BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

De conformitat amb allò previst a l’art. 8 de la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú, de 26 de novembre, a continuació es fa públic el següent Conveni núm. 38/16:

Conveni entre el Consell Insular d’Eivissa, el Consell Insular de Formentera, l’Ajuntament d’Eivissa, l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany i l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja per a la col·laboració en la posada en funcionament de la campanya “Històries del català” a les illes d’Eivissa i Formentera, any 2016

Parts

Vicent Torres Guasch, president del Consell Insular d’Eivissa, actuant en nom i representació d’aquesta institució, de conformitat amb el que disposa l’article 9 de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars.

Jaume Ferrer i Ribas, president del Consell Insular de Formentera, qui actua en nom i representació d’aquest, amb CIF núm. P0702400C i amb domicili social a la plaça de la Constitució núm. 1, de Sant Francesc Xavier, en virtut de l’Acte del Ple del Consell Insular de Formentera de 13 de juny de 2015, d’acord amb l’article 136 del Reglament orgànic del Consell Insular de Formentera (ROC), els articles 34 i 41.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general i l’article 9 de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars.

Rafael Ruiz González, alcalde de l’Ajuntament d’Eivissa, actuant en nom i representació d’aquesta institució, de conformitat amb el que disposa l’article 21.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

Vicent Marí Torres, alcalde de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, actuant en nom i representació d’aquesta institució, de conformitat amb el que disposa l’article 21.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

Josep Marí Ribas, alcalde de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, actuant en nom i representació d’aquesta institució, de conformitat amb el que disposa l’article 21.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

José Tur Torres, alcalde de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, actuant en nom i representació d’aquesta institució, de conformitat amb el que disposa l’article 21.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

Antonio Marí Marí, alcalde de l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, actuant en nom i representació d’aquesta institució, de conformitat amb el que disposa l’article 21.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

Antecedents

1. La Constitució espanyola proclama al seu Preàmbul la voluntat de “Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions” i estableix a l’article 3, apartat 3, que “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”.

2. La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears declara al seu Preàmbul, entre altres, que “La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat.” Així mateix, estableix a l’article 4 que “1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. 2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma. 3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.” I, finalment, a l’article 35 disposa que “(…) Normalitzar-la [la llengua catalana] serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.”

3. A més, l’article 4 de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística de les Illes Balears estableix que “Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a fer efectius la promoció, el coneixement i l’ús normal de la llengua catalana”, i l’article 33 estipula que els poders públics la Comunitat Autònoma han d’adoptar les mesures pertinents i han de proveir dels mitjans necessaris per al coneixement i l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social.

4. Així mateix, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBL) atribueix, a l’article 36, als consells insulars la facultat de promoure les actuacions adients per satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat insular cooperant amb els ajuntaments del seu territori.

5. Els ajuntaments de l’illa d’Eivissa gaudeixen de la naturalesa d’ens local, tenen plena capacitat i personalitat jurídica independent per al compliment de les seues finalitats pròpies i es regeixen pel principi de cooperació i col·laboració, i en la seua actuació pels criteris d’eficiència i servei als ciutadans.

Una de les finalitats dels ajuntaments, com a entitats locals, d’acord amb el que disposa l’article 25 m de l’LBRL esmentada, segons la nova redacció que en fa la Llei 27/2013, de 17 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, és la promoció de la cultura i equipaments culturals.

Així mateix, d’acord amb l’article 29.2 g de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, els ajuntaments tenen competència pròpia en normalització lingüística.

6. D’altra banda, l’article 46 de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars preveu la possibilitat de subscriure convenis o acords de cooperació per part dels consells insulars amb la resta d’administracions públiques per a l’assoliment de finalitats comunes d’interès públic.

7. El Decret de Presidència núm. 285/2015, d’estructura del govern del Consell Insular d’Eivissa i de creació de departaments (BOIB núm. 103, de 10 de juliol de 2015), preveu que el Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut comprèn “l’activitat competencial pròpia dels consells insulars en relació amb les matèries d’ensenyament, activitats artístiques i culturals, museus, arxius, biblioteques, normalització lingüística i patrimoni històric monumental. Així mateix gestionarà les activitats pròpies del sector d’esports, activitats recreatives, d’oci i lleure, equipaments juvenils i ordenació d’aquestes activitats”.

8. El Reglament de normalització lingüística de l’aleshores Consell Insular d’Eivissa i Formentera (BOIB núm. 106, de 29 d’agost de 2000) estableix a l’article 22 que el Consell “ha de propiciar i mantenir les relacions amb institucions, especialment amb el Govern Balear, els altres consells insulars i altres entitats supramunicipals dels diversos territoris en procés de normalització lingüística, amb l’objectiu de coordinar esforços, compartir i intercanviar experiències i avançar conjuntament en el camí de la normalització”, i a l’article 23 disposa que el Consell “ha d’adoptar les mesures pertinents amb els mitjans necessaris amb l’objectiu de fomentar la consciència lingüística de la ciutadania i promoure l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i les activitats de la vida social de les illes Pitiüses com preveu la Llei 3/86 de normalització lingüística”.

9. El Reglament per a l’ús de la llengua catalana de l’aleshores Ajuntament de Formentera i, actualment, Consell Insular de Formentera, en tractar-se d’una institució de naturalesa múltiple i plural (entitat local i institució d’autogovern de les Illes Balears) i, amb caràcter d’ens local doble a la vegada (municipal i insular), assenyala en l’article 30 que, entre les funcions del Servei de Normalització Lingüística es troba la de “proposar accions de conscienciació pel que fa a l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de l’illa de Formentera (...), i preparar campanyes de normalització lingüística a diferents sectors socials, econòmics i professionals de Formentera  (BOIB núm. 16, de 06-02-2001)”.

10. L’any 2011 el Consell Insular de Formentera, per tal de fomentar el coneixement i l’ús social de la llengua catalana a l’illa, va posar en marxa la campanya “Històries del català”, consistent en sessions fotogràfiques i enregistraments de vídeo de persones no catalanoparlants que expliquen, entre altres, per què varen aprendre aquest idioma, quins entrebancs trobaren en el seu aprenentatge i, en definitiva, el que els ha suposat conèixer la llengua catalana. Aleshores, la difusió de la campanya es va fer a través de la pàgina web http://www.historiesdelcatala.cat i amb diversos objectes publicitaris il·luminats (OPI) a l’illa.

11. El 2015 el Consell Insular de Formentera va iniciar tràmits per tornar a posar en funcionament “Històries del català” i va proposar a la resta d’institucions de l’illa d’Eivissa la seua col·laboració per tal de poder fer una campanya amb més ressò estenent-la a Eivissa.

12. Mitjançant diverses reunions, els representants de les diferents administracions pitiüses mostraren el seu interès a col·laborar en la campanya “Històries del català”, en el marc de foment de les administracions públiques i per tal de contribuir al coneixement de la llengua catalana com a patrimoni cultural entre la població de les Pitiüses.

Les parts ens reconeixem mútuament la capacitat legal necessària per formalitzar aquest Conveni, d’acord amb les següents

Clàusules

1. Objecte

Aquest conveni té per objecte la col·laboració entre el Consell Insular d’Eivissa, el Consell Insular de Formentera, l’Ajuntament d’Eivissa, l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany i l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja per posar en marxa la campanya “Històries del català” a les illes d’Eivissa i Formentera durant l’any 2016.

2. Campanya “Històries del català”

Aquesta campanya consisteix en sessions fotogràfiques i en l’enregistrament de vídeo de persones no catalanoparlants que expliquen, entre altres, per què varen aprendre aquest idioma, quins entrebancs trobaren en el seu aprenentatge i, en definitiva, la seua experiència en conèixer la llengua catalana.

La difusió de la campanya és a través dels següents mitjans:

- Pàgina web http://www.historiesdelcatala.cat

- Pàgines web i xarxes socials de les diverses institucions col·laboradores

- Enllaços en mitjans digitals de les illes d’Eivissa i Formentera

- Emissió dels vídeos en diferents televisions i en cines municipals

- Pòsters en els diversos OPI de les illes d’Eivissa i Formentera

- I altres que es puguin considerar, com per exemple participació de les persones enregistrades en mitjans de comunicació

3. Obligacions de les parts

Des de la presentació de la campanya “Històries del català”, cada una de les parts col·laboradores ens comprometem a anunciar-la, durant un termini mínim de dos mesos, a les pàgines webs respectives i a les seues xarxes socials, si en tenen, així com en altres mitjans que es considerin oportuns, sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària a aquest efecte.

Així mateix, ens comprometem a redactar una memòria conjunta de les activitats portades a terme a Eivissa i Formentera amb “Històries del català”, una vegada que hagi finalitzat la campanya. Aquest document haurà d’estar enllestit, com a data màxima el dia 31 de gener de 2017.

A més, ens feim càrrec de:

a) El Consell Insular d’Eivissa:

- Redactar l’autorització que han de signar les persones participants en la campanya per cedir els seus drets d’imatge a les administracions organitzadores de la campanya.

- Redactar l’esborrany del conveni de col·laboració entre les administracions participants en la posada en funcionament de la campanya “Històries del català” a Eivissa i Formentera.

- Difondre la campanya a través de la pàgina web www.historiesdelcatala.cat (que estarà operativa durant un termini mínim de dos mesos des de la seua posada en funcionament), i a la TEF, Televisió d’Eivissa i Formentera, i als mitjans digitals www.noudiari.es i Diario de Ibiza (http://www.diariodeibiza.es/), durant un termini màxim de dos mesos.

b) El Consell Insular de Formentera:

- Seleccionar les persones que han de participar en la campanya a l’illa de Formentera.

- Fer-se càrrec de les despeses de producció dels vídeos i de les fotografies de la campanya a l’illa de Formentera.

- Gestionar la nova posada en funcionament de la pàgina web www.historiesdelcatala.cat (que estarà operativa durant un termini mínim de dos mesos des de la seua posada en funcionament) i ser-ne la persona jurídica responsable.

- Fer publicitat de la campanya, a més de la seua pàgina web i a les seues xarxes socials, al cine municipal i als diversos OPI de l’illa de Formentera, així com en els mitjans digitals www.noudiari.es i Diario de Ibiza (http://www.diariodeibiza.es/).

- Tenir la propietat dels vídeos i els drets d’imatge de la campanya de l’illa de Formentera.

c) Ajuntaments de l’illa d’Eivissa:

- Seleccionar les persones que han de participar en la campanya a l’illa d’Eivissa en representació de cada un dels municipis respectivament.

- Fer signar l’autorització de drets d’imatge a les persones participants en la campanya i aportar-ne un exemplar (original o còpia acarada) a cada una de les altres administracions organitzadores de la campanya.

- Fer-se càrrec de les despeses de producció dels vídeos i de les fotografies de la campanya a l’illa d’Eivissa.

- Anunciar la campanya, a més de les pàgines webs respectives i les seues xarxes socials (si en tenen), als cines municipals o en aquells cines amb els quals hi hagi convenis signats i als diversos OPI respectius de cada municipi.

- Tenir la propietat dels vídeos i els drets d’imatge de la campanya de l’illa d’Eivissa i autoritzar, si escau, la difusió dels vídeos i les fotografies al Consell Insular d’Eivissa.

4. Drets de les parts

Totes les parts que col·laboram en la campanya “Històries del català” a Eivissa i Formentera tenim dret a fer ús dels vídeos, les imatges i altres materials que generi la campanya “Històries del català”, sempre que sigui amb el fi promocionar la llengua catalana i aquesta campanya en concret i amb coneixement previ de totes les altres parts implicades.

Així mateix, en el cas que hi hagi altres administracions o entitats col·laboradores en aquesta campanya, les parts sotasignades podran posar a la seua disposició el material produït a Eivissa i Formentera perquè, si escau, puguin fer-ne difusió també fora d’aquestes dues illes.

5. Altres col·laboracions

Les set parts que signam aquest Conveni, si ho consideram adient, podem acceptar altres col·laboracions, públiques o privades, en la campanya “Històries del català” a Eivissa i Formentera.

6. Vigència

Aquest Conveni tendrà vigència, per englobar totes les activitats realitzades amb motiu de la campanya “Històries del català” a Eivissa i Formentera, des del 2 de gener fins al 30 de desembre de 2016, sense perjudici que la difusió de la campanya pugui estendre’s més enllà d’aquesta data.

Com a mostra de conformitat, signam aquest Conveni en set exemplars.

Eivissa, 14 de novembre de 2016

Pel Consell Insular d’Eivissa,Vicent Torres Guasch

Pel Consell Insular de Formentera, Jaume Ferrer Ribas

Per l’Ajuntament d’Eivissa, Rafael Ruiz González

Per l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, Vicent Marí Torres

Per l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, Josep Marí Ribas

Per l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, José Tur Torres

Per l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, Antonio Marí Marí

 

Eivissa, 24 de març de 2017

La secretària tècnica de Medi Ambient, Agricultura, Cultura, Educació, Patrimoni, Esports i Joventut,
M. Catalina Tur Torres