Butlletí Oficial de les Illes Balears

Aprovació definitiva de la modificació del Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Calvià.

En sessió ordinària celebrada pel Ple Municipal en data 24 de novembre del 2016 es va adoptar acord pel qual es va aprovar inicialment la modificació del "Reglament Orgànic Municipal".

Durant el període d'informació pública es van presentar al·legacions. Un cop informades, d'acord amb el que estableix l'article 102 d) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, el Ple de l'Ajuntament, mitjançant acord de 23 de febrer de 2017, acordà aprovar definitivament la modificació del "Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Calvià", amb les modificacions estimades a l’esmentat acord.

Es publica el text íntegre del Reglament en compliment del que disposa l'article 103 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, en relació a l'article 113 de la referida Llei, a efectes de la seva entrada en vigor.

Contra el present acord, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos, a comptar des del dia de la publicació del present edicte en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que estableixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Calvià,

El Batle,

Alfonso Rodríguez Badal

 

REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE CALVIÀ

TÍTOL PRELIMINAR. Disposicions generals.

TÍTOL PRIMER. Estatut dels membres de la Corporació.

Capítol I. Drets.

Capítol II. Deures i responsabilitats.

Capítol III. Adquisició, suspensió i pèrdua de la condició de regidor o regidora.

TÍTOL SEGON. Organització política municipal.

Capítol I. Els grups municipals.

Capítol II. Els regidors i les regidores no adscrits.

Capítol III. La Junta de Portaveus.

TÍTOL TERCER. Organització institucional de l’Ajuntament de Calvià.

Capítol I. Els òrgans de govern.

Secció 1ª. El batle o batlessa.

Secció 2ª. Els regidors i redigores delegats i els tinents de batle.

Subsecció 1ª. Els regidors i regidores delegats.

Subsecció 2ª. Els tinents de batle.

Secció 3ª. El Ple de l’Ajuntament.

Secció 4ª. La Junta de Govern Local.

Capítol II. Els òrgans complementaris.

Secció 1ª. Les comissions informatives.

Secció 2ª. La Comissió Especial de Comptes.

Secció 3ª. Els òrgans desconcentrats i descentralitzats.

TÍTOL QUART. Funcionament dels òrgans municipals.

Capítol I. Funcionament del Ple.

Secció 1ª. Règim de sessions.

Subsecció 1ª. Classes de sessions.

Subsecció 2ª. Requisits previs a les sessions.

Subsecció 3ª. Desenvolupament de les sessions.

Subsecció 4ª. Participació de la ciutadania.

Subsecció 5^a. Adopció d’acords

Secció 2ª. Constància i execució dels acords.

Capítol II. Funcionament de la Junta de Govern Local.

Secció 1ª. Règim de sessions.

Capítol III. Funcionament de les comissions informatives i altres òrgans complementaris.

Capítol IV. Funcionament dels òrgans desconcentrats i descentralitzats.

REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE CALVIÀ

Títol preliminar. Disposicions generals

Article 1.

L’ajuntament de Calvià, en l’exercici de l’autonomia que la Constitució garanteix i de les potestats reglamentàries i d’autoorganització que la Llei reguladora de les bases del règim local li reconeixen, acorda regular la seva organització i el règim de funcionament mitjançant aquest reglament.

Article 2.

L’organització i el funcionament de l’Ajuntament de Calvià es regeix per les disposicions següents:

Primera. Per la Llei reguladora de les bases del règim local, el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i la legislació estatal en matèria de procediment administratiu comú.

Segona. Per la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.

Tercera. Pel que disposa aquest reglament.

Quarta. Per les lleis i reglaments estatals relatius al procediment i organització de l’administració local no derogats per la LRBRL.

Cinquena. Per les lleis i els reglaments estatals relatius al procediment i organització de les administracions públiques, no específicament reguladores del règim local.

Article 3.

Els bans o resolucions de Batlia i les ordenances municipals no poden contenir disposicions organitzatives o de funcionament que contradiguin les d’aquest reglament o de qualsevol altra norma de rang superior.

Article 4.

1. El govern i l’administració municipal corresponen a l’Ajuntament, integrat pel batle o batlessa i els regidors i regidores.

2. En l’organització municipal de l’Ajuntament de Calvià hi ha d’haver el batle o batlessa, els tinents de batle, la Junta de Govern Local i el Ple. Són òrgans complementaris dels anteriors les comissions municipals informatives i la Comissió de Comptes.

3. Hi haurà també la Junta de Portaveus. Podrà haver-hi, a més, les comissions especials i qualsevol altra que, amb fins específics es constitueixi, com també els òrgans desconcentrats i descentralitzats per a la gestió dels serveis.

Títol primer. Estatut dels membres de la Corporació

Capítol I. Drets

Article 5.

1. Els membres de la Corporació tenen el dret i el deure d’assistir, amb veu i vot, a les sessions del Ple de la Corporació i a les de les comissions o altres òrgans complementaris dels quals formin part.

2. Tots els regidors i regidores han de disposar a la Casa Consistorial d’una bústia per a la correspondència i notificacions, i d’un servei d’atenció de telefonades i missatges.

Article 6.

1. Tots els membres de la Corporació tenen dret a obtenir de l’Ajuntament els antecedents, dades o informacions que tenguin els serveis de l’Ajuntament i que siguin necessaris per al desenvolupament de la seva funció.

2. La petició s’ha de formular per escrit, ha de ser resolta per Batlia en el termini màxim de cinc dies naturals, i notificada a la persona interessada en la forma i el termini prevists a l’article 40 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques. Transcorregut aquest termini sense que s’hagués notificat resolució denegatòria, que haurà de ser motivada, s’ha d’entendre atorgada l’autorització d’accés a la documentació.

3. S’ha de remetre una còpia de la notificació de la resolució de Batlia o, si escau, de la petició autoritzada per silenci administratiu, a la dependència municipal que correspongui, perquè faciliti que es pugui examinar la documentació autoritzada. El o la regidor/a podrà disposar de la documentació durant la jornada laboral a les dependències municipals, i abans que aquesta acabi l’haurà de retornar. El o la regidor/a podrà disposar d’una còpia de la documentació sol·licitada. No podrà extreure la documentació de la Casa Consistorial i n’haurà de signar un rebut.

4. El dret d’accés a la informació ha d’estar sempre referit a expedients, documents o informes que es trobin físicament als serveis municipals. En conseqüència, aquelles peticions que es refereixin a criteris, intencions, propostes d’actuació, plantejament de qüestions i altres temes relacionats amb la gestió municipal s’hauran de plantejar al Ple municipal perquè siguin tractats com a precs, preguntes o interpel·lacions.

5. Tot això no obstant, els serveis de la corporació han de facilitar directament la informació als seus membres en els casos esmentats a l’article 15 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

6. Els membres de la corporació tenen el deure de guardar secret en relació amb les informacions que se’ls facilitin per fer possible el desenvolupament de la seva funció, especialment de les que han de servir d’antecedent per a decisions que encara es trobin pendents d’adopció, com també per evitar la reproducció dels originals o còpies. Tot això excepte que la informació sigui de caràcter públic.

Article 7.

1. Els membres de la corporació han de percebre retribucions per l’exercici dels seus càrrecs quan els desenvolupin en règim de dedicació parcial o exclusiva. En aquest cas seran donats d’alta en el Règim General de la Seguretat Social, i l’Ajuntament de Calvià assumirà el pagament de les quotes empresarials que corresponguin, excepte que es tracti de personal funcionari en situació de serveis especials. La retribució total per tots els conceptes i assistències, exclosos els triennis als quals tenguin dret aquells funcionaris de carrera que es trobin en situació de serveis especials, no podrà superar el límit màxim determinat anualment per la Llei de pressuposts generals de l’Estat.

2. El nomenament de qualsevol regidor o regidora per a un càrrec amb dedicació exclusiva ha de ser acceptat expressament per aquest, i ha de ser comunicat al Ple de l’Ajuntament a la següent sessió ordinària que tengui lloc.

Article 8.

El reconeixement de dedicació exclusiva a un o una regidor/a suposarà la seva dedicació total a les tasques municipals que se li encomanin, i la incompatibilitat expressa amb qualsevol altre tipus de dedicació o treball lucratiu, o que suposi restar temps a les obligacions a l’Ajuntament. Només s’admetran les excepcions previstes a la legislació vigent.

El nombre de membres de la Corporació que podrà prestar serveis en règim de dedicació exclusiva no podrà superar els límits prevists a la legislació bàsica estatal.

Article 9.

1. Tots els membres de la Corporació tenen dret a percebre indemnitzacions per les despeses ocasionades en l’exercici del càrrec, quan siguin efectives i documentalment justificades, segons les normes generals que determini el Ple municipal.

2. El pressupost de la Corporació ha de preveure les indemnitzacions a què es refereix el punt anterior, ja sigui a la partida general –en aquest cas la quantitat i justificació s’han d’ajustar a la normativa general–, com establint regles pròpies en les normes d’execució del pressupost.

Article 10.

Els membres de la Corporació podran rebre, en els termes que s’estableixin en el pressupost, les quantitats que es determinin en concepte d’assistències a les sessions dels òrgans municipals que tenguin dret a compensació.

Article 11.

1. Les consignacions pressupostàries corresponents als conceptes esmentats en aquest capítol no poden superar els màxims que determina amb caràcter general la legislació específica.

2. Les quantitats acreditades s’han de pagar un cop al mes, sense perjudici que l’Ajuntament avanci quantitats que s’hauran de justificar, en el cas d’indemnitzacions i altres despeses.

Capítol II. Deures i responsabilitats

Article 12.

Els regidors i regidores tenen el deure d’assistir a les sessions del Ple de la Corporació i a les de les comissions o òrgans col·legiats dels quals formin part, excepte causa justa que els ho impedeixi, que hauran de comunicar amb l’antelació necessària a Batlia.

Article 13.

Els regidors i regidores estan obligats a observar aquest Reglament, i a respectar l’ordre i la cortesia corporativa. Així mateix, tenen el deure de guardar el secret degut en relació amb aquelles actuacions i informacions de les quals tenguin coneixement per raó del seu càrrec, i la divulgació de les qual pogués resultar damnosa per als interessos generals del municipi o de tercers, o implicar una conducta d’utilització d’informació privilegiada, segons la tipificació prevista a la legislació penal.

Article 14.

Els regidors i regidores no poden invocar o usar la seva condició de regidors per exercir qualsevol activitat mercantil, industrial o professional, ni col·laborar en l’exercici d’aquestes activitats de terceres persones.

Article 15.

1. Tots els membres de la Corporació, els alts càrrecs directius de l’Ajuntament i el personal funcionari amb habilitació nacional estatal que ocupen llocs de lliure designació estan obligats a formular declaració sobre causes de possible incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que els proporcioni o els pugui proporcionar ingressos econòmics. Així mateix han de fer una declaració dels seus béns patrimonials.

Aquestes declaracions s’han d’incorporar als registres següents:

a) Declaracions de causes de possible incompatibilitat i registre d’activitats.

b) Registre de béns patrimonials.

2. Aquests registres han d’estar sota la responsabilitat directa de la batlia i custodiats pel secretari o la secretària de la Corporació.

3. El contingut del Llibre de registre de causes de possible incompatibilitat i d’activitats ha de tenir caràcter públic, i podrà ser consultat pels membres de la Corporació i per aquelles persones que hi acreditin un interès legítim i directe mitjançant petició dirigida a la Batlia, degudament motivada, la qual, amb audiència prèvia de la persona interessada, resoldrà expressament.

4. Del registre de béns patrimonials, que ha de tenir caràcter públic i podrà ser consultat pels membres de la Corporació, se’n podran expedir certificacions únicament a petició del declarant, del Ple o del batle o batlessa, del partit o formació política per la qual hagués estat elegit i d’un òrgan jurisdiccional.

5. Els procediments prevists en els apartats 3 i 4 d’aquest article s’entenen sense perjudici de la publicitat a la qual s’ha de sotmetre aquesta informació, en els termes prevists a la legislació de transparència.

Article 16.

1. Cada regidor haurà de formular la declaració de les circumstàncies a què es refereix la legislació bàsica de règim local d’acord amb les normes següents:

a) Abans de la presa de possessió del càrrec, i com a requeriment previ a aquesta.

b) Durant el període de mandat de forma anual, o quan es produeixi qualsevol variació patrimonial o d’exercici d’activitats privades.

c) En el moment de finalitzar el mandat, o quan cessi.

d) Al cap de dos anys d’haver finalitzar el mandat o haver-se produït el cessament.

Article 17.

Les declaracions dels càrrecs directius de l’Ajuntament i del personal funcionari amb habilitació nacional que ocupin llocs de lliure designació, s’han d’efectuar d’acord amb les normes següents:

a) En el moment de la presa de possessió del càrrec.

b) Anualment mentre hi hagi vincle laboral o funcionarial amb l’Ajuntament o quan es produeixi qualsevol variació patrimonial d’exercici d’activitat.

c) En el moment de finalitzar la seva relació laboral o funcionarial amb l’Ajuntament.

d) Al cap de dos anys d’haver finalitzar el mandat o haver-se produït el cessament.

Aquestes declaracions s’han d’incorporar als registres i s’hauran d’escripturar de la forma que es preveu a l’article 18 d’aquest reglament.

Article 18.

1. La declaració a què es refereixen els articles 15 i 17 s’ha d’escripturar a documents separats, en els quals, a més de constar-hi la data i identitat del declarant, han de contenir els apartats següents:

I. Pel que fa a causes de possible incompatibilitat: Declaració de causes de possible incompatibilitat, que serà negativa, si escau.

II. Pel que fa a activitats privades:

a) Activitats per compte propi, amb indicació de si l’activitat és de caràcter mercantil, industrial, agrícola o de serveis, expressant l’emplaçament, la denominació i dedicació, com també la condició del declarant en relació amb aquesta activitat.

b) Activitats per compte aliè, amb indicació de l’empresa o empreses en les quals presta els serveis, ubicació, activitat i lloc de treball que hi ocupa el declarant.

c) Activitats professionals liberals, indicació de l’activitat, ubicació i llicència fiscal corresponent.

d) Qualsevol altra activitat privada que sigui susceptible de produir ingressos.

e) Altres interessos o activitats privades que, encara que no siguin susceptibles de proporcionar ingressos, afectin o estiguin en relació amb l’àmbit de competències de la Corporació.

f) Activitats de caràcter públic o representatiu. Ingressos que se’n deriven.

III. Pel que fa als béns patrimonials:

a) Béns immobles, amb expressió de la seva ubicació i data d’adquisició.

b) Drets reals, amb expressió del seu contingut i data de constitució.

c) Béns mobles de caràcter historicoartístic o de considerable valor econòmic, amb la seva descripció i data d’adquisició.

d) Valors mobiliaris, crèdits i drets de caràcter personal, amb data d’adquisició o constitució.

e) Vehicles, embarcacions, amb model i data d’adquisició.

f) Préstecs hipotecaris i personals, data de la seva constitució i quantitat pendent d’amortització en la data de la declaració.

IV. Així mateix hauran de formular declaració de les liquidacions dels imposts sobre la renda, patrimoni i, si escau, societats, o aportar-les.

2. El termini per comunicar les variacions que afecten les activitats a què es refereix qualsevol dels llibres de registre és d’un mes a partir del dia que s’hagin produït.

Article 19.

1. Els regidors i regidores hauran d’observar en tot moment les normes sobre incompatibilitats.

2. Si, com a resultat de la declaració a què es refereix l’apartat I de l’article 18 o del registre d’activitats privades, la Secretaria de la Corporació detectàs una possible causa d’incompatibilitat, aquesta ho ha de comunicar a Batlia perquè proposi al Ple municipal que adopti un acord al respecte en el termini màxim d’un mes a partir de la plena assumpció de la condició de regidor o regidora, o de la comunicació que, obligatòriament, haurà de realitzar de qualsevol alteració en la declaració formulada a l’efecte de detectar incompatibilitats.

Declarada i notificada la incompatibilitat, el regidor o la regidra que hi incorri tendrà deu dies per optar entre la seva condició de regidor i el càrrec incompatible.

Article 20.

1. Els membres de la Corporació estan subjectes a responsabilitat civil i penal pels actes i omissions realitzats en l’exercici del seu càrrec. Les responsabilitats s’exigiran davant els tribunals de Justícia competents i es tramitaran pel procediment ordinari aplicable.

2. Són responsables dels acords municipals els membres de la Corporació que els haguessin votat favorablement.

3. La Corporació podrà exigir la responsabilitat dels seus membres quan, per dol o culpa greu, hagin causat danys i perjudicis a la Corporació o a tercers, si aquests haguessin estat indemnitzats per aquella.

Capítol III. Adquisició, suspensió i pèrdua de la condició de regidor o regidora

Article 21.

El o la regidor/a proclamat electe adquireix la condició plena de regidor o regidora quan, havent fet efectiva l’obligació de presentar la declaració de béns i interessos per ser inscrits en el registre corresponent, abans de la presa de possessió o, en tot cas, abans d’haver transcorregut un mes des de la data proposada, compleixi els requisits següents:

a) Presentar davant la Secretaria General la credencial expedida per la Junta Electoral de zona.

b) Prestar a la primera sessió plenària a què assisteix el jurament o promesa d’acatament de la Constitució.

Article 22.

El o la regidor/a quedarà suspès dels seus drets, prerrogatives i deures municipals quan una resolució judicial ferma condemnatòria així ho declari.

Article 23.

El regidor perd la seva condició per les causes següents:

a) Per decisió judicial ferma que anul·li l’elecció o la proclamació.

b) Per defunció o incapacitació, declarada aquesta per decisió judicial ferma.

c) Per extinció del mandat, quan se n’esgoti la durada.

d) Per renúncia.

Títol segon. Organització política municipal

Capítol I. Els grups municipals

Article 24.

1. Els regidors i regidores es constitueixen en grups municipals, que són aquelles unitats polítiques formades, exclusivament, per regidors i regidores pertanyents a una mateixa llista electoral i que, mitjançant presència proporcional, participen en els òrgans complementaris municipals.

2. Tots els regidors o regidores hauran d’estar adscrits a un grup municipal, i aquest haurà d’estar constituït per un mínim de dos membres.

Article 25.

1. El Grup mixt municipal ha d’estar format pels regidors i regidores que pertanyin a una llista electoral que no tengui el nombre suficient de membres per formar grup municipal, sempre que comuniquin a Batlia el seu desig de formar part d’aquest grup en el termini assenyalat a l’article següent. El Grup mixt tendrà la consideració de grup municipal amb independència del nombre de membres.

2. El Grup mixt tendrà drets anàlegs als de la resta dels grups.

3. Les persones integrants del Grup mixt podran exercir per rotació el càrrec de portaveu i la representació d’aquest en els òrgans municipals, segons l’ordre que ells mateixos determinin. En cas que no hi hagi acord entre ells, se sortejarà, en presència del secretari o de la secretària municipal, l’ordre per exercir de portaveu i de la representació en els òrgans municipals, com també la seva durada. Tot això a partir de les propostes presentades.

4. Excepte acord en contra dels seus membres, en els debats del Ple el temps que correspon al portaveu s’ha de distribuir per parts iguals entre els membres del Grup. En cas que un membre del Grup renunciï a intervenir en un punt de l’ordre del dia, el seu temps s’acumularà al dels restants membres.

Article 26.

1. La constitució dels grups municipals s’ha de comunicar amb un escrit dirigit a Batlia, dins els cinc dies següents a la sessió constitutiva de la Corporació.

2. En aquest escrit, que anirà signat per tots els regidors i regidores que constitueixen el grup municipal, hauran de constar la denominació del grup, els noms de tots els membres, i qui farà de portaveu i portaveu suplent, si escau.

Article 27.

Els regidors i regidores que n’adquireixin la condició amb posterioritat a la sessió constitutiva de la Corporació, s’hauran d’incorporar al grup municipal format per la llista amb què hagin estat triats. Si no ho manifesta mitjançant el procediment que estableixen els articles 24 i 25, se’l considerarà automàticament regidor o regidora no adscrit.

Article 28.

Els grups polítics no podran admetre cap regidor o regidora que hagi estat elegit en la candidatura d’una altra formació política i tampoc la col·laboració dels regidors no adscrits per a les sol·licituds de les sessions extraordinàries del Ple.

La formalització de la moció de censura s’ha d’efectuar en els termes prevists a la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.

Article 29.

La creació i pertinença a grups municipals no podrà anar en detriment del dret individual al vot de cada regidor o regidora i de l’autonomia de decisió que aquest comporta, en l’àmbit de les facultats que la llei els atribueix, i queda prohibit el mandat imperatiu.

Article 30.

1. L’ajuntament de Calvià ha de disposar en el pressupost de dotacions econòmiques globals destinades als grups municipals, amb l’objectiu d’atendre’n les despeses de funcionament. Aquesta dotació ha d’estar composta d’una quantitat fixa per grup municipal i una altra en proporció al nombre de regidors i regidores de cada grup, que han de ser aprovades pel Ple a proposta de la Junta de Portaveus.

2. Aquests fons no es podran destinar al pagament de remuneracions de personal de cap tipus al servei de la Corporació, ni a l’adquisició de béns que puguin constituir actius fixos de caràcter patrimonial.

3. Els grups municipals hauran de dur una comptabilitat específica de la dotació rebuda, que han de posar a la disposició del Ple de la Corporació quan aquest ho disposi mitjançant acord adoptat per majoria simple.

Article 31.

1. L’Ajuntament de Calvià, mitjançant resolució de Batlia i segons les disponibilitats municipals, ha de posar a la disposició dels grups municipals els espais físics i mitjans personals i materials suficients. Aquests mitjans s’han de concretar en el decret d’assignació i han de ser, com a mínim, un despatx per a cada grup municipal i un suport administratiu per compartir tots els grups i elegit pel grup majoritari.

S’ha de dotar una sala de reunions perquè la comparteixin tots els grups de l’oposició.

2. Tots els grups municipals tenen idèntics drets, en la forma i amb les condicions previstes en aquest Reglament.

3. Els grups municipals tenen dret a usar les sales o els locals de què disposi l’Ajuntament, quan no els utilitzi un òrgan de govern de l’Ajuntament o alguna de les comissions informatives per a alguna activitat municipal o activitat autoritzada. La utilització d’aquestes sales o locals pel que fa a dies, horaris, atenció de personal subaltern, mitjans audiovisuals i similars, ha de ser autoritzada, si s’escau, pel batle o batlessa o membre de la Corporació en qui s’hagués delegat aquesta tasca. Els grups municipals hauran de sol·licitar l’ús dels esmentats locals per escrit a Batlia, amb indicació de la finalitat per a la qual es requereixen i els mitjans complementaris que se sol·liciten.

Capítol II. Els regidors i regidores no adscrits

Article 32.

1. Cap regidor o regidora podrà formar part de més d’un grup municipal. Els regidors i regidores que quedin exclosos d’un grup municipal perquè siguin baixa del seu grup o l’abandonin, tendran la consideració de regidor no adscrit. Els regidors i regidores exclosos, en contra de la seva voluntat, del seu grup d’origen, s’han d’integrar al Grup mixt.

2. El membre de la Corporació que deixi de pertànyer al seu grup d’origen perdrà el lloc o llocs que ocupava a les comissions o altres òrgans col·legiats als quals hagués estat designat pel grup.

Article 33.

1. Els regidors i regidores no adscrits, sigui quin sigui el seu nombre, no es podran integrar en un altre grup municipal ni constituir-ne cap, per la qual cosa la seva actuació com a regidor o regidora s’haurà de desenvolupar de forma aïllada.

2. Els regidors i regidores no adscrits solament tendran els drets econòmics i polítics que individualment els puguin correspondre com a membres de la Corporació i aquests, en cap cas, podran ser superiors als que els correspondrien si pertanyessin al grup de procedència.

3. La persona interessada o bé pel portaveu del grup al qual pertanyia donaran compte al Ple quan un regidor o regidora adquireixi la condició de no adscrit.

Capítol III. La Junta de Portaveus

Article 34.

1. La Batlia-Presidència i els portaveus dels grups municipals constitueixen la Junta de Portaveus. En els casos en els quals la totalitat dels membres de la Junta de Portaveus ho disposin, estarà assistida pel Secretari o Secretària de la Corporació. El batle o batlessa i els portaveus només podran delegar la seva presència en altres regidors i regidores per causa d’estricta força major o d’obligacions ineludibles.

2. Les reunions de la Junta de Portaveus, que han de ser convocades i presidides per la Batlia-Presidència, s’han de fer:

Les reunions ordinàries: Dos dies hàbils abans de cada sessió de la comissió informativa ordinària.

Les reunions extraordinàries: A iniciativa de Batlia o grup municipal (convocada en un termini no superior a quatre dies hàbils des de la seva sol·licitud, en la qual han de constar els assumptes per tractar).

La Junta de Portaveus ha d’expressar la seva voluntat per votació, en la qual cada grup tendrà el vot ponderat que li correspongui en proporció al nombre de regidors obtinguts.

Article 35.

Funcions de la Junta de Portaveus:

– Modificar el desenvolupament del debat d’assumptes inclosos en l’ordre del dia del plenari.

– Modificar l’ordre d’intervenció dels grups en els debats, en assumptes concrets.

– Establir l’ampliació d’intervencions en assumptes concrets.

– Ser oïda pel que fa a dotació de mitjans materials, personals i econòmics dels diferents grups.

– Ser oïda, amb caràcter previ a la designació de persones que hagin de representar l’Ajuntament, en els casos que aquest hagi de ser representat en altres òrgans o consorcis.

– Servir per canalitzar les peticions que formulen els regidors i regidores.

– Instar a la Batlia a modificar els punts de l’ordre del dia del ple.

Article 36.

1. La Junta de Portaveus ha d’actuar també com a òrgan de seguiment de la gestió de la Batlia, de la Junta de Govern Local i dels regidors i regidores que tenen delegacions, sense perjudici de les competències de control que corresponguin al Ple.

2. A l’efecte del que estableix el punt anterior, qualsevol membre de la Junta de Portaveus, en el seu si, podrà sol·licitar i obtenir de Batlia, tinents de batle o regidors i regidores delegats, informació resumida de les gestions realitzades per l’equip de Govern en matèries de competència municipal, i suggerir determinades actuacions.

L’equip de govern haurà de facilitar aquesta informació a la mateixa sessió en què se sol·licita, si bé podrà ajornar-se a una sessió següent en el supòsit que la persona afectada no compti amb la suficient informació prèvia sobre el tema.

Títol tercer. Organització institucional de l’Ajuntament de Calvià

Capítol I. Els òrgans de govern

Disposicions generals

Article 37.

L’organització municipal s’estructura d’acord amb les disposicions següents:

a) Són òrgans de govern i administració el Ple, la Junta de Govern Local, la Batlia, els tinents de batle i els regidors i regidores delegats, els quals, en el marc de les seves respectives competències, dirigeixen el govern i l’administració municipal.

b) Són òrgans complementaris del Govern i de l’administració municipal la Junta de Portaveus, les comissions municipals informatives, la Comissió Especial de Comptes i aquelles altres que es constitueixin per a fins concrets.

c) Són ens de gestió descentralitzada les entitats territorials inframunicipals que es constitueixin d’acord amb el que disposen la legislació bàsica de règim local i la legislació de règim local de la Comunitat Autònoma.

d) Són òrgans de gestió desconcentrada aquells que l’Ajuntament, en virtut de la seva autonomia organitzativa, tengui instituïts o pugui crear.

Secció 1ª. El Batle o Batlessa

Article 38.

El batle o la batlessa presideix la Corporació, dirigeix el Govern i l’administració municipals, i presideix les sessions del Ple, de la Junta de Govern Local i de qualsevol altre òrgan municipal de caràcter col·legiat. Gaudeix, així mateix, dels honors i distincions inherents al seu càrrec.

Article 39.

El batle o batlessa ha de donar compte de manera succinta a la Corporació, a cada sessió ordinària del Ple, de les resolucions que hagués adoptat des de la darrera sessió plenària ordinària perquè els regidors i regidores coneguin el desenvolupament de la gestió municipal i puguin exercir la labor de control i fiscalització que els atorgui la legislació bàsica de règim local.

Article 40.

1. El batle o batlessa podrà delegar l’exercici de les atribucions que la legislació bàsica de règim local considera delegables, a la Junta de Govern Local, en els tinents de batle i en els regidors i regidores, en la forma i condicions previstes en aquest reglament.

2. De totes les delegacions, com també de les seves modificacions, s’ha de donar compte al Ple a la primera sessió que tengui lloc amb posterioritat a aquestes.

Article 41.

1. Les decisions del Batle o Batlessa s’han de materialitzar formalment mitjançant decrets o resolucions de Batlia, que han de ser notificats a qui tengui un interès directe i legítim en el que s’ha resolt o decretat. El secretari o la secretària de la Corporació ha de dur, amb aquesta finalitat, un Llibre de resolucions, que tendrà el caràcter de públic, i n’ha d’expedir les certificacions que se sol·licitin amb la forma deguda.

2. Els esmentats secrets o resolucions s’han de consignar en paper oficial de l’Ajuntament de Calvià, per a ser recollits i enquadernats en el llibre corresponent. La seva ordenació s’ha de verificar d’acord amb un criteri cronològic.

Article 42.

El batle o batlessa podrà crear, per decret, comissions de treball la finalitat de les quals sigui l’estudi preliminar de temes concrets, assessorar a la Batlia, als regidors i regidores o la Junta de Govern Local en l’exercici de les seves delegacions, o altres temes d’interès del Govern municipal.

Article 43.

Les comissions de treball han d’estar presidides pel batle o batlessa o el regidor o regidora en qui delegui, i han de tenir únicament el caràcter d’òrgan consultiu previ a la possible proposició, per part dels òrgans competents, de determinades actuacions municipals.

Article 44.

1. La Batlia ha de regular la denominació, la finalitat, la composició, el règim de sessions, la forma de convocatòria i altres formes de funcionament de les comissions de treball, en el decret de creació.

2. En la composició de les comissions de treball no serà necessari que es respectin la proporcionalitat ni la presència de regidors i regidores dels diferents grups municipals. Podrà formar-ne part tant el personal municipal com ciutadans o ciutadanes a títol personal o per raó del seu càrrec o representació.

Article 45.

El batle o batlessa podrà fer públiques les recomanacions o resolucions que afectin la població mitjançant bans, que han de ser publicats al tauler d’anuncis de la Corporació, en els mitjans de comunicació municipals i en els llocs habituals.

Secció 2ª. Els regidors i regidores delegats i els tinents de batle

Subsecció 1ª. Els regidors i regidores delegats

Article 46.

1. El batle o batlessa podrà delegar en els regidors i regidores l’exercici d’aquelles atribucions pròpies que la legislació bàsica de règim local no considera indelegables. Aquestes delegacions podran ser genèriques o especials.

2. La delegació s’ha de realitzar mitjançant decret de Batlia, que ha de comprendre l’àmbit de la delegació, les potestats que es deleguen i les condicions específiques per exercir-les, si difereixen de les condicions generals que estableix aquest Reglament.

3. Les delegacions genèriques, limitades als membres de la Junta de Govern Local, s’han de referir a una o diverses àrees o matèries de l’activitat municipal, i podran incloure tant la facultat de dirigir els serveis corresponents com la de gestionar-los en general, inclosa la facultat de resoldre mitjançant actes administratius que afecten tercers.

4. Així mateix, el batle o batlessa podrà fer delegacions especials a qualsevol regidor o regidora perquè dirigeixi o gestioni afers determinats, inclosos a les àrees esmentades. En aquest cas, el regidor o la regidora que tengui una delegació genèrica tendrà la facultat de supervisar l’actuació dels regidors amb delegacions especials per a comeses específiques incloses en la seva àrea.

5. Les delegacions especials podran ser de tres tipus:

a) Relatives a un projecte o assumpte determinat. En aquest cas, l’efecte de la delegació quedarà limitat al temps de gestió o d’execució del projecte.

b) Relatives a un determinat servei, que ha de comprendre la direcció interna i la gestió dels serveis corresponents.

c) Relatives a una zona determinada del municipi.

6. Tant el decret de delegació com la seva revocació o modificació han de ser posades en coneixement del Ple municipal a la primera sessió ordinària que tengui lloc i publicades al BOIB perquè siguin públiques.

Article 47.

1. Els regidors i regidores delegats responen davant el batle o batlessa de l’exercici de les facultats delegades.

2. El Ple, a petició dels grups municipals, podrà acordar la compareixença dels regidors y regidores delegats davant el Ple mateix o davant una comissió informativa.

Article 48.

Si en el decret de delegació no es disposa un altre règim, Batlia ha de conservar les següents facultats en relació amb la competència delegada:

a) La prerrogativa de rebre informació detallada de la gestió de la competència delegada i dels actes o disposicions emanats de la delegació.

b) La prerrogativa de ser informada prèviament de l’adopció de decisions de transcendència.

c) Les delegacions de la Batlia no suposen necessàriament la seva renúncia a exercir la funció delegada, que podrà ser exercida de manera conjunta.

Article 49.

1. Batlia podrà modificar, revocar o avocar, en qualsevol moment, la competència delegada, d’acord amb el procediment establert en aquest Reglament i a la legislació bàsica estatal.

2. L’avocació de competències delegades permet a la Batlia revisar les resolucions preses per l’òrgan o autoritat en qui les hagués delegat, en els mateixos casos i condicions establerts per a la revisió d’ofici d’actes administratius.

Article 50.

En els casos en què així es prevegi expressament en el decret de delegació, i amb la finalitat de millorar la gestió de determinats assumptes municipals, les competències podran ser exercides de forma conjunta per diversos delegats.

Subsecció 2ª. Els tinents de batle

Article 51.

1. El batle o batlessa pot nomenar i revocar lliurement els tinents de batle, que han de ser membres de la Junta de Govern Local.

2. Els tinents de batle substitueixen, per l’ordre del seu nomenament, el batle o batlessa, en els casos de vacant, absència o malaltia d’aquest.

Article 52.

El batle o batlessa ha de fixar lliurement el nombre de tinents de batle, dins el límit del nombre legal de membres de la Junta de Govern Local.

Article 53.

En la resolució que dicti la Batlia-Presidència per designar els tinents de batle, s’ha d’expressar l’ordre de nomenament, a l’efecte de substitució, i s’ha d’entendre que les atribucions assignades són les mateixes de què disposa el batle o batlesa mateix per ser exercides en els casos de vacant, absència o malaltia.

Article 54.

Les funcions de Batlia no poden ser assumides pels tinents de batle sense delegació expressa, excepte en els supòsits de vacant, absència o incapacitat.

Article 55.

El nomenament de tinent de batle requereix, per ser eficaç, que la persona nomenada l’accepti. S’entendrà tàcitament acceptat el nomenament si transcorreguts tres dies hàbils des de la notificació del nomenament, la persona destinatària no hi presenta, davant Batlia, la renúncia expressa.

Article 56.

Es perd la condició de tinent de batle:

a) Per renúncia expressa, que s’haurà de fer per escrit.

b) Per revocació del nomenament, realitzada pel batle o batlessa.

c) Per pèrdua de la condició de regidor o regidora o de membre de la Junta de Govern Local.

Secció 3ª. El Ple de l’Ajuntament

Article 57.

El Ple de l’Ajuntament està integrat pel batle o batlessa, que el presideix, i tots els regidors i regidores, una vegada designats per la Junta Electoral i feta la presa de possessió del càrrec en la forma prevista en la legislació electoral.

Article 58.

És competència del Ple municipal, a la sessió constitutiva, procedir a elegir el batle o batlessa, acte que s’ha de realitzar conforme a les previsions de la legislació electoral i les normes que la desenvolupen.

Article 59.

Corresponen al Ple de l’Ajuntament, una vegada constituït conforme al que preveu la legislació electoral, les atribucions que li atorga l’article 22 de la Llei reguladora de les bases del règim local i la resta que expressament li atribueixin les lleis.

Article 60.

1. El Ple de l’Ajuntament pot delegar qualsevol de les atribucions, totalment o parcialment, en en la Batlia i en la Junta de Govern Local, amb excepció de les enumerades a l’article 22.4 de la Llei reguladora de les bases del règim local.

2. L’acord plenari de delegació ha de ser adoptat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació i tendrà efecte des del dia següent a la seva aprovació, sense perjudici de la seva publicació en el BOIB.

3. L’acord de delegació ha de contenir l’àmbit dels afers a què aquesta es refereix i les facultats concretes que es deleguen, com també les condicions específiques per exercir-les, entre les quals es podrà incloure o no l’obligació de dictamen previ dels afers delegats per una comissió informativa.

4. Les delegacions del Ple en matèria de gestió financera podran conferir-se a través de les bases d’execució del pressupost municipal.

Secció 4ª. La Junta de Govern Local

Article 61.

La Junta de Govern Local està integrada pel batle o batlessa, que la presideix, i un nombre de regidors i regidores no superior al terç del nombre legal d’aquests, que nomena i separa lliurement, però donant-ne compte al Ple.

Article 62.

Corresponen a la Batlia, mitjançant decret, tant la determinació del nombre de membres de la Junta de Govern Local com la designació dels seus components.

Article 63.

El batle o batlessa podrà destituir i nomenar els membres de la Junta de Govern Local en qualsevol moment, sense cap altre requeriment que la notificació formal a la persona interessada, d’acord amb la legislació reguladora del procediment administratiu comú.

Article 64.

1. Correspon a la Junta de Govern Local assistir a la Batlia en l’exercici de les seves atribucions, com també les que li atribueixin les lleis.

2. El Ple municipal i el batle o batlessa poden efectuar delegacions a favor de la Junta de Govern Local com a òrgan col·legiat, amb les limitacions i d’acord amb els procediments establerts en aquest Reglament.

Article 65.

La delegació de competències a la Junta de Govern Local s’ha de formalitzar, si la realitza el batle, mitjançant decret, i si la realitza el Ple, mitjançant acord adoptat per majoria absoluta.

Capítol II. Els òrgans complementaris

Secció 1ª. Les comissions informatives

Article 66.

1. Les comissions informatives són òrgans complementaris de caràcter consultiu i no decisori, les funcions de les quals són l’estudi, informe, preparació i consulta dels assumptes que hagin de ser sotmesos a la decisió del Ple i d’aquells en què així consti en els acords plenaris de delegació de competències en la Batlia o en la Junta de Govern Local.

2. En els casos a què es refereix el punt anterior, els dictàmens de les comissions informatives tenen caràcter preceptiu i no vinculant.

Article 67.

1. El nombre, denominació i composició de les comissions informatives s’ha de determinar per acord de Ple.

2. El batle o batlessa és el president nat de totes les comissions informatives, però la presidència efectiva podrà ser delegada en qualsevol membre de la Junta de Govern Local.

Article 68.

1. La composició de les comissions informatives s’ha d’ajustar a la proporcionalitat que hi hagi entre els distints grups polítics representats a la Corporació. Tots els grups municipals podran tenir una persona representant a cada una de les comissions informatives.

2. L’adscripció concreta dels regidors y regidores que hagin de formar part de cada comissió s’ha de realitzar mitjançant un escrit del portaveu de cada grup dirigit a la Batlia, del qual s’ha de donar compte al Ple. Els grups municipals podran designar suplents dels seus vocals titulars a les comissions, bé amb caràcter permanent, bé per a una convocatòria concreta, mitjançant comunicació dels respectius portaveus dirigida a la presidència amb anterioritat a la sessió.

El vocal suplent tendrà tots els drets del titular, inclosos el de votació, quan aquest no assisteixi a la sessió i ho faci aquell en lloc seu. Aquests drets s’estenen al supòsit que aquest suplent actuï substituint el president delegat. Cada suplent només podrà substituir un sol titular.

Article 69.

En el si de cada una de les comissions informatives es podrà acordar la creació de grups de treball per a l’estudi concret d’alguna matèria, als quals es podran incorporar personal municipal o persones expertes en la matèria objecte d’estudi. El seu caràcter serà no permanent, s’ha de crear per a una comesa concreta i s’ha de dissoldre quan finalitzi la tasca encomanada.

Secció 2ª. La Comissió Especial de Comptes

Article 70.

La Comissió Especial de Comptes té com a finalitat informar dels comptes anuals de l’Ajuntament de Calvià quan finalitzi cada exercici, abans de ser exposats al públic i aprovats posteriorment pel Ple municipal.

Article 71.

1. La Comissió Especial de Comptes ha d’estar constituïda per un nombre de membres representants dels distints grups municipals integrants de la Corporació, en proporció al nombre de regidors i regidores que cada un hi tengui.

2. Quant a la seva constitució, presidència, composició i integració, s’ha de fer com amb les comissions informatives.

Article 72.

Aquesta comissió s’ha de reunir les vegades que sigui necessari perquè, amb anterioritat a l’1 de juny de cada any, pugui dictaminar els comptes anuals de l’Ajuntament.

Secció 3ª. Els òrgans desconcentrats i descentralitzats

Article 73.

1. S’entén per desconcentració la gestió de serveis municipals mitjançant òrgans propis de l’organització general de l’Ajuntament sense personalitat jurídica pròpia.

2. S’entén per descentralització la gestió dels serveis municipals mitjançant entitats diferenciades, amb personalitat jurídica pròpia distinta de l’Ajuntament. Únicament es podrà acudir a la descentralització mitjançant entitat pública empresarial local o societat mercantil local (el capital social de la qual sigui de titularitat pública) quan quedi acreditat mitjançant memòria justificativa elaborada amb aquesta finalitat, que resulten més sostenibles i eficients que les formes de gestió de l’Ajuntament o mitjançant organisme autònom en els termes prevists a la legislació bàsica estatal.

Article 74.

1. Correspon al Ple municipal, a proposta d’una comissió especial designada amb aquesta finalitat, decidir sobre la creació d’òrgans desconcentrats o descentralitzats. Per a aquesta decisió s’han de considerar:

a) Raons derivades del volum i complexitat de la gestió del servei.

b) Raons derivades de l’expectativa d’augmentar o millorar el finançament dels serveis.

c) Possibilitats d’aconseguir un major grau de participació ciutadana en la gestió dels serveis.

d) Necessitat d’augmentar la capacitat de resposta municipal, agilitzant els procediments de gestió i tramitació municipals.

e) Sostenibilitat i eficiència de la forma proposada, criteris de rendibilitat econòmica i de recuperació de la inversió. Informe sobre el cost del servei.

Tot això sense perjudici d’haver de complir els tràmits prevists a la legislació d’àmbit superior que resulti d’aplicació.

2. En cap cas es podran utilitzar aquests mitjans per a la gestió de serveis que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les Administracions Públiques, fe pública i assessorament legal preceptiu, control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, o les de comptabilitat i tresoreria municipal, excepte en els supòsits prevists a la legislació vigent.

Article 75.

Els ens descentralitzats i òrgans desconcentrats s’han de crear d’acord amb el que estableixen la legislació bàsica i les disposicions legals i reglamentàries existents en matèria de règim local, com també amb el que disposa la legislació administrativa general.

Article 76.

1. El Ple podrà crear òrgans de participació sectorial en relació amb els àmbits d’actuació pública municipal, amb la finalitat d’integrar i canalitzar la participació de la ciutadania i les seves associacions en els assumptes municipals.

2. La seva denominació, composició, organització, competències i àmbit d’actuació han de ser establerts pel corresponent acord plenari de creació. En tot cas han de participar en aquests òrgans persones representants de tots els grups municipals.

Títol quart. Funcionament dels òrgans municipals

Capítol I. Funcionament del Ple

Secció 1ª. Règim de sessions

Subsecció 1ª. Classes de sessions

Article 77.

Les sessions del Ple poden ser de tres tipus:

a) Ordinàries.

b) Extraordinàries.

c) Extraordinàries de caràcter urgent.

Article 78.

Són sessions ordinàries aquelles la periodicitat de les quals està preestablerta mitjançant acord adoptat pel Ple municipal, a proposta de la Batlia, a la sessió extraordinària que aquesta haurà de convocar dins els trenta dies següents al de la sessió constitutiva de la Corporació.

El Ple de l’Ajuntament de Calvià ha de tenir sessió ordinària com mínim cada mes. A l’ordre del dia de cada sessió, la Batlia ha de fixar la relació d’assumptes que s’han de tractar per a ser objecte de debat i, si escau, votació.

A l’ordre del dia dels plens ordinaris hi ha d’haver una part específica dedicada al control dels altres òrgans de la Corporació, que s’inclogui en un apartat denominat “Control de l’activitat municipal”.

El primer punt d’aquest apartat s’ha de destinar a donar compte succintament de les resolucions o els decrets que haguessin dictat per la Batlia o els seus delegats des de la darrera sessió ordinària, dels acords adoptats per qualsevol òrgan municipal en exercici de competències que li hagués delegat el Ple, i aquelles altres informacions d’interès municipal que Batlia consideri que ha de conèixer la Corporació plenària.

No es podrà promoure debat sobre el contingut d’aquesta informació, ni adoptar-hi cap resolució, però sí sol·licitar de Batlia informació o aclariment sobre determinats extrems, sense cap intervenció posterior després de la informació o aclariment.

Els punts següents s’han de destinar a tractar:

a) Els precs, pels quals qualsevol membre de la Corporació podrà formular propostes d’actuació dirigides a algun dels òrgans de govern municipal.

b) Les preguntes, per les quals qualsevol regidor o regidora realitza una interrogació sobre un fet, una situació o sol·licita una informació sobre si l’equip de govern ha pres o prendrà cap providència en relació amb un assumpte.

Article 79.

1. Poden plantejar interpel·lacions, precs i preguntes a l’equip de govern tots els membres de la Corporació o els grups municipals a través dels seus portaveus. Les interpel·lacions, els precs i les preguntes podran ser debatuts, per en cap cas sotmesos a votació.

2. Les interpel·lacions, els precs i les preguntes es poden efectuar oralment o per escrit i han de ser debatuts i contestats a la sessió següent, sense perjudici que ho puguin ser a la mateixa sessió en què es formulen si el batle o batlessa ho considera convenient.

Article 80.

1. Qualsevol membre de la Corporació o els portaveus dels grups municipals poden plantejar les preguntes oralment o per escrit.

2. Les preguntes plantejades de forma oral o escrita durant el desenvolupament de la sessió han de ser contestades pel seu destinatari a la sessió següent, sense perjudici que la persona destinatària de la pregunta vulgui donar-hi resposta immediata.

Article 81.

1. Són sessions extraordinàries aquelles que convoqui la Batlia amb aquest caràcter, per al dia i l’hora que determini la presidència de la Corporació, per pròpia iniciativa, a proposta de la Junta de Portaveus o a sol·licitud de la quarta part, com a mínim, del nombre legal de membres de la Corporació. En aquest darrer cas, la sol·licitud s’haurà de fer mitjançant escrit en el qual es raoni l’assumpte o els assumptes que la motiven, signat personalment per tots els regidors i regidores que la subscriuen.

La relació d’assumptes inclosos a l’escrit no ha d’afectar, de cap manera, la facultat de la Batlia d’afegir altres assumptes a l’ordre del dia.

Si Batlia no convoca la sessió plenària sol·licitada per un mínim de la quarta part del nombre legal de membres de la Corporació en el termini de quinze dies des que va ser sol·licitada, el Ple quedarà automàticament convocat per al desè dia hàbil següent al de finalització d’aquest termini, a les dotze hores; la qual cosa serà notificada pel secretari o secretària de la Corporació a tots els seus membres el dia següent de la finalització del termini esmentat. En absència del batle o batlessa o de qui legalment hagi de substituir-lo, el Ple quedarà vàlidament constituït sempre que concorri un mínim d’un terç del nombre legal de membres de la Corporació, en aquest cas serà presidit pel membre de la Corporació de major edat entre els presents.

2. Té, així mateix, caràcter d’extraordinària la sessió que tengui com a objecte la moció de censura al batle o batlessa o quan aquest plantegi al Ple una qüestió de confiança.

3. Cap regidor o regidora pot sol·licitar més de tres plens extraordinaris anualment.

4. La sessió extraordinària de censura s’ha de convocar i ha de tenir lloc de conformitat amb el que preveu la Llei orgànica del règim electoral general, i ha de tenir com a únic punt de l’ordre del dia la moció que la motivi, que, en cap cas, podrà quedar sense tractar.

5. La sessió extraordinària en la qual el batle o batlessa plantegi al Ple una qüestió de confiança s’ha de regir pel que estableix la Llei orgànica del règim electoral general.

6. Cada vegada que sigui procedent la renovació de la Corporació, els membres sortints hauran d’assistir a una sessió extraordinària amb la finalitat d’aprovar l’acta de la darrera sessió anterior al cessament.

7. Anualment ha de tenir lloc un ple monogràfic de rendició de comptes, d’acord amb la regulació que s’aprovi específicament.

Article 82.

1. Són sessions extraordinàries de caràcter urgent les convocades per Batlia quan la urgència de l’assumpte o assumptes que s’han de tractar no permetin convocar sessió extraordinària amb l’antelació mínima de dos dies hàbils exigida per la legislació bàsica de règim local. Aquesta convocatòria podrà realitzar-se a través de qualsevol mitjà que en permeti deixar constància.

2. En aquest cas, s’haurà d’incloure com a primer punt de l’ordre del dia el pronunciament del Ple sobre la urgència. Si aquesta no resulta apreciada per la majoria absoluta, s’ha d’aixecar immediatament la sessió.

Article 83.

El règim de convocatòria i la confecció de l’ordre del dia de les sessions extraordinàries s’ha d’atendre a les mateixes normes que les sessions ordinàries.

En les sessions extraordinàries no s’han de tractar altres assumptes que els inclosos en l’ordre del dia, si no són de caràcter urgent, hi ha presents tots els membres de la Corporació i així s’acorda amb el vot favorable de la majoria absoluta.

Subsecció 2ª. Requisits previs a les sessions

Article 84.

El Ple de l’ajuntament ha de desenvolupar les sessions a la Casa Consistorial o, en casos de força major, en un edifici especialment habilitat per fer-ho, circumstància aquesta que s’ha de fer constar a la convocatòria.

Article 85.

1. Les sessions ordinàries i extraordinàries del Ple s’han de convocar, com a mínim, amb dos dies hàbils d’antelació, excepte en el cas de les sessions extraordinàries urgents. Amb la convocatòria s’han de remetre l’ordre del dia dels assumptes que s’hagin de tractar i els esborranys de les actes de sessions anteriors que s’hagin d’aprovar a la sessió.

2. Si el dia assenyalat per l’acord municipal que fixa la periodicitat de les sessions coincideix en dia festiu, s’ha de convocar la sessió per al primer dia hàbil següent.

3. Si en primera convocatòria no hi hagués el quòrum necessari per a l’efectiva constitució del Ple, la sessió s’hauria de fer en segona convocatòria quaranta-vuit hores després, si coincidís en dia hàbil. En cas contrari, la sessió s’ha de traslladar a la mateixa hora del primer dia hàbil següent.

Article 86.

1. Batlia ha de fixar l’ordre del dia de les sessions, assistida per la Secretaria de la Corporació.

2. Per raons d’urgència, Batlia podrà incorporar a l’ordre del dia, a iniciativa pròpia o a proposta d’algun dels portaveus, assumptes que no hagin estat prèviament dictaminats per la comissió informativa que correspongui. En aquest supòsit, no podrà adoptar-se cap acord sobre aquests assumptes sense que el Ple en ratifiqui la inclusió en l’ordre del dia.

3. A les sessions ordinàries, els portaveus dels grups polítics o els regidors o regidores delegats podran presentar al Ple propostes de resolució per debatre i votar, sempre que es tracti de matèries la competència de les quals correspongui al Ple. Aquestes propostes s’han d’incloure a l’ordre del dia del Ple si s’haguessin presentat amb anterioritat a la convocatòria de la corresponent comissió informativa prèvia. Si la proposta es presenta després, només es podrà debatre i votar mitjançant el procediment a què es refereix l’article 98 d’aquest Reglament.

3. Les resolucions denegatòries d’inclusió de punts en l’ordre del dia dels plens a proposta dels portaveus o regidors i regidores delegats hauran de ser motivades i notificades en forma als autors de la proposta.

4. En els supòsits que la legislació bàsica del règim local preveu la convocatòria automàtica d’una sessió extraordinària del Ple, l’ordre del dia serà l’establert en la sol·licitud per realitzar la sessió.

Article 87.

La documentació dels assumptes inclosos en l’ordre del dia que hagi de servir de base al debat i, si escau, a la votació, haurà d’estar a la disposició dels regidors i regidores, des del mateix dia i hora de la convocatòria, a la Secretaria de la Corporació.

Article 88.

1. Per a la constitució vàlida del Ple es requereix l’assistència d’un terç del nombre legal dels seus membres. Aquest quòrum s’haurà de mantenir durant tota la sessió.

2. És necessària la presència del batle o batlessa i del secretari o secretària de la Corporació o dels que legalment els substitueixin, excepte en aquells casos en què la legislació bàsica de règim local preveu expressament la substitució del batle o batlessa.

3. Quan fos necessària l’assistència d’un nombre especial de regidors o regidores perquè hi hagi quòrum de votació, s’hauran de reiterar les convocatòries fins a aconseguir-ho.

Article 89.

Els membres de la Corporació que, per causa justificada, no poden concórrer a la sessió, ho hauran de comunicar a Batlia.

Subsecció 3ª. Desenvolupament de les sessions

Article 90.

Tota sessió haurà de respectar el principi d’unitat d’acte, i s’ha de procurar que finalitzi el mateix dia que comenci. Si aquest acabàs sense que s’haguessin debatut i resolt tots els assumptes inclosos en l’ordre del dia, Batlia podria aixecar la sessió. Els assumptes no tractats haurien de ser inclosos en l’ordre del dia de la sessió següent, sigui ordinària o extraordinària.

Durant el transcurs de la sessió, el president o presidenta, per iniciativa pròpia o a instància d’algun dels grups municipals, podrà acordar interrupcions del temps mínim necessari per permetre deliberacions dels grups o per descansar.

Article 91.

Les sessions del Ple han de ser públiques. Això no obstant, es podran fer a porta tancada el debat i la votació d’aquells assumptes que puguin afectar els drets de la ciutadania relatius a l’honor, a la intimitat personal o familiar i a la pròpia imatge, garantits per la Constitució, quan així ho acordi la majoria absoluta.

En la mesura en què els avenços tècnics ho permetin, les sessions s’han de retransmetre per mitjans electrònics i s’han de posar a la disposició dels interessats els enregistraments.

Article 92.

1. El públic assistent no podrà fer mostres d’acord o desacord, ni intervenir en els debats, excepte en la forma prevista en altres articles d’aquest Reglament (subsecció de participació de la ciutadania). Batlia pot ordenar el desallotjament de la Sala de qualsevol persona que pertorbi o impedeixi el desenvolupament normal de la sessió.

Subsecció 4^a. Participació de la ciutadania

Article 93.

1. La ciutadania té dret a traslladar assumptes i qüestions de rellevància per al municipi o que despertin interès social, per ser inclosos en l’ordre del dia d’un ple ordinari.

2. La ciutadania podrà sol·licitar al Ple el trasllat d’una petició a una altra institució no dependent de l’Ajuntament de Calvià. En cas que s’aprovi, aquest servirà d’intermediari i traslladarà en nom propi la petició.

3. Aquelles propostes o aportacions que obtinguin el suport de l’1% dels veïns del municipi amb dret a vot o les tres amb més suport cada semestre –sempre i quan aquestes hagin superat el 0'5% dels veïns del municipi– han de ser ateses pel ple.

4. La part proponent de la iniciativa ha de nomenar una persona en representació que presenti o defensi l’acció ciutadana al Ple a través de la tribuna de participació que hi ha d’haver a la sala de plens. Si no fos possible, la lectura, sense defensa, la realitzaria la Secretaria del Ple.

Article 94.

1. La ciutadania té dret a sol·licitar al Ple municipal l’elaboració d’una norma, ordenança o reglament respecte d’una matèria en concret, de competència municipal, amb un objectiu clarament definit; la modificació d’una d’existent, i l’aprovació d’una norma o reglament proposats per la ciutadania mateixa. Les sol·licituds d’elaboració, modificació o aprovació hauran de ser completament o parcialment definides en col·laboració amb l’administració municipal.

Per ser ateses pel Ple aquestes propostes hauran d’obtenir també el suport de l’1% dels veïns i veïnes del municipi amb dret a vot.

2. Tots els projectes de reglaments, ordenances, normes i propostes de modificació elevades a Ple han de ser publicats a la web municipal perquè la ciutadania pugui presentar-hi al·legacions i propostes de modificació.

3. La part proposant ha de nomenar una persona en representació que presenti, en una única intervenció prèvia al debat i votació de la proposta, l’acció ciutadana al Ple a través de la tribuna de participació que hi haurà a la sala de plens. Si no fos possible, la lectura, sense defensa, la realitzaria la Secretaria del Ple.

4. El que s’indica als punts anteriors serà sense perjudici del que estipula l’article 70bis 2 de la Llei de bases de règim local sobre la iniciativa legislativa popular i dels tràmits de consulta prèvia establerts per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques.

Article 95.

1. Les entitats inscrites en el registre municipal d’associacions o les associacions que siguin d’àmbit supramunicipal, tenen dret a intervenir davant el Ple, a les sessions ordinàries, en relació amb algun dels punts inclosos en l’ordre del dia en la tramitació prèvia del qual hagin intervingut com a persones interessades legítimes, de conformitat amb el que disposa la legislació en matèria de règim local, i sempre que es tracti d’assumptes de competència municipal.

2. La intervenció s’ha de sol·licitar per escrit a Batlia, a través del Registre General, amb una antelació mínima d’un dia hàbil previ a la realització de la sessió.

3. Una vegada que Batlia ho autoritzi, l’entitat ciutadana sol·licitant, en tot cas a través d’una única persona en representació, podrà realitzar la seva intervenció, durant el temps que assenyali la Presidència, amb anterioritat a la lectura, debat i votació de la proposta inclosa a l’ordre del dia, i podrà ser contestada per Batlia o per la regidoria competent.

4. No s’admeten intervencions a les sessions extraordinàries o a les convocades pel tràmit d’urgència.

Article 96.

1. Acabada la sessió del ple ordinari, la Presidència podrà obrir un torn públic de precs i preguntes per als veïns i veïnes o les entitats que figuren inscrites en el registre municipal corresponent.

2. El règim i funcionament d’aquests torns s’ha d’articular a partir de les prescripcions que s’indiquen a continuació:

· El nombre d’intervencions no pot excedir de deu per sessió.

· Els precs i preguntes han de ser breus i concrets, i s’han de referir a temes d’interès municipal o de rellevància social per al municipi.

· No es pot presentar una sol·licitud sobre un tema que ja hagi estat tractat en una altra intervenció anterior en el termini d’un any, amb l’excepció que sigui complementada amb noves dades de rellevància.

· Correspon a la Presidència del Ple acceptar o no les sol·licituds d’intervenció.

3. Les persones que vulguin intervenir hauran de presentar una sol·licitud (a qualsevol registre municipal o a la seu electrònica quan estigui habilitada) amb el prec i la pregunta que vol formular. Aquesta sol·licitud ha de ser tenguda en compte únicament per al ple ordinari del mes en curs, i s’haurà de presentar amb una antelació mínima de cinc dies hàbils abans que tengui lloc. Només s’admetrà un prec o pregunta per sol·licitant, i en el cas que es formulin diversos precs o preguntes en una mateixa sol·licitud, s’ha d’atendre únicament la primera formulada.

4. Quan el nombre de sol·licituds d’intervenció per a un ple sigui superior a deu, s’ha de fer un soteig per a determinar les que s’hi podran presentar. Amb la finalitat d’afavorir la participació del major nombre de persones distintes en els plens, s’ha de donar prioritat a les peticions fetes pel ciutadà o ciutadana que no hagin intervingut dins el darrer any.

5. Correspon a la Presidència del Ple ordenar i tancar aquest torn de precs i preguntes de la ciutadania. Cada prec o pregunta l’haurà de presentar una persona i ha de tenir una durada màxima de tres minuts.

6. Els precs i preguntes ciutadanes han de ser contestades, segons correspongui, per la Presidència o pel membre de l’equip de govern a qui la persona sol·licitant s’hagi dirigit expressament, si és el cas. Si per alguna raó resulta impossible la contestació del prec o la pregunta ciutadana en el Ple en què es va sol·licitar, s’ha de contestar el ciutadà o ciutadana per escrit.

7. L’Ajuntament ha de publicar a la web municipal els precs i les preguntes presentades al Ple per la ciutadania, com també les respostes emeses.

Article 97.

1. Al principi de la sessió s’ha d’aprovar, si escau, l’acta de la sessió o sessions anteriors que corresponguin.

2. Quan algun dels membres que varen prendre part en l’adopció dels acords recollits a l’acta que s’ha d’aprovar trobi que una determinada redacció d’assumpte ofereix dubtes respecte del que es va tractar o resoldre, podrà sol·licitar a la Presidència que s’aclareixi amb exactitud i, si la Corporació ho troba procedent, s’ha de tornar a redactar. La modificació s’ha d’anotar al marge de la minuta.

3. Quan es ressenyi, a cada acta, la lectura i aprovació de l’anterior, s’han de consignar les observacions o rectificacions realitzades d’acord amb el paràgraf anterior. En cap cas es podrà modificar el fons dels acords adoptats i només es modificaran els simples errors materials.

Article 98.

1. A les sessions ordinàries, quan un membre de la Corporació vulgui que recaigui un acord sobre un tema que no figuri a l’ordre del dia, n’haurà de justificar la urgència, i només en cas que la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació facin una declaració prèvia i especial en aquest sentit, passarà a ser debatut i resolt, si s’escau.

2. Amb aquesta finalitat, una vegada conclosos el debat i la votació dels assumptes inclosos a l’ordre del dia i la part dedicada al control dels altres òrgans de la Corporació, amb anterioritat a la presentació de precs i preguntes, el president o presidenta ha de sol·licitar als portaveus dels grups municipals si hi ha cap assumpte que s’hagi de sotmetre a la consideració del Ple per raons d’urgència.

El portaveu del grup o, si s’escau, l’autor de la proposta, n’ha de justificar la urgència i, seguidament, el Ple, per majoria absoluta, ha de decidir si és procedent debatre-la i posteriorment votar-la.

3. En el cas que l’assumpte requereixi un informe preceptiu de Secretaria i/o Intervenció, Batlia podrà sol·licitar que l’emetin immediatament. En el supòsit que, per la complexitat de l’assumpte, els informes no es poguessin emetre a la mateixa sessió, qualsevol de les dues podrà sol·licitar a Batlia que ajorni el debat i votació de l’assumpte per a una pròxima sessió, amb l’objecte de poder estudiar el tema i emetre’n el corresponent informe per escrit. Si aquesta petició no fos atesa, el secretari o secretària ho ha de fer constar expressament en acta.

Article 99.

Durant el desenvolupament de la sessió, Batlia podrà alterar l’ordre dels temes inclosos en l’ordre del dia. Així mateix, podrà retirar un assumpte quan la seva aprovació exigeixi una majoria especial i aquesta no es pogués obtenir en el moment previst inicialment a l’ordre del dia.

Article 100.

Qualsevol regidor o regidora podrà demanar, durant el debat, la retirada d’algun expedient inclòs a l’ordre del dia, amb la finalitat que s’hi incorporin documents o informes, i també que l’expedient quedi sobre la taula, i se n’ajorni la discussió per a la sessió següent.

En ambdós casos, la petició ha de ser votada, en haver acabat el debat i abans de procedir a la votació sobre el fos de l’assumpte. Si la majoria simple votàs a favor de la petició, ja no s’hauria de votar la proposta d’acord.

Article 101.

1. Per estudiar i resoldre els assumptes inclosos en l’ordre del dia, el secretari o secretària, o bé un funcionari o funcionària que l’auxiliï, ha de procedir a llegir els dictàmens de les comissions o les propostes formulades, i indicar els informes dels distints serveis que acompanyen la proposta d’acord i el sentit en què han estat emesos; s’obre a continuació la discussió.

2. Batlia o el regidor o regidora autor de la proposta han d’explicar breument els dictàmens o propostes i s’han de sotmetre directament a votació. Si algun regidor o regidora sol·licita la paraula, Batlia ha d’obrir un torn d’intervenció a favor i un altre en contra.

El fet que cap regidor o regidora demani la paraula equival a conformitat, per la qual cosa els assumptes quedaran aprovats per unanimitat.

Article 102.

1. En el cas que es promogui deliberació, els assumptes han de ser primer debatuts i després votats.

2. El desenvolupament dels debats s’ha de realitzar de la forma següent:

a) Després de l’explicació de Batlia, o del portaveu o regidor o regidora autor de la proposta, el president o presidenta ha de concedir la paraula a un membre de cada grup per ordre de menor a major representació municipal, si ho sol·licitava. Això no obstant, en el debat de les mocions dels grups municipals, ha d’intervenir, a cada torn, en darrer lloc el grup o grups autor o autors de la proposta, que s’han d’ordenar atenent la menor o major representació municipal; tot això sense perjudici de la darrera intervenció del batle o batlessa per tancar el debat.

b) Desenvolupament dels debats:

Primer torn: No podrà excedir de deu minuts (cada grup), i l’ordre d’intervenció ha de ser invers al nombre de regidors i regidores.

Segon torn: No podrà excedir de cinc minuts.

Intervenció per al·lusions: S’ha de contestar sense entrar en el fos i sí directament a les al·lusions; no pot excedir els tres minuts.

El batle o batlessa podrà fer una darrera intervenció i ha d’acabar el debat.

El temps de durada de les intervencions podrà ser ampliat per acord de la Junta de Portaveus.

c) Abans del debat qualsevol regidor o regidora podrà presentar per escrit esmenes i addicions a les propostes i proposicions, les quals, en haver-les llegit, ha de lliurar a la Presidència.

3. Els regidors o regidores necessitaran la vènia de Batlia per prendre la pauraula i s’han de dirigir sempre a la Corporació.

4. No s’admetran altres interrupcions que aquelles que faci el batle o batlessa per a cridar a l’ordre, quan els regidors i regidores no facin silenci, o a la qüestió debatuda, quan se’n desviïn, o tornin sobre el que ja s’ha debatut i aprovat. Seran procedents les cridades a l’ordre de la Presidència quan es vulneri aquest Reglament o es pronunciïn paraules ofensives o desconsiderades, o expressions que atemptin contra el prestigi dels organismes municipals, de les institucions públiques, o dels seus membres.

5. Si algun regidor o regidora fos cridat tres vegades a l’ordre, Batlia li podria retirar l’ús de la paraula i fins i tot ordenar el desallotjament de la Sala.

Article 103.

La Batlia podrà considerar finalitzat el debat d’un assumpte quan se n’hagin consumit, com a mínim, dos torns a favor i dos en contra, sempre que hagin intervingut tots els grups o hagin renunciat a fer-ho.

Article 104.

1. Sense perjudici de les causes d’incompatibilitat establertes per la Llei, els membres de la Corporació s’hauran d’abstenir de participar en la deliberació, votació, decisió i execució d’un assumpte en què concorri alguna de les causes a què es refereix la legislació de procediment administratiu i de contractació de les Administracions Públiques. L’actuació dels membres de la Corporació en els quals concorrin aquests motius implicarà, quan hagi estat determinant, la invalidació dels actes en què hagin intervingut.

2. En aquests casos, la persona interessada haurà d’abandonar la sala de sessions mentre es discuteix i vota l’assumpte, excepte quan es tracti de mocions de censura, en què tendrà dret de romandre-hi i defensar-se.

Subsecció 4ª. Adopció d’acords

Article 105.

1. Tancat el debat d’un assumpte, s’ha de procedir a la votació. El dictamen o proposta, excepte excepció, s’ha de votar íntegrament.

2. Abans d’iniciar-se la votació, el batle o batlessa, en cas que s’haguessin plantejat i acceptat esmenes o addicions a la proposta, ha de plantejar clarament i concisa els termes d’aquesta.

3. Quedarà acordat el que voti la majoria simple dels assistents, tant si es fa la sessió en primera o en segona convocatòria, excepte els casos en què la Llei exigeixi un major nombre de vots.

4. Hi haurà majoria simple quan els vots afirmatius siguin més que els negatius.

5. Hi haurà majoria absoluta quan els vots afirmatius siguin, com a mínim, la meitat més un del nombre legal de regidors i regidores que integren la Corporació, i serà exigible aquesta en aquells supòsits prevists en la legislació bàsica de règim local i en aquest Reglament.

6. Serà exigible el quòrum de dos terços del nombre de fet de membres que integren la Corporació en aquelles matèries en què expressament ho exigeix la legislació bàsica de règim local.

Article 106.

1. El vot es pot emetre en sentit afirmatiu o negatiu, i els regidors i regidores es poden abstenir de votar. L’absència d’un regidor durant la votació equival a la seva abstenció.

2. Si de la votació resultàs un empat, s’ha d’efectuar una altra votació i, si l’empat persistia, decidirà la votació el sentit del vot de la Batlia, perquè el seu és vot de qualitat.

Article 107.

1. Les votacions poden ser:

a) Ordinàries, les que es manifesten per signes convencionals d’assentiment, dissentiment o abstenció.

b) Nominals, en les quals el secretari o secretària llegeix la llista de regidors i regidores perquè cada un, quan sigui anomenat, digui “sí”, “no” o “abstenció”.

c) Secretes, que es realitzen per papereta que cada regidor o regidora diposita en una urna o bossa.

2. El sistema general d’adopció d’acords es produeix per votació ordinària. La votació nominal requereix acord previ, adoptat per majoria simple i a proposta de Batlia o de qualsevol regidor o regidora, per a un cas concret.

3. La votació serà secreta quan així ho decideixi la Batlia per a l’elecció o destitució de persones i quan així ho acordi el Ple de la Corporació per majoria absoluta.

Article 108.

1. Acabada la votació ordinària, Batlia ha de declarar el que s’ha acordat.

2. Immediatament després de concloure la votació nominal o secreta, el secretari o secretària ha de computar els vots emesos i anunciar en veu alta el resultat. A la vista d’aquest, Batlia proclamarà l’acord adoptat.

Article 109.

Les votacions no es poden interrompre per cap motiu. Durant el desenvolupament de la votació, Batlia no pot concedir l’ús de la paraula, i cap regidor o regidora pot entrar o sortir de la sala de sessions.

Secció 2ª. Constància i execució dels acords. Les actes

Article 110.

1. Les actes i els seus llibres són instruments públics i solemnes en els quals es recullen els acords dels òrgans col·legiats del govern municipal.

2. Les actes han de ser transcrites per mitjans mecànics a fulls mòbils que posteriorment han de ser enquadernats, complint els requisits de la normativa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 111.

El secretari o la secretària ha de redactar les actes i custodiar-ne els llibres, sota la seva responsabilitat, a la Casa Consistorial, i no consentirà que en surtin sota cap pretext, ni encara a requeriment d’autoritats de qualsevol ordre.

Estarà obligat a expedir certificacions o testimonis dels acords que els esmentats llibres contenguin, quan així ho reclamin d’ofici les autoritats competents, o ho sol·licitin per escrit els membres de la Corporació.

Article 112.

1. Durant la sessió, el secretari o la secretària, assistit pel funcionari o la funcionària que designi per fer-ho, ha de prendre les notes necessàries per redactar l’acta, en la qual s’han de consignar necessàriament les dades següents:

a) Lloc de la reunió, amb expressió del local i municipi en què té lloc.

b) Dia, mes i any.

c) Hora de començament.

d) Nom i llinatges del batle o batlessa, dels regidors i regidores presents, dels absents que han excusat l’absència i dels que falten sense excusa.

e) Caràcter de la sessió, i si es fa en primera o en segona convocatòria.

f) Assistència del secretari o secretària, o de qui en faci les funcions, i presència de l’interventor quan concorri.

g) Propostes que s’examinen, opinions sintetitzades dels grups membres de la Corporació i part dispositiva dels acords que hi recaiguin.

h) Votacions que es verifiquen i relació o llista de les nominals, en les quals s’especifiqui el sentit en què cada regidor o regidora emet el seu vot.

i) A les sessions ordinàries, ressenya del que succeeixi a l’apartat de control dels altres òrgans de la Corporació.

j) Hora en què la Batlia aixeca la sessió.

2. Les sessions del Ple han de ser íntegrament enregistrades per mitjans electrònics, que s’han de conservar a la Secretaria General fins, com a mínim, l’aprovació de l’acta de la sessió a la qual corresponguin. La seva conservació i custodia correspon al Secretari o a la Secretària.

Qualsevol membre de la Corporació podrà escoltar els enregistraments a la Secretaria General, si ho sol·licita al secretari o secretària general.

Aquests enregistraments s’entenen sense perjudici de la possibilitat que el mateix Ajuntament o terceres persones procedeixin a enregistrar el Ple, ni que hi hagi accés lliure.

Capítol II. Funcionament de la Junta de Govern Local

Article 113.

1. Són sessions deliberants o consultives aquelles que la Batlia convoqui amb l’únic fi de debatre un o diversos temes, sense que es pugui adoptar en cap cas cap acte administratiu amb eficàcia jurídica. A aquestes sessions no és preceptiva l’assistència del secretari o secretària de la Corporació i podran, a més, ser de naturalesa extraordinària o extraordinària de caràcter urgent.

2. Són sessions decisòries les que es convoquen per resoldre els assumptes que a la Junta de Govern Local atribueixin les lleis, o les que li hagin estat delegades expressament pel Ple o pel batle o batlessa. A aquestes sessions serà preceptiva l’assistència del secretari o la secretària de la Corporació, o funcionari que el substitueixi legalment.

3. Les sessions de la Junta de Govern Local podran ser:

a) Ordinàries de caràcter deliberant o consultiu.

b) Ordinàries decisòries.

c) Extraordinàries.

d) Extraordinàries de caràcter urgent.

4. A la seva sessió constitutiva, la Junta de Govern Local ha d’establir el règim de sessions ordinàries de periodicitat establerta prèviament pel Ple de la Corporació, siguin consultives o decisòries i que, com a mínim, han de tenir caràcter mensual. De l’acord adoptat s’ha de donar compte al Ple.

5. Les sessions extraordinàries de caràcter urgent, tant aquelles de caràcter deliberant com les de caràcter decisori, han de tenir lloc quan així ho decideixi la Batlia.

Article 114.

1. Les sessions ordinàries de la Junta de Govern Local han de convocar-se, com a mínim, amb un dia hàbil d’antelació. A la convocatòria s’hi ha d’afegir l’ordre del dia que contingui els assumptes que s’hagin de tractar i el seu caràcter.

2. Les sessions extraordinàries han de tenir lloc quan així ho decideixi el batle o batlessa o ho sol·liciti un mínim de la quarta part dels membres de la Junta.

Article 115.

Les sessions de la Junta de Govern Local no seran públiques, però s’ha d’exposar al tauler d’anuncis una còpia o extracte de les actes de les sessions i se n’ha de remetre còpia a tots els regidors i regidores en el termini dels vuit dies següents a la sessió.

Això no obstant, han de ser públiques les sessions de la Junta de Govern Local quan tractin assumptes delegats pel Ple municipal.

Article 116.

Per al que no s’hagi previst en aquesta secció, serà d’aplicació a la Junta de Govern Local, amb caràcter supletori, el règim de sessions establert per al Ple de l’Ajuntament en el capítol anterior.

Capítol III. Funcionament de les comissions informatives i altres òrgans complementaris

Article 117.

1. El batle o batlessa presideix totes les comissions, però pot delegar la presidència en un dels seus membres.

2. Les comissions informatives han de fer sessions ordinàries amb la periodicitat que acordi el Ple en el moment de constituir-les, i en els dies i hores que estableixi el batle o batlessa o qui presideixi la comissió, els quals també podran convocar sessions extraordinàries o urgents.

Article 118.

1. Les comissions informatives han de ser convocades pel batle o batlessa o la presidència d’aquesta, com a mínim amb dos dies hàbils d’antelació, excepte que hi hagi raons d’urgència, mitjançant escrit en el qual constin els assumptes per tractar dirigits a tots els membres de la comissió. Es podran tractar assumptes no inclosos en l’ordre del dia mitjançant acord adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la comissió.

2. Als efectes de convocatòria, ordre del dia i documentació, s’ha d’atendre al que, pel que fa a les sessions del Ple de l’Ajuntament, queda establert en aquest Reglament.

3. La vàlida realització de les sessions en primera convocatòria requereix la presència de la majoria absoluta dels components de la comissió, ja siguin titulars o suplents. Si no s’assoleix aquest quòrum, la comissió s’ha de constituir en segona convocatòria una hora després de l’assenyalada per a la primera, en la qual serà suficient la presència d’un mínim de tres dels seus membres amb vot.

Article 119.

Cap comissió podrà deliberar sobre assumptes de la competència d’una altra, excepte si es tracta de problemes comuns, en què podran convocar-se sessions conjuntes de dues o més comissions per tractar-los.

Article 120.

1. Els dictàmens adoptats en el si de les comissions han de contenir propostes d’acord adreçades a l’òrgan competent per adoptar-les, s’han d’aprovar sempre per majoria simple dels presents, i la Presidència decidirà els empats amb el vot de qualitat. El dictamen podrà limitar-se a prestar la conformitat amb la proposta que consti a l’expedient.

2. Els dictàmens es poden emetre a conseqüència de propostes formulades per Batlia, la Junta de Govern Local, regidors i regidores delegats i portaveus dels grups municipals, en relació amb els assumptes que corresponguin a cada comissió i la resolució de la qual sigui de competència plenària.

Article 121.

1. La secretaria de la comissió ha de fer constar a cada un dels expedients el dictamen emès en aquests.

2. El vocal, o vocals, que dissenteixi del dictamen podrà demanar que la secretaria faci constar el seu vot en contra, o addicionar al dictamen el text del seu vot particular, que s’ha d’incorporar a l’expedient per ser tengut en compte en el moment del debat de l’assumpte en sessió plenària.

Article 122.

A les sessions de les comissions informatives hi podran assistir, per decisió del seu president o presidenta, qualsevol funcionari o funcionària o membre de la Corporació, per a assessorar-ne els membres o escoltar la seva opinió sobre un tema concret.

Article 123.

Les comissions especials han d’ajustar el seu funcionament al que estableix l’acord plenari de creació i, supletòriament, quan els sigui aplicable, a les normes que regulen les sessions del Ple, sense perjudici que cada comissió, respectant les indicacions de l’acord plenari, estableixi les seves pròpies normes complementàries de funcionament.

Capítol IV. Funcionament dels òrgans desconcentrats i descentralitzats

Article 124.

1. El funcionament dels consells sectorials s’ha de regir pel que disposin els acords plenaris que els estableixin.

2. El funcionament dels òrgans col·legiats dels ens descentralitzats de gestió s’ha de regir pel que disposin els seus respectius estatuts, tenint en compte la legislació aplicable a la gestió dels serveis que tenguin encomanats i segons la seva naturalesa específica.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera

L’adaptació de l’organització i el funcionament municipal prevists en aquest Reglament s’ha de realitzar en el termini màxim d’un mes des de la seva entrada en vigor.

Disposició transitòria segona

Abans que finalitzi el 2017 i després de l’entrada en vigor d’aquest reglament, l’Ajuntament de Calvià ha d’implementar un sistema de participació, tant físic com en línia, i ha de desenvolupar un Reglament de Participació Ciutadana que permeti l’articulació d’aquest reglament orgànic pel que fa a la participació de la ciutadania.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queda derogat el Reglament orgànic municipal aprovat per l’Ajuntament de Calvià en sessió de 2 de març i 10 d’abril de 1989, amb les modificacions introduïdes en sessió de 28 de juliol del mateix any, i totes les normes municipals d’igual o inferior rang que s’oposin al que disposa aquest Reglament.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquest Reglament orgànic entrarà en vigor quan s’hagi publicat íntegrament en el BOIB i hagi transcorregut el termini a què es refereix l’article 65.2 de la Llei reguladora de les bases del règim local.