja i, en el seu cas, els àmbits i l’abast de la suspensió que comporti.

b) Presentar al·legacions, suggeriments, informes o documents que considerin oportuns en relació amb l’instrument o l’expedient sotmès a informació pública.

Així mateix, en els procediments de tramitació dels instruments de planejament urbanístic tothom té dret a consultar els instruments que hagin estat objecte d’aprovació provisional i a obtenir-ne còpies.

.../...”

I si s’analitza l’expedient administratiu es pot comprovar que aquesta participació pública ha estat garantida i s’ha produït efectivament i per tant aquell dret de participació ciutadana s'ha complimentat absolutament en el present supòsit.

Així és de veure com l’acord d’aprovació inicial ha estat exposada al públic en general mitjançant la publicació d’anunci (que incorpora annex amb la Memòria justificativa, Normativa i Memòria-anàlisi dels possibles efectes significatius sobre el medi ambient de la NTC) en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), en dos dels diaris de major circulació de l’illa d’Eivissa, a la corresponent seu electrònica del Consell Insular d’Eivissa (www.conselldeivissa.es), al Tauler d’edictes del Consell i físicament l’expedient en paper ha estat de públic manifest a la seu del Consell Insular, per tal que qualsevol persona pogués formular les al·legacions que considerés pertinents.

A més, a la seu electrònica del Consell es va publicar l'acord d'aprovació inicial junt a la memòria justificativa, la normativa, la memòria anàlisi ambiental i l'informe tècnic i jurídic  emès amb caràcter previ a la seva aprovació inicial.  

I respecte del termini d’informació pública de la NTC cal dir que si bé segons la normativa aplicable aquest havia de ser no inferior a 20 dies hàbils ex article 17.2 b) LOT, en relació amb l'article 25 del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana i article 83.2 Llei 39/2015, d'1 d'octubre; la present NTC ha estat exposada 30 DIES HÀBILS, tot permetent una major participació pública.

De fet s’han presentat més de 2.500 al·legacions durant el termini d’informació pública de la NTC.

- PEL QUE FA A LA MANCA D’UNA ANÀLISI PRÊVIA QUE JUSTIFIQUI LES SOLUCIONS ADOPTADES.

A la memòria de la NTC s’explica sobradament el perquè s’adopta la norma en aquests moments.

No es pot confondre la revisió del PTI amb una modificació que només afecta a determinats aspectes de les construccions en sòl rústic i tampoc no es pot confondre la NTC amb l’instrument d’ordenació territorial al qual precedeix.

A la memòria justificativa de la NTC es recull:

“4.- En compliment, entre d’altres, dels anteriors requeriments normatius, en aquesta legislatura l’equip de govern d’aquesta Corporació vol impulsar una revisió global del PTI i en aquest sentit ja s’han començat els treballs per dur-ho a terme.

Així, en el BOIB número 122, de 24 de setembre de 2016 s’ha publicat l’edicte corresponent a l’anunci de licitació del contracte del servei per a l’elaboració del diagnòstic per a la revisió del Pla Territorial Insular d’Eivissa.

No obstant l’anterior, com s’ha dit, es planteja en aquests moments la necessitat de modificar el vigent PTI -sense esperar la revisió global que serà molt més àmplia- en determinats aspectes concrets que afecten únicament al sòl rústic.

Efectivament, l'equip de govern d'aquesta corporació ha arribat a un acord amb uns objectius concrets que afecten a aspectes puntuals de la regulació actual continguda en el PTI vigent.

Així, en primer lloc, es vol dur a terme una reducció de les condicions d'edificació dels habitatges en sòl rústic, amb l'objectiu de reduir la pressió edificatòria i l'especulació existent sobre el sòl rústic i mitigar l'impacte que els habitatges de grans proporcions hi provoquen.

En efecte, la combinació d'un marc jurídic molt flexible -únic a Balears- que permet, d'una banda, la construcció d'habitatges de grans dimensions en el sòl rústic, prèvia segregació de les finques si n'és el cas, i, d'una altra, que aquests habitatges es destinin a estades turístiques, amb la gran popularitat de l'illa d'Eivissa com a destí turístic internacional, provoca una forta atracció de grups d'inversió que construeixin habitatges en sòl rústic -on l'ús hi està permès- que esgoten els paràmetres urbanístics per destinar-los a allotjament temporal lligat a usos turístics i no per albergar i/o satisfer les necessitats pròpies d'una família, tal i com inicialment preveu la legislació balear del sòl rústic, que admet només aquest ús d'habitatge lligat a les la residència permanent d'una família.

Així, des de l’equip de govern es vol invertir aquesta tendència edificatòria i especulatòria al sòl rústic, tot limitant els paràmetres d’edificació i ocupació màxims actualment establerts pel que fa als habitatges a edificar en el sòl rústic per adequar-los a la finalitat que realment haurien de tenir i així intentar dissuadir la seva construcció per dedicar-los a l’ús turístic.

En segon lloc, es vol evitar l’excessiva fragmentació de les parcel·les i consegüent urbanització difusa del sòl rústic, impedint que es pugui seguir edificant sobre les parcel·les segregades o dividides a partir d'una determinada data -el dia 1 de novembre de 2016-, per tal de donar seguretat jurídica i, a l'hora evitar especulacions, una vegada que s'ha avançat públicament el contingut d'una norma territorial cautelar a través dels mitjans de comunicació local.

A la vegada que es vol impedir seguir edificant sobre les finques segregades a partir del dia 1 de novembre de 2016, es vol mantenir la possibilitat de seguir edificant sobre les parcel·les que es segreguin en virtut de títol hereditari o donació de pares a fills, sempre que es compleixi amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.

La norma s'aplicaria, així, a les segregacions efectuades a partir del dia 1 de novembre que no provenguin de títol hereditari entre parents o donació de pares a fills i que compleixin amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.

En tercer lloc, l'equip de govern vol evitar que es segueixin construint nous habitatges en terrenys que compten amb la màxima protecció ambiental derivada de les directives comunitàries, com els inclosos en la Xarxa Natura 2000, o bé en llocs on l'ús d'habitatge tradicionalment no s'hi ha implantat per tractar-se de zones boscoses i/o amb un alt risc d'incendi.

Amb aquesta mesura es pretén evitar l'impacte paisatgístic i ambiental que aquests habitatges provoquen en aquests terrenys més mereixedors de protecció. D'altra banda, la construcció de nous habitatges en el SRC Forestal (SRC-F) o en el SRP-ARIP i APR d'incendis, no només pot provocar un major risc d'incendi, sinó també dificultar la seva extinció, una vegada declarat, atès que els mitjans de lluita contra els incendis es destinen sovint amb preferència a impedir els danys a les persones i als habitatges existents en les masses forestals. 

I, finalment, en quart lloc, aquest equip de govern vol introduir tota una sèrie de mesures positives d'integració paisatgística i ambiental.

Dins aquest paquet de mesures paisatgístiques i ambientals, es vol, en primer lloc, aprofundir en les ja previstes en el Pla territorial insular vigent, en relació a la conservació de les finques i elements etnogràfics existents, ampliant-les i fent que es facin complir amb l'exigència de què la sol·licitud de construcció de noves edificacions en sòl rústic inclogui projecte tècnic que reculli aquestes mesures, de manera que no es pugui atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental.

En segon lloc, es vol impedir la construcció de nous tancaments de finques i edificacions amb bloc i elements aliens als sistemes tradicionals, de forma que els nous tancaments siguin amb pedra seca, de la forma tradicional en què a Eivissa s'han construït les parets i amb unes dimensions màximes -1 metre d'altura- per evitar la formació de pantalles visuals.

Efectivament, en els darrers vint anys hem assistit a un progressiu i continu procés de compartimentació del sòl rústic i amb aquesta mesura es vol impedir que es segueixin construint tancaments amb materials i dimensions impròpies del sòl rústic, que causen un impacte molt negatiu sobre el paisatge rural atès que provoquen la seva fragmentació amb pantalles visuals impròpies d'aquesta classe de sòl.

Amb aquesta mesura es vol recuperar la contemplació del paisatge i el manteniment de la identitat territorial de camp obert, pròpia de l’àmbit rural d’aquesta illa.

I, finalment, donada la greu i prolongada sequera que patim en el marc del canvi climàtic en què es troba el planeta, aquest equip de govern vol introduir una sèrie de mesures tendents totes elles a un millor aprofitament i estalvi de l’aigua, de forma que els nous projectes de construcció d’edificacions en sòl rústic hagin de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca; que tan sols es pugui construir una piscina per habitatge, que la làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no pugui excedir d'unes mesures proporcionades als nous paràmetres d'ocupació dels habitatges i que es prevegi la construcció d'un aljub amb una capacitat mínima per a cada nou ús d'habitatge.

Per tot l’anteriorment dit, s’ha considerat necessari incorporar en una Norma Territorial Cautelar (NTC) prèvia a aquesta modificació puntual d’unes normes d’aplicació directa i cautelar, que es consideren prioritàries en ordre a implementar mesures per a garantir la protecció del sòl rústic de l’illa, fins que es procedeixi a la tramitació i aprovació de l’esmentada modificació del PTI i per assegurar les seves determinacions futures, sense perjudici del contingut que resulti de la revisió global del pla que, repetim, segueix la seva tramitació administrativa.

Finalment, cal dir que totes aquestes mesures relatives a la protecció del sòl rústic han estat consensuades entre els diferents partits polítics integrants del govern d'aquesta corporació.”

Així doncs, la memòria justificativa assenyala amb tota claredat quins són els criteris que han portat a aprovar la norma.

Com ha assenyalat de forma reiterada el Tribunal Superior de Justícia de Balears, la funció institucional que compleixen les Normes territorials cautelars (assegurar de forma cautelar la viabilitat i eficàcia de l’instrument d’ordenació territorial) justifica que puguin establir qualsevulla de les determinacions pròpies d’aquests instruments: el seu contingut pot ser coextens amb el legalment definit per aquest instrument. 

Però això no vol dir que es pugui exigir a les Normes Cautelars el mateix contingut de l’instrument l’eficàcia del qual garanteixen perquè no són un avanç o resum anticipat d’aquell, i per tant, a aquesta funció institucional serveixen qualssevulla mesures cautelars.

D'altra banda, han de ser mesures proporcionades i adequades a la seva finalitat: l’assegurament cautelar de la viabilitat de l’instrument d’ordenació del Territori. 

A més, en l'informe tècnic emès amb caràcter previ a l'aprovació de la NTC, i que serveix també de justificació de les mesures cautelars adoptades, s'expressa amb detall quina és la situació actual del règim vigent per a cada determinació a l'illa d'Eivissa i en comparació amb el marc legal a Balears i es motiva l'adequació d'aquestes noves mesures al marc legal vigent, d'acord amb els objectius assenyalats per l'equip de govern (relatius a reduir significativament les condicions d'edificació dels habitatges en sòl rústic, evitar l'excessiva fragmentació de les parcel·les i consegüent urbanització difusa del sòl rústic, evitar la construcció de nous habitatges en els terrenys inclosos en Xarxa Natura 2000, en els sòls qualificats com a ARIP i grafiats com a APR d'incendis en el PTI i en qualificats pel PTI o el planejament adaptat com a SRC Forestal i a adoptar una sèrie de mesures d'integració paisatgística i ambiental).

La NTC té en compte la situació fàctica existent en el moment en què es dicta i estableix mesures proporcionals al que es persegueix (que és bàsicament, reduir la pressió urbanística en el sòl rústic); diferent és que les persones al·legants no es mostrin conformes amb la finalitat perseguida amb la mateixa i respecte del model territorial que vol implantar.

- PEL QUE FA A QUE S’IDENTIFICA CONSTRUCCIÓ EN SÒL RÚSTIC AMB ESPECULACIÓ.

Diuen:

“3°- En La Memoria Justificativa se identifica construcción en suelo rústico con especulación, sin mayor distinción entre los promotores de las construcciones, el tipo de suelo en que se ubiquen, o a la finalidad o circunstancias de la misma, entre otros factores. La pretendida igualdad entre el simple derecho de propiedad en suelo rústico y La especulación supone una grave reducción que, por su carácter sentencioso y por la simplicidad en su enunciado, más parece la plasmación de una sesgada opinión que la esperada conducta de una Administración Pública.”

Diu l’article 3 LSR:

“Article 3. Destinació                                                            

1. El sòl rústic no es podrà destinar a altres activitats que les relacionades amb l’ús i l’explotació racional dels recursos naturals i l’execució, l’ús i el manteniment d’infraestructures públiques.

2. No obstant això es podran autoritzar, en determinades condicions, activitats relacionades amb l’ús d’habitatge unifamiliar o declarades d’interès general, que s’hauran de desenvolupar, si s’escau, en edificis o instal·lacions de caràcter aïllat.”

Per la seua banda, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 13 (Contingut del dret de propietat del sòl en situació rural: facultats) del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, en el sòl en situació rural de l’article 21.2.a) les facultats del dret de propietat inclouen les d'usar, gaudir i disposar dels terrenys de conformitat amb la seva naturalesa, havent de dedicar-se, dins dels límits que disposin les lleis i l'ordenació territorial i urbanística, a l'ús agrícola, ramader, forestal, cinegètic o qualsevol un altre vinculat a la utilització racional dels recursos naturals.

En canvi, el que sí es desprèn de l’expedient de la NTC és que el sòl rústic a l’illa d’Eivissa, on l’explotació dels recursos naturals és el destí propi d’aquell sòl rústic, ex article 3 LSR i article 13 del Reial decret Legislatiu 7/2015, es troba sotmès a una pressió edificatòria impròpia d’aquest tipus de sòl, motivada, entre d’altres per destinar a sòl rústic gran part dels habitatges unifamiliars que s’edifiquen a una finalitat turística.

Com recull la STS de 30 de setembre de 2011 (recurs de cassació núm. 1294/2008):

"... Son acertadas, pues, las consideraciones que se contienen en la sentencia del Tribunal a quo sobre la necesidad de que las potestades de planeamiento estén subordinadas y encaminadas a la consecución del interés general, compatibles con la jurisprudencia de esta Sala del Tribunal Supremo en la que, de forma reiterada, queda señalado que las potestades de planeamiento urbanístico se atribuyen por el ordenamiento jurídico con la finalidad de que la ordenación resultante, en el diseño de los espacios habitables, de sus usos y de sus equipamientos, y de las perspectivas de su desarrollo, ampliación o expansión, sirva con objetividad los intereses generales, de manera racional, evitando la especulación -sirvan de muestra las SSTS de 24 de marzo de 2009 (casación 10055 / 2004), 30 de octubre de 2007 (casación 5957/2003 (LA LEY 193733/2007) ) y 26 de julio de 2006 (casación 2393/2003 (LA LEY 95385/2006) )- (FJ 7)".

- PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC.

En relació al règim transitori de la norma cautelar, s'han presentat tota una sèrie  d'al·legacions per part de la Demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi d'arquitectes de les Illes Balears i, així mateix, per part d'arquitectes i persones promotores de projectes en tramitació.

Atès que el contingut de les al·legacions és molt similar s'analitzarà aquesta qüestió de forma conjunta, començant per les al·legacions de la Demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi d'arquitectes de les Illes Balears.

I.- En l'escrit d'al·legacions de la Demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi d'arquitectes de les Illes Balears, al qual s'acompanya d'un informe del catedràtic de dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears, Avel·lí Blasco Esteve, es diu:

Que el fet que la norma resulti aplicable a aquelles sol·licituds que estiguin en tramitació i que no comptin amb la documentació completa va més enllà del que preveuen les lleis amb caràcter general, citant al respecte: l’article 139 de la LOUS, del qual es deriva que basta que la sol·licitud de llicència defineixi suficientment les actuacions edificatòries que es pretenguin dur a terme, bastant al respecte el projecte tècnic; l’article 68.1 de la Llei 39/2015, que preveu un procediment per requerir a l'interessat quan la sol·licitud no ve acompanyada dels preceptius documents, en relació a l’article 22.1 del mateix precepte legal, en disposar la possibilitat de suspensió del procediment quan manquin documents necessaris i a l’article 21.3 de la mateixa llei, que preveu que en els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat -com en el cas de les sol·licituds de llicències d'obres- el termini per resoldre el procediment comença a contar des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre electrònic o organisme competent per tramitar-lo. D'això se'n deriva que un reglament no pot crear noves causes de suspensió o interrupció del procediment al marge de les previstes legalment i, en aquest sentit, l’article 139.4 de la LOUS es remet a les causes d'interrupció dels terminis previstes a l’article 42.5 LRJAPAC (actualment, art. 22 de la Llei 39/2015).

Així doncs, considera l'al·legació, que la NTC està creant una nova causa de suspensió del termini per resoldre els procediments d'obtenció de llicència al marge de les causes previstes legalment en exigir que les sol·licituds de llicència d'obres comptin amb la documentació completa per exonerar-les de la seva aplicació, tot ampliant-ne el marc legal anteriorment referit i faltant la cobertura legal que ho permeti. A més, considera que aquesta ampliació del marc legal infringeix els principi de proporcionalitat i de menor onerositat contingut en l’article 56.1 de la Llei 39/2015 respecte de les mesures provisionals i cita al respecte la STC 104/97, de 2 de juny, en la qual es considera que la manca d'acreditació de la representació processal té caràcter esmenable, de manera que no pot provocar la inadmissió de l'escrit de forma automàtica sinó després de que hagin estat requerits i aportats els documents omesos.

Conclouen al respecte les al·legacions que aquesta Disposició transitòria sembla contrària a aquests principis de proporcionalitat i de menor onerositat atès que fa possible que la manca de documents no essencials per resoldre el procediment d'obtenció de llicència impedeixi que es tanqui el termini màxim que té l'administració per a finalitzar el procediment (tres mesos, sense perjudici de la possible interrupció o suspensió, d'acord amb l’article 139.4 LOUS).

Per això es demana la flexibilització de l'exigència d'haver presentat la "documentació completa", tot substituint-ne aquesta expressió per la de  "documentació essencial" o la "documentació imprescindible".

I, pel que fa al requisit contingut en aquesta transitòria relatiu a que a l'entrada en vigor d'aquelles hagués transcorregut ja el termini màxim legal per resoldre el  procediment d'atorgament de la llicència d'edificació, assenyala, en primer lloc, que aquesta disposició està redactada de forma defectuosa atès que resulta incorrecte referir-se a l'entrada en vigor de les determinacions cautelars de la NTC com a conseqüència de l'aprovació inicial de la Norma, ja que l'aprovació inicial de la NTC provoca que les seves determinacions produeixin efectes però no entren en vigor fins que la Norma no és aprovada definitivament i publicada, però això no ha passat encara, donat que estem davant l'aprovació inicial. Assenyala, a més, que la redacció que tenia el text de la NTC aprovat inicialment en data 23 de juliol de 2002 pel mateix Consell d'Eivissa era diferent de l'actual atès que es deia que la nova norma no seria d'aplicació a les sol·licituds de llicència urbanística d'edificació presentades en la forma deguda respecte de les quals a l'entrada en vigor d'aquelles hagués transcorregut el termini màxim legal per resoldre el corresponent procediment administratiu.

Es reconeix a continuació que aquesta transitòria, respecte de la qual ha formulat les anteriors objeccions d'il·legalitat, deriva del joc directe i conjunt dels arts. 139.3 de la LOUS -segons el qual les llicències s'atorgaran d'acord amb les previsions de la legislació i de l'ordenació urbanístiques vigents en el moment del seu atorgament sempre que es resolguin en termini i, si es resolen fora de termini, s'atorgaran d'acord amb la normativa vigent en el moment en què s'hagueren de resoldre- i 17.3 de la LOT, segons el qual l'aprovació inicial de les Normes Territorials cautelars significa la suspensió de l'atorgament de llicències i autoritzacions per a totes aquelles actuacions que no s'ajustin a les seves determinacions.

No obstant tot l'anterior, seguidament les al·legacions reconeixen que aquesta transitòria és perfectament legal en base al joc d'aquests dos preceptes. I així, diu textualment l'informe que s'acompanya del catedràtic de la UIB, Avel·lí Blasco: "Con carácter general cabe decir que esta regla -aunque estricta- es perfectamente legal en base al juego conjunto de los artículos 139.3 LOUS y 17.3 LOT. Sin perjuicio de ello, también debo señalar que el Consell Insular podría igualmente flexibilizar dicha regla sin problemas, tal y como ha sucedido en varias NTC de otros Consells Insulars...".

I més endavant assenyala diversos exemples de NTC tramitades pel Consell  Insular de Menorca i Mallorca on la solució adoptada ha estat diferent. Així, la disposició transitòria de la NTC que va aprovar inicialment el Consell Insular de Menorca el 27.07.2000 a fi d'assegurar la viabilitat del seu PTI deia: "tampoc quedaran afectats per la suspensió que en quan al seu exercici imposen els articles 5 i 6 d'aquesta norma aquells drets d'edificació la declaració o autorització dels quals hagués estat sol·licitada davant l'Ajuntament amb anterioritat als dos mesos immediatament anteriors a la data de producció d'efectes de l'acord d'aprovació inicial". Per tant, diu el catedràtic, textualment, que "la NTC menorquina no se refería al impreciso "plazo máximo legal para resolver" como hace la Norma ibicenca, sino que especificaba de modo exacto el plazo al que se retrotaía la aplicación de la NTC (a saber: dos meses antes de publicarse su aprobación inicial. Esta disposición transitoria de la NTC se aprobó definitivamente en los mismos términos como estaba en la aprobación inicial (puede verse la Norma definitiva en el BOIB de 28.10.2000)".

Cita també la disposició transitòria continguda en la segona NTC que aprovà inicialment el Consell de Menorca el 03.05.2002 (BOIB de 04.06.2002) i segons la qual segueixen subjectes a la normativa anterior a ella "les actuacions que tenguin per objecte la construcció de nova planta d'edificacions unifamiliars aïllades, d'ús residencial o aquelles altres que suposin increment del nombre d'unitats d'habitatge existents o canvi d'ús per a la implantació del residencial, sempre que s'hagi presentat davant l'Ajuntament la corresponent sol·licitud de llicència abans dels tres mesos immediatament a la data de producció d'efectes de l'acord d'aprovació inicial d'aquesta Norma." Aquesta solució implica que les sol·licituds anteriors a aquests tres mesos abans de la publicació de l'aprovació inicial quedaven fora de l'àmbit d'aplicació de la NTC, amb independència que s'hagués produït o no una eventual interrupció o suspensió del termini. Cita, també, com a exemple, la disposició transitòria continguda en la NTC que aprovà inicialment el Consell Insular de Mallorca el 10.09.2015 per assegurar la viabilitat del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de l'illa, segons al qual: "El règim previst en aquesta disposició normativa no serà d'aplicació als establiments comercials que hagin obtingut l'autorització autonòmica per a la instal·lació de gran establiment comercial, amb anterioritat al dia de publicació al BOIB de l'anunci d'aprovació inicial d'aquesta Norma territorial cautelar".  I també esmena la NTC que aprovà definitivament el Consell Insular de Menorca el 18.07.2016 per assegurar la viabilitat del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de l'illa, la disposició transitòria del qual estableix que el règim previst en la seva disposició transitòria no serà d'aplicació als establiments comercials que hagin sol·licitat en forma l'autorització autonòmica per a la instal·lació de gran establiment comercial abans del dia que es publiqui en el BOIB l'anunci d'aprovació inicial d'aquesta Norma territorial cautelar". Aquesta és la norma més respectuosa de totes les analitzades amb els procediments que estiguessin en tramitació en el moment de la publicació de l'aprovació inicial de la norma. I finalment, esmena la disposició transitòria novena de la LOUS, segons la qual "Aquesta llei no és aplicable als procediments de restabliment de l'ordre jurídic pertorbat iniciats abans de la seva vigència, que s'han de continuar tramitant fins a la seva resolució d'acord amb la normativa anterior" i també el Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, la disposició transitòria primera del qual estableix com a regla general que "els projectes presentats.... de sol·licitud de llicència urbanística o d'informe preceptiu davant l'administració municipal, turística o agrària, respectivament, corresponents a procediments iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei continuen la seva tramitació d'acord amb la normativa vigent en el moment del seu inici davant l'administració turística, agrària o municipal..."

Conclouen les al·legacions d'aquest apartat que totes aquestes fórmules són més respectuoses amb el criteri de menor onerositat, com a equivalent a perjudici, càrrega, gravamen, que l’article 56.1 de la Llei 39/2015 exigeix amb caràcter general per a les mesures provisionals cautelars en els procediments administratius i que també resulta aplicable a les presents normes territorials cautelars.

S'al·lega seguidament que, del joc dels apartats 3 i 4 de l’article 139 de la LOUS s'extrau que l'administració municipal té el termini de tres mesos per resoldre i notificar les sol·licituds de llicència i que aquest termini es comença a comptar des de la sol·licitud i només pot ser interromput o suspès en els casos previstos en l’article 22 de la Llei 39/2015. D'aquest darrer precepte es deriva, segons el catedràtic, que, en el cas de l'informe previst a l’article 36.2 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic -que amb caràcter previ (i vinculant) a la resolució municipal sobre la sol·licitud de llicència per construir habitatges unifamiliars en sòl rústic ha d'emetre la CIOTUPHA sobre el compliment dels requisits de parcel·la mínima i aprofitament- la petició d'aquest informe només pot suspendre el termini de tres mesos amb què compta l'ajuntament per resoldre la llicència si l'ajuntament que tramita l'expedient acorda efectivament la suspensió i aquesta decisió suspensiva és comunicada formalment a l'interessat. Si manca algun d'aquests requisits (decisió suspensiva i comunicació a l'interessat) no operaria la suspensió del termini, i, per tant, la normativa aplicable seria la vigent quan hagin transcorregut tres mesos des de la sol·licitud de llicència. Si projectem aquest criteri sobre la NTC, segons el seu parer, la conseqüència és que quan la disposició transitòria parla de que les determinacions de la NTC no són aplicables a les sol·licituds de llicència d'edificació quan ja hagi transcorregut el termini màxim per resoldre el corresponent procediment, aquest termini s'ha de considerar de tres mesos estrictament si manca alguna de les condicions exposades (manca de decisió suspensiva o de comunicació a l'interessat) i si l'ajuntament ha complit amb aquestes dues condicions, el termini de tres mesos que té l'ajuntament per resoldre s'haurà interromput per un termini màxim de tres mesos, que és el termini de què disposa la CIOTUPHA per a emetre el seu informe, segons l’article 36.4 de la LSR; termini que, segons el catedràtic, no pot ser sobrepassat en aplicació de l’article 22.1.d) de la Llei 39/2015.

Finalment, efectua una sèrie de consideracions sobre com s'ha d'aplicar la disposició transitòria de la NTC i què passa si l'administració que ha d'emetre l'informe preceptiu ho fa fora de termini o no ho fa per acabar concloent que, del joc dels arts. 22.1d), 80.3 i 80.4 de la vigent Llei 39/2015 i del principi d'autonomia municipal es deriva que si l'informe preceptiu no s'emet i rep en el termini assenyalat, l'administració que tramita l'expedient pot, i fins i tot, ha de continuar amb la tramitació del mateix, encara que en dictar la resolució pugui tenir en compte l'informe rebut fora de termini atès que seguirà corrent el termini màxim per resoldre que té l'administració que tramita l'expedient. Cita al respecte dues sentències del TS (de 24 de novembre de 2011 i de 16 d'octubre de 2014) en que es considera per aquest Tribunal que la manca d'un informe preceptiu no determina la nul·litat del instrument de planejament afectat en aplicació de l’article 86.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. I finalment cita la STS de 18 de març que aborda de ple el problema de l'eventual contradicció entre l’article 42.5c) i l’article 83.3 de la LRJAP (actuals arts. 22.1d) i 80 de la Llei 39/2015) i explica com varen ser introduïts en dos moments temporals diferents i com preval el text de l’article 42.5c) de la LRJAP.

II.- En la resta d'al·legacions formulades contra el règim transitori, efectuades per arquitectes o promotors de projectes en tramitació, s'al·lega contra la disposició transitòria que s'utilitzen dos conceptes que no se defineixen ni en la pròpia llei ni en altres i que poden generar problemes d'interpretació. Es demana al respecte que es defineixi què s'entén per "sol·licitud completa" i per "terminis legals per resoldre l'expedient".

Es demana també que es modifiqui la redacció de la disposició transitòria per tal que els administrats no pateixin les conseqüències d'un funcionament anormal de l'Administració. Es considera que si la NTC ha afectat als seus projectes és perquè hi ha hagut una retard de l'administració en la tramitació dels expedients, ja sigui perquè l'ajuntament ha trigat molt en remetre el projecte al Consell, o perquè el Consell o un altra administració (ex., la Conselleria de medi ambient en relació a l'informe sobre recursos hídrics) s'han retardat en l'emissió dels respectius informes preceptius. 

S'exposa que de les converses mantingudes amb lletrats de l'Administració sembla que s'entendria que una sol·licitud està completa quan compta amb tots els documents a què es refereix l'annex II del Pla Territorial Insular i tots els informes sectorials.

Que, així mateix, el termini legal per resoldre per al Consell insular és de tres mesos des de que l'expedient està complet i d'uns altres tres mesos per l'ajuntament a comptar des de que rep  tots els informes preceptius.

En aquest sentit, en diverses al·legacions s'assumeix que si el termini que té l'ajuntament per resoldre la sol·licitud de llicència no comença fins que l'Ajuntament rep l'informe -preceptiu i vinculant- del Consell Insular, això significaria la inviabilitat jurídica del projecte de l'expedient. I s'afegeix que l'ajuntament estaria dins el termini legal per resoldre però hi hauria un retard en l'administració que hauria d'indemnitzar pel dany causat a l'administrat i seria discutible si aquest dany seria únicament el cost del projecte o la pèrdua de valor de la finca per la reducció dels usos admissibles o dels paràmetres aplicables.

A l'hora, s'assenyala que aquesta possible interpretació estaria vulnerant allò disposat als arts 29, 21 i 22.1, apartats a) y d) de la Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, l’article 139 de la LOUS i també els principi de proporcionalitat i el principis, reconeguts en l'àmbit comunitari i en el nostre ordenament intern, de confiança legítima i seguretat jurídica.

Així, diuen les al·legacions, que conforme a la LOUS (Art. 139) les llicències urbanístiques s'hauran d'atorgar en el termini màxim de tres mesos, transcorreguts el qual l'administració ve obligada a atorgar la llicència i en cas retardar-se més de tres mesos, s'haurà d'aplicar la normativa vigent en el moment del compliment d'aquest termini; a contar des de la data de la sol·licitud.

Termini, que pot ser objecte de suspensió, per causes taxades i legalment establertes: manca de documentació o necessitat de demanar informes d'altres administracions. Per què aquesta suspensió es doni, serà necessari, en tot cas, que se notifiqui a l'interessat l'acord adoptat en aquest sentit per l'administració competent (art. 22 Llei 39/2015).

D'altra banda, la única documentació imprescindible o legalment exigida per a la sol·licitud de llicència, d'acord amb l'article 139.1 de la LOUS, és el projecte tècnic ajustat a les normes que recull el Codi Tècnic de l'Edificació, subscrit per tècnic competent.

Per aquest motiu considerem que aquesta norma de règim transitori, a més de contravenir una altra de rang superior, pretén estendre els seus efectes retroactius, a expedients que ja haurien d'haver estat resolts, amb una interpretació extensiva i contra legem, d'altres normes de caràcter administratiu.

Sent que pretén anar més enllà del que la llei preveu, estenent els seus efectes a llicències sol·licitades, que ja haurien d'haver estat resoltes i que, en tot cas, s'haurien guanyat per silenci administratiu positiu.

No es preveu, mitjançant l'oportuna memòria econòmica, les conseqüències econòmiques d'haver d'indemnitzar, si més no, per les despeses de tramitació de la petició de llicència, a tots aquells que emparats en la bona fe en les administracions, van fer l'oportuna sol·licitud i sí que es veurien afectades per aquesta NTC.

Pel que fa a les pretensions en relació al règim transitori de la NTC, totes tenen en comú la pretensió de què s'aclareixi la terminologia de la norma cautelar i es fixi un termini temporal clar a partir del qual s'apliqui la NTC. Alguna al·legació demana, a més, que es prevegi un període de  transició en el qual poder aportar documentació i completar l'expedient si així fos necessari.

El que varia en les al·legacions formulades és la petició de com ha de quedar fixat aquest termini temporal:

-        Així, uns  demanen que s'aclareixi si la norma cautelar esmentada afectarà al seu projecte, presentat en una determinada data.

-        Altres demanen que es fixi clarament la data d'efectes de la NTC, no deixant a interpretacions subjectives la resolució dels expedients en tramitació.

-        Uns altres, demanen que la disposició transitòria sigui més flexible i que introdueixi terminis clars, per exemple, que afecti a projectes de nous habitatges que es presentin a partir de desembre de 2016 o projectes d'ampliació que es presentin a partir d'abril de 2017.

-        Altres pretenen que la NTC no s'apliqui als procediments en els quals, a l'entrada en vigor de la NTC ja hagués transcorregut el termini per a la seva resolució, sense que hagi recaigut resolució expressa o sense que hagi hagut cap requeriment d'esmena de documentació.

-        Uns altres demanen que la NTC no afecti a projectes presentats fa més de tres mesos des de què s'iniciaren els efectes suspensius de la norma cautelar.

-        I altres, que només afecti a projectes presentats amb posterioritat a l'entrada en vigor de la norma cautelar o, una altra manera de dir el mateix, que no afecti a cap projecte en tramitació, i afegeixen, ni a las ampliacions dels mateixos, por ser inversions ja realitzades amb unes determinades expectatives, per a les quals l'administració ha rebut ingressos tributaris i per a les quals la llei no preveu mecanismes indemnitzatoris.

-        I, finalment, altres demanen que es modifiqui la disposició transitòria de la norma cautelar establint els seus efectes només per a projectes presentats amb posterioritat a la seva entrada en vigor el 2 de desembre de 2016.

Finalment, en relació a aquest règim transitori, es planteja que s'exclogui expressament del seu àmbit d'aplicació a les modificacions que no suposin un "increment" de les condicions d'us del sòl, alçada, volum, situació, de les edificacions i ocupació màxima autoritzades. Es diu que, si no es fa així, podria ser complicat aprovar modificacions en el transcurs de les obres perquè estaran referides a una edificació que incompleix els nous paràmetres imposats per la norma cautelar.

S'afegeix que la disposició transitòria genera problemes d'interpretació a l'hora d'aplicar l’article 143 de la Llei balear d'ordenació i ús del sòl (LOUS) referit a les modificacions durant el transcurs de les obres atès que l’article 143.2. de la LOUS fa referència a l'alteració i no a l'increment de les condicions d'ús del sòl, altura, volum, condicions d'ús del sòl, altura, volum, situació de les edificacions i ocupació màxima autoritzades. D'aquesta forma, l' "alteració" pot ser qualsevol canvi en el projecte inicial. En aquests casos s'aplicaria la normativa vigent al temps de presentar la sol·licitud i les modificacions podrien ser rebutjades per disposició de la moratòria.

I així, es demana que la norma cautelar indiqui expressament que no serà de aplicació a les modificacions durant el transcurs de les obres de projectes que ja han obtingut llicència quan es tracti de modificacions que no suposin un increment dels paràmetres aplicables.

CONTESTACIÓ:

En resposta a aquestes al·legacions sobre el règim transitori, s'ha de dir, en primer lloc, que la norma transitòria que preveu la NTC resultarà aplicable quan aquesta entri en vigor, és a dir, amb ocasió de la seva aprovació definitiva pel Ple del Consell Insular i posterior publicació en el BOIB.

Efectivament, per a l’entrada en vigor de la NTC, l’acord d’aprovació definitiva i el text de les determinacions normatives de la NTC s’hauran de publicar en el butlletí oficial corresponent, és a dir, al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), de conformitat amb l’article 25.2 del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, article 21.2 Llei 8/2000, de 27 d'octubre, article 103 Llei 20/2006, de 15 de desembre, article 70.2 Llei 7/1985, de 2 d'abril i article 131 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre.

I la Disposició Transitòria de la NTC diu:

“Disposició transitòria. Règim transitori.

1.  Les determinacions cautelars contengudes en aquesta Norma no seran d’aplicació a les sol·licituds de llicència urbanística d’edificació que comptin amb la documentació completa i respecte de les quals al temps d’entrada en vigor d’aquelles hagués transcorregut ja el termini màxim legal per resoldre el corresponent procediment administratiu.

2.  Les sol·licituds de llicència urbanística d’edificació en tramitació que resultin afectades per la present Norma, podran continuar amb la seva tramitació si adapten el corresponent projecte al previst a la mateixa.”

A més, pel que fa a les al·legacions relatives a que la Norma Territorial Cautelar afecta a llicències ja atorgades per silenci positiu, s'ha de dir que, en primer lloc, la Norma no afecta a llicències atorgades de forma expressa, i, pel que fa als expedients en tramitació, de cap manera es pot entendre a Balears que es puguin atorgar per silenci positiu llicències per a la construcció de nous habitatges en sòl rústic atès que resulta d'aplicació el disposat a l’article 11, apartats 3 i 4 del Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana, el qual recull amb caràcter de norma bàsica estatal, el següent:

"3. Todo acto de edificación requerirá del acto de conformidad, aprobación o autorización administrativa que sea preceptivo, según la legislación de ordenación territorial y urbanística, debiendo ser motivada su denegación. En ningún caso podrán entenderse adquiridas por silencio administrativo facultades o derechos que contravengan la ordenación territorial o urbanística.

4. Con independencia de lo establecido en el apartado anterior, serán expresos, con silencio administrativo negativo, los actos que autoricen:

a) Movimientos de tierras, explanaciones, parcelaciones, segregaciones u otros actos de división de fincas en cualquier clase de suelo, cuando no formen parte de un proyecto de reparcelación.

b) Las obras de edificación, construcción e implantación de instalaciones de nueva planta.

c) La ubicación de casas prefabricadas e instalaciones similares, ya sean provisionales o permanentes.

d) La tala de masas arbóreas o de vegetación arbustiva en terrenos incorporados a procesos de transformación urbanística y, en todo caso, cuando dicha tala se derive de la legislación de protección del domino público".

La pròpia Llei balear 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl –LOUS- exceptua dels supòsits del silenci positiu, a més dels casos en què la sol·licitud vulneri la legislació, l'ordenació territorial o el planejament urbanístics aplicables, el supòsit en què una norma amb rang de llei, estatal o autonòmica, prevegi expressament el caràcter negatiu de la manca de resolució en termini, i, aquesta llei és, en el nostre cas, l'apartat 4 b) de l'article 11 esmentat del Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana.

El règim transitori establert per la Norma territorial cautelar és perfectament legal -com es reconeix en les al·legacions del col·legi d'arquitectes- atès que es troba ajustat al que es preveu, amb caràcter general, a l’article 139.3 LOUS, que estableix que les llicències s’atorgaran d’acord amb les previsions de la legislació i de l’ordenació urbanístiques vigents en el moment del seu atorgament sempre que es resolguin en termini. Si es resolen fora de termini, s’atorgaran d’acord amb la normativa vigent en el moment en què es van haver de resoldre.

Aquesta regulació, relativa a que la normativa aplicable a les sol·licituds de llicència és la vigent en el moment en què l'administració resol, si ho fa termini, o, si ho fa més enllà del termini legal, és la vigent en el moment del venciment d'aquest termini de resolució, ha estat sempre així en el nostre ordenament jurídic balear, de forma que abans de la LOUS aquesta mateixa regla ara inclosa en la LOUS, es contenia en l’article 4.2 de la Llei 10/1990, de 23 d'octubre, de disciplina urbanística de les Illes Balears. 

La jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha assenyalat de forma reiterada que els terminis per resoldre els corresponents procediments relatius a la construcció de nous habitatges en sòl rústic -tant el termini municipal de tres mesos per resoldre sobre la sol·licitud de llicència, com el de tres mesos amb què compta la CIOTUPHA per a l'emissió de l'informe preceptiu i vinculant ex article 36 de la LSR- no comencen fins que els expedients no es troben complets. Així mateix, ha indicat de forma reiterada que aquests expedients no es troben complets fins que no s'aporti la documentació a què es refereixen les Instruccions tècniques, cinquena i sisena, contingudes en l'Annex II del PTI, i publicades en el BOIB núm. 50, de 31 de març de 2005.

Així, en tots els plets en què s'ha suscitat aquesta qüestió, s'ha entès pel nostre Tribunal Superior de Justícia de Balears que l'expedient no es troba complet i, per tant, no pot començar els termini de tres mesos amb què compta la CIOTUPHA per a l'emissió del seu informe, fins que aquesta documentació es trobi completa (previ requeriment efectuat a tal efecte, lògicament, indicant aquest extrem).

I, per tant, és la data en què es completa l'expedient, la que determina l'inici del termini de tres mesos per emetre la CIPOTUPHA el seu informe, de forma que si transcorreguts tres mesos des d'aquesta data, no s'hagués emès aquest informe, hi hauria que estar a la normativa aplicable en la data del venciment d'aquest termini, d'acord amb l'esmentat art. 139.3 de la LOUS.

En aquest sentit s'han pronunciat múltiples sentències, entre les que queb citar les sentències del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears núm. 372/2013, de 30 d'abril i núm. 383/2015, de 3 de juny.

D'altra banda, no cal oblidar (cosa que s'omet en l'informe d'al·legacions del Col·legi d'arquitectes) que la legislació autonòmica balear contempla unes singularitats en relació al procediment -bifàsic- de sol·licitud de llicència d'obres per a la construcció d'un habitatge unifamiliar en sòl rústic. Aquestes singularitats determinen que no es pugui aplicar la legislació bàsica estatal de procediment en la forma en què s'exposa en les al·legacions del Col·legi d'arquitectes.

Això deriva de la naturalesa de l'informe de la CIOTUPHA, preceptiu i vinculant - en aquest darrer supòsit, si és desfavorable- de forma que si aquest informe manca i s'atorgués la llicència d'obres sense el mateix, aquesta seria nul·la de ple dret. Així ho deia anteriorment l’article 7.7 de l'anterior Llei 10/1990, de 23 d'octubre, de disciplina urbanística de les Illes Balears i ho recull actualment l’article 135 de la LOUS, segons el qual són nul·les de ple dret les llicències urbanístiques atorgades sense la incorporació a l’expedient de les autoritzacions o dels informes concurrents que fossin preceptius d’acord amb aquesta llei o altra normativa sectorial aplicable.

I en aquest cas, la normativa sectorial que exigeix aquest informe és el vigent article 36 de la LSR, que seguidament es reprodueix, per la seva importància en la matèria:

"Article 36. Autorització d'activitats relacionades amb l' ús d' habitatge unifamiliar

1.El procediment per a la concessió de llicències municipals relatives a activitats relacionades amb l'ús d’habitatge unifamiliar s'iniciarà per la persona interessada davant l’ajuntament, que la tramitarà d'acord amb allò que assenyala la normativa general reguladora dels usos, obres i activitats.

2.Quan les activitats suposin la construcció d'un nou habitatge, una vegada completat l'expedient es trametrà a la comissió insular d'urbanisme respectiva per a l’emissió d’informe previ i vinculant sobre el compliment dels requisits de parcel·la mínima exigits a l’article 25 d’aquesta llei i d’aprofitament màxim, assenyalat a l’article 28.1 de la llei present.

3.La Comissió Insular d’Urbanisme o l’òrgan del consell insular corresponent que tingui atribuïda la competència, ha de sotmetre l’expedient al tràmit d’informació pública durant un termini de quinze dies, mitjançant un anunci al Butlletí Oficial de les Illes Balears i a l’adreça o punt d’accés electrònic corresponent -amb la finalitat que es puguin formular les al·legacions pertinents sobre els extrems assenyalats en el punt anterior i, a la vista del resultat, emetre l’informe corresponent i notificar-lo a la corporació municipal.

4.El tràmit d’informe previ i vinculant s’haurà de substanciar en el termini de tres mesos des de la iniciació i, una vegada notificat, la corporació municipal tindrà, per resoldre, el termini assenyalat per la normativa general reguladora dels usos, obres i activitats.”

Així les coses, la llei preveu que l'ajuntament trameti al consell l'expedient complet, per la qual cosa, la càrrega d'haver de completar-lo en cas de que manqui documentació necessària per resoldre -com la continguda en les instruccions cinquena i sisena de l'Annex II del PTI- recau en principi sobre l'ajuntament davant el qual s'ha sol·licitat la corresponent llicència. A més, les instruccions cinquena i sisena de l'Annex II del PTI -on consta la documentació necessària per poder resoldre aquests expedients-, en formar part del Pla Territorial Insular, consten publicades al Butlletí Oficial de les Illes (BOIB núm. 50, de 31 de març de 2005) i, en aquest sentit, no es pot al·legar desconeixement -ni pels ajuntaments, ni per les persones promotores o professionals que tramitin els projectes- de la necessitat d'aportar aquesta documentació per tal que la CIOTUPHA pugui emetre el corresponent informe. Altra cosa és que moltes vegades els expedients arribin al Consell incomplets i s'hagi de requerir a les persones promotores per tal que el completin, una vegada que l'expedient ha estat remès -incomplet- per l'ajuntament. Però el que preveu la llei és que els expedients arribin complets a l'òrgan que ha d'emetre el preceptiu informe, la CIOTUPHA.

Efectivament, l’ANNEX II: INSTRUCCIONS TÈCNIQUES, del PTI vigent conté:

“Instrucció 5. Documentació tècnica per a l'autorització d'activitats en sòl rústic

1 La documentació mínima que hauran de contenir els expedients que se sotmetin al procediment d'autorització per a activitats vinculades als usos condicionats que es defineixen en l'article 19 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears serà:

1.1 Projecte bàsic –en el cas d'habitatge unifamiliar aïllat– i Estudi Previ o Avantprojecte –en  el cas d'activitats d'interès general– degudament visats pel col·legi professional corresponent, en els quals, a més de la documentació pròpia d’aquests tipus de projectes, es contengui:

a. Plànol de situació a escala 1/10.000 en el qual es grafiïn correctament la parcel·la i l'emplaçament de l'actuació a autoritzar, en format paper i digital.

b. Memòria justificativa de l'adequació a l'ordenació urbanística i de la posició i implantació de la nova edificació, tractament d'acabats i entorn de l'edificació.

c. Plànol topogràfic, a escala 1/200 i amb corbes de nivell cada metre, del terreny que sofreixi modificacions en el seu estat inicial, on es reflectiran els elements característics del terreny i de la vegetació existent.

d. Plànol final resultant de la mateixa zona, a igual escala, en el qual es reflecteixi la implantació i les característiques de l'edificació o construcció, tractaments d'exteriors, nivells finals i vegetació o enjardinament a realitzar. S'acompanyarà de les seccions necessàries per explicar la intervenció a realitzar, en les quals es grafiarà el perfil del terreny natural inicial.

e. Simulació del resultat final de l'actuació mitjançant perspectiva del conjunt, muntatge fotogràfic, representació virtual o altres sistemes adequats a aquesta finalitat.

1.2 En el cas d'activitats d'interès general, Memòria justificativa de l'oportunitat de tal declaració.

1.3 Quan suposin l'obertura o prolongació de camins o vies rurals, els aspectes assenyalats en l'apartat 2 d'aquesta instrucció.

1.4 Avaluació d'Impacte Ambiental, en els casos en què sigui procedent.

1.5 Certificació del registre de la propietat referida als terrenys que es pretén edificar, amb una antiguitat màxima de tres mesos i relativa a l’historial registral complet.

1.6 Mapa dels usos del sòl de la parcel·la on se situarà l'edificació o instal·lació.

1.7 Fotografia aèria a escala 1:20.000, o més detallada, en la qual aparegui grafiat tot l'àmbit d'actuació que es vincularà a l'edificació, així com les edificacions previstes en el projecte. Pot tractar-se de fotocòpia color. S'indicarà la procedència de la fotografia aèria (any del vol, passada, número, empresa que l'ha realitzat).

1.8 Coordenades geogràfiques UTM del punt central de les edificacions i/o instal·lacions projectades.

2 La documentació mínima que hauran de contenir els projectes relatius a obertura o modificació de camins i les vies rurals serà:

2.1 Memòria justificativa de la seua necessitat i conveniència assenyalant:

a. Ubicació i característiques dels terrenys per on ha de transcórrer, o de les seves característiques actuals, si s’escau.

b. Finalitat i activitat amb la qual es relacioni.

c. Ajustament a les determinacions que en el PTI s'estableixen

d. Valoració de les alteracions de l'entorn natural de la zona afectada assenyalant les alternatives estudiades de cara a la seua minimització i les actuacions previstes per minimitzar l'afectació de terrenys durant les obres, restaurar les zones afectades per aquestes obres i reposar la vegetació dels marges del camí, posant especial cura a evitar l'erosió.

e. En cas de transcórrer totalment o parcialment per àmbit inclòs en la Llei 1/1991, d'espais naturals i règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, justificació del compliment dels requisits exigits pels seus articles 16 i 19.

2.2 Mapa de situació a escala 1:5.000 i mapes de detall del seu traçat en planta i dels perfils longitudinals i transversals de tot el seu recorregut, tant de la situació actual com de la projectada.”

Instrucció 6. Documentació específica per a autorització de nous habitatges en sòl rústic

1 Juntament amb la sol·licitud de llicència per a la construcció de nous habitatges que es presenti davant l'ajuntament corresponent s'haurà de presentar un certificat expedit pel Registre de la Propietat acreditatiu de l'historial registral complet de la finca (o de la de procedència) que indiqui si ha estat objecte d'alguna divisió, segregació o fragmentació i, si és el cas, si ho ha estat per donació, herència o qualsevol altra causa que consti en el Registre.

2 En relació amb les segregacions, divisions o fragmentacions de finques realitzades en document públic a partir del dia 17 de juliol de 1997, aquest inclòs, també s’hauran d’aportar, juntament amb el projecte tècnic visat que acompanya la sol·licitud de llicència, plànols de situació visats de la finca de procedència a escala 1:10.000 i 1:5.000, en els quals es delimitin la finca originària i totes les finques resultants d'aquestes operacions, inclosa la matriu, i, així mateix, es grafiïn totes les edificacions existents en aquestes finques i se n'indiqui l’ús actual.

3 Quan se sol·liciti llicència municipal per a la construcció de nous habitatges sobre finques derivades (per segregació, divisió o fragmentació) d'una altra finca sobre la qual ja es trobin edificats un o més habitatges, s’haurà d’aportar amb la sol·licitud de llicència certificació registral de la finca que acrediti el compliment dels requisits prevists en l'apartat 5 de la Norma 16. Així mateix, el projecte tècnic elaborat per a la construcció del nou habitatge haurà d’incorporar fitxa urbanística que contempli la superfície i els paràmetres aplicables als habitatges i altres edificacions preexistents.”

Així, i pel que fa als habitatges unifamiliars aïllats –atès que hi ha altres documents que es demanen a les instruccions que no es refereixen a aquest ús-, segons les esmentades instruccions ha de constar la següent documentació:

I- Projecte bàsic en el qual, a més de la documentació pròpia d’aquests tipus de projectes, es contengui:

a. Plànol de situació a escala 1/10.000 en el qual es grafiïn correctament la parcel·la i l'emplaçament de l'actuació a autoritzar, en format paper i digital.

b. Memòria justificativa de l'adequació a l'ordenació urbanística i de la posició i implantació de la nova edificació, tractament d'acabats i entorn de l'edificació.

c. Plànol topogràfic, a escala 1/200 i amb corbes de nivell cada metre, del terreny que sofreixi modificacions en el seu estat inicial, on es reflectiran els elements característics del terreny i de la vegetació existent.

d. Plànol final resultant de la mateixa zona, a igual escala, en el qual es reflecteixi la implantació i les característiques de l'edificació o construcció, tractaments d'exteriors, nivells finals i vegetació o enjardinament a realitzar. S'acompanyarà de les seccions necessàries per explicar la intervenció a realitzar, en les quals es grafiarà el perfil del terreny natural inicial.

e. Simulació del resultat final de l'actuació mitjançant perspectiva del conjunt, muntatge fotogràfic, representació virtual o altres sistemes adequats a aquesta finalitat.

II- Certificació del registre de la propietat acreditatiu de l'historial registral complet de la finca (o de la de procedència) que indiqui si ha estat objecte d'alguna divisió, segregació o fragmentació i, si és el cas, si ho ha estat per donació, herència o qualsevol altra causa que consti en el Registre,  amb una antiguitat màxima de tres mesos.

III- En relació amb les segregacions, divisions o fragmentacions de finques realitzades en document públic a partir del dia 17 de juliol de 1997, aquest inclòs, també s’hauran d’aportar, juntament amb el projecte tècnic visat que acompanya la sol·licitud de llicència, plànols de situació visats de la finca de procedència a escala 1:10.000 i 1:5.000, en els quals es delimitin la finca originària i totes les finques resultants d'aquestes operacions, inclosa la matriu, i, així mateix, es grafiïn totes les edificacions existents en aquestes finques i se n'indiqui l’ús actual.

IV- Quan se sol·liciti llicència municipal per a la construcció de nous habitatges sobre finques derivades (per segregació, divisió o fragmentació) d'una altra finca sobre la qual ja es trobin edificats un o més habitatges, s’haurà d’aportar amb la sol·licitud de llicència certificació registral de la finca que acrediti el compliment dels requisits prevists en l'apartat 5 de la Norma 16. Així mateix, el projecte tècnic elaborat per a la construcció del nou habitatge haurà d’incorporar fitxa urbanística que contempli la superfície i els paràmetres aplicables als habitatges i altres edificacions preexistents

V- Mapa dels usos del sòl de la parcel·la on se situarà l'edificació o instal·lació.

VI- Fotografia aèria a escala 1:20.000, o més detallada, en la qual aparegui grafiat tot l'àmbit d'actuació que es vincularà a l'edificació, així com les edificacions previstes en el projecte. Pot tractar-se de fotocòpia color. S'indicarà la procedència de la fotografia aèria (any del vol, passada, número, empresa que l'ha realitzat).

VII- Coordenades geogràfiques UTM del punt central de les edificacions i/o instal·lacions projectades.

VIIII- Quan l’execució del projecte suposi l'obertura o prolongació de camins o vies rurals, haurà de constar la següent documentació:

1. Memòria justificativa de la seua necessitat i conveniència assenyalant:

a. Ubicació i característiques dels terrenys per on ha de transcórrer, o de les seves característiques actuals, si s’escau.

b. Finalitat i activitat amb la qual es relacioni.

c. Ajustament a les determinacions que en el PTI s'estableixen

d. Valoració de les alteracions de l'entorn natural de la zona afectada assenyalant les alternatives estudiades de cara a la seua minimització i les actuacions previstes per minimitzar l'afectació de terrenys durant les obres, restaurar les zones afectades per aquestes obres i reposar la vegetació dels marges del camí, posant especial cura a evitar l'erosió.

e. En cas de transcórrer totalment o parcialment per àmbit inclòs en la Llei 1/1991, d'espais naturals i règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, justificació del compliment dels requisits exigits pels seus articles 16 i 19.

2. Mapa de situació a escala 1:5.000 i mapes de detall del seu traçat en planta i dels perfils longitudinals i transversals de tot el seu recorregut, tant de la situació actual com de la projectada.

Per tant, en el cas que l'expedient no arribi complet, pel que hem dit abans, no pot iniciar-se el termini de tres mesos amb què compta la CIOTUPHA per a l'emissió del seu informe i s'haurà d'estar al dia en què aquest es completi per determinar el dia a partir del qual es compten els tres mesos que té la CIOTUPHA per a l'emissió de l'informe i quin és el règim urbanístic aplicable per a aquest òrgan (el vigent el dia de l'emissió de l'informe, si s'emet dins els tres mesos, o el vigent el dia que faci tres mesos des de que es va completar).

A més, segons l'apartat 4 de l’article 36 de la LSR que acabem de transcriure -i com reconeixen moltes al·legacions de promotors i arquitectes de projectes en tramitació- el termini que té la corporació municipal, de tres mesos, per a resoldre la sol·licitud de llicència, no pot començar fins que l'òrgan que ha emès l'informe preceptiu -la CIOTUPHA- el notifiqui a la corporació municipal. 

És a dir, l’ajuntament ha d’aplicar a aquell expedient d’habitatge a sòl rústic la normativa que estigui vigent quan resolgui la sol·licitud si ho fa en els tres mesos subsegüents – a comptar des de que rep l’informe del Consell- o la que estiga vigent en complir-se els tres mesos des de que va rebre l’informe del Consell, si resol fora d’aquell termini.

Aquesta ha estat la interpretació sistemàtica que fins molt recentment ha estat aplicant la Sala Contenciosa administrativa del TSJIB, pel que fa a la normativa vigent per resoldre els expedients de sòl rústic. La Sala entén que, tractant-se d’un expedient “bifàsic”, el termini per emetre l’informe el Consell comença quan té entrada en el registre general del Consell la sol·licitud efectuada per l’ajuntament corresponent –llevat que l’expedient no estiga complet on no comença el termini de tres mesos- i que una vegada emès l’informe per part del Consell, el termini municipal de tres mesos comença des de que l’ajuntament  rep l’informe del Consell (ex article 36.4 Llei 6/1997).

Així, la STSJIB número 895, de dia 30 de novembre de 2004, Fonament de Dret tercer, conté:

“Tercero.- Los apelantes fundamentan su argumentación en lo que considera inadmisible retroactividad una norma restrictiva de derechos, de tal modo que las restricciones para la edificabilidad de viviendas en suelo rústico mediante la exigencia de una mayor superficie mínima o una calificación de suelo distinta no puede aplicarse a situaciones anteriores a su entrada en vigor.

No obstante, dicho planteamiento parte de la errónea premisa de que la normativa aplicable para la concesión/denegación de licencias de construcción, es la vigente al tiempo de la solicitud, de modo que no le habría de afectar las modificaciones posteriores de dichas normas.  

Como se indicó en la sentencia de instancia, este planteamiento es erróneo a la vista del mismo art. 4.2 de la Ley 10/1990 de Disciplina Urbanística de la CAIB , ya que las licencias no se conceden conforme a la normativa vigente al tiempo de la solicitud, sino la vigente al tiempo de la concesión de la licencia, siempre que ello se hiciera en el plazo que establece la Ley, y si la resolución fuera extemporánea, conforme a la legislación que le fuera aplicable al tiempo del vencimiento del plazo procedente.

En cuanto al plazo para dictar resolución concediendo/denegando la licencia para actuaciones relacionadas con el uso de vivienda unifamiliar en suelo rústico , y por tanto el que marca la fecha en la que debe aplicarse la normativa vigente en aquel momento, es la indicada en el art. 36 de la LSR .

En consecuencia, solicitada la licencia el 30.09.1999, desde luego al tiempo de resolverse en plazo dicha petición de licencia, ya estaba plenamente en vigor la versión modificada del art. 25 de la L.S.R. puesto que la Ley entró en vigor antes de dos meses después, por lo que no hay aplicación retroactiva alguna sino aplicación de la norma vigente en el momento en que ha de ser aplicada. Debe recordarse que la CIU disponía de tres meses para resolver . Es decir, que aunque no se hubiese dictado la Disposición Transitoria de la Ley 9/1999 que el recurrente considera tan dañina y atentatoria de sus derechos, el resultado hubiese sido el mismo.”

Així mateix, la STSJIB número 964, de 17 de desembre de 2004, Fonament de Dret segon, estableix:

“Pues bien, siguiendo el hilo argumental de la apelante, si el 11 de mayo de 2001 el informe emitido por la Comisión tenía que ser favorable porque no podía dejar de serlo por incumplimiento de la parcela mínima ya que en esa fecha no había entrado en vigor la nueva previsión del planeamiento y tampoco había quedado antes suspendido el otorgamiento de licencias , sin embargo, ni siquiera puede negar -y no niega que a partir del 3 de junio de 2001 no cabía ya en modo alguno que la licencia la otorgase el Ayuntamiento, y debe recordarse también que el Ayuntamiento tendría tanto tiempo para resolver sobre el otorgamiento como que sería hasta que transcurriesen dos meses desde la notificación del acuerdo de 11 de mayo de 2001, es decir, como poco, hasta el 12 de julio de 2001 -naturalmente, tampoco por silencio podría obtenerse facultad que la norma urbanística impedía ya-.

En efecto, en aquella fecha -3 de junio de 2001, o después- el Ayuntamiento hubiera resuelto en plazo la solicitud de licencia y tenía que hacerlo sujeto a la normativa urbanística entonces vigente, de modo que si ahora volvemos la vista sobre las pretensiones, veremos que lo pretendido en la apelación es lo mismo que en la demanda, y lo pretendido en ésta, entre otras cosas, era precisamente "...que la licencia ...se le otorgue conforme a la normativa sobre parcela mínima...vigente con anterioridad al acuerdo...de 11 de mayo de 2001..." , con todo lo cual, en definitiva, ni podía prosperar la demanda ni puede tampoco prosperar la apelación ya que, aun de aceptarse, a efectos meramente dialécticos, cabe reiterarlo, la tesis de la apelación, resulta insoslayable que el proyecto del caso no podía ser licenciado por el Ayuntamiento, con lo que, al fin, fuera cual fuese el sentido del informe de la Comisión, la licencia no tenía que otorgarla el Ayuntamiento por cuanto bien tenía podía resolver al respecto -y en plazo - de acuerdo con las Normas Subsidiarias publicadas el 19 de mayo de 2001 y estas no hay duda alguna que impedían de arriba a abajo el proyecto.”

I la STSJIB número 110, de 16 de febrer de 2004, Fonament de Dret segon, disposa:

“Por su parte el recurrente fundamenta su recurso de apelación señalando que la aplicaciónretroactiva de la ley 9/99 , y por efecto de lo dispuesto en su Disposición Transitoria, afecta gravemente al principio de seguridad jurídica en atención a que al tiempo de redactarse el proyecto y solicitarse la licencia , la superficie mínima exigible lo era de 7.000 m2, por lo que era merecedor de licencia de no ser por la intolerable aplicación retroactiva de la norma restrictiva de derechos; y que, además, todo ello ha supuesto excluir la aplicación de lo dispuesto en el artículo 4.2 de la Ley de Disciplina Urbanística de esta Comunidad

Segundo.- El artículo 36 de la Ley 6/1997, de 8 de julio, reguladora del Suelo Rústico en les Illes Balears, establece:

"Artículo 36 . Autorización de actividades relacionadas con el uso de vivienda unifamiliar:

1. El procedimiento para la concesión de licencias municipales relativas a actividades relacionadas con el uso de vivienda unifamiliar se iniciará por el interesado ante el Ayuntamiento que la tramitará de acuerdo con lo señalado en la normativa general reguladora de los usos, obras y actividades.

2. Cuando las actividades supongan la construcción de una nueva vivienda, una vez completo el expediente se remitirá a la comisión insular de urbanismo respectiva para la emisión de informe previo y vinculante sobre el cumplimiento de los requisitos de parcela mínima exigidos en el artículo 25 de esta Ley y de aprovechamiento máximo, señalado en el artículo 28.1 de la misma .

3. La comisión insular de urbanismo someterá el expediente al trámite de información pública durante el plazo de quince días, mediante anuncio que se publicará en el Boletín  Oficial de la Comunidad Autónoma y en el tablón de anuncios del ayuntamiento correspondiente, a fin de que se alegue lo pertinente sobre los extremos señalados en el punto anterior y, a la vista del resultado, evacuará el correspondiente informe y lo notificará a la corporación municipal.

4. El trámite de informe previo y vinculante deberá sustanciarse en el plazo de tres meses desde la iniciación y, una vez notificado, la corporación municipal tendrá, para resolver, el plazo señalado por la normativa general reguladora de los usos, obras y actividades""

La lectura del precedente artículo obliga a no estimar la postura del actor de que se aplique sin más el artículo 4.2.b) de la Ley 10/90 -esto es, que la solicitud se resolviese conforme a la normativa vigente el 17 de septiembre de 1.999-, pero se quiera o no, como esta Sala ha venido reiteradamente señalando –por todas la nº 878 de 7 de noviembre de 2.003-, ha de estarse a lo dispuesto en norma de igual rango, posterior y que rige para solicitud como la del presente caso; es decir, ha de atenderse a lo previsto en el mencionado artículo 36 .

Por tanto en vigor la Ley 9/99, de 6 de octubre, de Medidas cautelares y de emergencia relativas a la ordenación del territorio y el urbanismo en les Illes Balears, desde el 13 de octubre de 1.999, es decir, con posterioridad a la fecha de la solicitud del caso, pero dentro de los tres meses anteriores -Disposición Transitoria- quedaba sujeta a la citada Ley 9/99. "Todos los proyectos de construcción de una vivienda unifamiliar en suelo rústico que, con la finalidad de obtener la oportuna licencia de obras, se hayan presentado al correspondiente Ayuntamiento tres meses antes de la entrada en vigor de la presente Ley, se resolverá de acuerdo con la normativa anterior".

En consecuencia, ni el artículo 4.2.b) de la Ley 10/90 puede aplicarse aisladamente en supuestos como el presente, ni la apelante tenía derecho alguno a que su solicitud se resolviese de acuerdo con la normativa vigente antes de la solicitud.”

En la mateixa línea, la STSJIB número 277, de 31 de març de 2003, Fonament de Dret segon, disposa:

“Segundo: Los argumentos esgrimidos por la parte apelante, como fundamento de su recurso de apelación y para rebatir las tesis sustentadas en la sentencia, se centran, en que el trámite del informe previo, emitido por la CIU, deberá sustanciarse en el plazo máximo de tres meses desde la iniciación -o sea desde la solicitud ante el Ayuntamiento- y una vez notificado, el Ayuntamiento tendrá, para resolver el plazo señalado por la normativa general reguladora de los usos, obras y actividades, es decir, dos meses, según el artículo 9.1.5° del RSCL. En consecuencia el plazo máximo para resolver es de cinco meses, por lo que el 21 de diciembre de 1998, debería haberse dictado la resolución procedente aplicando la normativa vigente a dicha fecha, y por tanto cuatro meses antes de la entrada en vigor de la Ley de Directrices de Ordenación Territorial; de no aceptarse esta tesis, señala, se dejaría en manos del Ayuntamiento la aplicación de una normativa u otra.

Planteado así el presente recurso de apelación, la primera y esencial cuestión con la que nos debemos de enfrentar, es acerca de la existencia o no de la figura del silencio administrativo positivo, y en relación al mismo debe recordarse.

El art. 37.4° de la Ley de Suelo Rústico previene que "4. El trámite de informe previo y vinculante deberá sustanciarse en el plazo de tres meses desde la iniciación y, una vez notificado, la corporación municipal tendrá, para resolver, el plazo señalado por la normativa general reguladora de los usos, obras y actividades.". En el caso que nos ocupa, la normativa reguladora lo es la Ley 10/1990 de Disciplina Urbanística, conforme a la cual:

Artículo 4

1. Las licencias se otorgarán de acuerdo con las previsiones y las determinaciones de esta Ley y subsidiariamente de la Ley de Suelo; en las contenidas en los Planes de Ordenación Urbana y Programas de actuación urbanística y, en su caso, de las normas complementarias y subsidiarias de planeamiento o de las normas u ordenanzas reguladoras sobre uso del suelo y de la edificación.

2. En los casos no previstos en el apartado anterior: a) Las licencias se otorgarán al amparo de la normativa vigente en el momento de la concesión, siempre que ésta se efectúe en el plazo de dos meses en la obras mayores y un mes en las obras menores, que para resolver, otorga el Reglamento de Servicios de las Corporaciones Locales.

Artículo 7

1. El procedimiento del otorgamiento de las licencias se ajustará a lo establecido en la legislación de Régimen Local, en esta Ley y en el resto de disposiciones de aplicación.

Así pues, el plazo para resolver a partir de la recepción del informe de la Comisión Insular de Urbanismo, es de dos meses.(actualment 3 mesos derivat del Decret 100/2001, de 13 de juliol - BOIB núm. 89, de 26-07-2001)

En el caso, como se ha visto y las partes están concordes en los hechos, la Comisión Insular de Urbanismo, en fecha 12 de noviembre de 1999, emitió su informe desfavorable siendo recepcionado por el Ayuntamiento el 18 de noviembre de 1999, por lo que como muy bien dice la sentencia apelada es en fecha 18 de enero de 2000, cuando terminaba el plazo para resolver el Ayuntamiento, habiendo dictado la resolución el 3 de febrero de 2000, es decir, fuera del plazo de los dos meses.".

 I, finalment, la STSJIB número 6, de 31 de març de 2003, Fonament de Dret primer, diu:

 “PRIMERO. La aquí apelante, Dª. María Luisa, que el 6 de agosto de 1999 solicitó al Ayuntamiento de Andratx licencia para construir una vivienda unifamiliar aislada en suelo no urbanizable, declarado Área Natural de Especial Interés, de 303.225m2, reitera en la apelación las tesis expuestas en la demanda, las cuales, con pleno acierto, han sido rechazadas por la sentencia apelada.

La apelante, que se encierra en lo que resultaría sin más de lo dispuesto en el artículo 4. 2. b de la Ley de la Comunidad Autónoma 10/90 -resolución de la solicitud conforme a la norma vigente el 6 de octubre de 1999-, concluye así que la sentencia apelada "... vulnera, por inaplicación, el clarísimo artículo...", pero, en realidad, no puede dejarse de tener en cuenta en modo alguno que ".., el efecto consolidarte o asegurador del artículo 4.2...." no puede orillar -y no orilla- lo dispuesto en norma de igual rango, posterior y que rige para solicitud como la del caso, esto es, el artículo 36 de la Ley de la Comunidad Autónoma 6/1997, de 8 de julio. Por tanto, solicitada la licencia el 6 de agosto de 1999, quedaba sujeta ca la Ley de la Comunidad Autónoma 9/1999, de 6 de octubre, en vigor desde el 13 de octubre de 1999, esto es, antes de que hubiesen transcurrido tres meses desde la solicitud del caso.-Disposición Transitoria de la Ley 9/99-.

En consecuencia, ni el artículo 4. 2. b de la Ley 10/90 puede aplicarse aisladamente en supuestos como el presente ni la Sra. María Luisa habría "... adquirido un derecho...", en concreto, a que la solicitud se resolviese de acuerdo con la normativa vigente el 6 de octubre de 1999.

Cuando la apelante se aparta del artículo 4. 2. b de la ley 10/90, que lo hace no sin antes resaltar que "... resulta irrelevante...", aduce que del articulo 36.1. y 4 de la Ley 6/97 se extraería la consecuencia de que la Comisión Insular de Urbanismo de Mallorca tendría que haber adoptado el acuerdo originario del contencioso antes del 7 de noviembre de 1999 pero, al respecto, como en todo lo demás, la sentencia apelada también expone con acierto que ".. iniciant-se el procediment davant l'Ajuntament, aquest no remet l'expedient d’inmediat a la Comissió Insular dUrbanisme sino que ha de comprovar préviament que estigui complet - Comprovació que consumeix temps; en el cas que ens ocupa I’expedient va enregistrar-se de sortida de l'Ajuntament d'Andratx el día 17 dagost de 1999- i, un cop complet, el remet a l’esmentada comissió. Per aixó, el termini de tres mesos esmentat ha de computar-se des de l'entrada de l'expedíent a la Comissió Insular d'Urbanisme. Constant a l'expedient administratiu que el projecte basic de construcció va enregistrar-se d’entrada en el Consell Insular de Mallorca el día 19 d’agost de 1999 -foli 1 del Lligall I de l'expedient administratiu-, no hi ha dubte que l'informe de 12 de novembre de 1999 va emetre’s dins el termini legalment establert a l'efecte i, en conseqüencia, no es pot considerar vulnerat l'article 4.2 de la Llei 10/1990".

Por otro lado, en cuanto a la tercera alegación de la apelación, esto es, sobre la aducida aplicabilidad de "... los principios de seguridad jurídica y confianza legítima...", también ha de rechazarse por cuanto se trata de tesis anudada por la apelante a punto de partida erróneo cual es que "... si estamos ante un expediente informado fuera de plazo...".

Finalmente, en la alegación cuarta de la apelación, la apelante, sobre la Disposición Transitoria de la Ley 9/99, reitera los motivos que "En nuestra demanda poníamos de manifiesto..." y, en cuanto aquí ha de importar, esto es, sobre la crítica de la sentencia apelada, se discrepa de que tal Disposición Transitoria careciese de efecto retroactivo, lo que se hace, como en la primera instancia, sin considerar acertadamente cual es el plazo de resolución aplicable al caso, esto es, sin considerar lo previsto en el artículo 36 de la ley 6/97.

Cumple pues la desestimación de presente recurso de apelación”.

            

*el subratllat és nostre

En conseqüència, i a la vista de la legislació i jurisprudència transcrita, no resulta admissible de cap manera l'afirmació continguda en l'informe d'al·legacions del Col·legi d'arquitectes,  relativa a que transcorreguts els tres mesos amb què compta la CIOTUPHA per a l'emissió del seu informe, l'ajuntament corresponent pot continuar amb la tramitació de l'expedient i atorgar, en el seu cas, la corresponent llicència.

Aquesta afirmació, a part de no tenir en compte tota la doctrina vertida per la Sala sobre quan es considera que l'expedient es troba complet i quan comencen els terminis per resoldre, resulta altament imprudent atès que podria induir a atorgar llicències nul·les de ple dret.

Per tant, el règim transitori previst en la NTC no innova res en el nostre ordenament jurídic balear.

D'altra banda, en la Sentència del TSJIB núm. 383/2015, de 3 de juny, s'exposa que el termini per a resoldre les sol·licituds de llicència d'habitatges en sòl rústic és de sis mesos a comptar des de que l'expedient es troba complet i aquests sis mesos són el resultat d’addicionar als tres mesos que té la CIOTUPHA per a l'emissió del corresponent informe, els altres tres de que disposa l'ajuntament per resoldre sobre la sol·licitud.

Així, el Fonament de Dret Segon d'aquesta sentència, recull:

"SEGUNDO. SOBRE EL PLAZO MÁXIMO PARA RESOLVER LA SOLICITUD DE LICENCIA DE EDIFICACIÓN DE VIVIENDA UNIFAMILIAR AISLADA EN SUELO RÚSTICO.

El art. 4,2º de la LDU de aplicación al caso, prevé que

"a) Las licencias se otorgarán al amparo de la normativa vigente en el momento de la concesión, siempre que ésta se efectúe en el plazo de dos meses en las obras mayores y un mes en las obras menores, que, para resolver, otorga el Reglamento de Servicios de las Corporaciones Locales.

b) Cuando el Ayuntamiento o el órgano administrativo actuante resuelva con posterioridad en el plazo previsto en el párrafo anterior, será de aplicación la normativa vigente en el día de vencimiento de este período.

c) Lo dicho anteriormente se entiende sin perjuicio de la interrupción del plazo de dos meses a efectos de subsanar sus deficiencias, que deberán de hacerse constar todas en notificación única."

Con la precisión de que el plazo de los dos meses debe entenderse sustituido por el de 3 meses ( art. 179,2º de la Ley 20/2006 ), cuando se trate de actividades que supongan la construcción de una nueva vivienda en suelo rústico, en aplicación del art. 36,2º de la LSR es precisa emisión por la Comisión Insular de Urbanismo de un informe previo y vinculante sobre el cumplimiento de los requisitos de parcela mínima exigidos en el art. 25 de la LSR y de aprovechamiento máximo del art. 28,1º . Ello provoca que el plazo inicial de tres meses de que dispone el ayuntamiento se extienda otro plazo más, el necesario para la emisión de este informe previo y vinculante de la Comisión Insular de Urbanismo, que lo es también de 3 meses. Así el art. 36,4º LSR indica que

"el trámite de informe previo y vinculante deberá sustanciarse en el plazo de tres meses desde la iniciación y, una vez notificado, la corporación municipal tendrá, para resolver, el plazo señalado por la normativa general reguladora de los usos, obras y actividades".

Es decir, 3 meses para el informe previo y vinculante y otros 3 para el ayuntamiento. En total 6 meses.

Así pues, en el mejor de los casos para la tesis de la parte recurrente, presentado el proyecto en fecha 1 de febrero de 2008 y si en esta misma fecha el Ayuntamiento lo hubiera remitido a la Comisión Insular, ésta disponía de plazo hasta el 1 de mayo de 2008 para emitir el informe y luego devolver el expediente al ayuntamiento quien a su vez disponía de un plazo de otros tres meses para resolver, esto es hasta el 1 de agosto de 2008. Fecha de vencimiento del período para resolver y que marca la normativa que ha de ser de aplicación para resolver la solicitud.

Pero el 1 de agosto de 2008 ya se había derogado el art. 6 de la Ley 11/2005 que permitiría cumplir con el requisito de la parcela mínima, pues no es objeto de discusión que, en el caso, sin la entrada en juego de este precepto, no se cumple con el requisito del art. 25 de la LSR, por lo que la vivienda no se podía legalizar.

La parte apelante alega que como quiera que el Ayuntamiento remitió el expediente al Consell, más allá del plazo de tres meses que disponía para hacerlo (en concreto lo remitió el 26 de mayo de 2008), ya le había vencido el plazo para resolver, incluida la facultad de suspender o interrumpirlo para solicitar el informe vinculante. Es decir, se entiende que la solicitud de licencia debió resolverse conforme a la normativa vigente al 1 de mayo de 2008.

Repetimos que no es así, siendo preceptivo y vinculante el informe de la CIU, no podía resolverse la solicitud de licencia sin la emisión del mismo o sin el transcurso de los tres meses para su emisión, por lo que dicho plazo se agrega a aquel otro de que dispone el Ayuntamiento.

Alega el recurrente que la interpretación que sostiene la sentencia "permitiría al Ayuntamiento retener "sine die" el expediente a su conveniencia y en perjuicio del administrativo, evitando así la aplicación de la legislación que sería aplicable en el caso de haber actuado diligentemente y conforme a derecho ". No es así, el plazo no es ilimitado, sino de 3 meses, transcurrido el mismo y sumados aquellos otros tres de que dispone la CIU, si no se ha resuelto la solicitud de licencia, en su resolución debe aplicarse la normativa vigente a los 6 meses de la presentación del expediente completo.

Pero es que además, debe ratificarse el criterio de la sentencia apelada en el sentido que el inicio del cómputo de los plazos para resolver la solicitud de licencia, lo es desde el momento de la presentación "completa" de la solicitud. En este punto debe entenderse que la solicitud de licencia de legalización presentada el 1 de febrero de 2008 no era en modo alguno completa pues si se pretendía que entrase en juego la excepción del art. 6 de la ley, que permite la agrupación en una sola finca registral - a efectos de cumplir con la parcela mínima- de aquellas otras "dos o más fincas registrales independientes y colindantes entre sí, existentes y con la configuración y la superficie que tenían antes de la entrada en vigor de la Ley 6/1997, de 8 de julio, de suelo rústico de las Illes Balears", por supuesto que es necesario que con la solicitud de licencia se aportase la acreditación registral de la agrupación.

Esta documentación no se aportó lo que motivó requerimiento a la ahora recurrente para que acompañase:

"1. Certificació del registre de la propietat referida a la finca registral que es pretén edificar (no 34.126) i de /es finques de /es que prové per agrupació (no 27.691 i 27.690), amb una antiguitat màxima de tres mesos i comprensiva de l'historial registral complet. Si qualsevol d'aquestes finques registrals s'han segregat amb posterioritat al 16 de juliol de 1997, s'haurà d'aportar també I'historial registral complet de la finca de procedència i de totes les resultants, amb una antiguitat màxima de tres mesos. (Original o còpia degudament acarada)."

La referida documentación que debía aportarse con la solicitud y necesaria para su resolución, no se aportó hasta el 24 de octubre de 2008, por lo que en realidad debe entenderse que la solicitud completa no se presentó el 1 de febrero, sino el 24 de octubre. Obviamente, cuando ya era inaplicable el art. 6 de la Ley 11/2005 que se pretende entre en juego.

En conclusión, incumplido el requisito de la parcela mínima (art. 25 de la LSR por no ser de aplicación la excepción del art. 6 de la Ley 11/2005), la denegación de la licencia es conforme a derecho y no podría resolverse en sentido distinto".

Per tant, d'aquesta sentència es derivaria que en principi s'ha de resoldre d'acord amb la normativa vigent als sis mesos des de la presentació del projecte complet i, en aquest sentit, d'acord amb aquesta doctrina, la norma cautelar no seria aplicable als projectes complets (en els sentit explicat anteriorment de que comptin amb el corresponent projecte tècnic complet i la documentació que es deriva de les instruccions tècniques cinquena i sisena de l'annex II del PTI vigent) respecte dels quals al temps de producció d'efectes de l'aprovació inicial de la NTC -una vegada publicat el seu text en el BOIB, amb data 1 de desembre de 2016- hagués transcorregut el termini de sis mesos (tres mesos per emetre l'informe la CIOTUPHA i tres mesos per resoldre l'ajuntament).

D'altra banda, és cert que de l’article 36.4 de la vigent Llei del sòl rústic es deriva que el termini municipal per resoldre la sol·licitud de llicència no s'inicia fins que l'ajuntament rep l'informe de la CIOTUPHA, amb la qual cosa, si estem al sentit literal d'aquesta norma la normativa aplicable seria la vigent als tres mesos -sense contar les possibles interrupcions d'aquest termini davant la petició d'altres informes preceptius-  des de que es rep l'informe de la CIOTUPHA.

Altra cosa és que, efectivament, tractant-se d'una qüestió d'ordenació territorial, on resulta possible disposar del seu règim transitori, es vulgui ser més respectuós amb els principis de seguretat jurídica i confiança legítima, i, en aquest sentit, establir un termini clar i comú per a totes les administracions intervinents, a partir del qual la NTC sigui aplicable.

Efectivament, l'establiment d'un termini clar o d'una data a partir de la qual s'apliquin les determinacions de la Norma cautelar ofereix major seguretat jurídica i al temps evita les interpretacions contradictòries que puguin sorgir en relació a què s'entén per "expedient complet" i quin és el "termini legal per resoldre", d'acord amb l'assenyalat anteriorment.

En aquest sentit, s'ha de citar el règim transitori establert per anteriors normes cautelars dictades pel Govern i que afectaven també a projectes constructius en tramitació d'habitatges en sòl rústic.

Així, per exemple, la Disposició transitòria continguda en la Llei 9/1999, de 6 d'octubre de mesures cautelars i d’emergència (BOIB núm. 128, de 12 d'octubre de 1999), deia:

“Disposició transitòria.

Tots els projectes de construcció d’un habitatge unifamiliar a sòl rústic que, amb la finalitat de obtenir la pertinent llicència d’obres, s’hagin presentat al corresponent Ajuntament tres mesos abans de l’entrada en vigor de la present Llei, es resoldran d’acord amb la normativa anterior.”

En relació a aquesta transitòria, s'han pronunciat diverses sentències, entre les quals queb  citar la Sentència de la Sala Contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia Balears núm. 962/2002, de 22 novembre, el Fonament de dret segon de la qual recull:

"SEGUNDO INTERPRETACIÓN DE LA DISPOSICIÓN TRANSITORIA DE LA LEY 9/1999, DE 6 DE OCTUBRE.

La entrada en vigor de la Ley 9/1999 se produjo el 13.10.1999 (día siguiente a su publicación).

La solicitud de licencia de obras se presentó el 28.09.1999, es decir, dentro del período o franja de los tres meses anteriores a la entrada en vigor.

Ya se ha indicado que el recurrente interpreta que la Disposición Transitoria conduce a que los proyectos presentados dentro de los tres meses antes de la entrada en vigor de la Ley 9/1999, se rigen por la normativa anterior, esto es la anterior a la Ley 9/1999.

Reconociendo que la dicción de la Disposición Transitoria no es afortunada, debe entenderse que las solicitudes de licencia que se resolverán conforme a la normativa anterior a la Ley 9/1999 son las que se presentaron hasta el 12.07.1999, por cuanto las comprendidas entre el 13.07.1999 y el 13.10.1999 se resolverán conforme a la nueva Ley por efecto de la norma transitoria.

La interpretación que sostiene el recurrente -que las comprendidas entre el 13.07.1999 y el 13.10.1999 se resuelven conforme a la normativa anterior-, conduce a la pregunta de qué solicitudes de licencia son las que se resolverán conforme a la nueva Ley. No es lógico que lo sean las anteriores al 13.07.1999 porque conduciría al absurdo de que las primitivas se rigen por la norma nueva, en contra de las más recientes que se rigen por la normativa anterior.

Si la nueva norma no se aplica a las anteriores al 13.07.1999 por interpretación lógica de que las más antiguas se rijan por la normativa anterior y se efectúa la interpretación que preconiza el recurrente -que la nueva norma tampoco se aplica a las comprendidas dentro de los 3 meses anteriores a la entrada en vigor de la Ley-, ¿a qué solicitudes se refiere la Disposición Transitoria? La interpretación que mantiene el recurrente conduce a la solución de que la Disposición Transitoria no hace referencia a ninguna solicitud ni período.

Además, la finalidad de la norma transitoria -englobar en la aplicación de la nueva normativa a las solicitudes presentadas tan sólo tres meses antes- es congruente con la finalidad propia de tales disposiciones transitorias en materia urbanística, esto es, evitar que el anuncio de la nueva legislación en fase parlamentaria permita operaciones inmobiliarias que traten de eludir las normas en elaboración, restándoles eficacia. Así, tales medidas cautelares se aplican sobre las actuaciones comprendidas dentro de un determinado período anterior a la entrada en vigor de la norma. En este caso, de tres meses.

A mayor abundamiento, la Disposición Transitoria no se refiere a las solicitudes presentadas «dentro» del período de los tres meses anteriores a la entrada en vigor, dicción que sí generaría conflicto, sino las presentadas «tres meses antes», lo que se ha de interpretar como las presentadas antes del período de los tres meses inmediatamente anteriores a la entrada en vigor."

Així les coses, la Sala considera que la finalitat de la norma transitòria, aplicar-la a les sol·licituds presentades tres mesos abans, resulta congruent amb la finalitat pròpia d'aquestes disposicions transitòries, això és, evitar que l'anunci de la nova norma permeti operacions immobiliàries que tracten d'eludir la norma en elaboració, tot restant-ne eficàcia.

I considera la Sala perfectament ajustat a dret que aquestes mesures s'apliquin a les actuacions compreses dintre d'un determinat període anterior a la entrada en vigor de la norma, en aquest cas, tres mesos.

En la mateixa línia, el Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 6, de 13 de gener), que entre d'altres determinacions, suposà la prohibició de l'ús d'habitatge en ANEI,  establí el següent règim transitori:

"Disposició transitòria primera

Els projectes presentats amb la documentació imprescindible per a la seva tramitació, de sol·licitud de llicència urbanística o d’informe preceptiu davant l’administració municipal, turística o agrària, respectivament, corresponents a procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei continuen la seva tramitació d’acord amb la normativa vigent en el moment del seu inici davant l’administració turística, agrària o municipal, excepte els projectes relatius a la disposició addicional denovena de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, als quals s’ha d’aplicar aquest Decret, llevat que el projecte en el seu conjunt, inclosa al seu cas, l’oferta complementària d’allotjament, ja hagi obtingut la declaració d’interès general.

Els projectes presentats dins els tres mesos anteriors a la data d'entrada en vigor d’aquest Decret llei i encara no resolts en l'esmentada data, referits a habitatges unifamiliars aïllats ubicats a àrees naturals d’especial interès, els serà d’aplicació el previst en aquest Decret llei". 

Així, els projectes de nous habitatges en ANEI, presentats dins els tres mesos anteriors a la data d'entrada en vigor d'aquest Decret, i encara no resolts, els hi va ser d'aplicació la prohibició de nous habitatges en ANEI.

Veiem, doncs, com tota aquesta normativa cautelar dictada pel Govern ha afectat als projectes d'habitatges en tramitació presentats dins els tres mesos anteriors a la seva entrada en vigor. 

En relació a la present norma cautelar, el seu contingut va transcendir en els mitjans de comunicació abans de la seva aprovació. Així, consta al Diario de Ibiza de data 15 d'octubre de 2016 el següent titular: "El PSOE de Ibiza plantea prohibir la construcción de mansiones en suelo rústico".

Així, en el text de la notícia apareixia el següent:

"En materia territorial, la Federación Socialista de Ibiza señala como criterios generales reducir la edificabilidad en suelo rústico para evitar la construcción de grandes viviendas, proteger las zonas boscosas y limitar la edificación de las segregaciones a razones familiares y hereditarias. La FSE también apuesta por buscar una utilización racional y tradicional del territorio, permitiendo que las personas arraigadas a él mantenguin sus derechos hereditarios, evitando pero la especulación urbanística y la degradación ambiental y paisajística de la isla".

En materia territorial, la Federación Socialista de Ibiza señala como criterios generales reducir la edificabilidad en suelo rústico para evitar la construcción de grandes viviendas, proteger las zonas boscosas y limitar la edificación de las segregaciones a razones familiares y hereditarias.

La FSE también apuesta por buscar una utilización racional y tradicional del territorio, permitiendo que las personas arraigadas a él mantengan sus derechos hereditarios, evitando pero la especulación urbanística y la degradación ambiental y paisajística de la isla".

Així doncs, tenint en compte que l'aprovació inicial de la present NTC es va publicar al BOIB el dia 1 de desembre de 2016, i per tal d'evitar conflictes interpretatius i oferir major seguretat jurídica en l'aplicació d'una norma territorial cautelar com aquesta, es considera ajustat a dret que la present norma territorial cautelar s'apliqui als projectes relatius a l'ús d'habitatge unifamiliar en sòl rústic presentats davant l'ajuntament corresponent a partir del dia 1 de setembre de 2016- amb la qual cosa els projectes presentats entre els dies 1 de setembre i 1 de desembre quedarien afectats per les determinacions de la NTC- i, així mateix, s'apliqui aquesta NTC als presentats anteriorment al dia 1 de setembre de 2016 i que a data 31 d'agost de 2016 no comptessin amb la documentació completa per resoldre l’expedient, entesa l'expressió "documentació completa" en el sentit exposat anteriorment -projecte tècnic més la documentació referida en les instruccions 5 i 6 pel que fa als habitatges unifamiliars aïllats de l'Annex II –Instruccions tècniques- del PTI (BOIB número 50, de 31 de març de 2005).

D'aquesta forma, tant la CIOTUPHA com els ajuntaments hauran d'aplicar la norma cautelar a tots els projectes presentats dins els tres mesos anteriors a la data de publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial de la NTC i també als expedients presentats anteriorment a aquests tres mesos que, a data 31 d'agost de 2016, no tinguessin la documentació completa, en el sentit exposat anteriorment; de manera que la NTC no resultaria d'aplicació als projectes que comptin amb la documentació completa amb anterioritat als tres mesos abans de la publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial.

Amb aquesta solució es clarifica el què es considera documentació completa a efectes de l'aplicació de la NTC i, així mateix, s'estableix un període d'aplicació de la norma comú a totes les administracions que intervenen en el procediment i, que, a més coincideix amb el termini -3 mesos- amb què compta la CIOTUPHA per a l'emissió del seu informe des de que l'expedient es troba complet. I a més, aquest període d'aplicació als projectes presentats dins els tres mesos anteriors a la publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial de la NTC no genera per se cap perjudici que no s'hagi de suportar, atès que, com ja hem exposat, la normativa aplicable a Balears és la vigent en el moment del venciment del termini que té l'administració per resoldre. I en el cas de l'informe preceptiu de la CIOTUPHA es disposa de tres mesos per a la seva emissió (a comptar des de la data en què l'expedient es troba complet). I respecte dels projectes presentats anteriorment a aquests tres mesos, s'exigirà, d'acord amb la legislació balear i doctrina jurisprudencial abans exposada, que a data 31 d'agost de 2016 -dia anterior a aquest període de tres mesos- els projectes corresponents es trobessin complets, a fi de poder determinar la no aplicació de la NTC, ja que si en aquesta data ja es troben complets (amb independència de quan s'hagin completat) el dia del venciment del termini de tres mesos per emetre l'informe, el 30 de novembre, no podia aplicar-se la NTC atès que es va publicar el dia 1 de desembre de 2016.  

I finalment, es podria aclarir que, pel que fa a la resta d'actuacions diferents a la construcció de nous habitatges (ampliacions, piscines, canvis a usos turístics, etc..) les determinacions de la present norma territorial cautelar no s'aplicaran si la data del venciment del termini per resoldre la sol·licitud corresponent és anterior al dia 1 de desembre de 2016, data de publicació de l'acord d'aprovació inicial de la norma.

Així, si s'estima adient per l'equip de govern, la redacció de la Disposició Transitòria de la NTC podria quedar així:

"Disposició transitòria. Règim transitori.

1. Les determinacions cautelars contingudes en la present norma territorial cautelar s'aplicaran als projectes relatius a la construcció de nous habitatges en sòl rústic,   presentats davant l'ajuntament a partir del dia 1 de setembre de 2016, aquest inclòs.

Així mateix, les determinacions cautelars contingudes en la present norma territorial cautelar s'aplicaran als projectes presentats amb anterioritat al dia 1 de setembre de 2016, i que a data 31 d'agost de 2016 no comptessin amb la documentació completa per resoldre l’expedient.

Al efectes de l'aplicació del paràgraf anterior, s'entén que la documentació es troba completa quan consti a l’expedient el corresponent projecte tècnic exigit per la normativa aplicable, redactat per personal tècnic competent, així com la documentació que per a l'ús d'habitatge unifamiliar demanen les Instruccions 5 i 6 de l'Annex II del Pla Territorial Insular (BOIB núm. 50, de 31 de març de 2005) .

2. Pel que fa a la resta de sol·licituds de llicència urbanística, les determinacions de la present norma territorial cautelar no s'aplicaran si la data del venciment del termini per resoldre la sol·licitud corresponent és anterior al dia 1 de desembre de 2016.

3. Les sol·licituds de llicència urbanística en tramitació que resultin afectades per la present Norma, podran continuar amb la seva tramitació si adapten el corresponent  projecte al previst a la mateixa.

-PEL QUE FA A LES MESURES D’ESTALVI D’AIGUA.

Critiquen els al·legants les mesures d’estalvi d’aigua contingudes a la NTC.

“Article 8. Mesures d’estalvi d’aigua.

1. Els projectes de construcció d’edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús, hauran de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca. Així mateix, s'haurà de preveure el seu emmagatzematge en un aljub amb capacitat suficient per a aquest ús, amb una capacitat mínima de quinze (15) m³.

2. L’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic no podrà donar lloc a la construcció de més d’una piscina per finca.

La làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir de trenta-cinc (35) m² i el seu volum, els seixanta (60) m³.”

Al respecte diuen les persones al·legants:

“la reducción del tamaño máximo de las piscinas (Art. 8), con el argumento de que así se produce una disminución en el gasto de agua, motivada por el período de sequía que atravesamos. Esta medida no supone una mejora apreciable en los efectos de la mencionada sequía y, por el contrario, no se incide en el gran consumo de agua que se produce en otras situaciones, como por ejemplo el riego de jardines, el consumo de las zonas urbanas, o las ingentes cantidades de agua que se pierden por defectos en la red de suministro (algo desproporcionado e injusto puesto que se trata de una cantidad muy superior a la ahorrada con esta medida que sólo es de aplicación para suelo rústico).”

Però el que no diuen és que la sequera és una realitat, objectivament verificable a la nostra illa. Per la qual cosa, en funció de la situació de sequera i especialment la situació de sobreexplotació de quasi la totalitat dels aqüífers de l’illa d’Eivissa, aquestes mesures contribuiran a la reducció del consum d’aigua per part de les noves edificacions a implantar a sòl rústic i, per tant, ajudaran a la recuperació dels recursos hídrics.

Al respecte ha de recordar-se que, com indica la  STS, Sala 3a, sec. 5a, de 28 de desembre de 2005 (LA LEY 251883/2005) (Rec. 6207/2002), amb cita de les  SSTS 30 de setembre de 1987 , 23 de maig de 1990 i 1 d’octubre de 1991, "en la elaboración de los reglamentos de planificación hay que distinguir una actividad jurídica o reglada, que viene sometida a normas formales o materiales de obligada observancia y acatamiento, y una actividad de oportunidad técnica o discrecional, en la que se elige, entre varias alternativas, una determinada solución, que se concreta, en relación con el uso del suelo, en la asignación de un destino a cada terreno, según el criterio técnico de los redactores del Plan, cuya discrecionalidad viene limitada por la congruencia de esas soluciones concretas elegidas con las líneas directrices que diseñan el planeamiento, su respeto a los estándares legales acogidos en el mismo y su adecuación a los datos objetivos en que se apoya, siendo, por tanto, condición esencial para el éxito de una pretensión de nulidad del Plan o de alguna de sus determinaciones singularizadas, la de que se constate la infracción de una norma legal (actividad reglada) o se acredite disconformidad o incongruencia con los hechos determinantes de la decisión" .

Així les mesures previstes són proporcionals -i proporcionades als nous paràmetres d'ocupació dels habitatges-  i congruents al que pretén la NTC en aquest sentit –aprofundir en l’estalvi d’aigua-, si bé és veritat que hagués pogut optar-se per adoptar unes altres mesures o addicionar-ne d’altres a les ja previstes a l’article 8 NTC.

D'altra banda, si bé és cert que, com a mesura d'estalvi d'aigua bastaria amb haver limitat el volum de les piscines, la mesura relativa a les dimensions de les piscines es contemplava també com d'integració paisatgística i, per això, es va voler inicialment regular també el seu mirall d'aigua, en proporció als nous paràmetres d'ocupació dels habitatges.

No obstant l’anterior, es podria acceptar aquella argumentació (és a dir, no establir per a les noves piscines un paràmetre màxim de m², si el que es pretén realment és una mesura d’estalvi d’aigua) i per tant modificar aquell apartat 2 de l’article 8 (Mesures d’estalvi d’aigua) de la NTC en el sentit de modificar allà on diu “La làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir de trenta-cinc (35) i el seu volum, els seixanta (60) m³.”, per la frase “El volum d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir els seixanta (60) m³”.

- PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D’HABITATGES EN TERRENYS XARXA NATURA.

Diu l’article 5 de la NTC:

“Article 5. Determinacions relatives la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys.

1. En els següents terrenys no es podran ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats:

a) els inclosos en la Xarxa Natura 2000,

b) els qualificats com a Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (SRP-ARIP) i, a l'hora, inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'Incendi delimitades en el plànol 3 (Àrees de prevenció de riscos) del vigent Pla Territorial Insular.

c) els qualificats pel vigent Pla Territorial Insular o pels instruments de planejament adaptats al mateix com a Sòl Rústic Comú Forestal (SRC-F).

Aquests terrenys computaran a efectes de l’aplicació de la regla de proporcionalitat establerta a la Norma 14 del vigent Pla Territorial Insular per a les finques subjectes a distintes qualificacions, sempre que la categoria subjacent ho permeti.

2. Respecte dels habitatges existents en aquests terrenys a l'entrada en vigor de la present norma territorial, no es permeten la seva ampliació ni canvi d'ús.”

D’entrada s’ha de dir que l’article 5 de la NTC el que estableix és que en aquells indrets no es poden ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats, i per això permet que computin els terrenys per edificar fora d’aquells indrets i per tant a l’article 3 NTC estableix paràmetres per a totes les categories de sòl del PTI (Norma 10.4 PTI), eliminat els paràmetres dels terrenys ANEI.

En aquells indrets no es poden ubicar habitatges a l’igual que succeeix actualment amb les zones 1 del PTI vigent.

Aquesta possibilitat li està permesa als PTI (i a la NTC que el precedeix) d’acord amb allò que estableix l’article 9 de la LOT que estableix que entre les determinacions d’àmbit supramunicipal que necessàriament ha de contenir tot PTI figura: “…/…d) Assenyalament dels espais naturals o de les àrees de protecció de construccions o de llocs d’interès historicoartístic amb indicació de les mesures protectores que s’hagin d’adoptar”.

Pel que fa a les Àrees de Prevenció de Riscos, l’article 21 DOT estableix que els instruments d’ordenació territorial i els instruments de planejament general hauran de regular el sòl rústic i els seus usos i activitats amb subjecció a la Matriu d’Ordenació del Sòl Rústic i les seves definicions de l’annex I d’aquesta llei, a la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, i a la Ley 19/1995, de 4 de julio, de modernización de las explotaciones agrarias; així mateix, establiran les normes urbanístiques i d’integració paisatgística i ambiental d’àmbit supramunicipal, d’acord amb els criteris següents: .../... 4. Per a les àrees de prevenció de riscs (APR) d’esllavissaments, erosió, incendis o inundacions, establir les condicions i limitacions de desenvolupament dels usos i de les activitats en funció del nivell de risc; determinar les accions de protecció i de previsions de les infraestructures, seguint els criteris de l’administració pública competent, així com promoure les accions que evitin aquests riscs.../...”

Així com per l’article 21.2.a) del Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana: 

“Artículo 21. Situaciones básicas del suelo.

…/…

2. Está en la situación de suelo rural:

a) En todo caso, el suelo preservado por la ordenación territorial y urbanística de su transformación mediante la urbanización, que deberá incluir, como mínimo, los terrenos excluidos de dicha transformación por la legislación de protección o policía del dominio público, de la naturaleza o del patrimonio cultural, los que deban quedar sujetos a tal protección conforme a la ordenación territorial y urbanística por los valores en ellos concurrentes, incluso los ecológicos, agrícolas, ganaderos, forestales y paisajísticos, así como aquéllos con riesgos naturales o tecnológicos, incluidos los de inundación o de otros accidentes graves, y cuantos otros prevea la legislación de ordenación territorial o urbanística.”

Amb aquesta mesura de la NTC es pretén evitar l'impacte paisatgístic i ambiental que els  nous habitatges provoquen en aquests terrenys més mereixedors de protecció.

La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, més coneguda com a Directiva Hàbitats, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, i l'objecte de la qual és contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres al territori europeu, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació, anomenada Natura 2000 (article 3).

Aquesta Xarxa, que es composa pels llocs que alberguin tipus d'hàbitats naturals que figuren en l'Annex I i d'hàbitats d'espècies que figuren en l'Annex II de la Directiva Hàbitats, ha de garantir el manteniment o, si escau, el restabliment, en un estat de conservació favorable, dels tipus d'hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies que es tracti a la seva àrea de distribució natural.

Un tipus específic d'hàbitat natural d'interès comunitari ho constitueixen els designats com a prioritaris. Es tracta d'hàbitats naturals amenaçats de desaparició presents al territori la conservació del qual suposa una especial responsabilitat per a la Comunitat tenint en compte la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa al territori dels Estats membres.

La Xarxa Natura 2000 ha d'incloure així mateix les zones de protecció especials designades pels Estats membres conformement a les disposicions de la Directiva 79/409/CEE (Directiva Aus).

Així, aquesta xarxa ecològica europea Natura 2000 s’ha configurat en aplicació d’aquesta  Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992 (Directiva d’hàbitats) i de la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009  (Directiva d’aus), ambdues transposades a l’ordenament jurídic espanyol mitjançant la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE 299, de 14 de desembre) modificada per la Llei 33/2015, de 21 de setembre, i a nivell Balear per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), modificada per la Llei 6/2009, que estableix el règim jurídic general per a la declaració, la protecció, la conservació, la restauració, la millora i la gestió adequades dels espais de rellevància ambiental.

Per la seua banda, l’article 13.1 del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, disposa:

“Artículo 13. Contenido del derecho de propiedad del suelo en situación rural: facultades.

1. En el suelo en situación rural a que se refiere el artículo 21.2,a), las facultades del derecho de propiedad incluyen las de usar, disfrutar y disponer de los terrenos de conformidad con su naturaleza, debiendo dedicarse, dentro de los límites que dispongan las leyes y la ordenación territorial y urbanística, al uso agrícola, ganadero, forestal, cinegético o cualquier otro vinculado a la utilización racional de los recursos naturales.

La utilización de los terrenos con valores ambientales, culturales, históricos, arqueológicos, científicos y paisajísticos que sean objeto de protección por la legislación aplicable, quedará siempre sometida a la preservación de dichos valores, y comprenderá únicamente los actos de alteración del estado natural de los terrenos que aquella legislación expresamente autorice.

Con carácter excepcional y por el procedimiento y con las condiciones previstas en la legislación de ordenación territorial y urbanística, podrán legitimarse actos y usos específicos que sean de interés público o social, que contribuyan a la ordenación y el desarrollo rurales, o que hayan de emplazarse en el medio rural.

.../...”

En la LSR, l’ús d’habitatge és un ús condicionat (article 19.2.a)), de forma que, segons l’article 25 del mateix text legal:

“Les activitats relacionades amb l’ús d’habitatge unifamiliar només podran efectuar-se a les zones en que tal ús no estigui declarat prohibit pels instruments de planejament general i amb les condicions que s’hi estableixin”.

Així les coses, l’explotació dels recursos naturals és el destí propi del sòl rústic i l’ús d’habitatge resulta excepcional  i només serà possible si l’ordenació urbanística i/o territorial no ho impedeix.

Si els terrenys es troben inclosos a la Xarxa Natura 2000, i estan protegits com a zones LIC i/o ZEPA, els és aplicable el que es disposa la Directiva 43/92/CEE quant a l'estat de conservació d'aquests llocs, havent d'evitar l'administració que l'hàbitat natural es vegi alterat a curt, mitjà o llarg termini en la seva estructura i en les seves funcions.

I en aquest sentit, s’ha considerat que en aquells indrets pertanyents a la Xarxa Natura 2000 no s’han d’ubicar nous habitatges unifamiliars en ordre a preservar els hàbitats pels quals van ser declarats aquells indrets com pertanyents a la Xarxa Natura 2000.

En definitiva, es pretén garantir la seva conservació.

Així, no cal oblidar que a l’Annex I de les DOT, la matriu d’ordenació del sòl rústic (modificada pel Decret llei 2/2016, de 22 de gener), apartat Regulació dels usos, recull:

“Regulació dels usos:

1. Admès sense perjudici del compliment de la normativa específica.

2. Condicionat segons estableix el Pla Territorial Insular

2-3. Prohibit amb les excepcions que estableix el Pla Territorial Insular. En el cas de l’habitatge unifamiliar aïllat s’entendrà que l’ús és condicionat fins que el Pla Territorial Insular estableixi les excepcions corresponents.

3. Prohibit.

Les determinacions dels usos d’aquesta matriu tenen el caràcter de nivell de protecció mínima del sòl rústic, i es poden incrementar pels instruments d’ordenació territorial i de planejament urbanístic.”

I aquesta protecció, pel que fa als terrenys pertanyents a la Xarxa Natura 2000, és el que s’ha establert a la NTC mitjançant la mesura de no permetre ubicar-hi noves edificacions residencials.

I aquesta possibilitat també es troba permesa per la Disposició Addicional Segona de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat:

“Disposición adicional segunda. Medidas adicionales de conservación en el ámbito local.

Las entidades locales, en el ámbito de sus competencias y en el marco de lo establecido en la legislación estatal y autonómica, podrán establecer medidas normativas o administrativas adicionales de conservación del patrimonio natural y la biodiversidad.”

Com assenyala la STS de 22 de febrer de 2012 (RC 3774/2009), de conformitat amb l'expressat en l'Exposició de motius del Reial decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Sòl:

"(...) hoy parece asimismo claro que el urbanismo debe responder a los requerimientos de un desarrollo sostenible, minimizando el impacto de aquel crecimiento y apostando por la regeneración de la ciudad existente. La Unión Europea insiste claramente en ello, por ejemplo en la Estrategia Territorial Europea o en la más reciente Comunicación de la Comisión sobre una Estrategia Temática para el Medio Ambiente Urbano, para lo que propone un modelo de ciudad compacta y advierte de los graves inconvenientes de la urbanización dispersa o desordenada: impacto ambiental, segregación social e ineficiencia económica por los elevados costes energéticos, de construcción y mantenimiento de infraestructuras y de prestación de los servicios públicos. El suelo, además de un recurso económico, es también un recurso natural, escaso y no renovable. Desde esta perspectiva, todo el suelo rural tiene un valor ambiental digno de ser ponderado y la liberalización del suelo no puede fundarse en una clasificación indiscriminada, sino, supuesta una clasificación responsable del suelo urbanizable necesario para atender las necesidades económicas y sociales...".

(...) Este plus de protección se nos presenta hoy ---en el marco de la amplia, reciente y variada normativa sobre la materia, en gran medida fruto de la transposición de las normas de la Unión Europea--- como un reto ciertamente significativo y como uno de los aspectos más sensibles y prioritarios de la expresada y novedosa normativa medioambiental. Ya en el Apartado I de la Exposición de Motivos de la Ley 8/2007, de 28 de mayo, de Suelo (hoy Texto Refundido de la misma aprobado por Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio ---TRLS08---) se apela en el marco de la Constitución Española ---para justificar el nuevo contenido y dimensión legal--- al "bloque normativo ambiental formado por sus artículos 45 a 47 ", de donde deduce "que las diversas competencias concurrentes en la materia deben contribuir de manera leal a la política de utilización racional de los recursos naturales y culturales, en particular el territorio, el suelo y el patrimonio urbano y arquitectónico, que son el soporte, objeto y escenario de aquellas al servicio de la calidad de vida". Igualmente, en el mismo Apartado I, último párrafo, el reciente legislador apela a que "el crecimiento urbano sigue siendo necesario, pero hoy parece asimismo claro que el urbanismo debe responder a los requerimientos de un desarrollo sostenible, minimizando el impacto de aquel crecimiento y apostando por la regeneración de la ciudad existente", y se remite, a continuación, a los mandatos de la Unión Europea sobre la materia advirtiendo "de los graves inconvenientes de la urbanización dispersa o desordenada: impacto ambiental, segregación social e ineficiencia económica por los elevados costes energéticos, de construcción y mantenimiento de infraestructuras y de prestación de servicios públicos"; y, todo ello, porque, según expresa la propia Exposición de Motivos "el suelo, además de un recurso económico, es también un recurso natural, escaso y no renovable", añadiendo que "desde esta perspectiva, todo el suelo rural tiene un valor ambiental digno de ser ponderado y la liberalización del suelo no puede fundarse en una clasificación indiscriminada ...". Como ha puesto de manifiesto la buena doctrina española, el TRLS08 lo que, en realidad, aporta "es una mayor imbricación entre urbanismo y protección del medio ambiente; una especie, digámoslo, de interiorización más profunda de los valores ambientales en la ordenación territorial y urbanística, hasta hacerlos inescindibles".

D’altra banda, cal dir que el Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB número 6, de 13 de gener de 2016) és una norma legal aliena a aquest Consell Insular, per la qual cosa no correspon a aquest Consell amb ocasió de la NTC promoure la seva derogació (sic.).

Per definició, el Decret-Llei, com a norma amb rang de Llei dictada pel Govern en determinades circumstàncies extraordinàries, és fruit d'una potestat que la Constitució espanyola atribueix expressament al Govern perquè es pugui fer front a les circumstàncies esmentades (article 86 CE). Pel que fa al seu àmbit, l'exercici de tal potestat requereix que es presenti un supòsit d'extraordinària i urgent necessitat, i la regulació que contingui el corresponent Decret-Llei no pot afectar a una sèrie de matèries enumerades per la Constitució.

Des de l'aprovació de la norma pel Govern, sense cap requisit formal previ, aquesta gaudeix del rang i la força de Llei, per més que sigui una disposició provisional, establint-se que el Congrés dels Diputats ha de validar o derogar el Decret-Llei en el termini de trenta dies, en el seu cas a través de la Diputació Permanent, encara que també pot tramitar-lo com a projecte de Llei pel procediment d'urgència. Tal i com manifestà el Tribunal Constitucional fa molts d’anys (STC núm. 29/1982 de 31 de maig -RTC 1982\29-):

“Aprobado por el Gobierno un Decreto-ley y publicado en el «Boletín Oficial del Estado» empieza a surtir efectos en el ordenamiento jurídico en el que provisionalmente se inserta como una norma dotada con fuerza y valor de ley, debiendo ser sometido inmediatamente a debate y votación por el Congreso de los Diputados en el ineludible plazo que dispone el artículo 86, número 2 de la C. E.”

És a dir, el Decret-llei és una font normativa pròpia del Govern que només precisa de la intervenció del Congrés dels Diputats i no de les dues Cambres que integren les Corts Generals per a l'estabilització de la seva vigència en l'Ordenament Jurídic. Com a norma amb rang de Llei, el Decret-Llei està subjecte al control de constitucionalitat, especialment als efectes de verificar la concurrència del pressupost habilitant o el respecte a les matèries excloses.

Amb aquest marc normatiu, molts Estatuts d'Autonomia han inclòs en el seu articulat el Decret-llei com a font del Dret de la respectiva Comunitat Autònoma, entre d’ells el de les Illes Balears.

L’article 49 de l’EAIB ho regula:

“Article 49

Decrets llei

1. En cas d’extraordinària i urgent necessitat, el Consell de Govern podrà dictar mesures legislatives provisionals en forma de decrets llei, que no podran afectar els drets establerts en aquest Estatut, les matèries objecte de lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut d’autonomia, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l’Estatut, el règim electoral ni l’ordenament de les institucions bàsiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Els decrets llei quedaran derogats si en el termini improrrogable de trenta dies subsegüents a la seva promulgació no són convalidats expressament pel Parlament després d’un debat i d’una votació de totalitat.

Durant el termini establert en el paràgraf anterior, el Parlament podrà acordar la tramitació dels decrets llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència.”

Aquest Decret llei 1/2016 va ser convalidat per Resolució del Parlament de les Illes Balears, publicada en el BOIB número 18, de 6 de febrer de 2016.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar les al·legacions efectuades en el Model 1, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

II.- AL·LEGACIONS MODEL 2 (879 al·legacions)

Al·leguen:

QUE AQUESTA MODIFICACIÓ EMPOBREIX Als PROPIETARIS QUE CUIDEN I MANTENEN LES SEVES FINQUES. PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O REFORMA INTEGRAL DELS HABITATGES LEGALS EN SÒL FORESTAL, LIC I ZEPA O ÀREA DE PROTECCIÓ D'INCENDIS. DIUEN QUE ES FA IMPOSSIBLE SEGUIR VIVINT EN LES FINQUES RÚSTIQUES Als DESCENDENTS. DIUEN QUE LA LIMITACIÓ IMPOSADA A la SUPERFÍCIE TOTAL A CONSTRUIR IMPEDEIX L'ÚS AGRÍCOLA DE LES FINQUES TANT PROFESSIONAL COM A RECREATIU. NO S'HA TINGUT EN COMPTE A NINGÚ PER APROVAR AQUESTA NORMA. ELS PROPIETARIS DEL CAMP NO TENEN LA CULPA DE LA SUPOSADA "MASSIFICACIÓ' DE L’ILLA. EL CAMP HA DE SER VIABLE PER ESTAR CONSERVAT, NO ÉS UN JARDÍ DECORATIU PER QUI HO VISITA.

Demanen:

Sigui retirada la Norma Territorial Cautelar aprovada inicialment, deixada sense efectes i arxivat l'expedient.

CONTESTACIÓ

- PEL QUE FA A QUE AQUESTA MODIFICACIÓ EMPOBREIX Als PROPIETARIS QUE CUIDEN I MANTENEN LES SEVES FINQUES.

Diu l’article 4 de la NTC:

“Article 4. Determinacions relatives a les segregacions en sòl rústic.

A les parcel·les procedents d’una segregació, divisió o fragmentació, efectuades en document públic a partir del dia 1 de novembre de 2016, queda prohibit l’ús d’habitatge unifamiliar, excepte que provenguin de donació de pares a fills o a causa d’herència entre persones vinculades per relació de parentiu i que compleixin amb les condicions previstes en el vigent Pla Territorial Insular.”

Aquesta mesura s’ha de llegir a la vista de l’anterior, la prevista en l’article 3 NTC, que implementa una reducció de les condicions d'edificació dels habitatges unifamiliars en sòl rústic, amb l'objectiu de reduir la pressió edificatòria i l'especulació existent sobre aquest tipus de sòl i mitigar l'impacte que els habitatges de grans proporcions hi provoquen en el medi rural.

Com recull la STS de 30 de setembre de 2011 (recurs de cassació núm. 1294/2008):

"... Son acertadas, pues, las consideraciones que se contienen en la sentencia del Tribunal a quo sobre la necesidad de que las potestades de planeamiento estén subordinadas y encaminadas a la consecución del interés general, compatibles con la jurisprudencia de esta Sala del Tribunal Supremo en la que, de forma reiterada, queda señalado que las potestades de planeamiento urbanístico se atribuyen por el ordenamiento jurídico con la finalidad de que la ordenación resultante, en el diseño de los espacios habitables, de sus usos y de sus equipamientos, y de las perspectivas de su desarrollo, ampliación o expansión, sirva con objetividad los intereses generales, de manera racional, evitando la especulación -sirvan de muestra las SSTS de 24 de marzo de 2009 (casación 10055 / 2004), 30 de octubre de 2007 (casación 5957/2003 (LA LEY 193733/2007) ) y 26 de julio de 2006 (casación 2393/2003 (LA LEY 95385/2006) )- (FJ 7)".

Així, tal i com es conté a la NTC, des de l’equip de govern es vol invertir aquesta tendència edificatòria i especulatòria al sòl rústic, tot limitant els paràmetres d’edificació i ocupació màxims actualment establerts pel que fa als habitatges a edificar en el sòl rústic per adequar-los a la finalitat que realment haurien de tenir i així intentar dissuadir la seva construcció per dedicar-los a l’ús turístic.

I en segon lloc, es vol evitar l’excessiva fragmentació de les parcel·les i consegüent urbanització difusa del sòl rústic, impedint que es pugui seguir edificant sobre les parcel·les segregades o dividides a partir d'una determinada data -el dia 1 de novembre de 2016-, per tal de donar seguretat jurídica i, a l'hora evitar especulacions, una vegada que s'ha avançat públicament el contingut d'una norma territorial cautelar a través dels mitjans de comunicació local.

A la vegada que es vol impedir seguir edificant sobre les finques segregades a partir del dia 1 de novembre de 2016, es vol mantenir la possibilitat de seguir edificant sobre les parcel·les que es segreguin en virtut de títol hereditari o donació de pares a fills, sempre que es compleixi amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.

La norma s'aplicaria, així, a les segregacions efectuades a partir del dia 1 de novembre que no provenguin de títol hereditari entre parents o donació de pares a fills.

Diuen les persones al·legants: “Esta norma vacía de contenido patrimonial la propiedad al prohibir la construcción de viviendas unifamiliares en las parcelas segregadas cumpliendo las exigencias del PTl.

Si no tenemos la posibilidad de, en un caso de necesidad, poder vender una parte de la finca y obtener una renta necesaria para vivir o sufragar gastos extraordinarios, se está reduciendo el valor cualquier finca y, por tanto, se empobrece a todas las familias que han mantenido durante años sus propiedades intactas.

La consecuencia de esta prohibición es que, en caso de necesidad, se obliga a los propietarios a vender íntegramente la finca, incluida la casa familiar. Esto es lo contrario de lo que debería pretenderse, hay que fomentar que las fincas permanezcan en manos de las familias y se transmitan de padres a hijos como ha ocurrido durante siglos.”

Així, la NTC no obliga a ningú a vendre la seva propietat, això ja depèn de la persona titular dels terrenys.

El que pretén la NTC és reduir l’excessiva fragmentació del sòl rústic a efectes d’edificar habitatges unifamiliars.

S’ha de dir que la mesura prevista en la NTC precisament vol intentar reduir la pressió urbanística que el sòl rústic actualment pateix, però al mateix temps, seguir permetent que els actuals propietaris del sòl rústic sí puguin segregar els seus terrenys a efectes edificatoris respecte dels seus familiars.

D’altra banda, cal dir que el PTI vigent ja conté mesures per evitar la successiva fragmentació del sòl rústic a la Norma 16 -encara que s’ha verificat que aquestes no són suficients en ordre a evitar la pressió existent sobre el sòl rústic-, o la prevista a la Norma 16.8 “A l’efecte de construcció de nous habitatges, les finques adquirides amb posterioritat a la data d’aprovació inicial del PTI en virtut de títol diferent dels prevists en l’apartat 7 anterior, només podran beneficiar-se del règim que aquest apartat preveu quan hagin transcorregut 15 anys des de la data de la seua adquisició en document públic.”,  i el que ara fa la NTC es implementar altres mesures en aquest sentit.

- PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O REFORMA INTEGRAL DELS HABITATGES LEGALS EN SÒL FORESTAL, LIC I ZEPA O ÀREA DE PROTECCIÓ D'INCENDIS.

L’article 5 (Determinacions relatives la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys), apartat 2 de la NTC estableix: “2. Respecte dels habitatges existents en aquests terrenys a l'entrada en vigor de la present norma territorial, no es permeten la seva ampliació ni canvi d'ús”. 

L’article 5 NTC es predica dels següents terrenys:

a) els inclosos en la Xarxa Natura 2000,

b) els qualificats com a Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (SRP-ARIP) i, a l'hora, inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'Incendi delimitades en el plànol 3 (Àrees de prevenció de riscos) del vigent Pla Territorial Insular.

c) els qualificats pel vigent Pla Territorial Insular o pels instruments de planejament adaptats al mateix com a Sòl Rústic Comú Forestal (SRC-F).

En aquells indrets, que es consideren dignes de conservació, no es permet ubicar-hi nous habitatges.

I aquesta possibilitat es troba permesa per l’article 9 de la LOT que estableix que entre les determinacions d’àmbit supramunicipal que necessàriament ha de contenir tot PTI figura: “…/…d) Assenyalament dels espais naturals o de les àrees de protecció de construccions o de llocs d’interès historicoartístic amb indicació de les mesures protectores que s’hagin d’adoptar” i article 21 DOT que estableix que els instruments d’ordenació territorial i els instruments de planejament general hauran de regular el sòl rústic i els seus usos i activitats amb subjecció a la Matriu d’Ordenació del Sòl Rústic i les seves definicions de l’annex I d’aquesta llei, a la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, i a la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernización de las explotaciones agrarias; així mateix, establiran les normes urbanístiques i d’integració paisatgística i ambiental d’àmbit supramunicipal, d’acord amb els criteris següents: .../... 4. Per a les àrees de prevenció de riscs (APR) d’esllavissaments, erosió, incendis o inundacions, establir les condicions i limitacions de desenvolupament dels usos i de les activitats en funció del nivell de risc; determinar les accions de protecció i de previsions de les infraestructures, seguint els criteris de l’administració pública competent, així com promoure les accions que evitin aquests riscs.../...”

I respecte dels habitatges existents no es permet la seva ampliació ni el canvi d’ús. Aquesta última previsió és coherent amb no permetre els nous habitatges. Si no es permeten de nous, tampoc es permet l’ampliació dels existents i caldria afegir els canvis d’usos (per exemple a turístic –com desprès es dirà-), a l’igual que la zona 1 del vigent PTI.

Aquest ha estat el criteri adoptat per la sala contenciosa administrativa del TSJ de les Illes Balears, i es pot  citar com exemple la sentència núm. 889/2011, de 22 de novembre de 2011 (Rotlle Sala núm. 105/2011) –Id Cendoj: 07040330012011100873-:

".../...La pretendida ampliación de superficie que permite la DT 2ª-2 de la LSR que permitirían las NNSS de Mancor no adaptadas a las DOT no es aplicable porque como muy bien indica la arquitecta que emitió el peritaje en el ramo de prueba de la parte codemandada, si el uso de vivienda unifamiliar en suelo rústico ANEI está prohibido por las DOT, el parámetro de superficie construíble aplicable resulta inexistente."

No obstant l’anterior, també és cert que el pretén la NTC és que no s’incrementi la pressió edificatòria en aquells indrets, així com que no apareguin nous usos que fomentin o incrementin la pressió sobre aquells espais (ja siga amb construccions o amb gran afluència de vehicles i/o persones), per la qual cosa, el canvi d’ús que vol impedir la NTC és qualsevol ús que pugui incrementar aquella pressió, como ho són les activitats turístiques.

En aquest sentit, s’estima adient clarificar l’apartat 2 de l’article 5 NTC, quan diu “2. Respecte dels habitatges existents en aquests terrenys a l'entrada en vigor de la present norma territorial, no es permeten la seva ampliació ni canvi d'ús”, per la frase “Respecte dels habitatges existents en aquests terrenys a l'entrada en vigor de la present norma territorial, no es permeten la seva ampliació ni el seu canvi d'ús a activitats turístiques”.  

Es manifesta per les persones al·legants: “La norma ha prohibido que se construya nueva vivienda en cualquier suelo forestal, lic, zepa, o APR-I; pero lo que no se ha dicho es que quien tiene una casa LEGAL en dichos suelos, que son muchos, y ha cumplido con todos sus deberes ahora tampoco podrá solicitar una licencia para ampliar una habitación más o un lavadero porque las ampliaciones y reformas integrales quedan prohibidas.

De todos es conocido cómo han ido creciendo las casas ibicencas, cuando la familia tiene la fortuna de crecer. ¿Dónde van a vivir los nuevos miembros de una familia si tienen la desgracia de vivir en una de las muchísimas casas LEGALES que ustedes han dejado como ILEGALES de facto?

Davant aquestes manifestacions cal dir que els habitatges legals existents en aquells indrets NO resten il·legals per les previsions d’aquest article, i tampoc il·legals “de facto” com diuen.

Així, ni tan sols no es pot parlar d’il·legalitat sobrevinguda quan canvia un planejament respecte d’usos i activitats implantats legalment conforme el planejament anterior que no s’ajusten al posterior.

De fet no queden en situació de fora d’ordenació conforme l’article 68.2 LOUS, sinó en situació d’inadequats.

I en aquest sentit, cal dir que el règim jurídic de les edificacions fora d'ordenació és més limitat que el règim jurídic de les edificacions disconformes o inadequades. Així, si és que no fossin indemnitzables -i no ho són- les situacions de fora d'ordenació, com veurem, és tan lògic com a jurídic que les situacions de disconformitat o inadequació tampoc ho siguin.

Així, l’article 48 del Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana, estableix: “.../...Las situaciones de fuera de ordenación producidas por los cambios en la ordenación territorial o urbanística no serán indemnizables, sin perjuicio de que pueda serlo la imposibilidad de usar y disfrutar lícitamente de la construcción o edificación incursa en dicha situación durante su vida útil.”

Efectivament, la potestat de planificar –com a funció pública indisponible- va provocant canvis en els plans i no es pot pretendre que una ordenació es mantingui inalterada en el temps “sine die”.

Referent a això i amb caràcter general, hem de partir d'una primera afirmació, segons la qual, l'Administració gaudeix de certa discrecionalitat a l'hora de planificar, gràcies a les prerrogatives que li confereix la normativa. D'aquesta forma, l'única condició que, en principi, se li va a exigir a l'Administració serà la de motivar de forma suficient i adequada les decisions que prengui en relació amb la planificació establerta.

Aquesta facultat o potestat de l'administració, té la seva raó de ser en la pròpia finalitat del planejament, la qual no és una altra que donar resposta a les necessitats socials que van sorgint al llarg del temps, del que es deriva que els instruments de planejament no siguin documents estàtics, sinó tot el contrari, documents dinàmics que siguin capaços de donar resposta raonable i de forma eficaç a les noves necessitats que el propi esdevenir facin imprescindibles.

En aquesta matèria, s'ha afirmat amb reiteració que la naturalesa normativa del planejament i la necessitat d'adaptar-ho a les exigències canviants de l'interès públic, justifiquen plenament el "ius variandi" que en aquest àmbit es reconeix a l'Administració. No obstant això, aquesta potestat d'innovació del planejament ha de posar-se en relació directa amb les exigències de l'interès públic, actuant per a això discrecionalment, no arbitràriament, i sempre amb observació dels principis continguts en l'article 103 de la Constitució.

Així és habitual que els planejaments es modifiquin i per raons obvies, existiran construccions edificades d’acord amb l’anterior pla que es modifica o se substitueix i per aquest motiu aquestes edificacions no resten il·legals. 

I en l’àmbit urbanístic, l’article 68.1 de la LOUS, estableix:

“Article 68. Efectes del planejament urbanístic sobre les construccions i els usos preexistents

1. Les construccions i edificacions implantades legalment d’acord amb un planejament urbanístic derogat o substituït que no estigui previst en el planejament urbanístic en vigor que hagin de ser objecte d’expropiació, cessió obligatòria i gratuïta o enderrocament i que no s’ajustin a les determinacions del nou planejament vigent, quedaran en situació d’inadequació. El nou planejament establirà les normes urbanístiques aplicables als elements que restin en aquesta situació i les actuacions autoritzables. En tot cas seran autoritzables obres d’higiene, seguretat, salubritat, reforma i consolidació, rehabilitació, modernització o millora de les condicions estètiques i de funcionalitat, així com les necessàries per al compliment de les normes de prevenció d’incendis, instal·lacions d’infraestructures pròpies de l’edificació, instal·lacions per al compliment del codi tècnic de l’edificació i les d’adaptació a la normativa sobre supressió de barreres arquitectòniques.”

A l’àmbit del sòl rústic, l’article 19.3 LSR estableix:

“3. Són usos prohibits aquells en relació amb els quals no és possible autoritzar cap activitat, atès que la incidència de les actuacions que s’hi vinculen és incompatible amb la protecció del sòl rústic. No obstant això, i excepte quan així s’indiqui expressament, la prohibició d’un ús no implica el cessament dels ja existents ni la prohibició d’actuacions tendents a recuperar, mantenir o millorar les edificacions i instal·lacions realitzades sense infracció de la normativa vigent a la data de la implantació.”

Per la qual cosa, en aquells indrets, a més de poder seguir igual l’ús que es tenia, es poden dur a terme en els habitatges legals existents, les actuacions previstes en aquest article 19.3 LSR.

- PEL QUE FA A QUE ES FA IMPOSSIBLE SEGUIR VIVINT EN LES FINQUES RÚSTIQUES Als DESCENDENTS.

Es diu: “La NTC permite que las segregaciones de la finca para los descendientes sean edificables. Parecería que esta excepción beneficia a los propietarios que hereden una parte de la propiedad familiar que podrán construir una vivienda, pero la realidad es muy distinta.

Pagar los impuestos y gastos de aceptar la herencia o financiar la construcción de una vivienda en la  propiedad heredada puede hacer necesaria la obtención de financiación de una entidad bancaria.

Teniendo en cuenta que la propiedad que reciban los herederos se verá limitada al no poder transmitirla en el plazo de quince años, su valor queda muy disminuido, siendo muy difícil que una entidad bancaria conceda una hipoteca en esas condiciones.

La consecuencia, una vez más, es que la NTC sólo premia y protege a quienes tienen recursos, a los ricos, que no necesitan financiación como ocurre a la mayoría de las familias.

Por tanto, incluso esta excepción que podría ser positiva, en la práctica es totalmente inútil por la pérdida de valor de la propiedad transmitida como consecuencia de las limitaciones impuestas a la misma.”

La Norma 16.7 del PTI vigent ja disposava des de l’any 2005:

“7 El disposat en els apartats 2, 3 i 4 d’aquesta Norma no serà d’aplicació quan es compleixi l’exigit en la Norma 15 i es tracti de finques registrals resultants de la divisió, segregació i fragmentació, efectuades per una sola vegada, practicades en document públic en virtut d’actes dispositius derivats de testaments o pactes successoris o que siguin necessaris per portar a terme la partició dels béns per raó hereditària o per procedir al pagament de la legítima, o quan es tracti de donacions de pares a fills, en els termes que l’article 14 bis de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears estableix i sempre que el nombre de finques derivades d’aquestes operacions no superi el nombre de fills del donant.”

Per la qual cosa, d’existir aquell problema apuntat a l’al·legació, aquest ja existiria des de l’any 2005, no constant cap al·legació de que es modifiqués –per part de ningú- en els més d’11 anys de vigència del PTI en aquest sentit.

- PEL QUE FA A QUE LA LIMITACIÓ IMPOSADA A la SUPERFÍCIE TOTAL A CONSTRUIR IMPEDEIX L'ÚS AGRÍCOLA DE LES FINQUES TANT PROFESSIONAL COM A RECREATIU.

L’article 3 de la NTC estableix:

“Article 3. Determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic.

A les edificacions destinades a l’ús d’habitatge unifamiliar en el sòl rústic, inclosos els annexos, els hi resultaran d’aplicació els següents paràmetres segons les categories  recollides en el vigent Pla Territorial Insular o en el planejament urbanístic adaptat a aquest instrument, i que el planejament general podrà fixar més restrictivament:

a) Superfície construïble màxima:

A Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic -SRP-ARIP- i Sòl Rústic Comú Forestal -SRC-F- 0,0084 m²/m² i a la resta de categories de sòl rústic 0,014 m²/m².

b) Percentatge màxim d'ocupació de parcel·la:

A SRP-ARIP i SRC-F 1,2 % i a la resta de categories de sòl rústic 2 %.

c) Volum màxim del conjunt de les edificacions: 900 m³.”

Com es recull a la memòria justificativa de la NTC:

“Així, en primer lloc, es vol dur a terme una reducció de les condicions d'edificació dels habitatges en sòl rústic, amb l'objectiu de reduir la pressió edificatòria i l'especulació existent sobre el sòl rústic i mitigar l'impacte que els habitatges de grans proporcions hi provoquen.

En efecte, la combinació d'un marc jurídic molt flexible -únic a Balears- que permet, d'una banda, la construcció d'habitatges de grans dimensions en el sòl rústic, prèvia segregació de les finques si n'és el cas, i, d'una altra, que aquests habitatges es destinin a estades turístiques, amb la gran popularitat de l'illa d'Eivissa com a destí turístic internacional, provoca una forta atracció de grups d'inversió que construeixin habitatges en sòl rústic -on l'ús hi està permès- que esgoten els paràmetres urbanístics per destinar-los a allotjament temporal lligat a usos turístics i no per albergar i/o satisfer les necessitats pròpies d'una família, tal i com inicialment preveu la legislació balear del sòl rústic, que admet només aquest ús d'habitatge lligat a les la residència permanent d'una família.

Així, des de l’equip de govern es vol invertir aquesta tendència edificatòria i especulatòria al sòl rústic, tot limitant els paràmetres d’edificació i ocupació màxims actualment establerts pel que fa als habitatges a edificar en el sòl rústic per adequar-los a la finalitat que realment haurien de tenir i així intentar dissuadir la seva construcció per dedicar-los a l’ús turístic.”

Diuen les persones al·legants:

“Uno de los objetivos se propone la NTC es evitar las "mansiones" en el campo. Por este motivo se dice que la máxima edificabilidad que tendrá una finca con independencia de los metros cuadrados que tenga será de 300 m2, incluyendo aquí tanto la vivienda como garaje, almacenes, conales, terrazas, safareig o piscinas.

Leída la norma no razona en ningún lugar por qué la edificabilidad queda capada a 210 m2 en el caso de una parcela de 15.000 m2 en suelo rústico común, por ejemplo.

Quien haya pisado el campo alguna vez, y no viva sólo en la ciudad, sabrá perfectamente que el programa de una vivienda en suelo rústico necesita una edificabilidad más elevada que un piso en suelo urbano, que además se mide en superficie útil y no en superficie construida. En otras palabras, una vivienda en rústico de superficie construida de 210 m2, tiene una superficie útil, a efectos urbanos, aún menor por la anchura de las paredes. La mayoría de las viviendas payesas y edificaciones complementarias (corrales, almacenes, etc) superan con mucho esta superficie…/…”

Els paràmetres que preveu la NTC només es refereixen a l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat (inclosos els annexos que preveu la Norma 10.3 del PTI), per la qual cosa, es podria en aquest article 3 (Determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic) de la Norma quan diu “inclosos els annexos”,  afegir l’expressió “destinats a aquest ús”, per tal d’aclarir que es tracta dels annexes destinats a aquest ús d’habitatge.

Així, d’existir a la parcel·la altres edificacions no destinades a l’ús habitatge unifamiliar aïllat (tals com: corrals, magatzems, safareig, etc), les mateixes es troben regulades a la seva normativa específica que és l’agrària, derivat de l’article 21 LSR en relació amb el Títol IV de la LSR i la Llei 12/2014, de 16 de desembre, Agrària de les Illes Balears (BOIB núm. 175, de 23 de desembre de 2014).

A l'informe tècnic i jurídic que obra a l’expedient de la NTC, de dia 16 de novembre de 2016, consta:

“1.- Pel que fa a les condicions de l’edificació

1.1.- Marc vigent a les Illes Balears

El vigent article 28 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, reguladora del sòl rústic de les Illes Balears (LSR), preveu unes condicions d’edificació per a les edificacions i instal·lacions en sòl rústic amb caràcter de normes de mínims, ja que poden ser regulades de forma més restrictiva per l’ordenació territorial o urbanística de les Illes Balears.

Aquest article 28 de la LSR disposa:

 “Article 28. Condicions de l’edificació.

La regulació de les condicions de l’edificació que l’ordenació estableixi haurà de definir, com a mínim:

1.  La superfície màxima construïble, que no podrà superar els percentatges de la superfície de la parcel·la que s’assenyalen a continuació, expressats en metres quadrats de sostre:

a) A les illes de Mallorca i de Menorca: el 3%.

b) A les illes d’Eivissa i de Formentera: el 4%.

2. El percentatge màxim de la parcel·la que es podrà ocupar per l’edificació i la resta d’elements constructius, que haurà de ser inferior:

a) A les illes de Mallorca i de Menorca: al 4%.

b) A les illes d’Eivissa i de Formentera: al 5%.

3. L’altura màxima dels edificis, que no podrà superar les dues plantes d’altura i els vuit metres des del nivell de la planta baixa fins al coronament de la coberta.

4. El volum màxim construïble en cada edifici, que no podrà superar els 1.500 m³, així com la separació mínima entre edificis, que haurà de ser prou àmplia com perquè se singularitzi l’impacte de cada un.

5. Les característiques tipològiques dels edificis, segons les pròpies de cada zona, definint com a mínim condicions de volumetria, tractament de façanes, morfologia i tamany de buits i solucions de coberta.

6. Les característiques estètiques i constructives dels edificis, de les instal·lacions i de les construccions determinant els materials i acabats admesos”.

Aquest precepte preveu una superfície màxima construïble del 3% a les illes de Mallorca i Menorca i del 4% a les illes d’Eivissa i Formentera. I, així mateix, un percentatge màxim de la parcel·la que es podrà ocupar per l’edificació i la resta d’elements constructius del 4% a les illes de Mallorca i Menorca i del 5% a les illes d’Eivissa i Formentera.

En la regulació de les condicions d’edificació aquesta Llei del sòl rústic tracta de forma diferent els territoris insulars, possibilitant un major aprofitament urbanístic en el sòl rústic de les illes menors i, per tant, més fràgils, des d’un punt de vista territorial i ambiental. Així, no es dóna en aquesta llei una proporcionalitat entre una major dimensió de l’illa i un major aprofitament urbanístic, sinó que, contràriament, es preveu -de forma injustificada- un major aprofitament urbanístic per a les illes que són menors -Eivissa i Formentera-.

Aquesta situació va ser parcialment corregida pel PTI d’Eivissa i Formentera de 2005, en preveure a la Norma 10, “Condicions específiques de l'ús d'habitatge unifamiliar aïllat en sòl rústic”, en relació exclusivament a l’ús d’habitatge, un règim més restrictiu que el regulat en la Llei del sòl rústic per a les condicions de les edificacions en sòl rústic (que inclou l’ús d’habitatge i altres usos que hi pugui haver a la finca). Així, l’apartat 4 de la Norma 10 del PTI disposa:

“4 Resultaran d'aplicació a les edificacions destinades a aquest ús, inclosos els annexos, els següents paràmetres que el planejament general podrà fixar més restrictivament:

a. Separació de límits de parcel·la: 10 metres mínim.

b. Superfície construïble màxima: A SRP-ANEI, 0,0084 m²/m² a l’illa d'Eivissa i 0,012 m²/m² a l’illa de Formentera; a SRP-ARIP i SRC-F, 0,0168 m²/m²; a la resta de categories de sòl rústic, 0,028 m²/m² a l’illa d’Eivissa i 0,03 m²/m² a l’illa de Formentera.

c. Percentatge màxim d'ocupació de parcel·la: A SRP-ANEI, 1,2 % a l’illa d'Eivissa i 1.7 % a l’illa de Formentera; a SRP-ARIP i SRC-F, 2,4 %; a la resta de categories de sòl rústic, 4 % a l’illa d’Eivissa i 4,29 % a l’illa de Formentera.

d. El volum màxim per edifici és de 1.500 m³ i la disposició i les característiques dels annexos hauran de singularitzar el seu impacte, tal com estableix l’article 28.4 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears.

Segons aquesta regulació, la superfície màxima construïble i l’ocupació màxima de la parcel·la són uns percentatges que varien en funció de la categoria de sòl rústic, amb el límit del volum màxim per edifici de 1.500 m³ en tots els casos, de la següent manera per a l’illa d’Eivissa:

a)        En SRP-ANEI, la superfície màxima construïble és del 0’0084 m²/m² i l’ocupació màxima de la parcel·la és del 1,2%. No obstant, aquesta regulació ha quedat sense efecte en virtut de l’article 2 del Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 6, de 13 de gener), que ha modificat l’annex 1 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial i de mesures tributàries (matriu del sòl rústic), de forma que l’ús d’habitatge ha quedat prohibit segons aquesta matriu.

b)        En SRP-ARIP i SRF, aquests percentatges són de 0,0168 m²/m^{2 (}superfície màxima construïble) i  2,4 % (ocupació de la parcel·la).

c)        I a la resta de categories de sòl rústic, o sigui, en Sòl Rústic Comú (SRC), aquests percentatges són de 0,028 m²/m^{2 (}superfície màxima construïble) i  4 % (ocupació de la parcel·la).

Amb la regulació prevista fins ara en el PTI, sobre una parcel·la 25.000 m² en ARIP o en Sòl Rústic Forestal (la parcel·la mínima per aquestes qualificacions), s’hi pot construir un habitatge de 420 m², inclosos els annexos, que pot ocupar fins a 600 metres quadrats de la parcel·la.

I sobre la parcel·la mínima de Sòl Rústic Comú, s’hi pot edificar igualment un habitatge de 420 m², inclosos els annexos, amb la mateixa ocupació de la parcel·la, 600 m², assenyalada anteriorment.

I si tenim el doble de la parcel·la mínima exigible, en ARIP i Sòl Rústic Forestal, amb la regulació actual es podria arribar fins a 840 m² de superfície màxima construïble, però com s’hauria de complir amb el límit dels 1.500 m³ per edifici, l’edificació principal destinada a habitatge podria arribar a tenir uns 530 m² de superfície construïda i es podrien construir annexos de fins 106 m² (20% de la superfície de l’habitatge, segons la regulació vigent continguda en el PTI), amb una ocupació de la parcel·la de fins a 1.200 m².  

Així mateix, amb el doble de la parcel·la mínima exigible en Sòl Rústic Comú, 30.000 m², es podria arribar a les mateixes xifres que si comptéssim amb el doble de la parcel·la exigible en SRP-ARIP i SRC-F: fins a 840 m² de superfície màxima construïble, però com s’hauria de complir amb el límit dels 1.500 m³ per edifici, l’edificació principal destinada a habitatge podria arribar a tenir uns 530 m² de superfície construïda i es podrien construir annexos de 106 m² (20% de la superfície de l’habitatge) amb una ocupació de la parcel·la de fins a 1.200 m².  

En resum, amb la regulació actual prevista en el PTI, el màxim aprofitament per a l’ús d’habitatge que podrien tenir les parcel·les seria de:

·           Sobre parcel·la mínima, de 25.000 m², en ARIP i SRF i sobre parcel·la mínima de 15.000 en SRC: habitatge d’uns 420 m² de superfície construïda, inclosos els annexos, que pot ocupar fins a 600 metres quadrats de la parcel·la.

·           Sobre el doble de la parcel·la mínima en SRP-ARIP i SRF (50.000 m²) i SRC (30.000 m²): 530 m² de superfície construïda destinada a habitatge i es podrien construir annexos de 106 m², amb una ocupació de la parcel·la de fins a 1.200 m². 

1.2.- Proposta de modificació  

El primer objectiu assenyalat per l’equip de govern consisteix en que es:

“Redueixin significativament les condicions d’edificació dels habitatges en sòl rústic (els percentatges de superfície màxima construïble, ocupació de la parcel·la i volum màxim previstos en el vigent PTI). Així, les condicions d’edificació previstes fins ara en el PTI per al sòl rústic protegit ANEI s’haurien de traslladar a les zones qualificades pel PTI com a sòl rústic protegit ARIP i SRC-Forestal i en la resta de sòl del PTI -SRC de règim general i SRC Àrea de Transició- s’haurien de reduir aquestes condicions d’edificació de forma proporcional. El volum màxim de les edificacions destinades a l’ús d’habitatge s’hauria de reduir en totes les categories de sòl rústic fins a 900 m^3”.

Segons les conclusions del "Informe de evolución de la familia en Baleares", elaborat en 2013 per el Instituto de Política Familiar en Baleares, a partir de les dades de l””lnstituto Nacional de Estadística, s'accentua el buidament de les llars de Balears, que ja tenen de mitjana menys de tres membres, de forma que en el període comprès entre 1991 i 2010 les llars han perdut un membre, passant de ser de quasi quatre persones (3,21) a estar per baix  dels tres membres (2,6).

Així doncs, el tamany de les llars a Balears s'ha reduït considerablement en el període comprès entre 1991-2010, de forma que les llars d'un sol membre representen el 14,5 %; de dos membres, el 29,7%; de tres membres, el 26,9%; de quatre membres, el 20,6 i de 5 o més membres, el 8,4 %.  O sigui, que, segons aquest estudi, el 71% de les llars de Balears compten amb tres o menys membres.           

Així mateix, segon dades del propi Instituto Nacional de Estadística, el tamany mitjà de la llar a les Illes Balears l'any 2015 és de 2,53 persones.

D'altra banda, la normativa turística -especialment la Llei 8/2012, de 19 de juliol del turisme de les Illes Balears- ha possibilitat la comercialització en el sòl rústic de les estades turístiques en habitatges mitjançant les anomenades "empreses comercialitzadores d'estades turístiques en habitatges" i aquest marc legal ha afavorit la progressiva substitució de l'ús residencial unifamiliar permanent -inicialment previst per als habitatges unifamiliars construïts en sòl rústic, d'acord amb l'article 36 de la Llei 6/1997, del sòl rústic de les Illes Balears - per un ús residencial turístic, lligat a les estades turístiques durant la temporada turística.

Les darreres dades de l'Enquesta de Moviments Turístics en Fronteres (Frontur) que publica l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat) sobre on s'han allotjat aquesta temporada de 2016 els turistes d'Eivissa i Formentera posa de manifest que el 34,7% dels visitants han escollit per a la seva estada cases i pisos de tot tipus, al marge dels establiments tradicionals- hotels i apartaments-. Una part d'aquest percentatge s'allotja en el sòl rústic, als habitatges existents o  construïts per a l'ús d'habitatge unifamiliar, que és l'únic ús residencial que - si no es troba prohibit per la legislació o els instruments d'ordenació territorial o urbanística- permet, amb les condicions que assenyali la normativa aplicable, la legislació balear del sòl rústic (arts. 19 i 25 de la Llei 6/1997, del sòl rústic de les Illes Balears).

A més, dels arxius del Departament de Territori es deriva que del total d’habitatges informats favorablement per la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic (CIOTUPHA) en els darrers cinc anys, un 21,60% correspon a habitatges de fins a 200 m² de superfície; un 15,39% a habitatges d’entre 200 m2 i 300 m²; un 13,90% als habitatges d’entre 301 i 400 m² i un 49,11% als de més de 400 m².

És a dir, que al voltant del 60% dels habitatges informats favorablement per la CIOTUPHA en els darrers 5 anys compten amb una superfície superior als 300 m².

Observem, doncs, que mentre s'incrementa el tamany dels habitatges i es transforma el seu ús, passant de ser l'ús tradicional residencial permanent d'una família a un ús turístic, es redueix el tamany mitjà de les famílies, amb la qual cosa està clar que l'augment de les dimensions dels habitatges no obeeix a les necessitats residencials de les famílies que viuen al camp de forma permanent.    

En definitiva, el major tamany dels habitatges (un 60% dels informats favorablement en els darrers 5 anys compten amb més de 300 m²) no sembla que respongui a les necessitats de les famílies residents al camp.

Amb l’objectiu assenyalat per l'equip de govern de reducció del volum màxim de les edificacions destinades a habitatge fins a 900 m³, es busca reduir els efectes que provoca l’aplicació de l’apartat 4 d) de la Norma 10 del PTI, amb la mateixa redacció que l’article 28.4 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, que en permetre un volum màxim construïble en cada edifici de fins als 1.500 m³ possibilita la construcció d’edificacions -generalment relatives a l’ús d’habitatge- de fins uns 530 m², d’una dimensió impròpia de l’ús d’habitatge unifamiliar en el sòl rústic i que causa un notori impacte paisatgístic.

D’aquesta forma, l’habitatge no podria comptar mai amb més d’uns 320 m² de superfície, la qual cosa implica un menor impacte visual sobre el territori que un habitatge de 530 m².

Atenent als objectius assenyalats per l’equip de govern, a l’hora, es volen reduir els  percentatges de superfície màxima construïble i ocupació previstos actualment en el PTI, de forma que es propiciï la generació de finques amb una superfície superior a la mínima, de la següent manera:

· Traslladant a SRP-ARIP i SRC-SRF els mateixos percentatges (0,0084 m²/m², de superfície màxima construïble i 1,2 %, d’ocupació) previstos fins ara en el PTI per a les ANEIs.

· Reduint en la mateixa proporció aquests percentatges en la resta de sòl rústic, quedant el SRC del PTI amb un percentatge de superfície màxima construïble de 0’014 m²/m² i d’ocupació de la parcel·la del 2%.

D’aquesta manera, si es disposa de la parcel·la mínima, tant en SRP-ARIP i SRC-F (25.000 m²), com en SRC (15.000 m²), la superfície màxima construïble de l’habitatge unifamiliar, inclosos annexos, seria de 210 m² i l’ocupació màxima de la parcel·la, de 300 m². I si es compta amb el doble d’aquestes superfícies (50.000m², en SRP-ARIP i SRC-F i 30.000 m², en SRC) la superfície màxima construïble de l’habitatge unifamiliar podria arribar fins a uns 320 m², inclosos els annexos, i l’ocupació màxima de la parcel·la fins a 600 metres quadrats.

Aquestes superfícies permeten cobrir sobradament les necessitats del programa d'un habitatge unifamiliar i, alhora, suposen una contenció de les possibilitats edificatòries del sòl rústic per tal d'assolir l'objectiu -assenyalat en la legislació vigent- d'una utilització racional i sostenible del sòl rústic.

La redacció de la Norma Territorial cautelar prèvia a la tramitació del PTI podria quedar de la següent manera:

"A les edificacions destinades a l’ús d’habitatge unifamiliar en el sòl rústic, inclosos els annexos, resultaran d’aplicació els següents paràmetres a les categories següents recollides en el vigent Pla Territorial Insular o en el planejament urbanístic adaptat a aquest instrument, i que el planejament general podrà fixar més restrictivament:

a) Superfície construïble màxima:

A Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic -SRP-ARIP- i Sòl Rústic Comú Forestal -SRC-F- 0,0084 m²/m² i a la resta de categories de sòl rústic 0,014 m²/m².

b) Percentatge màxim d'ocupació de parcel·la:

A SRP-ARIP i SRC-F 1,2 % i a la resta de categories de sòl rústic 2 %.

c) Volum màxim del conjunt de les edificacions: 900 m³".”

- PEL QUE FA A QUE NO S'HA TINGUT EN COMPTE A NINGÚ PER APROVAR AQUESTA NORMA.

No hi ha que confondre el dret a participar, que es materialitza mitjançant el tràmit d'informació pública conferit, amb el fet que s'hagin d'estimar les al·legacions formulades relatives a que no s'adoptin les mesures previstes en la NTC tendents a la preservació del sòl rústic.  

Vegeu contestació a MODEL 1, apartat “-PEL QUE FA A LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA EN EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE LA NTC.”

-PEL QUE FA A QUE ELS PROPIETARIS DEL CAMP NO TENEN LA CULPA DE LA SUPOSADA "MASSIFICACIÓ” DE L’ILLA.

De l’expedient de la NTC no es desprèn cap culpa dels propietaris del sòl rústic de la “massificació turística” (sic.) a la qual es refereixen les persones al·legants.

Diu l’article 3 LSR:

“Article 3. Destinació  

1. El sòl rústic no es podrà destinar a altres activitats que les relacionades amb l’ús i l’explotació racional dels recursos naturals i l’execució, l’ús i el manteniment d’infraestructures públiques.

2. No obstant això es podran autoritzar, en determinades condicions, activitats relacionades amb l’ús d’habitatge unifamiliar o declarades d’interès general, que s’hauran de desenvolupar, si s’escau, en edificis o instal·lacions de caràcter aïllat.”

Per la seua banda, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 13 (Contingut del dret de propietat del sòl en situació rural: facultats) del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, en el sòl en situació rural de l’article 21.2.a) les facultats del dret de propietat inclouen les d'usar, gaudir i disposar dels terrenys de conformitat amb la seva naturalesa, havent de dedicar-se, dins dels límits que disposin les lleis i l'ordenació territorial i urbanística, a l'ús agrícola, ramader, forestal, cinegètic o qualsevol un altre vinculat a la utilització racional dels recursos naturals.

En canvi, el que sí es desprèn de l’expedient de la NTC és que el sòl rústic, on l’explotació dels recursos naturals és el destí propi del sòl rústic, ex article 3 LSR i article 13 del Reial decret Legislatiu 7/2015, es troba sotmès a una pressió edificatòria impròpia d’aquest tipus de sòl, motivada, entre d’altres per destinar a sòl rústic gran part dels habitatges unifamiliars a una finalitat turística.

- PEL QUE FA A EL CAMP HA DE SER VIABLE PER ESTAR CONSERVAT, NO ÉS UN JARDÍ DECORATIU PER QUI HO VISITA.

Diu l’article 6 NTC:

“Article 6. Mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de la finca.

1. La sol·licitud de construcció de noves edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús, haurà d’incloure projecte tècnic que reculli totes les mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca, en funció de les seves característiques, tendents a:

a) Recuperar i mantenir la totalitat dels terrenys en bon estat segons les seves característiques naturals (mantenir la massa boscosa en condicions que minimitzin l'extensió d'incendis forestals i de forma que no perjudiquin les espècies protegides que s’hagin de preservar i, en zones agrícoles, el manteniment dels cultius tradicionals i de les plantacions de fruiteres o bé, el manteniment de l’explotació agrària existent).

b) Recuperar i mantenir tots els elements de valor etnogràfic o cultural existents a la finca (feixes, parets, altres elements de pedra seca...).

c) Eliminar els elements tals com tancaments, murs etc..., construïts sense seguir els sistemes i materials tradicionals d’Eivissa.

d) Reduir l’impacte de l’edificació sobre el cel nocturn, tot garantint-ne el compliment de la legislació vigent en matèria de contaminació llumínica.

2. No es podrà atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental.”

Diuen les persones al·legants: “La norma impone infinidad de obligaciones a los que viven en el campo: todo lo nuevo tiene que ser construido siguiendo las técnicas tradicionales (¿qué es eso?), y los materiales de siempre. Y las construcciones, todo tipo, que sean anteriores también se verán afectadas y deberán adaptarse a dicha norma. Todo ello suena fantástico, pero permítanme preguntar ¿de verdad creen que es viable mantener una explotación agraria obligando a los payeses a construirlo todo de piedra y con las técnicas tradicionales sin un programa ambicioso y enorme de subvenciones?

Desgraciadamente tienen la demostración de que ustedes viven en el mundo de las ideas, y no tocan la realidad del campo con la desgracia acontecida con la torre caída en Sant Llorenç. Antes de imponer más deberes a los ciudadanos del campo, trabajen para que las ayudas se multipliquen exponencialmente y, sobretodo, que sean prácticas para que las podamos solicitar sin tener que presentar mil documentos.”

Es coincideix amb les persones al·legants que el camp no és un jardí per contemplar per part dels visitants.

El que pretén la NTC és, entre d’altres, protegir el paisatge rural preexistent i el patrimoni etnològic existent damunt les parcel·les, tot eliminant així mateix elements constructius aliens al sòl rústic tradicional de l’illa.

Part d’aquestes mesures ja es preveuen en el PTI vigent, i la NTC implementa de noves.

A l'informe tècnic i jurídic que obra a l’expedient de la NTC, de dia 16 de novembre de 2016, consta:

“4.- Pel que fa a les mesures d’integració paisatgística i ambiental

4.1.- Relatives a la recuperació i conservació de la finca.

4.1.1.- Marc vigent.

La vigent Norma 18 del PTI, relativa a “Condicions generals d'integració de les edificacions en sòl rústic” ja recull una sèrie de mesures d’integració paisatgística i ambiental tendents a minimitzar l’impacte de l’edificació sobre l’entorn i, a l’hora, a la recuperació i conservació de la finca on s’implanta el nou habitatge.

Pel que fa a les segones mesures, les relatives a la recuperació i conservació dels terrenys, preveu la Norma 18 del PTI:

“.../...L'autorització de l'edificació comportarà l'obligació, en zones forestals, del manteniment de la massa boscosa en condicions que, mantenint la seua tipologia i estat naturals, minimitzin l'extensió d'incendis forestals i, en zones agrícoles, el manteniment dels cultius tradicionals i de les plantacions de fruiteres i s’hi haurà d’evitar que el bosc ocupi les zones d'ús agrícola.

c. L'autorització de l'edificació comportarà, així mateix, l'obligació d'un adequat enjardinament del seu entorn pròxim, preferentment mitjançant vegetació autòctona, evitant la introducció d'espècies invasores i respectant, en tot cas, els exemplars arboris de valor preexistents, i a aquest efecte en almenys el 50 % de la superfície de la banda de 10 m perimetral a l'edificació, s’haurà de mantenir la vegetació existent si aquesta té les característiques adequades o preveure el seu enjardinament.

d. En els casos que s'estimi procedent, aquesta autorització podrà comportar l'obligació del manteniment, total o parcial, de l'explotació agrícola, ramadera o forestal de la finca.

5 A l'efecte de la seua adaptació a la resta de condicions:

a. Cap construcció o instal·lació podrà afectar elements de valor etnogràfic o cultural existents en la parcel·la.

b. Hauran de mantenir-se i reconstruir-se les feixes, parets o altres elements de pedra que, si escau, hi existeixin. Aquesta obligació afectarà:

1 En les parcel·les de més de 25.000 m² a tots els existents en un radi de 100 metres de l'edificació que es pretengui construir.

2 En les parcel·les de superfície inferior o igual a 25.000 m², a la totalitat dels que hi existeixin.

c. Hauran de definir-se, d'acord amb la regulació que en la Norma 21 s'estableix, el traçat i el tractament dels camins d'accés a l'edificació, de manera que es redueixi al màxim el seu impacte, així com les característiques de les infraestructures de proveïment d'aigua, energia i telecomunicacions.

d. Les infraestructures lineals de proveïment d'energia i telecomunicacions a les edificacions hauran de ser sempre soterrades, excepte els casos d'impossibilitat tècnica en els quals l'interès territorial o mediambiental ho desaconselli, amb informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient. L'anterior serà també d'aplicació en els casos d'ampliació de potència igual o major al 100 % d'infraestructures ja existents.

e. Les aigües residuals hauran de conduir-se a depuradores o fosses sèptiques amb tres compartiments estancs, que compleixin la normativa vigent i el seu efluent no podrà ser abocat a pous negres o rases filtrants negres, i s’haurà d’eliminar mitjançant recollida de camions o altra solució que haurà de comptar amb l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient.

f. L'enllumenat dels espais exteriors serà el mínim necessari, es disposarà de forma que es minimitzi la contaminació lumínica i s'ajustarà a l'horari d'encesa definit per a la il·luminació ornamental.

g. Cas d'existir en la parcel·la tancaments contraris als autoritzats pel PTI, hauran de substituir-se per aquests “.

Aquestes condicions d’integració paisatgística es recullen en els informes favorables que emet la CIOTUPHA en relació als nous habitatges en sòl rústic o en les declaracions d’interès general. No obstant, en la pràctica, els projectes es limiten a declarar de forma genèrica que compliran amb aquestes condicions i no contemplen les concretes mesures que es duran a terme a la finca per tal de complir-les. Tampoc es comprova en la pràctica el seu compliment amb caràcter previ a l’emissió del corresponent certificat final d’obra.

4.1.2.- Proposta de modificació

D’acord amb l’objectiu assenyalat per l’equip de govern, la forma més efectiva de fer complir aquestes condicions és que, junt al projecte de construcció de les edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús, s’inclogui projecte tècnic que reculli totes les mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca, en funció de les seves característiques, per tal de:

· Recuperar i/o mantenir els terrenys en bon estat segons les seves característiques naturals (mantenir la massa boscosa en condicions que minimitzin l'extensió d'incendis forestals i de forma compatible amb la preservació de les espècies vegetals protegides i, en zones agrícoles, el manteniment dels cultius tradicionals i de les plantacions de fruiteres),

· Recuperar i/o mantenir tots els elements de valor etnogràfic o cultural existents a la finca (feixes, parets, altres elements de pedra seca).

· Eliminar elements constructius (tanques, murs etc...) aliens als tradicionals.

Atès que aquestes mesures s'haurien de recollir en un projecte tècnic i presentar junt amb la sol·licitud de llicència, l'ajuntament hauria de verificar el seu compliment a l'hora d'emetre el corresponent certificat final d’obra, de forma que es garantís el compliment d'aquestes condicions.

Així, la redacció podria quedar de la següent manera:

“1. La sol·licitud de construcció de noves edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús, haurà d’incloure projecte tècnic que reculli totes les mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca, en funció de les seves característiques, tendents a:

a) Recuperar i mantenir la totalitat dels terrenys en bon estat segons les seves característiques naturals (mantenir la massa boscosa en condicions que minimitzin l'extensió d'incendis forestals i de forma que no perjudiquin les espècies protegides que s’hagin de preservar i, en zones agrícoles, el manteniment dels cultius tradicionals i de les plantacions de fruiteres o bé, el manteniment de l’explotació agrària existent).

b) Recuperar i mantenir tots els elements de valor etnogràfic o cultural existents a la finca (feixes, parets, altres elements de pedra seca...).

c) Eliminar els elements tals com tancaments, murs etc..., construïts sense seguir els sistemes i materials tradicionals d’Eivissa.

d) Reduir l’impacte de l’edificació sobre el cel nocturn, tot garantint-ne el compliment de la legislació vigent en matèria de contaminació llumínica.

2. No es podrà atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental.”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar les al·legacions efectuades en el Model 2.

III.- AL·LEGACIONS MODEL 3 (8 al·legacions)

Al·leguen:

NUL·LITAT DE L'ACORD D'INCI DE LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRTORI I MOBILITAT DE DIA 8 DE NOVEMBRE DE 20I6. NUL·LITAT DE L'Acord D'INICI DEL pRocEDIMENT DE MoDIFIcAcIÓ DEL PTI PER MANCA DE MOTIVACIO. NUL·LITAT DE L'ACORD D'APROVACIÓ INICIAL DE LA NTC. FRAU DE LLEI. LA IMPOSSIBILITAT D'ADOPTAR UNA REVISIÓ DEL PTI -ENCARA QUE SIGUI CAUTELAR- SENSE DIAGNÒSI PREVI DE LA REALITAT. LA REDUCCIÓ DE L'EDIFICABILITAT A la MEITAT ÉS ARBITRÀRIA, I EN IGUAL SENTIT LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O CANVI D'ÚS D'HABITATGES EXISTENTS. LA PROHIBICIÓ DE QUALSEVOL ACTUACIÓ FINS I TOT EN HABITATGES LEGALS EN SÒL XARXA NATURA 2000 NO ÉS CONFORME AMB LES PRÒPIES LLEIS QUE LA REGULEN. L'ARBITRARIETAT DE LA NORMA RELATIVA A les SEGREGACIONS. LES SUPOSADES MESURES D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA. NO ÉS COHERENT QUE S'INSTI Als AJUNTAMENTS AMB planejament PARALITZAT A NO SEGUIR AMB LA SEUA TRAMITACIÓ FINS QUE LES MoDIFIcAcIoNS DE LLEIS SEcToRIALS Es vEGIN APROVADES I Alhora DICTAR MODIFICACIONS DEL PTI. FALTA DE LA MÉS MÍNIMA VOLUNTAT DE CONSENS TERRITORIAL. INSEGURETAT JURÍDICA PER LA RETROACTIVITAT DE LA NTC (SEGREGACIONS I EXPEDIENTS EN TRAMITACIÓ).

Demanen:

SOLICITO

PRIMERO.- Que tenga por presentado este escrito de alegaciones en tiempo y forma y en su virtud declare la nulidad del acuerdo de inicio del procedimiento de modificación del PTI de fecha 8 de noviembre de 2016 de la Consellera de Territorio y Movilidad por aplicación del artículo 47.1.b) de la ley 39/2015.

SEGUNDO.- Que en consecuencia, igualmente, declare Nula la aprobación inicial de la NTC realizada por el Pleno de 30 de noviembre por incumplir el artículo 17 LOT, con infracción del artículo 47.1.e de la Ley 39/2015.

TERCERO.- Y en cualquier caso, en virtud de todas las Alegaciones expuestas anule y/o retire la NTC aprobada inicialmente con archivo del expediente.

CONTESTACIÓ

- PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'INCI DE LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I MOBILITAT DE DIA 8 DE NOVEMBRE DE 20I6.

-PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'Acord D'INICI DEL pRocEDIMENT DE MoDIFIcAcIÓ DEL PTI PER MANCA DE MOTIVACIO.

-PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'APROVACIÓ INICIAL DE LA NTC.

-pel que fa al frau de llei.

Diuen:

“Por su parte, el artículo 1 de la Ley 2/2001 de 7 de marzo, de atribución de competencias a los consejos insulares en materia de ordenación del territorio atribuye a los Consells lnsulars las relativas a " .... la elaboración y aprobación de los planes territoriales insulares" y en el artículo 3.2 señala que "Las facultades incluidas en los números 1, 2, 3 y 4 del artículo 1 debe ejercerlas el pleno del consejo insular". Por tanto la competencia en materia de "elaboración" -y el acto de inicio del procedimiento de modificación del PTI lo es- queda atribuida al Pleno del Consell Insular.

La ley de atribución de competencias en materia de ordenación de territorio es ley posterior a la LOT y los actos de elaboración de los Planes Territoriales insulares se reservan al Pleno de la institución.

Por lo anterior, es nula la provisión de inicio del procedimiento de modificación del PTI acordada por la Consellera de Territorio y Movilidad de 8 de noviembre de 2.016.”

…/…

Diuen:

Pero es que además, dichos 4 objetivos que se desgranan constituyen no una modificación puntual sino una auténtica Revisión global o si se quiere una modificación del PTI tan sustancial que constituye una Revisión.

De hecho la confusión entre la modificación y la Revisión que se afirma que posteriormente se pretende es constante en el Informe Técnico de 16 de noviembre de 2.016 que consta en el expediente y por tanto también en la motivación de la modificación del PTI que se acuerda iniciar.

…/…

Diuen:

Sin embargo, en nuestro caso el acto de iniciación del procedimiento de modificación del PTI es nulo tanto por ser adoptado por órgano manifiestamente incompetente, como por no ser una modificación sino una Revisión y en todo caso por carecer de motivación.

De lo anterior, siendo nulo el acuerdo de iniciación del procedimiento de modificación del PTI, se sigue que no existe que con carácter previo o simultáneamente al acto de aprobación inicial de la NTC por el Pleno del Consell de día 30 de noviembre se haya adoptado por el Consell Insular acto de iniciación correspondiente para la revisión o modificación del Plan Territorial Insular vigente.

.../...

Diuen:

Ya hemos afirmado ut supra que la modificación del PTI acordada no es una modificación sino una REVISIÓN y el cometido de la Norma Territorial Cautelar inicialmente aprobado constituye un auténtico fraude de Ley.

.../...

La Norma Cautelar aprobada inicialmente no trata de asegurar la finalidad de una modificación -en nuestro caso revisión- cuyos trámites aún están en proceso de iniciarse sino que anticipa la totalidad de la "revisión" que se pretende obviando el contenido mínimo de una revisión del PTI, luego por la vía cautelar se impone la finalidad misma por lo que no existe proporcionalidad alguna.

Si lo que se impone en la Norma Cautelar es exactamente lo mismo que los concretos aspectos que se dice se quieren modificar en el PTI se está actuando en fraude de ley pues se está utilizando un "acto administrativo de carácter normativo" (como señala la ST JIB núm. 278/2003 de 31 de marzo) para elaborar una auténtica disposición general ya que la amplitud de la modificación propuesta determina que sea una Revisión global del PTI en sí mismo.

…/…

Es cierto, que una Norma cautelar que contuviera una suspensión de actuaciones, autorizaciones o licencias en su ámbito a los efectos de asegurar el resultado final de la modificación del PTI preservaría dicha finalidad con una afectación más proporcionada y adecuada y todos sabrían que al menos durante el tiempo de vigencia quedarían en suspenso las actuaciones y así no se producirían actos positivos de los particulares en espera de cuál es la modificación final del PTI aprobada.

El problema de la NTC aprobada inicialmente es que impone durante su vigencia que las actuaciones de los particulares, las voluntarias pero igualmente aquellas a las que necesariamente se vieran abocados, deben ajustarse a lo aprobado en la NTC -que es el contenido mismo de la modificación futura que se pretende- y ello si al final la modificación no se aprobara no tiene vuelta atrás.

Es manifesta per les persones al·legants que la NTC pateix de nul·litat per incompliment d’allò establert a l’article 17 LOT quan diu “Simultàniament o amb posterioritat a l’acte d’iniciació del procediment de formulació d’un instrument d’ordenació territorial, o de revisió o modificació, l’òrgan competent per dictar-lo…/…”, i es diu que aquest “acte” no existeix, la qual cosa, segons es manifesta suposa prescindir totalment i absoluta del procediment legalment establert.

Al respecte cal dir que al marge que l'article 62.1 de la LRJ-PAC (i actualment article 47 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre) és inaplicable en el seu conjunt als plans urbanístics (o territorials), conforme a una constant i coneguda doctrina jurisprudencial, donada la naturalesa normativa que presenten i, per tant, l'aplicabilitat per a ells de l'article 62.2 LRJ-PAC (actual article 47.2 Llei 39/2015), no cabria en cap supòsit reconèixer un vici d'omissió absoluta del procediment d'elaboració de la NTC pel fet de mancar aquell acord d’inici de la modificació, que no manca, essent qualificable aquest acte com de tràmit. Fins i tot, si no existís aquest acte de tràmit –cosa que neguem-, la seva omissió no seria determinant de la nul·litat de la norma, en tractar-se d'un mera irregularitat no invalidant

Efectivament, si es revisa l’expedient administratiu es constata que sí existeix aquell acte d’inici del procediment de modificació del PTI, en concret, el proveïment d’incoació de la consellera executiva del Departament de dia 8 de novembre de 2016, on es recull expressament: “.../...Per tot l’anteriorment dit, s’encarrega als serveis tècnics i jurídics del Departament: 1r.- Iniciar els treballs de modificació del vigent Pla Territorial en els aspectes que s’assenyalen a l’apartat següent,.../...”.

Com s’ha dit al present informe, d’acord amb el ROCI i les normes d’autoorganització del Consell Insular d’Eivissa, el dictat d’aquell acte correspon a la titular del Departament.

Efectivament, l’article 72 ROCI estableix que

“Corresponen als consellers executius i a les conselleres executives, com a caps dels respectius departaments, les atribucions expressament conferides per la Presidència del Consell Insular../…”

e) Dictar, en relació amb assumptes propis del seu departament, els actes administratius necessaris, inclosos aquells que hagin de tenir efecte davant els administrats, sempre que la competència a aquest efecte no resulti legalment o reglamentàriament reservada a un altre òrgan diferent del Consell. De conformitat amb aquesta previsió, pot atribuir-se als consellers executius o conselleres executives, si és procedent, la competència per resoldre els procediments relatius a l’atorgament de les diferents autoritzacions previstes per la normativa que regula el sector d’activitat o matèria pròpia del departament.”

I com consta al Decret de Presidència núm. 2015000285 de data 6 de juliol de 2015, d’Estructura del Govern del Consell Insular d’Eivissa i creació de Departaments (BOIB núm. 103, de 10-07-2015), el Departament de Territori i Mobilitat "Comprèn l’activitat competencial pròpia del Consell Insular en relació amb les matèries d’ordenació del territori, inclòs el litoral, urbanisme i cèdules d’habitabilitat, control i disciplina urbanística i política del sòl; transport terrestre, aeri i marítim; infraestructures viàries, serveis tècnics del Consell Insular i cooperació local. Aquest departament també gestionarà els serveis propis del seu àmbit d’actuació prestats als diferents centres propietat del Consell Insular, especialment tot allò relacionat amb els terrenys de l’antic aquarterament de sa Coma que no siguin competència d’un altre òrgan."

Així mateix, consta en el Decret de Presidència núm. 287/2015, de determinació de les atribucions corresponents als diferents òrgans del Consell Insular d’Eivissa (BOIB núm. 103, de 10 de juliol de 2015):

“PRIMER.- Atribucions genèriques dels consellers executius

A més de les atribucions conferides pels art. 24 i 72 del Reglament orgànic del Consell Insular, cada conseller executiu de la Institució, en l’àmbit de les seues competències, té les següents atribucions:

.../…

j)Disposar les facultats que dimanin de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú sobre ordenació del procediment, com ara l'ampliació de terminis per resoldre i l'aplicació de la tramitació d’urgència. Tot això en relació amb els procediments relatius a l’activitat administrativa exercida pel Departament.

k) Resoldre en matèries pròpies del Departament els expedients que afectin drets o interessos particulars o d’entitats públiques o privades que no estiguin atribuïts a altres òrgans.”

I és més, fins i tot, el Consell Executiu del Consell –pel que fa a les al·legacions que diuen que la consellera executiva no podia dictar aquell acte- a la sessió de dia 16 de novembre de 2016, tal i com es recull al certificat de l’acord, consta:

“Que a la reunió extraordinària i urgent de data 16 de novembre de 2016 del Consell Executiu del Consell Insular d’Eivissa, els seus membres acordaren aprovar per unanimitat, la següent proposta, tot manifestant la seua conformitat amb la modificació del Pla territorial insular  (PTI) vigent en els termes prevists a la proposta, sense perjudici de la revisió global d’aquest instrument d’ordenació territorial aprovat l’any 2005:

“(...)

En definitiva, l’inici del procediment -acte de tràmit- no és un acte que s’hagi d’adoptar pel Ple del Consell, a ell (al Ple -òrgan competent per aprovar l’instrument d’ordenació ex article 10.1 b) LOT) és qui correspon apreciar motivadament la necessitat d’elaborar una norma territorial cautelar, com així ha fet.

Així cal recordar que les persones al·legants identifiquen –entenem de forma errònia- l’òrgan competent per aprovar (inicialment/definitivament) el concret instrument d’ordenació territorial que és el Ple, amb allò establert a l’article 17 LOT com l’acte d’iniciació del concret procediment i a qui correspon adoptar-lo en el si del Consell.

Si se seguís aquella argumentació –que únicament és el Ple-, no tindria sentit el que estableix l’article 10.1.a) LOT per als Plans Territorials Insulars quan diu “El procediment l’ha d’iniciar l’òrgan que sigui competent, d’acord amb el reglament orgànic de cada consell insular.”, reservant l’aprovació inicial i la definitiva al Ple del Consell Insular. Per la qual cosa, no es pot mantenir que l’acte d’inici de la formulació, modificació o revisió d’un Pla Territorial li correspongui només al Ple de la corporació, quan la LOT no ho exigeix.

S’ha arribat a afirmar, fins i tot, que malgrat que la LOT digui allò, la Llei posterior, la LCOT de l’any 2001 estableix que la competència per dictar aquell acte d’inici del procediment és plenària i que aquesta atribució es conté en el article 3.3 LCOT quan diu “2. Les facultats incloses en els números 1, 2, 3 i 4 de l’article 1 les ha d’exercir el ple del consell insular.”

I com siga el número 1 de l’article 1 LCOT diu “1. Les relatives a l’elaboració i l’aprovació dels plans territorials insulars”, i el número 4 de l’article 1 diu “4. Les relatives a l’elaboració i l’aprovació de les normes territorials cautelars que hagin de precedir la formulació, la revisió o la modificació dels instruments d’ordenació territorial que correspon aprovar als consells insulars.”, conclouen que “elaboració” equival a que correspon al Ple el dictat d’aquell acte d’inici de l’expedient.

La veritat és -sigui dit en termes de defensa- que l’argument, jurídicament parlant, és més que forçat.

En contra es podria dir que la LOT és llei especial front a la LCOT o que si això fos així, quan es va modificar l’article 10.1.b) LOT per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 179 Ext., de 29 de desembre de 2003) d’haver-ho volgut el legislador, hagués modificat la lletra a) d’aquell article 10.1 LOT, cosa que no va succeir. És evident que al plenari del Consell Insular li correspon –a l’igual que en matèria de planejament urbanístic municipal- les aprovacions de la corresponent disposició de caràcter general; no així, l’acte pel qual s’acorda incoar l’expedient tendent a la seva posterior aprovació.

Així, mantenir que “l’acte d’iniciació del procediment” li correspon al Ple del Consell, en contra de la pròpia literalitat de la LOT que no ho diu i estableix literalment ““El procediment l’ha d’iniciar l’òrgan que sigui competent, d’acord amb el reglament orgànic de cada consell insular.”, no és admissible en Dret.

Així mateix, tampoc no es pot mantenir que en realitat amb la NTC s’està davant una revisió del PTI.

Diu literalment l’apartat 2 de l’article 10 LOT:

“2. Per a la revisió dels plans territorials insulars s’ha de seguir el mateix procediment que per elaborar-los. Sense perjudici del que es disposa al paràgraf anterior, quan siguin modificacions que no signifiquin reconsiderar l’instrument d’ordenació en la seva globalitat, els terminis d’informació pública i emissió d’informes es poden reduir a un mes. En aquests casos, només hauran de ser consultades les administracions públiques afectades.”

Així mateix, la revisió, tal i com assenyala la Jurisprudència (entre moltes, STS de 17 d’abril de 1991) “sabido es que aquélla es una reconsideración integral o total del planeamiento anterior”, que no és el cas, sinó una adaptació a la nova realitat. Mentre que la modificació susposa efectuar canvis que no impliquen un canvi o reconsideració total en l’estructura del pla anterior.

En l’exercici del “ius variandi” s’estima adient, en aquests moments procedir a la modificació de determinades qüestions del PTI, introduint mesures addicionals de protecció que afecten únicament al sòl rústic –no una reconsideració global de l’anterior PTI-.

En aquest sentit, la STS de 23 d’abril de 1998:

“La naturaleza normativa del planeamiento y la necesidad de adaptarlo a las exigencias cambiantes del interés público, justifican plenamente el “ius variandi” que en este ámbito se reconoce a la Administración, y por ello, la revisión o modificación de un instrumento de planeamiento, no puede, en principio, encontrar límite en la ordenación establecida en otro anterior de igual o inferior rango jerárquico. Este “ius variandi” reconocido a la Administración por la legislación urbanística –artículos 47, 48, 49 y 50 de la ley del Suelo de 9 de abril de 1976– se justifica en las exigencias del interés público, actuando para ello discrecionalmente –no arbitrariamente– y siempre con observancia de los principios contenidos en el artículo 103 de la Constitución”.

I com recull la STS de 13 de juny de 2011 (RC 4045/2009):

"Con carácter general, la discrecionalidad del planificador, el conocido "ius variandi", no es más que la especie dentro del género de la discrecionalidad administrativa, que se proyecta también sobre otros ámbitos materiales de la actuación administrativa, que no viene al caso especificar. El ejercicio de esta potestad discrecional en el ámbito urbanístico se concreta en la libertad de elección que corresponde al planificador, legalmente atribuida, para establecer, reformar o cambiar la planificación urbanística. Discrecionalidad, por tanto, que nace de la ley y resulta amparada por la misma. Y esto es así porque legalmente ni se anticipa ni se determina el contenido de la decisión urbanística, sino que se confía en el planificador para que adopte la decisión que resulte acorde con el interés general.

En el bien entendido que no estamos sólo ante el ejercicio de una potestad sino también ante un deber administrativo de inexorable cumplimiento cuando las circunstancias del caso, encarnadas por el interés público, así lo demandan. En definitiva, la potestad de planeamiento incluye la de su reforma o sustitución, realizando los ajustes necesarios al ritmo que marcan las exigencias cambiantes del interés público.

La doctrina tradicional sobre el ejercicio del "ius variandi" reconoce, por tanto, una amplia libertad de elección al planificador urbanístico entre las diversas opciones igualmente adecuadas y, por supuesto, permitidas por la Ley. Ahora bien, como sucede con la discrecionalidad en general, el ejercicio de tal potestad se encuentra sujeto a una serie de límites, que no pueden ser sobrepasados".

La revisió del PTI tindrà un contingut molt més ampli i en aquest sentit cal recordar que d'acord amb el previst en la LOT i en les DOT, el Pla Territorial Insular ha de contenir com a determinacions essencials les àrees homogènies de caràcter supramunicipal, les àrees sostretes al desenvolupament urbà, les àrees de desenvolupament urbà i el sistema d'infraestructures i equipaments, objectius para la consecució dels quals el Pla Territorial Insular pot crear àrees de reconversió territorial, establir determinacions relatives als assentaments humans i a les activitats i usos a realitzar sobre el territori, situar els equipaments d'interès comarcal i establir determinacions tendents a evitar desequilibris funcionals entre zones limítrofes dels diferents municipis, això és, mitjans d'actuació que s'estenen a la totalitat de les illes i que, en conseqüència, incideixen sobretot el sòl, l’urbà, l’urbanitzable i el sòl rústic.

La revisió del PTI abastarà –o s’haurà de pronunciar sobre- tot aquell contingut.

I en aquest sentit, basta llegir el contingut de la NTC per comprovar l’abast limitat que aquesta conté front el contingut que tindria una revisió del Pla Territorial vigent i a més en determinats i concrets aspectes, únicament aplicables, en el sòl rústic.

Estam, sense cap dubte, davant un supòsit de modificació ja que els canvis no impliquen una reconsideració total del Pla Territorial anterior. Això és evident.

D’altra banda es manifesta que no es troba motivada la NTC.

Al respecte s’ha de dir que l’article 4.1 del Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana, disposa:

“Artículo 4. Ordenación del territorio y ordenación urbanística.

1. La ordenación territorial y la urbanística son funciones públicas no susceptibles de transacción que organizan y definen el uso del territorio y del suelo de acuerdo con el interés general, determinando las facultades y deberes del derecho de propiedad del suelo conforme al destino de éste. Esta determinación no confiere derecho a exigir indemnización, salvo en los casos expresamente establecidos en las leyes.

El ejercicio de la potestad de ordenación territorial y urbanística deberá ser motivado, con expresión de los intereses generales a que sirve.”

En funció del contingut de la motivació, el Tribunal Suprem ha declarat que la motivació del planificador general ha de ser tant més precisa i intensa com més reduït sigui l'àmbit territorial afectat per l'ordenació. D'acord amb tal criteri, quan es tracta de planejament general o les seves revisions, com vam dir en la STS d'11 d'abril de 2011, recurs de cassació 2660/2007 "...no cal exigir una explicació detallada de cada determinació, bastant que s'expliquin i justifiquin les grans línies de l'ordenació proposada...", mentre que quan es tracta de planejament de desenvolupament o de modificacions puntuals del planejament general serà necessària una motivació més concreta i detallada (SSTS de 25 de juliol de 2002, recurs de cassació núm. 8509/1998, 11 de febrer de 2004, recurs de cassació núm. 3515/2001 i 26 de gener de 2005, recurs de cassació núm. 2199/2002).

Així mateix, pel que fa a la motivació de les normes territorials cautelars ja ha tingut ocasió de pronunciar-se el TSJIB en la sentència número núm. 295, de 9 de març de 2001 en el seu fonament jurídic tercer:

“…/…Tales argumentos complementarios como «el clamor social en contra del crecimiento urbanístico», las «noticias de prensa», los «criterios de la Conferencia de Río de Janeiro» no son sino argumentos que apoyan la necesidad de que se adopten medidas cautelares, pero si las medidas lo son para asegurar la elaboración de un instrumento de ordenación, no hace falta mayores justificaciones.

Una cosa es la finalidad de las medidas cautelares (asegurar la viabilidad y efectividad del futuro planeamiento de ordenación territorial) y otra la motivación o razones que aconsejen el cambio de criterios de ordenación; aunque bastaría la simple invocación al «ius variandi» de dicha ordenación para que sea innecesario analizar los «motivos» antes descritos. Con ello se quiere indicar que tales motivos –e incluso la supuesta adaptación al POOT–, no tienen entidad autónoma suficiente desde el momento en que se parte de la premisa reiterada que la función de la medida cautelar –finalidad–, lo es asegurar el proceso de formación de las DOT y el PTM.”

En aquest sentit, -és a dir, per verificar la inexistència de manca de motivació ni allunyament dels interessos generals-, la Jurisprudència del Tribunal Suprem ha ressaltat de manera reiterativa -Sentències de 2 de gener de 1992, 13 de febrer de 1992 i 15 de desembre de 1992 entre moltes altres- la importància de la Memòria com document integrant del Pla, ja que aquesta és abans de res la motivació dels Plans, és a dir, l'exteriorització de les raons que justifiquen el model territorial triat o les alteracions introduïdes i, per consegüent, les determinacions d’aquest.

Pel que fa al contingut de la memòria, la STS de 18 d’octubre de 2012 (núm. de Recurs 1408/2010) -LA LEY 158818/2012-, assenyala:

“Sobre la exigencia de motivación de los planes de urbanismo es oportuno reiterar algunas consideraciones expuestas en nuestra STS de 14 de junio de 2011 (RC 3828/2007), reiteradas en la reciente STS de 12 de julio de 2012 (RC 3409 / 2010), en las que hemos dicho que "[...] la potestad de planeamiento, aún siendo discrecional, se circunscribe a un fin concreto: la satisfacción del interés público, hallándose condicionada al mismo tiempo por los principios de interdicción de la arbitrariedad e igualdad consagrados en los artículos 103.1, 9.3 y 14 de la Constitución. Así, entre otras, Sentencias de 26 de julio de 2006 (LA LEY 95385/2006) (casación 2393/2003), 30 de octubre de 2007 (casación 5957/2003) y 24 de marzo de 2009 (casación 10055/2004). En la primera de ellas se insiste precisamente en que "las potestades de planeamiento urbanístico se atribuyen por el ordenamiento jurídico con la finalidad de que la ordenación resultante, en el diseño de los espacios habitables, de sus usos y de sus equipamientos, y de las perspectivas de su desarrollo, ampliación o expansión, sirva con objetividad los intereses generales; no los intereses de uno o de unos propietarios; ni tan siquiera los intereses de la propia Corporación Municipal". También se ha afirmado en la jurisprudencia de esta Sala y Sección la necesidad de que el cumplimiento de este requisito teleológico se justifique y motive convenientemente en la memoria del instrumento de planeamiento ( sentencia de 20 de octubre de 2003 ), resultando dicha exigencia de motivación más rigurosa y precisa cuanto más reducido sea el ámbito territorial abarcado por la modificación", constituyendo así la motivación que se contiene en la Memoria una garantía primaria frente a la arbitrariedad en las determinaciones del planeamiento.”

Referent a la memòria en matèria d’ordenació territorial, ha d'assenyalar-se com ha dit la STJIB de dia 30 de setembre de 2003 -Id Cendoj: 07040330012003100762-:

“QUART.- Òbviament, la correcta motivació de les resolucions administratives, siguin del caire que siguin, no tan sols és un pur requisit formal sinó, a més a més, un mecanisme de garantia per als administrats, els quals, d'aquesta manera, poden conèixer les raons de les dites resolucions administratives i, conseqüentment, combatre-les en allò amb el qual s'estiguin en desacord. La falta de motivació, en la mesura que causi indefensió, és motiu d'anul·lació; per la qual cosa el rellevant no és tant l'anàlisi de la motivació expressada, com la realitat de l'indefensió eventualment provocada. En qualsevol cas, però, i ara continuarem en la dissertació, cal a dir-ho, que a l'expedient administratiu apareixen els informes i estudis així com tota la motivació emprada per la Norma Territorial Cautelar. Agradi o no, això són figues d'altre paner, la motivació existeix, i entenem, a més a més, que de forma suficient i raonada.

Al vuitè fonament de dret de la sentència núm. 45, actuacions 1356 de 2000, dictada el dia 24 de gener de 2003, diguérem sobre la motivació, i cal reproduir la dita tesi, que: "El elemento formal de la motivación se exige en la legislación procedimental en relación a los actos administrativos.

El artículo 22.2. de la Ley 50/97 exige en el caso de los reglamentos que en el expediente consten los informes, estudios y memoria sobre la finalidad de la norma.

Esa exigencia de informes y memoria se refuerza en los casos de normas urbanísticas.

El principio de interdicción de la arbitrariedad en la actuación de los poderes públicos reclama la constancia de los verdaderos criterios que llevan a aprobar una norma, esto es, no basta que la exigencia de motivación quede cubierta formalmente.

Es precisamente por el amplio margen de discrecionalidad que concurre en estos casos por lo que la motivación tiene que acentuarse como garantía de la legalidad y razonabilidad de la norma ya que, como señala la sentencia del Tribunal Supremo de 13 de noviembre de 2000, la motivación debe constar "en la medida necesaria para evidenciar que el contenido discrecional que incorpora la norma no supone un ejercicio arbitrario de la potestad reglamentaria".

Pues bien, la Norma Territorial Cautelar cubre plenamente los requerimientos de motivación o justificación y su razonabilidad salta a la vista ya en cuanto no se deja a un lado interesadamente la ocupación del suelo en la actualidad y sus ineludibles repercusiones; así, la memoria justificativa señala con toda claridad las necesidades derivadas de la evolución de ese proceso de ocupación, transformación y utilización del suelo.

A este respecto, debe señalarse también que la ordenación territorial, máxime en nuestro caso, esto es, en los territorios insulares, con la peculiaridad esencial de su limitada capacidad de desarrollo territorial, ha de contemplar el suelo singularmente desde la perspectiva de su protección como recurso limitado".

En el present supòsit, si s’analitza la memòria justificativa de la NTC –prèvia a una modificació del PTI- es pot comprovar com totes i cadascuna de les seves determinacions es troben justificades per l’actual context.

Així es pot llegir a la memòria justificativa de la NTC:

“.../...

En compliment, entre d’altres, dels anteriors requeriments normatius, en aquesta legislatura l’equip de govern d’aquesta Corporació vol impulsar una revisió global del PTI i en aquest sentit ja s’han començat els treballs per dur-ho a terme.

Així, en el BOIB número 122, de 24 de setembre de 2016 s’ha publicat l’edicte corresponent a l’anunci de licitació del contracte del servei per a l’elaboració del diagnòstic per a la revisió del Pla Territorial Insular d’Eivissa.

No obstant l’anterior, com s’ha dit, es planteja en aquests moments la necessitat de modificar el vigent PTI -sense esperar la revisió global que serà molt més àmplia- en determinats aspectes concrets que afecten únicament al sòl rústic:

Efectivament, l'equip de govern d'aquesta corporació ha arribat a un acord amb uns objectius concrets que afecten a aspectes puntuals de la regulació actual continguda en el PTI vigent.

Així, en primer lloc, es vol dur a terme una reducció de les condicions d'edificació dels habitatges en sòl rústic, amb l'objectiu de reduir la pressió edificatòria i l'especulació existent sobre el sòl rústic i mitigar l'impacte que els habitatges de grans proporcions hi provoquen.

En efecte, la combinació d'un marc jurídic molt flexible -únic a Balears- que permet, d'una banda, la construcció d'habitatges de grans dimensions en el sòl rústic, prèvia segregació de les finques si n'és el cas, i, d'una altra, que aquests habitatges es destinin a estades turístiques, amb la gran popularitat de l'illa d'Eivissa com a destí turístic internacional, provoca una forta atracció de grups d'inversió que construeixin habitatges en sòl rústic -on l'ús hi està permès- que esgoten els paràmetres urbanístics per destinar-los a allotjament temporal lligat a usos turístics i no per albergar i/o satisfer les necessitats pròpies d'una família, tal i com inicialment preveu la legislació balear del sòl rústic, que admet només aquest ús d'habitatge lligat a les la residència permanent d'una família.

Així, des de l’equip de govern es vol invertir aquesta tendència edificatòria i especulatòria al sòl rústic, tot limitant els paràmetres d’edificació i ocupació màxims actualment establerts pel que fa als habitatges a edificar en el sòl rústic per adequar-los a la finalitat que realment haurien de tenir i així intentar dissuadir la seva construcció per dedicar-los a l’ús turístic.

En segon lloc, es vol evitar l’excessiva fragmentació de les parcel·les i consegüent urbanització difusa del sòl rústic, impedint que es pugui seguir edificant sobre les parcel·les segregades o dividides a partir d'una determinada data -el dia 1 de novembre de 2016-, per tal de donar seguretat jurídica i, a l'hora evitar especulacions, una vegada que s'ha avançat públicament el contingut d'una norma territorial cautelar a través dels mitjans de comunicació local.

A la vegada que es vol impedir seguir edificant sobre les finques segregades a partir del dia 1 de novembre de 2016, es vol mantenir la possibilitat de seguir edificant sobre les parcel·les que es segreguin en virtut de títol hereditari o donació de pares a fills, sempre que es compleixi amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.

La norma s'aplicaria, així, a les segregacions efectuades a partir del dia 1 de novembre que no provenguin de títol hereditari entre parents o donació de pares a fills i que compleixin amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.

En tercer lloc, l'equip de govern vol evitar que es segueixin construint nous habitatges en terrenys que compten amb la màxima protecció ambiental derivada de les directives comunitàries, com els inclosos en la Xarxa Natura 2000, o bé en llocs on l'ús d'habitatge tradicionalment no s'hi ha implantat per tractar-se de zones boscoses i/o amb un alt risc d'incendi.

Amb aquesta mesura es pretén evitar l'impacte paisatgístic i ambiental que aquests habitatges provoquen en aquests terrenys més mereixedors de protecció. D'altra banda, la construcció de nous habitatges en el SRC Forestal (SRC-F) o en el SRP-ARIP i APR d'incendis, no només pot provocar un major risc d'incendi, sinó també dificultar la seva extinció, una vegada declarat, atès que els mitjans de lluita contra els incendis es destinen sovint amb preferència a impedir els danys a les persones i als habitatges existents en les masses forestals. 

I, finalment, en quart lloc, aquest equip de govern vol introduir tota una sèrie de mesures positives d'integració paisatgística i ambiental.

Dins aquest paquet de mesures paisatgístiques i ambientals, es vol, en primer lloc, aprofundir en les ja previstes en el Pla territorial insular vigent, en relació a la conservació de les finques i elements etnogràfics existents, ampliant-les i fent que es facin complir amb l'exigència de que la sol·licitud de construcció de noves edificacions en sòl rústic inclogui projecte tècnic que reculli aquestes mesures, de manera que no es pugui atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental.

En segon lloc, es vol impedir la construcció de nous tancaments de finques i edificacions amb bloc i elements aliens als sistemes tradicionals, de forma que els nous tancaments siguin amb pedra seca, de la forma tradicional en què a Eivissa s'han construït les parets i amb unes dimensions màximes -1 metre d'altura- per evitar la formació de pantalles visuals.

Efectivament, en els darrers vint anys hem assistit a un progressiu i continu procés de compartimentació del sòl rústic i amb aquesta mesura es vol impedir que es segueixin construint tancaments amb materials i dimensions impròpies del sòl rústic, que causen un impacte molt negatiu sobre el paisatge rural atès que provoquen la seva fragmentació amb pantalles visuals impròpies d'aquesta classe de sòl.

Amb aquesta mesura es vol recuperar la contemplació del paisatge i el manteniment de la identitat territorial de camp obert, pròpia de l’àmbit rural d’aquesta illa.

I, finalment, donada la greu i prolongada sequera que patim en el marc del canvi climàtic en què es troba el planeta, aquest equip de govern vol introduir una sèrie de mesures tendents totes elles a un millor aprofitament i estalvi de l’aigua, de forma que els nous projectes de construcció d’edificacions en sòl rústic hagin de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca; que tan sols es pugui construir una piscina per habitatge, que la làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no pugui excedir d'unes mesures proporcionades als nous paràmetres d'ocupació dels habitatges i que es prevegi la construcció d'un aljub amb una capacitat mínima per a cada nou ús d'habitatge.

Per tot l’anteriorment dit, s’ha considerat necessari incorporar en una Norma Territorial Cautelar (NTC) prèvia a aquesta modificació puntual d’unes normes d’aplicació directa i cautelar, que es consideren prioritàries en ordre a implementar mesures per a garantir la protecció del sòl rústic de l’illa, fins que es procedeixi a la tramitació i aprovació de l’esmentada modificació del PTI i per assegurar les seves determinacions futures, sense perjudici del contingut que resulti de la revisió global del pla que, repetim, segueix la seva tramitació administrativa.

Finalment, cal dir que totes aquestes mesures relatives a la protecció del sòl rústic han estat consensuades entre els diferents partits polítics integrants del govern d'aquesta corporació.

.../...

L’objecte de la Norma (article 1) és assegurar la viabilitat i efectivitat de la modificació del vigent Pla Territorial Insular de l’any 2005, a l'àmbit de l'illa d'Eivissa; l’àmbit d’aplicació de la Norma (article 2) es limita als àmbits de sòl rústic existents a l’illa d’Eivissa, en disposar l’illa de Formentera del seu propi instrument d’ordenació territorial; pel que fa a les determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic (article 3) es redueixen els paràmetres relatius a la superfície construïble màxima, al percentatge màxim d'ocupació de parcel·la i el volum màxim del conjunt de les edificacions; pel que fa a les determinacions relatives a les segregacions en sòl rústic (article 4) es prohibeix cautelarment l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat en aquelles parcel·les procedents d’una segregació, divisió o fragmentació, efectuades en document públic a partir del dia 1 de novembre de 2016 –data estaberta en ordre a evitar moviments d’últim moment no desitjables des de que ha trascendit a l’opinió pública i s’ha publicat al mitjans de comunicació el contingut de les presents mesures cautelars-, excepte que aquestes provenguin d’actes de donació de pares a fills o a causa d’herència entre persones vinculades per relació de parentiu, sempre que compleixin amb les condicions previstes en el vigent Pla Territorial Insular; pel que fa a les determinacions relatives la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys (article 5) s’estableix una sèrie d’espais dignes de conservació (els inclosos en la Xarxa Natura 2000, els qualificats com a Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (SRP-ARIP) i, a l'hora, inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'Incendi i els qualificats Sòl Rústic Comú Forestal (SRC-F) on cautelarment s’estableix que no resulta factible ubicar-hi nous habitatges unifamiliars aïllats (ni es permet la seva ampliació o canvi d’ús) en ordre a preservar aquells indrets de la seva transformació, no obstant establint que aquells terrenys computen als efectes d’edificar fora d’aquells espais si la categoria subjacent dels terrenys ho permet; pel que fa a les mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de la finca (article 6) s’estableix l’obligació de presentar juntament amb la sol·licitud de construcció de noves edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús, un projecte tècnic que reculli tota una sèrie de mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca on es vol edificar i que el seu estricte compliment s’ha de verificar en la corresponent certificació municipal final d’obres; pel que fa a les mesures d’integració paisatgística relatives als tancaments (article 7) s’estableix que els tancaments, tant de les finques com de les edificacions a sòl rústic que es duguin a terme han de ser efectuats amb pedra seca i de la manera constructiva tradicional a la zona o bé amb tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna, tot limitant-se la seva alçada total a un metre en ordre a evitar l’efecte pantalla que actualment es produeix amb els tancaments; pel que fa a les mesures d’estalvi d’aigua (article 8) s’estableix la necessitat d’aprofitar al màxim aquest recurs tant escàs a les nostres illes del qual no és aliena l’illa d’Eivissa castigada greument en els últims anys per la sequera que es pateix, tot establint-se mesures en ordre a la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca i el seu emmagatzematge, que no es puguin construir més d’una piscina per finca o limitar el tamany d’aquestes en ordre a l’estalvi d’aquest recurs; pel que fa al règim transitori de la Norma (Disposició transitòria), cal dir que aquesta Norma Territorial Cautelar no afecta a les llicències d’edificació municipals ja concedides i s’adapta al règim general vigent respecte de la normativa aplicable als expedients que es troben actualment en tramitació, si bé es permet que els expedients de llicència urbanística d’edificació que resultin afectats per les determinacions introduïdes per la Norma puguin adaptar el corresponent projecte tècnic a les noves determinacions establertes a la mateixa i no impedir la finalització de la seva tramitació; finalment, pel que fa a l’entrada en vigor i termini de vigència de la Norma (Disposició final) es recull el règim legal establert a l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial.”

El mateix és predicable dels informes que obren a l’expedient i que justifiquen la NTC. En especial l’informe tècnic i jurídic de dia 16 de novembre de 2016 emès en relació a la present NTC.

Es manifesta així mateix que s’està davant un frau de llei –que neguem- ja que la NTC, diuen, constitueix la modificació (“revisió” diuen les persones al·legants) en sí mateixa.

L’apartat 4 de l’article 6 del Codi Civil estableix:

“4. Los actos realizados al amparo del texto de una norma que persigan un resultado prohibido por el ordenamiento jurídico, o contrario a él, se considerarán ejecutados en fraude de ley y no impedirán la debida aplicación de la norma que se hubiere tratado de eludir.”

Davant aquestes manifestacions cal dir que el frau de Llei es refereix, per definició, als actes realitzats a l'empara del text d'una norma però que persegueixin un resultat prohibit per l'ordenament jurídic o contrari a ell, i no es troba prohibit el que s’ha fet, sinó que és perfectament legal procedir a modificar puntualment el Pla Territorial conforme a la LOT (article 10.2).

Efectivament, l’adopció d’una NTC prèvia a la modificació del PTI és una facultat expressament prevista a l’article 10.2 en relació amb l’article 17.1 de la LOT que estableix: “1. Simultàniament o amb posterioritat a l’acte d’iniciació del procediment de formulació d’un instrument d’ordenació territorial, o de revisió o modificació, l’òrgan competent per dictar-lo pot apreciar motivadament la necessitat d’elaborar una norma territorial cautelar, i definir-ne l’àmbit, la finalitat i el contingut bàsic.../...”

No es tracta d’un frau de llei, ni un mecanisme habitual. De fet, les anteriors normes cautelars prèvies a la redacció del PTI han estat expressament confirmades per nombroses sentències del TSJIB.

I així mateix, cal aclarir que la NTC pot anticipar les determinacions de la modificació de l’instrument d’ordenació al qual precedeix, precisament per assegurar les seves determinacions (que és la seva finalitat). 

La STJIB núm. 42/2003, de 24 de febrer de 2003, ja va assenyalar respecte de les normes territorials cautelars:

"La función institucional que cumplen las Normas Territoriales Cautelares, concretada en el aseguramiento cautelar de la viabilidad y eficacia del instrumento de ordenación del territorio, precisa que su contenido dispositivo pueda ser coextenso con el legalmente definido para dicho instrumento, de modo que pueden así establecer cualesquiera de las determinaciones propias de esos instrumentos, pero el contenido de la Norma Territorial Cautelar tampoco ha de ser necesariamente el mismo del instrumento cuya viabilidad y eficacia garantiza puesto que no son un avance o resumen anticipado de aquel, con lo que a esa función institucional de aseguramiento cautelar sirven cualesquiera medidas cautelares, bien que, en todo caso, han de ser medidas proporcionadas y adecuadas a la finalidad ya indicada, lo que incluye la suspensión de determinadas actuaciones de ejecución, medida compatible -y alternativa- con la suspensión total o parcial del planeamiento urbanístico". Del hecho de que la N.T.C adopte como única medida la suspensión de actividades de urbanización y edificación en determinados ámbitos y suelos que reúnan las condiciones especificadas en la misma, no le priva de su condición de "norma".

-PEL QUE FA A LA IMPOSSIBILITAT D'ADOPTAR UNA REVISIÓ DEL PTI -ENCARA QUE SIGUI CAUTELAR- SENSE una DIAGNOSI PRèVIa DE LA REALITAT.

Diuen:

Es decir, que con la aprobación del PTI en 2005 la presión edificatoria y las licencias de obra nueva caen de 150 media año a 50/60 media año, lo que demuestra una vez más lo falaz de los argumentos que motivan -presuntamente- la medida que se adopta y además ponen de manifiesto la extraordinaria necesidad del diagnóstico previo de la realidad para la adopción de medidas tan extraordinarias.

Es reitera que el contingut d’una revisió del PTI tindrà un contingut molt més ampli del que ara es pretén amb aquesta modificació que només afecta a determinats aspectes del pla i únicament respecte d’una part del sòl rústic.

Vegeu així mateix en AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LA MANCA D’UNA ANÀLISI PRÈVIA QUE JUSTIFIQUI LES SOLUCIONS ADOPTADES”.

-PEL QUE FA A LA REDUCCIÓ DE L'EDIFICABILITAT A la MEITAT ÉS ARBITRÀRIA, I EN IGUAL SENTIT LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O CANVI D'ÚS D'HABITATGES EXISTENTS.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartats:

- “PEL QUE FA A QUE LA LIMITACIÓ IMPOSADA A la SUPERFÍCIE TOTAL A CONSTRUIR IMPEDEIX L'ÚS AGRÍCOLA DE LES FINQUES TANT PROFESSIONAL COM A RECREATIU”

- PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O REFORMA INTEGRAL DELS HABITATGES LEGALS EN SÒL FORESTAL, LIC I ZEPA O ÀREA DE PROTECCIÓ D'INCENDIS.

- PEL QE FA LA PROHIBICIÓ DE QUALSEVOL ACTUACIÓ FINS I TOT EN HABITATGES LEGALS EN SÒL XARXA NATURA 2000 NO ÉS CONFORME AMB LES PRÒPIES LLEIS QUE LA REGULEN.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D’HABITATGES EN TERRENYS XARXA NATURA”

I Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartat “ PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O REFORMA INTEGRAL DELS HABITATGES LEGALS EN SÒL FORESTAL, LIC I ZEPA O ÀREA DE PROTECCIÓ D'INCENDIS.”

- PEL QUE FA A L'ARBITRARIETAT DE LA NORMA RELATIVA A les SEGREGACIONS.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartat “PEL QUE FA A QUE AQUESTA MODIFICACIÓ EMPOBREIX Als PROPIETARIS QUE CUIDEN I MANTENEN LES SEVES FINQUES.”

- PEL QUE FA A LES SUPOSADES MESURES D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

Diuen:

Por otro lado, las medidas adoptadas son claramente desproporcionadas, no adecuadas y arbitrarias.

Pueden darse piscinas de gran amplitud que generan mayor ahorro de agua que las de las medidas que se autorizan por cuanto el ahorro de agua no depende del espejo de agua de la piscina sino de las medias de tratamiento.

La norma relativa a los cerramientos nuevamente supone el mejor ejemplo de adoptar medidas al tun-tun sin saber la realidad de las cosas. Nadie puede afirmar con sensatez que un cerramiento de un metro de altura puede contribuir a los fines agrícolas y ganaderos de las edificaciones en suelo rústico

Que los vallados sólo puedan tener una altura TOTAL de 1 metro en vez de 1,5 metros, hace simplemente imposible que los ganaderos puedan tener al ganado en libertad dentro de la parcela por razones obvias. Más allá de las cuestiones de seguridad e intimidad que ello implica para cualquier propietario rústico.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LES MESURES D’ESTALVI D’AIGUA”

Diu l’article 7 NTC:

“Article 7. Mesures d’integració paisatgística relatives als tancaments.

Els tancaments de les finques i edificacions només es podran realitzar amb pedra seca i de la manera tradicional a la zona o bé amb les tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna.  La seva altura total no podrà superar un metre.”

Es qüestiona l’alçada màxima dels tancaments.

A l'informe tècnic i jurídic que obra a l’expedient de la NTC de dia 16 de novembre de 2016 consta al respecte:

“4.2.- Relatives al tancaments de les finques

4.2.1.- Marc vigent

La Norma 20 del vigent PTI d'Eivissa, aprovat en 2005, recull:

“Norma 20. Tancaments de finques

1 Amb caràcter general, els planejaments hauran de fomentar que les fàbriques de tancament massís se circumscriguin al tancament de les zones que constitueixin l'entorn pròxim de les edificacions, les seues dependències exteriors, les seues zones enjardinades i horts i, en general, les zones exteriors relacionades amb l'ús residencial, potenciant l'ús de tancaments de reixeta diàfana o vegetals en la resta de casos.

2 Els tancaments de les finques podran ser exclusivament:

2.1 En les zones protegides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, de les característiques i condicions assenyalades en la Disposició addicional 21 de les Directrius d'ordenació territorial.

2.2 En la resta de zones:

a. Massissos, de maçoneria tradicional de pedra o de fàbrica acabada a la manera tradicional del lloc o pintada, amb una altura màxima d’1 m, i es podrà rematar fins als 2 m d'altura amb elements metàl·lics diàfans tradicionals en la zona que hauran de mantenir en tot cas les seues condicions de diafanitat.

b. De tanca vegetal fins a 2 m d'altura.

c. Únicament de reixeta que no superi els 2 m d'altura.

3 Excepcionalment, s'admetran fàbriques massisses d'altura superior a 1 m en el cas de contenció de terres, canalització d'aigües o per evitar inundacions en camps, sempre que es justifiqui degudament la seua necessitat.

4 Resulten en tot cas prohibits:

a. Els tancaments vists de maó, bloc ceràmic o de formigó i similars.

b. Els tancaments constituïts per elements de forja impropis del medi rústic d'ambdues illes.

5 A més de l'establert en els punts anteriors:

a. Si una parcel·la està tancada totalment o parcialment amb paret de pedra seca haurà de conservar-se i restaurar-se en la seua totalitat.

b. Hauran de deixar-se en les fàbriques massisses les separacions o obertures necessàries per permetre el pas de l'aigua i de la fauna silvestre.

c. No s'autoritzaran nous tancaments de finques en el pla de Corona i en el pla d’Albarca, i a les zones on no són tradicionals”.

Amb la regulació actual, fora dels àmbits de la LEN, es permet la construcció de tancaments i murs de bloc d’un metre, que es poden rematar fins als 2 m d'altura amb elements metàl·lics.

El Conveni Europeu del Paisatge, les recomanacions de la Comissió d’Experts del Consell d’Europa per al seu desplegament, i les conclusions de les diferents reunions i trobades de científics i responsables polítics que hi ha hagut per a avaluar-ne el seguiment, sota els auspicis del mateix Consell d’Europa, destaquen la importància de les accions de millora i creació del paisatge enteses com a ordenació d’aquest.

El Conveni entén el paisatge com una qualitat de tot el territori i com un element essencial de qualitat de vida, per la qual cosa és necessari protegir el més valuós, però al mateix temps, recuperar o millorar fins on sigui possible el que està deteriorat o és banal.

Al llarg de les darreres dècades i per causes diverses, el paisatge tradicionalment agrari, que transmetia una imatge general de coherència, estabilitat i harmonia, ha sofert un procés de transformació paisatgística acusat i ràpid que n’ha compromès alguns dels valors.

Hem assistit a un procés de compartimentació del sòl rústic, on cada propietat ha considerat necessari tancar el seu perímetre amb murs d'obra rematats amb elements d'opacitat visual.

Això ha causat una greu pèrdua de paisatge, especialment des de les principals vies de comunicació, per l'efecte pantalla dels successius tancaments de finques.

Aquest fenomen ha estat propiciat per una normativa laxa i per una mala aplicació d'aquesta.

Així, la Norma 20 del Pla Territorial vigent estableix que, fora del sòl rústic protegit, els tancaments podran ser:

"Massissos, de maçoneria tradicional de pedra o de fàbrica acabada a la manera tradicional del lloc o pintada, amb una altura màxima d’1 m, i es podrà rematar fins als 2 m d'altura amb elements metàl·lics diàfans tradicionals en la zona que hauran de mantenir en tot cas les seues condicions de diafanitat".

L'expressió "maçoneria tradicional de pedra" no especifica que es tracta de pedra seca, i l'expressió "fàbrica acabada a la manera tradicional del lloc o pintada" legitima tota paret que no sigui de pedra seca com a "tradicional" i al mateix temps permet tancar finques amb parets de bloc pintades, sempre que no es vegi el bloc.

L'experiència de més de deu anys d'aplicació d'aquesta norma ens ha permès documentar que, una volta s'ha aixecat el tancament d'un metre d'alçada, aquest es remata amb elements vegetals o teles sintètiques, que lluny de ser els elements diàfans a què fa referència la Norma 20, esdevenen pantalles visuals d'opacitat paisatgística. Així mateix, rarament es preveu en la seva execució el pas de la fauna.

Pel que fa a les zones protegides, la Norma 20 esmentada estableix que

"Els tancaments de les finques podran ser exclusivament: 2.1 En les zones protegides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, de les característiques i condicions assenyalades en la Disposició addicional 21 de les Directrius d'ordenació territorial".

I la Disposició addicional 21 diu de les DOT estableix:

"A les àrees d’especial protecció d’interès per a les Illes Balears, els tancaments de les finques es regiran per les regles següents:

1. Els tancaments de les explotacions agràries que no suposin obres de fàbrica, s’efectuaran seguint els sistemes tradicionals de la zona i sense que sigui necessària l’obtenció de llicència municipal.

2. En els casos no compresos en el punt anterior, es realitzaran amb pedra arenosa o calcària en murs de paret seca i queda expressament prohibit l’aterracat d’aquests. L’alçada màxima del tancament massís serà d’un metre, i s’admetrà sobre la seva coronació i fins a una altura màxima de 2,20 metres, la disposició d’elements diàfans executats mitjançant els sistemes tradicionals de la zona".

D'això es desprèn que al sòl rústic protegit (això inclou ARIP i ANEI), només es poden fer parets de pedra seca. Però l'experiència en l'aplicació d'aquesta norma ens ha permès constatar que aquesta rarament s'aplica, i els tancaments en sòl rústic protegit reben normalment el mateix tractament que a la resta del territori.

Finalment, cal esmentar la casuística dels punts d’accés a les finques, normalment materialitzats com a portals monumentals flanquejats per grans pilars d’obra o bé per trams de mur que sovint arriben als dos metres d’alçada o els superen.

A diferència de Formentera, on per determinades raons històriques vinculades a una extensió territorial una geografia molt específiques, sempre es delimitaven les propietats (amb paret seca), a Eivissa tradicionalment no es tancaven les finques de manera perimetral.

En aquest sentit, i a la vista de la casuística exposada en matèria de paisatge, es proposa l’adopció de la paret de pedra seca com a pròpia, tradicional i característica del paisatge d’Eivissa com a sistema de tancament, en el seu cas, de les finques rústiques. Així mateix, establir una alçada màxima d’un metre permet alhora delimitar clarament les propietats sense formar pantalla visual, permetent la contemplació del paisatge i el manteniment de la identitat territorial de camp obert pròpia de l’àmbit rural d’aquesta illa.

En aquest sentit, resulta aclaridor comparar normativa similar respecte als tancaments de finca.

El Pla Territorial de Mallorca estableix a la seva Norma 22.c.3 que els tancaments “(...) seran de cantons de marès no aterracats o de paret seca amb una alçària de cos màxima d’un metre en ambdós casos (...).

El Pla Territorial de Menorca només una altura màxima en relació a la "regularització com a horts d’esplai de parcel·lacions existents" (Article 56.3.c), i diu que "Els murs de tancament de les parcel·les, així com els límits amb vies de comunicació, han de ser de pedra seca i no poden superar una altura d'1,4 m".

El text refós de les Normes subsidiàries (NNSS) de planejament del municipi de Formentera4 estableix al seu article 24.1 que "Els tancaments únicament podran ser: a. Massissos, de maçoneria tradicional de pedra amb una alçada màxima de 0.80 m, admetent-ne una alçada superior quan hagin de complir funcions de contenció de terres, el que s’ha de justificar adequadament".

4.2.2.- Proposta de modificació

Atès que l’equip de govern ha assenyalat com a objectiu que s’impedeixi la construcció de nous tancament i murs de bloc i elements aliens als sistemes tradicionals i que es fixi una altura màxima total en un metre d'aquests, la redacció de la norma podria quedar de la següent manera:

“Els tancaments de les finques i edificacions només es podran realitzar amb pedra seca i de la manera tradicional a la zona o bé amb les tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna.  La seva altura total no podrà superar un metre.”

Amb aquesta mesura s'impedeix que es segueixin construint tancaments amb materials i dimensions impròpies del sòl rústic, que causen un impacte molt negatiu sobre el paisatge rural atès que provoquen la seva fragmentació amb pantalles visuals impròpies d'aquesta classe de sòl.

Així, els nous tancaments de finques i edificacions hauran de fer-se de la manera que és pròpia del sòl rústic a Eivissa, bé amb pedra seca i de la manera tradicional a la zona o bé amb les tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna. Amb la limitació de la seva altura a un metre s'eviten noves pantalles visuals.”

En relació a l'al·legació relativa a que la regulació dels tancaments (article 7) va en contra de l’article 99 de la Llei 12/2014 agrària i la petició d'eliminar aquest article de la Norma cautelar o que no sigui aplicable a les explotacions agràries, s'ha de dir que es tracta d'una mesura de protecció del paisatge pensada únicament per als tancaments de les finques, és a dir, del perímetre de tota una finca, així com de les edificacions, i no per als tancaments necessaris per al ramat, que, lògicament, haurien de poder tenir les dimensions necessàries per a aquesta finalitat, per garantir la seva seguretat i també protegir els conreus. En aquest sentit, no es considera contrari a aquesta norma que en les explotacions agràries es pugui fer un tancament amb materials diàfans tradicionals per al ramat, ja es tracti de cabres, ovelles, èquids o boví, que no suposi un tancament de tota la finca, d'una altura superior a un metre si això resulta necessari per tal que els animals no hi surtin i protegir alhora els conreus. Es proposa, en aquest sentit, acceptar l'al·legació, amb la següent redacció:

“En les explotacions agràries, els tancaments per al ramat podran superar l'alçada d'un metre, sempre que siguin diàfans tradicionals i resultin necessaris per a què no hi surtin els animals o per protegir els conreus de la finca d’aquest ramat.”

Per la qual cosa, es proposa estimar aquesta al·legació i afegir un segon apartat a l'article 7 de la NTC, que quedaria així:

"En les explotacions agràries, els tancaments per al ramat podran superar l'alçada d'un metre, sempre que siguin diàfans tradicionals i resultin necessaris per a què no hi surtin els animals o per protegir els conreus de la finca d’aquest ramat".

-PEL QUE FA A QUE NO ÉS COHERENT QUE S'INSTI Als AJUNTAMENTS AMB planejament PARALITZAT A NO SEGUIR AMB LA SEUA TRAMITACIÓ FINS QUE LES MoDIFIcAcIoNS DE LLEIS SEcToRIALS Es vEGIN APROVADES I Alhora DICTAR MODIFICACIONS DEL PTI.

Diuen:

Aprobar una modificación encubierta del PTI -Una REVISIÓN-como se ha hecho a través de una NTC, sin saber qué alcance tendrán las modificaciones que se introduzcan en la Ley del Suelo, Ley de Turismo y Ley agraria, que se están redactando en sede parlamentaria, resulta de todo punto imprudente pues nos embarca en una modificación que será papel mojado y no es más que pura propaganda y una manera de decir que se ha cumplido un acuerdo político.

De hecho las indicaciones del Consell respecto de los planeamientos municipales es no iniciar las modificaciones hasta que no se aclare la modificación de dichas leyes y sin embargo, la incongruencia del Presidente del Consell es manifiesta al modificar la espina dorsal del PTI sin saber qué normativa autonómica será aplicable.

Aquesta al·legació és purament política. A la NTC ja s’ha explicat que el que ara es pretén és modificar puntualment el PTI en sòl rústic, sense perjudici de la revisió que està en tràmit.

- PEL QUE FA A LA FALTA DE LA MÉS MÍNIMA VOLUNTAT DE CONSENS TERRITORIAL.

Diuen:

Nunca en la historia de la ordenación territorial de la isla de Ibiza se había producido una imposición de un modelo sin haberlo tratado de consensuar con la fuerza política que más apoyo popular tiene, y por lo tanto, también cuyo modelo territorial más apoyo ciudadano ostenta; y aún menos, jamás se había impuesto un determinado modelo territorial sin oír a toda la sociedad civil y colectivos profesionales o ciudadanos afectados directamente por el modelo que se impone.

Qüestió de caire polític.

Així mateix, pel que fa a la participació pública, Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA EN EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE LA NTC.”

- PEL QUE FA A LA INSEGURETAT JURÍDICA PER LA RETROACTIVITAT DE LA NTC (SEGREGACIONS I EXPEDIENTS EN TRAMITACIÓ).

Diuen:

“El Art. 4 prohíbe el uso de vivienda unifamiliar en las parcelas resultantes de actos de segregación o división posteriores a la fecha de 01.11.2016 salvo cuando tales actos se efectúen por razones hereditarias, estableciendo dicha fecha, según se dice en Memoria' con la finalidad de evitar movimientos de última hora no deseables, una vez han sido anticipadas y de conocimiento público las determinaciones de la NTC.

En ningún apartado de la Norma se justifica la adopción de este criterio siendo absolutamente arbitraria la fijación de esa fecha y no otra sin tomar en consideración si estamos ante expedientes de segregación que deberían haber sido resueltos por la administración dado el tiempo transcurrido- o de expedientes de reciente solicitud que aún estuvieran en plazo para ser resueltos'.

En todo caso, es absurdo y arbitrario el establecimiento de 1 mes de efectos retroactivos en el caso de las SEGREGACIONES, efectuadas en documento público a partir del 1 de Noviembre de 2016, con prohibición en tales casos de vivienda unifamiliar, violando así el principio de la IRRETROACTIVIDAD DE LAS LEYES, base de la seguridad jurídica de todo estado de derecho.”

A l'informe tècnic i jurídic que obra a l’expedient de la NTC de dia 16 de novembre de 2016, consta al respecte:

“2.- Pel que fa a les regles de segregacions en sòl rústic

2.1.- Marc vigent a les Illes Balears 

L’article 6 de la Llei 9/1999, del 6 d’octubre, de mesures cautelars i d’emergència relatives a l’ordenació del territori i l’urbanisme a les Illes Balears (BOCAIB núm. 128, de 12 d’octubre) establí el següent:

“ Article 6. Moratòria d’adquisició de drets edificatoris a noves segregacions a sòl rústic.

Les parcel·les de sòl rústic que s’hagin segregat amb posterioritat al dia 16 de juliol de 1997, data d’entrada en vigor de la Llei 6/1997, de 8 de Juliol, del Sòl Rústic de Les Illes Balears, no seran edificables amb la finalitat d’habitatge unifamiliar fins a l’aprovació del corresponent Pla Territorial Parcial, el qual establirà les determinacions que regulin aquest supòsit. A efectes d’acreditar la data de segregació, només es considerarà la que figuri en document públic.”

Els corresponents instruments d’ordenació territorial de cada illa varen determinar el règim de segregacions derivat d’aquesta norma legal.

Així, per poder-hi autoritzar l’ús d’habitatge, en els llocs on aquest ús no estigui prohibit, l’apartat 4 de la Norma 20 del Pla Territorial Insular de Mallorca, aprovat pel Ple del Consell de Mallorca amb data 13/12/2004, BOIB 188 ext de 31/12/2004 (i objecte de posteriors modificacions), recull els requisits que han de complir les parcel·les segregades, segons la seva data de segregació:

”Norma 20.

Condicions i paràmetres per a l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat (AP)

Sense perjudici del compliment d’allò regulat a la norma 19.3 i, en el seu cas, de  les condicions d’integració paisatgística i ambiental establertes a la norma 22, a les  àrees rurals d’interès paisatgístic (ARIP), àrees d’interès agrari (AIA), àrees de transició d’harmonització (AT-H), sòl rústic de règim general forestal (SRG-F), àrees de prevenció de riscs (APR) i sòl rústic de règim general (SRG), per a la implantació de l’ús  habitatge unifamiliar aïllat, s’hauran de complir els següents requisits addicionals, que el planejament general podrà desenvolupar més restrictivament:

1. Que no estigui prohibit pel planejament general a la zona on es pretengui implantar i que es compleixin les condicions que s’estableixin en aquest.

2. D’acord amb l’article 25 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, només es podrà autoritzar un habitatge per parcel·la. Aquesta prescripció també serà aplicable a les zones ARIP definides a la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.

3. Quan suposi una nova construcció d’edificacions o un canvi d’ús d’altres ja existents, la parcel·la haurà de comptar amb la superfície assenyalada per a aquest ús pel planejament general, que, en tot cas, no podrà ser inferior a:

a. Cinquanta mil metres quadrats (50.000 m2) per als terrenys qualificats com a sòl rústic de règim general forestal (SRG-F) i àrees rurals d’interès paisatgístic (ARIP).

b. Catorze mil metres quadrats (14.000 m2) per als terrenys qualificats com a àrees d’interès agrari (AIA), àrees de transició d’harmonització (AT-H) i sòl rústic de règim general (SRG).

A efectes d’autorització de nous habitatges a totes les àrees de prevenció de riscs (APR) la parcel·la mínima serà la corresponent a la qualificació del sòl rústic subjacent, i si no fos coneguda, la corresponent al sòl rústic confrontant. Si fossin vàries les qualificacions del sòls rústics confrontants, s’aplicarà la més restrictiva.

A les àrees de protecció de riscs d’incendi, sense perjudici d’allò regulat anteriorment, quan es destinin a usos o activitats que suposin habitatge s’hauran d’incorporar mesures de seguretat vial per garantir l’accés de persones i vehicles, dipòsits d’aigua per a una primera situació d’emergència, així com també actuacions a la vegetació en un radi de 30 metres al voltant de les edificacions per reduir la càrrega de combustible.

4. Que, pel que fa a la data de divisió, segregació o fragmentació de la parcel·la, acreditada aquesta mitjançant la seva constància en document públic, es trobi en algun dels supòsits següents:

a. Que la parcel·la on es pretengui implantar l’ús d’habitatge unifamiliar procedeixi d’una divisió, segregació o fragmentació practicada abans de dia 16 de juliol de 1997.

b. En cas de parcel·les segregades des del dia 16 de juliol de 1997 i abans del  13 d’octubre de 1999, només es podrà autoritzar l’ús d’habitatge unifamiliar quan aquesta divisió, segregació o fragmentació no hagi donat lloc, simultàniament o successiva, a més de cinc unitats registrals independents, exclosa la finca matriu, llevat que amb posterioritat s’hagin tornat a agrupar per davall d’aquest límit o que es tracti d’actuacions emparades en el punt c. següent i es compleixi amb el requisit de parcel·la mínima d’aquesta norma.

c. A les parcel·les segregades des del dia 13 d’octubre de 1999, queda prohibit l’ús habitatge unifamiliar excepte en aquelles que provenguin d’una primera divisió, segregació o fragmentació practicada en document públic en virtut de donació de pares a fills –o a fills de fills premorts– o a causa d’herència entre pares i fills –inclosa la substitució per al cas de premoriència i la successió per dret de representació–, limitada l’excepció, en ambdós supòsits, a un màxim d’una parcel·la per fill i un sol cop, per la qual cosa aquesta excepció ja no es podrà aplicar a les noves fragmentacions que es puguin fer de les parcel·les resultants d’aquesta primera.

Juntament amb la sol·licitud inicial de llicència, s’haurà de presentar un certificat expedit pel Registre de la Propietat acreditatiu de l’historial continuat de la parcel·la, que indiqui si ha estat objecte de cap divisió, segregació o fragmentació i, si n’és el cas, si ho ha estat per donació, herència o qualsevol altra causa que consti en el Registre.”

Així, a Mallorca, qualsevol parcel·la segregada a partir del 13 d’octubre de 1999 (data d’entrada en vigor de l’esmentada Llei 9/99) està prohibit l’ús d’habitatge excepte que es tracti d’un primera divisió, segregació o fragmentació practicada en document públic en virtut de donació de pares a fills o a causa d’herència entre pares i fills, limitada l’excepció, en ambdós supòsits, a un màxim d’una parcel·la per fill.

A Menorca, la matriu d’ordenació d’usos prohibeix l'ús residencials en tot el sòl rústic, amb la qual cosa no cal preveure cap regla de segregacions atès que no es poden edificar nous habitatges unifamiliars en el sòl rústic de l'illa de Menorca.

A Eivissa i Formentera, el PTI de 2005 va establir un sistema diferent, tot permetent l’ús d’habitatge, tant en parcel·les segregades a títol onerós, com gratuït (hereditari o donació) però exigint una superfície de parcel·la superior quan la segregació no és per raons hereditàries (apartats 2 i 3 de la Norma 16 del PTI d’Eivissa).

Al Pla Territorial vigent, aplicable a l’illa d’Eivissa, es preveu:

“Norma 16. Segregacions i divisions de finques en sòl rústic

1 Els nous usos d'habitatge que es projectin sobre finques registrals procedents del fraccionament simultani o successiu de terrenys classificats com a sòl rústic es podrà autoritzar quan:

a. No constitueixin parcel·lació urbanística.

b. Respectin la parcel·la mínima més restrictiva definida per la normativa aplicable a la llicència.

c. S'ajustin als requisits que a continuació s'exposen.

2 En el cas que d'una finca registral situada en sòl rústic i les categories SRC-SRG o SRC-AT i com a conseqüència d'un o diversos actes de disposició –ja sigui per divisió, fragmentació o segregació simultània o successiva, resultin més de dues finques independents, inclosa la matriu, la superfície exigida per a la construcció d'un habitatge en la tercera i successives finques serà el resultat d'aplicar successivament el factor multiplicador 2 elevat a (n-2) a la superfície mínima més restrictiva exigida per la normativa en cadascun dels àmbits territorials concrets, sent n el nombre de finques segregades, fragmentades o dividides a partir del dia 17.07.1997, inclòs aquest.

3 En el cas que d'una finca registral situada en sòl rústic en categoria distinta de SRC-SRG o SRC-AT i com a conseqüència d'un o diversos actes de disposició, ja sigui per divisió, fragmentació o segregació simultània o successiva, resultin dues o mes finques independents, inclosa la matriu, la superfície exigida per a la construcció d'un habitatge en la segona i successives finques serà el resultat d'aplicar successivament el factor multiplicador 2 elevat a (n-1) a la superfície mínima més restrictiva exigida per la normativa en cadascun dels àmbits territorials concrets, sent n el nombre de finques segregades, fragmentades o dividides a partir del dia 17.07.1997, inclòs aquest.

4 Quan la finca sotmesa a operacions de segregació, fragmentació o divisió tengui diverses qualificacions que impliquin l'exigència de superfícies mínimes distintes de les assenyalades per a SRC-SRG o SRC-AT, resultarà d'aplicació el factor assenyalat en l'apartat 3 anterior.

5 Tan sols s'autoritzarà la construcció de nous habitatges sobre finques procedents de segregacions, fragmentacions o divisions de finques, quan la totalitat de finques resultants d'una mateixa finca, inclosa la matriu i/o la romanent, compleixin amb les regles anteriors, excepte en el cas que es practiqui una única segregació amb la finalitat d'agrupar la finca segregada a una altra confrontant perquè aquesta tengui la superfície mínima exigible.

Les segregacions, fragmentacions o divisions de finques realitzades d'acord amb les regles anteriors no es reputaran constitutives de parcel·lació urbanística prohibida tret que puguin donar lloc a la formació d'un nucli de població, suposin obres d'urbanització conjunta o siguin el resultat d'un pla d'urbanització unitari o bé tenguin o prevegin una distribució, forma parcel·lària, elements i característiques propis de les actuacions en sòl urbà o urbanitzable que, de consumar-se, podrien donar lloc, per efecte de la transformació, a la pèrdua dels elements d'identitat del sòl rústic.

6 En el cas que es pretengui la construcció de nous habitatges en finques derivades d'una altra finca en la qual existeixin un o més habitatges, prèviament a la seua autorització haurà d’acreditar-se el corresponent expedient de desvinculació establert en l'article 15 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears, així com el compliment dels següents requisits:

a. Si l'habitatge o habitatges preexistents compten amb llicència, haurà de constar inscrita en el Registre de la Propietat la declaració d'obra nova de cadascuna d'elles sobre finques registrals independents, que hauran de comptar amb la major de les següents superfícies:

1 L'exigida en el projecte d'autorització, amb un mínim de 15.000 m².

2 La necessària perquè l'habitatge compleixi amb la totalitat de paràmetres aplicables d'acord amb la normativa vigent en la data de la segregació, fragmentació o divisió.

b. Si l'habitatge o habitatges no compten amb llicència i han prescrit els terminis per a l'adopció de mesures per al restabliment de la legalitat urbanística, la declaració d'obra nova haurà d'efectuar-se sobre finques registrals independents que hauran de comptar amb la major de les següents superfícies:

1 L'exigida per la norma més restrictiva que resulti d'aplicació a la data de segregació o divisió.

2 La necessària perquè l'habitatge compleixi la totalitat de paràmetres aplicables a aquesta data.

c. En tot cas, per calcular la superfície mínima de les finques sobre les quals es projecti la construcció de nous habitatges, s'inclouran en la lletra “n” del factor multiplicador que correspongui les finques independents sobre les quals quedin situades els habitatges existents.

7 El disposat en els apartats 2, 3 i 4 d'aquesta Norma no serà d'aplicació quan es compleixi l'exigit en la Norma 15 i es tracti de finques registrals resultants de la divisió, segregació i fragmentació –efectuades per una sola vegada– practicades en document públic en virtut d'actes dispositius derivats de testaments o pactes successoris o que siguin necessaris per portar a terme la partició dels béns per raó hereditària o per procedir al pagament de la legítima, o quan es tracti de donacions de pares a fills, en els termes que l'article 14 bis de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears estableix i sempre que el nombre de finques derivades d'aquestes operacions no superi el nombre de fills del donant.

8 A l'efecte de construcció de nous habitatges, les finques adquirides amb posterioritat a la data d'aprovació inicial del PTI en virtut de títol diferent dels prevists en l'apartat 7 anterior, només podran beneficiar-se del règim que aquest apartat preveu quan hagin transcorregut 15 anys des de la data de la seua adquisició en document públic.

9 Les llicències municipals de segregació hauran de fer constar les limitacions quant a la construcció d'habitatges que del contingut d'aquesta Norma es deriven i establiran la necessitat de la seua constància registral com a condició limitativa de llicència.”

I, pel que fa al règim transitori, el PTI d’Eivissa recull:

“Disposició transitòria 4. Règim de les parcel·les segregades

A l'efecte del compliment del disposat per l'article 6 de la Llei 9/1999, de 6 d'octubre, de mesures cautelars i d'emergència relatives a l'ordenació del territori i l'urbanisme a les Illes Balears, s'estableix el següent:

1 L'assenyalat en els apartats 2 i 3 de la norma 16 no serà d'aplicació a les finques procedents d'una divisió, segregació o fragmentació practicades en document públic notarial entre els dies 17 de juliol de 1997 i la data d'aprovació inicial del PTI, ambdós inclosos, sempre que:

a. Compleixin –excepte per al SRC-SRG i el SRC-F, en què podrà ser de 14.000 m²- amb la parcel·la mínima més restrictiva que resulti de l'aplicació del PTI.

b. Les operacions esmentades en l'apartat 1 no hagin donat lloc a més de quatre finques registrals independents, inclosa la matriu, o amb posterioritat a la seua segregació hagin estat reagrupades fins a un màxim de quatre finques resultants.

Per a les successives segregacions i/o divisions d'aquestes finques o de la que aquestes deriven, els serà d'aplicació el règim establert en el present pla per a aquest tipus d'operacions, computant-se les ja realitzades a l'efecte del càlcul de la superfície mínima susceptible d'ús d'habitatge.

2 Per a l'aplicació de l'assenyalat en l'apartat 1 anterior:

a. No es computaran les finques registrals que hagin estat segregades i edificades legalment conforme al procediment establert en la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears.

b. A l'efecte d'acreditar la data de segregació pel que fa al nombre màxim de segregacions permeses s'estarà a la que figuri en escriptura pública i, en cas de dubte, a la prioritat registral.

3 Per a les finques registrals independents existents a l'entrada en vigor de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears, que no hagin estat objecte de segregacions, fragmentacions o divisions des d'aquella data, la parcel·la mínima aplicable en SRC-SRG i SRC-F serà de 14.000 m2, i hi resultarà d'aplicació la resta de condicions d'edificació que el PTI estableix en proporció a la superfície de parcel·la existent.

4 Les finques segregades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears es podran acollir a la possibilitat de reagrupació contemplada en l'apartat 1.b. si les operacions a les quals es refereix l'apartat 1 han donat lloc a més de quatre finques registrals independents i hi seran d'aplicació la resta de condicions d'ordenació que estableix el PTI”.

I a les NS de Formentera, que són alhora instrument d’ordenació territorial, es preveu un règim de segregacions molt similar, encara que més restrictiu.

Per tant, dels instruments d’ordenació territorials on l’ús d’habitatge no es troba prohibit amb caràcter general (tots menys Menorca) es deriva que les segregacions per raons hereditàries, o bé, són les úniques que poden donar lloc a l’ús d’habitatge si es tracta d’una primera segregació entre pares i fills -cas del PTI de Mallorca- o bé suposen l’aplicació, per una sola vegada, d’un règim de segregacions més avantatjós que les segregacions efectuades per altres causes, en no haver d’aplicar els factors multiplicadors a les segones i successives finques resultants -cas d’Eivissa i Formentera-. 

2.2.- Proposta de modificació

El segon objectiu de l’equip de govern assenyalat anteriorment consisteix en què la norma territorial cautelar prèvia a la tramitació de la revisió del PTI:

“2.- Eviti l’excessiva fragmentació de les parcel·les i consegüent urbanització difusa del sòl rústic, impedint que es pugui seguir edificant sobre les parcel·les segregades o dividides a partir del dia 1 de novembre de 2016, per tal de donar seguretat jurídica i a l'hora evitar especulacions una vegada transcendit el contingut de la norma, i sempre que aquestes fragmentacions no provinguin de títol hereditari o donació de pares a fills, amb les condicions que assenyala el PTI".

L'ús d'habitatge unifamiliar aïllat és declarat expressament com un ús condicionat pels arts. 3, 19 i 25 de la Llei del sòl rústic (LSR). Així, I'article 25 d’aquest text legal disposa que aquestes activitats només podran efectuar-se a les zones en què aquest ús no estigui declarat prohibit pels instruments de planejament general i amb les condicions que s'hi estableixin.

Aquesta concreta concepció del règim de l'ús d'habitatge ha estat objecte de crítica per part de la doctrina, que reiteradament ha posat de manifest que el punt més discutible de la LSR és que sembla consagrar un dret subjectiu innat a construir habitatges unifamiliars si es posseeixen els requisits i condicions establertes en la Llei, a diferència de la normativa bàsica estatal tradicional, on la possibilitat d'implantació d'aquests usos sempre s’ha previst de forma excepcional, ja des de I'article 85 del TRLS/1976, davant el qual la jurisprudència mai no s'havia atrevit a dir que existís un dret del propietari de sòl rústic a edificar un habitatge en el seu terreny.

S'ha de tenir en compte que la legislació bàsica estatal en matèria de règim del sòl -aplicable a les Illes Balears- no confereix cap dret edificatori en el sòl rústic, sinó que, al contrari, les possibilitats edificatòries en aquesta classe de sòl es recullen amb un caràcter molt excepcional i lligat al procediment i a les condicions previstes en la normativa d'ordenació territorial i urbanística, de forma que només de forma excepcional es podran legitimar en aquesta classe de sòl actes i usos específics que siguin d’interès públic o social, i que contribueixin a l'ordenació i desenvolupament rurals, o que hagin de ser emplaçats en el medi rural.

Així, l'article 3 del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del sòl i Rehabilitació Urbana, conté les polítiques a què obliga l'aplicació del principi de desenvolupament sostenible:

"Artículo 3 Principio de desarrollo territorial y urbano sostenible

1. Las políticas públicas relativas a la regulación, ordenación, ocupación, transformación y uso del suelo tienen como fin común la utilización de este recurso conforme al interés general y según el principio de desarrollo sostenible, sin perjuicio de los fines específicos que les atribuyan las Leyes.

2. En virtud del principio de desarrollo sostenible, las políticas a que se refiere el apartado anterior deben propiciar el uso racional de los recursos naturales armonizando los requerimientos de la economía, el empleo, la cohesión social, la igualdad de trato y de oportunidades, la salud y la seguridad de las personas y la protección del medio ambiente, contribuyendo en particular a:

a) La eficacia de las medidas de conservación y mejora de la naturaleza, la flora y la fauna y de la protección del patrimonio cultural y del paisaje.

b) La protección, adecuada a su carácter, del medio rural y la preservación de los valores del suelo innecesario o inidóneo para atender las necesidades de transformación urbanística.

c) La prevención adecuada de riesgos y peligros para la seguridad y la salud públicas y la eliminación efectiva de las perturbaciones de ambas.

d) La prevención y minimización, en la mayor medida posible, de la contaminación del aire, el agua, el suelo y el subsuelo.

I l'article 13 del mateix text legal bàsic estatal recull el contingut del dret de propietat en el sòl en situació rural:  

"Artículo 13 Contenido del derecho de propiedad del suelo en situación rural: facultades

1. En el suelo en situación rural a que se refiere el artículo 21.2,a), las facultades del derecho de propiedad incluyen las de usar, disfrutar y disponer de los terrenos de conformidad con su naturaleza, debiendo dedicarse, dentro de los límites que dispongan las leyes y la ordenación territorial y urbanística, al uso agrícola, ganadero, forestal, cinegético o cualquier otro vinculado a la utilización racional de los recursos naturales.

La utilización de los terrenos con valores ambientales, culturales, históricos, arqueológicos, científicos y paisajísticos que sean objeto de protección por la legislación aplicable, quedará siempre sometida a la preservación de dichos valores, y comprenderá únicamente los actos de alteración del estado natural de los terrenos que aquella legislación expresamente autorice.

Con carácter excepcional y por el procedimiento y con las condiciones previstas en la legislación de ordenación territorial y urbanística, podrán legitimarse actos y usos específicos que sean de interés público o social, que contribuyan a la ordenación y el desarrollo rurales, o que hayan de emplazarse en el medio rural".

La matriu de sòl rústic de les Directrius d'Ordenació Territorial (Llei 6/1999, de 3 d’abril) estableix al seu annex I que “Les determinacions dels usos d’aquesta matriu tenen el caràcter de nivell de protecció mínima del sòl rústic, i es poden incrementar pels instruments d’ordenació territorial i de planejament urbanístic.”

Veiem com la pròpia legislació autonòmica faculta els instruments d'ordenació territorial i urbanística per a l'establiment de condicions més restrictives que les previstes en la legislació del sòl rústic.

Així doncs, els  Plans territorials insulars poden establir condicions més restrictives que les previstes en la Llei del sòl rústic, les quals resultarien d’aplicació preferent donat el caràcter de norma de mínims de la legislació del sòl rústic balear.

Interessa ressenyar que la segregació en sòl rústic no determina per si mateixa un dret a edificar un habitatge tal i com reiteradament assenyala la jurisprudència de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). En aquest sentit, entre d’altres, sentència de la sala contenciosa del TSJIB número 256/2008, de 28 de maig de 2008 (núm. de recurs 125/2005), Id Cendoj: 07040330012008100204:

“SEGUNDO. EL SUPUESTO DERECHO A CONSTRUIR EN SUELO RÚSTICO.

El punto de partida de la argumentación del recurrente es el de que, tras la segregación, tenía "derecho" a construir una vivienda unifamiliar aislada en cada una de las 13 parcelas y que este derecho se le ha suprimido retroactivamente por normas posteriores a la segregación, primero de modo suspensivo y cautelar por efecto de la Ley 9/1999 y ahora de modo definitivo por el PTM.

No obstante, la argumentación quiebra por su base por cuanto el titular de una parcela de suelo rústico en junio de 1999 no tenía "derecho" a la edificación de una vivienda unifamiliar asilada, sino que dicho uso, por no ser relacionado con el destino y naturaleza agrícola de las fincas rústicas, no es era un uso admitido, sino un uso condicionado ( art. 19 Ley 6/1997 de Suelo Rústico en IB ) y la Administración dispone de discrecionalidad técnica para modificar estas condiciones o requisitos, de modo que se aplicarán las condiciones vigentes al momento de solicitarse la licencia de edificación -o más exactamente las vigentes al tiempo de resolverse la petición en plazo-.

Así pues, las fincas rústicas del recurrente no habían ganado, desde su segregación en junio de 1999, el derecho a ser edificadas siempre y en cualquier momento aún cuando se modificasen las condiciones o requisitos para su edificación, haciéndolas invulnerables a cualquier cambio de condiciones. Este derecho, ni siquiera se produce en su totalidad en el suelo urbano.

En el suelo rústico, las fincas no llevan incorporado el "derecho a ser edificadas" ya que dicho uso no es consustancial a dicho suelo, sino artificial, siendo el legislador el que podrá atribuirle, en determinadas condiciones, ese uso artificial y no inherente al derecho de propiedad sobre suelo rústico.

El legislador reconoció el uso condicionado de vivienda unifamiliar para parcelas rústicas como las del recurrente, pero ello fue así hasta el 13.10.1999 en que el mismo legislador indicó ( art. 6 Ley 9/1999 ) que tales parcelas "no serán edificables con la finalidad de vivienda unifamiliar hasta la aprobación del correspondiente Plan Territorial Parcial, que establecerá las determinaciones que regulen este supuesto", por lo que las fincas para las que no se hubiese presentado solicitud de licencia antes de la fecha indicada en su Disposición Transitoria, "no serán edificables con la finalidad de vivienda unifamiliar".

Posteriormente el PTM ahora impugnado, por remisión de la Ley 9/1999, no hace sino precisar de modo definitivo las condiciones a que dicha Ley le encomendaba.”

En conseqüència, no hi hauria objecció a preveure en el PTI d’Eivissa –o, en el seu cas en la NTC prèvia, que podria tenir el mateix abast i contingut-, en la línia del règim previst en el PTI de Mallorca de 2004, la prohibició de l’ús d’habitatge en les segregacions, divisions o fragmentacions practicades a partir de l'aprovació de la Norma, excepte que provinguin de títol hereditari o donació de pares a fills i sempre que, en aquest cas, es complís amb totes les condicions previstes en el PTI.

En la redacció actual de l'apartat 7 de la Norma 16 del PTI, que preveu les excepcions a les regles de segregacions dels apartats 2 i 3 de la mateixa Norma, s'exigeix a les donacions inter vivos que es produeixin entre pares i fills i en canvi no apareix cap exigència de vincle familiar en relació a les segregacions per causa hereditària, entre les quals també es troben els pactes successoris, respecte dels quals el nostre dret foral no exigeix que es celebrin entre parents. Per això, i atesa la voluntat expressada per l'equip de govern d'evitar les especulacions, es considera adient limitar l'excepció a causa d'herència a les persones vinculades per relació de parentiu.  

Finalment, cal aclarir que amb el darrer incís final assenyalat en l’objectiu transcrit relatiu a que l’excepció hereditària “compleixi amb totes les condicions previstes en el PTI”, es vol posar de manifest que per poder aplicar aquesta excepció hereditària s’han de complir totes les condicions previstes en el PTI aprovat en 2005, de forma que no serà aplicable si ja no fos possible l’ús d’habitatge a la parcel·la segregada per herència o donació de pares a fills, bé perquè, per exemple, amb anterioritat a la segregació per raó hereditària s’hagués produït una segregació que incomplís la regla de segregacions del PTI o, bé, perquè, per exemple, ja s’haguessin esgotat les possibilitats edificatòries a conseqüència de l’aplicació de les regles de segregacions previstes en el PTI, atès que l’excepció hereditària prevista en el PTI és només  aplicable per una sola vegada.

La redacció d’aquesta norma podria quedar de la següent manera:

“A les parcel·les procedents d’una segregació, divisió o fragmentació, efectuades en document públic a partir del dia 1 de novembre de 2016, queda prohibit l’ús d’habitatge unifamiliar, excepte que provenguin de donació de pares a fills o a causa d’herència entre persones vinculades per relació de parentiu i que compleixin amb les condicions previstes en el vigent Pla Territorial Insular.”

D’altra banda, pel que fa a les al·legacions respecte de la irretroactivitat prohibida per la Llei, cal dir que partim de l’aplicació als reglaments d’allò previst a l’article 9.3 CE, que estableix:

“3. La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.”

D’entrada s’ha de dir que la NTC no és una norma sancionadora; idò veurem si és restrictiva de drets individuals en el sentit reclamat per la CE.

Tal i com assenyalà el Tribunal Suprem, en STS de 15 de novembre de 1999 (RJ 1999, 9300), recaiguda en el recurs de cassació núm. 305/1997 (FJ 1r):

“[ ] La retroactividad de las normas en nuestro ordenamiento viene marcada por los determinados preceptos y criterios jurisprudenciales. El  artículo 2.3  del  Código Civil  (LEG 1889, 27)   contiene una norma de aplicación subsidiaria, al establecer la irretroactividad de las Leyes, si éstas no dispusieran lo contrario. El artículo 9.3  CE eleva a rango constitucional la prohibición de retroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales. Y, en fin, el artículo 62.2 LRJ-PAC  (RCL 1992, 2512 , 2775 y RCL 1993, 246)   establece la sanción de nulidad para los reglamentos que establezcan la retroactividad de disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos.

No existe, por tanto, una interdicción general de la retroactividad de las normas, pero en todo caso, cualquiera que sea el criterio interpretativo que se adopte en relación con el mencionado  artículo 2.3  CC , ya se entienda que establece una regulación subsidiaria común para cualquier disposición escrita con carácter de generalidad, como ha entendido esta Sala en múltiples Sentencias (SSTS 22 de noviembre de 1980 , 13 de noviembre de 1981 , 26 de enero de 1982 , 29 de marzo de 1982 y 15 de abril de 1997 ), o se mantenga la tesis que la entiende referida sólo a las disposiciones con rango de ley y que existe una prohibición absoluta de retroactividad para los reglamentos, lo cierto es que resultan ineficaces, con nulidad absoluta, las normas reglamentarias retroactivas que sean restrictivas de derechos individuales (cfr. STS 26-2-1999 ).

Por otra parte, es bien conocida la diferencia de los distintos niveles o grados de retroactividad. Tanto de acuerdo con la doctrina del Tribunal Constitucional, que tiene una primera manifestación en la Sentencia 6/1983, de 4 de febrero , y luego múltiples referencias en sucesivas Sentencias, como con la Jurisprudencia de esta Sala (SSTS 18 y 22 de junio de 1994 , 5 de febrero de 1996 y 15 de abril de 1997 ), ha de distinguirse entre: una retroactividad de grado máximo, que aplica la nueva norma a la relación o situación básica creada bajo el imperio de la norma antigua y a todos sus efectos consumados o no; una retroactividad de grado medio, en la que la nueva norma se aplica a los efectos nacidos con anterioridad pero aún no consumados o agotados; y, en fin, una retroacción de grado mínimo, en la que la nueva normativa sólo tiene efectos para el futuro aunque la relación o situación básica haya surgido conforme a la anterior norma. Esta retroactividad de carácter mínimo, en la que se pretenden anudar efectos «ex novo» a situaciones producidas con anterioridad a la propia norma, es aceptada pacíficamente por el Tribunal Constitucional y por este Alto Tribunal, ya que se trata de una retroactividad impropia, en la que la norma incide sobre situaciones o relaciones jurídicas actuales no concluidas ( SSTC 42/1986 , 99/1987 , 227/1988 , 210/1990 y 182/1997 , entre otras, y SSTS de 18 de marzo de 1995 , 15 de abril de 1997 , y 17 de mayo de 1999 , entre otras muchas)…./…”.

Convé recordar que, conforme a una consolidada doctrina del Tribunal Constitucional, exposada en la sentència 90/2009, de 20 d'abril, el principi d'interdicció de retroactivitat de les normes es refereix a les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, l'abast de les quals i el seu significat ha d'entendre's en els següents termes:

"A lo anterior debe añadirse también que es doctrina reiterada de este Tribunal la de que el principio de irretroactividad de las leyes consagrado en el art. 9.3 de la Constitución concierne sólo a las sancionadoras no favorables y a las restrictivas de derechos individuales, en el sentido que hemos dado a esta expresión( SSTC 27/1981 (LA LEY 216/1981), de 20 de julio, FJ 10 ;6/1983 (LA LEY 126-TC/1983), de 4 de febrero, FJ 2 ;150/1990 (LA LEY 59210-JF/0000), de 4 de octubre, FJ 8 ;173/1996 (LA LEY 147/1997), de 31 de octubre , FJ 3), a saber, que la "restricción de derechos individuales" ha de equipararse a la idea de sanción, por lo cual el límite de dicho artículo hay que considerarlo referido a las limitaciones introducidas en el ámbito de los derechos fundamentales y de las libertades públicas (del título I de la Constitución) o en la esfera general de protección de la persona( STC 42/1986 (LA LEY 563-TC/1986), de 10 de abril , FJ 3).”

Efectua així la STC 270/2015 (FD 7º) les següents precisions sobre el concepte de retroactivitat prohibida per l'article 9.3 CE :

“ [...] Como ya señalábamos desde nuestros primeros pronunciamientos ( SSTC 42/1986, de 10 de abril, FJ 3 , y 65/1987, de 21 de mayo , FJ 19), lo que se prohíbe en ese art. 9.3 CE es la retroactividad entendida como incidencia de la nueva ley en los efectos jurídicos ya producidos de situaciones anteriores. La irretroactividad sólo es aplicable a los derechos consolidados, asumidos e integrados en el patrimonio del sujeto y no a los pendientes, futuros, condicionados y expectativas [por todas, SSTC 99/1987, de 11 de junio, FJ 6 b ), y 178/1989, de 2 de noviembre , FJ 9], de forma que sólo puede afirmarse que una norma es retroactiva a los efectos del art. 9.3 CE cuando incide sobre relaciones consagradas y afecta a situaciones agotadas [ STC 99/1987 , FJ 6 b)], supuesto en el que la prohibición de retroactividad operaría plenamente y solo exigencias cualificadas del bien común podrían imponerse excepcionalmente a tal principio.

Por el contrario, en el caso de la retroactividad impropia, que incide en situaciones no concluidas, hay que reconocer al legislador un amplio margen de libertad, de suerte que no entran dentro del ámbito de la retroactividad prohibida las disposiciones que, carentes de efectos ablativos o peyorativos hacia el pasado, despliegan su eficacia inmediata hacia el futuro aunque ello suponga incidir en una relación o situación jurídica aún en curso.

En suma, conforme a la doctrina de este Tribunal, el art. 9.3 CE no contiene una prohibición absoluta de retroactividad que conduciría a situaciones congeladoras del ordenamiento contrarias al art. 9.3 CE (STC 126/1987, de 16 de julio, FJ 11), ni impide que las leyes puedan afectar a derechos e intereses derivados de situaciones jurídicas que siguen produciendo efectos, pues no hay retroactividad proscrita cuando una norma regula pro futuro situaciones jurídicas creadas con anterioridad a su entrada en vigor o cuyos efectos no se han consumado, ya que el legislador puede variar ex nunc el régimen jurídico preexistente de los derechos individuales, siempre que se ajuste a las restantes exigencias de la Constitución ( STC 227/1988, de 29 de noviembre , FJ 9).”

Doncs bé, la segregació en sòl rústic no determina per sí mateixa un dret a edificar un habitatge. Per això, no existeix anul·lació de cap dret atès que l'ús edificatori no és consubstancial als usos del sòl rústic. Així, no es pot parlar d’un dret adquirit a poder edificar un habitatge en aquell tipus de sòl (tractant-se a més d’un ús condicionat ex article 19.2.a) LSR), per la qual cosa no cal parlar d’irretroactivitat prohibida per la CE.

Convé recordar, finalment, que en relació a l'esmentat article 6 de la Llei 9/1999, el qual disposà que les parcel·les segregades més de dos anys abans, concretament a partir de l'entrada en vigor de la LSR, el 16 de juliol de 1007, no serien edificables per a l'ús d'habitatge fins que el corresponent instrument territorial de cada illa regulés el supòsit, ja es varen plantejar múltiples qüestions d'inconstitucionalitat pels afectats, amb similars arguments que els que es verteixen ara contra l'article 4 de la NTC que ens ocupa (arbitrarietat, vulneració dels principis de irretroactivitat de disposicions restrictives, d’igualtat, de seguretat jurídica i  vulneració del dret de propietat) i que varen ser resolts pel TSJIB, que considerà en tots el casos que no procedia platejar cap qüestió d'inconstitucionalitat contra aquest precepte legal.

Els mateixos arguments resulten d'aplicació a l'article 4 de la NTC en tramitació.

Així, per exemple, el Fonament tercer de la STSJIB núm. 402, de 26 d'abril de 2002 recull:   

"TERCERO. ACERCA DE LA PRETENSION DE QUE SE PLANTEE CUESTIÓN DE INCONSTITUCIONALIDAD DEL ART. 6 DE LA LEY 9/1999.

Como quiera que la resolución impugnada se ajusta plenamente a lo dispuesto en dicho precepto legal, sólo la inconstitucionalidad de la norma legal puede servir a los fines pretendidos por el recurrente.

Con la base de un dictamen jurídico de D. Jesús Ángel que acompaña a su demanda, se invoca que el indicado precepto legal por cuanto es contrario a los principios constitucionales de igualdad (art. 14 Constitución), seguridad jurídica (art. 9.4°) y vulnerador del derecho a la propiedad privada (art. 33); por lo que procede un examen de si la norma con rango de Ley pudiera ser contraria a la Constitución al objeto de plantear cuestión de inconstitucionalidad:

A) SUPUESTA VULNERACION DEL PRINCIPIO DE IGUALDAD.

Entiende el recurrente que el art. 6 de la Ley 9/1999 al establecer un régimen urbanístico distinto según la parcela se haya segregado antes o después del 16.07.1997 -fecha entrada en vigor de la Ley 6/1997, de 8 de julio, de Suelo Rústico de las Illes Balears-, supone una diferencia de trato contrario al principio de igualdad por cuanto carece de toda justificación objetiva y razonable ya que no guarda relación alguna con las características físicas o naturales de las fincas, ni con su extensión superficial, que son los criterios establecidos en la legislación de la que traen su causa los Planes Territoriales cuya efectividad se trata de garantizar.

Al respecto debe indicarse que el art. 6 de la Ley 9/1999, se configura como medida preventiva o moratoria para asegurar la elaboración de unos concretos instrumentos de ordenación territorial (Plan Territorial Parcial) al objeto de garantizar la efectividad de las futuras determinaciones normativas y evitar que durante el período de elaboración de dicho instrumento, se produzcan actos o procesos edificatorios que se consoliden y petrifiquen situaciones que chocarían con la nueva ordenación, provocando que nazca inútil. Desde esta perspectiva, es consustancial a toda moratoria cautelar la necesidad de fijar un momento a partir de la cual se aplique o fijación de actos a los que afecte. Admitida esta evidencia, siempre existirá un "antes" y un "después" del momento de arranque de la medida cautelar y desde esta perspectiva siempre existirá desigualdad de trato entre las actuaciones que evitaron la vigencia de la norma cautelar, y las que irremediablemente quedan afectados por la misma. Cualquiera que sea el criterio que se adopte para fijar la fecha de efectividad, siempre existirá desigualdad de trato.

La cuestión se desplaza a determinar si el momento de inicio de eficacia de la norma cautelar -y para el caso, más concretamente, los actos que a partir de determinado momento quedan afectados-, carece de fundamento razonable y generando por tanto intolerable discriminación. Ello implica el análisis de si -para nuestro caso- existe justificación urbanística o de ordenación territorial que justifique la fijación de la fecha 16.07.1997 (poco más de dos años antes de la publicación de la Ley 9/1999).

En este punto, de la Exposición de Motivos de la Ley y de su propio articulado, se desprende que dicha norma tiene por objeto corregir y paliar "la intensa presión edificatoria sobre el suelo rústico " y desde esta perspectiva no cabe duda que la presión edificatoria sobre el suelo rústico no se concreta únicamente en el acto constructivo o en la solicitud de licencia para edificación de vivienda en dicho suelo, sino que al estar vinculadas las posibilidades de construcción a las dimensiones de la parcela, resulta innegable -y el presente supuesto es un ejemplo- que la segregación de fincas rústicas es el precedente necesario para la futura edificación, de tal modo que la segregación de fincas rústicas por la "la intensa presión edificatoria " a que hace referencia la Ley, no responde a fines agrícolas o ganaderos propios de su naturaleza rústica, sino claramente a fines urbanísticos. Debe repetirse que el caso que nos ocupa es un ejemplo de ello.

Sobre la base de lo anterior, es lógico y razonable que si se trata de evitar la intensa presión edificatoria sobre el suelo rústico, ello se haga tomando como referencia la operación urbanística previa (la segregación) y que precisamente por este carácter previo y anticipado a la misma edificación, se acuerde fijar la eficacia de la medida con efectos retroactivos para comprender toda una serie de supuestos que de otro modo no les afectaría la norma territorial que se ha de elaborar.

Se trata en suma de evitar que los primeros pasos del proceso edificatorio en suelo rústico (la segregación) genere derechos a una edificación que el posterior Plan Territorial no pueda corregir, naciendo hipotecado.

.../...

En conclusión, sí existe argumento objetivo y razonable para la medida cautelar prevista en el art. 6, y la fijación como fecha de referencia al de 16.07.1997, fecha de entrada en vigor de la Ley 6/1997 que regula precisamente las condiciones de autorización de segregaciones en suelo rústico.

B) SUPUESTA VULNERACION DEL PRINCIPIO DE SEGURIDAD JURÍDICA.

Entiende el recurrente que quienes segregaron sus fincas rústicas conforme a la normativa entonces vigente, sufren ahora una consecuencia desfavorable que no está justificada por un fin público de protección del suelo rústico, quebrando el principio de seguridad jurídica y de confianza legítima.

A ello debe responderse lo indicado en el apartado anterior.

No obstante, interesa reseñar que la segregación en suelo rústico no determina por sí misma un derecho a edificar una vivienda. Por ello, no existe anulación de derecho alguno por cuanto el uso edificatorio no es consustancial a los usos del suelo rústico.

En suma el recurrente entiende que como segregó conforme a la Ley, debe tener derecho a edificar en parcela resultante. No obstante, ello será así si la norma aplicable a su solicitud de licencia lo permite.

C) SUPUESTA VULNERACION DEL DERECHO DE PROPIEDAD.

La parte recurrente entiende que la suspensión del posible uso edificatorio por plazo máximo de 5 años (período máximo de elaboración del Plan Territorial Parcial), determina suspender "un uso edificatorio que es legítimo".

En este punto, no puede sino recordarse que la función del suelo rústico está relacionada con los valores agrícolas, forestales, pecuarios, cinegéticos, naturales, paisajísticos ,que determina el que se preserve de los procesos de desarrollo urbanístico (art. 2 Ley 6/97, de Suelo Rústico), por lo que el posible usos edificatorio no es consustancial a dicho suelo, sino artificial, siendo el legislador el que podrá atribuirle, en determinadas condiciones, ese uso artificial y no inherente al derecho de propiedad sobre suelo rústico. Desde esta perspectiva, lo que en un momento el legislador permite, puede condicionarlo o restringirlo luego sin que el titular del suelo rústico pueda invocar un derecho edificatorio preexistente. Como este derecho no existe, en nada se vulnera el derecho de propiedad si se suspende la posibilidad de tales usos o si, posteriormente, el Plan Territorial lo prohíbe o restringe".

En el mateix sentit es pronuncià la STSJIB núm. 962, de 22 de novembre de 2002.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa estimar l'al·legació relativa als tancaments de finques, en el sentit anteriorment exposat i desestimar la resta d'al·legacions efectuades en el Model 3, i pel que fa als expedients en tramitació, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

IV.- AL·LEGACIONS MODEL 4 (5 al·legacions)

Al·leguen:

FALTA DE PARTICIPACIÓ I CONSENS SOCIAL AMB ELS PRINCIPALS SECTORS AFECTATS. INSUFICIENT MOTIVACIÓ I FALTA D'ANÀLISI DE LES CONSEQÜÈNCIES DE L'APROVACIÓ DE LA NTC. DISCRIMINACIÓ I TRACTE INJUST DELS PROPIETARIS TRADICIONALS DEL SÒL RÚSTIC.  INDEFENSIÓ I INSEGURETAT JURÍDICA EN MATERÍA DE TERRITORI. LA LIMITACIÓ IMPOSADA A la SUPERFÍCIE TOTAL A CONSTRUIR IMPEDEIX L'ÚS AGRÍCOLA DE LES FINQUES TANT PROFESSIONAL COM A RESIDENCIAL. NUL·LITAT DE LA DELIMITACIÓ DEL SRF-F I LES APR D'INCENDIS. CONCEPCIÓ ERRONEA SOBRE LES MESURES D'ESTALVI D'AIGUA.  INCOMPATIBILITAT DE LA VIDA EN EL CAMP AMB LES MESURES IMPOSADES PER LA NTC.

Demanen:

“la total retirada de esta NTC, así como también se solicita que el Consell d'Eivissa promueva la derogación de los artículos del DL 1/16 que afectan al suelo rústico de lbiza, y en su lugar se inicie un pormenorizado proceso en el que participen todos los colectivos afectados para que el nuevo instrumento de planeamiento territorial resulte con el mayor consenso posible.”

CONTESTACIÓ

- PEL QUE FA A LA FALTA DE PARTICIPACIÓ I CONSENS SOCIAL AMB ELS PRINCIPALS SECTORS AFECTATS.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA EN EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE LA NTC”.

- PEL QUE FA A LA INSUFICIENT MOTIVACIÓ I FALTA D'ANÀLISI DE LES CONSEQÜÈNCIES DE L'APROVACIÓ DE LA NTC.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LA MANCA D’UNA ANÀLISI PRÈVIA QUE JUSTIFIQUI LES SOLUCIONS ADOPTADES”.

- PEL QUE FA A LA DISCRIMINACIÓ I TRACTE INJUST DELS PROPIETARIS TRADICIONALS DEL SÒL RÚSTIC.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A QUE S’IDENTIFICA CONSTRUCCIÓ EN SÒL RÚSTIC AMB ESPECULACIÓ.”

- PEL QUE FA A LA  INDEFENSIÓ I INSEGURETAT JURÍDICA EN MATèRIA DE TERRITORI.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC.”

- PEL QUE FA A LA LIMITACIÓ IMPOSADA A la SUPERFÍCIE TOTAL A CONSTRUIR IMPEDEIX L'ÚS AGRÍCOLA DE LES FINQUES TANT PROFESSIONAL COM A RESIDENCIAL.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartat “PEL QUE FA A QUE LA LIMITACIÓ IMPOSADA A la SUPERFÍCIE TOTAL A CONSTRUIR IMPEDEIX L'ÚS AGRÍCOLA DE LES FINQUES TANT PROFESSIONAL COM A RECREATIU”.

-PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE LA DELIMITACIÓ DEL SRF-F I LES APR D'INCENDIS.

Diuen:

“Resulta procedente poner de relieve que la delimitación vigente de las zonas forestales calificadas en el PTI como Suelo Rústico Común Forestal (SRC-F), igual que las áreas de Protección de Riesgo de Incendios, NUNCA ha sido sometida a información pública, es decir los afectados nunca han podido poner de manifiesto los evidentes errores e imprecisiones que existen en la cartografía. En efecto se da la circunstancia que entre el trámite de aprobación inicial del PTI vigente (30 de julio de 2004), y la aprobación definitiva (21 de marzo de 2005), se modificó íntegramente la cartografía forestal y de APRs. Así, si en primer lugar para delimitar el SRC-F se había utilizado el lnventario Forestal Nacional, finalmente se adoptó el Mapa Topográfico Balear de 2002. Esta decisión respondió, según el informe técnico, a la gran cantidad de alegaciones en contra de la primer delimitación, pero impidió en la práctica la formulación de alegaciones en contra de la segunda, hoy aún vigente. Para las APRs se adoptaron para la aprobación definitiva los planes INUNBAL y INFOBAL, con planos que también son diferentes a los de la aprobación inicial.

Estamos por tanto ante una evidente vulneración del derecho a la participación ciudadana en la tramitación del planeamiento. Port tanto la delimitación del SRC-F no se ha hecho con las necesarias garantías de seguridad jurídica aI tratarse de un modificación sustancial que exigía un nuevo trámite de información pública, siendo su omisión causa de nulidad según jurisprudencia abundante, (STS de 25 de septiembre de 2013, recurso 655712011, por ejemplo).

De todo ello resulta que la actual prohibición de implantación de viviendas en SRCF, así como el resto de disposiciones relativas a este tipo de suelo dispuestas por la NTC, nace de una disposición viciada de nulidad.”

Al respecte cal assenyalar, en primer lloc, que la NTC no efectua cap delimitació de terrenys (de fet no conté annex cartogràfic) i no constitueix a més aquesta NTC un “acte d’aplicació” d’aquell PTI, sinó una disposició de caràcter general que el precedeix.

Així mateix, no consta cap pronunciament judicial respecte de la “nul·litat” de la delimitació que el PTI de 2005 va efectuar d’aquells tipus de sòls rústics forestals (SRC-F), al quals es refereixen les persones al·legants per haver cartografiat els sòls forestals realment existents en el vol aeri de 2002, tot havent de recordar que, pel que fa a l’acció de nul·litat, els dos primers apartats de l’article 106 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre –a l’igual que ho establia abans l’article 102.1 i 2 LRJ-PAC-, diuen:

“Artículo 106. Revisión de disposiciones y actos nulos.

1. Las Administraciones Públicas, en cualquier momento, por iniciativa propia o a solicitud de interesado, y previo dictamen favorable del Consejo de Estado u órgano consultivo equivalente de la Comunidad Autónoma, si lo hubiere, declararán de oficio la nulidad de los actos administrativos que hayan puesto fin a la vía administrativa o que no hayan sido recurridos en plazo, en los supuestos previstos en el artículo 47.1.

2. Asimismo, en cualquier momento, las Administraciones Públicas de oficio, y previo dictamen favorable del Consejo de Estado u órgano consultivo equivalente de la Comunidad Autónoma si lo hubiere, podrán declarar la nulidad de las disposiciones administrativas en los supuestos previstos en el artículo 47.2.”

I en aquest sentit, la sentència del Tribunal Suprem de 17 de juny de 2011 (RJ 2011, 5415),  Secció Cinquena, recurs de cassació 3397/2007, declara:

“La revisión de oficio contra disposiciones generales se encuentra reconocida en el citado artículo 102, apartado 2, al solventar algunas dudas que la redacción anterior a la reforma por  Ley 4/1999  suscitaba al respecto. Ahora bien, esa revisión de oficio contra reglamentos tiene, por lo que hace al caso, una limitación subjetiva esencial y es que únicamente puede iniciarse de oficio por la Administración. De modo que los particulares no están legitimados para instar tal revisión, porque han sido excluidos de esa “acción de nulidad”, como se califica en la exposición de motivos de la citada  Ley 4/1999 . La revisión de oficio de las normas reglamentarias (artículo 102.2 de la  Ley 30/1992 ) no puede ser instada por los particulares, a diferencia de la revisión contra los actos administrativos nulos (artículo 102.1 de la misma  Ley ) que puede ser instada por iniciativa de la propia Administración o a solicitud del interesado. Resulta significativo a estos efectos comparar ambos apartados, para apreciar que se ha excluido del apartado 2 del citado artículo 102 toda referencia a “instancia de parte”.

O la STS de 21 de maig de 2015 (RJ 2015\2467):

“La sentencia ahora recurrida, por otra parte, fundamenta su decisión en otras sentencias de éste Tribunal, como son las de 16 y 22 de noviembre de 2006 , en las que se señala que si bien fué la  Ley 4/1999, de 13 de enero  (RCL 1999, 114 y 329) , la que introdujo en el apartado 2 del artículo 102 de la LRJAP y PAC la revisión de oficio de las disposiciones generales en los supuestos previstos en el artículo 62.2 de la propia Ley, el propio legislador en la exposición de motivos de aquella Ley dijo muy claro que " esa posible revisión de oficio de las disposiciones generales nulas no opera, en ningún caso, como acción de nulidad ".

En ambas sentencias se concluye que "no es posible instar el procedimiento administrativo regulado en el  artículo 102   de la Ley 30/1992 para revisar disposiciones de carácter general radicalmente nulas ."

En la misma línea se inscribe la  sentencia de éste Tribunal de 25 de mayo de 2010  (RJ 2010, 8588), relativa a un Plan Parcial, y en la que, después de recordar, de acuerdo con reiterada jurisprudencia que cita, que la revisión de oficio de las disposiciones generales no puede operar como acción de nulidad, concluye afirmando que " sólo la Administración Pública que .... aprobó [el Plan Parcial] estaría facultada para, siguiendo el procedimiento previsto en el  artículo 102.2   de la Ley 30/1992, declarar su nulidad con las consecuencias previstas en el apartado 4 del mismo precepto ".

Por su parte, la  sentencia de ésta Sala y Sección de 16 de febrero de 2011  (RJ 2011, 1511)  -recurso de casación 199/2007 - se enfrenta también a la cuestión ahora debatida, dado que se trataba de un proceso entre una Administración Autónoma y un Ayuntamiento en relación precisamente con un Estudio de Detalle.

Pues bien, esa sentencia, tras rechazar el procedimiento de declaración de lesividad a que se refiere el  artículo 103   de la Ley 30/1992 , dada la naturaleza de disposición general de los Estudios de Detalle, y recordar, una vez más, que la revisión de oficio de las disposiciones generales nulas no operan, en ningún caso, como acción de nulidad, declara que: " Debiera ser o haber sido por tanto, el propio Ayuntamiento, ahora recurrente, quien aprobó el cuestionado Estudio de Detalle contrario al ordenamiento previsto de Carreteras del Estado, por no respetar las distancias que éste establece, el que debería haber promovido el procedimiento de revisión de oficio de una disposición administrativa de rango superior, o bien la propia Administración Autónoma haber impugnado dicho Estudio de Detalle en sede jurisdiccional, o impugnarle de forma indirecta, al combatirse en ésta vía judicial cualquier acto de aplicación de aquel ".

Por tanto, obligado es concluir de acuerdo con las referidas sentencias, que cuando el artículo 102.2 de la LRJAP y PAC alude a las "Administraciones públicas" se está refiriendo a aquella que en cada caso haya aprobado la disposición administrativo de que trate.

Procede, pues, rechazar el único motivo de carácter formulado.”

D’altra banda, també cal recordar que amb ocasió del dictat d’actes d’aplicació de disposicions de caràcter general hi quep el recurs indirecte contra la disposició general ex article 26 de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa, tot assenyalant la Jurisprudència que no es poden al·legar, en cap supòsit, contra la disposició general qüestions formals respecte de la seva elaboració i aprovació.

- PEL QUE FA A LA CONCEPCIÓ ERRÒNEA SOBRE LES MESURES D'ESTALVI D'AIGUA

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LES MESURES D’ESTALVI D’AIGUA”.

- PEL QUE FA A LA INCOMPATIBILITAT DE LA VIDA EN EL CAMP AMB LES MESURES IMPOSADES PER LA NTC.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartat “PEL QUE FA A EL CAMP HA DE SER VIABLE PER ESTAR CONSERVAT, NO ÉS UN JARDÍ DECORATIU PER QUI HO VISITA.”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar les al·legacions efectuades en el Model 4, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

V.- AL·LEGACIONS MODEL 5 (2 al·legacions)

Al·leguen:

NUL·LITAT RADICAL DE L'ACORD PER FALTA D'acord PREVI O SIMULTANI AMB VISTA A la REVISIÓ DEL PTI. NUL·LITAT DE L'ACORD PER FALTA DE SOL·LICITUD DEL PRECEPTIU INFORME DE COSTES. POSSIBLE INCONSTITUCIONALITAT DE LA NORMA, PER CONCULCAR ELS SEGÜENTS DRETS CONSTITUCIONALS: 1.PROSCRIPCIÓ DE L'ARBITRARIETAT DE L’ADMINISTRACIÓ (Art. 9.3 CE). 2.VULNERACIO DEL DRET A la PROPIETAT PRIVADA.  3. DRET A DISPOSAR DE LA PRÒPIA HERÈNCIA (art. 33 ce). 4.UTILITAT PÚBLICA, INTERÈS SOCIAL I INDEMNITZACIÓ. PÈRDUA DE DRETS EDIFICATORIS DE LES FINQUES EN ARIP I SRC-F. IL·LEGALITAT DE LA DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA. ALTRES CONSIDERACIONS.

Demanen:

Es por ello, que la LEGALIDAD y la JUSTICIA obliga a dejar sin efecto el acuerdo en orden al establecimiento de la Norma Territorial Cautelar aprobada, so pena, no ya de conculcar los legítimos derechos e intereses de los administrados, sino de incurrir en responsabilidades, que pudieran ser, incluso personales, de los cargos públicos que, sabedores de su ilegalidad e injusticia, las han adoptado.

CONTESTACIÓ

- PEL QUE FA A NUL·LITAT RADICAL DE L'ACORD PER FALTA D'acord PREVI O SIMULTANI AMB VISTA A la REVISIÓ DEL PTI

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3, apartat “- PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'INCI DE LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I MOBILITAT DE DIA 8 DE NOVEMBRE DE 20I6.../...”

-PEL QUE FA A  LA NUL·LITAT DE L'ACORD PER FALTA DE SOL·LICITUD DEL PRECEPTIU INFORME DE COSTES.

Algunes al·legacions manifesten que la NTC incompleix disposar de l’informe de la Demarcació de Costes de l’Estat previst en els articles 112 i 117 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes (LC).

Prèviament cal dir que l'absència d’eventuals informes preceptius i, si escau, vinculants, a emetre pels òrgans de l'Administració Estatal en l’aprovació de la NTC, es tractaria d'una vulneració del principi de jerarquia normativa per incomplir la llei que exigeix aquell informe, no com fan algunes al·legacions de qualificar-ho de nul·litat de ple dret per infraccions de l’article 62 de la LRJ-PAC o article 47 de la Llei 39/2015, atès que es refereixen aquells articles al procediment d’aprovació d’actes administratius.

Efectivament, l’article 112.a) de la LC diu:

“Artículo 112

Corresponde también a la Administración del Estado emitir informe, con carácter preceptivo y vinculante, en los siguientes supuestos:

a) Planes y normas de ordenación territorial o urbanística y su modificación o revisión, en cuanto al cumplimiento de las disposiciones de esta Ley y de las normas que se dicten para su desarrollo y aplicación.

.../...”

Com es pot veure, la LC es refereix als instruments que afectin al litoral que és el contingut de la LC, tot explicitant l’article 117 LC aquell informe:

“Artículo 117

1. En la tramitación de todo planeamiento territorial y urbanístico que ordene el litoral, el órgano competente, para su aprobación inicial, deberá enviar, con anterioridad a dicha aprobación, el contenido del proyecto correspondiente a la Administración del Estado para que ésta emita, en el plazo de un mes, informe comprensivo de las sugerencias y observaciones que estime convenientes.

.../...”

I reforça aquesta tesi l’article 222.1.a) del Reial decret 876/2014, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament General de Costes, quan estableix:

“Artículo 222. Supuestos de informe preceptivo y vinculante de la Administración General del Estado.

1. Corresponde también a la Administración General del Estado emitir informe en los siguientes supuestos:

a) Planes y normas de ordenación territorial o urbanística y su modificación o revisión, en cuanto al cumplimiento de las disposiciones de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de este reglamento y de las normas que se dicten para su desarrollo y aplicación. Se entienden incluidos todos los instrumentos de ordenación territorial y urbanística, sea cual sea su denominación, incluyendo los Proyectos de Delimitación de Suelo Urbano y los Estudios de Detalle u otros de similar contenido, que incidan sobre el dominio público marítimo-terrestre y sus zonas de servidumbre.

.../...

3. El informe del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente será vinculante en los siguientes aspectos:

a) En los supuestos de las letras a) y d) del apartado 1, cuando el informe proponga objeciones basadas en el ejercicio de facultades propias, bien derivadas de la titularidad demanial, como son las orientadas por la necesidad de asegurar la protección de la integridad del dominio público y su libre utilización, o bien derivadas de otras competencias sectoriales de la Administración General del Estado.

Es tracta d’instruments que incideixen sobre el domini públic o les seves zones de servitud.

L’article 117 LC es refereix a tot pla que “ordene el litoral” i en aquest sentit cal dir que la NTC no ordena el litoral.

Així, són diverses ses ocasions en què la LC es refereix als instruments urbanístics o d’ordenació territorial amb incidència en les determinacions de la LC pel que fa al litoral. Així, a tall d’exemple:

Artículo 28

.../...

2. Para asegurar el uso público del dominio público marítimo-terrestre, los planes y normas de ordenación territorial y urbanística del litoral establecerán, salvo en espacios calificados como de especial protección, la previsión de suficientes accesos al mar y aparcamientos, fuera del dominio público marítimo-terrestre. A estos efectos, en las zonas urbanas y urbanizables, los de tráfico rodado deberán estar separados entre sí, como máximo, 500 metros, y los peatonales, 200 metros. Todos los accesos deberán estar señalizados y abiertos al uso público a su terminación.

Artículo 30

1. La ordenación territorial y urbanística sobre terrenos incluidos en una zona, cuya anchura se determinará en los instrumentos correspondientes y que será como mínimo de 500 metros a partir del límite interior de la ribera del mar, respetará las exigencias de protección del dominio público marítimo-terrestre a través de los siguientes criterios:.../...”

Artículo 116

Las Administraciones públicas cuyas competencias incidan sobre el ámbito espacial contemplado en la presente Ley ajustarán sus relaciones recíprocas a los deberes de información mutua, colaboración, coordinación y respeto a aquéllas.

Disposición Transitoria Tercera

.../...

4. Sin perjuicio de lo dispuesto en los apartados anteriores, la ordenación territorial y urbanística del litoral existente a la entrada en vigor de la presente Ley deberá adecuarse a las normas generales y específicas que se aprueben conforme a lo previsto en los artículos 22 y 34.

En canvi, la present NTC, pel seu contingut, només afecta al sòl rústic i bàsicament sobre l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat (no afecta ni als sòls urbans ni als urbanitzables) i no ordena el litoral, ni afecta al domini públic ni a les servituds legals previstes en la LC, on, per cert, aquell ús d’habitatge ja resulta prohibit per la pròpia LC.

A més, al sòl rústic a les Illes Balears ja existeix una categoria de sòl rústic protegit anomenada Àrea de Protecció Territorial (APT), de l’article 19.1.e. e.1) DOT.

L’article 19.1.e) DOT disposa:

e) Les àrees de protecció territorial (APT), que són, independentment que siguin incloses a les categories anteriors, les següents: e.1) La franja de 500 metres per a les illes de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa, i la de 100 metres per a la de Formentera, amidades des del límit interior de la ribera de la mar.

…./…”

En aquesta APT de costes l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat es troba prohibit conforme la matriu d’ordenació del sòl rústic de les DOT.

A més, d’acord amb l’article 23.1 LC:

“Artículo 23

1. La servidumbre de protección recaerá sobre una zona de 100 metros medida tierra adentro desde el límite interior de la ribera del mar.

I conforme l’article 25.1.a) LC:

“Artículo 25

1. En la zona de servidumbre de protección estarán prohibidos:

a) Las edificaciones destinadas a residencia o habitación.

.../...”

I d’acord amb l’article 32.2 LC es prohibeix expressament en el domini públic marítim-terrestre les edificacions destinades a residència o habitació.

Per tot l’anteriorment dit, es conclou de l'exposat que no és aplicable així mateix a la NTC que ens ocupa, que de cap manera ordena el litoral, l'article 117 de la LC.

- PEL QUE FA A LA POSSIBLE INCONSTITUCIONALITAT DE LA NORMA, PER CONCULCAR ELS SEGÜENTS DRETS CONSTITUCIONALS:

1.PROSCRIPCIÓ DE L'ARBITRARIETAT DE L’ADMINISTRACIÓ (Art. 9.3 CE).

Diuen:

“Es llamativo que la memoria que se acompaña a la norma y que debería servir para explicar el por qué de la misma, se limita a reproducir, sin formular razonamiento alguno, el texto del acuerdo.

Se obvia que toda motivación debe partir de unas premisas, o situaciones fácticas, de las que a través de un razonamiento lógico, se infiere o alcanza una conclusión, siendo necesario exponer el por qué y para qué, se pasa de una situación (actual) o otra, situación jurídica (resultante), en este caso, buscada por la norma. La memoria publicada, supone un sonrojante acto de despotismo y desconsideración para el administrado, que le produce gran indefensión, al no poder rebatir el por qué de la necesidad del cambio normativo pretendido.”

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LA MANCA D’UNA ANÀLISI PRÈVIA QUE JUSTIFIQUI LES SOLUCIONS ADOPTADES.”

2.VULNERACIO DEL DRET A la PROPIETAT PRIVADA. 

Diuen:

“La aprobación de dicha norma, absolutamente arbitraria, injustificada e injustificable, sin determinar las medidas correctoras, de carácter económico, para corregir las responsabilidades patrimoniales de la Administración que ha adoptado el acuerdo, vulnera claramente las disposiciones del art.33.1 CE, en el que se reconoce el derecho de todos los españoles a LA PROPIEDAD PRIVADA y a la propia herencia.

Al privar a las fincas objeto de segregación de derechos edificatorios y la posibilidad de que dichas fincas se vean "contaminadas" por actos de terceros, viene a conculcar el fundamental derecho a la propiedad privada, que rige la sociedad española desde la Constitución que nos dimos en 1978, imponiendo a los administrados responsabilidades derivadas de actos de terceros por quienes ninguna obligación tienen, de responder.

Siendo contrario a Justicia y a Derecho la mera posibilidad de recibir una "SANCIÓN" (la perdida por derechos edificatorios) por un hecho de un tercero, cual pasará si el propietario de la finca matriz o de cualquiera de las fincas resultantes, incurre en una segregación o transmisión contraria a la Ley.”

No cal oblidar que l'ordenament jurídic espanyol en matèria d'urbanisme i ordenació del territori està conformat fonamentalment pels principis constitucionals, la legislació urbanística estatal i autonòmica en funció de les seves respectives competències, els seus reglaments executius i el planejament, de manera que els plans tenen caràcter normatiu amb rang de disposició reglamentària.

La CE estableix el principi de reserva de llei per a la regulació del règim jurídic del dret de propietat, però quant a la delimitació del contingut d'aquest dret, la llei no s'esgota en si mateixa, de manera que aquesta remitent al planejament, norma de rang reglamentari que la desenvolupa in extenso.

Això determina que en el planejament regeix el principi de jerarquia normativa, que per fi, es representa com una figura de cort piramidal, a tenor de la qual, els plans de rang superior vinculen i obliguen al planejament d'inferior nivell, quedant aquests subordinats a les prescripcions i normes que aquells contenen sense poder contradir-les.

En aquest sentit, STJIB número 523/2007, de dia 6 de juny de 2007:

“SEPTIMO. ACERCA DE LA SUPUESTA VULNERACIÓN DEL PRINCIPIO DE LEGALIDAD

La actora sostiene que la Norma Territorial Cautelar vulnera los principios de de legalidad y de jerarquía normativa.

La potestad planificadora en general y, en concreto, la que la Ley 14/2000, de 21 de diciembre , de

ordenación Territorial, atribuye a la Comunidad Autónoma y los Consells Insulars, incluye la modulación de la materialización de derechos de urbanización o de edificación sobre determinados terrenos, de acuerdo con su mayor o menor grado de transformación.

En la determinación del régimen urbanístico de la propiedad del suelo ha de intervenir norma con rango de ley, pero no opera reserva de ley absoluta sino relativa, de modo que, en conjunción con la ley, la delimitación y definición de su régimen corresponde a normas administrativas, que es lo que ocurre en el presente caso, donde se parte de las leyes estatales y autonómicas y se hace intervenir a normas autonómicas reguladoras de la ordenación del territorio.

La Norma Territorial Cautelar, como los Planes Territoriales Insulares, tienen carácter supramunicipal, por lo que tampoco cabe apreciar la vulneración que al respecto se señala en la demanda.

A mayor abundamiento, no puede sino repetirse que la NTC únicamente produce un efecto suspensivo del proceso edificador, de tal modo que la afectación del derecho de propiedad se producirá, en su caso, y dependiendo del contenido, con el Plan Territorial Insular.”

Així, no pot sinó recordar-se que la funció del sòl rústic està relacionada amb els valors agrícoles, forestals, pecuaris, cinegètics, naturals, paisatgístics,...que determina el que es preservi dels processos de desenvolupament urbanístic (article 2 LSR), per la qual cosa el possible ús edificatori no és consubstancial a aquest sòl, sinó artificial, essent la normativa  vigent en cada moment el que podrà atribuir-li, en determinades condicions, aquest ús artificial i no inherent al dret de propietat sobre sòl rústic.

Des d'aquesta perspectiva, el que en un moment la normativa permet, pot condicionar-ho o restringir-ho després sense que el titular del sòl rústic pugui invocar un dret edificatori preexistent.

3. DRET A DISPOSAR DE LA PRÒPIA HERÈNCIA (ARTICLE 33 CE).

Diuen:

“El artículo 4, del acuerdo, pretende privar, del derecho a disponer de la propia herencia, so pena de que el bien a transmitir pierda de forma sustancial su valor (pérdida de derechos edificatorios).

Así, para que los bienes relictos no pierdan su valor, se obliga a transmitirlos a favor de personas con algún parentesco, privando así al propietario del bien, que bien por carecer de familiares, bien por incurrir éstos en causa de desheredación o, bien, por voluntad de agradecer, después de muerto, los servicios y atenciones prestadas por un no familiar, quiere disponer de dichos bienes en favor de alguien que no ostenta la condición de pariente. En clara y flagrante restricción de derechos.

Normas básicas, fundamentales, que rigen nuestra sociedad y que se ven claramente conculcadas, en aras a la protección de un bien o interés superior, que no se alcanza a comprender.”

No cal oblidar que estam parlant de sòl rústic on no existeix un “dret” a edificar com pareix que s’identifica aquest tipus de sòl i a més a més, amb la NTC no existeix cap tipus de vulneració de l'article 33 CE, ja que no han estat ni estaran privats dels seus béns i drets les persones al·legants per la seva aprovació.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3, apartat “PEL QUE FA A LA INSEGURETAT JURÍDICA PER LA RETROACTIVITAT DE LA NTC (SEGREGACIONS I EXPEDIENTS EN TRAMITACIÓ)”

4. UTILITAT PÚBLICA, INTERÈS SOCIAL I INDEMNITZACIÓ

Finalment, pel que fa als drets indemnitzatoris, s’ha de començar dient –tal i com manifesta reiteradament la Jurisprudència- que la mera alteració del planejament com regla general no conferirà «per se» un dret a obtenir una indemnització, per considerar-se que les limitacions que imposa el planejament són meres limitacions i deures que defineixen el contingut normal del dret a la propietat, principi aquest que de forma tradicional s'ha recollit en el nostre dret, així en la Llei de 1956, TRLS’76, en el Text Refós de 1992, en l'article 6 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl i article 4.1 del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, el qual estableix:

“1. L'ordenació territorial i la urbanística són funcions públiques no susceptibles de transacció que organitzen i defineixen l'ús del territori i del sòl d'acord amb l'interès general, determinant les facultats i deures del dret de propietat del sòl conforme a la destinació d'aquest. Aquesta determinació no confereix dret a exigir indemnització, excepte en els casos expressament establerts en les lleis.”

Disposant, pel que fa al règim urbanístic del dret de propietat del sòl, l’apartat 1 de l’article 11 del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre “1. El règim urbanístic de la propietat del sòl és estatutari i resulta de la seva vinculació a concretes destinacions, en els termes disposats per la legislació sobre ordenació territorial i urbanística.”

Afegint l’apartat 2 d’aquest article 11 que:

“2. La previsió d'edificabilitat per l'ordenació territorial i urbanística, per si mateixa, no la integra en el contingut del dret de propietat del sòl. La patrimonialització de l'edificabilitat es produeix únicament amb la seva realització efectiva i està condicionada en tot cas al compliment dels deures i l'aixecament de les càrregues pròpies del règim que correspongui, en els termes disposats per la legislació sobre ordenació territorial i urbanística.”

D’altra banda, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 13 (Contingut del dret de propietat del sòl en situació rural: facultats) del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, en el sòl en situació rural de l’article 21.2.a) les facultats del dret de propietat inclouen les d'usar, gaudir i disposar dels terrenys de conformitat amb la seva naturalesa, havent de dedicar-se, dins dels límits que disposin les lleis i l'ordenació territorial i urbanística, a l'ús agrícola, ramader, forestal, cinegètic o qualsevol un altre vinculat a la utilització racional dels recursos naturals.

Diu aquest Article 21.2.a) del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre:

“2. Está en la situación de suelo rural:

a) En todo caso, el suelo preservado por la ordenación territorial y urbanística de su transformación mediante la urbanización, que deberá incluir, como mínimo, los terrenos excluidos de dicha transformación por la legislación de protección o policía del dominio público, de la naturaleza o del patrimonio cultural, los que deban quedar sujetos a tal protección conforme a la ordenación territorial y urbanística por los valores en ellos concurrentes, incluso los ecológicos, agrícolas, ganaderos, forestales y paisajísticos, así como aquéllos con riesgos naturales o tecnológicos, incluidos los de inundación o de otros accidentes graves, y cuantos otros prevea la legislación de ordenación territorial o urbanística.”

Per la seva banda, l’article 9.4 LSR estableix:

4. La imposició als instruments municipals de planejament general de paràmetres o condicions diferents de les que s’assenyalen en aquesta llei i en els seus reglaments, només es pot efectuar mitjançant la legislació agrària, els instruments d’ordenació que regula la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial de les Illes Balears, o les figures d’ordenació i gestió que preveuen la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat, i la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental”

En la LSR, l’ús d’habitatge és un ús condicionat (article 19.2), de forma que, segons l’article 25 del mateix text legal:

“Les activitats relacionades amb l’ús d’habitatge unifamiliar només podran efectuar-se a les zones en que tal ús no estigui declarat prohibit pels instruments de planejament general i amb les condicions que s’hi estableixin”.

Així les coses, l’explotació dels recursos naturals és el destí propi del sòl rústic i l’ús d’habitatge resulta excepcional  i només serà possible si l’ordenació urbanística i/o territorial no ho prohibeix.

I en aquest sentit, no cal oblidar que a l’Annex I de les DOT, la matriu d’ordenació del sòl rústic (modificada pel Decret llei 2/2016, de 22 de gener), apartat Regulació dels usos, recull:

“Regulació dels usos:

1. Admès sense perjudici del compliment de la normativa específica.

2. Condicionat segons estableix el Pla Territorial Insular

2-3. Prohibit amb les excepcions que estableix el Pla Territorial Insular. En el cas de l’habitatge unifamiliar aïllat s’entendrà que l’ús és condicionat fins que el Pla Territorial Insular estableixi les excepcions corresponents.

3. Prohibit.

Les determinacions dels usos d’aquesta matriu tenen el caràcter de nivell de protecció mínima del sòl rústic, i es poden incrementar pels instruments d’ordenació territorial i de planejament urbanístic.”

Així mateix, cal esmentar que d’acord amb la disposició addicional cinquena de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'Espais Naturals i de Règim Urbanístic de les Àrees d'Especial Protecció de les Illes Balears “Les disposicions de la present llei tenen caràcter de mínimes i, en conseqüència, prevaldran les determinacions dels plans d'ordenació territorial i dels instruments de planejament general que suposin una major restricció”.

O el previst a la DA Segona de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat:

“Disposición adicional segunda. Medidas adicionales de conservación en el ámbito local.

Las entidades locales, en el ámbito de sus competencias y en el marco de lo establecido en la legislación estatal y autonómica, podrán establecer medidas normativas o administrativas adicionales de conservación del patrimonio natural y la biodiversidad.”

El dret a edificar en sòl rústic només es pot considerar integrat en el patrimoni privat un cop el propietari hagi obtingut la preceptiva llicència i, en conseqüència no és possible obtenir una pretensió indemnitzatòria per una pèrdua d’expectatives.

En aquest sentit es pronuncien, entre moltes altres, les Sentències del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears núm. 454/2003, de 27 de maig;  del Jutjat Contenciós administratiu núm. 2 de Palma de Mallorca de 5 d’abril de 2003 i del Jutjat Contenciós administratiu núm. 1 de Palma de 30 d’abril de 2003.

Per tant, la prohibició o limitació d’aquest ús atípic del sòl rústic no pot conferir, per se, drets indemnitzatoris.

En definitiva, l’establiment de limitacions o prohibicions pel que fa a l’admissió d’usos atípics en sòl rústic no comporta dret a indemnització, que únicament es reserva per als usos tradicionals o consubstancials vinculats a l’explotació dels recursos naturals. Així, segons la Sentència del Tribunal Suprem de 17 de febrer de 1998:

“En el supuesto examinado sólo hubiera podido hablarse de una privación de derechos patrimoniales propios del contenido del derecho de propiedad ya incorporados en el supuesto, no alegado, de que el nuevo régimen de propiedad del suelo hubiera privado a su propietario de usos acordes con su clasificación como suelo no urbanizable –agrícolas, ganaderos, forestales, etc- de los que se hubiera visto privado...”

En aquest mateix sentit es pronuncia la STJIB núm. 96/2005, de 4 de febrer, en relació als efectes derivats de l’entrada en vigor de la Llei balear 9/1999:

“TERCERO. INEXISTENCIA DE DERECHO ABSOLUTO A EDIFICAR EN SUELO RÚSTICO.

Sólo cabe indemnización por reducción o supresión de aprovechamientos urbanísticos cuando éstos han sido ya patrimonializados, lo que no puede ocurrir en suelo rústico por no existir un aprovechamiento inherente al mismo.

El propietario del suelo rústico tiene derecho a usar y disfrutar de su propiedad conforme a la naturaleza de los terrenos (art. 20 Ley 6/1998, de 13 de abril ), por lo que de conformidad con dicha normativa básica no existe un "derecho a edificar" como inherente al suelo rústico.

El art. 3 de la Ley 6/1997, de 8 de julio de Suelo Rústico en Illes Balears, remarca que el destino del suelo rústico es el relacionado con el uso y explotación racional de los recursos naturales y que las actividades relacionadas con el uso de la vivienda unifamiliar son "condicionados" y dependientes de la posible autorización administrativa. El posterior art. 10 de la misma Ley al definir el contenido del derecho de propiedad del suelo rústico, indica que la calificación como rústico protegido o rústico común "supondrá la determinación de las limitaciones legales que delimitan el contenido del derecho de propiedad y su concreción mediante la definición de las facultades y deberes que lo integran, en el marco de las condiciones básicas fijadas por la legislación estatal". Tratándose de suelo rústico protegido -como es el caso, al tratarse de ANEI-, las limitaciones legales a la posibilidad constructiva, adquieren mayor vigor.

Es cierto que con anterioridad a la entrada en vigor de la Ley 9/1999 el propietario de un terreno de suelo rústico con la categoría de ANEI que reuniese los requisitos establecidos en el planeamiento y legislación aplicable -en particular la superficie mínima- podría obtener autorización para edificar vivienda unifamiliar aislada, pero no era un derecho inherente y comprendido dentro del derecho de propiedad de dicho suelo, sino un posible uso condicionado al cumplimiento de ciertos requisitos y que, para el caso en cuestión, dichos requisitos no existían. En concreto el recurrente sólo es propietario de una finca no segregada, no de cuatro como computa en su petición de indemnización, lo que se expone a modo de ejemplo de que el recurrente ni tenía el derecho a construir inherente a su propiedad, ni podía obtener autorización para ello en las condiciones que reunía la indicada finca.

En definitiva no hay derecho a indemnización por nuevas limitaciones y deberes que definen el contenido normal de la propiedad según su calificación urbanística ( art. 87.1º TRLS/76 ) y debe reiterarse que la función del suelo rústico está relacionada con los valores agrícolas, forestales, pecuarios, cinegéticos, naturales, paisajísticos,...que determina el que se preserve de los procesos de desarrollo urbanístico ( art. 2 Ley 6/97 , de Suelo Rústico), por lo que el posible uso edificatorio no es consustancial a dicho suelo, sino artificial, siendo el legislador el que podrá atribuirle, en determinadas condiciones, ese uso artificial y no inherente al derecho de propiedad sobre suelo rústico. Desde esta perspectiva, lo que en un momento el legislador permite, puede condicionarlo o restringirlo luego sin que el titular del suelo rústico pueda invocar un derecho edificatorio preexistente. Como este derecho no existe, en nada se vulnera el derecho de propiedad si se suspende, prohíbe o restringe la posibilidad de edificar en suelo rústico.

Por último, debe rechazarse el argumento de que sea de aplicación el art. 43 de la LS/98 ya que en absoluto nos encontramos con una "vinculación o limitación singular" entendiendo como tal la que supuestamente afectaría de modo exclusivo a la finca del recurrente. Antes al contrario, afecta a toda finca ubicada en terreno rústico protegido con la categoría ANEI”.

Així les coses, les limitacions o prohibicions a l’edificació d’habitatges unifamiliars en sòl rústic, derivades de l’ordenació territorial i/o urbanística, no confereixen drets indemnitzatoris.

En efecte, la revisió o alteració del planejament –urbanístic o territorial- com regla general no donarà lloc a la indemnització ja que són els propis plans els quals defineixen el contingut concret del dret de propietat en cada cas, establint els seus precisos límits. Tot tenint en compte que serà la modificació del PTI qui estableixi la corresponent ordenació de forma definitiva.

Així mateix, pel que fa a l’eventual responsabilitat patrimonial, si n’és el cas, aquesta s’haurà de ventilar amb ocasió d’aprovar definitivament la modificació del PTI. En aquest sentit, la STJIB número 97, de dia 4 de febrer de 2003 dictada a propòsit d’una NTC, estableix:

“Pues bien, en cuanto a que en la Norma Territorial Cautelar falta previsión de indemnización cuando establece la medida de suspensión de obras de urbanización en suelo urbanizable con Plan Parcial, en primer término, debe reiterarse que se trata de un mecanismo específico y distinto de la suspensión del otorgamiento de licencias y, además, también ha de tenerse en cuenta que el reconocimiento de responsabilidad no era procedente por cuanto, como ya se ha indicado, la Norma Territorial Cautelar no anula licencia alguna puesto que no afecta a su validez, como tampoco priva del ius edificandi, bien que incide en el ejercicio de ese derecho, pero solo de forma provisional y cautelar, con lo que cualquier eventual responsabilidad patrimonial se anuda temporalmente a la aprobación definitiva del Plan Territorial Parcial -ahora Insular-.

En efecto, ni siquiera de la invocación del principio de confianza legítima puede extraerse la conclusión de que en la Norma Territorial Cautelar tuviera que incluirse una cláusula general de reconocimiento de la responsabilidad puesto que, en realidad, de lo que aquí se trataría no era sino de meras expectativas subjetivas ya que el Consell Insular ha ejercitado la potestad atribuida por la Ley y ha actuado un mecanismo provisional y cautelar que aquella contempla -Disposición Adicional Tercera, apartado 3, de la Ley 8/87-, esto es, ninguna confianza fundada ha sido burlada ya que existía una previsión legal de que pudieran dictarse Normas Territoriales Cautelares en ejercicio del ius variandi, que es lo que ha ocurrido.”

Cal recordar que la NTC no afecta a les llicències d’edificació ja atorgades tal i com es recull a la Memòria Justificativa “.../... pel que fa al règim transitori de la Norma (Disposició transitòria), cal dir que aquesta Norma Territorial Cautelar no afecta a les llicències d’edificació municipals ja concedides…/…”

O la STJIB de 6 de maig de 2005 (Id Cendoj: 07040330012005100193):

“SEPTIMO. LA RESPONSABILIDAD PATRIMONIAL.

Combatida en el presente contencioso la Norma Territorial Cautelar , esto es, en cuanto ahora interesa, la medida cautelar suspensiva que precede al instrumento de ordenación territorial, aquí el Plan Territorial Insular, como quiera que el posible derecho de la recurrente a exigir indemnización, al igual que en materia de urbanismo - artículo 44.1. de la Ley 6/98 y artículo 121.4 del Reglamento de Planeamiento Urbanístico -, no cabe ejercitarse sino una vez aprobado definitivamente aquel y si su ordenación fuese incompatible con la ejecución suspendida, al fin, tampoco cabe estimar la pretensión de indemnización que se contiene en la demanda.

Por todo lo anterior, debe desestimarse la demanda.”

En definitiva, aquest caràcter estatutari de la propietat immobiliària significa que el seu contingut serà a cada moment el qual derivi de l'ordenació urbanística o territorial, sent doncs lícita la modificació d'aquesta, modificació que, per altra banda, no ha de donar lloc a indemnització, en principi, atès que com ja s'ha dit les facultats pròpies del domini, quan creació de l'ordenament, seran les concretades en l'ordenació vigent en cada moment.

- PEL QUE FA A LA PÈRDUA DE DRETS EDIFICATORIS DE LES FINQUES EN ARIP I SRC-F.

Diuen:

“La norma no previene la necesaria indemnización en relación a fincas, nacidas, jurídicamente, con anterioridad a la aprobación de la norma, situadas, en toda su extensión, en suelo calificado como ARIP o SRC-F, a las que se ha privado de la posibílidad de construir una vivienda unifamiliar, posibilidad de que disponían anteriormente. Modificación normativa que puede y debería conllevar una compensación económica, por la pérdida de valor de las mismas.

Fincas que, además, habrían servido para pago de derechos legitimarios, habrían sido hipotecadas en garantía de un préstamo, adquiridas mediando certificado de calificación urbanística, y cuyo valor económico, hoy residual, por las dificultades de dotarles de una actividad económica, siquiera agrícola o ganadera, había sido tenido en cuenta a tal fin. Siendo que los titulares de dichos derechos dominicales o de crédito, se ven ahora privados de ellos, sin compensación económica alguna.”

Contestada en l’apartat anterior.

- PEL QUE FA A LA IL·LEGALITAT DE LA DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC.”

- PEL QUE FA A ALTRES CONSIDERACIONS.

Diuen:

“A todo lo ya manifestado, cabe añadir, que la NTC, carente de objeto, adoptada en claro menoscabo de los derechos legítimos de los administrados, no obedece a causas objetivas, no da respuesta a una necesidad de dar protección a ningún interés social y carece de utilidad pública, responde únicamente a la voluntad, torticera, de los políticos que promueven la norma territorial cautelar, de disponer, de los derechos de unos, en favor de otros, sin justa causa ni contraprestación económica alguna.

Incluso en aquellos supuestos en que, la edificación sería posible, se impone al administrado, una carga económica, indecente e imposible de asumir, en la gran mayoría de los supuestos, que favorece precisamente, aquello que tratan de evitar, la especulación, obligando a los residentes a tener que vender sus propiedades para poder cumplir con sus obligaciones económicas, derivadas, por ejemplo, del pago de los derechos hereditarios.

Al imponer medidas de integración paisajística (art. 6 de la NTC), se está lastrando económicamente, al solicitante de la licencia, quien vendría obligado a sustituir, por ejemplo, vallas, muros de contención de tierras, edificaciones, para los que en su día obtuvo la preceptiva licencia y fueron construidos con arreglo a la misma.”

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartat “PEL QUE FA A EL CAMP HA DE SER VIABLE PER ESTAR CONSERVAT, NO ÉS UN JARDÍ DECORATIU PER QUI HO VISITA.”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar les al·legacions efectuades en el Model 5, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

VI.- AL·LEGACIONS MODEL 6 (6 al·legacions)

Al·leguen:

MANCA D’ACTE D’INICI DEL PROCEDIMENT. INCOMPETÈNCIA DE L’ÒRGAN QUE DICTA LA NORMA. MANCA DE L’INFORME PREVI DE LA DEMARCACIÓ DE COSTES. RETROACTIVITAT DE L’ARTICLE 4 NTC. SOBRE LA DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA. AMPLIACIÓ D’HABITATGES EXISTENTS. QÜESTIONS SOCIALS (Identificació del sòl rústic amb l'especulació i  Indefensió, danys i perjudicis als promotors. QÜESTIONS TÈCNIQUES (PISCINES, Volum de les edificacions, HABITATGES EN XARXA NATURA).

Demanen:

.../...

“A. Estimar el presente escrito

B. Declarar la nulidad de pleno derecho de la aprobación inicial de la NTC con los motivos expuestos en el cuerpo del presente documento por la vulneración reiterada de numerosas leyes, incluso de la suprema que es la Constitución, la cual vela, entre otros, por los derechos fundamentales.

C. Procedan a la emisión del pertinente informe dado que han superado con creces el período de tres meses que la Ley concede para la emisión del mismo.

OTROSí SOLICITA: Subsidiariamente, en caso de no estimar la petición de nulidad de la norma, se disponga la anulación de los artículos que violan derechos o normas de rango o fuerza superior, dejando en todo caso sin efecto la suspensión del procedimiento administrativo relativo a las solicitudes de licencia que ya estaban en trámite con anterioridad a la publicación de esta disposición.”

CONTESTACIÓ

Ja s’ha dit al principi que no era objecte d’aquest informe donar resposta a expedients concrets.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 5, apartat “PEL QUE FA A  LA NUL·LITAT DE L'ACORD PER FALTA DE SOL·LICITUD DEL PRECEPTIU INFORME DE COSTES.”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar les al·legacions efectuades en el Model 6, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

VII.- AL·LEGACIONS MODEL 7 (3 al·legacions)

Al·leguen:

NUL·LITAT DE L'ACORD D'INCI DE LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRTORI I MOBILITAT DE DIA 8 DE NOVEMBRE DE 20I6. NUL·LITAT DE L'Acord D'INICI DEL pRocEDIMENT DE MoDIFIcAcIÓ DEL PTI PER MANCA DE MOTIVACIO. NUL·LITAT DE L'ACORD D'APROVACIÓ INICIAL DE LA NTC. FRAU DE LLEI. LA IMPOSSIBILITAT D'ADOPTAR UNA REVISIÓ DEL PTI -ENCARA QUE SIGUI CAUTELAR- SENSE DIAGNÒSI PREVI DE LA REALITAT. LA REDUCCIÓ DE L'EDIFICABILITAT A la MEITAT ÉS ARBITRÀRIA, I EN IGUAL SENTIT LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O CANVI D'ÚS D'HABITATGES EXISTENTS. LA PROHIBICIÓ DE QUALSEVOL ACTUACIÓ FINS I TOT EN HABITATGES LEGALS EN SÒL XARXA NATURA 2000 NO ÉS CONFORME AMB LES PRÒPIES LLEIS QUE LA REGULEN. L'ARBITRARIETAT DE LA NORMA RELATIVA A les SEGREGACIONS. INSEGURETAT JURÍDICA PER LA RETROACTIVITAT DE LA NTC (SEGREGACIONS I EXPEDIENTS EN TRAMITACIÓ).

Demanen:

SOLICITO

PRIMERO.- Que tenga por presentado este escrito de alegaciones en tiempo y forma y en su virtud declare la nulidad del acuerdo de inicio del procedimiento de modificación del PTI de fecha 8 de noviembre de 2016 de la Consellera de Territorio y Movilidad por aplicación del artículo 47.1.b) de la ley 39/2015.

SEGUNDO.- Que en consecuencia, igualmente, declare Nula la aprobación inicial de la NTC realizada por el Pleno de 30 de noviembre por incumplir el artículo 17 LOT, con infracción del artículo 47.1.e de la Ley 39/2015.

TERCERO.- Y en cualquier caso, en virtud de todas las Alegaciones expuestas anule y/o retire la NTC aprobada inicialmente con archivo del expediente.

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar les al·legacions efectuades en el Model 7, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

III.- AL·LEGACIONS MODEL 8 (39 al·legacions)

Al·leguen:

Diuen: “b) Dicho proyecto:

a. Fue entrado en el Ayuntamiento de ………….en fecha de ………, con registro de entrada ……….”

…/…respecto de la presente petición de licencia que es la que nos ocupa.

a. Debe entenderse que la documentación presentada fue la SUFICIENTE para informar el proyecto, porque así lo indica la LOUS y porque la Administracíón no ha dicho lo contrario en ningún momento.

b. Que la NTC deberá entrar EN VIGOR CON SU APROBACIÓN DEFINITIVA, y no con la aprobación inicial.

c. Que el plazo máximo de 3 meses para informar YA HA EXPIRADO. Más aún si cabe, teniendo en cuenta el punto anterior, por el que se infiere que dicha NTC aún no ha entrado en vigor, sólo está produciendo efectos.

d. Que la Administración NO HA INFORMADO a ninguno de los interesados que se hayan requerido otros informes preceptivos. De la misma manera, NO HA INFORMADO la recepción de los mismos. Por lo tanto, el plazo de 3 meses anteriormente citado debe entenderse como No AMPLIADO.

e. Que como estipula el artículo 139.3 de la LOUS, 'las licencias se otorgarán de acuerdo con la previsiones de la legislación y de la ordenación urbanísticas vigentes en el momento de su otorgamiento siempre que se resuelvan en plazo'. Teniendo pues en cuenta esto y lo citado anteriormente, el proyecto no debería verse afectado por la NTC y ser INFORMADO DE ACUERDO A LA NORMATIVA EN VIGOR EN EL MOMENTO DE SU PRESENTACION.

Demanen:

“Y por lo tanto:

El técnico redactor del proyecto solicita que se modifique la redacción de la Norma cautelar a los efectos de clarificar y definir cuáles son los criterios para considerar, de acuerdo con la normativa aplicable, que la documentación se considera completa y que se proceda con la tramitación del expediente que nos ocupa y se le aplique la normativa en vigor en el momento del inicio de la tramitación de dicho expediente.”

CONTESTACIÓ

Ja s’ha dit al principi que no era objecte d’aquest informe donar resposta a expedients concrets. Tractant-se de sòl rústic, la documentació necessària no només es conté a la LOUS sinó també en normativa reglamentària com ho és el PTI (instruccions tècniques).

D’altra banda, cal dir que la NTC entra en vigor amb la seva aprovació definitiva.

No obstant, l’anterior, l’aprovació inicial de la NTC produeix uns efectes legals “ope legis” per disposar-ho així l’article 17.3 LOT, que estableix:

“3. L’aprovació inicial de les normes territorials cautelars significa la suspensió de l’atorgament de llicències i d’autoritzacions per a totes aquelles actuacions que no s’ajustin a les seves determinacions.”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar les al·legacions efectuades en el Model 8, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

IX.- AL·LEGACIONS MODEL 9 (3 al·legacions)

Al·leguen:

NUL·LITAT DE L'ACORD D'INCI DE LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRTORI I MOBILITAT DE DIA 8 DE NOVEMBRE DE 20I6. NUL·LITAT DE L'Acord D'INICI DEL pRocEDIMENT DE MoDIFIcAcIÓ DEL PTI PER MANCA DE MOTIVACIO. NUL·LITAT DE L'ACORD D'APROVACIÓ INICIAL DE LA NTC. FRAU DE LLEI. LA IMPOSSIBILITAT D'ADOPTAR UNA REVISIÓ DEL PTI -ENCARA QUE SIGUI CAUTELAR- SENSE DIAGNÒSI PREVI DE LA REALITAT. LA REDUCCIÓ DE L'EDIFICABILITAT A la MEITAT ÉS ARBITRÀRIA, I EN IGUAL SENTIT LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O CANVI D'ÚS D'HABITATGES EXISTENTS. LA PROHIBICIÓ DE QUALSEVOL ACTUACIÓ FINS I TOT EN HABITATGES LEGALS EN SÒL XARXA NATURA 2000 NO ÉS CONFORME AMB LES PRÒPIES LLEIS QUE LA REGULEN. L'ARBITRARIETAT DE LA NORMA RELATIVA A les SEGREGACIONS. INSEGURETAT JURÍDICA PER LA RETROACTIVITAT DE LA NTC (SEGREGACIONS I EXPEDIENTS EN TRAMITACIÓ).

Demanen:

SOLICITO

PRIMERO.- Que tenga por presentado este escrito de alegaciones en tiempo y forma y en su virtud declare la nulidad del acuerdo de inicio del procedimiento de modificación del PTI de fecha 8 de noviembre de 2016 de la Consellera de Territorio y Movilidad por aplicación del artículo 47.1.b) de la ley 39/2015.

SEGUNDO.- Que en consecuencia, igualmente, declare Nula la aprobación inicial de la NTC realizada por el Pleno de 30 de noviembre por incumplir el artículo 17 LOT, con infracción del artículo 47.1.e de la Ley 39/2015.

TERCERO.- Y en cualquier caso, en virtud de todas las Alegaciones expuestas anule y/o retire la NTC aprobada inicialmente con archivo del expediente.

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar les al·legacions efectuades en el Model 9, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

X.- AL·LEGACIONS MODEL 10 (4 al·legacions).

Al·leguen:

FALTA DE RESPECTE Als DRETS PRECEDENTS. AQUESTA MODIFICACIO EMPOBREIX Als PROPIETARIS QUE CUIDEN I MANTENEN LES SEVES FINQUES. NO S'HA TINGUT EN COMPTE A NINGÚ PER APROVAR AQUESTA NORMA. LA DEMORA NO HA DE SER EXCUSA.

Demanen:

Que tenga por presentado este escrito y en su virtud sea retirada la Norma Territorial Cautelar aprobada inicialmente y dejada sin efectos, o bien que siendo efectiva, no sea aplicada al expediente anteriormente referenciado.

CONTESTACIÓ

- PEL QUE FA A LA FALTA DE RESPECTE Als DRETS PRECEDENTS.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

- PEL QUE FA A QUE AQUESTA MODIFICACIÓ EMPOBREIX Als PROPIETARIS QUE CUIDEN I MANTENEN LES SEVES FINQUES.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartat “PEL QUE FA A QUE AQUESTA MODIFICACIÓ EMPOBREIX Als PROPIETARIS QUE CUIDEN I MANTENEN LES SEVES FINQUES”.

- PEL QUE FA A QUE NO S'HA TINGUT EN COMPTE A NINGÚ PER APROVAR AQUESTA NORMA

Es reitera que no hi ha que confondre el dret a participar, que es materialitza mitjançant el tràmit d'informació pública conferit, amb el fet que s'hagin d'estimar les al·legacions formulades relatives a que no s'adoptin les mesures previstes en la NTC tendents a la preservació del sòl rústic.  

Vegeu contestació a MODEL 1, apartat “-PEL QUE FA A LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA EN EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE LA NTC.”

-PEL QUE FA A QUE LA DEMORA NO HA DE SER EXCUSA.

Diuen:

“La demora de la Administración, y en este caso el Consell lnsular de lbiza u otras Administraciones Públicas, no puede ser excusa o justificación para una aplicación de las nuevas determinaciones de la Norma Territorial Cautelar al expediente del firmante, sino precisamente todo lo contrario. Es decir, la simple demora, que perjudica a un administrado no puede servir después para aplicar una Norma que, de haber sido más diligente la Administración Pública no se habría aplicado. Por ello, aquella interpretación de que hablábamos en cuanto a que debe ser restrictiva tiene en este momento su total aplicación, ya que de otra manera sería el propio Consell lnsular Juez y Parte y ello está absolutamente vedado por el Derecho. Esto no dejaría de ser un funcionamiento anormal de la Administración que no podría ser simplemente obviado por la Administración.”

Al respecte s’ha de dir que el règim dels expedients en tramitació es recull a la Disposició transitòria (Règim transitori) de la NTC.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar les al·legacions efectuades en el Model 10, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

XI.- AL·LEGACIONS MODEL 11 (4 al·legacions)

Al·leguen:

MANCA DE PARTICIPACIÓ DELS AFECTATS. NO S’HA INICIAT LA REVISIÓ O MODIFICACIÓ DEL PTI. PEL QUE FA A LA REDUCCIÓ DE PARÀMETRES EDIFICATORIS.

Demanen:

SOLICITA AL HONORABLE PRESIDENTE DEL CONSELL INSULAR d'Eivissa, tenga por presentado este escrito, en tiempo y forma, efectuadas las alegaciones a la citada Norma Territorial Cautelar (NTC) y previo los trámites oportunos acuerde estimarlas en el sentido de SUSPENDER LA APROBACION INICIAL DE LA NORMA TERRITORIAL CAUTELAR, por la que se adoptan medidas provisionales para asegurar la efectividad de la futura modificación del Plan Territorial Insular d'Eivissa, por los motivos expresados en los precedentes hechos y en su lugar se inicie un pormenorizado proceso en el que participen todos los colectivos afectados para que el nuevo instrumento de planeamiento territorial resulte con el mayor consenso posible.”

CONTESTACIÓ

-PEL QUE FA A LA MANCA DE PARTICIPACIÓ DELS AFECTATS.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA EN EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE LA NTC.”

-PEL QUE FA A QUE NO S’HA INICIAT LA REVISIÓ O MODIFICACIÓ DEL PTI.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3, apartat “ PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'INCI DE LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I MOBILITAT DE DIA 8 DE NOVEMBRE DE 20I6. PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'Acord D'INICI DEL pRocEDIMENT DE MoDIFIcAcIÓ DEL PTI PER MANCA DE MOTIVACIO. PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'APROVACIÓ INICIAL DE LA NTC. pel que fa al frau de llei.”

- PEL QUE FA A LA REDUCCIÓ DE PARÀMETRES EDIFICATORIS.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartats:

-“PEL QUE FA A LES MESURES D’ESTALVI D’AIGUA.”

-“PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D’HABITATGES EN TERRENYS XARXA NATURA.”

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartats:

-“PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O REFORMA INTEGRAL DELS HABITATGES LEGALS EN SÒL FORESTAL, LIC I ZEPA O ÀREA DE PROTECCIÓ D'INCENDIS”.

-“PEL QUE FA A EL CAMP HA DE SER VIABLE PER ESTAR CONSERVAT, NO ÉS UN JARDÍ DECORATIU PER QUI HO VISITA.”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar les al·legacions efectuades en el Model 11.

III.B.2.- AL·LEGACIONS INDIVIDUALS.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data  RGE	Número  RGE
1	X2514240H	Consell d'Eivissa	15/12/2016	2016030777

Contingut de l'al·legació: Demana aclariment sobre si la NTC afectarà o no al seu projecte, tot assenyalant que el  04 de Març de  2016 va presentar davant l'ajuntament de Sant Antoni de Portmany el projecte de llicència  per  a un habitatge familiar i que l'ajuntament no va remetre el projecte al Consell  fins el dia 21 de novembre de 2016. Que per avançar l'expedient, el 15 de Juny de 2016 presentà davant Recursos Hídrics el dossier del projecte bàsic junt al seu projecte d'inundabilitat, obtenint l'informe favorable d'aquest organisme.

Transcorreguts 9 mesos des de la presentació del seu projecte, i amb la norma cautelar en marxa, desconeix si el projecte es veurà afectat per aquesta norma, encara que legalment, en el moment en què  presentà la documentació podia construir un habitatge de 450m2 + 80m2 d'annex.

Assenyala que ha incorregut en despeses  per valor de 36.000€, més un pagament a conta al propietari del terreny pel valor de 20.000€ i que té de termini fins el 1 de febrer 2017 per a finalitzar la compra del terreny i no ho pot fer sense conèixer quan podrà construir i quants de metres. Que la norma cautelar parla de "expedient complet" però no queda clar el seu significat i que ha consultat amb diverses persones (funcionaris, arquitectes, advocats) i cadascú té la seva pròpia interpretació.

Demana que si li aclareixi si la norma cautelar esmentada afectarà al seu projecte.

CONTESTACIÓ

El tràmit d'al·legacions a una Norma Territorial Cautelar (NTC) no pot servir per donar resposta a un expedient en tramitació, per la qual es proposa la desestimació de l'al·legació.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació, i, pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
2	B57916983	Consell d'Eivissa	19/12/2016	2016030983

Contingut de l'al·legació: exposa el seu cas particular, que diu que és representatiu dels dubtes d'interpretació que generarà la disposició transitòria de la NTC. L'entitat que representa, va presentar sol·licitud de llicència per construir un habitatge unifamiliar el 18 de desembre de 2015 a l'Ajuntament de Sant Josep. El projecte no fou remès  al Consell Insular fins el 3 de març de 2016 ( exp.22/16). El 29 de juliol de 2016 es va sol·licitar informació a la promotora sobre el camí d'accés i aquest requeriment va ser complit amb data 19 de agosto de 2016.

El Departament de Recursos Hídrics no ha emès encara el seu informe, malgrat que ha transcorregut més d'un any des de la sol·licitud de llicència.

L'entitat que representa ha incorregut en despeses per import de 52.000 euros.

Afegeix que la llicència hauria d'haver estat atorgada abans del dia 10 d'octubre de 2016, que correspon a 9 mesos des del dia 18 de desembre 2015 i 21 dies de suspensió del procediment per esmena de deficiències. El fet que falti l'informe de recursos hídrics no és imputable a la promotora i es deu a un funcionament  anormal de l'Administració.

La redacció de la disposició transitòria ha de modificar-se per tal que els administrats no pateixin les conseqüències d'un funcionament anormal de l'Administració.

Assenyala que convindria definir què s'entén per "sol·licitud amb documentació completa" i l'expressió  "terminis legals per resoldre l'expedient" de la Disposició transitòria de la NTC.

Las irregularitats de l'Administració són: remissió de l'expedient al Consell tardana, emissió de l'informe de recursos hídrics excedint el termini legal, aprovació del projecte pel  Consell Insular excedint-ne el termini legal i sol·licitud de d'esmena a la promotora sis mesos després de l'inici del procediment.

Exposa que de les converses mantingudes amb lletrats de l' Administració sembla que s'entendria que una sol·licitud està completa quan compta amb tots els documents a què es refereix l'annex II del Pla Territorial Insular i tots els informes sectorials.

Que, així mateix, el termini legal per resoldre per  al Consell insular és de tres mesos des de que l'expedient està complet i d'uns altres tres mesos per l'ajuntament des de que rep  tots els informes preceptius.

Assenyala que aquesta possible interpretació estaria vulnerant allò disposat als arts 29, 21 i 22.1, apartats a) y d) de la Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i també els principis, reconeguts en l'àmbit comunitari i en el nostre ordenament intern, de confiança legítima i seguretat jurídica.

Que ja es va actuar en gener de 2016 per decret-llei per protegir l'interès públic i que la vulneració dels esmentats principis 

Afegeix: "La vulneración del principio de seguridad jurídica y la confianza legítima no se producen únicamente por un cambio normativo sino por la falta de aviso, la rigidez de la disposición transitoria, que resulta poco adecuada al modo de proceder de la Administración, a los elásticos plazos legales para resolver el procedimiento de solicitud de licencia, fraccionados entre diversas administraciones y condicionados por el silencio negativo de los informes preceptivos. La quiebra de los principios de confianza legítima y el de seguridad jurídica es realmente grave porque la Ley fija unos mecanismos indemnizatorios del todo insuficientes que no cubren las inversiones realizadas por los administrados"

Que la NTC s'ha aprovat sense estudiar la seva incidència sobre l'economia, el treball i el medi ambient i que afectarà negativament l'economia i el treball, provocant que les finques perdin valor.

Que augmentarà la ligitiositat i que es pretén modificar una norma vigent des de 2005 i que no generava conflictivitat social i que afectarà a projectes com el seu, que haurien de tenir llicència si l'administració complís amb els terminis per resoldre.

Demana: "que se tengan por realizadas las alegaciones y que se modifique la norma cautelar para que no afecte a proyectos como el de XX, presentado en diciembre de 2015 y que deberían contar con la licencia de obras si la Administración cumpliera los plazos establecidos en la legislación."

CONTESTACIÓ:

El tràmit d'al·legacions a una Norma Territorial Cautelar (NTC) no pot servir per donar resposta a un expedient en tramitació, per la qual cosa es proposa la desestimació de l'al·legació. D'altra banda., el decret-llei a què fa referència l'al·legació va ser aprovat pel Govern de les Illes Balears, no pel Consell Insular, i té un objecte i abast diferents als de la present Norma Territorial Cautelar.  

Els canvis normatius no vulneren els principis de seguretat jurídica i confiança legítima. Si fos així, l'ordenament jurídic hauria de quedar congelat. La pròpia finalitat de la NTC -assegurar la viabilitat del futur pla al qual serveix- determina el procediment que s'ha de seguir per a la seva aprovació així com els  seus efectes suspensius immediats (art. 17 LOT). En aquest procediment no està previst cap tràmit d'audiència previ a la seva aprovació inicial.

D'altra banda, l'aprovació de la NTC que es troba en tramitació té una motivació específica que es recull en la seva Memòria, a la qual ens hem de remetre, i respon a la necessitat, expressada per l'equip de govern, de reduir la pressió edificatòria en sòl rústic, diferent de l'existent quan es va tramitar -en 2004- el PTI que es pretén modificar.   

Cal dir que junt a la documentació aprovada inicialment, consta la redacció d'una memòria anàlisi ambiental, el contingut íntegre de la qual es va exposar en el BOIB núm. 151, de data 1 de desembre de 2016, junt al text normatiu i la memòria justificativa de la NTC.

I pel que fa a l'al·legació relativa a que s'ha aprovat sense conèixer la seva incidència sobre l'economia, s'ha de dir que la seva motivació s'ha fundat en la necessitat de protegir el territori i contenir la pressió edificatòria en el sòl rústic, a més d'una sèrie de mesures de protecció del paisatge i de l'estalvi de l'aigua, per tal de complir el mandat constitucional expressat al seu art. 45, i segons el qual, partint de que tothom té dret a disposar d’un medi ambient adequat per al  desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo, "els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots  els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i  defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat col·lectiva."

En conseqüència, es proposa desestimar aquesta al·legació, i, pel que fa al règim transitori de la NTC, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
3	B57826026	Consell d'Eivissa	22/12/2016	2016031220

Contingut de l'al·legació: Demana que no s'apliqui al seu projecte l’article 4 de la NTC, ja que pel retard de l'administració en resoldre l'expedient de desvinculació no ha pogut encara segregar la finca. Subsidiàriament sol·licita que se li concedeixi un termini màxim de sis mesos per a complir amb les condicions esmentades a la Resolució 4/2016 de la CIOTUPHA, de data 30 d'agost de 2016.

Tot l'anterior en atenció a que: "Ello al haberse producido en el presente caso un  funcionamiento anormal de la Administración por causas no imputables al solicitante que le han producido un perjuicio al ver limitadas las facultades de las que disponía hasta el día 1 de Noviembre en relación a la segregación instada y que no se habrían producido tales limitaciones si el procedimiento administrativo se hubiera resuelto en los plazos legales y/o normales".

CONTESTACIÓ

El tràmit d'al·legacions a una Norma Territorial Cautelar (NTC) no pot servir per donar resposta a un expedient en tramitació, per la qual cosa es proposa la desestimació de l'al·legació.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
4	B57855942	Delegació de Govern Illes Balears	21/12/2016	5108e1603366853

Contingut de l'al·legació: explica que va sol·licitar llicència d'obres el 17 d'abril de 2015 per a un projecte d'habitatge unifamiliar amb piscina. Que l'ajuntament es va retrasar excessivament en la remissió de l'expedient al Consell Insular, el qual va requerir a la promotora l'aportació de documentació addicional per a completar la sol·licitud, que va presentar al Consell Insular amb data 10 de desembre de 2015 (exp. 42/2015).

Que per tal de mitigar l'impacte de la construcció, es va presentar un projecte modificat que no tindria que passar un nou tràmit d'exposició pública en mantenir els paràmetres del projecte presentat inicialment.

Que l'únic informe que manca és del Consell Insular, que s'ha excedit del termini màxim de tres mesos previst a l’article 36 de la Llei del sòl rústic.

Que la disposició transitòria de la NTC no aclareix si el termini màxim per resoldre és el de tres mesos que té l'Ajuntament des de que rep l'informe del Consell Insular, interpretació que seria possible i que significaria la inviabilitat jurídica del projecte de l'expedient 42/2015 per modificar el projecte introduint millores estètiques i reduint l'impacte paisatgístic.

Exposa la mateixa fonamentació jurídica en contra del règim transitori de la NTC que apareix en l'al·legació anterior, relativa al número d'ordre 2.

L'ajuntament estaria dins el termini legal per resoldre però hi hauria un retard en l'administració que hauria d'indemnitzar pel dany causat a l'administrat i seria discutible si aquest dany seria únicament el cost del projecte o la pèrdua de valor de la finca per la reducció dels usos admissibles o dels paràmetres aplicables.

Demana que s'aclareixi la terminologia de la norma cautelar i s'exclogui expressament del seu àmbit d'aplicació a les modificacions que no suposin un "increment" de les condicions d'us del sòl, alçada, volumen, situació, de les edificacions i ocupació màxima autoritzades. Sinó, podria ser complicat aprovar modificacions en el transcurs de les obres perquè estaran referides a una edificació que incompleix els nous paràmetres imposats per la norma cautelar.

CONTESTACIÓ

Ja s’ha dit al present informe que no es procediria a contestar respecte d’expedients concrets.

No obstant l’anterior, cal dir que pel que fa a les modificacions durant l’execució de les obres, el seu règim es regula a l’article 143 LOUS:

Article 143. Modificacions durant l’execució de les obres

1. Quan, una vegada concedida una llicència urbanística o efectuada una comunicació prèvia que legitimi execució d’obres, es vulgui modificar en el seu transcurs, aquestes han de ser oportunament paralitzades quan tenguin per objecte variar el nombre d’habitatges autoritzat o si comporta alteració de les condicions d’ús del sòl, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació màxima autoritzades. La normativa d’aplicació a aquest tipus de modificacions és la vigent en el moment de la sol·licitud de modificació de la llicència o de realització de la modificació de la comunicació prèvia.

2. No obstant el que es preveu en l’apartat anterior, si en el transcurs de l’execució de les obres es modifica l’estructura o la disposició interior o l’aspecte exterior, sense alteració de cap dels paràmetres prevists en l’apartat 1 anterior, les obres no s’han de paralitzar durant la tramitació administrativa de la sol·licitud de modificació del projecte o relació d’obres a executar. L’autorització o la denegació de les modificacions correspon a l’òrgan que atorgà la llicència originària. En aquest cas la normativa d’aplicació a les modificacions és la vigent en el moment de concessió de la llicència originària o de presentació de la comunicació prèvia inicial, sempre que no s’hagi ultrapassat el termini fixat per a l’execució de les obres.

3. En cap cas no es poden acollir als beneficis de l’apartat 2 d’aquest article aquelles obres que es duguin a terme en edificis catalogats o inclosos en conjunts historicoartístics, subjectes a la legislació de protecció del patrimoni històric de les Illes Balears o catalogats o protegits pel planejament urbanístic.

Si del contingut de la modificació de la comunicació prèvia a què es refereixen els apartats anteriors, es desprèn que les obres a executar ja no poden ser objecte d’aquest procediment, l’òrgan municipal competent notificarà a la persona interessada que les obres s’han de paralitzar i que ha de procedir a la sol·licitud de llicència urbanística en els termes establerts en aquesta llei”

I la NTC no pot alterar aquell règim legal.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
5	B57876419	Delegació de Govern Illes Balears	21/12/2016	5108e1603366833

Contingut de l'al·legació: la persona al·legant exposa que va obtenir llicència d'obres que està executant i desitja realitzar algunes modificacions durant el transcurs de les obres. A més, adquirí una altra finca rústica amb a finalitat d'agrupar-la i sol·licitar llicència per a la construcció d'un annex, que ha esdevingut inútil.

Afegeix que la disposició transitòria genera problemes d'interpretació a l'hora d'aplicar l’article 143 de la Llei balear d'ordenació i ús del sòl (LOUS) referit a les modificacions durant el transcurs de les obres atès que l’article 143.2. de la LOUS fa referència a l'alteració i no a l’increment de les condicions d'ús del sòl, altura, volum, condicions d'ús del sòl, altura, volum, situació de les edificacions i ocupació màxima autoritzades. D'aquesta forma, l' "alteració" pot ser qualsevol canvi en el projecte inicial. En aquests casos s'aplicaria la normativa vigent al temps de presentar la sol·licitud i les modificacions podrien ser rebutjades per disposició de la moratòria.

En la línia de l'al·legació anterior, demana que la norma cautelar indiqui expressament que no serà de aplicació a les modificacions durant el transcurs de les obres de projectes que ja han obtingut llicència quan es tracti de modificacions que no suposin un increment dels paràmetres aplicables.

Al·lega vulneració per la NTC dels principis de confiança legítima, proporcionalitat i seguretat jurídica, per acabar demanant que la TC no afecti a cap projecte en tramitació ni a las ampliacions dels mateixos, por ser inversions ja realitzades amb unes determinades expectatives, per a les quals l'administració ha rebut ingressos tributaris i per a les quals la llei no preveu mecanismes indemnitzatoris.

Finalment, demana que la disposició transitòria sigui més flexible i que introdueixi terminis clars, per exemple, que afecti a projectes de nous habitatges que es presentin a partir de desembre de 2016 o projectes d'ampliació que es presentin a partir d'abril de 2017.

CONTESTACIÓ

Ja s’ha dit al present informe que no es procediria a contestar respecte d’expedients concrets.

No obstant l’anterior, cal dir que pel que fa a les modificacions durant l’execució de les obres, el seu règim es regula a l’article 143 LOUS:

Article 143. Modificacions durant l’execució de les obres

1. Quan, una vegada concedida una llicència urbanística o efectuada una comunicació prèvia que legitimi execució d’obres, es vulgui modificar en el seu transcurs, aquestes han de ser oportunament paralitzades quan tenguin per objecte variar el nombre d’habitatges autoritzat o si comporta alteració de les condicions d’ús del sòl, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació màxima autoritzades. La normativa d’aplicació a aquest tipus de modificacions és la vigent en el moment de la sol·licitud de modificació de la llicència o de realització de la modificació de la comunicació prèvia.

2. No obstant el que es preveu en l’apartat anterior, si en el transcurs de l’execució de les obres es modifica l’estructura o la disposició interior o l’aspecte exterior, sense alteració de cap dels paràmetres prevists en l’apartat 1 anterior, les obres no s’han de paralitzar durant la tramitació administrativa de la sol·licitud de modificació del projecte o relació d’obres a executar. L’autorització o la denegació de les modificacions correspon a l’òrgan que atorgà la llicència originària. En aquest cas la normativa d’aplicació a les modificacions és la vigent en el moment de concessió de la llicència originària o de presentació de la comunicació prèvia inicial, sempre que no s’hagi ultrapassat el termini fixat per a l’execució de les obres.

3. En cap cas no es poden acollir als beneficis de l’apartat 2 d’aquest article aquelles obres que es duguin a terme en edificis catalogats o inclosos en conjunts historicoartístics, subjectes a la legislació de protecció del patrimoni històric de les Illes Balears o catalogats o protegits pel planejament urbanístic.

Si del contingut de la modificació de la comunicació prèvia a què es refereixen els apartats anteriors, es desprèn que les obres a executar ja no poden ser objecte d’aquest procediment, l’òrgan municipal competent notificarà a la persona interessada que les obres s’han de paralitzar i que ha de procedir a la sol·licitud de llicència urbanística en els termes establerts en aquesta llei”

I la NTC no pot alterar aquell règim legal.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
12	041440508M	Consell d'Eivissa	02/01/2017	2017000006

Contingut de l'al·legació: Assenyala que el precepte de la NTC que estableix l'obligació d'eliminar els tancaments que no siguin tradicionals i el que preveu que els nous tancaments de finques comptin amb una alçada màxima d'un metre, no garanteixen la seguretat dels ramats d'ovelles, que es poden veure atacats per cans o bé poden saltar els murs d'un metre, per la qual cosa aquesta mesura pot provocar que la gent deixi de tenir ovelles i això incidiria í també negativament sobre el paisatge.

Demana que s'autoritzi les explotacions que figuren en alta en el registre d'explotacions ramaderes  de la Conselleria d'Agricultura del Consell d'Eivissa a tancar la propietat amb tanca metàl·lica d'una altura de dos metres

CONTESTACIÓ

Ja s’ha dit que es proposa afegir un segon apartat a l'article 7 de la NTC, que quedaria així:

"En les explotacions agràries, els tancaments per al ramat podran superar l'alçada d'un metre, sempre que siguin diàfans tradicionals i resultin necessaris per a què no hi surtin els animals o per protegir els conreus de la finca d’aquest ramat".

En aquest sentit, vegeu, la contestació al núm. ordre 1284 (al·legació de la Cooperativa Agrícola de Sant Antoni, Agroeivissa societat cooperativa i la Cooperativa Agrícola de Santa Eulària).

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa estimar aquesta al·legació en el sentit exposat.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
19	037728168A	Consell d'Eivissa	03/01/2017	2017000109

Contingut de l'al·legació: Que per error en el PTI la seva finca es troba inclosa en la Zona 1, malgrat no complir amb els requisits establerts pel PTI per a aquesta zona, i així, la seva  finca té una pendent molt inferior  al 40% que estableix la norma  i les cotes de la finca es troben molt per baix de la mitjana de l' altitud redactada en la norma relativa a les elevacions més significatives d'Eivissa, que segons l'al·legació, correspon a "Sa Talaiassa", amb una altitud de 487m. Que la seva finca compleix amb la Disposició Transitòria 4 del PTI i que compta amb tota la infraestructura des de fa molts anys.

Demana que se subsani l'error d'haver inclòs la seva finca dins la zona 1.

CONTESTACIÓ

L'objecte de la present NTC no el constitueix modificar les zones 1 del PTI vigent, i, a més, la present al·legació no es refereix al contingut de la NTC, per la qual cosa, aquesta al·legació ha de ser desestimada.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
216	X8882370T	Delegació de Govern Illes Balears	12/01/2017	5108e1700057829

Contingut de l'al·legació: al·lega que el 18 de març de 2016 sol·licità llicència per a construir sobre una parcel·la classificada como ARIP i APR d'incendis i que fou adquirida per més d'un milió d'euros en octubre de 2015.

Considera que la disposició transitòria vulnera els principis de seguretat jurídica, confiança legítima y proporcionalitat i que no està degudament justificat l' interès general.

A més, s'ha adoptat la NTC abans d'iniciar formalment el procediment de modificació del Pla Territorial Insular, possibilitat no contemplada a l’article 17 de la Llei d'Ordenació Territorial i que encara no es compta amb el diagnòstic per a la revisió del PTI.

L' interès general no pot legitimar una normativa que deixa sense contingut el dret de propietat en terrenys rústics forestals classificats com de risc d'incendi sense haver realitzat un anàlisi seriós sobre la relació entre la construcció d'habitatges i els incendis en l'illa d'Eivissa.

En no existir mecanisme d'equidistribució en sòl rústic es vulnera el principi d'igualtat entre els propietaris de sòl rústic.

Al·lega la necessitat d'aclarir els termes "sol·licitud completa" i "termini màxim per resoldre" i que els arts. 21 i 22 de la llei 39/2015 el termini màxim de suspensió d'un procediment per  a l'emissió d'un informe preceptiu és de sis mesos però que, d’altra banda, l’article 36.4 de la LSR determina que per l'ajuntament el termini per resoldre no comenci fins que rebi l'informe preceptiu de la CIOTUPHA.

Que ja s'han dictat en el passat diverses normes cautelars amb la mateixa motivació.

Que la NTC provoca efectes negatius per a l'economia -en provocar que les finques baixin de valor- i el treball i que ocasionarà més litigiositat.

Demana que s'anul·li la NTC i que subsidiàriament se modifiqui la disposició transitòria de la norma cautelar tot establint-ne els seus efectes només per a projectes presentats amb posterioritat a l'entrada en vigor de la norma cautelar.

CONTESTACIÓ

Ja s’ha dit que l’article 13.1 del Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, disposa:

“Artículo 13. Contenido del derecho de propiedad del suelo en situación rural: facultades.

1. En el suelo en situación rural a que se refiere el artículo 21.2,a), las facultades del derecho de propiedad incluyen las de usar, disfrutar y disponer de los terrenos de conformidad con su naturaleza, debiendo dedicarse, dentro de los límites que dispongan las leyes y la ordenación territorial y urbanística, al uso agrícola, ganadero, forestal, cinegético o cualquier otro vinculado a la utilización racional de los recursos naturales.

La utilización de los terrenos con valores ambientales, culturales, históricos, arqueológicos, científicos y paisajísticos que sean objeto de protección por la legislación aplicable, quedará siempre sometida a la preservación de dichos valores, y comprenderá únicamente los actos de alteración del estado natural de los terrenos que aquella legislación expresamente autorice.

Con carácter excepcional y por el procedimiento y con las condiciones previstas en la legislación de ordenación territorial y urbanística, podrán legitimarse actos y usos específicos que sean de interés público o social, que contribuyan a la ordenación y el desarrollo rurales, o que hayan de emplazarse en el medio rural.

.../...”

En la LSR, l’ús d’habitatge és un ús condicionat (article 19.2.a)), de forma que, segons l’article 25 del mateix text legal:

“Les activitats relacionades amb l’ús d’habitatge unifamiliar només podran efectuar-se a les zones en que tal ús no estigui declarat prohibit pels instruments de planejament general i amb les condicions que s’hi estableixin”.

Així les coses, l’explotació dels recursos naturals és el destí propi del sòl rústic i l’ús d’habitatge resulta excepcional  i només serà possible si l’ordenació urbanística i/o territorial no ho impedeix. No existeix un dret a edificar en el sòl rústic.

Així, les DOT en el seu article 19 defineix les àrees sostretes al desenvolupament urbà amb la qualificació de sòl rústic protegit, entre les quals figura la categoria d'àrees naturals de prevenció de riscos (APR) que són les que presenten un manifest risc d'inundació, incendi, erosió o esllavissament, independentment de la seva inclusió en les categories de sòls àrees naturals d’especial interès d’alt nivell de protecció (AANP), àrees naturals d’especial interès (ANEI) o àrees rurals d’interès paisatgístic (ARIP) definides prèviament en aquest mateix article.

Pel que fa a aquestes Àrees de Prevenció de Riscos, l’article 21 DOT estableix que els instruments d’ordenació territorial i els instruments de planejament general hauran de regular el sòl rústic i els seus usos i activitats amb subjecció a la Matriu d’Ordenació del Sòl Rústic i les seves definicions de l’annex I d’aquesta llei, a la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, i a la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernización de las explotaciones agrarias; així mateix, establiran les normes urbanístiques i d’integració paisatgística i ambiental d’àmbit supramunicipal, d’acord amb els criteris següents: .../... 4. Per a les àrees de prevenció de riscs (APR) d’esllavissaments, erosió, incendis o inundacions, establir les condicions i limitacions de desenvolupament dels usos i de les activitats en funció del nivell de risc; determinar les accions de protecció i de previsions de les infraestructures, seguint els criteris de l’administració pública competent, així com promoure les accions que evitin aquests riscs.../...”

Així, la construcció de nous habitatges en el SRP-ARIP i APR d'incendis, no només pot provocar un major risc d'incendi, sinó també dificultar la seva extinció, una vegada declarat, atès que els mitjans de lluita contra els incendis es destinen sovint amb preferència a impedir els danys a les persones i als habitatges existents en les masses forestals. 

Per la qual cosa, en aquells indrets (APR d’incendis) es considera que no s’han d’ubicar nous habitatges conforme permet l’article 9.d) LOT, precisament pel risc d’incendi.

Per la qual cosa no cal parlar d’infracció del principi d’igualtat amb els altres propietaris de sòl rústic (s’entén que no sigan APR-incendis), ja que no són situacions iguals.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
224	G57093841	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000776

Al·leguen:

L'associació de vesins des Xarracó de Dalt es mostra disconforme amb prohibir habitatges en zones Xarxa Natura 2000 a la NTC i en ANEI per Decret Llei 1/2016.

Aporten contestació de la Dirección General de Medio Ambiente de la Comissió Europea que diu que no es troba prohibit edificar en aquells indrets: que hi ha que fer una avaluació ambiental.

Demanen:

Retirada NTC i derogació dels articles del Decret Llei 1/2016 que van prohibir habitatges en ANEI i que si es modifica el PTI que es faci amb transparència comptant amb els afectats.

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D’HABITATGES EN TERRENYS XARXA NATURA”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
234	G57115933	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000821

Contingut de l'al·legació:

L'Associació de Productors d'Agricultura Ecológica d'Eivissa i Formentera (APAEEF), al·lega que  les edificacions de les explotacions agràries, d'ús exclusivament vinculats a l'activitat agrària, no es vegin afectats per la restricció que la Norma cautelar preveu.

Respecte de  les mesures d'integració paisatgística relatives als tancaments s'esmena l'alçada màxima d'un metre. Diuen que alguns ramats necessiten una alçada més elevada per al seu bon maneig, paràmetre que volen que es rectifiqui per a tal motiu.

Demanen que es prevegin ajuts per al manteniment dels murs de pedra seca que s’han de preservar.

En quant a les mesures d'estalvi d'aigua, troben a faltar la figura del safareig, tan necessària i beneficiosa per l'exercici de les explotacions agràries. Diuen que la importància de l'emmagatzament de l'aigua fa que es pugui preveure la construcció de barses a les explotacions agràries, sòl rústic i forestal. L'aigua no l'hem de deixar anar.

Demanen que es tinguin presents els punts esmentats i sel’s tengui present com a entitat a participar en les actuacions que Consell d'Eivissa porti a terme i que afecti al sector.

CONTESTACIÓ

Ja s’ha dit que els paràmetres que preveu la NTC només es refereixen a l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat (inclosos els annexos que preveu la Norma 10.3 del PTI). També s’ha dit que es podria en aquest article 3 (Determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic) de la Norma quan diu “inclosos els annexos”, afegir l’expressió “destinats a aquest ús”, per tal d’aclarir que es tracta dels annexes destinats a aquest ús d’habitatge.

Així, d’existir a la parcel·la altres edificacions no destinades a l’ús habitatge unifamiliar aïllat (tals com: corrals, magatzems, safareig, etc), les mateixes es troben regulades a la seva normativa específica que és l’agrària, derivat de l’article 21 LSR en relació amb el Títol IV de la LSR i la Llei 12/2014, de 16 de desembre, Agrària de les Illes Balears (BOIB núm. 175, de 23 de desembre de 2014).

Pel que fa als tancaments, ja s’ha dit en el present informe que es proposa afegir un segon apartat a l'article 7 de la NTC, que quedaria així:

"En les explotacions agràries, els tancaments per al ramat podran superar l'alçada d'un metre, sempre que siguin diàfans tradicionals i resultin necessaris per a què no hi surtin els animals o per protegir els conreus de la finca d’aquest ramat".

Pel que fa a les mesures d’estalvi d’aigua, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LES MESURES D’ESTALVI D’AIGUA”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa estimar l'al·legació relativa als tancaments, en el sentit exposat, i desestimar la resta de l'al·legació, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
305	G57582306	Consell d'Eivissa	13/01/2017	2017000926

Contingut de l'al·legació:

La Federació Pitiüsa de Races Autòctones (FEPIRA), demana la modificació de l'article 7 (Mesures d'integració paisatgístiques relatives als tancaments) per tal que reculli la possibilitat de realitzar tancaments cinegètics de més d'un metre d'altura total per tal de poder mantenir el bestiar dins unes zones determinades sense perill de fuga ni d'intrusió d'altres animals.

Tal i com està redactat el punt l'altura total no pot ser de més d'1 metre. Aquesta altura es considera totalment insuficient per a mantenir tancat el bestiar, especialment oví i cabrum.

En cas d'aplicació del redactat actual faria inviables bona part de les explotacions ramaderes de l'illa d'Eivissa.

CONTESTACIÓ

Pel que fa als tancaments –i per això cal estimar l’al·legació- , ja s’ha dit en el present informe que es proposa afegir un segon apartat a l'article 7 de la NTC, que quedaria així:

"En les explotacions agràries, els tancaments per al ramat podran superar l'alçada d'un metre, sempre que siguin diàfans tradicionals i resultin necessaris per a què no hi surtin els animals o per protegir els conreus de la finca d’aquest ramat".

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
306	041429294S	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017000932

Contingut de l'al·legació: s'al·lega que s'està limitant l'ús residencial amb l'argument de què els habitatges de més proporcions es destinen a usos turístics quan la limitació dels usos turístics es pot dur a terme a través d'altres mitjans, com la modificació del PTI o de la llei turística en tramitació. De fet, l'avantprojecte de llei turística en tramitació exigeix una antiguitat mínima de deu anys per a les estades turístiques.

L'ús turístic es donarà igual en habitatges de 300 m² que en habitatges de 500 m².

Manca d'estudis previs per reduir el volum màxim de 1.500 m³ a 900 m³.

L'impacte d'un habitatge sobre el paisatge no es vincula amb la seva proporció sinó que té més relació amb el nombre d'habitatges, amb com s'integren i amb la seva tipologia.

El risc d'incendi procedeix de l'abandonament dels conreus i això és el que provocarà la prohibició d'edificar en aquests terrenys forestals que originàriament tenien un ús agrícola.

Afegeix que pot arribar a entendre la prohibició de drets edificatoris en espais protegits per la Xarxa europea Natura 2000 però no en el SRC-Forestal i, en aquest cas, la mesura és arbitrària atès que no es donen raons coherents.

És cert que l'ordenament balear diu que la normativa aplicable a les sol·licituds de llicència és la vigent en el moment de resoldre però la Disposició transitòria de la NTC hauria d'aclarir a quins expedients s'aplica.

I conclou demanant: "Y, desde luego, deberían quedar fuera del ámbito temporal de aplicación de la norma, todos aquellos procedimientos en los que a la entrada en vigor de la NTC ya hubiera transcurrido el plazo legal para su resolución sin que hubiera recaído resolución expresa ni hubiera mediado tampoco, dentro del citado plazo legal para resolver, requerimiento alguno de subsanación en los términos previstos en el art. 71 de la Ley 30/1992, de Régimen jurídico de las Administraciones públicas y Procedimiento administrativo común (art. 68 de la vigente Ley de procedimiento 39/2015) pues no ofrece duda el hecho de que tales procedimientos no deben quedar afectados y que la normativa aplicable a los mismos será la vigente en el momento en que tuvieron que ser resueltos".

CONTESTACIÓ

La intenció de la NTC és, entre d’altres, reduir la pressió edificatòria en sòl rústic pel que fa a la construcció d’habitatges unifamiliars i en aquest sentit estableix tota una sèrie de mesures.

Pel que fa a no permetre ubicar nous habitatges en sòls SRC-Forestal, la mesura no és arbitrària sinó coherent amb el que es manifesta a la memòria justificativa respecte de què es tracta d’indrets on tradicionalment no s’ubicaven els habitatges a les parcel·les, a més d’incrementar-se en aquells indrets el risc d’incendi, tot havent de transformar els terrenys preexistents (per evitar la propagació dels incendis forestals.) pel fet d’ubicar nous habitatges.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
407	043107968B	Delegació de Govern Illes Balears	12/01/2017	5108e1700083403

Contingut de l'al·legació: la persona al·legant sol·licità el 9 d'octubre i 18 de desembre de 2015 llicència d'obres per dos projectes sobre dos parcel·les situades al tm de Sant Josep de Sa Talaia i adquirides en desembre de 2014.

La norma cautelar, en els termes en què està redactada, suposa que no és possible assolir l'aprovació dels projectes degut al retard de l'administració en la tramitació de la llicència excedint els terminis legals establerts.

Considera que la disposició transitòria vulnera els principis de seguretat jurídica, confiança legítima i proporcionalitat, que vulnera l’article 17 de la LOT i els arts. 9.3 y 33 de la Constitució i demana que s'aclareixi el seu significat..

Al·lega que:

"La norma cautelar, que ya establece criterios de modificación del Plan Territorial Insular, desnaturaliza el derecho de propiedad hasta el punto de que se asemeja a una expropiación porque los derechos del propietarios son mínimos mientras que se mantiene inalterado el deber de cuidar la finca rústica. Esto es así en los suelos clasificados como forestal con riesgo de incendio y en los que perteneces a la Red Natura 2000".

.../...

"Se aprueba la norma cautelar antes de iniciar formalmente el procedimiento de modificación del Plan Territorial Insular, posibilidad no contemplada en el art. 17 de la Ley de Ordenación Territorial".

.../...

"Hasta la fecha sólo se ha publicado el edicto para el anuncio de licitación del contrato de servicio para la elaboración de diagnóstico para la revisión del Plan Territorial Insular de Ibiza (BOIB de 24 de septiembre de 2016). Con el diagnóstico del territorio pendiente de realizar se está regulando las dimensiones de las viviendas y se está impidiendo construir en determinadas categorías de suelo en los que sus propietarios podían hacerlo desde hace décadas".

.../...

"Al no existir mecanismos de equidistribución en suelo rústico se vulnera el principio de igualdad entre los propietarios de suelo rústico porque el ordenamiento jurídico no prevé mecanismos indemnizatorios que cubran el daño económico causado a los propietarios de suelo".

.../...

"La disposición transitoria utiliza dos conceptos que no se definen ni en la propia ley ni en otras y que pueden generar problemas de interpretación. Conviene definir qué se entiende por "solicitud completa" y por "plazos legales para resolver el expediente".

.../...

"En las normas cautelares aprobadas con anterioridad no se había utilizado esta redacción:

• Decreto Ley 1/2007 de 23 de noviembre de medidas cautelares hasta la aprobación de las normas de protección de áreas de especial valor ambiental para las Islas Baleares.

• Decreto Ley 1/2016 de 12 de enero de 2016 de medidas urgentes en materia urbanística.

• Acuerdo del pleno del Consell Insular de 9 de junio de 2008 aprobando inicialmente una norma cautelar para asegurar la viabilidad y efectividad de la modificación del Plan Territorial Insular d'Eivissa.

• Acuerdo del pleno del Consell Insular de 30 de noviembre de 2016."

Assenyala, finalment, que en els seus expedients no es compta encara amb l'informe del Consell Insular ni amb el del Departament de Recursos Hídrics malgrat que han transcorregut els terminis legals sobradament.

Que la NTC no ha analitzat els efectes sobre l'economia i el treball i que ocasionarà litigiositat i responsabilitat patrimonial de l'administració en no haver complit l'administració els terminis legals per resoldre. Tampoc han estat calculades les possibles indemnitzacions i que els despeses dels dos projectes de la persona al·legant ascendeixen als dos-cents mil euros en concepte de: "asesoramiento jurídico para la tramitación de la licencia, anteproyectos, estudios de ingeniería en relación a un torrente, proyecto eléctrico para dotar de electricidad a las viviendas y los dos proyectos básicos".

Demana que s'anul·li la norma cautelar fins que es realitzi un diagnòstic del territori i dels  efectes de la norma sobre l'economia i el treball i subsidiàriament, que se modifiqui la disposició transitòria de la norma cautelar establint els seus efectes només per a projectes presentats amb posterioritat a la seva entrada en vigor el 2 de desembre de 2016.

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
450	041455700V	Consell d'Eivissa	16/01/2017	2017001149

Contingut de l'al·legació: efectua les següents al·legacions fonamentals:

- Improcedència de la Norma sense tenir un diagnòstic de la situació real.

- Nul·litat de l'acord  d'aprovació inicial de la NTC.

- Manca de la motivació exigida.

- Manca de la més mínima voluntat de consens territorial.

- Aquesta NTC beneficia als grans capitals i perjudica als petits propietaris.

- No és certa la suposada indemnitat d'aquesta NTC amb els hereus.

- La reducció de l'edificabilitat a la meitat és arbitrària i és injusta amb els pagesos i amb igual sentit ho és la prohibició del canvi d'ús a agroturisme.

- La permanent mania dels partits d'esquerres de dictar normes prohibitives i moratòries l'únic que provoca és una explosió de sol·licituds de llicències.

- No es pot pretendre que s'insti als ajuntaments amb planejament paralitzat a no seguir amb la seva tramitació fins que les modificacions de lleis sectorials es vegin aprovades i a al vegada dictar modificacions del PTI.

-La prohibició de qualsevol actuació inclús en habitatges legals en Xarxa Natura 2000 no és conforme amb les pròpies llei que la regulen.

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
685	Q0767003G	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001418

Al·leguen

El Col·legi Oficial d' Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació d'Eivissa i Formentera (COAATEEEF), al·leguen en contra de la NTC:

Retroactivitat de les segregacions (article 4 NTC): Interdicció de l’arbitrarietat i de confiança legítima, tot manifestant que es lesionen drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional.

Manca absoluta de participació d’aquell col·lectiu en la NTC o en una revisió del PTI, i de la ciutadania. Actuació opaca del Consell: es vulnera la Carta Europea de Ordenación del Territorio.

No existeix cap acte d’iniciació del procediment per modificar el PTI o almenys no el coneixen: ha hagut desviació de poder del Ple.

Davant totes aquestes irregularitats es veuen obligats a informar a la Comissió de Coordinació de Política General als efectes de que efectuï recomanacions al Consell per tal que anul·li aquesta aprovació inicial. També demanen informes que hagi fet aquella Comissió de coordinació.

Diuen que manca publicació de la informació pública en un diari de major tirada.

Demanen: Anul·lar la NTC.

CONTESTACIÓ

El Col·legi manifesta que manca la publicació de la informació pública de la NTC en un diari de major tirada. Al respecte ha de dir-se que, a més de en el BOIB, l’edicte d’obertura del període d’informació pública de la mencionada Norma va ser publicat als diaris locals, Diario de Ibiza i Periódico de Ibiza en data 2 de desembre de 2016.

Així mateix cal manifestar que vistos els apartats a) i b) de l’article 4 del Decret 13/2001, de 2 de febrer, d’organització i funcionament de la Comissió de Coordinació de Política Territorial (publicat al BOIB núm. 18, de 10 de febrer de 2001, modificat pel Decret 74/2001, de 25 de maig, i 159/2003, de 29 d’agost), no és preceptiu l’informe de la Comissió de Coordinació de Política Territorial per aprovar la NTC ex article 17 LOT (com sí es demana per aprovar un Pla Territorial).

Així mateix, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3, apartats:

- PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'INCI DE LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I MOBILITAT DE DIA 8 DE NOVEMBRE DE 20I6. -PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'Acord D'INICI DEL pRocEDIMENT DE MoDIFIcAcIÓ DEL PTI PER MANCA DE MOTIVACIO. -PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'APROVACIÓ INICIAL DE LA NTC. -pel que fa al frau de llei.

-“PEL QUE FA A LA INSEGURETAT JURÍDICA PER LA RETROACTIVITAT DE LA NTC (SEGREGACIONS I EXPEDIENTS EN TRAMITACIÓ).”

I vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA EN EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE LA NTC”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació, i pel que fa al règim transitori, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data  RGE	Número  RGE
814	B87219812	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001566

Contingut de l'al·legació:

La persona al·legant és propietària d'uns terrenys a cala d'Hort, inclosa en terrenys situats dins Xarxa Natura 2000.

Exposa al respecte:

"Sin embargo, en la Norma Territorial Cautelar aprobada inicialmente parece olvidarse algo de vital importancia, y es que ni la Ley 5/2005, de 26 de mayo, para la Conservación de los espacios de relevancia ambiental (LECO), ni ninguna otra normativa comunitaria o estatal, establece que el uso de vivienda unifamiliar esté prohibido. Lo cierto es que lo que dispone y exige el artículo 39 de la citada Ley es un estudio de evaluación de repercusiones ambientales que deberá referirse a los objetivos de conservación de los hábitats y especies afectadas. Es decir, lo que se impone es la emisión de un informe preceptivo sobre cualquier proyecto que pueda afectar un lugar de la red Natura 2000 de forma apreciable, y se indica expresamente (número 1 del artículo 39) que dicho informe "tiene por objeto la evaluación de las repercusiones ambienta/es del . . . proyecto en relación con los objetivos de conservación del mencionado lugar".

De igual forma, el artículo 21 de la Ley autonómica 5/2005 (LECO) establece la posibilidad de autorizar tales usos en los espacios protegidos:

"Art. 21. Usos autorizables.

1. Se consideran usos o actividades autorizables los previstos como tales en los instrumentos de planeamiento medioambiental por ser, bajo determinadas condiciones, compatibles con la protección del medio natural sin deterioro de sus valores, así como todos los usos no definidos como permitidos o prohibidos.

2. Dentro del ámbito territorial de los espacios naturales protegidos, la autorización, la licencia o la concesión de usos y actividades corresponde a los órganos competentes en razón de la materia, los cuales tienen que solicitar con carácter preceptivo, antes de resolver, informe al órgano competente en materia de espacios naturales protegidos.

3. El informe tiene que limitar sus pronunciamientos a la adecuación del uso o de las actividades pretendidos con los objetivos de protección en base a las disposiciones contenidas en los instrumentos de declaración o planificación previstos en esta Ley y tiene que evacuarse en el plazo de dos meses desde que el expediente completo tenga entrada en el registro del mencionado

órgano.

4. Este informe será vinculante, en cuanto a los aspectos mencionados en el apartado anterior, cuando sea desfavorable al uso pretendido o imponga condiciones fundamentadas en las disposiciones de los instrumentos de planificación o declaración previstos en esta Ley ... ".

Luego la protección de tales espacios incluidos en la Red Natura 2000 no pasa necesariamente por la prohibición total y absoluta de cualquier uso edificatorio, sin tener en cuenta las características, extensión del hábitat en el que se pretende ubicar la vivienda, su localización concreta, etc... y, menos aún, con la ampliación de una vivienda existente o el cambio de uso a los fines de hotel rural. No existe normativa alguna de protección ambiental que así lo establezca.

Tampoco puede asociarse la prohibición de construcción en ARIP (y ni tan siquiera en el Suelo rústico común - Forestal) a un pretendido mayor riesgo de incendio toda vez que no se trata, en el caso de ARIP, de terrenos que necesariamente deban situarse siquiera en zona de protección de riesgo de incendios, tal es el caso de la parcela donde se sitúa la vivienda unifamiliar que pretende destinarse al uso de hotel rural, o se trata en otros casos de terrenos agrícolas o de cultivo que han sufrido un proceso de reforestación espontánea precisamente por el abandono de aquellas actividades agrarias".

Afegeix que: "En cualquier caso y de aprobarse definitivamente la NTC en su redacción actual, afectando a los proyectos en curso que se habrían solicitado con arreglo a una normativa que permitía su autorización, en tal supuesto la Administración vendría obligada cuando menos a indemnizar por los perjuicios derivados de la modificación normativa, toda vez que se trata de una lesión patrimonial que el administrado no tiene el deber jurídico de soportar.

Tampoco se entiende ni se explica en la Memoria en qué medida la efectiva satisfacción de los intereses generales se vería frustrada por la autorización de los expedientes ya en curso y la afectación de modo exclusivo a todos aquellos que se presentaran con posterioridad a la aprobación de la citada normativa, ni consta igualmente y en otro caso las consecuencias económicas para las arcas de la administración insular por razón de posibles responsabilidades patrimoniales derivadas de la denegación de tales licencias solicitadas con anterioridad".

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartats:

-“PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

- “PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D’HABITATGES EN TERRENYS XARXA NATURA.”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
815	Y1191714Y	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001567

Contingut de l'al·legació

Al·lega que té una opció de compra sobre un terreny i que considera que la NTC és nul·la pels següents motius:

- Nul·litat radical de l'acord per manca d'acord previ o simultani en ordre a la revisió del PTI.

-Nul·litat de l'acord per manca de sol·licitud del preceptiu informe de costes.

- Possible inconstitucional·litat de la NTC per vulnerar la proscripció d'arbitrarietat continguda a l’article .9.3 CE: la Memòria es limita a reproduir l'articulat i manca la motivació, produint arbitrarietat i indefensió.

- La NTC no determina les mesures correctores, de caràcter econòmic per corregir les responsabilitats patrimonials de l'administració que ha pres l'acord, tot vulnerant-ne l’article 33.1 de la CE, que reconeix el dret a la propietat privada i a la pròpia herència. Diu al respecte: "Al privar a las fincas objeto de segregación de derechos edificatorios y la posibilidad de que dichas fincas se vean "contaminadas" por actos de terceros, viene a conculcar el fundamental derecho a la propiedad privada, que rige la sociedad española desde la Constitución que nos dimos en 1978, imponiendo a los administrados responsabilidades derivadas de actos de terceros por quienes ninguna obligación tienen, de responder. Siendo contrario a Justicia y a Derecho la mera posibilidad de recibir una "sanción" (la perdida por derechos edificatorios) por un hecho de un tercero, cual pasará si el propietario de la finca matriz o de cualquiera de las fincas resultantes, incurre en una segregación o transmisión contraria a la Ley".

Afegeix:

- "La absoluta FALTA DE UNA MEMORIA ECONÓMICA, que prevea y de solución a las consecuencias indemnizatorias que conllevará necesariamente la NTC aprobada, a modo de ejemplo:

- Gastos realizados por los administrados en la buena fe y al amparo de la norma suspendida (gastos en proyectos, en segregaciones, ... ).

- Perdida económica, consecuencia de actos llevados a cabo, al amparo de la norma suspendida y que no podrán concretarse (p. ej. quien otorgó un derecho de opción de compra sobre un bien que se ve privado de sus características fundamentales, ... ).

Conculca el derecho de los administrados a ser resarcidos económicamente por los actos de la Administración que, en aras al interés público, que no es el caso, se ven privados de sus bienes o derechos".

.../...

- " Además, existe, en su artículo 4, una evidente RETROACTIVIDAD (prohibida por el art. 9.3 de la Constitución Española; art. 2.3 Código civil; 39 de la L 39/2015 de Procedimiento administrativo), pues afecta a todas aquellas segregaciones que hubieran tenido lugar por documento público a partir del día 1 de noviembre de 2016, desconociendo el por qué de dicha fecha, un mes anterior a la fecha de publicación de la norma objeto de ésta alegación.

.../...

- " DERECHO A DISPONER DE LA PROPIA HERENCIA (art. 33 CE).- El artículo 4, del acuerdo, pretende privar, del derecho a disponer de la propia herencia, so pena de que el bien a transmitir pierda de forma sustancial su valor (pérdida de derechos edificatorios). Así, para que los bienes relictos no pierdan su valor, se obliga a transmitirlos a favor de personas con algún parentesco, privando así al propietario del bien, que bien por carecer de familiares, bien por incurrir estos en causa de desheredación o, bien, por voluntad de agradecer, después de muerto, los servicios y atenciones prestadas por un no familiar, quiere disponer de dichos bienes en favor de alguien que no ostenta la condición de pariente. En clara y flagrante restricción de derechos".

.../...

"- UTILIDAD PÚBLICA, INTERÉS SOCIAL E INDEMNIZACIÓN. Establece el artículo 33.3 de nuestra norma fundamental, que nadie podrá ser privado de sus bienes o derechos, sino por causa justificada de utilidad pública o interés social, mediante la correspondiente indemnización y de conformidad con lo dispuesto por las leyes.

../...

Discrepamos que la utilidad pública e interés social de las medidas adoptadas. Interés social y utilidad pública, que no se dice cual es y como se pretende satisfacerla.

Así, v. gr., la reducción del tamaño de las piscinas, se defiende en el ahorro de agua, cuando la pérdida es mínima, más si la comparamos con la perdida, conocida y consentida, de las distintas redes de suministro público de agua potable. Ignorando, por otra parte, la función que tienen estas a la hora de recoger agua para apagar los incendios y que se verá enormemente dificultada por sus dimensiones, más reducidas.

-" PÉRDIDA DE DERECHOS EDIFICATORIOS FINCAS EN ARIP Y SRC-F. NECESARIA COMPENSACIÓN ECONÓMICA".

Fincas que, además, habrían servido para pago de derechos legitimarios, habrían sido hipotecadas en garantía de un préstamo, adquiridas mediando certificado de calificación urbanística, . . . y cuyo valor económico, hoy residual, por las dificultades de dotarles de una actividad económica, siquiera agrícola o ganadera, había sido tenido en cuenta a tal fin. Siendo que los titulares de dichos derechos dominicales o de crédito, se ven ahora privados de ellos, sin compensación económica alguna.

Siendo necesario en Justicia, regular dichas situaciones, de forma

que conservaran derechos edificatorios, siquiera sea, trasladando su edificabilidad, a otras fincas, situadas en SRC.

Faltando la preceptiva memoria económica a la norma urbanística inicialmente aprobada".

-  "ILEGALIDAD DE LA DISPOSICIÓN TRANSITORIA.- Conforme a la LOUS (Art. 139) las licencias urbanísticas deberán otorgarse en el plazo máximo de tres meses, viniendo obligada la administración, en éste caso, los Ayuntamientos, a otorgar la

licencia, caso de demorarse más de tres meses, en base a la normativa vigente al cumplirse dicho plazo; a contar desde la fecha de la solicitud.

Plazo que si bien, puede ser objeto de suspensión, por causas tasadas y legalmente establecidas: falta de documentación o necesidad de recabar informes de otras administraciones. Para que dicha suspensión se dé, será preciso, en todo caso, que se notifique al interesado el acuerdo en tal sentido, adoptado por la administración competente, en éste caso, por los Ayuntamientos (art. 22 Ley 39/2015).

Por otra parte, la única documentación imprescindible o legalmente exigida para que se solicite la licencia, con arreglo al artículo 139.1 de la LOUS, es el proyecto técnico ajustado a las normas que recoge el Código Técnico de la Edificación, suscrito por técnico competente.

De ahí que consideremos que dicha norma de régimen transitorio, además de contravenir otra de rango superior, pretende extender sus efectos retroactivos, a expedientes que ya debieron ser resueltos, con una interpretación extensiva y contra legem, de otras normas de carácter administrativo.

Siendo que pretende ir más allá de lo que la ley previene, extendiendo sus efectos a licencias solicitadas, que ya debieron ser resueltas y que, en todo caso, se habrían ganado por silencio administrativo positivo.

No previéndose, mediante la oportuna memoria económica, las consecuencias económicas de tener que indemnizar, cuando menos, por los gastos de tramitación de la petición de licencia, a todos aquellos que amparados en la buena fe en las administraciones, hicieron la oportuna solicitud y si que se verían afectadas por esta

NTC".

- OTRAS CONSIDERACIONES.-

.../....

"obligando a los residentes a tener que vender sus propiedades para poder cumplir con sus obligaciones económicas, derivadas, por ejemplo, del pago de los derechos hereditarios.

Al imponer medidas de integración paisajística (art. 6 de la NTC), se está lastrando económicamente, al solicitante de la licencia, quien vendría obligado a sustituir, por ejemplo, vallas, muros de contención de tierras, edificaciones, . . . para los que en su día obtuvo la preceptiva licencia y fueron construidos con arreglo a la misma.

Quién determina que medio de construcción, que materiales, son o no tradicionales?

Qué es lo que determina su carácter tradicional?

Qué funcionario y bajo qué criterios objetivos, determina si un

elemento constructivo es o no tradicional? ...

Cuando se exige el mantenimiento de los cultivos y explotaciones agrarias, tradicionales será posible implantar el riego por goteo, o será preceptivo mantener los sistemas de riego por inundación?

Son muchísimas las cuestiones sin resolver, a las que necesariamente debe darse respuesta a fin de evitar la "dictadura del funcionario" y su arbitrariedad.

La NTC y sus prescripciones, impidiendo el cambio de uso, de edificaciones situadas en suelo protegido (cuando ello no estaba proscrito por la licencia en su día concedida), estableciendo límites, de todo tipo, edificatorios, de uso, en la disponibilidad de las fincas, creadas y ejecutadas al amparo de licencia. Todo ello, sin prever indemnización económica alguna a sus titulares, supone un evidente expolio de derechos, que contraviene la Constitución Española".

Demana que es deixi sense efecte la NTC "so pena, no ya de conculcar los legítimos derechos e intereses de los administrados, sino de incurrir en responsabilidades, que pudieran ser, incluso personales, de los cargos públicos que, sabedores de su ilegalidad e injusticia, las adopten".

CONTESTACIÓ

En resposta a l'anterior s'ha de dir que s'ha efectuat un anàlisi prèvia, de caire tècnic i jurídic, de les mesures que recull la Norma territorial cautelar, d'acord amb els objectius de contenció de les possibilitats edificatòries del sòl rústic expressats per l'equip de govern.

La normativa vigent no exigeix un estudi econòmic previ a una norma territorial cautelar, sinó únicament una memòria ambiental, que és el document que s'ha sotmès a informació pública, juntament amb la resta de documentació de l'expedient.

D'altra banda, ja hem dit que segons la legislació bàsica estatal del sòl, en sòl rústic no existeix un dret a edificar i que les meres expectatives no són indemnitzables. En conseqüència, no hi ha cap privació de bens o drets que hi hagi que indemnitzar, ni es vulnera l'article 33 de la CE. 

A més, la NTC present, com tota norma cautelar té una caràcter provisional i regirà fins a l'aprovació inicial de l'instrument al qual serveix, la modificació puntual del PTI en tramitació.

L'estudi econòmic serà exigible a la modificació puntual del PTI, d'acord amb l'article 86 de les DOT, que estableix:

"Article 86

Els instruments d’ordenació territorial prevists a aquestes directrius hauran de contenir una valoració econòmica dels recursos naturals afectats. Específicament s’analitzarà el cost de les mesures necessàries per evitar, amb caràcter preventiu, els danys previsibles sobre la qualitat ambiental, el paisatge i els recursos naturals, i per establir l’adequada implicació dels processos econòmics terciaris amb la conservació i el manteniment del patrimoni natural i paisatgístic".  

Respecte d’expedients en tramitació, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

Així mateix, resulta de plena aplicació la doctrina establerta per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Balears, segons la qual no resulta exigible cap dret indemnitzatori derivat d'una norma cautelar, tot havent d'estar -per al cas en què s'afectés a drets consolidats o patrimonialitzats, que no és el cas- al que finalment resulti de l'instrument d'ordenació territorial que finalment s'aprovi. Així, la STSJIB núm. 662, de 2 de setembre de 2003, dictada en relació a la Norma Territorial Cautelar aprovada definitivament pel Ple del Consell Insular d'Eivissa i Formentera,  en la sessió de 27 d’octubre de 2000, en què, entre d'altres, s’establia la suspensió de l’eficàcia de les llicències atorgades abans de l’entrada en vigor de la Llei de disciplina urbanística,  quan en el moment de l’aprovació inicial de la NTC no s’hagués expedit i visat el certificat final de les obres que autoritzin), recull:

".../...

La Norma Territorial Cautelar no desclasifica terrenos ni afecta al contenido consolidado de derechos patrimoniales, con lo que ha de estarse al Plan Territorial Insular y, mientras tanto, no cabe aceptar la tesis de la actualidad de la lesión ya que ni se producen daños o perjuicios que supongan lesión antijurídica ni puede evadirse el efecto cautelar previsto para asegurar la eficacia de aquel.

En ese sentido, conforme resulta de lo previsto en los artículos 44.1. de la Ley 6/98 y 121.4. del Reglamento de Planeamiento Urbanístico, el derecho a exigir indemnización queda suspendido hasta que, tras la aprobación definitiva del Plan, se demuestre la incompatibilidad con sus determinaciones.../...".

En efecte, en aquell moment, front a una norma cautelar que establia la suspensió de l’eficàcia de les llicències atorgades abans de l’entrada en vigor de la Llei de disciplina urbanística,  quan en el moment de l’aprovació inicial de la norma cautelar no s’hagués expedit i visat el certificat final de les obres que autoritzin, el Tribunal Superior de Justícia considerà que, atès que la norma cautelar no extingia llicències (cosa que sí pot fer que l’instrument d’ordenació territorial al que assegura) sinó que únicament suspenia els seus efectes, qualsevol eventual responsabilitat patrimonial havia d'anar lligada a l’aprovació del futur Pla territorial insular.

Respecte d’aquesta suspensió assenyala el mateix Tribunal que “el mecanismo de la suspensión es el que mejor representa esa finalidad de “contención de las posibilidades de urbanizar o edificar.../...” (Sentència del TSJIB núm. 530/2005, de 24 de juny, ID CENDOJ 07040330012005100256).

Però és que, com hem dit, en aquest cas, no s'afecta a cap situació patrimonialitzada o dret adquirit, sinó que s'està al règim legal establert en la matèria, pel que fa a la normativa aplicable a les sol·licituds de llicència.

Tampoc s'està afectant al dret a l'herència atès que no s'està privant a ningú de cap herència, sinó únicament impedint els nous habitatges sobre finques segregades a partir del dia 1 de novembre de 2016, excepte que la segregació provingui de donació de pares a fills o a causa d'herència entre persones vinculades per relació de parentiu i que compleixin amb les condicions previstes en el vigent Pla territorial insular.

Vegeu així mateix, contestació AL·LEGACIONS MODEL 5.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
835	041449884C	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001588

Contingut de l'al·legació

- Tant aquesta NTC com el Decret llei 1/16 s'han aprovat sense tenir en compte la ciutadania. És es nul·la l'aplicació dels principis de participació i transparència.

- El procediment d'urgència emprat està totalment injustificat. Resulta necessari realitzar un procés amb el més ampli consens possible amb tota la societat, en particular amb els col·lectius més afectats  (principalment els propietaris i els professionals del món agrari).

- Manca una anàlisi prèvia que justifiqui les solucions preses i les conseqüències socials i econòmiques d'aquestes mesures. L'estudi, anunciat com a necessari, se realitzarà  amb posterioritat a l'aprovació inicial (anunci de licitació del contracte de servei per a l'elaboració del diagnòstic per a la revisió del Pla Territorial Insular d'Eivissa publicat en BOIB núm. 122, de 24 de Setembre de 2016).

- En la Memòria Justificativa s' identifica construcció en sòl rústic amb especulació,sense distingir entre els promotors, ni el tipus de sòl, ni la finalitat o circumstàncies de la construcció.

 - La redacció de la disposició transitòria produeix indefensió i grans perjudicis a tots els promotors que, de bona fe, sol·licitaren abans de l'entrada en vigor de la NTC la corresponent  llicència per a la construcció d'edificacions en sòl rústic i en els que ja ha transcorregut el termini de tres mesos per resoldre

Es produiran discrepàncies entre els diferents ens en relació  al seva interpretació i aplicació i aquesta inseguretat jurídica no es pot permetre.

 - La retroactivitat d'un mes prevista per a les segregacions resulta absurda i arbitrària i de res serveix per assegurar la viabilitat i efectivitat de la modificació del futur PTI ja que ningú pot segregar en aquest termini d'un mes, ja que és impossible obtenir la preceptiva llicència de segregació, per a la concessió de la qual els ajuntaments tarden entre 8 i 12 mesos de mitjana i resulta preceptiva per atorgar l'escriptura pública de segregació. Per tant, aquesta retroactivitat d'un més resulta inútil, genera inseguretat jurídica i greus perjudicis. 

- La mesura de reducció del tamany de les piscines no suposa una millora apreciable en els efectes de la sequera i no s'incideix en el gran consum d'aigua que se produeix en altres situacions, com el reg dels jardins, o el consum en zones urbanes o les pèrdues d'aigua de la xarxa de subministrament.

No té sentit establir una limitació en relació a la superfície (35 m²) si ja existeix una limitació volumètrica de 60 m3, que resulta suficient per sí mateixa a efectes de conservar els recursos hídrics, atès que  la coexistència dels dos paràmetres defineix de forma excessiva les proporcions d'una piscina, que tendria una profunditat mitjana d'1,70 m i un mirall d'aigua de 35 mn2, limitant fonamentalment la llibertat de disseny i ús de les mateixes. Suposa un greu perjudici per a famílies que vulguin destinar un espai de la piscina a zona infantil o per a persones amb discapacitat, per a les quals es recomana una altura no superior a 50 cm. Per exemple, si se vol destinar un àrea de 15 m2 per aquests usos, només restaria dedicar 20 m2 - insuficients- per a l'ús  estàndard (1,70 cm), mentre que el volum d'aigua emprat en tota la piscina, 41,5 rn3, estaria molt lluny del volum màxim permès (60 mn3), però es faria inviable.

Demana la total retirada de la NTC i que el Consell promogui la derogació dels articles dels DL 1/16 que afecten al sòl rústic d'Eivissa i, en el seu lloc, s' iniciï  un procés en el qual participin tots els col·lectius afectats pel nou instrument per tal que resulti el major consens possible.

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartats:

-PEL QUE FA A LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA EN EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE LA NTC.

- PEL QUE FA A LA MANCA D’UNA ANÀLISI PRÈVIA QUE JUSTIFIQUI LES SOLUCIONS ADOPTADES.

- PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D’HABITATGES EN TERRENYS XARXA NATURA.

- PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC.

-PEL QUE FA A LES MESURES D’ESTALVI D’AIGUA.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
906	041454620H	Consell d'Eivissa	17/01/2017	2017001661

Contingut de l'al·legació: Pel que fa a l’article 4 relatiu a les segregacions en sòl rústic efectuades a partir del dia 1 de novembre, assenyala que l'exposició de motius justifica la mesura per "evitar moviments d'últim moment no desitjables des de que ha transcendit a l'opinió pública i s'ha publicat al mitjans de comunicació el contingut de les presents mesures cautelars".

Afegeix el següent: " Que la redacció de l'article entenem que respon a la voluntat de salvar aquelles divisions que per motiu d'arrelament es duguin a terme per poder dividir la terra entre els hereus. Però considerant que la realitat social del moment actual és que les propietats poden formar part del patrimoni familiar bé mitjançant la titularitat de persones físiques, bé a través d'empreses patrimonials, quan en ambdós casos es pot garantir l'arrelament en aquestes divisions, entenem que la redacció ha de garantir que les societats patrimonials gaudeixin del mateix règim. Per la qual cosa proposam que s'entengui que les parcel·les procedents de segregació, divisió o fragmentació efectuada a causa de dissolució de l'empresa familiar (entesa com aquella formada només per socis que tenen relació de parentiu) i/o l'escissió de la mateixa estan excepcionades del règim general de prohibició de l'ús d'habitatge unifamiliar aïllat ".

D'altra banda, considera que el règim transitori de la NTC és contrari al principi d'irretroactivitat de normes desfavorables per establir l'aplicació d'un nou règim a expedients de segregació en tràmit des de molt abans de l'aprovació de la mesura cautelar, una vegada transcorregut sobradament el període legalment establert per la resolució de la llicència, en tant que la justificació a la que atén aquesta irretroactivitat segons disposa l'exposició de motius és l'indesitjable efecte especulatori, de moviments d'últim moment, el que no succeeix amb els expedient de segregació en tràmit, que injustificadament se'ls aplica un règim més desfavorable que als expedient de llicència de construir"

Entenem que cal establir un règim transitori pels expedient de segregació en el mateix sentit, i que no està justificada la diferenciació entre uns i altres.

Demana l'estimació íntegra de les al·legacions formulades contra l'article 4 i la disposició transitòria de la norma territorial cautelar.

CONTESTACIÓ

Dins l’apartat 7 de la Norma 16 (Segregacions i divisions de finques en sòl rústic) del vigent PTI ja no entrava el supòsit que demana la persona al·legant. Aquell apartat 7 es refereix a actes translatius del domini efectuats “inter vivos” i/o derivats “mortis causa”, però únicament respecte de persones físiques.

“7 El disposat en els apartats 2, 3 i 4 d'aquesta Norma no serà d'aplicació quan es compleixi l'exigit en la Norma 15 i es tracti de finques registrals resultants de la divisió, segregació i fragmentació –efectuades per una sola vegada– practicades en document públic en virtut d'actes dispositius derivats de testaments o pactes successoris o que siguin necessaris per portar a terme la partició dels béns per raó hereditària o per procedir al pagament de la legítima, o quan es tracti de donacions de pares a fills, en els termes que l'article 14 bis de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears estableix i sempre que el nombre de finques derivades d'aquestes operacions no superi el nombre de fills del donant. “

És més, l’apartat 8 d’aquesta Norma 16 PTI establia:

“8 A l'efecte de construcció de nous habitatges, les finques adquirides amb posterioritat a la data d'aprovació inicial del PTI en virtut de títol diferent dels prevists en l'apartat 7 anterior, només podran beneficiar-se del règim que aquest apartat preveu quan hagin transcorregut 15 anys des de la data de la seua adquisició en document públic.”

És a dir, pel que ara ens interessa, que si per motiu de dissolució/excisió d’una persona jurídica, una persona física adquireix ara en propietat sòl rústic, s’haurà de tenir en compte que als efectes de construcció de nous habitatges, si aquella persona física pretén acollir-se al que preveu aquell apartat 7 de la Norma 16, resultarà abans aplicable el que estableix l’apartat 8 de la Norma 16 PTI i no es podrà acollir fins que “hagin transcorregut 15 anys des de la data de la seua adquisició en document públic.”

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1096	G57895666	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001872

Contingut de l'al·legació:

L'associació de vesins de la venda des Fornàs diu que si contemplem el plànol nº 15 del PTI veurem clarament que el 85% dels mes de 12 kilòmetres quadrats queden inedificables ni per nova vivenda ni per ampliació de les existents.

Diuen que la Venda de Fornàs no està castigada per els seus propietaris sinó per la pròpia administració i algunes empreses privades amb el vist i plau de l'administració que tenen un consum de territori actual i en el futur immediat de més de 96 ha (tot el casc urbà de Sant Antoni de Portmany, incloent-hi ses Variades, tot el mirall marítim del Club nàutic, el camp del Portmany, etc, només tenen 84 ha).

Diuen “Amb quina autoritat pot un executiu crear aquest tipus de normes de protecció territorial quan estan a punt de construir una depuradora dins Sa Coma, permet dipòsits de vehicles abandonats,dipòsit d'aigua dalt el puig de Can Negre, tolera el creixement de la Pedrera de Cas Capità i observa de forma callada la autorització de la Pedrera de S'Espartar contigua a la anterior (tot dins Aneis desclassificats per interès general).

Això sense mencionar els passos donats en el tema de la nova línia de REE que busca solucions que no costin sous públics, bé i que a Mallorca, Calvià concretament, se va invertir sou públic per afrontar la diferència de preu que suposava desviar del seu curs i soterrar una línia de similars característiques justament amb la entrada d'aquest Govern que formau part.”

Tampoc no estan d'acord en supeditar el certificat de final d'obra de una vivenda fins que les mesures d'integració estiguen finalitzades, ja que les dimensions d'algunes finques es de més de 100 ha.

Així mateix, ni comprenen ni comparteixen la mesura de no poder canviar l'activitat a les cases ja existents o amb una determinada antiguitat: Si per una banda es pretén que l'actual territori rústic estigui cuidat com un jardí, amb terres llaurades, parets fetes i sense esportells i tot ben cuidat i per l'altre es limita desenvolupar  l'economia als propietari,s ja me direu ¿qui paga les despeses que comporta aquest manteniment? (Les subvencions són lentes, miserables i ferragoses). Trobam doncs una greu contradicció.

Qüestionen que es vulgui evitar la contaminació del subsòl.

Es mostren disconformes amb els tancaments d’un metre i diuen “l'administració no pot assegurar la seguretat de les cases disperses i si tampoc podem posar un tancament de 2 metres d'altura al perímetre de la casa estam exposats encara a més robatoris”

Demanen que sigui retirada la Norma Territorial Cautelar per iniciar posteriorment un veritable procés de consens i diuen “utilitzant totes les ferramentes al abast (el ja constituït Consell sectorial de Veïns, Cooperatives agrícoles, associacions, grups politics amb representació, etc) i tancar un pacte territorial que pugui servir com a mínim per els propers 20 anys.

i i És preferible una mala solució que no tenir solució ! !”

CONTESTACIÓ

Aquesta al·legació expressa una opinió.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1109	Q0775001A	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001889

Contingut de l'al·legació:

Al·legacions presentades per la  Demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears, amb nre 1889, de data 18 de gener de 2017.

Se sol·licita l'anul·lació de l'actual tramitació de la NTC a fi d'iniciar una nova tramitació i exposició pública una vegada resoltes les deficiències que s'esmenten en l'informe del catedràtic de la UIB, Sr. Avel·lí Blasco, que s'adjunta com a al·legacions.

En aquest informe, emès en llengua castellana, s'al·leguen dues qüestions de forma i tres de fons, que es resumeixen així:

·           Manca d'adopció pel Ple del Consell de l'acte formal d'inici del procediment de modificació del PTI de manera prèvia o simultània a l'aprovació inicial de la present NTC, tal i com exigeix l’article 17.1 de la LOT. L'adopció d'aquest acte d'inici del procediment per a la modificació del PTI correspon al Ple del Consell, d'acord amb l’article 3.1 de la Llei 2/2001, de 7 de març, el qual estableix que l'aprovació dels plans territorials correspon al Ple del Consell Insular, sense distingir entre aprovació inicial i definitiva.

No es pot tenir com a acte d'inici del procediment de modificació del PTI l'anunci de licitació del contracte de servei per a l'elaboració del diagnòstic per a la revisió del PTI que apareix al BOIB de 24 de setembre de 2016, signat pel Secretari Tècnic de Turisme, Interior, Territori i Mobilitat del Consell Insular i que lo lògic hauria estat que aquesta decisió s'hagués pres en el mateix plenari en el qual es va aprovar inicialment la NTC.

·           Manca del preceptiu, i previ a l'aprovació inicial de la NTC, informe de la Demarcació de Costes exigit per l’article 117.1 de la Llei de Costes als instruments de planejament territorial i urbanístic que ordenen el litoral, que determina la nul·litat de la NTC per mancar un informe preceptiu, d'acord amb l’article 47.1.e) de la Llei 39/2015, de data 1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.  Assenyala que a la NTC li és exigible aquesta disposició atès que si, segons la jurisprudència que cita, té un contingut similar o coextens al del PTI, estam davant un autèntic instrument d'ordenació territorial. Aquest instrument, a més, ordena el litoral atès que, segons diu, la jurisprudència ho estén a qualsevol instrument de planejament o d'ordenació territorial l'àmbit superficial del qual confronti amb el domini públic marítim i terrestre i que en el present cas, hi ha moltes parcel·les de sòl rústic que confronten amb el domini públic i que aquestes parcel·les - de titularitat privada i contigües al domini públic i ordenades per la NTC- es troben subjectes a les servituds de trànsit i de protecció de costes. Invoca al respecte la STS de 19 de gener de 2012 (RJ Westlaw 2012/3145). El caràcter immediatament suspensiu que té la NTC, derivat de l’article 17.3 de la LOT, no pot justificar la no petició d'aquest informe atès que la NTC te una contingut material propi.

·           I, pel que fa al fons, s'al·lega en relació a tres qüestions: l’article 4 de la NTC, el seu règim transitori i l’article 5.2 relatiu a l'ampliació d'habitatges existents.

En relació a la primera qüestió de fons plantejada,  es diu, en primer lloc, que l’article 4 de la NTC és nul atès que la prohibició de l'ús d'habitatge es retrotrau al dia 1 de novembre de 2016, data anterior al moment de l'adopció de l'acord del Ple aprovant inicialment la NTC i la seva publicació i això resulta contrari a l’article 2.3 del Codi civil -que només permet la retroactivitat a les lleis, no als reglaments-, i als arts. 39.3 i 47.2 de la Llei 39/2015, de 1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques i l’article 9.3 de la Constitució, que només permeten la retroactivitat de les normes que produeixin efectes favorables per als interessats. 

·           En segon lloc, s'al·lega en relació al contingut de la Disposició Transitòria de la NTC, segons la qual, "les determinacions cautelars contingudes en aquesta Norma no seran d'aplicació a les sol·licituds de llicència urbanística d'edificació que comptin amb la documentació completa i respecte de les quals al temps de l'entrada en vigor d'aquelles hagués transcorregut ja el termini màxim legal per resoldre el corresponent procediment administratiu", el següent, bàsicament:

Que el fet que la norma resulti aplicable a aquelles sol·licituds que estiguin en tramitació i que no comptin amb la documentació completa va més enllà del que preveuen les lleis amb caràcter general, citant al respecte: l’article 139 de la LOUS, del qual es deriva que basta  que la sol·licitud de llicència defineixi suficientment les actuacions edificatòries que es pretenguin dur a terme, bastant al respecte el projecte tècnic; l’article 68.1 de la Llei 39/2015, que preveu un procediment per requerir a l'interessat quan la sol·licitud no ve acompanyada dels preceptius documents, en relació a l’article 22.1 del mateix precepte legal, en disposar la possibilitat de suspensió del procediment quan manquin documents necessaris i a l’article 21.3 de la mateixa llei, que preveu que en els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat -com en el cas de les sol·licituds de llicències d'obres- el termini per resoldre el procediment comença a contar des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre electrònic o organisme competent per tramitar-lo. D'això se'n deriva que un reglament no pot crear noves causes de suspensió o interrupció del procediment al marge de les previstes legalment i, en aquest sentit, l’article 139.4 de la LOUS es remet a les causes d'interrupció dels terminis previstes a l’article 42.5 LRJAPAC (actualment, art. 22 de la Llei 39/2015).

Així doncs, considera l'al·legació, que la NTC està creant una nova causa de suspensió del termini per resoldre els procediments d'obtenció de llicència al marge de les causes previstes legalment en exigir que les sol·licituds de llicència d'obres comptin amb la documentació completa per exonerar-les de la seva aplicació, tot ampliant-ne el marc legal anteriorment referit i faltant la cobertura legal que ho permeti. A més, considera que aquesta ampliació del marc legal infringeix els principi de proporcionalitat i de menor onerositat contingut en l’article 56.1 de la Llei 39/2015 respecte de les mesures provisionals i cita al respecte la STC 104/97, de 2 de juny, en la qual es considera que la manca d'acreditació de la representació processal té caràcter esmenable, de manera que no pot provocar la inadmissió de l'escrit de forma automàtica sinó després de que hagin estat requerits i aportats els documents omesos.

Conclouen al respecte les al·legacions que aquesta Disposició transitòria sembla contrària a aquests principis de proporcionalitat i de menor onerositat atès que fa possible que la manca de documents no essencials per resoldre el procediment d'obtenció de llicència impedeixi que es tanqui el termini màxim que té l'administració per a finalitzar el procediment (tres mesos, sense perjudici de la possible interrupció o suspensió, d'acord amb l’article 139.4 LOUS).

Per això es demana la flexibilització de l'exigència d'haver presentat la "documentació completa", tot substituint-ne aquesta expressió per la de  "documentació essencial" o la "documentació imprescindible".

I, pel que fa al requisit contingut en aquesta transitòria relatiu a que a l'entrada en vigor d'aquelles hagués transcorregut ja el termini màxim legal per resoldre el  procediment d'atorgament de la llicència d'edificació, assenyala, en primer lloc, que aquesta disposició està redactada de forma defectuosa atès que resulta incorrecte referir-se a l'entrada en vigor de les determinacions cautelars de la NTC com a conseqüència de l'aprovació inicial de la Norma, ja que l'aprovació inicial de la NTC provoca que les seves determinacions produeixin efectes però no entren en vigor fins que la Norma no és aprovada definitivament i publicada, però això no ha passat encara, donat que estem davant l'aprovació inicial. Assenyala, a més, que la redacció que tenia el text de la NTC aprovat inicialment en data 23 de juliol de 2002 pel mateix Consell d'Eivissa era diferent de l'actual atès que es deia que la nova norma no seria d'aplicació a les sol·licituds de llicència urbanística d'edificació presentades en la forma deguda respecte de les quals a l'entrada en vigor d'aquelles hagués transcorregut el termini màxim legal per resoldre el corresponent procediment administratiu. Es reconeix a continuació que aquesta transitòria, respecte de la qual ha formulat les anteriors objeccions d'il·legalitat, deriva del joc directe i conjunt dels arts. 139.3 de la LOUS -segons el qual les llicències s'atorgaran d'acord amb les previsions de la legislació i de l'ordenació urbanístiques vigents en el moment del seu atorgament sempre que es resolguin en termini i, si es resolen fora de termini, s'atorgaran d'acord amb la normativa vigent en el moment en què s'hagueren de resoldre- i 17.3 de la LOT, segons el qual l'aprovació inicial de les Normes Territorials cautelars significa la suspensió de l'atorgament de llicències i autoritzacions per a totes aquelles actuacions que no s'ajustin a les seves determinacions. Així, en relació al contingut de la tant combatuda anteriorment disposició transitòria de la NTC, s'afirma en l'informe que s'acompanya a les al·legacions del Col·legi d'arquitectes que és perfectament legal en base al joc d'aquests dos preceptes. I així, diu textualment l'informe del catedràtic: " Con carácter general cabe decir que esta regla -aunque estricta- es perfectamente legal en base al juego conjunto de los artículos 139.3 LOUS y 17.3 LOT. Sin perjuicio de ello, también debo señalar que el Consell Insular podría igualmente flexibilizar dicha regla sin problemas, tal y como ha sucedido en varias NTC de otros Consells Insulars...".

I més endavant assenyala diversos exemples de NTC tramitades pel Consell  Insular de Menorca i Mallorca on la solució adoptada ha estat diferent. Així, la disposició transitòria de la NTC que va aprovar inicialment el Consell Insular de Menorca el 27.07.2000 a fi d'assegurar la viabilitat del seu PTI deia: "tampoc quedaran afectats per la suspensió que en quan al seu exercici imposen els articles 5 i 6 d'aquesta norma aquells drets d'edificació la declaració o autorització dels quals hagués estat sol·licitada davant l'Ajuntament amb anterioritat als dos mesos immediatament anteriors a la data de producció d'efectes de l'acord d'aprovació inicial". Per tant, diu el catedràtic, textualment, que "la NTC menorquina no se refería al impreciso "plazo máximo legal para resolver" como hace la Norma ibicenca, sino que especificaba de modo exacto el plazo al que se retrotraía la aplicación de la NTC (a saber: dos meses antes de publicarse su aprobación inicial. Esta disposición transitoria de la NTC se aprobó definitivamente en los mismos términos como estaba en la aprobación inicial (puede verse la Norma definitiva en el BOIB de 28.10.2000)". Cita també la disposició transitòria continguda en la segona NTC que aprovà inicialment el Consell de Menorca el 03.05.2002 (BOIB de 04.06.2002) i segons la qual segueixen subjectes a la normativa anterior a ella "les actuacions que tenguin per objecte la construcció de nova planta d'edificacions unifamiliars aïllades, d'ús residencial o aquelles altres que suposin increment del nombre d'unitats d'habitatge existents o canvi d'ús per a la implantació del residencial, sempre que s'hagi presentat davant l'Ajuntament la corresponent sol·licitud de llicència abans dels tres mesos immediatament a la data de producció d'efectes de l'acord d'aprovació inicial d'aquesta Norma." Aquesta solució implica que les sol·licituds anteriors a aquests tres mesos abans de la publicació de l'aprovació inicial quedaven fora de l'àmbit d'aplicació de la NTC, amb independència que s'hagués produït o no una eventual interrupció o suspensió del termini. Cita, també, com a exemple, la disposició transitòria continguda en la NTC que aprovà inicialment el Consell Insular de Mallorca el 10.09.2015 per assegurar la viabilitat del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de l'illa, segons al qual:  "El règim previst en aquesta disposició normativa no serà d'aplicació als establiments comercials que hagin obtingut l'autorització autonòmica per a la instal·lació de gran establiment comercial, amb anterioritat al dia de publicació al BOIB de l'anunci d'aprovació inicial d'aquesta Norma territorial cautelar".  I també esmena la NTC que aprovà definitivament el Consell Insular de Menorca el 18.07.2016 per assegurar la viabilitat del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de l'illa, la disposició transitòria del qual estableix que el règim previst en la seva disposició transitòria no serà d'aplicació als establiments comercials que hagin sol·licitat en forma l'autorització autonòmica per a la instal·lació de gran establiment comercial abans del dia que es publiqui en el BOIB l'anunci d'aprovació inicial d'aquesta Norma territorial cautelar". Aquesta és la norma més respectuosa de totes les analitzades amb els procediments que estiguessin en tramitació en el moment de la publicació de l'aprovació inicial de la norma. I finalment, esmena la disposició transitòria novena de la LOUS, segons la qual "Aquesta llei no és aplicable als procediments de restabliment de l'ordre jurídic pertorbat iniciats abans de la seva vigència, que s'han de continuar tramitant fins a la seva resolució d'acord amb la normativa anterior" i també el Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, la disposició transitòria primera del qual estableix com a regla general que "els projectes presentats.... de sol·licitud de llicència urbanística o d'informe preceptiu davant l'administració municipal, turística o agrària, respectivament, corresponents a procediments iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei continuen la seva tramitació d'acord amb la normativa vigent en el moment del seu inici davant l'administració turística, agrària o municipal..."

Conclouen les al·legacions d'aquest apartat que totes aquestes fórmules són més respectuoses amb el criteri de menor onerositat, com a equivalent a perjudici, càrrega, gravamen, que l’article 56.1 de la Llei 39/2015 exigeix amb caràcter general per a les mesures provisionals cautelars en els procediments administratius i que també resulta aplicable a les presents normes territorials cautelars.

S'al·lega seguidament que, del joc dels apartats 3 i 4 de l’article 139 de la LOUS s'extrau que l'administració municipal té el termini de tres mesos per resoldre i notificar les sol·licituds de llicència i que aquest termini es comença a comptar des de la sol·licitud i només pot ser interromput o suspès en els casos previstos en l’article 22 de la Llei 39/2015. D'aquest darrer precepte es deriva, segons el catedràtic, que, en el cas de l'informe previst a l’article 36.2 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic -que amb caràcter previ (i vinculant) a la resolució municipal sobre la sol·licitud de llicència per construir habitatges unifamiliars en sòl rústic ha d'emetre la CIOTUPHA sobre el compliment dels requisits de parcel·la mínima i aprofitament- la petició d'aquest informe només pot suspendre el termini de tres mesos amb què compta l'ajuntament per resoldre la llicència si l'ajuntament que tramita l'expedient acorda efectivament la suspensió i aquesta decisió suspensiva és comunicada formalment a l'interessat. Si manca algun d'aquests requisits (decisió suspensiva i comunicació a l'interessat) no operaria la suspensió del termini, i, per tant, la normativa aplicable seria la vigent quan hagin transcorregut tres mesos des de la sol·licitud de llicència. Si projectem aquest criteri sobre la NTC, segons el seu parer, la conseqüència és que quan la disposició transitòria parla de que les determinacions de la NTC no són aplicables a les sol·licituds de llicència d'edificació quan ja hagi transcorregut el termini màxim per resoldre el corresponent procediment, aquest termini s'ha de considerar de tres mesos estrictament si manca alguna de les condicions exposades (manca de decisió suspensiva o de comunicació a l'interessat) i si l'ajuntament ha complit amb aquestes dues condicions, el termini de tres mesos que té l'ajuntament per resoldre s'haurà interromput per un termini màxim de tres mesos, que és el termini de què disposa la CIOTUPHA per a emetre el seu informe, segons l’article 36.4 de la LSR; termini que, segons el catedràtic, no pot ser sobrepassat en aplicació de l’article 22.1.d) de la Llei 39/2015.

Finalment, efectua una sèrie de consideracions sobre com s'ha d'aplicar la disposició transitòria de la NTC i què passa si l'administració que ha d'emetre l'informe preceptiu ho fa fora de termini o no ho fa per acabar concloent que, del joc dels arts. 22.1d), 80.3 i 80.4 de la vigent Llei 39/2015 i del principi d'autonomia municipal es deriva que si l'informe preceptiu no s'emet i rep en el termini assenyalat, l'administració que tramita l'expedient pot, i fins i tot, ha de continuar amb la tramitació del mateix, encara que en dictar la resolució pugui tenir en compte l'informe rebut fora de termini atès que seguirà corrent el termini màxim per resoldre que té l'administració que tramita l'expedient. Cita al respecte dues sentències del TS (de 24 de novembre de 2011 i de 16 d'octubre de 2014) en que es considera per aquest Tribunal que la manca d'un informe preceptiu no determina la nul·litat del instrument de planejament afectat en aplicació de l’article 86.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. I finalment cita la STS de 18 de març que aborda de ple el problema de l'eventual contradicció entre l’article 42.5c) i l’article 83.3 de la LRJAP (actuals arts. 22.1d) i 80 de la Llei 39/2015) i explica com varen ser introduïts en dos moments temporals diferents i com preval el text de l’article 42.5c) de la LRJAP.

·           El tercer motiu de fons és qualificat com a suggeriment i per tal que es modifiqui la redacció de l’article 5.2 de la NTC relativa a que "respecte dels habitatges existents en aquests terrenys a l'entrada en vigor de la present norma territorial, no es permeten la seva ampliació ni canvi d'ús" es modifiqui la seva redacció per evitar que s'apliqui  a habitatges que no han esgotat els paràmetres urbanístics permesos per la NTC i d'aquesta forma puguin ser ampliat fins aquests paràmetres.

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3, apartats:

-“PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'INCI DE LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I MOBILITAT DE DIA 8 DE NOVEMBRE DE 20I6.../...”

-“PEL QUE FA A LA INSEGURETAT JURÍDICA PER LA RETROACTIVITAT DE LA NTC (SEGREGACIONS I EXPEDIENTS EN TRAMITACIÓ).”

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 5, apartat “PEL QUE FA A  LA NUL·LITAT DE L'ACORD PER FALTA DE SOL·LICITUD DEL PRECEPTIU INFORME DE COSTES”

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartat “PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O REFORMA INTEGRAL DELS HABITATGES LEGALS EN SÒL FORESTAL, LIC I ZEPA O ÀREA DE PROTECCIÓ D'INCENDIS”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1115	G28570927	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001895

Contingut de l'al·legació:

NUL·LITAT DE L'ACORD D'INCI DE LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRTORI I MOBILITAT DE DIA 8 DE NOVEMBRE DE 20I6. NUL·LITAT DE L'Acord D'INICI DEL pRocEDIMENT DE MoDIFIcAcIÓ DEL PTI PER MANCA DE MOTIVACIO. NUL·LITAT DE L'ACORD D'APROVACIÓ INICIAL DE LA NTC. FRAU DE LLEI. LA IMPOSSIBILITAT D'ADOPTAR UNA REVISIÓ DEL PTI -ENCARA QUE SIGUI CAUTELAR- SENSE DIAGNÒSI PREVI DE LA REALITAT. LA REDUCCIÓ DE L'EDIFICABILITAT A la MEITAT ÉS ARBITRÀRIA, I EN IGUAL SENTIT LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O CANVI D'ÚS D'HABITATGES EXISTENTS. LA PROHIBICIÓ DE QUALSEVOL ACTUACIÓ FINS I TOT EN HABITATGES LEGALS EN SÒL XARXA NATURA 2000 NO ÉS CONFORME AMB LES PRÒPIES LLEIS QUE LA REGULEN. L'ARBITRARIETAT DE LA NORMA RELATIVA A les SEGREGACIONS. LES SUPOSADES MESURES D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA. INSEGURETAT JURÍDICA PER LA RETROACTIVITAT DE LA NTC (SEGREGACIONS I EXPEDIENTS EN TRAMITACIÓ). NO ÉS COHERENT QUE S'INSTI Als AJUNTAMENTS AMB planejament PARALITZAT A NO SEGUIR AMB LA SEUA TRAMITACIÓ FINS QUE LES MoDIFIcAcIoNS DE LLEIS SEcToRIALS Es vEGIN APROVADES I Alhora DICTAR MODIFICACIONS DEL PTI. FALTA DE LA MÉS MÍNIMA VOLUNTAT DE CONSENS TERRITORIAL.

Demanen:

SOLICITO

PRIMERO.- Que tenga por presentado este escrito de alegaciones en tiempo y forma y en su virtud declare la nulidad del acuerdo de inicio del procedimiento de modificación del PTI de fecha 8 de noviembre de 2016 de la Consellera de Territorio y Movilidad por aplicación del artículo 47.1.b) de la ley 39/2015.

SEGUNDO.- Que en consecuencia, igualmente, declare Nula la aprobación inicial de la NTC realizada por el Pleno de 30 de noviembre por incumplir el artículo 17 LOT, con infracción del artículo 47.1.e de la Ley 39/2015.

TERCERO.- Y en cualquier caso, en virtud de todas las Alegaciones expuestas anule y/o retire la NTC aprobada inicialmente con archivo del expediente.

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1121	041431504V	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001910

Contingut de l'al·legació:

La persona al·legant és l'arquitecte signant d'un projecte d'habitatge ubicat al terme municipal de Sant Josep de Sa Talaia.

Exposa que l'aprovació inicial de la Norma Territorial Cautelar de data 1 de desembre de 2016 suposa una inseguretat jurídica manifesta per al propietari de la parcel·la. Que cap de les  NTC aprovades amb anterioritat a cap de les de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han estat aprovades sense un termini temporal de transitorietat en la seva aplicació.

La Disposició Transitòria  i la Disposició Final de la NTC resulten ambigües i retroactives i els requisits per a la seva aplicació no estan clarament definits.

No s'especifica clarament  una data per poder conèixer si el seu projecte es veurà afectat per l'aprovació de la dita  NTC, com tampoc es preveu període transició en el qual poder aportar documentació i completar l'expedient si així fos necessari.

Que el seu  projecte es va completar amb data 05/07/2016 , després del requeriment rebut de l'Ajuntament de Sant Josep de Sa Talaia i, així mateix es va completar, amb data 24/11/2016, després de requeriment rebut del Consell i a dia  el 21/11/2016 i a dia d'avui l'Administració no ha posat en el seu  coneixement cap manca d'informació que impedeix informar el projecte.

Segons  l'article 139 de la LOUS 'la solicitud de la licencia definirá SUFICIENTEMENTE los actos de construcción o edificación, instalación y uso del suelo y del subsuelo que se pretenden realizar, mediante el documento oportuno que, cuando corresponda, será un proyecto técnico. Cuando se trate de un proyecto de edificación, su contenido y sus fases se ajustarán a las condiciones establecidas en el Código Técnico de la Edificación para estos proyectos, que serán redactados por personal técnico competente según lo que establezca la normativa estatal vigente'.

I per tant, " basta con que la solicitud de la licencia defina SUFICIENTEMENTE las actuaciones edificatorias que se pretenden llevar a cabo para que dicha solicitud sea admisible. La LOUS no especifica lo contrario, no dice que la información deba ser completa, sino SUFICIENTE. Por lo tanto, y como se ha comentado en el punto anterior, el proyecto fue presentado con la documentación completa, y en todo caso la SUFICIENTE. Si la Administración consideraba que dicha información debía complementarse debería haberlo notificado fehacientemente a los interesados. Y en todo caso, lo que ha de hacer la Administración es requerir al solicitante que subsane o aporte aquellos 'DOCUMENTOS PRECEPTIVOS' u obligatorios".

Que ja ha transcorregut el termini legal que tenia l'administració per resoldre atesa la data de presentació del projecte.

D'altra banda, diu que es vol donar a entendre que aquesta  NTC entra en vigor amb la seva aprovació inicial i que no entra en vigor fins a la seva aprovació definitiva.

Afegeix que : "Como estipula el artículo 139.4 de la LOUS, 'la resolución expresa deberá notificarse en el plazo máximo de tres meses, sin perjuicio de la procedencia de la interrupción del plazo en los términos que fija el artículo 42.5 de la Ley 30/1992'. Este mismo artículo también dispone que 'transcurrido este plazo se podrá entender otorgada la licencia solicitada, sin perjuicio de lo establecido en el apartado 2 del artículo 5 d esta ley, y salvo en los casos en que una norma con rango de ley estatal o autonómica prevea expresamente el carácter negativo de la falta de resolución en plazo'. Por lo tanto, el plazo máximo para informar un proyecto son tres meses, de lo contrario la licencia podrá entenderse como otorgada. Dicho plazo puede suspenderse (y así a la práctica alargarse), según indica el artículo 22 de la Ley 39/2015 en los siguientes puntos: 'a) cuando debe requerirse a cualquier interesado para la subsanación de deficiencias o la aportación de documentos y otros elementos de juicios necesarios .... b) cuando se soliciten informes preceptivos a un órgano de la misma o distinta Administración, por el tiempo que medie entre la petición, que deberá comunicarse a los interesados, y la recepción del informe, que igualmente deberá ser comunicada a los mismos. Este plazo de suspensión no podrá exceder en ningún caso de tres meses. En caso de no recibirse el informe en plazo indicado, proseguirá el procedimiento'.

.../...

" Debe indicarse que la Administración NO HA NOTIFICADO a los interesados la solicitud de informes preceptivos ni la recepción de los mismos, por lo tanto el plazo máximo legal para informar NO SE HA VISTO AMPLIADO respecto de los tres meses iniciales que estipula el artículo 139.4 de la LOUS".

I demana:

"Teniendo pues en cuenta esto y lo citado anteriormente, el proyecto no debería verse afectado por la NTC y ser INFORMADO DE ACUERDO A LAS NORMATIVA EN VIGOR EN EL MOMENTO DE SU PRESENTACION.

Y por lo tanto:

El técnico redactor del proyecto pide, con el debido respeto, que se proceda con la tramitación del expediente que nos ocupa y se le aplique la normativa en vigor en el momento del inicio de la tramitación de dicho expediente".

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1124	041450980N	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001915

Contingut de l'al·legació: La persona al·legant és l'arquitecte signant d'un projecte d'habitatge ubicat al terme municipal de Santa Eulària des Riu.

Exposa que l'aprovació inicial de la Norma Territorial Cautelar de data 1 de desembre de 2016 suposa una inseguretat jurídica manifesta per al propietari de la parcel·la. Que cap de les  NTC aprovades amb anterioritat a cap de les de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han estat aprovades sense un termini temporal de transitorietat en la seva aplicació.

Que el seu  projecte es va completar amb data 05/07/2016, després del requeriment rebut de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu i, així mateix es va completar, amb data 24/11/2016, després de requeriment rebut del Consell i a dia  el 21/11/2016 i a dia d'avui l'Administració no ha posat en el seu  coneixement cap manca d'informació que impedeix informar el projecte.

Segons l'article 139 de la LOUS 'la solicitud de la licencia definirá SUFICIENTEMENTE los actos de construcción o edificación, instalación y uso del suelo y del subsuelo que se pretenden realizar, mediante el documento oportuno que, cuando corresponda, será un proyecto técnico. Cuando se trate de un proyecto de edificación, su contenido y sus fases se ajustarán a las condiciones establecidas en el Código Técnico de la Edificación para estos proyectos, que serán redactados por personal técnico competente según lo que establezca la normativa estatal vigente'.

I per tant, " basta con que la solicitud de la licencia defina SUFICIENTEMENTE las actuaciones edificatorias que se pretenden llevar a cabo para que dicha solicitud sea admisible. La LOUS no especifica lo contrario, no dice que la información deba ser completa, sino SUFICIENTE. Por lo tanto, y como se ha comentado en el punto anterior, el proyecto fue presentado con la documentación completa, y en todo caso la SUFICIENTE. Si la Administración consideraba que dicha información debía complementarse debería haberlo notificado fehacientemente a los interesados. Y en todo caso, lo que ha de hacer la Administración es requerir al solicitante que subsane o aporte aquellos 'DOCUMENTOS PRECEPTIVOS' u obligatorios".

Que ja ha transcorregut el termini legal que tenia l'administració per resoldre atesa la data de presentació del projecte.

D'altra banda, diu que es vol donar a entendre que aquesta NTC entra en vigor amb la seva aprovació inicial i que no entra en vigor fins a la seva aprovació definitiva.

Afegeix que : "Como estipula el artículo 139.4 de la LOUS, 'la resolución expresa deberá notificarse en el plazo máximo de tres meses, sin perjuicio de la procedencia de la interrupción del plazo en los términos que fija el artículo 42.5 de la Ley 30/1992'. Este mismo artículo también dispone que 'transcurrido este plazo se podrá entender otorgada la licencia solicitada, sin perjuicio de lo establecido en el apartado 2 del artículo 5 d esta ley, y salvo en los casos en que una norma con rango de ley estatal o autonómica prevea expresamente el carácter negativo de la falta de resolución en plazo'. Por lo tanto, el plazo máximo para informar un proyecto son tres meses, de lo contrario la licencia podrá entenderse como otorgada. Dicho plazo puede suspenderse (y así a la práctica alargarse), según indica el artículo 22 de la Ley 39/2015 en los siguientes puntos: 'a) cuando debe requerirse a cualquier interesado para la subsanación de deficiencias o la aportación de documentos y otros elementos de juicios necesarios .... b) cuando se soliciten informes preceptivos a un órgano de la misma o distinta Administración, por el tiempo que medie entre la petición, que deberá comunicarse a los interesados, y la recepción del informe, que igualmente deberá ser comunicada a los mismos. Este plazo de suspensión no podrá exceder en ningún caso de tres meses. En caso de no recibirse el informe en plazo indicado, proseguirá el procedimiento'.

.../...

" Debe indicarse que la Administración NO HA NOTIFICADO a los interesados la solicitud de informes preceptivos ni la recepción de los mismos, por lo tanto el plazo máximo legal para informar NO SE HA VISTO AMPLIADO respecto de los tres meses iniciales que estipula el artículo 139.4 de la LOUS".

I demana:

"Teniendo pues en cuenta esto y lo citado anteriormente, el proyecto no debería verse afectado por la NTC y ser INFORMADO DE ACUERDO A LAS NORMATIVA EN VIGOR EN EL MOMENTO DE SU PRESENTACION.

Y por lo tanto:

El técnico redactor del proyecto pide, con el debido respeto, que se proceda con la tramitación del expediente que nos ocupa y se le aplique la normativa en vigor en el momento del inicio de la tramitación de dicho expediente".

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1125	078290887Z	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017001916

Contingut de l'al·legació: La persona al·legant és l'arquitecte signant d'un projecte d'habitatge ubicat al terme municipal de Sant Joan de Labritja.

Exposa que l'aprovació inicial de la Norma Territorial Cautelar de data 1 de desembre de 2016 suposa una inseguretat jurídica manifesta per al propietari de la parcel·la. Que cap de les  NTC aprovades amb anterioritat a cap de les de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han estat aprovades sense un termini temporal de transitorietat en la seva aplicació.

Que cap Administració li ha comunicat que li manqui cap documentació o informació.

Segons  l'article 139 de la LOUS 'la solicitud de la licencia definirá SUFICIENTEMENTE los actos de construcción o edificación, instalación y uso del suelo y del subsuelo que se pretenden realizar, mediante el documento oportuno que, cuando corresponda, será un proyecto técnico. Cuando se trate de un proyecto de edificación, su contenido y sus fases se ajustarán a las condiciones establecidas en el Código Técnico de la Edificación para estos proyectos, que serán redactados por personal técnico competente según lo que establezca la normativa estatal vigente'.

I per tant, " basta con que la solicitud de la licencia defina SUFICIENTEMENTE las actuaciones edificatorias que se pretenden llevar a cabo para que dicha solicitud sea admisible. La LOUS no especifica lo contrario, no dice que la información deba ser completa, sino SUFICIENTE. Por lo tanto, y como se ha comentado en el punto anterior, el proyecto fue presentado con la documentación completa, y en todo caso la SUFICIENTE. Si la Administración consideraba que dicha información debía complementarse debería haberlo notificado fehacientemente a los interesados. Y en todo caso, lo que ha de hacer la Administración es requerir al solicitante que subsane o aporte aquellos 'DOCUMENTOS PRECEPTIVOS' u obligatorios".

Que ja ha transcorregut el termini legal que tenia l'administració per resoldre atesa la data de presentació del projecte.

D'altra banda, diu que es vol donar a entendre que aquesta  NTC entra en vigor amb la seva aprovació inicial i que no entra en vigor fins a la seva aprovació definitiva.

Afegeix que : "Como estipula el artículo 139.4 de la LOUS, 'la resolución expresa deberá notificarse en el plazo máximo de tres meses, sin perjuicio de la procedencia de la interrupción del plazo en los términos que fija el artículo 42.5 de la Ley 30/1992'. Este mismo artículo también dispone que 'transcurrido este plazo se podrá entender otorgada la licencia solicitada, sin perjuicio de lo establecido en el apartado 2 del artículo 5 d esta ley, y salvo en los casos en que una norma con rango de ley estatal o autonómica prevea expresamente el carácter negativo de la falta de resolución en plazo'. Por lo tanto, el plazo máximo para informar un proyecto son tres meses, de lo contrario la licencia podrá entenderse como otorgada. Dicho plazo puede suspenderse (y así a la práctica alargarse), según indica el artículo 22 de la Ley 39/2015 en los siguientes puntos: 'a) cuando debe requerirse a cualquier interesado para la subsanación de deficiencias o la aportación de documentos y otros elementos de juicios necesarios .... b) cuando se soliciten informes preceptivos a un órgano de la misma o distinta Administración, por el tiempo que medie entre la petición, que deberá comunicarse a los interesados, y la recepción del informe, que igualmente deberá ser comunicada a los mismos. Este plazo de suspensión no podrá exceder en ningún caso de tres meses. En caso de no recibirse el informe en plazo indicado, proseguirá el procedimiento'.

.../...

"Debe indicarse que la Administración NO HA NOTIFICADO a los interesados la solicitud de informes preceptivos ni la recepción de los mismos, por lo tanto el plazo máximo legal para informar NO SE HA VISTO AMPLIADO respecto de los tres meses iniciales que estipula el artículo 139.4 de la LOUS".

I demana:

"Teniendo pues en cuenta esto y lo citado anteriormente, el proyecto no debería verse afectado por la NTC y ser INFORMADO DE ACUERDO A LAS NORMATIVA EN VIGOR EN EL MOMENTO DE SU PRESENTACION.

Y por lo tanto:

El técnico redactor del proyecto pide, con el debido respeto, que se proceda con la tramitación del expediente que nos ocupa y se le aplique la normativa en vigor en el momento del inicio de la tramitación de dicho expediente".

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1284	F07013444	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002103

Al·leguen:

La Cooperativa Agrícola de Sant Antoni, Agroeivissa societat cooperativa i la Cooperativa Agrícola de Santa Eulària presenten un escrit d'al·legacions conjunt amb el següent contingut:

No s’ha consultat a las cooperatives per fer la NTC. No volen ser “ciutadans de segona”.

Que la NTC no té en compte que s'ha de considerar l’habitatge annex a l’explotació agrària, com a una instal·lació pròpia d’aquella activitat. Que s'ha de distingir els habitatges no agraris dels que són agraris.

Que la NTC impideix el desenvolupament econòmic de les àrees rurals.

Que la memòria de la NTC no justifica la modificació que només afecta al sòl rústic.

Respecte dels paràmetres que defineix la NTC: al·leguen que els habitatges annexos a explotació agrària es veuen discriminats front als altres habitatges residencials, en computar-lis els annexes agraris quan aquests són necessaris per desenvolupar la seva activitat econòmica. Que els nous paràmetres impedeixen la construcció d’habitatges de tipologia eivissenca. Demanen també que es vinculi construcció d’habitatges no agraris al cultiu de tota la finca.

Pel que fa a les segregacions demanen que es clarifiqui que només afecta a la segregada, no a l’original (terme “fragmentació” indueix a error). Demanen que donacions també es permetin entre parents, no només de pares a fills.

Que es permeti l’ús d’habitatge agrari en explotacions agràries en parcel·les segregades i també en parcel·les segregades de la que sigui confrontant, complint unitat mínima de cultiu. Que es permeti ampliació i canvi d’ús de les edificacions a les explotacions agràries.

Demanen modificar Norma 9 PTI respecte d’explotacions agràries prioritàries, en ser molt restrictiu. S’han d’autoritzar els usos agraris sempre que permetin una explotació agrària, sigui prioritària o no.

Respecte de l’article 6 de la NTC diuen que és molt costós adequar tota la finca o edificacions en explotacions agràries. Que és absurd que les mesures que l’article 6 NTC s’hagin de contemplar a un “projecte tècnic”.

Demanen que no es requereixin aquestes mesures d’integració paisatgística en les explotacions agràries ja que ells conformen el paisatge amb la seva activitat.

Diuen que els tancaments (article 7) van en contra de l’article 99 de la Llei 12/2014 agrària i demanen eliminar aquest article de la NTC o que no sigui aplicable a les explotacions agràries.

Respecte de l’article 8 (mesures estalvi aigua) diuen que seria millor establir una superfície de coberta a partir de la qual resulta necessari implementar aquelles mesures. A més que les “albercas” o un safareig és més adequat per recollir aigua i menys costós que un aljub que obliga a tenir bombes d’impulsió. Que no s’ha d’incidir tant en tamany de les piscines sinó en la seva gestió i que és millor prohibir en jardineria espècies que requereixin gran quantitat d’aigua.

Demanen que es tinguin en compte les seves al·legacions i que siguin considerats persones interessades en aquest expedient.

CONTESTACIÓ

Pel que fa les al·legacions relatives a l’habitatge annex a l’explotació agrària, s'ha de dir que aquesta categoria no existeix en el nostre ordenament jurídic com un ús admès. La construcció d'edificis unifamiliars destinats a habitatge de nova planta en el sòl rústic, vinculats o no a una explotació agrícola, és ús condicionat.

En aquest sentit, ha de tenir-se en compte que la LSR estableix, primer, que en terrenys classificats com a sòl rústic, l'habitatge unifamiliar, annex o no a explotació agrícola,  forestal, pecuària o cinegètica, constitueix ús condicionat i, segon, que l'activitat relacionada amb el mateix no pot efectuar-se en zona en la qual tal ús ho prohibeixi un instrument de planejament general, sigui urbanístic o sigui d'ordenació territorial.

L’article 21.1.a) (Activitats relacionades amb la destinació o amb la naturalesa de les finques) de la LSR estableix que “Tindran la consideració d’activitats relacionades amb la destinació o amb la naturalesa de les finques les vinculades als usos següents: a) els afectes a l’explotació agrícola, forestal, pecuària i cinegètica, així com a la conservació i a la defensa del medi natural;…/…”

I a LSR a l’apartat 2 de l’article 22 (Activitats vinculades a l’explotació i a la conservació del medi natural), estableix:

“2. Tindran el caràcter d’edificis i instal·lacions vinculats a les activitats assenyalades en el punt 1.a) de l’article 21 d’aquesta Llei els regulats per la seva normativa sectorial, sens perjudici de la tramitació que prevegi la matriu d’ordenació del sòl rústic de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears. Quan comportin l’ús d’habitatge unifamiliar s’hauran de sotmetre als mateixos tràmits i complir idèntiques condicions que les determinades per aquesta Llei per a les activitats vinculades a l’ús d’habitatge unifamiliar.”

Per tant, la LSR no reconeix un tracte singular respecte a l'habitatge annex a una explotació agrària, perquè en aquests casos sempre ha de complir els mateixos tràmits i idèntiques condicions que les que han de suportar les que no tinguin aquesta condició.

La NTC no impedeix el desenvolupament econòmic de les àrees rurals, sinó que preveu mesures de contenció de les possibilitats edificatòries relatives a l'ús d'habitatge en sòl rústic per tal de preservar-lo i protegir els valors que li són inherents.

Respecte dels paràmetres que defineix la NTC, aquests no impedeixen de cap manera la construcció d'habitatges de tipologia eivissenca atès que el concepte de tipologia no té res a veure amb el tamany dels habitatges sinó amb la seva composició.  

Pel que fa a la petició relativa a que es clarifiqui la regla de segregacions continguda en la norma cautelar de forma que la prohibició dels nous d'habitatge només afecti a la segregada i no a la finca original, atès que el terme “fragmentació” indueix a error, s'ha de dir, que efectivament, la voluntat de l'equip de govern ha estat impedir els nous usos d'habitatge a les finques que resultin d'una segregació, divisió o fragmentació a partir del dia 1 de novembre de 2016, si la segregació no s'efectua per donació de pares a fills o per herència entre parents. En conseqüència, si, per exemple, la finca matriu que se segrega ja compta amb un habitatge propietat de la persona donant o que vol transmetre per títol hereditari en la data de producció d'efectes de la norma cautelar, a la finca on se situï aquest habitatge, després de la corresponent segregació o segregacions, no li serà exigible la donació a un fill o la transmissió per herència entre parents, podent quedar en el patrimoni de la persona que segrega la finca per donar als fills o per transmetre per títol hereditari entre parents. I això és així perquè aquesta finca resultant, amb l'habitatge existent, no pot donar lloc a un nou habitatge i s'entén que és el resultat d'haver disposat de la finca per raons hereditàries, d'acord amb la Norma 16.7 del PTI.

En definitiva, l'exigència del títol hereditari (intervivos o mortis causa) es referix a totes les finques que es segreguin d'una mateixa finca i que puguin donar lloc a un nou ús d'habitatge amb posterioritat a la producció d'efectes de la norma cautelar, en els termes exposats en el paràgraf anterior. 

Pel que fa a la petició relativa a que les donacions també es permetin entre parents i no només de pares a fills, s'ha de dir que aquesta exigència -relativa a què la donació ha de ser entre pares i fills- ja deriva de la regulació continguda en la Norma 16.7 del Pla territorial insular.

Pel que fa a la pretensió relativa a què es permeti ampliació i canvi d’ús de les edificacions a les explotacions agràries, s'ha de dir que, d’existir a la parcel·la altres edificacions no destinades a l’ús habitatge unifamiliar aïllat (tals com: corrals, magatzems, safareig, etc), les mateixes es troben regulades a la seva normativa específica que és l’agrària, derivat de l’article 21 LSR en relació amb el Títol IV de la LSR i la Llei 12/2014, de 16 de desembre, Agrària de les Illes Balears (BOIB núm. 175, de 23 de desembre de 2014) i que no és l'objecte d'aquesta cautelar entrar a regular les dimensions dels magatzems agrícoles i resta de construccions agràries.

Pel que fa a la petició de modificar la Norma 9 del PTI respecte d’explotacions agràries prioritàries, en ser molt restrictiu, tot considerant que s’han d’autoritzar els usos agraris sempre que permetin una explotació agrària, sigui prioritària o no, cal posar de manifest que no ha estat l'objecte del text aprovat inicialment d'aquesta cautelar, sotmès al corresponent tràmit d'informació pública i a la corresponent memòria ambiental, entrar en aquesta matèria que afecta als usos agraris en terrenys inclosos en la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals, sense perjudici que aquesta qüestió es pugui abordar de cara a la modificació del PTI o  mitjançant la corresponent instrucció interpretativa del PTI, si n'és el cas.

Pel que fa a l'al·legació en relació a l'article 6 de la NTC, referent a que és molt costós adequar tota la finca o edificacions en explotacions agràries, s'ha de dir que, en principi, la voluntat de l'equip de govern va ser la d'aplicar les mesures d'integració paisatgística a totes les sol·licituds de construcció de noves edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús. No obstant, també es pot establir que la mesura sigui d'aplicació només a les noves construccions relatives a l'ús d'habitatge unifamiliar atès que els articles precedents únicament s'apliquen a l'ús d'habitatge.

És a dir, modificar la redacció de l’article 6.1 NTC quan diu “construcció de noves edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús” per “construcció de nous habitatges unifamiliars aïllats en sòl rústic”

Per la qual cosa, es proposa modificar la redacció de l’article 6 NTC, que quedaria així:

“Article 6. Mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de la finca.

1. La sol·licitud de construcció de nous habitatges unifamiliars aïllats en sòl rústic haurà d’incloure projecte tècnic que reculli totes les mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca, en funció de les seves característiques, tendents a:

a) Recuperar i mantenir la totalitat dels terrenys en bon estat segons les seves característiques naturals (mantenir la massa boscosa en condicions que minimitzin l'extensió d'incendis forestals i de forma que no perjudiquin les espècies protegides que s’hagin de preservar i, en zones agrícoles, el manteniment dels cultius tradicionals i de les plantacions de fruiteres o bé, el manteniment de l’explotació agrària existent).

b) Recuperar i mantenir tots els elements de valor etnogràfic o cultural existents a la finca (feixes, parets, altres elements de pedra seca...).

c) Eliminar els elements tals com tancaments, murs etc..., construïts sense seguir els sistemes i materials tradicionals d’Eivissa.

d) Reduir l’impacte de l’edificació sobre el cel nocturn, tot garantint-ne el compliment de la legislació vigent en matèria de contaminació llumínica.

2. No es podrà atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental.”

En relació a l'al·legació relativa a que la regulació dels tancaments (article 7) va en contra de l’article 99 de la Llei 12/2014 agrària i la petició d'eliminar aquest article de la Norma cautelar o que no sigui aplicable a les explotacions agràries, s'ha de dir que es tracta d'una mesura de protecció del paisatge pensada únicament per als tancaments de les finques, és a dir, del perímetre de tota una finca, així com de les edificacions, i no per als tancaments necessaris per al ramat, que, lògicament, haurien de poder tenir les dimensions necessàries per a aquesta finalitat, per garantir la seva seguretat i també protegir els conreus. En aquest sentit, no es considera contrari a aquesta norma que en les explotacions agràries es pugui fer un tancament amb materials diàfans tradicionals per al ramat, ja es tracti de cabres, ovelles, èquids o boví, que no suposi un tancament de tota la finca, d'una altura superior a un metre si això resulta necessari per tal que els animals no hi surtin i protegir alhora els conreus. Es proposa, en aquest sentit, acceptar l'al·legació, amb la següent redacció:

"En les explotacions agràries, els tancaments per al ramat podran superar l'alçada d'un metre, sempre que siguin diàfans tradicionals i resultin necessaris per a què no hi surtin els animals o per protegir els conreus de la finca d’aquest ramat".

Per la qual cosa, es proposa estimar aquesta al·legació i afegir un segon apartat a l'article 7 de la NTC, que quedaria així:

"2. En les explotacions agràries, els tancaments per al ramat podran superar l'alçada d'un metre, sempre que siguin diàfans tradicionals i resultin necessaris per a què no hi surtin els animals o per protegir els conreus de la finca d’aquest ramat".

Respecte a l'al·legació relativa a l’article 8 NTC (mesures estalvi aigua), vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LES MESURES D’ESTALVI D’AIGUA”.

Efectivament, com diu l'al·legació es podrien haver contemplat més mesures per a l'estalvi de l'aigua però la que s'ha previst -aljub- es refereix a les noves construccions en sòl rústic.

No obstant, també es pot establir que la mesura sigui d'aplicació només a les noves construccions relatives a l'ús d'habitatge atès que els articles precedents únicament s'apliquen a l'ús d'habitatge.

És a dir, modificar la redacció de l’article 8.1 NTC quan diu “construcció d’edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús” per “construcció de nous habitatges unifamiliars aïllats en sòl rústic”

Per la qual cosa, es proposa modificar la redacció de l’article 8 NTC, que quedaria així:

“Article 8. Mesures d’estalvi d’aigua.

1. Els projectes de construcció de nous habitatges unifamiliars aïllats en sòl rústic hauran de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca. Així mateix, s'haurà de preveure el seu emmagatzematge en un aljub amb capacitat suficient per a aquest ús, amb una capacitat mínima de quinze (15) m³.

2. L’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic no podrà donar lloc a la construcció de més d’una piscina per finca.

La làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir de trenta-cinc (35) m² i el seu volum, els seixanta (60) m³.”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa estimar les al·legacions relatives als articles 6, 7, i 8 de la Norma cautelar, en el sentit exposat anteriorment, i desestimar la resta d'al·legacions efectuades.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1422	041439665J	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002255

Contingut de l'al·legació: és propietari de diverses finques ubicades en el Municipi de Sant Joan de Labritja, Venda de Xarraca, afectades per la prohibició de l’article 5-1-b i 5-2, segons el qual no se podran ubicar habitatges unifamiliars, ni ampliació dels existents, en terrenys ARIP i APR d'incendis.

Demana: "Que en dicho plano que afecta a las fincas, se incluye una zona de campo cultivado no boscosa como zona de riesgo de incendio, visto que en la zona y fincas adyacentes la zona de incendios sólo comprende la zona boscosa y dada la afectación de la norma cautelar y el grave perjuicio que ello supone, fácilmente evaluable, solicita la revisión del área de previsión de riesgo de incendio en lo que a las fincas afecta, al suponer que hubo un error al realizar el plano y no se incluya en la misma zona de campo cultivado, no boscosa ya que considera que no hay mayor riesgo de incendio que en las fincas colindantes, así como que en dicha norma se permita la ubicación de viviendas unifamiliares en la zona de campo cultivado, no boscosa.

Se hace constar que la referida zona antes de la norma cautelar no afectaba a la ubicación de viviendas unifamiliares.

Se adjunta foto google, situación y sugerencia de modificación.

Por todo lo expuesto, ruego tenga por aceptada la presente alegación y previo los informes y trámites que estime oportunos acceda a lo solicitado"

CONTESTACIÓ

Ja s’ha dit que la NTC no conté cartografia.

Pel que fa a la delimitació de les APR-incendi, s’ha de dir que pel que fa al PTI vigent i tal i com consta a la seva memòria recull la delimitació cartogràfica que consta en el Pla especial d'emergències davant el risc d'incendis forestals –INFOBAL-, aprovat per Decret 41/2005, de 22 d’abril (BOIB núm. 128 EXT., de 31-08-2005)

Consta així a la memòria del PTI “S’han ajustat els límits de les SRP-APR d’incendis a les definides en el Pla Especial d’Emergències en front el Risc d’Incendis Forestals a les Illes Balears”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1473	036183342H	Correus Barcelona	13/01/2017

Contingut de l'al·legació

Que des de l'any 2008 els administrats estan sofrint les diferents pretensions de modificar el PTI en funció de la composició política del Consell, tot primant raons polítiques sobre les urbanístiques.

A més, s'estan utilitzant normes territorials cautelars per mantenir suspensa l'efectivitat del planejament  i la concessió de llicències

- En relació als efectes de la NTC assenyala:

"Si bien la Ley 14/2000 de Ordenación Territorial, en su art. 17 contempla las NORMAS TERRITORIALES CAUTELARES, también es cierto que, al estar ante un Expediente tendente a la MODIFICACIÓN DEL P.T.I., resultan de aplicación los arts. 58 y 50 de la reciente y precitada Ley Autonómica 2/2014 de Ordenación y Uso del Suelo, en la que se establecen los trámites para la MODIFICACIÓN del Planeamiento Urbanístico y los PLAZOS MÁXIMOS de suspensión de licencias.

Dado que, como consta en la Norma Cautelar que nos ocupa, estamos en un Expediente tendente a la Modificación del P.T. 1 , se considera que debe prevalecer la Norma MÁS ESPECÍFICA que regula tal Modificación, y esta no es otra que la Ley Balear 2/2014 de "ORDEACIÓN Y USO DEL SUELO", por lo que, la suspensión de licencias y el plazo máximo de eficacia de la Norma Cautelar, debe adecuarse a los plazos y requisitos procedimentales establecidos en el art. 50 de dicha Ley de Ordenación y Uso del Suelo de 2014, y más cuando ya existió otra suspensión con la anterior Norma Cautelar, hasta el año 2010".

Tal criterio viene reforzado por lo previsto en todas las Legislaciones del Procedimiento Administrativo, Estatales o Autonómica, y en concreto, estuvo previsto en el art. 39. Bis. 1 de la Ley 30/92 (hoy derogada) de Procedimiento Administrativo, que disponía:

"Las Administraciones Públicas que en el ejercicio de sus respectivas competencias establezcan medidas que limiten el ejercicio de derechos individua/es o colectivos o exijan el cumplimiento de requisitos para el desarrollo de una actividad, deberán elegir la medida menos restrictiva, motivar su necesidad para la protección del interés público así como justificar su adecuación para lograr los fines que se persiguen, sin que en ningún caso se produzcan diferencias de trato discriminatorias".

Lo anterior se halla hoy recogido en la actual Ley de Procedimiento Administrativo Común 29/2015 de 1 de Octubre, en su art. 129, sobre "PRINCIPIOS DE BUENA REGULACIÓN", en su apartado 1 y 3 se recoge, con otro redactado; lo anterior; en especial, la seguridad jurídica y la adopción de las medidas menos restrictivas, además de acudir al instrumento más adecuado para conseguir los fines pretendidos.

Dado que la menos intervención en la actividad de los particulares, de entre las dos contempladas, es la prevista en el art. 50 de la Ley 2/2014 de Ordenación y Uso del Suelo, la Norma Cautelar debería adaptarse a los plazos y requisitos para mantener o ampliar la suspensión contemplada en dicho art. 50 Y ASÍ SE SOLICITA".

- Pel que fa al fons, diu que hi ha contradiccions entre la memòria i l'articulat, quan aquella assenyala que es vol evitar que en sòl rústic els habitatges es destinin a usos turístics. Que per assolir aquest objectiu hi ha altres mitjans, com controlar l'ús dels habitatges en sòl rústic i establint mesures, menys intervencionistes, com:

"a) Condicionar la licencia de obras al uso permanente de vivienda familiar.

b) Inscripción de tal condición en el Registro de la Propiedad

e) Prohibir usos turísticos, salvo el AGROTURISMO contemplado en la Legislación Turística y en la Urbanística, obligatorias y de mayor rango que esta Norma Cautelar

d) Denegar cédulas de Habitabilidad por cambio de uso.

e) Etc, etc"

- I en relació a les prohibicions de nous habitatges en determinats terrenys, així com la seva ampliació, s'al·lega:

"Realmente es un CONTRASENTIDO: Por un lado se quiere respetar el derecho a  poder edificar en suelos rústicos (en los permitidos por el P.T.I.) viviendas familiares permanentes (SEGÚN LA MEMORIA) y, sin embargo, con su articulado lo que se hace es ESTABLECER NUEVAS PROHIBICIONES para edificar tales edificaciones familiares.

Incluso, en el apartado 2 del art. 5, se PROHIBE la ampliación de viviendas ya existentes en dichos suelos por las posibles necesidades familiares de ampliación de la vivienda, como era habitual y tradicional en todos los municipios de IBIZA.

Tal prohibición no tiene justificación alguna , ni en sí misma, ni en la Norma Cautelar.

Históricamente hay personas que viven en y del campo, tanto como profesión de agricultor o similar, como de forma de vida vocacional alejadas de los Núcleos Urbanos. Con la Norma Cautelar que nos ocupa , a tales personas se les excluye de su sistema de vida, forzándolos a una vida urbanita.

Según la Memoria Justificativa, se prevé mantener la tradición constructiva en suelos rústicos pero, por el contrario, se limitan o eliminan todos los derechos edificatorios para viviendas tradicionales en dichos suelos rústicos, incluidas las ampliaciones derivadas de necesidades familiares, lo que supone un contrasentido de la Norma Cautelar con su propia justificación".

- Diu que hi ha contradicció entre els arts. 3 i 5 de la NTC:

" Otra CONTRADICCIÓN a señalar que se contiene en la NORMA TERITORIAL CAUTELAR, o, como mínimo la CONFUSIÓN A QUE PUEDEN DAR LUGAR, se contiene entre los arts. 3 y 5 de la misma.

El Art. 3 establece los parámetros edificatorios para las viviendas unifamiliares en Suelo Rústico (SRP-ARP; SRC-F).

Sin embargo, el ART.5.1) PROHIBE las viviendas unifamiliares en Suelo SRC-F, así como también PROHIBE ampliar las existentes (Art. 5.2.c), cuando puede ser posible que las existentes no superen los parámetros "limitativos" admitidos en el art. 3.

En virtud de lo anterior, siendo consecuentes con la MEMORIA O JUSTIFICACIÓN de la Norma Cautelar sometida a información pública, lo coherente sería:

A) Respetar y mantener las condiciones de edificabilidad, para viviendas familiares aisladas, en suelo rústico, en las Zonificaciones permitida en el P.T.I., ELIMINANDO las limitaciones del art.5.

B) Dado que en el art. 3 se admite la edificabilidad para el Suelo SRC-F (0'0084 m2/m2), su ocupación (1'2%) y el volumen máximo (900 m3), debería suprimirse la prohibición contenida en el art. 5.2.c).

C) Las viviendas existentes en el Suelo Rústico, en todas sus categorías o zonificaciones, deberían poder ser AMPLIADAS, siempre que se justifique la necesidad familiar y se mantenga el uso de vivienda permanente.

D) A la vez, la Normativa futura, debería recoger que en estos suelos RÚSTICOS, las nuevas edificaciones , deberán implantarse en la zona con menor impacto ambiental, lo cual no tiene que porqué consistir en su mayor protección urbanística, pues resultará de menor impacto, la ubicación en la parte más baja de la finca; en la que se pueda acceder por caminos o viales existentes; en la que esté más próxima a núcleos o urbanizaciones colindantes, etc.

Seguidament, cita la Norma 14 del PTI, que conté la regles per minimitzar l'impacte de les edificacions en sòl rústic  i al·lega, que en desenvolupament de  l'apartat c) de la Norma 14.1 del PTI "y como justificaciones para un menor impacto, entre otras posibles, cabe citar las siguientes en orden a la ubicación de las edificaciones admisibles en suelo rústico:

1°) Situar la edificación, respetando las distancias normativas, lo más cerca posible de los núcleos urbanos colindantes con la finca.

2°) Ubicar la edificación lo más próxima a viales y servicios preexistentes.

3°) Colocar la edificación en el espacio que exija menores alteraciones de la topografía original de los terrenos.

4°) Situar la edificación respetando, en la mayor medida posible, la mayor superficie restante en su naturaleza originaria.

Con tales medidas la edificación posible en el suelo rústico quedaría, por un lado, integrada o absorbida por la realidad colindante y, por otro , el resto de finca quedaría protegida ambientalmente y con menor impacto visual"

Demana que la Norma Territorial reculli l'anterior anterior, que és conseqüència i coherent amb la seva memòria justificativa.

Afegeix que la NTC vulnera les determinacions de la Llei de 13 de Diciembre de 2007, per al  Desenvolupament Sostenible del Medi Rural " en cuyo Art. 2.2.f) , se establece como objetivo de la Ley:

"Facilitar el acceso a la vivienda en el medio rural y favorecer una ordenación y un urbanismo adaptados a sus condiciones especificas ..... " I també vulnera "el  Real Decreto de 8 de Junio de 2001 que reguló la Mejora y Modernización de las Explotaciones Agrícolas , cuyo Art. 3, a la vivienda adscrita a la explotación y sus anexos, se les considera como "elementos para tal explotación agrícola . El mismo trato Normativo existe en Baleares para las viviendas y anexos adscritos a la explotación agrícola, en el Decreto nº 53 de 16 de Junio de 2006, en su Art. 5.4., al que me remito".

Finalment, sol·licita l'estimació de les seves al·legacions i que se li doni trasllat de l'informe que s'emeti pels serveis del Consell, abans de l'aprovació de la NTC, respecte d'aquestes al·legacions.

CONTESTACIÓ

La durada màxima de vigència de la NTC ve establerta a la seva normativa específica que ho és la LOT, per la qual cosa no és aplicable la LOUS que es refereix a instruments urbanístics.

L’article 17.5 LOT in fine estableix “Aquest termini serà de tres anys per a les normes territorials cautelars prèvies a l’aprovació de plans territorials insulars i de plans directors sectorials o a la modificació de qualsevol instrument d’ordenació territorial”

No hi ha contradicció entre l’article 3 i 5 de la NTC ja que els terrenys a què es refereix l’article 5 NTC tal i com en aquell article s’indica “Aquests terrenys computaran a efectes de l’aplicació de la regla de proporcionalitat establerta a la Norma 14 del vigent Pla Territorial Insular per a les finques subjectes a distintes qualificacions, sempre que la categoria subjacent ho permeti.”. És a dir, en aquells indrets no es poden ubicar nous habitatges, però es pot edificar fora d’aquells espais i aquells terrenys computen a aquest efecte. Per tal que computin, s’han de fixar paràmetres.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartat “PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O REFORMA INTEGRAL DELS HABITATGES LEGALS EN SÒL FORESTAL, LIC I ZEPA O ÀREA DE PROTECCIÓ D'INCENDIS.”

Pel que fa les al·legacions relatives a l’habitatge annex a l’explotació agrària, s'ha de dir que aquesta categoria no existeix en el nostre ordenament jurídic com un ús admès. La construcció d'edificis unifamiliars destinats a habitatge de nova planta en el sòl rústic, vinculats o no a una explotació agrícola, és ús condicionat.

En aquest sentit, ha de tenir-se en compte que la LSR estableix, primer, que en terrenys classificats com a sòl rústic, l'habitatge unifamiliar, annex o no a explotació agrícola,  forestal, pecuària o cinegètica, constitueix ús condicionat i, segon, que l'activitat relacionada amb el mateix no pot efectuar-se en zona en la qual tal ús ho prohibeixi un instrument de planejament general, sigui urbanístic o sigui d'ordenació territorial.

L’article 21.1.a) (Activitats relacionades amb la destinació o amb la naturalesa de les finques) de la LSR estableix que “Tindran la consideració d’activitats relacionades amb la destinació o amb la naturalesa de les finques les vinculades als usos següents: a) els afectes a l’explotació agrícola, forestal, pecuària i cinegètica, així com a la conservació i a la defensa del medi natural;…/…”

I a LSR a l’apartat 2 de l’article 22 (Activitats vinculades a l’explotació i a la conservació del medi natural), estableix:

“2. Tindran el caràcter d’edificis i instal·lacions vinculats a les activitats assenyalades en el punt 1.a) de l’article 21 d’aquesta Llei els regulats per la seva normativa sectorial, sens perjudici de la tramitació que prevegi la matriu d’ordenació del sòl rústic de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears. Quan comportin l’ús d’habitatge unifamiliar s’hauran de sotmetre als mateixos tràmits i complir idèntiques condicions que les determinades per aquesta Llei per a les activitats vinculades a l’ús d’habitatge unifamiliar.”

Per tant, la LSR –a les Illes Balears- no reconeix un tracte singular respecte a l'habitatge annex a una explotació agrària, perquè en aquests casos sempre ha de complir els mateixos tràmits i idèntiques condicions que les que han de suportar les que no tinguin aquesta condició.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1511	041448026W	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002376

Contingut de l'al·legació: demana que es revisi la NTC per evitar els efectes perjudicials per l'interès general i per la persona al·legant. Al·lega que la NTC conté normes que són  del tot arbitràries  i que afecten de manera important el dret de propietat de les persones que tenen terrenys en sòl rústic.

Pel que fa les condicions d'edificació relatives a l'ús d'habitatge unifamiliar en sòl rústic (article 3 de la NTC), li sembla excessiva i injustificada la reducció dels paràmetres de les edificacions que efectua aquest precepte i, així mateix, resulta arbitrària i contrària a l’article 9.3 de la Constitució.

Si bé es justifica la reducció aprovada en l'informe tècnic que obra a l'expedient, aquesta justificació resulta insuficient, ja que no es justifica de cap manera el perquè d'aquesta reducció i no altra, ni tampoc la seva efectivitat per evitar l'especulació immobiliària i el canvi d'ús residencial i canvi d'ús residencial a turístic.

La regulació actual ja és molt restrictiva  i no resulta necessari encara més l'edificabilitat en sòl rústic.

Considera també arbitrària la regulació de les segregacions en sòl rústic continguda a l'article 4 de la NTC, que obeeix a la petició de l'equip de govern d'evitar l'excessiva fragmentació de les parcel·les i consegüent urbanització difusa del sòl rústic.

Aquesta intenció o pretensió no ve acompanyada d'una justificació que la faci  raonable i que empari una pèrdua tant important de drets per als propietaris de parcel·les rústiques.

La regulació actual del PTI ja limita massa les possibilitats de segregació i no resulta necessari limitar-ho més i que amb l'actual regulació ja s'està garantint que el territori no es fragmenti massa i que no s'urbanitzi massa el sòl rústic.

Tant en la memòria com en l'informe tècnic no s'aporta cap dada  que indiqui que aquesta regulació resulta insuficient, de manera que no es justifica la necessitat de limitar d'aquesta manera el dret a la propietat.

Finalment, demana, per al supòsit en què es vulgui seguir en la línia de prohibir l'ús d'habitatge unifamiliar en parcel·les segregades, opina que s'haurien de prendre en consideració algunes situacions especials com les següents als efectes d'establir excepcions:

"Que se trate de la segregación de parcelas situadas en suelo rústico-área de transición, ya que se trata de zonas que en un futuro cercano es posible que se califiquen como urbanas.

Que se trate de la segregación de una finca discontinua registra! que con tal segregación lo que se pretenda sea separar jurídicamente parcelas que físicamente ya lo están. Se trata del supuesto en que una única finca registra! contiene varias parcelas que por diversos motivos han quedado separadas físicamente unas de otras, bien por pasar entre ellas una carretera o camino, bien por una anterior segregación, etc.

Que se pretenda segregar para "agregar a "o "agrupar con" otra finca y así aumentar su superficie.

Que el propietario necesite segregar una parte para pagar el impuesto que grava la adquisición de la finca; o que lo necesite para invertir en la mejora de la propia finca o para su explotación, etc.

Que se trate de la segregación de una parcela que lleva muchos años en el patrimonio del propietario, por ejemplo unos 10 o 15 años".

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 5, apartat “PEL QUE FA A LA POSSIBLE INCONSTITUCIONALITAT DE LA NORMA, PER CONCULCAR ELS SEGÜENTS DRETS CONSTITUCIONALS:.../...”

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartat “PEL QUE FA A QUE LA LIMITACIÓ IMPOSADA A la SUPERFÍCIE TOTAL A CONSTRUIR IMPEDEIX L'ÚS AGRÍCOLA DE LES FINQUES TANT PROFESSIONAL COM A RECREATIU.”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1515	041459995B	Consell d'Eivissa	18/01/2017	2017002381

Contingut de l'al·legació: l'entitat que representa va presentar sol·licitud de llicència d'obres el 4 d'agost de 2016 i fins la  data no ha rebut cap requeriment d'esmena i molt probablement l'expedient no ha estat remès encara al Consell.

Que la NTC s'ha aprovat abans d'iniciar formalment el procediment de modificació del Pla Territorial Insular, possibilitat no contemplada per l’article 17 de la Llei d'ordenació territorial.

Que la redacció de la disposició transitòria ha de modificar-se per tal que els administrats no pateixin les conseqüències d'un funcionament anormal de l'Administració. El Consell pot estar encara en termini per emetre els seu informe però això és per culpa de l'ajuntament que ha trigat en remetre el projecte al Consell. 

Assenyala que convindria definir què s'entén per "sol·licitud amb documentació completa" i l'expressió  "terminis legals per resoldre l'expedient" de la Disposició transitòria de la NTC.

Afegeix que el termini legal per resoldre per  al Consell insular és de tres mesos des de que l'expedient està complet i d'uns altres tres mesos per l'ajuntament des de que rep  tots els informes preceptius.

Assenyala que aquesta possible interpretació estaria vulnerant allò disposat als arts 29, 21 i 22.1, apartats a) y d) de la Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i també els principis, reconeguts en l'àmbit comunitari i en el nostre ordenament intern, de confiança legítima i seguretat jurídica.

Que ja es va actuar en gener de 2016 per decret-llei per protegir l'interès públic i que la vulneració dels esmentats principis 

Afegeix: "La vulneración del principio de seguridad jurídica y la confianza legítima no se producen únicamente por un cambio normativo sino por la falta de aviso, la rigidez de la disposición transitoria, que resulta poco adecuada al modo de proceder de la Administración, a los elásticos plazos legales para resolver el procedimiento de solicitud de licencia, fraccionados entre diversas administraciones y condicionados por el silencio negativo de los informes preceptivos. La quiebra de los principios de confianza legítima y el de seguridad jurídica es realmente grave porque la Ley fija unos mecanismos indemnizatorios del todo insuficientes que no cubren las inversiones realizadas por los administrados"

I que és convenient que la NTC valori l'incompliment dels terminis de l'administració en definir els efectes de la NTC sobre els projectes en tramitació i hauria d'establir un termini clar, amb independència de si la documentació es troba completa o no, i en virtut dels principis de proporcionalitat, confiança legítima i seguretat jurídica, establir un termini, de forma que la NTC no afecti a les sol·licituds presentades tres mesos abans dels efectes suspensius de la NTC. 

Que la NTC s'ha aprovat sense estudiar la seva incidència sobre l'economia, el treball i el medi ambient i que afectarà negativament l'economia i el treball, provocant que les finques perdin valor.

Que augmentarà la ligitiositat i que es pretén modificar una norma vigent des de 2005 i que no generava conflictivitat social i que afectarà a projectes com el seu, que haurien de tenir llicència si l'administració complís amb els terminis per resoldre.

Que els nous paràmetres no es fonamenten en un anàlisi del territori i que per reduir l'impacte dels habitatges sobre el territori intervenen altres factors, com la ubicació de l'habitatge, la seva volumetria, l'existència de massa boscosa, la proximitat a vials públics...Un habitatge de 500 m² que no és visible des de cap vial públic té molt menys impacte que un altre de 100 m² en una gran esplanada, com a sant Jordi, i proper a llocs de trànsit de persones i vehicles.   

I que les majors despeses d'aigua es produeixen per l'agricultura i la indústria i no per les piscines, que amb els actuals sistemes mantenen l'aigua molts  anys i que  l'adequat seria establir tributs especials per les piscines destinats a millorar el subministrament d'aigua de l'illa.

Demana: "que se tengan por realizas las alegaciones y que se modifique la norma cautelar para que no afecte a proyectos como el de XX, presentado hace más de tres meses desde que se iniciaron los efectos suspensivos de la norma cautelar."

CONTESTACIÓ 

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartats:

- “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

-  “PEL QUE FA A LES MESURES D’ESTALVI D’AIGUA”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1926	B84399716	Delegació de Govern Illes Balears	18/01/2017	5108e1700134200

Al·legació idèntica a l'anterior.

Contingut de l'al·legació: l'entitat que representa va presentar sol·licitud de llicència d'obres el 4 d'agost de 2016 i fins la  data no ha rebut cap requeriment d'esmena i molt probablement l'expedient no ha estat remès encara al Consell.

Que la NTC s'ha aprovat abans d'iniciar formalment el procediment de modificació del Pla Territorial Insular, possibilitat no contemplada per l’article 17 de la Llei d'ordenació territorial.

Que la redacció de la disposició transitòria ha de modificar-se per tal que els administrats no pateixin les conseqüències d'un funcionament anormal de l'Administració. El Consell pot estar encara en termini per emetre els seu informe però això és per culpa de l'ajuntament que ha trigat en remetre el projecte al Consell. 

Assenyala que convindria definir què s'entén per "sol·licitud amb documentació completa" i l'expressió "terminis legals per resoldre l'expedient" de la Disposició transitòria de la NTC.

Afegeix que el termini legal per resoldre per  al Consell insular és de tres mesos des de que l'expedient està complet i d'uns altres tres mesos per l'ajuntament des de que rep  tots els informes preceptius.

Assenyala que aquesta possible interpretació estaria vulnerant allò disposat als arts 29, 21 i 22.1, apartats a) y d) de la Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i també els principis, reconeguts en l'àmbit comunitari i en el nostre ordenament intern, de confiança legítima i seguretat jurídica.

Que ja es va actuar en gener de 2016 per decret-llei per protegir l'interès públic i que la vulneració dels esmentats principis 

Afegeix: "La vulneración del principio de seguridad jurídica y la confianza legítima no se producen únicamente por un cambio normativo sino por la falta de aviso, la rigidez de la disposición transitoria, que resulta poco adecuada al modo de proceder de la Administración, a los elásticos plazos legales para resolver el procedimiento de solicitud de licencia, fraccionados entre diversas administraciones y condicionados por el silencio negativo de los informes preceptivos. La quiebra de los principios de confianza legítima y el de seguridad jurídica es realmente grave porque la Ley fija unos mecanismos indemnizatorios del todo insuficientes que no cubren las inversiones realizadas por los administrados"

I que és convenient que la NTC valori l'incompliment dels terminis de l'administració en definir els efectes de la NTC sobre els projectes en tramitació i hauria d'establir un termini clar, amb independència de si la documentació es troba completa o no, i en virtut dels principis de proporcionalitat, confiança legítima i seguretat jurídica, establir un termini, de forma que la NTC no afecti a les sol·licituds presentades tres mesos abans dels efectes suspensius de la NTC. 

Que la NTC s'ha aprovat sense estudiar la seva incidència sobre l'economia, el treball i el medi ambient i que afectarà negativament l'economia i el treball, provocant que les finques perdin valor.

Que augmentarà la ligitiositat i que es pretén modificar una norma vigent des de 2005 i que no generava conflictivitat social i que afectarà a projectes com el seu, que haurien de tenir llicència si l'administració complís amb els terminis per resoldre.

Que els nous paràmetres no es fonamenten en un anàlisi del territori i que per reduir l'impacte dels habitatges sobre el territori intervenen altres factors, com la ubicació de l'habitatge, la seva volumetria, l'existència de massa boscosa, la proximitat a vials públics...Un habitatge de 500 m² que no és visible des de cap vial públic té molt menys impacte que un altre de 100 m² en una gran esplanada, com a sant Jordi, i proper a llocs de trànsit de persones i vehicles.   

I que les majors despeses d'aigua es produeixen per l'agricultura i la indústria i no per les piscines, que amb els actuals sistemes mantenen l'aigua molts  anys i que  l'adequat seria establir tributs especials per les piscines destinats a millorar el subministrament d'aigua de l'illa.

Demana: "que se tengan por realizadas las alegaciones y que se modifique la norma cautelar para que no afecte a proyectos como el de XX, presentado hace más de tres meses desde que se iniciaron los efectos suspensivos de la norma cautelar."

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1940	X6295123T	Correus Santa Eulària	18/01/2017

Contingut de l'al·legació: La persona al·legant és un arquitecte que considera que l'aprovació inicial de la NTC suposa una inseguretat jurídica manifesta per a tots aquells expedients que han tingut entrada en el Consell Insular d'Eivissa amb anterioritat a la seva publicació i per tant subjectes a la normativa urbanística general aplicable en el seu moment.

Cap de les NTC aprovades amb anterioritat en qualsevol de les illes de la CAIB han estat aprovades sense un termini temporal de transitorietat en la seva aplicació.

La NTC és ambigua pel que respecta al seu règim transitori i a la seva entrada en vigor i és retroactiva, sense explicitar els requisits per a la seva aplicació. No s'especifica clarament ni una data ni un marge d'aplicació per a aquells projectes anteriors i si aquests projectes es veuen o no afectats, ni tampoc es preveu un període de transició en el qual poder aportar documentació i completar l'expedient si així fos necessari. Això suposa una inseguretat jurídica manifesta.

Que amb l'aprovació inicial la NTC comença a produir efectes però no entra en vigor.

Demana que la NTC no sigui retroactiva i per tant no hagi d'afectar als expedients d'atorgament de llicències anteriors a la NTC.

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
1960	041427006G	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	15/01/2017	149

Contingut de l'al·legació: la persona al·legant és un vesí de Sant Joan i propietari d'una finca de 120.000 m² amb una casa de més de quatre sigles, de 450 m², amb els seus corrals i construccions típiques del medi rural. Considera que la NTC suposa la pèrdua del seu principal actiu. Que les cases grans sempre han existit i que no són en principi més perjudicials per al medi ambient i el paisatge que les més petites. Les que, a més, es destinin al lloguer turístic no tenen més capacitat d'allotjament pel fet que siguin usades temporalment. La solució passa per més vigilància, més exigència en el compliment de les condicions per a les quals s'autoritza l'activitat i major càrrega fiscal.

Hi ha altres mitjans per evitar l'especulació del sòl que no sigui tallar de rel la possibilitat de vendre una part del patrimoni privat. 

Assenyala que en els darrers 30 anys ha afegit altres dependències de menor entidad, destinades a usos secundaris (taller, garatge, llenyera,  etc.), que sumen altres 100 m²  aproximadament.

Per tal de posar a la venda una porció de la finca, va encarregar en el mes de setembre els treballs necessaris per a obtenir la corresponent llicència de segregació. Atès que les darreres construccions es realitzaren sense la preceptiva llicència  d'obres, ha tingut que el·laborar un projecte de legalització que, atesa l’antiguitat de la major part de les construccions, la sobrada superfície de la parcel·la i la seva qualificació com a SRC-RG y SRC-F, compleix amb totes les exigències del PTI vigent.

Doncs bé, l'entrada en vigor de la NTC posa en dubte la possibilitat de legalitzar les construccions existents i, en conseqüència, la segregació. Això suposa un vertader atemptat contra l'economia de la seva família atès que el no poder vendre-la li priva del seu principal actiu per a la darrera etapa de la seva vida, sense que pugui ser sospitós que el seu pla de jubilació sigui  una especulació. 

Demana que es mantinguin les condicions del PTI vigent, tant pel que fa als processos de legalització com de segregació, anul·lant l'article 4 de la NTC.

CONTESTACIÓ

Ja s’ha dit que la potestat de planificar –com a funció pública indisponible- va provocant canvis en els plans i no es pot pretendre que una ordenació es mantingui inalterada en el temps “sine die”.

Vegeu així mateix contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartat “PEL QUE FA A QUE AQUESTA MODIFICACIÓ EMPOBREIX Als PROPIETARIS QUE CUIDEN I MANTENEN LES SEVES FINQUES.”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

Número Ordre	Passaport - NIE - DNI - CIF al·legant	Identificació registre d'entrada	Data RGE	Número  RGE
2151	041437091S	Ajuntament de Sant Joan de Labritja	18/01/2017	383

Al·lega que aquesta NTC s'ha aprovat sense  tenir en compte als propietaris i principals afectats. S'ha tramitat prescindint absolutament dels principis de participació i transparència. El procediment s'ha portat a terme per la via d'urgència, essent totalment injustificada. Es necessita realitzar aquest procés amb el més ampli consens possible de tota la societat, en particular dels col·lectius més afectats (principalment els propietaris i els professionals del món agrari).

Existeix una discriminació entre el sòl rústic comú respecte al sòl rústic protegit, tant a efectes edificatoris com pel que fa a les explotacions agràries, sense que s'hagi previst cap tipus de mesures compensatòries.

Els terrenys classificats com a sòl rústic ARIP se diferencien molt poc dels qualificats com a sòl rústic comú, i en la pràctica existeixen explotacions agràries iguals o en millors condicions, en alguns casos, de les que es troben en terrenys qualificats com a sòl rústic comú.

Pel que fa al sòl rústic protegit qualificat com a ANEI, aquesta NTC els tracta tots iguals, sense tenir en compta les diferents orografies, així com els antecedents històrics dels usos que s'han vingut desenvolupant des de temps immemorials en els mateixos. En conseqüència, només s'ha pres en consideració les possibilitats edificatòries en aquests tipus d'espais sense tenir en compte l'ús agrari, forestal, etc. dels terrenys o les edificacions existents.

D'altra banda, es prohibeix taxativament qualsevol canvi d'ús, la qual cosa dificulta considerablement als propietaris de terrenys, el manteniment de les seves finques, tenint en compte el baix rendiment de l'agricultura en general i d'aquesta tipologia de terrenys en particular.

Pregunta si el Consell s'ha plantejat la possibilitat de poder emplaçar en els habitatges existents agro-estades. Aquesta activitat complementària a la agrícola, possibilitaria el suport econòmic dels propietaris de les fiques i el manteniment del paisatge agrícola tradicional de l'illa d'Eivissa.

Conclou amb una sèrie de qüestions relatives a les limitacions que tot això suposa per les persones que viuen en aquests espais des de fa moltes generacions, a la injusta discriminació envers els propietaris d'aquests terrenys, que, a més, en el nord de l'illa es donen en un percentatge molt elevat.

Demana la retirada d'aquesta NTC, o en els seu cas, que se tinguin en consideració les al·legacions presentades amb caràcter previ a la seva aprovació definitiva i que es tingui en consideració als afectats per garantir el major consens possible.

CONTESTACIÓ

Les explotacions agràries ja es regulen a la seva normativa específica, bàsicament constituïda a les Illes Balears per la Llei 12/2014, de 16 de desembre, Agrària de les Illes Balears (BOIB núm. 175, de 23 de desembre de 2014). I ja s’ha dit en el present informe que es modifica la NTC per clarificar determinats aspectes en ordre a no afectar a les explotacions agràries.

Vegeu també contestació a MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA EN EL PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ DE LA NTC.”

D'acord amb la motivació anteriorment exposada, es proposa desestimar aquesta al·legació.

III.B.3.- INFORMES EMESOS

Una vegada publicat al BOIB núm. 151, de data 1 de desembre de 2016, l'edicte núm. 13597, corresponent a l'acord del Ple del Consell Insular d'Eivissa, d'aprovació inicial de la Norma Territorial cautelar per la qual s'adopten mesures per assegurar la viabilitat i l'efectivitat de la modificació del pla territorial insular d'Eivissa, consta a l'expedient que es varen sol·licitar els informes a tots els ajuntament de l'illa d'Eivissa i al Govern de les Illes Balears, d'acord amb l’article 17.2.b) de la LOT.

A més, es va demanar informe a la Delegació del Govern a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a l'Institut Balear de la Dona, al Consell Econòmic i Social de les Illes Balears i al President del Consell Insular de Formentera.

Els informes rebuts han estat els següents:

1.- Informe de la Delegació del Govern (RGE  31234, dia 22/12/2016, hora 15:24 )

2.- Informe de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu (RGE 329, dia 09/01/2017, hora 13:21).

3.- Informe de l'Ajuntament de Sant Joan de Labritja (RGE 344, dia 09/01/2017, hora 14:26)

4.- Informe del Govern de les Illes Balears (Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat) (RGE 3337, dia 26/01/2017, hora 17:35)

5.- Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (RGE 4094, 06/02/2017, hora 18:39) 

1.- DELEGACIÓ DEL GOVERN A ILLES BALEARS

L'escrit signat pel Secretari General de la Delegació del Govern afirma que, d'acord amb l’article 17.2.b) de la Llei balear 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial, no correspon l'emissió d'informe en el termini assenyalat i, en conseqüència, es retorna la documentació enviada a fi de realitzar, en el seu cas, la tramitació conforme a aquesta previsió legal.

CONTESTACIÓ

Efectivament, a diferència d’allò previst a l’article 10 de la LOT per als plans territorials, l’article 17 LOT no esmenta per a la NTC la necessitat de sol·licitar informe a la Delegació del Govern a la Comunitat Autònoma.

2.- AJUNTAMENT DE SANTA EULÀRIA DES RIU

S’acompanya d’informe jurídic on s’exposen les següents consideracions jurídiques:

·           Nul·litat de la norma atès que no s'ha seguit el procediment de l’article 17.1 LOT atès que manca l'acord d'inici del procediment de formulació de la modificació del PTI d'Eivissa, no figurant en la pàgina web del Consell Insular d'Eivissa cap anunci en relació al inici d'aquesta modificació. Afegeix que l'òrgan competent per adoptar aquest acord és el Ple del Consell, d'acord amb allò disposat a l’article 10.1a) de la LOT en relació als arts. 58 i 74 del seu Reglament Orgànic (BOIB núm. 136, de 18-09-2010), a l’article 8.1.u) de la Llei 8/2000, de 27 d'octubre, de Consells Insulars i als arts. 1 i 3.2 de la Llei 2/2001, de 7 de març, d'atribució de competències als Consells Insular en matèria d'ordenació del territori. L’article 3.2 de la Llei 2/2001 funciona com a límit a la potestat organitzativa dels Consells Insulars.

·           Inanitat en la motivació de la NTC. S'assenyala al respecte que el transcurs del termini de deu anys no és una causa de modificació de la NTC, sinó de revisió; que la normativa sobrevinguda que es cita no incideix de cap manera en les determinacions que són objecte de la NTC; que, pel que fa a la Memòria justificativa de la NTC, que no és cert que el marc legal que es té a Eivissa sigui l'únic a Balears atès que el límit dels 1.500 m3 per als nous habitatges es defineix també a Mallorca i que a tot Balears és possible destinar els habitatges en sòl rústic a estades turístiques.

·           Manca de motivació de la NTC. Manquen informes o estudis que, sense integrar-se en el contingut documental de la NTC, posin de manifest l'existència d'elements de risc per a la futura eficàcia de la modificació del PTI que es planteja. Manca una verdadera justificació objectiva i el que hi ha és una justificació merament subjectiva, que expressa la voluntat de qui adopta la decisió.

·           Defectuosa redacció de l’article 2 de la NTC: l'àmbit d'aplicació és el sòl rústic segons l’article 2 de la NTC i en canvi hi ha articles de la NTC en què no es precisa quin és el seu àmbit d'aplicació, la qual cosa s'hauria d'aclarir per raons de seguretat jurídica.

·           Manca de justificació dels paràmetres de l’article 3 de la NTC: no es justifica la real motivació de la reducció de paràmetres, ni es valora les repercussions de la seva fixació. Assenyala que no és la protecció del sòl rústic la que ha motivat la reducció d'aquests paràmetres sinó reduir la pressió edificatòria en el sòl rústic i l'especulació existent, a l'hora que mitigar l'impacte que causa les grans dimensions dels habitatges que provoquen que es destinin a habitatges turístics, en contra del que preveu la llei del sòl rústic, que admet únicament l'ús d'habitatge unifamiliar, lligat a la residència permanent d'una família.

·           Defectuosa redacció de l’article 4 NTC. S'assenyala que si el que de veritat es volia era evitar la urbanització difusa del sòl rústic, no s'hauria d'haver establert cap data per als actes de divisió i així l'afectació hauria estat molt més gran. Tampoc s'entén perquè es va fixar la data 1 de novembre i no la comú de tres mesos prevista en el planejament. Tampoc s'entén a què es refereix l'expressió "document públic" d'aquest article, si a la llicència de parcel·lació o a l'escriptura pública i que s'hauria d'aclarir aquest extrem. Que l'atorgament de l'escriptura és facultatiu i que no es lògic que es refereixi a l'escriptura pública, que és un document de l'àmbit del dret privat.

·           Necessitat d'aclarir la redacció de la Disposició Transitòria de la NTC, bé establint una data a partir de la qual serien aplicables les seves determinacions o bé concretant què es considera documentació completa i quan es considera que ha transcorregut el termini màxim per resoldre.

·           Omissió de la valoració de les repercussions econòmiques derivades de les determinacions de la NTC. Sense cita de cap precepte legal s'afirma que manca un estudi econòmic i financer on es justifiqui una disposició de mitjans econòmics per fer front a les conseqüències econòmiques -pagament dels projectes presentats- que es deriven de l'aplicació de determinacions de la NTC.         

CONTESTACIÓ

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3, apartats:

- PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'INCI DE LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I MOBILITAT DE DIA 8 DE NOVEMBRE DE 20I6.

PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'Acord D'INICI DEL pRocEDIMENT DE MoDIFIcAcIÓ DEL PTI PER MANCA DE MOTIVACIO. PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'APROVACIÓ INICIAL DE LA NTC. pel que fa al frau de llei.

Pel que fa a quan es diu “Tampoc s'entén a què es refereix l'expressió "document públic" d'aquest article, si a la llicència de parcel·lació o a l'escriptura pública i que s'hauria d'aclarir aquest extrem”, s’ha de dir que el que pretenia la NTC és referir-se –com ho fa el PTI- al document públic notarial (a l’escriptura pública), per la qual cosa, als efectes d’aclarir aquest tema, es proposa afegir a l’article 4 NTC l’expressió “notarial” desprès del terme “document públic”.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA A LES MESURES D’ESTALVI D’AIGUA”

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartat “PEL QUE FA AL RÈGIM TRANSITORI DE LA NTC”.

Així mateix, la normativa vigent no exigeix un estudi econòmic previ a una norma territorial cautelar, sinó únicament una memòria ambiental, que és el document que s'ha sotmès a informació pública, juntament amb la resta de documentació de l'expedient.

D'altra banda, ja hem dit que segons la legislació bàsica estatal del sòl, en sòl rústic no existeix un dret a edificar i que les meres expectatives no són indemnitzables.

A més, la NTC present, com tota norma cautelar té una caràcter provisional i regirà fins a l'aprovació inicial de l'instrument al qual serveix, la modificació puntual del PTI en tramitació.

L'estudi econòmic serà exigible a la modificació puntual del PTI, d'acord amb l'article 86 de les DOT, que estableix:

"Article 86

Els instruments d’ordenació territorial prevists a aquestes directrius hauran de contenir una valoració econòmica dels recursos naturals afectats. Específicament s’analitzarà el cost de les mesures necessàries per evitar, amb caràcter preventiu, els danys previsibles sobre la qualitat ambiental, el paisatge i els recursos naturals, i per establir l’adequada implicació dels processos econòmics terciaris amb la conservació i el manteniment del patrimoni natural i paisatgístic".  

3.- AJUNTAMENT DE SANT JOAN DE LABRITJA

Es presenta un escrit d'al·legacions en el qual es posa de manifest que no hi ha res que al·legar en contra de les condicions per a les noves edificacions, si bé es proposa que els murs siguin d'un metre en cas de contenir parts massisses i que amb elements lleugers diàfans puguin arribar a una altura màxima d'un metre i cinquanta centímetres, per tal de garantir la seguretat de les finques i dels seus habitants.

Pel que fa a les mesures d'estalvi d'aigua, crida l'atenció que no s'hagi previst un aljub per al buidatge de l'aigua provinent de les piscines per a la seua posterior reutilització.

I, pel que fa a les normes que afecten a l'ús del sòl i que impediran les noves edificacions destinades a habitatge sobre Xarxa natura 2000, SRP-ARIP d'incendis i SRC-F, s'al·lega, en primer lloc, que s'ha aprovat inicialment la NTC sense haver-ne iniciat el procediment de modificació de la NTC en contra d'allò establert a l’article 17 LOT.

En segon lloc, s'al·lega que la major part (un 61%) de la superfície del municipi de Sant Joan és sòl rústic protegit i que el municipi compta amb una superfície molt petita de sòl urbà (un 0,88 %) i això provoca que l'aplicació de la NTC suposi una discriminació en relació a altres municipis de l'illa on les possibilitats edificatòries en el sòl rústic comú són molt més elevades. Hi ha molts de terrenys ARIP que es diferencien molt poc del sòl rústic comú en existir des de fa molts anys destacades explotacions agràries. En una part dels terrenys ANEI també hi ha explotacions agràries.

A més de no poder-se edificar nous habitatges, la major part de les edificacions es trobaran en situació de no inadequació amb el PTI, amb les conseqüències legals que això suposarà.

Afegeix que resulta contradictori fixar paràmetres màxims (article 3 NTC) per a habitatges en zones on aquest ús es troba prohibit (article 5). Assenyala que no s'aclareix si aquests paràmetres inclouen o no la piscina. Conclouen les al·legacions que "aquestes mesures adoptades per la NTC, si bé poden tenir una finalitat positiva en el conjunt de l'illa, no ho són per un municipi amb una densitat de 46,59 habitants per km2 i sense possibilitat de creixement del sòl urbà" i que aquest municipi es mereix un règim especial i que en la pròpia memòria del PTI s'assenyala la necessitat de dinamització econòmica i correcció del desequilibri territorial i que tampoc s'ha aprovat el pla especial d'es Amunts, que hagués regulat el sòl rústic del municipi sense necessitat de dictar una NTC, i que, entre els criteris previstos per a aquest pla especial figura "Instrumentalització, en tot cas, de mesures de compensació i d'una altra índole que permetin la participació de la zona en les rendes derivades del turisme". 

Es demana, finalment, la suspensió de l'aprovació inicial de la NTC fins que es tramiti l'aprovació del PTI.

CONTESTACIÓ

Pel que fa als tancaments, vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3, apartat “PEL QUE FA A LES SUPOSADES MESURES D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA”

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 1, apartats:

-“PEL QUE FA A LES MESURES D’ESTALVI D’AIGUA”

- PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D’HABITATGES EN TERRENYS XARXA NATURA.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 3, apartats:

- PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'INCI DE LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I MOBILITAT DE DIA 8 DE NOVEMBRE DE 20I6.

PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'Acord D'INICI DEL pRocEDIMENT DE MoDIFIcAcIÓ DEL PTI PER MANCA DE MOTIVACIO. PEL QUE FA A LA NUL·LITAT DE L'ACORD D'APROVACIÓ INICIAL DE LA NTC. pel que fa al frau de llei.

Vegeu contestació AL·LEGACIONS MODEL 2, apartat “PEL QUE FA A LA PROHIBICIÓ D'AMPLIACIÓ O REFORMA INTEGRAL DELS HABITATGES LEGALS EN SÒL FORESTAL, LIC I ZEPA O ÀREA DE PROTECCIÓ D'INCENDIS”

D’altra banda cal aclarir que les piscines computen com ocupació de parcel·la i no deriva de la present NTC. La NTC no modifica com es computen els percentatges. La “Instrucció 4. Conceptes sobre els còmputs” del PTI, apartat 7 diu:

“7 S’entén per superfície ocupada la de la projecció vertical sobre un plànol horitzontal de la superfície compresa entre les línies externes de totes les plantes, inclosos o exclosos els soterranis, semisoterranis, terrasses exteriors, espais pavimentats o piscines, segons assenyalin les ordenances municipals, i incloent porxos i cossos o elements volats, excepte volades o cornises de fins a 50 cm.

En sòl rústic, computarà com superfície ocupada la de la projecció vertical sobre un pla horitzontal de la superfície compresa entre les línies externes de totes les plantes, incloses les piscines i les terrasses cobertes mitjançant porxo o pèrgola.”

Per acord de la CIOTUPHA de 29 d’abril de 2011 es procedí a l’aprovació definitiva parcial de la revisió del planejament general del municipi de Sant Joan de Labritja mitjançant Normes subsidiàries de planejament (PL-01/2010).

Aquest acord es publicà al BOIB número 104, de 7 de juliol de 2011.

I a l’article 8.2.05 (PISCINES) de les Normes subsidiàries del municipi de Sant Joan de Labritja es recull “En sòl rústic es podran construir piscines amb les següents condicions: …/… c) La suma de la superfície dels elements constructius (terrasses descobertes, pèrgoles, etc.), piscina, safareig per a reg i altres edificacions no superarà el percentatge d’ocupació de la parcel·la.

4.- GOVERN DE LES ILLES BALEARS

S'assenyala en l'informe emès que la reducció dels paràmetres suposa un règim més restrictiu respecte del PTI vigent i els mínims de l’article 28 de la Llei 6/97 de sòl rústic; que es limiten les segregacions i que la prohibició de nous habitatges suposa restringir el nivell de protecció mínima de la matriu del sòl rústic de les DOT; que es fixen mesures d'integració per noves construccions tendents a la protecció etnològica i natural i per els tancaments, tendents a la protecció del paisatge i previsions d'estalvi d'aigua en noves edificacions.

S'assenyalen com a millores en la redacció dues qüestions: que tal vegada seria més correcte fer referència a la llicència de primera ocupació o utilització dels edificis (article 134.1 m) de la LOUS) en comptes de la referència que l’article 6.2 de la NTC fa al certificat final d'obra i que l’article 7 hauria d'afegir que és d'aplicació al sòl rústic, encara que ja es deriva de l'àmbit d'aplicació de la Norma definit a l’article 2.

CONTESTACIÓ

A la versió definitiva de la NTC es proposarà acceptar part dels suggeriments efectuats pel Govern. Respecte del “certificat final d’obra municipal” al que es referix l’apartat 2 de l’article 6 NTC cal dir que aquest és diferent a la llicència de primera ocupació o utilització dels edificis o almenys el pretès a la NTC.

Efectivament, és pràctica habitual en els ajuntaments de l’illa que, en finalitzar les obres, s’expedeix informe tècnic municipal de conformitat d’aquestes amb el projecte autoritzat per l’ajuntament i seguidament es certifica el contingut de l’informe tècnic municipal.

Per la qual cosa no es modifica la redacció d’aquest apartat de l’article 6 NTC atès que el que es vol aconseguir és que es verifiqui pels serveis tècnics de l’ajuntament, a més de la resta de les previsions del projecte autoritzat, l’execució d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental. És a dir, que no es doni la conformitat municipal sense que s’acrediti l’execució, a més, d’aquestes mesures. Així mateix, cap ajuntament de l’illa ha demanat modificar aquest apartat.

Respecte de l’article 7 NTC –tancaments- és evident que es refereix al sòl rústic atès el que disposa l’article 2 (Àmbit d'aplicació) de la NTC. No obstant l’anterior es clarifica en l’article 7 NTC que es refereix a “sòl rústic”.

Així l’article 7 NTC, quedaria:

“Article 7. Mesures d’integració paisatgística relatives als tancaments.

1. Els tancaments de les finques i edificacions a sòl rústic només es podran realitzar amb pedra seca i de la manera tradicional a la zona o bé amb les tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna.  La seva altura total no podrà superar un metre.

2. En les explotacions agràries, els tancaments per al ramat podran superar l'alçada d'un metre, sempre que siguin diàfans tradicionals i resultin necessaris per a què no hi surtin els animals o per protegir els conreus de la finca d’aquest ramat".

5.- CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL

En l'escrit remès per la secretària general de la conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears, s'assenyala que la sessió constitutiva del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears encara no s'ha dut a terme i, per tant, les funcions consultives preceptives que preveu l’article 2 de la Llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears no vigeixen actualment, d'acord amb el que estableix el punt quart de l'Acord del Consell de Govern de 29 d'abril de 2016 pel qual es deixen sense efecte les suspensions de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual se suspenen la vigència de la Llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, i el seu funcionament, disposa que "les funcions consultives a què es refereix la lletra a de l'article 2.1 de la Llei 10/2000 s'han d'exercir a tots els procediments que s'hagin iniciat amb posterioritat a la data de la sessió constitutiva del CES".    

CONTESTACIÓ

La Norma Territorial Cautelar, aprovada inicialment, és una disposició de caràcter general de rang reglamentari del Consell Insular d’Eivissa, i pel seu contingut normatiu que afecta únicament al sòl rústic on no existeix un “dret a edificar”, d’entrada pareix que no precisaria d’informe del Consell Econòmic i Social. No obstant, per raons de seguretat jurídica s’estimà adient en el seu moment la sol·licitud d’aquell informe.

L’apartat Quart de l’acord del Consell de Govern de 29 d’abril de 2016 pel qual es deixen sense efecte les suspensions de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual se suspenen la vigència de la Llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, i el seu funcionament (BOIB núm. 54, de 30 d’abril de 2016), estableix:

“Quart. Disposar que les funcions consultives a què es refereix la lletra a de l’article 2.1 de la Llei 10/2000 s’han d’exercir en tots els procediments que s’hagin iniciat amb posterioritat a la data de la sessió constitutiva del CES.”

Ara resta clar que tampoc resultaria escaient disposar d’aquest informe en la NTC, atès que el procediment de la NTC serà sempre anterior a la data d’aquella sessió constitutiva. 

IV.- AVALUACIÓ AMBIENTAL DE LA NTC.

La Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears (BOIB núm. 106, de 20 d’agost de 2016), disposa:

“Article 13

Particularitat de l’avaluació ambiental estratègica de les normes territorials cautelars

1. Les normes territorials cautelars prèvies a la formulació, la revisió o la modificació d’un instrument d’ordenació territorial han d’incloure una memòria-anàlisi dels possibles efectes significatius sobre el medi ambient, que s’ha de sotmetre al tràmit d’informació pública i a la consulta de les administracions públiques afectades, juntament amb la norma territorial cautelar.

2. La intervenció de l’òrgan ambiental s’ha d’efectuar després de la informació pública i de la consulta a les administracions públiques, i abans de l’aprovació definitiva. A aquest efecte, l’òrgan substantiu ha de remetre a l’òrgan ambiental tot l’expedient administratiu, amb la norma territorial cautelar, la memòria-anàlisi, els informes de les administracions públiques afectades, les al·legacions i la valoració.

3. La declaració ambiental estratègica s’ha de formular dins el termini màxim d’un mes comptador des de l’entrada de la sol·licitud i de tota la documentació en el registre de l’òrgan competent per emetre-la, i s’ha de publicar dins el termini de quinze dies hàbils en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Aquesta declaració no és impugnable, sens perjudici dels recursos que, si n’és el cas, pertoquin contra l’acte o la disposició d’aprovació o adopció de la norma territorial cautelar.”

A aquests efectes, l’apartat 2 de l’article 13 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, assenyala:

“2. La intervenció de l’òrgan ambiental s’ha d’efectuar després de la informació pública i de la consulta a les administracions públiques, i abans de l’aprovació definitiva. A aquest efecte, l’òrgan substantiu ha de remetre a l’òrgan ambiental tot l’expedient administratiu, amb la norma territorial cautelar, la memòria-anàlisi, els informes de les administracions públiques afectades, les al·legacions i la valoració.”

L’òrgan substantiu ho és aquest Consell Insular i l’òrgan ambiental ho és la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears ex article 7.1 de la Llei 12/2016, per la qual cosa –abans de la seva aprovació definitiva pel Ple del Consell- s’ha de remetre -preferentment per un mitjà electrònic- còpia de tot l’expedient administratiu de la NTC a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears per tal que formuli la declaració ambiental estratègica de la NTC, amb el text de la norma territorial cautelar, la memòria-anàlisi, els informes de les administracions públiques afectades, les al·legacions presentades i la seva valoració.

Aquesta “valoració” de les al·legacions presentades, és novetat de la Llei 12/2016 i no es contemplava a la normativa anterior. Efectivament, l’apartat 1 de la Disposició addicional setena de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i d’avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears establia:

“Disposició addicional setena Avaluació ambiental de normes de caràcter transitori o provisional

1. En la tramitació de normes territorials cautelars prèvies a la formulació, la revisió o la modificació d’un instrument d’ordenació territorial, és preceptiu que, després dels terminis d’informació pública i de consulta a les administracions públiques posteriors a la seva aprovació inicial i abans de la seva aprovació definitiva, se sotmeti el document a dictamen de l’òrgan ambiental.

A tal fi, el document incorporarà una memòria-anàlisi quant als possibles efectes significatius sobre el medi ambient de les referides normes territorials cautelars.

La decisió de l’òrgan ambiental s’haurà de formular en el termini màxim d’un mes, a comptar des de l’entrada de la sol·licitud i de la totalitat de documentació en el registre de l’òrgan competent per emetre-la.

…I…”

I als efectes de la valoració de les al·legacions i dels informes emesos, com es desprèn del present informe tècnic, la NTC pot patir canvis –tant la memòria com l’articulat- respecte de la versió que tenia en la seva aprovació inicial, per la qual cosa, als efectes de remetre a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, tot l’expedient així com l’esmentada valoració del tràmit de participació pública, cal comptar amb el parer de l’equip de govern respecte d’aquella valoració.

Per la qual cosa, se sotmetrà aquest informe al Consell Executiu del Consell amb caràcter previ a la seva remissió a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears als efectes de sol·licitar la declaració ambiental estratègica de la norma territorial cautelar ex article 13.3 de la Llei 12/2016. Tot l’anterior sense perjudici que l’aprovació definitiva de la NTC correspon al plenari de la corporació ex article 17.2.c) LOT, així com l’estimació o desestimació de les al·legacions i/o informes formulades a l’aprovació inicial.

Fruït de les presents al·legacions i informes, la norma per a la seva aprovació definitiva experimenta petits canvis en la seva redacció (memòria i articles), als efectes d'atorgar major seguretat jurídica i claredat en les seves determinacions positives. Tot l’anterior es reflecteix a la memòria justificativa de la NTC.

Així, el text definitiu de la NTC (que inclou els canvis proposats) s’adjunta com Annex al present informe.

CONCLUSIÓ

Havent-se tramitat la NTC conforme disposa la LOT, sol·licitats els informes preceptius  i el tràmit d’audiència i no desvirtuant les al·legacions presentades, llevat d’algun petit canvi, la NTC inicialment aprovada, s’informa favorablement continuar la seva tramitació per a la seva aprovació definitiva conforme el text que es proposa i consta a l’Annex d’aquest informe.

De la qual cosa s’informa als efectes escaients, no obstant l’anterior, l’òrgan competent per a la seva aprovació definitiva (Ple del Consell) en resoldrà allò que estimi adient. En la corresponent aprovació definitiva es donarà complida resposta a les al·legacions  efectuades i als informes emesos.

Eivissa, 10 de març de 2017

Els lletrats

Les arquitectes

ANNEX (en vermell els canvis proposats a la redacció inicial de la NTC per a la seva aprovació definitiva)

NORMA TERRITORIAL CAUTELAR PER LA QUAL S’ADOPTEN MESURES PROVISIONALS PER ASSEGURAR LA VIABILITAT I L’EFECTIVITAT DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA TERRITORIAL INSULAR D’EIVISSA

Memòria justificativa

1.- El Pla Territorial Insular d’Eivissa i Formentera (PTI), va ser aprovat definitivament pel Ple del Consell en data 21 de març de 2005 (BOIB núm. 50, de dia 31 de març de 2005).

2.- En el BOIB núm. 169, de 4 de desembre de 2008, es publicà l’acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa de dia 28 de novembre de 2008, d’aprovació definitiva d’una norma territorial cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa.

D’altra banda, en el BOIB núm. 113, de 31 de juliol de 2010, es publicà l’acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa de dia 30 de juliol de 2010, d’aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa i la seua publicació, el qual va ser revocat per acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa, en sessió de dia 25 d’octubre de 2010 (BOIB núm. 162, de 6 de novembre de 2010), indicant que la qual cosa comporta la derogació de la Norma Territorial Cautelar aprovada el 28 de novembre de 2008.

3.- Atès que han passat ja més de deu anys des de l’entrada en vigor de l’esmentat Pla, i que el context normatiu sota el qual s’aprovà el Pla no és el mateix d’aquell moment, es planteja en el si del Consell, sense perjudici del  procediment de la seva revisió l’adopció de determinades mesures cautelars en ordre a assegurar una modificació puntual del mateix.

Efectivament, respecte del marc normatiu desprès de deu anys, entre moltes d’altres, s’ha de fer esment, a nivell estatal, a l’entrada en vigor de la Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (BOE núm. 261, de 31 d’octubre de 2015) on es manifesta que les polítiques públiques relatives a la regulació, ordenació, ocupació, transformació i ús del sòl tenen com a finalitat comú la utilització d'aquest recurs conforme a l'interès general i segons el principi de desenvolupament sostenible.

Assenyalant-se que en virtut del principi de desenvolupament sostenible, les esmentades polítiques han de propiciar l'ús racional dels recursos naturals harmonitzant els requeriments de l'economia, l'ocupació, la cohesió social, la igualtat de tracte i d'oportunitats, la salut i la seguretat de les persones i la protecció del medi ambient, contribuint en particular a:

a) L'eficàcia de les mesures de conservació i millora de la naturalesa, la flora i la fauna i de la protecció del patrimoni cultural i del paisatge.

b) La protecció, adequada al seu caràcter, del mitjà rural i la preservació dels valors del sòl innecessari o inidóni per atendre les necessitats de transformació urbanística.

c) La prevenció adequada de riscos i perills per a la seguretat i la salut públiques i l'eliminació efectiva de les pertorbacions d'ambdues.

d) La prevenció i minimització, en la major mesura possible, de la contaminació de l'aire, l'aigua, el sòl i el subsòl.

Per la seva banda, a nivell Balear, la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl (BOIB núm. 43, de 29 de març de 2014) pel que fa a les finalitats i atribucions de l'activitat urbanística assenyala que les esmentades polítiques públiques, a més, han de contribuir, entre d’altres, a assumir i concretar els objectius i principis establerts en la Carta Europea d’Ordenació del Territori; a l’eficàcia de les mesures de conservació i millora de la natura, la flora i la fauna i de la protecció del patrimoni cultural i del paisatge; a vincular els usos del sòl a la utilització racional i sostenible dels recursos naturals, tenint en compte la capacitat de creixement insular limitada i l'escassesa de recursos hídrics; a evitar l’especulació del sòl i garantir la disponibilitat de sòl per a usos urbanístics, una previsió de dotacions i equipaments urbans adequada i l’accés a un habitatge digne; a valorar les funcions agràries, ramaderes, forestals, territorials, ecològiques i paisatgístiques de les àrees rurals o a considerar els efectes paisatgístics en tota actuació urbanística.

Així mateix, es podrien esmentar altres normes sectorials posteriors a l’entrada en vigor d’aquell Pla i on resulta necessari la seva adaptació a les disposicions d’aquelles lleis.

Per exemple, la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears o la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears (BOIB núm. 106, de 21 de juliol de 2012), o la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears (BOIB núm. 138, de 9 d'octubre de 2014), la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears (BOIB número 143, de 18 d'octubre de 2014) o la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears (BOIB núm. 175, de 23 de desembre de 2014).

Finalment, cal fer esment del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 6, de 13 de gener de 2016) on a l’article segon estableix la modificació de la matriu d’ordenació d’usos de l’annex 1 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial i de mesures tributàries, i recupera gran part de la vigència que tenia abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears amb alguna modificació en la regulació dels usos.

4.- En compliment, entre d’altres, dels anteriors requeriments normatius, en aquesta legislatura l’equip de govern d’aquesta Corporació vol impulsar una revisió global del PTI i en aquest sentit ja s’han començat els treballs per dur-ho a terme.

Així, en el BOIB número 122, de 24 de setembre de 2016 s’ha publicat l’edicte corresponent a l’anunci de licitació del contracte del servei per a l’elaboració del diagnòstic per a la revisió del Pla Territorial Insular d’Eivissa.

No obstant l’anterior, com s’ha dit, es planteja en aquests moments la necessitat de modificar el vigent PTI -sense esperar la revisió global que serà molt més àmplia- en determinats aspectes concrets que afecten únicament al sòl rústic.

Efectivament, l'equip de govern d'aquesta corporació ha arribat a un acord amb uns objectius concrets que afecten a aspectes puntuals de la regulació actual continguda en el PTI vigent i en aquest sentit, mitjançant resolució del Departament de Territori i Mobilitat de dia 8 de novembre de 2016 d’inici/encàrrec formal dels treballs als serveis del Departament, s’han iniciat les tasques de modificació del Pla Territorial.

Així, en primer lloc, es vol dur a terme una reducció de les condicions d'edificació dels habitatges en sòl rústic, amb l'objectiu de reduir la pressió edificatòria i l'especulació existent sobre el sòl rústic i mitigar l'impacte que els habitatges de grans proporcions hi provoquen.

En efecte, la combinació d'un marc jurídic molt flexible -únic a Balears- que permet, d'una banda, la construcció d'habitatges de grans dimensions en el sòl rústic, prèvia segregació de les finques si n'és el cas, i, d'una altra, que aquests habitatges es destinin a estades turístiques, amb la gran popularitat de l'illa d'Eivissa com a destí turístic internacional, provoca una forta atracció de grups d'inversió que construeixin habitatges en sòl rústic -on l'ús hi està permès- que esgoten els paràmetres urbanístics per destinar-los a allotjament temporal lligat a usos turístics i no per albergar i/o satisfer les necessitats pròpies d'una família, tal i com inicialment preveu la legislació balear del sòl rústic, que admet només aquest ús d'habitatge lligat a les la residència permanent d'una família.

Així, des de l’equip de govern es vol invertir aquesta tendència edificatòria i especulatòria al sòl rústic, tot limitant els paràmetres d’edificació i ocupació màxims actualment establerts pel que fa als habitatges a edificar en el sòl rústic per adequar-los a la finalitat que realment haurien de tenir i així intentar dissuadir la seva construcció per dedicar-los a l’ús turístic.

En segon lloc, es vol evitar l’excessiva fragmentació de les parcel·les i consegüent urbanització difusa del sòl rústic, impedint que es pugui seguir edificant sobre les parcel·les segregades o dividides a partir d'una determinada data -el dia 1 de novembre de 2016-, per tal de donar seguretat jurídica i, a l'hora evitar especulacions, una vegada que s'ha avançat públicament el contingut d'una norma territorial cautelar a través dels mitjans de comunicació local.

A la vegada que es vol impedir seguir edificant sobre les finques segregades a partir del dia 1 de novembre de 2016, es vol mantenir la possibilitat de seguir edificant sobre les parcel·les que es segreguin en virtut de títol hereditari o donació de pares a fills, sempre que es compleixi amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.

La norma s'aplicaria, així, a les segregacions efectuades a partir del dia 1 de novembre que no provenguin de títol hereditari entre parents o donació de pares a fills i que compleixin amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.

En tercer lloc, l'equip de govern vol evitar que es segueixin construint nous habitatges en terrenys que compten amb la màxima protecció ambiental derivada de les directives comunitàries, com els inclosos en la Xarxa Natura 2000, o bé en llocs on l'ús d'habitatge tradicionalment no s'hi ha implantat per tractar-se de zones boscoses i/o amb un alt risc d'incendi.

Amb aquesta mesura es pretén evitar l'impacte paisatgístic i ambiental que aquests habitatges provoquen en aquests terrenys més mereixedors de protecció. D'altra banda, la construcció de nous habitatges en el SRC Forestal (SRC-F) o en el SRP-ARIP i APR d'incendis, no només pot provocar un major risc d'incendi, sinó també dificultar la seva extinció, una vegada declarat, atès que els mitjans de lluita contra els incendis es destinen sovint amb preferència a impedir els danys a les persones i als habitatges existents en les masses forestals. 

I, finalment, en quart lloc, aquest equip de govern vol introduir tota una sèrie de mesures positives d'integració paisatgística i ambiental.

Dins aquest paquet de mesures paisatgístiques i ambientals, es vol, en primer lloc, aprofundir en les ja previstes en el Pla territorial insular vigent, en relació a la conservació de les finques i elements etnogràfics existents, ampliant-les i fent que es facin complir amb l'exigència de que la sol·licitud de construcció de nous habitatges en sòl rústic inclogui projecte tècnic que reculli aquestes mesures, de manera que no es pugui atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental.

En segon lloc, es vol impedir la construcció de nous tancaments de finques i edificacions amb bloc i elements aliens als sistemes tradicionals, de forma que els nous tancaments siguin amb pedra seca, de la forma tradicional en què a Eivissa s'han construït les parets i amb unes dimensions màximes -1 metre d'altura- per evitar la formació de pantalles visuals, sense perjudici que en les explotacions agràries es pugui superar aquesta alçada en determinades condicions per garantir la seguretat dels ramats i dels conreus.

Efectivament, en els darrers vint anys hem assistit a un progressiu i continu procés de compartimentació del sòl rústic i amb aquesta mesura es vol impedir que es segueixin construint tancaments amb materials i dimensions impròpies del sòl rústic, que causen un impacte molt negatiu sobre el paisatge rural atès que provoquen la seva fragmentació amb pantalles visuals impròpies d'aquesta classe de sòl.

Amb aquesta mesura es vol recuperar la contemplació del paisatge i el manteniment de la identitat territorial de camp obert, pròpia de l’àmbit rural d’aquesta illa.

I, finalment, donada la greu i prolongada sequera que patim en el marc del canvi climàtic en què es troba el planeta, aquest equip de govern vol introduir una sèrie de mesures tendents totes elles a un millor aprofitament i estalvi de l’aigua, de forma que els nous projectes de construcció d’habitatges en sòl rústic hagin de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca; que tan sols es pugui construir una piscina per habitatge en sòl rústic on el seu volum d’aigua no pugui excedir dels seixanta (60) m³ i que es prevegi la construcció d'un aljub amb una capacitat mínima per a cada nou ús d'habitatge.

Per tot l’anteriorment dit, s’ha considerat necessari incorporar en una Norma Territorial Cautelar (NTC) prèvia a aquesta modificació puntual d’unes normes d’aplicació directa i cautelar, que es consideren prioritàries en ordre a implementar mesures per a garantir la protecció del sòl rústic de l’illa, fins que es procedeixi a la tramitació i aprovació de l’esmentada modificació del PTI i per assegurar les seves determinacions futures, sense perjudici del contingut que resulti de la revisió global del pla que, repetim, segueix la seva tramitació administrativa.

Finalment, cal dir que totes aquestes mesures relatives a la protecció del sòl rústic han estat consensuades entre els diferents partits polítics integrants del govern d'aquesta corporació.

5.- Una vegada redactada la Norma Territorial Cautelar, aquesta és el reflex normatiu del que s’ha motivat a l’apartat 4 anterior i consta d’un total de vuit articles, una Disposició Transitòria i una Disposició Final i ha estat objecte d’aprovació inicial pel Ple del Consell insular en data 30 de novembre de 2016.

6.- Desprès del tràmit de participació pública, la Norma experimenta petits canvis en la seva redacció, als efectes d'atorgar major seguretat jurídica i claredat en les seves determinacions positives.

En l’article 3 (Determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic) de la Norma quan diu “inclosos els annexos”, s’afegeix l’expressió “destinats a aquest ús”, per tal d’aclarir que es tracta dels annexes destinats a aquest ús d’habitatge.

Així mateix, en ordre a donar seguretat jurídica, i per tal d'eliminar els dubtes interpretatius que planteja l'ajuntament de Santa Eulària des Riu en el seu informe emès durant el tràmit conferit, s'afegeix a l’article 4 de la present Norma l’expressió “notarial” desprès del terme “document públic” atès que aquest és el document al que s'ha estat sempre en aplicació de la normativa de segregacions continguda en el vigent Pla Territorial Insular (Norma 16 i Disposició transitòria quarta) als efectes de nous habitatges en sòl rústic.

Per tal d'adequar la literalitat de l'article 5 (Determinacions relatives a la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys), apartat 2 a la finalitat de la norma - això és, que no s’incrementi la pressió edificatòria en aquells indrets, així com que no apareguin noves activitats, de tipus turístiques, que fomentin o incrementin la pressió sobre aquells espais-, s’estima adient afegir a l'expressió "canvi d'ús" el terme "a activitats turístiques" i, d'aquesta manera, no impedir els canvis d'usos a activitats no turístiques relacionades amb el món agrari. 

En la mateixa línia, encara que l'article 2 de la Norma ja especificava que el seu àmbit d'aplicació és el sòl rústic de l'illa d'Eivissa, es clarifica, d'acord amb el suggeriment efectuat en l'informe de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern, que l'article 7 de la Norma, referent a les mesures d'integració paisatgística relatives als tancaments, afecta només als tancaments de finques i edificacions en sòl rústic. Així mateix, i encara que l'article 7 no es volia referir als tancaments derivats de les necessitats pecuàries, fruït de les al·legacions presentades en aquest sentit pel sector agrari, s'inclou un nou apartat segon per tal de permetre que en les explotacions agràries els tancaments per al ramat puguin superar l'alçada d'un metre, per tal de garantir la seguretat del propi ramat, així com dels conreus de l'explotació.

Així mateix, en aplicació del principi de proporcionalitat, i d'acord amb les al·legacions formulades en aquest sentit pel sector agrari, s'especifica que les mesures d'integració paisatgística relatives a la recuperació i conservació de la finca (article 6) seran d'aplicació en relació a les sol·licituds de construcció de nous habitatges en sòl rústic. Igualment, i per la mateixa raó, les mesures d'estalvi d'aigua relatives a la recollida d'aigües pluvials i a la construcció d'un aljub, contingudes en l'apartat 1 de article 8 de la Norma, seran exigibles únicament al projectes de  construcció de nous habitatges en sòl rústic.

Pel que fa a les piscines cal dir que si bé és cert que la mesura relativa a les dimensions de les piscines es contemplava també com d'integració paisatgística i, per això, es va voler inicialment regular també el seu mirall d'aigua, en proporció als nous paràmetres d'ocupació dels habitatges, fruit de les al·legacions es verifica que com a mesura d'estalvi d'aigua bastaria amb haver limitat el volum de les piscines, i per això es modifica l’apartat 2 de l’article 8 (Mesures d’estalvi d’aigua) de la NTC en el sentit de modificar allà on diu “La làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir de trenta-cinc (35) m2 i el seu volum, els seixanta (60) m³.”, per la frase “El volum d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir els seixanta (60) m³”.

I, pel que fa al règim transitori inicialment previst, aquest es clarifica. Així doncs, tenint en compte que l'aprovació inicial de la present NTC es va publicar al BOIB el dia 1 de desembre de 2016, i per tal d'evitar conflictes interpretatius i oferir major seguretat jurídica en l'aplicació d'una norma territorial cautelar com aquesta, s’estableix que la present norma territorial cautelar s'apliqui als projectes relatius a l'ús d'habitatge unifamiliar en sòl rústic presentats davant l'ajuntament corresponent a partir del dia 1 de setembre de 2016- amb la qual cosa els projectes presentats entre els dies 1 de setembre i 1 de desembre quedarien afectats per les determinacions de la NTC- i, així mateix, s'apliqui aquesta NTC als presentats anteriorment al dia 1 de setembre de 2016 i que a data 31 d'agost de 2016 no comptessin amb la documentació completa per resoldre l’expedient, entesa l'expressió "documentació completa" com projecte tècnic més la documentació referida en les instruccions 5 i 6 pel que fa als habitatges unifamiliars aïllats de l'Annex II –Instruccions tècniques- del PTI (BOIB número 50, de 31 de març de 2005).

D'aquesta forma, tant la CIOTUPHA com els ajuntaments hauran d'aplicar la norma cautelar a tots els projectes presentats dins els tres mesos anteriors a la data de publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial de la NTC i també als expedients presentats anteriorment a aquests tres mesos que, a data 31 d'agost de 2016, no tinguessin la documentació completa, en el sentit exposat anteriorment; de manera que la NTC no resultaria d'aplicació als projectes que comptin amb la documentació completa amb anterioritat als tres mesos abans de la publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial.

Amb aquesta solució es clarifica el què es considera documentació completa a efectes de l'aplicació de la NTC i, així mateix, s'estableix un període d'aplicació de la norma comú a totes les administracions que intervenen en el procediment i, que, a més coincideix amb el termini -3 mesos- amb què compta la CIOTUPHA per a l'emissió del seu informe des de que l'expedient es troba complet. I a més, aquest període d'aplicació als projectes presentats dins els tres mesos anteriors a la publicació en el BOIB de l'acord d'aprovació inicial de la NTC no genera per se cap perjudici que no s'hagi de suportar, atès que la normativa aplicable a Balears és la vigent en el moment del venciment del termini que té l'administració per resoldre. I en el cas de l'informe preceptiu de la CIOTUPHA es disposa de tres mesos per a la seva emissió (a comptar des de la data en què l'expedient es troba complet). I respecte dels projectes presentats anteriorment a aquests tres mesos, s'exigirà, d'acord amb la legislació balear i doctrina jurisprudencial, que a data 31 d'agost de 2016 -dia anterior a aquest període de tres mesos- els projectes corresponents es trobessin complets, a fi de poder determinar la no aplicació de la NTC, ja que si en aquesta data ja es troben complets (amb independència de quan s'hagin completat) el dia del venciment del termini de tres mesos per emetre l'informe, el 30 de novembre, no podia aplicar-se la NTC atès que es va publicar el dia 1 de desembre de 2016.  

I finalment, s’aclareix que, pel que fa a la resta d'actuacions diferents a la construcció de nous habitatges (ampliacions, piscines, canvis a usos turístics, etc..) les determinacions de la present norma territorial cautelar no s'aplicaran si la data del venciment del termini per resoldre la sol·licitud corresponent és anterior al dia 1 de desembre de 2016, data de publicació de l'acord d'aprovació inicial de la norma.

L’objecte de la Norma (article 1) és assegurar la viabilitat i efectivitat de la modificació del vigent Pla Territorial Insular de l’any 2005, a l'àmbit de l'illa d'Eivissa; l’àmbit d’aplicació de la Norma (article 2) es limita als àmbits de sòl rústic existents a l’illa d’Eivissa, en disposar l’illa de Formentera del seu propi instrument d’ordenació territorial; pel que fa a les determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic (article 3) es redueixen els paràmetres relatius a la superfície construïble màxima, al percentatge màxim d'ocupació de parcel·la i el volum màxim del conjunt de les edificacions; pel que fa a les determinacions relatives a les segregacions en sòl rústic (article 4) es prohibeix cautelarment l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat en aquelles parcel·les procedents d’una segregació, divisió o fragmentació, efectuades en document públic notarial a partir del dia 1 de novembre de 2016 –data establerta en ordre a evitar moviments d’últim moment no desitjables des de que ha transcendit a l’opinió pública i s’ha publicat al mitjans de comunicació el contingut de les presents mesures cautelars-, excepte que aquestes provenguin d’actes de donació de pares a fills o a causa d’herència entre persones vinculades per relació de parentiu, sempre que compleixin amb les condicions previstes en el vigent Pla Territorial Insular; pel que fa a les determinacions relatives la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys (article 5) s’estableix una sèrie d’espais dignes de conservació (els inclosos en la Xarxa Natura 2000, els qualificats com a Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (SRP-ARIP) i, a l'hora, inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'Incendi i els qualificats Sòl Rústic Comú Forestal (SRC-F) on cautelarment s’estableix que no resulta factible ubicar-hi nous habitatges unifamiliars aïllats (ni es permet la seva ampliació o canvi d’ús a activitats turístiques) en ordre a preservar aquells indrets de la seva transformació, no obstant establint que aquells terrenys computen als efectes d’edificar fora d’aquells espais si la categoria subjacent dels terrenys ho permet; pel que fa a les mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de la finca (article 6) s’estableix l’obligació de presentar juntament amb la sol·licitud de construcció de nous habitatges en sòl rústic, un projecte tècnic que reculli tota una sèrie de mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca on es vol edificar i que el seu estricte compliment s’ha de verificar en la corresponent certificació municipal final d’obres; pel que fa a les mesures d’integració paisatgística relatives als tancaments (article 7) s’estableix que els tancaments, tant de les finques com de les edificacions a sòl rústic que es duguin a terme han de ser efectuats amb pedra seca i de la manera constructiva tradicional a la zona o bé amb tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna, tot limitant-se la seva alçada total a un metre en ordre a evitar l’efecte pantalla que actualment es produeix amb els tancaments i establint una excepció per tal de permetre que en les explotacions agràries els tancaments per al ramat puguin superar l'alçada d'un metre, per tal de garantir la seguretat del propi ramat, així com dels conreus de l'explotació; pel que fa a les mesures d’estalvi d’aigua (article 8) s’estableix la necessitat d’aprofitar al màxim aquest recurs tant escàs a les nostres illes del qual no és aliena l’illa d’Eivissa castigada greument en els últims anys per la sequera que es pateix, tot establint-se mesures en ordre a la recollida de les aigües pluvials de les cobertes dels nous habitatges per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca i el seu emmagatzematge, que no es puguin construir més d’una piscina per finca o limitar el seu volum màxim en ordre a l’estalvi d’aquest recurs; pel que fa al règim transitori de la Norma (Disposició transitòria), cal dir en primer lloc que aquesta Norma Territorial Cautelar no afecta a les llicències d’edificació municipals ja concedides i en segon lloc, pel que fa als expedients en tramitació, per tal d'evitar conflictes interpretatius i oferir major seguretat jurídica en l'aplicació d'una norma territorial cautelar com aquesta, tenint en compte que l'aprovació inicial de la present NTC es va publicar al BOIB el dia 1 de desembre de 2016, s’estableix que la present norma territorial cautelar s'apliqui als projectes relatius a l'ús d'habitatge unifamiliar, presentats davant l'ajuntament corresponent a partir del dia 1 de setembre de 2016- amb la qual cosa els projectes presentats entre els dies 1 de setembre i 1 de desembre quedarien afectats per l'aprovació inicial de la NTC- i, així mateix, s'apliqui als presentats anteriorment al dia 1 de setembre de 2016 i que a data 31 d'agost de 2016 no comptessin amb la documentació completa per resoldre l’expedient, entesa l'expressió "documentació completa" en el sentit exposat anteriorment -projecte tècnic més la documentació referida en les instruccions 5 i 6 pel que fa als habitatges unifamiliars aïllats de l'Annex II –Instruccions tècniques- del PTI (BOIB número 50, de 31 de març de 2005).

Així mateix, es permet que els expedients de llicència urbanística que resultin afectats per les determinacions introduïdes per la Norma puguin adaptar el corresponent projecte tècnic a les noves determinacions establertes a la mateixa i no impedir la finalització de la seva tramitació; finalment, pel que fa a l’entrada en vigor i termini de vigència de la Norma (Disposició final) es recull el règim legal establert a l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial.

Vist que, en virtut de l’article 70.13 de la llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (BOE núm. 52, de dia 1 de març de 2007), i dels punts 1 i 4 de l’article 1 de la llei 2/2001, de 7 de març, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'ordenació del territori (BOIB núm. 32 de 15 de març de 2001) són competències pròpies dels consells insulars les relatives a l'elaboració i l'aprovació dels plans territorials insulars i les relatives a l'elaboració i l'aprovació de les normes territorials cautelars que hagin de precedir la formulació, la revisió o la modificació dels instruments d'ordenació territorial que correspon aprovar als consells insulars.

Així, i a l’efecte d’evitar que les futures mesures que pugui determinar la modificació del vigent Pla Territorial Insular no sorgeixin ja limitades quant a la seua efectivitat per situacions consolidades contradictòries amb la futura ordenació, es considera del tot necessari l’adopció de les mesures d’ordre cautelar que s’estableixen a la següent normativa.

NORMATIVA

Article 1. Objecte.

És objecte d'aquesta Norma, d'acord amb allò assenyalat a l'article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial, l'establiment de determinacions cautelars d'ordenació territorial dirigides a assegurar la viabilitat i efectivitat de la modificació del Pla territorial insular d'Eivissa i Formentera, publicat al BOIB número 50, de 31 de març de 2005 (vigent Pla Territorial Insular), a l'àmbit de l'illa d'Eivissa (Pla Territorial Insular d’Eivissa).

Article 2. Àmbit d'aplicació.

Les determinacions establertes en la present norma resultaran d’aplicació als diferents àmbits de sòl rústic existents a l’illa d’Eivissa que se relacionen als articles següents, amb independència de la classificació assignada pel planejament municipal vigent.

Article 3. Determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic.

A les edificacions destinades a l’ús d’habitatge unifamiliar en el sòl rústic, inclosos els annexos destinats a aquest ús, els hi resultaran d’aplicació els següents paràmetres segons les categories recollides en el vigent Pla Territorial Insular o en el planejament urbanístic adaptat a aquest instrument, i que el planejament general podrà fixar més restrictivament:

a) Superfície construïble màxima:

A Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic -SRP-ARIP- i Sòl Rústic Comú Forestal -SRC-F- 0,0084 m²/m² i a la resta de categories de sòl rústic 0,014 m²/m².

b) Percentatge màxim d'ocupació de parcel·la:

A SRP-ARIP i SRC-F 1,2 % i a la resta de categories de sòl rústic 2 %.

c) Volum màxim del conjunt de les edificacions: 900 m³.

Article 4. Determinacions relatives a les segregacions en sòl rústic.

A les parcel·les procedents d’una segregació, divisió o fragmentació, efectuades en document públic notarial a partir del dia 1 de novembre de 2016, queda prohibit l’ús d’habitatge unifamiliar, excepte que provenguin de donació de pares a fills o a causa d’herència entre persones vinculades per relació de parentiu i que compleixin amb les condicions previstes en el vigent Pla Territorial Insular.

Article 5. Determinacions relatives a la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys.

1. En els següents terrenys no es podran ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats:

a) els inclosos en la Xarxa Natura 2000,

b) els qualificats com a Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (SRP-ARIP) i, a l'hora, inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'Incendi delimitades en el plànol 3 (Àrees de prevenció de riscos) del vigent Pla Territorial Insular.

c) els qualificats pel vigent Pla Territorial Insular o pels instruments de planejament adaptats al mateix com a Sòl Rústic Comú Forestal (SRC-F).

Aquests terrenys computaran a efectes de l’aplicació de la regla de proporcionalitat establerta a la Norma 14 del vigent Pla Territorial Insular per a les finques subjectes a distintes qualificacions, sempre que la categoria subjacent ho permeti.

2. Respecte dels habitatges existents en aquests terrenys a l'entrada en vigor de la present norma territorial, no es permeten la seva ampliació ni canvi d'ús a activitats turístiques. 

Article 6. Mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de la finca.

1. La sol·licitud de construcció de nous habitatges unifamiliars aïllats en sòl rústic haurà d’incloure projecte tècnic que reculli totes les mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca, en funció de les seves característiques, tendents a:

a) Recuperar i mantenir la totalitat dels terrenys en bon estat segons les seves característiques naturals (mantenir la massa boscosa en condicions que minimitzin l'extensió d'incendis forestals i de forma que no perjudiquin les espècies protegides que s’hagin de preservar i, en zones agrícoles, el manteniment dels cultius tradicionals i de les plantacions de fruiteres o bé, el manteniment de l’explotació agrària existent).

b) Recuperar i mantenir tots els elements de valor etnogràfic o cultural existents a la finca (feixes, parets, altres elements de pedra seca...).

c) Eliminar els elements tals com tancaments, murs etc..., construïts sense seguir els sistemes i materials tradicionals d’Eivissa.

d) Reduir l’impacte de l’edificació sobre el cel nocturn, tot garantint-ne el compliment de la legislació vigent en matèria de contaminació llumínica.

2. No es podrà atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental.

Article 7. Mesures d’integració paisatgística relatives als tancaments.

1. Els tancaments de les finques i edificacions a sòl rústic només es podran realitzar amb pedra seca i de la manera tradicional a la zona o bé amb les tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna.  La seva altura total no podrà superar un metre.

2. En les explotacions agràries, els tancaments per al ramat podran superar l'alçada d'un metre, sempre que siguin diàfans tradicionals i resultin necessaris per a què no hi surtin els animals o per protegir els conreus de la finca d’aquest ramat.

Article 8. Mesures d’estalvi d’aigua.

1. Els projectes de construcció de nous habitatges unifamiliars aïllats en sòl rústic hauran de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca. Així mateix, s'haurà de preveure el seu emmagatzematge en un aljub amb capacitat suficient per a aquest ús, amb una capacitat mínima de quinze (15) m³.

2. L’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic no podrà donar lloc a la construcció de més d’una piscina per finca.

El volum d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir els seixanta (60) m³.

Disposició transitòria. Règim transitori.

1. Les determinacions cautelars contingudes en la present norma territorial cautelar s'aplicaran als projectes relatius a la construcció de nous habitatges en sòl rústic,   presentats davant l'ajuntament a partir del dia 1 de setembre de 2016, aquest inclòs.

Així mateix, les determinacions cautelars contingudes en la present norma territorial cautelar s'aplicaran als projectes presentats amb anterioritat al dia 1 de setembre de 2016, i que a data 31 d'agost de 2016 no comptessin amb la documentació completa per resoldre l’expedient.

Al efectes de l'aplicació del paràgraf anterior, s'entén que la documentació es troba completa quan consti a l’expedient el corresponent projecte tècnic exigit per la normativa aplicable, redactat per personal tècnic competent, així com la documentació que per a l'ús d'habitatge unifamiliar demanen les Instruccions 5 i 6 de l'Annex II del Pla Territorial Insular (BOIB núm. 50, de 31 de març de 2005) .

2. Pel que fa a la resta de sol·licituds de llicència urbanística, les determinacions de la present norma territorial cautelar no s'aplicaran si la data del venciment del termini per resoldre la sol·licitud corresponent és anterior al dia 1 de desembre de 2016.

3. Les sol·licituds de llicència urbanística en tramitació que resultin afectades per la present Norma, podran continuar amb la seva tramitació si adapten el corresponent  projecte al previst a la mateixa.

Disposició final. Entrada en vigor i termini de vigència.

Aquesta Norma entrarà en vigor, una vegada aprovada definitivament, l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i, des d’aleshores, regirà durant un termini màxim de tres anys, o fins a l’aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa si aquesta es produeix abans d’esgotar-se el termini esmentat.

Tot l’anterior, sense perjudici dels efectes legals produïts per l’acte de la seua aprovació inicial, a l’empara de l’apartat 3 de l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial.