En relació amb l’assumpte de referència, i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 23 de febrer de 2017,

" DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al grup 3.7 “Línies de transmissió d’energia elèctrica entre 15 i 66 kV en sòl rústic amb la qualificació d’ANEI o ARIP, espais naturals protegits a l’empara de la Llei 42/2007 i espais de rellevància ambiental de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), excepte en el cas que siguin línies soterrades per camí existent amb una longitud inferior a 1 km.” de l’annex I de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluacions ambientals a les Illes Balears, per la qual cosa, després d’haver estat sotmesa a avaluació d’impacte ambiental ordinària, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluacions ambientals.

1. Antecedents

Respecte a la tramitació ambiental, tal com s’indica a l’article 33.2 amb caràcter previ a l’inici del procediment d’avaluació amb caràcter potestatiu, el promotor podrà sol·licitar, d’acord amb l’article 34, que l’òrgan ambiental elabori el document d’abast de l’Estudi d’Impacte Ambiental, la qual cosa no s’ha sol·licitat.

2. Informació del projecte

El promotor del projecte és el Consell Insular d’Eivissa i l’òrgan substantiu que ha tramitat l’expedient és el Departament de Territori i Mobilitat del Consell d’Eivissa a la CMAIB.

Les actuacions que es desenvoluparan són:

a.Retirada de xarxes de MT aèries i substitució per soterrades; eliminació de dos centres de transformació (CT) i construcció d’un CT nou.

Es preveu la retirada de 4.010m de xarxa de MT aèria i es substituirà per 5.968m de línea soterrada i la construcció de dues línies soterrades de BT una de 503m i una de 337m.

Es preveu la construcció de 7 línies de MT que transcorreran de manera soterrada per camí existent, els quals també s’adequaran per a la seva utilització coms a senders. Les rases que s’obriran seran d’un metre de profunditat i 0.40m d’amplada.

La terra extreta s’emmagatzemarà a un costat del camí a mesura que s’avança amb l’obra, un cop finalitzada es reposarà l’estat original del terreny (es reomplirà amb el mateix material extret).

Es reconstruirà la línia elèctrica de BT, es desmantellaran dos CT antics, i es construirà un nou de menors dimensions que els anteriors i es crearà una nova línia soterrada de 503m des del CT existent.

Aquesta actuació dur implícit l’eliminació de 39 torres de 12m, 39 cimentacions, 11.100m de cablejat elèctric a més de suports, aïllaments,..

Serà necessari camions grua per a dur a terme la retirada dels suports, cablejat,...

b.Retirada de xarxa aèria de telefònica i substitució per soterrada

S’eliminaran 2.678m de xarxa aèria de telefonia i 49 suports que tenen entre 6-8m d’alçada, s’eliminaran mitjançant camió ploma, o amb miniexcavadora fins camió de transport.

S’indica que la nova xarxa soterrada de 1.700m en la seva majoria discorrerà per camins existents paral·lela a la xarxa de MT

c.Creació d’un itinerari o d’una ruta turística per a vianants y per a bicicletes i una ruta motoritzada.

Els sender per a vianants/bicicletes tendrà una longitud de 2.500m utilitzant camins existent i discorrerà paral·lel a la zona humida de Sal Rossa i arribarà fins a la zona costanera on es troba la Torre de vigilància.

Les actuacions a dur a terme són l’adequació de la capa de rodadura de la calçada, la instal·lació d’una valla perimetral formada per suports de fusta cada 3m i corda (s’indica que són 28m), més una valla d’uns 70m més contundent, instal·lació de 105unitats de pals de fusta per impedir el pas de vehicles a l’inici dels senders, la instal·lació de 6 barreres basculants de fusta.

Un tram de ruta motoritzada de 1500m que coincideix amb el camí veïnal, és millorarà el paviment.

S’instal·larà a tota la xarxa de senders panells informatius i de senyalització.

d.Creació d’un illot artificial als estanys de Sal Rossa

La creació d’un illot artificial de 72m² a l’extrem norest de la Salina de Sal Rossa.

El projecte s’executarà amb una grua de 70m de recorregut i el material es dipositarà mitjançant remolc-volquet

La base serà de material de pedrera i la capa superficial provindrà de les obres de dragatge de canals saliners mesclat amb terra vegetal, i un acabat manual.

e.Actuacions de museïtzació de l’antiga torre de vigilància (Torre de Sa Sal Rossa)

Les obres afectaran a l’interior de la torre, amb la reconstrucció de la paret interior i la primera planta i la instal·lació d’elements d’interpretació.

La maquinària a utilitzar és:

-Retroexcavadora

-Mini amb foradadora

-Camions de càrrega

-Camió de formigó

-Camió grua

-Grua mòbil

-Compactadora

-Radials, màquines perforadores, eines de talls,...

Es preveuen 1.826,78m³ de materials d’excavació i demolició dels quals 1.565,84m² seran reutilitzats i la resta a gestor autoritzat.

S’estima en dos mesos la retirada dels elements de la xarxa aèria de MT i en un mes la de telefonia.

El termini d’execució de les obres s’estima en 10 mesos i el pressupost general total és de 1.338.765,84€

3. Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte

El projecte s’ubicarà a sòl classificat com a Sòl Rústic Protegit- Àrea d’Alt Nivell de Protecció, dins XN2000 LIC/ZEPA Es0000084 Ses Salines d’Eivissa i Formentera, dins espai natural protegit Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera, a zona de servitud de domini públic marítimo-terrestre, a APT de costa, als voltants de la zona humida, a zona amb vulnerabilitat d’aqüífers alta/moderada.

A determinades zones les obres es desenvolupen a APR d’incendi, a APT de Carreteres i a la zona nord-oest de l’estany de sa Sal Rossa el projecte es desenvolupa a APR d’inundació.

Respecte al PORN i al PRUG del Parc Natural indicar que el projecte es desenvolupa a àrees de conservació predominants, de conservació i d’aprofitament condicionat a conservació.

Cal destacar que la zona d’actuació té un elevat interès ecològic.

A la zona d’actuació hi són presents gran quantitat d’hàbitats tant prioritaris com no prioritaris, hàbitats costaners i vegetació halòfila, hàbitats de dunes marítimes i continentals, hàbitats d’aigua dolça, i hàbitat de matollars escleròfils.

Tal com s’indica a l’estudi de repercussions ambientals (EARA) dels hàbitats present al LIC, els que es troben a l’àrea d’actuació del projecte són:

-Hàbitat 1240 de penya-segats amb vegetació de les costes mediterrànies som Limonium spp. endèmics.

-Hàbitat 1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics

-Hàbitat 5330 Matollars termomediterranis i preestèpics,

Cal indicar que a més dels que apareixen a l’EARA al Pla de Gestió del LIC també s’observen els següents hàbitats:

-1150* Llacunes costaneres (prioritari)

-1510* estepes salines mediterrànies

-2110 Dunes mòbils embrionàries

-92D0 Galeries i matollars riberenys termomediterranis

-3140 Aigües oligomesotròfiques calcàreas

-1430 Matolls halonitrofils

Respecte a la flora cal indicar que al Parc Natural de Ses Salines es troben nombroses espècies protegides com pot ser la Genista dorycnifolia i la Diplotaxis ibicensis (incloses a l’annex II de la Directiva), Helianthemum marifolium subsp. origanifolium setge (en perill d’extinció), Silene cambessedesii–molinet (sensibles a l’alteració de l’hàbitat),... les quals es troben fora de l’àrea d’actuació del projecte.

A l’Estudi d’Impacte Ambiental s’indica que a la zona afectada pel projecte s’observen els següents tipus de comunitats vegetals:

-Comunitats de salobrars, estepes salines i estanys salobres, especificament Salicornietum fruticosae, el Suaedetum verae y el Arthrocnemetum macrostachyi, así como también les estepes salines de Limonietum heterospicati

-A la zona costera de la Sal Rossa destaquen les associacions de fonoll marí (Crithmum maritimum) i saladines endèmiques (Limonium pseudebusitanum)

-A la zona forestal, zona del Corb marí, destaca la presència de Cneoro triccoci-Pistacientum lentisci, Rosmarino- Ericion multiflorae acompanyades de l’associació Hypochoerido-Brachypodietum retusi.

-Zona de camps de conreu, ocupada majoritàriament per espècies ruderals.

A l’annex del PRUG s’identifiquen 70 espècies de flora terrestre d’interès i de les qual 46 són considerades d’interès especial (saladines, tamarell i orquídies), a la zona del projecte cal destacar com a espècies d’interès especial:

-Limonium gibertii

-Limonium psedoebusitanum

-Ophrys fusca

-Serapias parviflora

-Tamarix spp

A més de Asteriscus aquaticus, Allium ampeloprasum subsp. Bimetrale, Carduus bourgeanus subsp. Ibicensis, Crithmum maritimum, Lotus cytisoides.

A la zona del projecte l’EARA només indica que es pot veure afectada l’Aetheorhiza bulbosa subs. willkommii que és endèmica però no es troba ni als catàlegs balear ni estatal.

Respecte a la avifauna cal indicar que es presenta un llista de 217 espècies d’aus, a més d’altres espècies incloses a la Directiva, de les quals podem destacar les següents aus al voltant del projecte en règim de protecció especial :

-Coll blau, Anas platyrhynchos. Nidificant irregular.

-Picaplatges petit, Charadrius dubius. Nidificant regular.

-Picaplatges camanera, Charadrius alexandrinus. Nidificant irregular.

-Avisador, Himantopus himantopus. Nidificant irregular.

-Polla de agua, Gallinula chloropus. Nidificant irregular.

-Rascó, Rallus aquaticus. Nidificant irregular. (especial protección)

-Annera blanca Tadorna tadorna.

-Flamencs i altres anàtides

Respecte a altres tipus de fauna cal destacar la presència de ratapinyades (a la Torre), tortuga marina (Caretta caretta), sarganta pitiusa (Podarcis pityusensis) incloses a l’annex II de la Directiva i d’altres espècies incloses al catàleg balear o estatal el dragó, dragonet, ratapinyades,...a més d’espècies d’invertebrats.

Respecte a la hidrologia indicar que es tracta de zones humides, l’escorrentia natural es dirigeix per topografia cap els antics estanys saliners de sa Sal Rossa els qual es troben inactius i transformats en una zona humida natural, amb caràcter temporal.

El paisatge de la zona es considera d’alta qualitat paisatgística.

A la zona existeixen dos Béns d’Interès Cultural (BIC) catalogats la Torra de Sal Rossa i l’església de Sant Francesc, a la zona també s’observen tres jaciments arqueològics, a més del patrimoni saliner d’interès etnològic.

4. Resum del procés d’avaluació

4.1. Actuacions prèvies

No s’ha realitzat la fase prèvia d’acord amb l’ art. 34 de la Llei 21/2013, atès que es potestativa pel promotor.

4.2. Fase d’informació pública i de consultes

La Secretària de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori emet certificat d’exposició pública indicant que el projecte i l’estudi d’impacte ambiental es varen sotmetre al públic mitjançant publicació al BOIB núm. 34 de 15 de març de 2016 i al tauler d’edictes digitals del Consell d’Eivissa, sense que s’hagin presentat al·legacions.

a) Consultes administracions públiques

Durant l’exposició pública s’ha consultat a les administracions i persones següents, rebent-se resposta de les següents:

-Dpt. de Medi Ambient del CIE en data 26 de maig de 2016 informa que “es conclou que no es preveuen impactes significatius relacionats amb l’execució i funcionament del projecte. Tot el contrari suposarà una considerable millora ambiental i paisatgística ja que l’ordenament de l’ús públic, el soterrament de les esteses i l’adequació d’un illot, potenciarà els valors ambientals i paisatgístics del conjunt d’aquesta unitat territorial”

-Dpt. de patrimoni del CIE (informe de 27 de maig de 2016)

-Dpt. d’Infraestructures del CIE informa en data 21 d’abril de 2016) “favorablement amb els condicionants següents:

+S’adverteix que per la cuneta de la carretera PM-802, marge esquerra es troba soterrada la línia elèctrica d’alta tensió de Formentera.

+Serà responsabilitat del contractista identificar altres instal·lacions o serveis que es poden veure afectats.

+Els creuaments de la carretera es realitzaran per mitjans que no alterin el ferm

+S’haurà de dur a terme la previsió de senyalització i abalisament.

+Les obres no podran afectar a la seguretat del trànsit i hauran de complir les condicions prèvies de visibilitat (art.33.2 de la Llei 5/1990)

+Els elements s’hauran de restablir

+Reposar les marques vials

+No es permetrà l’acumulació de restes de runa ni materials sobre la calçada

+Les obres es duran a terme sota vigilància del personal encarregat de la carretera

+[...]

-Servei de Planificació del Dpt. de Medi Natural en data 21 d’octubre de 2016 emet informe tècnic de XN2000 i del Parc on es conclou:

“informar favorablement (respecte al PORN i PRUG) sempre i quan.

+El soterrament discorri per camins i vorals

+Les noves casetes d’escomeses i estacions transformadores es construeixin es recobreixin exteriorment amb fàbrica de pedra natural de marès o esquerdejada en blanc.

+Les obres s’iniciïn i es desenvolupin fora de l’època de nidificació (1 de març-30 de juny)

+Els residus generats hauran de ser retirats i gestionats correctament

Acordar l’exclusió d’afectació (respecte a XN2000) sempre i quan les actuacions projectades als estanys i fins a una distància de 100m d’aquests, es realitzin fora del període compres entre l’1 de març i el 30 de juny.”

+Servei de Protecció d’Espècies informa en data 04 d’agost de 2016 “favorablement el projecte atès que es tracta d’una actuació que redundarà en una millora en la conservació de la biodiversitat de la zona i en la regularització del trànsit de persones a l’indret, amb les següents recomanacions:

+Evitar realitzar les obres d’obertura de les rases entre els mesos de març i juny (ambdós inclosos) amb l’objectiu de no interferir amb el cicle reproductor de les aus.

+Crear l’illot artificial al mateix estany de sal Rossa proposat però més enfora dels vials projectats per a vianants i ciclistes, amb l’objectiu de minimitzar les molèsties a les aus que en facin ús.”

-Servei de Gestió Forestal

-Servei d’Estudis i Planificació informa en data 27 de juliol de 2016 “favorablement amb els condicionants següents:

+Durant el temps que duri l’obra s’han d’adoptar les precaucions màximes per evitar l’abocament de substàncies contaminants tant de manera accidental com per dur a terme tasques de manteniment

+Les rases han de romandre obertes el mínim temps possible. L’acabat del camí ha de quedar amb les mateixes condicions que abans d’executar les rases.

+Tot i que es considera que la construcció d’un illot no té afecció sobre les masses d’aigua es recorda que aquesta obra necessita autorització administrativa i atès que l’obra prevista no perjudica la integritat humida de la zona no es requereix avaluació prèvia de la seva incidència ecològica.”

-Servei d’Aigües Superficials informa en data 21 de setembre de 2016 que “per tal d’informar sobre el projecte s’hauran de corregir una sèrie de deficiències observades tal pel que fa a la zona humida com a les zones de servitud, policia, inundable.

Les deficiències observades són:

+No s’han definit amb detall les obres que afecten al domini públic hidràulic.

+No s’han aportat els estudi hidrològics i hidràulics

+Falten plànols de planta i de secció on es grafïi el DPH, i les zones de policia , servitud,..

+No s’ha justificat que les obres no degradin la zona humida

No s’ha aportat avaluació prèvia de la incidència ecològica a la zona humida”.

-Parc Natural de Ses Salines

-Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic (informa en data 01 d’abril de 2016 que no troba inconvenient)

-Servei de Costes i Litoral informa en data 05 d’abril de 2016 “favorablement el projecte i recorda que les actuacions que afecten a zona de servitud de protecció requeriran d’autorització.”

-Demarcació de Costes

-Ajuntament de Sant Josep de Sa Talaia informa en data 23 de maig de 2016 favorablement, per quan e considera que les actuacions previstes es preveu que suposin unes millores ambientals i paisatgístiques.

-AESA en data 28 de març de 2016 informa que ha rebut la documentació i que emetrà informe segons els seus terminis.

-Endesa

-Telefònica

b) Al·legacions

La Secretària de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori emet certificat d’exposició publica indicant que no s’han presentat al·legacions.

c) No s’han realitzat consultes trasfronteneres al no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnic de l’expedient 

5.1. Alternatives

A l’Estudi d’Impacte Ambiental es presenten dues alternatives amb diferents subalternatives:

a.Alternativa zero

La no execució del soterrament de les línies suposaria seguir amb la situació actual i el corresponent impacte de les instal·lacions a més del possible impacte per col·lisió/electrocució de les aus.

La no execució i reordenació dels senders suposa el manteniment de la situació actual que suposa una falta de regularització dels accessos, manca d’informació per la interpretació del patrimoni ambiental, desconnexió entre els diversos elements del propi parc.

Per la qual cosa l’alternativa zero té un major impacte paisatgístic, sobre el medi (especialment flora i fauna), una escassa informació ambiental sobre la zona, un major desconeixement dels valor naturals, patrimonials de l’emplaçament.

b.L’alternativa execució del projecte indica que:

Els senders es desenvolupen per camins o senders ja existents, en cap cas s’obrin o es creen de nous. Els trams on es tanca l’accés és perquè són més impactants que la nova alternativa.

S’indica que no hi ha alternativa tècnicament viable excepte l’escollida.

Respecte a l’eliminació de les xarxes aèries s’indica que és l’alternativa ambientalment més viable respecte a la no execució amb el corresponent impacte paisatgístics i sobre l’avifauna.

L’Execució suposa la millora dels hàbitats de la zona, amb la regulació de les visites i la prohibició de la lliure circulació de persones i vehicles i a més augmentarà la divulgació del patrimoni natural existent. A més l’eliminació de l’eliminació de les xarxes aèries que suposa l’eliminació de l’impacte paisatgístic de les mateixes i l’eliminació de l’impacte sobre l’avifauna.

c.Cal indicar que no es presenta alternativa d’ubicació de l’illot artificial.

5.2. Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció

Les principals actuacions que poden produir impactes són l’ús de maquinària, l’emmagatzematge, aplec de materials, el desmantellament de les xarxes aèries, l’obertura i tancat de rases, l’eliminació dels CT, millora de la calçada, materials i obres a la zona de la Torre, construcció de l’illot artificial i a la fase de funcionament la utilització dels senders, la visita a la Torre i el funcionament de les línies soterrades i de l’illot.

a) Sòl i subsòl

Els principals impactes es produiran a la fase de construcció per la alteració de la geomorfologia del terreny considerant el mateix com a impacte compatible.

Es preveu un acopi de 1.800m³ de manera lineal al costat de les rases, respecte al trànsit de maquinària aquest es produirà sobre vials existents i a camps de cultiu adjacents a l’obra

Com a mesura protectora s’indica que la maquinària i els vehicles es retiraran cada dia de la zona d’obres i com a mesura es proposen 10 zones per a l’aplec de materials constructius les quals segons les fotografies adjuntes són zones sense vegetació natural o petites zones de camps de conreu. No es realitzarà cap manteniment de maquinària ni repostatge de maquinària i vehicles

Els materials sobrants del reompliment de les rases s’utilitzaran en la construcció de l’obra de l’illot artificial.

Es considera necessari establir com a mesura correctora que els sòls utilitzats per a les diferents fases de les obres seran retornats al seu estat preoperacional.

b) Emissions

Les emissions es produiran principalment a la fase d’obres destacant l’emissió de partícules i de renous. Els materials d’aplec seran bàsicament les terres d’excavació de les rasses atès que el formigó es subministrarà amb camió grua.

L’impacte sobre la vegetació i les vivendes es considera puntual i reversible.

Mentre que l’impacte sobre la fauna per renou es considera important si no es prenen mesures preventives.

Com a mesures protectores es proposa la cobertura dels materials emmagatzemats i dels vehicles que els transportin per evitar l’emissió de pols.

Com a mesura correctora es proposa l’adequació del calendari d’obres a l’època de cria de les especies nidificants protegides, per tal d’evitar l’afecció sobre les mateixes.

c) Hidrologia

El projecte durant la fase de construcció pot generar una possible contaminació de les aigües subterrànies per possibles fuites, abocaments de substàncies.

S’indica que les xarxes soterrades no afectaran ni a torrents ni a drenatge superficial atès que no s’observen a la zona, especialment el torrent de Ca Na Parra, però cal tenir en compte que les actuacions es realitzen a APR d’inundació, atès que són zones amb el nivell freàtic molt pròxim a la superfície topogràfica. Es disposarà de bombes per tornar injectar, si escau, l’aigua provinent del nivell freàtic a l’obertura de les rases.

Com a mesura protectora s’indica que les estes telefòniques a retirar dins les zones humides de Sa Sal Rossa i des Codolar es retiraran utilitzant els mínims mitjans mecànics possibles, i la instal·lació de senyalització que prohibeixi l’entrada a la zona humida (zona part central sud-est de Sa Sal Rossa),

d) Flora

Els principals impactes es produiran a la fase de construcció, durant la fase de funcionament es considera que el fet de regular/gestionar el trànsit de vehicles i vianants es considera que tendrà un impacte positiu respecte a la situació que es té ara.

A la fase de construcció si no es prenen les mesures adequades l’impacte sobre la flora / habitats per l’emissió de partícules, pols, materials, trànsit de maquinària pot ser persistent i irreversible. Les espècies/habitats que es poden veure més afectades són l’hàbitat 1420 Matollars halòfils mediterranis, el Limonium gibertii, Asteriscus aquaticus,..

Respecte a la retirada de la xarxa aquesta pot afectar greument a la vegetació sinó es realitzen amb les mesures adequades, al igual que la construcció dels CT que poden afectar irreversiblement la vegetació de la zona d’actuació.

S’indica que el pas de maquinària es realitzarà per camins existents i que no es preveu l’afecció a la vegetació excepte a la zona ubicada més al sud de Sant Francesc que es tracta d’un camí per a vianants d’uns 310m.

S’indica que l’execució de l’illot es realitzarà garantint la mínima afecció a la vegetació existent en el camí d’accés i a la zona de treball però no s’especifica com.

Com a mesures protectores/correctores cal destacar:

-retirada manual dels suports de la xarxa de MT a les zones forestals.

-a la zona sud de Sant Francesc al sender per a vianants  es senyalitzarà la zona on no es pot actuar.

-els treballs es realitzaran exclusivament a les zones assenyalades.

-tancament dels accessos a vials i senders no regulats.

Cal indicar i destacar que es considera necessari que en la mesura possible les actuacions es duguin a terme manualment, evitant el màxim l’ús de maquinària a les zones sensibles.

e) Fauna

Els principals impactes es produiran durant la fase de construcció, a destacar la possible afecció sobre les aus provocades pels renous, el trànsit de persones i maquinària, el moviment de terres,...l’impacte es valora com a moderat.

Les obres de reforma de la torre poden afectar diverses espècies de quiròpters presents a la torre.

Durant la fase de funcionament l’impacte es considera compatible, cal destacar la presència de transeünts tant als camins com de visita a la torre.

El fet de regular/gestionar el trànsit de vehicles i vianants es considera que tendrà un impacte positiu respecte a la situació de no regularització que es té ara.

Respecte a es mesures que es proposen a l’EsIA i a l’EARA cal destacar:

-Les obres a la zona de Sa Sal Rossa i als estanys nord del Codolar es realitzaran fora de l’època de nidificació (15 març a 31 de juliol) de les aus aquàtiques

-Els treballs que s’han de realitzar a la torre es duran a terme només durant els mesos d’octubre i novembre, per tal de no afectar l’època de reproducció ni d’hibernació dels quiròpters.

-Els treballs de desmantellament de les xarxes i la construcció dels CT a la zona forestal del Corbmarí es realitzaran fora de l’època de risc d’incendi forestal i dins el període de 15 d’octubre al 15 d’abril.

4.Al sender per a vianants  que discorre paral·lel a l’estany nord-oest de Sa Sal Rossa s’instal·larà una reixa perimetral de canyís, per tal d’evitar l’afecció sobre les aus que hi pugui haver a l’estany.

A més l’eliminació de les esteses aèries farà que l’impacte sobre l’avifauna per col·lisió o electrocució sigui nul.

f) espais protegits 

Les actuacions es duen a terme dins àrea de conservació predominant (Estany de Sa Sal Rossa), a àrea de conservació (Puig des Corb Marí), i d’aprofitament condicionat a Conservació (voltants dels estanys de Sa Sal Rossa) d’acord amb el PORN.

A la fase de construcció els impacte es consideren negatius ja que les obres poden provocar afeccions a l’espai protegit on es realitza l’actuació sinó es prenen totes les mesures preventives.

Per altra banda cal indicar que a la fase de funcionament es preveu un impacte positiu, atès que s’eliminen elements que poden ser perjudicials per la fauna per la qual vas ser declarat espai natural protegit i espai de rellevància ambiental, a més el fet de regular l’accés de vianants, vehicles,  la creació de d’itineraris senyalitzats per a vianants també suposa una millora ambiental per l’espai, la flora i la fauna.

A l’article 21.4 del PRUG s’indica que “amb l’objectiu de minimitzar l’impacte paisatgístic i ecològic de les esteses de telefòniques i elèctriques aèries existents dins el Parc Natural, s’estableix un termini màx. De 10 anys en el que s’hauran de soterrar totes aquestes línies aèries[...] també indica que les estacions transformadores i les casetes d’escomeses han d’integrar-se paisatgísticament amb l’entorn, hauran de recobrir-se a l’exterior amb fàbrica de pedra natural de marès o esquerdejada en blanc” per la qual cosa l’actuació es considera adequada i adient, atès que dóna compliment a aquest apartat del PRUG.

La creació d’itineraris senyalitzats per a vianants a la zona de sa Sal Rossa juntament amb els tancaments previstos per a evitar l’accés a altres zones més sensibles suposarà l’ordenació de la zona de l’ús públic i per tant serà positiu pels hàbitats i espècies presents (art. 111 del PRUG).

A l’informe del Parc s’indica que “la creació d’illes i platges de llims i llots, és una de les actuacions previstes als estanys del Codolar a la línia d’actuació 4.2.4 del PRUG sobre millora i restauració ecosistèmica, amb l’objectiu d’incrementar i diversificar la quantitat i qualitat dels ambients presents al parc, així dons la creació d’un illot a sa Sal Rossa també augmentaria la funcionalitat i la quantitat i qualitat dels ambients presents a la zona.

A més cal indicar que el Pla de Gestió del LIC/ZEPA especifica com a mesura estratègica fomentar la recuperació de les zones potencials pel desenvolupament de les espècies Charadrius alexandrinus, Charadrius dubius, Himantopus himantopus, per la qual cosa es considera que la creació de l’illot artificial tendrà un important impacte positiu. Igualment la instal·lació d’elements per a la delimitació d’accessos i la senyalització estarien incloses com a mesures d’execució del Pla de Gestió.

g) Residus

La generació de residus es produirà principalment durant de la fase de construcció i seran principalment residus de construcció-demolició, suports,...

Com a mesures es proposa, entre d’altres, la reutilització de materials extrets de la zona per a dur a terme el reompliment de les rases, la reutilització d’alguns suports i la correcta gestió dels residus generats.

Cal indicar que es presenten deu zones on es preveu d’emmagatzematge de residus i materials i aquests s’ubiquen a zones antropitzades o a zones limítrofs de conreus.

L’article 61.1 del PRUG Indica que “queda prohibit en tot l’àmbit del Parc l’abocament, abandonament i cúmul, ja sigui temporal o permanent, d’andròmines, residus sòlids, líquids o de runam, qualsevulla que sigui la seva procedència, naturalesa i tipologia, amb l’excepció de materials derivats de construccions emparades per llicència, sempre que es facin en els voltants immediats de la construcció i només pel temps de duració de la llicència”, per la qual cosa es permet l’acumulació de la terra extreta de les rasses pel seu reompliment, el temps mínim necessari.

Per altra banda un cop finalitzades les obres s’hauran de retirar i gestionar adequadament tots els residus i s’haurà de realitzar una inspecció visual a tota la zona per tal de detectar abocaments o residus que no s’hagin gestionat correctament.

h) Paisatge

El paisatge es veurà afectat principalment a la fase de construcció, atesa la fragilitat visual de la zona que es classificació com a alta, es veurà afectada per elements no naturals com poden ser la maquinària i l’aplec de materials.

A la fase de funcionament es considera un impacte positiu atès que desapareixeran les esteses aèries i tots els suports a més de la retirada dels elements de les obres, igualment cal destacar la millora del paisatge per l’eliminació i substitució dels CT, els quals són més petits i integrats en el medi, la senyalització i els elements a instal·lar s’integraran amb l’entorn.

i) Patrimoni

El projecte realitza una actuació directa sobre el bé catalogat Torre de Sa Sal Rossa, a més amb l’obertura de les rases es podrien localitzar jaciments arqueològics.

Es realitzarà un pla d’actuació arqueològica per tal de prendre totes les mesures protectores.

A l’EsIA s’indica que les actuacions es consideren com a positives, atès que ajudarà a preservar i mantenir la torre  en bon estat, sempre i quan les actuacions es duguin a terme de manera respectuosa, per personal qualificat i amb un mínim impacte sobre el BIC.

Com a mesura protectora es considera necessari que es realitzi el seguiment de les obres per part de personal especialitzat.

j) Població

Durant la fase de construcció l’impacte es pot considerar negatiu però temporal i reversible per les molèsties que puguin ocasionar als visitants de la zona, mentre que a la fase de funcionament l’impacte de l’actuació es considera positiu pel fet de regular l’accés  millorar la seguretat a la zona i augmentar la informació que es donarà del lloc als visitants.

5.3. Seguiment ambiental:

Es presenta un Programa de Vigilància Ambiental (PVA) on s’indica que s’haurà de designar un tècnic auditor ambiental a la fase de construcció, el qual haurà de vetllar pel compliment de les mesures proposades a l’EsIA.

S’indica que es realitzarà un informe final del seguiment de les obres i aquest es remetrà a la CMAIB per a la seva aprovació, la qual cosa serà condició prèvia a l’atorgament del final d’obra.

Es presenten una sèrie de comprovacions que s’han de realitzar durant la fase de funcionament i a alguna d’elles s’indica que ho realitzarà el personal del Parc.

Les comprovacions de la realització de les mesures i del Pla de vigilància l’ha de dur a terme el responsable del mateix, sense perjudici de les actuacions que el personal del Parc o de la Conselleria realitzi segons les seves competències.

Cal indicar que d’acord amb l’article 52 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals el seguiment de les declaracions d’impacte ambiental i dels informes d’impacte ambiental correspon a l’òrgan substantiu o als òrgans que, si s’escau, designin les comunitats autònomes respecte als projectes que no siguin de competència estatal, el seguiment del compliment de la declaració d’impacte ambiental o de l’informe d’impacte ambiental.

Respecte al PVA es considera necessari ampliar el programa a la fase de construcció, realitzant informes quinzenalment i a la fase de funcionament realitzar el seguiment de si l’illot compleix amb la seva funció i realitzar un seguiment dels quiròpters existents a la Torre per determinar si s’ha de prendre mesures compensatòries.

6. Conclusions

Per tot l’anterior, es proposa formular la Declaració d’Impacte Ambiental favorable a la realització del projecte Senders turístics i soterrament de les línies de mitja tensió i de telefonia a Ses Salines, promogut pel Consell d’Eivissa, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin les mesures preventives, correctores incloses en l' Estudi d'Impacte Ambiental i de l’Estudi d’Avaluació de les Repercussions Ambientals i els condicionants següents:

1.D’acord amb l’article 29.2 de la Llei 12/2016 d’avaluació ambiental a les Illes Balears, el promotor està obligat a contractar una auditoria ambiental que acrediti que es compleix l’apartat 1 quan el pressupost del projecte superi la quantia d’un milió d’euros o quan així ho acordi justificadament l’òrgan ambiental.

Per la qual cosa el Consell d’Eivissa haurà de contractar un auditor ambiental per tal que realitzi les comprovacions oportunes, a més es considera necessari que supervisi la construcció de l’illot, amb especial esment a la ubicació de la grua, del depòsit de material,..., la rehabilitació de la torre i la retirada de les esteses i els suports.

2.L’auditor ambiental haurà de realitzar informes de seguiment cada 15 dies els quals remetrà al personal del Parc per el seu coneixement.

3.Es considera necessari que abans de la realització de les obres s’assenyalin les zones on no es pot dur a terme cap actuació i,  també, els exemplars de les espècies més vulnerables a sofrir qualque impacte indirecte i es controli el seu estat durant l’execució de les obres.

4.Abans de l'inici de les obres i durant l'execució s'haurà de realitzar una inspecció visual per tal de detectar espècies de flora o fauna incloses a la Llista d'espècies protegides i/o als catàlegs estatal i balear. Si s'observa la presència de qualque exemplar s’haurà de comunicar immediatament al personal del Parc per tal que indiqui les actuacions a seguir.

5.Es considera necessari que les obres siguin supervisades per personal del parc o per qui ells determinin.

6.El manteniment de maquinària en cap cas es durà a terme a la zona, s’haurà de dur a terme a centres autoritzats i s’hauran de guardar els resguards corresponents, no es pot realitzar

7.Els sòls que han estat emprats durant les diferents fases del projecte seran retornats al seu estat original.

8.L’auditor ambiental, durant la fase de construcció i funcionament, realitzarà les comprovacions respecte del seguiment de les mesures protectores, correctores proposades, sense perjudici que el personal del Parc realitzi les que ell consideri oportunes.

9.S’haurà de realitzar el seguiment de les obres de la torre per part de tècnics especialitzats tan de patrimoni com de protecció d’espècies.

10.Un cop finalitzades les obres s’hauran de retirar i gestionar adequadament tots els residus i s’haurà de realitzar una inspecció visual a tota la zona per tal de detectar abocaments o residus que no s’hagin gestionat correctament.

11.Durant la fase de funcionament s’haurà de realitzat un estudi per tal de comprovar si les mesures dissuasòries de control d’accés a determinades zones han resultat eficients.

12.A la fase de funcionament s’haurà de realitzar el seguiment de si l’illot compleix amb la seva funció i a més el seguiment dels quiròpters existents a la Torre per determinar si s’ha de prendre mesures compensatòries.

D’acord amb l’informe del Servei de Planificació del Departament de Medi Natural:

+El soterrament discorri per camins i vorals

+Les noves casetes d’escomeses i estacions transformadores es construeixin es recobreixin exteriorment amb fàbrica de pedra natural de marès o esquerdejada en blanc.

+Les obres s’iniciïn i es desenvolupin fora de l’època de nidificació (1 de març-30 de juny)

+Els residus generats hauran de ser retirats i gestionats correctament

+les actuacions projectades als estanys i fins a una distància de 100m d’aquests, es realitzin fora del període compres entre l’1 de març i el 30 de juny.”

D’acord amb l’informe del Servei de Protecció d’Espècies:

+Evitar realitzar les obres d’obertura de les rases entre els mesos de març i juny (ambdós inclosos) amb l’objectiu de no interferir amb el cicle reproductor de les aus.

D’acord amb l’informe del Servei d’Estudis i Planificació:

+Durant el temps que duri l’obra s’han d’adoptar les precaucions màximes per evitar l’abocament de substàncies contaminants tant de manera accidental com per dur a terme tasques de manteniment

+Les rases han de romandre obertes el mínim temps possible. L’acabat del camí ha de quedar amb les mateixes condicions que abans d’executar les rases.

+Tot i que es considera que la construcció d’un illot no té afecció sobre les masses d’aigua es recorda que aquesta obra necessita autorització administrativa i atès que l’obra prevista no perjudica la integritat humida de la zona no es requereix avaluació prèvia de la seva incidència ecològica.”

D’acord amb l’informe del Dpt. d’Infraestructures del Consell Insular d’Eivissa:

+S’adverteix que per la cuneta de la carretera PM-802, marge esquerra es troba soterrada la línia elèctrica d’alta tensió de Formentera.

+Serà responsabilitat del contractista identificar altres instal·lacions o serveis que es poden veure afectats.

+Els creuaments de la carretera es realitzaran per mitjans que no alterin el ferm

+S’haurà de dur a terme la previsió de senyalització i abalisament.

+Les obres no podran afectar a la seguretat del trànsit i hauran de complir les condicions prèvies de visibilitat (art.33.2 de la Llei 5/1990)

+Els elements s’hauran de restablir

+Reposar les marques vials

+No es permetrà l’acumulació de restes de runa ni materials sobre la calçada

+Les obres es duran a terme sota vigilància del personal encarregat de la carretera

Es recomana:

-Que en la mesura possible les actuacions es duguin a terme manualment, evitant el màxim l’ús de maquinària a les zones sensibles.

-Crear l’illot artificial al mateix estany de sal Rossa proposat però més enfora dels vials projectats per a vianants i ciclistes, amb l’objectiu de minimitzar les molèsties a les aus que en facin ús, o fer un grup de tres illots en aquesta posició més central de dimensions més petites perquè sigui factible fer-les de forma manual. Per tal de donar compliment a aquest recomanació es considera necessari que la ubicació de l’illot o illots es consensuï entre els tècnics del Servei de Protecció d’espècies i els tècnics del Parc, per tal d’escollir ambientalment la ubicació més idònia, disminuint el màxim l’impacte sobre la flora i fauna.

Es recorda que:

-d’acord amb l’informe del Servei de Costes i Litoral que les actuacions que afecten a zona de servitud de protecció requeriran d’autorització i que falta esmenar les deficiències observades a l’informe del Servei d’Aigües Superficials.

-d’acord amb l’article 52 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals el seguiment de les declaracions d’impacte ambiental i dels informes d’impacte ambiental correspon a l’òrgan substantiu o als òrgans que, si s’escau, designin les comunitats autònomes respecte als projectes que no siguin de competència estatal, el seguiment del compliment de la declaració d’impacte ambiental o de l’informe d’impacte ambiental.

-d’acord amb l’informe del Servei d’Aigües Superficials de 21/09/2016, per tal de poder informar sobre el projecte, s’hauran de corregir les següents deficiències observades:

+No s’han definit amb detall les obres que afecten al domini públic hidràulic.

+No s’han aportat els estudi hidrològics i hidràulics

+Falten plànols de planta i de secció on es grafii el DPH, i les zones de policia , servitud,..

+No s’ha justificat que les obres no degradin la zona humida

+No s’ha aportat avaluació prèvia de la incidència ecològica a la zona humida”.

Aquest DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització."

 

Palma, 6 de març de 2017

El presidente de la CMAIB
Antoni Alorda Vilarrubias