Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 23 de febrer de 2017,

" DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs a la lletra a “Pedreres: restauració i/o explotació” del Grup 2, i a la lletra n “instal·lacions per fabricar aglomerats asfàltics en calent” del Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” de l’annex I de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’Avaluacions d’Impacte Ambiental i Avaluacions Ambientals Estratègiques a les Illes Balears (BOIB núm. 133 de 21 de setembre de 2006). Per la qual cosa, està sotmesa a avaluació d’impacte ambiental ordinària, segons el que determina la lletra C del punt 1 de l’apartat tercer de la Circular del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca sobre tramitació d’avaluacions ambientals de 4 de novembre de 2015, relativa a la unificació de criteris interpretatius sobre l’aplicació de la Llei 11/2006, després de l’entrada en vigor de la Llei 21/2013 de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental (BOE núm. 296 d’11 de desembre de 2013).

Amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals.

Antecedents

Anteriorment a la presentació del present projecte i l’Avaluació d’Impacte Ambiental es va presentar a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears a través de la Direcció General d’Indústria i Energia de la Conselleria d’Economia i Competitivitat “Memòria - Resum” del Pla de restauració de l’explotació minera Son Amat, núm. 3, per a la seva tramitació en base a l’art. 22 de la Llei 11/2006 de 14 de setembre, d’Avaluacions d’Impacte Ambiental i Avaluacions Ambientals Estratègiques a les Illes Balears (Exp.: 34886/2013 de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears), amb entrada de data 8 d’octubre de 2013 i Registre d’Entrada núm. 34886/2013.

Durant la fase prèvia de consultes (art. 22 de la Llei 11/2006) l’òrgan ambiental va consultar a l’Ajuntament de Porreres, al Departament d’Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca, al Departament de Domini Públic Hidràulic de la Direcció General de Recursos Hídrics i al Servei de Planificació i Servei de Gestió Forestal del Departament de Medi Natural.

Amb data 20 de novembre de 2013 es va emetre informe tècnic en el qual s’assenyalava que la informació aportada era escassa, no s’aportava projecte, ni pla de restauració. Tampoc concretava actuacions, per la qual cosa, s’indicava el contingut i abast de l’Estudi d’Impacte Ambiental.

Amb data 10 de juliol de 2015 se comunica a l’òrgan substantiu, la Direcció General d’Indústria i Energia, que el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en sessió de 30 de juny de 2015, va prendre el següent acord:

Atès que, dia 21 d’abril de 2015 la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears remet ofici a l’òrgan substantiu i al promotor, pel qual comunica que no s’ha tramès el resultat de la informació pública, les consultes efectuades, les respostes a les mateixes i les possibles al•legacions a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, per la qual cosa, d’acord amb l’article 24 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, de AIA i AAE, i atès que ha transcorregut el termini de sis mesos des de la notificació del resultat de les consultes prèvies al promotor sense que s’hagi presentat a l’òrgan substantiu la sol·licitud d’acord amb l’article 25, es pot declarar la caducitat del procediment i arxiu de les actuacions, amb l’audiència prèvia a l’òrgan substantiu i promotor. Se li dóna audiència al promotor per un termini de 10 dies hàbils abans de declarar la caducitat.

Que el 5 de maig de 2015 té entrada a la CMAIB escrit del promotor pel qual sol·licita que, atès la data d'inici de la regularització ambiental de l’explotació Son Amat per l’any 2013 i per la qual, es procedeix a l’execució dels treballs necessaris i preceptius, la CMAIB consideri iniciada la tramitació de l’avaluació d’impacte ambiental segons l’expedient 34886/2013 per donar compliment a la disposició transitòria primera de la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears, en els terminis establerts a la Llei, tenint en compte que el nou àmbit d’actuació en estudi és més gran que el considerat a la memòria - resum presentada.

Que el 5 de maig de 2015 té entrada a la CMAIB ofici de l’òrgan substantiu pel qual sol·licita una pròrroga per a què l’explotador continuï amb la tramitació adient.

Que el 22 de maig de 2015 té entrada a la CMAIB ofici de l’òrgan substantiu pel qual tramet la resolució del conseller d'Economia i Competitivitat, de data 14 de maig de 2015 per la qual es té per desistit el tràmit del projecte del Pla de Restauració de l’explotació minera Son Amat núm. 3.

Que s'ha emès informe jurídic i proposta de resolució del President de la CMAIB, que proposen la terminació del procediment per impossibilitat material de continuar-ho d'acord amb els articles 42 i 87 de la LRJPAC.

 

ACORDA

1. Declarar la terminació del procediment per impossibilitat material de continuar-lo, atesa la Resolució del conseller d’Economia i Competitivitat, de data 14 de maig de 2015 per la qual es té per desistit al promotor del projecte del Pla de Restauració de l’explotació minera Son Amat núm. 3, terme municipal de Porreres.

2. Arxivar l’expedient. Núm. 34886/2013.

3. Interposició de recursos.

Amb posterioritat, el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial com a òrgan substantiu, presenta a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears el projecte i l’estudi d’impacte ambiental amb l’objecte d’iniciar la tramitació de l’avaluació d’impacte ambiental ordinària (expedient 67A/2016 de la CMAIB, Registre d’Entrada núm. 451/2016 de 27 d’abril de 2016).

Prèviament, el Servei de Mines havia consultat a les administracions afectades i havia sotmès el projecte i l’estudi d’impacte ambiental a informació pública (BOIB núm. 4, de 9 de gener de 2016 i BOIB núm. 23, de 18 de febrer de 2016).

Se presenta justificant del pagament de taxa (16 de maig de 2016, Registre d’Entrada a la CMAIB 551/2016).

El Servei de Mines aporta els informes de les consultes efectuades. S’han rebut: Informes del Servei de Protecció d’Espècies de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat (31 de març de 2016 en fase d’Estudi d’Impacte Ambiental i l’anterior informe de 27 de gener de 2016), Informe de la Direcció Insular de Carreteres del Consell de Mallorca de 21 de març de 2016, i informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat de 30 de març de 2015. Així mateix aporta informe de l’Ajuntament de Porreres de 27 de gener de 2016.

Informació del projecte

El promotor del projecte és Cantera Gravilla Son Amat, S.A. i l’òrgan substantiu competent per a l’autorització del projecte és la Direcció General de Política Industrial de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria.

L’objecte del projecte és l’explotació minera i restauració de la pedrera Son Amat (núm. 3) i els establiments de benefici (planta aglomerat asfàltic) i auxiliars que forma part de les parcel•les 88, 89, 90, 99, 105, 120, 134, 135, 138, 143, 156, 284, 286, 287, 288, 289, 290, 297 del polígon 14 del terme municipal de Porreres. Així mateix es vol regularitzar la situació de la pedrera i adaptar-se a la Llei 10/2014 d’1 d’octubre d’Ordenació minera de les Illes Balears.

Tal i com s’indica a la documentació presentada, la pedrera compta amb autorització minera de 1955. A l’octubre de 1976 s’acorda la consolidació dels drets miners. A l’any 1986 s’aprova el Pla de Restauració.

Amb posterioritat a l’aprovació del Pla Director Sectorial de pedreres i la revisió d’aquest al 1999, l’Administració va dur a terme una inspecció i va informar que existia una activitat extractiva no autoritzada en un àrea de 100.636 m2 (parcel·les 290, 143, 89 Pol.14). La inspecció realitzada per l’autoritat minera (Desembre 2008) va motivar la Resolució del Director General d’Indústria mitjançant la qual va ordenar la paralització dels treballs miners en determinades parcel·les de l’explotació, degut a què es realitzaven labors fora del perímetre autoritzat.

Els titulars de l’explotació volen regularitzar les divergències existents entre l’autorització minera i els “drets miners” de l’explotació, en haver discrepàncies entre els límits de la zona autoritzada i explotada, i la zona on la que es reclama dret d’explotació.

D’acord amb la fitxa del projecte presentat, la superfície d’autorització és de 80 has i la superfície afectada de 70 has.

La pedrera està constituïda per dolomies i el material extret es destinarà a la construcció. El volum del jaciment és de 25.000.000m3 de roca beneficiable.

El sistema d’explotació són bancs ascendents, bancs descendents, buidat tronc-cònic, excavació a mitja vessant. Presenten talussos perimetrals al buit, en bancs. El mètode d’explotació és diferent per a cada un dels sectors.

El jaciment presenta actualment les següents característiques: en el sector N existeix un front residual amb més de 100 m d’alçada en algun punt, provocant un gran impacte visual; en el sector oest, que correspon amb la superfície subjecta a ordre de paralització dels treballs, s’explotava per sistema de marjada ascendent que incomplia les normes bàsiques de seguretat minera en referència a alçades i talussos del banc; en el sector SE es troben dos fronts actius; en el sector S una part quasi ha aconseguit els límits de l’explotació i en una altra part presenta un front de 60 m d’alçada que incompleix el Reglament de Normes de seguretat minera referent a alçades i talussos del banc.

La vida estimada de l’explotació és de 60 anys.

El programa de l’activitat desenvolupada és la següent: retirada de terra vegetal, extracció de material mitjançant perforació i voladura, càrrega i transport a planta de tractament, trituració, mòlta i classificat d’àrids, emmagatzematge i expedició.

Una vegada s’han produït els àrids s’emmagatzemen com a apilaments en el sòl i en sitges.

La maquinària mòbil la constituiran: carros, perforadores, compressors, camions de pedrera, pales carregadores de rodes, retroexcavadores i altres màquines auxiliars.

L’explotació i restauració es realitzarà de manera que les zones ja explotades es restaurin progressivament, avançant aquestes actuacions de forma paral·lela fins al final de la vida de la pedrera.

Una de les activitats que es desenvoluparan en l’àmbit de la pedrera és la fabricació d’aglomerat asfàltic. L’empresa Aglomerados Mallorca, S.A. (AGLOMSA) gestiona i explota la planta d’aglomerats situada a l’interior de la pedrera. Aquesta planta inicia el procés de regularització com establiment de benefici miner. La planta s’explota de manera independent i complementària a la pedrera.

Se vol actualitzar i millorar l’activitat. La planta, s’indica, que disposa de llicència d’obertura des de 1983 i autorització industrial de 2007. Ambdues empreses (pedrera i planta d’aglomerat) pretenen regularitzar la seva situació. Per a l’elaboració de l’aglomerat s’utilitzen com a matèries primes principalment el àrids de la pedrera i betum proporcionat mitjançant camions. La planta té per objectiu mesclar l’asfalt amb els àrids per formar una mescla asfàltica en calent. La mescla serà transportada per camions fins al lloc de les obres.

La planta d’aglomerat ubicada en el fons de la pedrera ocupa una superfície de 4.000 m2, incloses les zones d’apilaments. Les instal•lacions pròpiament dites, ocupen 750 m2. Per millorar l’activitat de la planta es pretén la incorporació d’un sistema de reciclat en fred. La producció d’aglomerat serà de 90.000 T anuals. S’utilitzarà fuel o gas com a combustible. Es disposaran dos tancs de fuel, un de 40.000 L i un altre de 30.000 L, així com un dipòsit de gasoil de 25.000 L.

La pedrera i planta d’aglomerat es troben en un mateix espai físic compartit, encara que la gestió és independent. La planta de fabricació de mescles bituminoses en calent està constituïda per: unitat dosificadora, tambor-assecador, cremat elevador, automatismes, torre, sistema d’emmagatzematge i dosificador, filtres, caldera i conjunt de cintes. El sistema de reciclat en fred compta amb tremuges i cintes. Els additius necessaris per a l’obtenció d’asfalt s’emmagatzemen en unes sitges que es troben al costat de la planta. Tot el procés es realitza en calent. Les temperatures dels distints components està entre 150 ºC i 160 ºC. Una vegada produït l’asfalt es pesa, i es carrega en camions per al seu transport a obra. S’utilitza diversa maquinària mòbil.

La pedrera disposa d’un aljub des del que s’abasteix la planta, d’una fosa sèptica per a les aigües residuals domèstiques que està previst revisar per adaptar-la a la normativa actual.

La planta pot tenir funcionament diürn i/o nocturn, en funció de les necessitats productives; disposa d’una zona habilitada per a l’apilament d’aglomerat asfàltic sobrant de la producció. Aquesta zona d’apilament disposa d’una solera de formigó amb sistema de recollida de lixiviats.

S’instal·laran dues foses sèptiques, una al voltant de l’edifici d’oficines, i l’altra a l’edifici dels vestuaris. La primera es dissenya en base a 7 persones, 150L per persona/dia i 1.050L per dia. El volum mínim serà de 1.232L. La fosa sèptica situada junt a l’edifici dels vestuaris es dissenya en base a 17 persones, 150L hab./dia i volum de 2.992L.

Respecte del subministrament elèctric la potència instal·lada es pretén adequar a les exigències previstes. La potència instal·lada és de 2.186,88 kW, encara que en les taules desglossades apareix una potència superior. El subministrament elèctric s’efectua des del centre de maniobra i medició denominat Son Amat.

L’evolució del projecte d’explotació i restauració és el següent:

-MÈTODE D’EXPLOTACIÓ-

Front N i zona S i SE. Es continuarà amb el sistema d’explotació actual d’excavació a mig vessant. Es projecta realitzar l’explotació començant pels bancs superior per anar successivament explotant els bancs inferiors.

Zona NO s’explotarà en tall definint un buidat tronc-cònic sense mostrar els fronts a l’exterior. Se projecta realitzar l’explotació començant pels bancs superiors per anar successivament explotant els bancs inferiors.

La pedrera s’explotarà en bancs de treball màxims de 20 m d’altura i angle de 75º . Entre bancs se deixarà una plataforma mínima de 15-20 m.

Respecte de la restauració de la pedrera es desenvoluparà durant 60 anys de vida del projecte més altres tres addicionals. Els talussos de restauració són els següents:

El disseny final proposat en la restauració morfològica consisteix en talussos de 20 m d’altura i 40º d’angle de talús, deixant bermes de 5 m. Aquest disseny s’aplicarà en les zones en què sigui possible. En la zona S – SO el disseny de l’explotació a 75º quedarà com disseny final per damunt de la cota 135 m. En tot cas les altures del talús seguiran sent de 20 m i les bermes de 5 m. En el front N tindrà talussos finals de 10 m d’altura, angle de 70º i bermes d’1 i 3 m.

La restauració es durà a terme en les fases següents:

-A 10 anys vista – Restauració morfològica del front N. (Nova explotació NO).

-A 20 anys vista – Continuació restauració front N.

-A 30 anys vista - Continuació restauració morfològica front N. Restauració zona NO.

-A 40 anys vista – Restauració talussos zona NO fins a cota +135.

-A 50 anys vista – Restauració completa sector NO. Restauració zona O fins a cota + 115.

-A 60 anys vista – Restauració completa de la plaça i de la pedrera.

Respecte de la restauració geomorfològica s’ha realitzat una investigació aplicant el mètode GEOFLUV, amb l’objectiu de proporcionar unes directrius de restauració geomorfològica per les plataformes de la pedrera i relacionar-les amb el conjunt d’espai miner. S’intenta com a objectiu solucionar els aspectes d’integració ecològica i paisatgística així com la realització d’unes xarxes de drenatge. Amb el mètode GEOFLUV se pretén respectar també el pla d’explotació.

La restauració geomorfològica de la zona se basa com a referent en les depressions càrstiques tipus pòlie que estan presents en l’illa, sobre tot en la Serra de Tramuntana. La restauració que es durà a terme pretén “rompre la linealitat” dels perfils i difuminar els traçats rectilinis, mitjançant l’associació de tres elements: baixants naturals, talussos d’esbaldregalls i canals fluvials.

Es tracta d’aconseguir una heterogeneïtat aconseguint un paisatge amb elevacions divisòries que separen un conjunt de petites conques hidrogràfiques amb una xarxa de drenatge.

El disseny de restauració de la pedrera des del punt de vista hidrològic es basa en una sèrie de cunetes perimetrals en el contorn de la pedrera per desviar l’aigua de pluja perquè no entri en el vas de la pedrera (salvo el sector E). A més de les cunetes perimetrals, el projecte contempla cunetes interiors excavades en els propis bancs per reconduir les aigües de pluja al buit de la pedrera on s’ubicarà una balsa situada en la plaça de la pedrera que finalment infiltrarà l’aigua en el terreny.

Per dur a terme la restauració geomorfològica es proposa remodelar els fronts de l’explotació amb major fracturació o meteorització a mode de baixants naturals que condueixin l’aigua de les cunetes interiors fins la plataforma.

En segon lloc construir a peu d’aquestes baixants, unes acumulacions de roca que simulen talussos d’esbaldregalls i d’altra banda iniciar els canals fluvials amb el mètode GEOFLUV. Les zones proposades com baixants o corredors es realitzarà una sobreexcavació mitjançant l’acció combinada de petites voladures i ús de maquinària. Els talussos d’esbaldregalls poden construir-se realitzant petites voladures i mitjançant l’acumulació d’estèrils i esbaldregalls de major granulometria.

El substrat de tots els sectors de la restauració estarà format per 10 cm de grava, 20 cm de terres seleccionades de textura franca, i una capa de terra vegetal de 10 cm de gruixa en les zones de plantació i 5 cm en la resta. Tots els materials provenen de la mateixa explotació. S’assenyala que no se preveuen aportacions externes. Quan s’hagi establert el substrat es procedirà a la revegetació. Els volums de terra vegetal serà de 68.672,23 m3.

Com objectiu es proposa la integració ecològica i paisatgística de la pedrera en el seu entorn geogràfic. Les formacions vegetals seleccionades són la pastura, l’ullastrar, el llentisclar i l’estepar. Se plantaran espècies com la Pistacia lentiscus, Olea europaea sub sylvestris, Pinus halepensis, Cneorum tricoccum. S’ha decidit complementar la revegetació mitjançant el sembrat de distintes espècies d’hemicriptòfits i teròfits.

Se proposen dos mètodes alternatius de sembrat: Les boles d’argila – bombes de llavors (Seed Bombs), i la hidrosembra en les zones més favorables del talús com són concavitats i clivelles. En la plaça de la pedrera es proposa un ullastrar amb arbusts (estepar) així com en el sector O. En els punts d’unió talús-berma es plantarà càrritx i altres gramínies. La plantació serà manual en bermes i talussos. En el sector N predominarà el pinar (en bermes de 3 m) i llentisclar (bermes 1 m). Entre les cotes 135 – 115 predominarà l’ullastrar. En el sector S, en bermes de 3 m correspondrà a un llentisclar, en bermes de 5 m pinar. En els talussos adjacents de 40º se proposa un ullastrar i en talussos de 75º pastura de gramínies. En el sector SE es proposa un ullastrar. La restauració es planteja en vàries fases que abasten un espai temporal ampli. L’aigua utilitzada per a reg procedeix del pou de Son Amat.

En els sectors N i S amb talús de pendents elevats es sembraran per llavors. Es realitzarà un tancament perimetral per a la protecció de la zona restaurada.

Se contempla un projecte d’abandonament definitiu de les labors amb el desmantellament de les instal·lacions. Es procedirà al desmantellament, clausura i abandonament del pou d’aigua i la seva desinfecció.

Se presenta un pla de gestió de residus.

Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte

1.Diagnòstic territorial

L’àmbit del projecte s’ubica en SRG i en zona protegida com ANEI. Dins l’àmbit d’aquesta qualificació es troba una zona d’ullastrar, pel que es podria qualificar com AANP (art. 11 Llei 1/91 d’Espais Naturals).

D’acord amb la cartografia de la Direcció General de Recursos Hídrics discorren torrents en l’àmbit d’estudi.

Conforme al PTI de Mallorca queden afectats APR d’incendis, erosió i esllavissada.

La zona on s’ubica el projecte correspon a terrenys amb vulnerabilitat d’aqüífers moderada i en alguns punts amb alta vulnerabilitat. D’acord amb la documentació aportada l’àmbit d’estudi es troba en zona de baix risc sísmic.

No queden afectats espais de la Xarxa Natura 2000.

En l’àmbit de la pedrera existeix un pou per a ús industrial.

Confrontant a la pedrera Son Amat se troba la pedrera Montision II.

La pedrera està excavada en la vessant de la Serra de Sa Mesquida. La cota màxima de la pedrera és de 225 m.

D’acord amb el que es desprèn de la planimetria presentada l’ampliació de l’explotació es realitza en zona ANEI i possible AANP.

Part de l’àmbit del projecte es troba en Zona d’Interès Miner (ZIM) que correspon a la zona explotada.

La zona d’ampliació de l’activitat extractiva proposada es troba en zona protegida i fora de la ZIM.

2.Diagnòstic ambiental

De les 80 has que segons indica el projecte constitueixen l’àmbit de la sol·licitud d’explotació, 33,7 has encara es troben no afectades per l’activitat. Corresponen a zona protegida i fora de la Zona d’Interès Miner. La zona no explotada i que pertany a la sol·licitud o perímetre de l’actuació proposada està ocupada per camps de cultiu en estat de semiabandonament (sector S) i vegetació pròpia de l’entorn. En el sector Nord, junt a la zona explotada es troba un ullastrar en recuperació, junt a aquest es troba una vegetació de matollar/cultius abandonats. En la zona no apareix una vegetació de tàlveg (comunitat de càrritx i Cneoro-Ceratonietum).

En l’àmbit del projecte no es troben espais de la Xarxa Natura 2000.

Bona part de l’àmbit de la pedrera, zona explotada, es troba desproveïda de vegetació.

Resum del procés d’avaluació

1.Actuacions prèvies

Anterior al present projecte i corresponent a l’expedient 34886/2013 es va realitzar un informe de fase prèvia per determinar el contingut i abast de l’estudi d’impacte ambiental de l’explotació minera Son Amat nº3 (20 de novembre de 2013) segons l’article 22 de la Llei 11/2006. Així mateix, en base a l’article esmentat es varen realitzar consultes a les administracions afectades.

Així com s’ha indicat anteriorment, l’expedient esmentat té Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears mitjançant el qual es declara la terminació del procediment i l’arxiu de l’expedient.

El present projecte (Exp. 67A/2016) no ha presentat sol•licitud d’elaboració d’un document d’abast de l’estudi d’impacte ambiental.

2.Fase d’informació pública i de consultes

a)Consultes a les Administracions Públiques

El BOIB núm. 4 de 9 de gener de 2016 es va publicar la informació pública del projecte i de l’estudi d’impacte ambiental. Posteriorment, en el BOIB núm. 23 de 18 de febrer de 2016 es va publicar una Addenda a la informació pública realitzada anteriorment.

Durant l’exposició pública del projecte i de l’estudi d’impacte ambiental, l’òrgan substantiu (Direcció General de Política Industrial) ha consultat a les següents administracions:

-Ajuntament de Porreres

-Servei d’Aigües Subterrànies, Servei d’Estudis i Planificació i Servei d’Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics

-Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, Servei de Protecció d’Espècies i Servei de Planificació de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat.

De les consultes efectuades s’han rebut els informes següents:

-Ajuntament de Porreres (27 de gener de 16) en el que s’assenyala: “us comunicam la conformitat amb el projecte i l’estudi d’impacte ambiental esmentat per part de l’Ajuntament de Porreres com administració afectada”.

-Informes del Servei de Protecció d’Espècies de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat (27 de gener i 31 de març de 2016).

El primer informe s’emet favorable, assenyalant que no és recomanable utilitzar el gram Cynodon s.p. en la hidrosembra del pla de restauració.

El segon informe s’emet favorable sense consideracions addicionals.

-Informe del Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca (carreteres) de 21 de març de 2016:

Cal informar que les obres assenyales com a beneficis i auxiliars de l’explotació minera de referència no afecten a cap carretera competència de la xarxa viària d’aquest Departament.

-Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat de 30 de març de 2015.

Normativa aplicable: Decret 125/2007, Pla Territorial de Mallorca, Decret 22/2015, Decret 41/2005, Llei 43/2003.

En relació al risc d’incendi forestal, gestió forestal i protecció del sòl, en les conclusions de l’informe s’assenyala:

1. S’incorporarà a la normativa d’aplicació el “Pla Forestal de les Illes Balears (2015-2035) aprovat en el Decret 11/2015 (BOIB núm. 40). En l’apartat d’Emergències i Riscos se tendrà en compte el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestals aprovat pel Decret 22/2015 (BOIB núm. 56).

2. A més de tenir en compte les APR d’incendis del PTI, s’han d’incorporar les zones d’alt risc (ZAR) d’incendi forestal aprovades en el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestals. Part de les zones afectades pel projecte es troben segons l’esmentat Pla amb valors de risc alt i extremadament alt.

3. S’ha de contemplar les següents mesures de prevenció d’incendis forestals:

Se compliran les mesures del Decret 125/2007.

La fase de retirada de la coberta vegetal s’ha de realitzar fora de l’època de risc d’incendis forestals (entre 16 d’octubre i 30 d’abril). S’ha de tenir en compte l’establert en l’art. 7.2.c del Decret 125/2007.

La maquinària, dipòsits i demés materials estaran a una distància mínima de 10 m del terreny forestal. S’haurà de tenir un manteniment adequat de la maquinària i equips.

En cas d’emergència s’ha de garantir el pas a la pedrera pels Serveis d’Emergència (art. 7 del Decret 125/2007).

Els operaris de la pedrera seran instruïts de l’existència de risc d’incendi forestal i de les mesures preventives.

Se tendrà en compte el Pla de Vigilància Ambiental i les mesures de control i seguiment.

b)Al·legacions

El 26 d’abril de 2016 el Servei de Mines assenyala:

A data d’avui, aquest Servei de Mines, no té constància de la presentació d’al•legacions durant el tràmit d’exposició pública.

Integració de l’avaluació

1.Alternatives

L’Estudi d’Impacte Ambiental (octubre 2015) contempla una sèrie d’alternatives tant de l’àmbit de l’explotació com de la pròpia estratègica d’explotació.

Respecte a l’àmbit de l’explotació, l’alternativa 0 significaria mantenir l’explotació únicament en la “zona autoritzada” (divergències entre l’Administració i la propietat). Això significaria explotar en profunditat, que implica incrementar els costs d’explotació. La documentació presentada assenyala que en el aquest cas els costs de restauració seran majors que els beneficis obtinguts.

L’alternativa 1 seria actuar en la “zona autoritzada” més ampliació en zona recorreguda, sense modelat de la plaça de la pedrera i talussos de 75º.

L’alternativa 2 seria en el mateix àmbit que l’anterior sense modelat en la plaça de la pedrera i talussos de 40º.

L’alternativa 3 que és l’opció elegida per l’estudi d’impacte ambiental i projecte és actuar en la “zona autoritzada” més ampliació a zona recorreguda amb aplicació del sistema Geo-Fluv i generant talussos de restauració de 40º.

Finalment com alternativa 4 s’esmenta l’explotació soterrània. Aquesta darrera alternativa es descarta per la seva inviabilitat.

Respecte a les alternatives del mètode d’arrabassament, sistema de marjades i tipus de talussos, es descarta, per ser inviable l’alternativa d’arrabassament mecànic, així com la del sistema de marjada ascendent. L’alternativa de restauració d’emplenament del buit es considera inviable.

L’estudi d’impacte ambiental de l’establiment de benefici contempla per a les instal•lacions una sèrie d’alternatives. Com a alternativa 0 seria el desmantellament i demolició de la planta d’aglomerat asfàltic i el tancament de l’empresa. L’alternativa 1 elegida per l’estudi d’impacte ambiental i projecte, consisteix en la regularització de l’establiment de benefici existent i el pla de restauració. Com alternativa 2 consisteix en la modificació de la grandària actual de la planta, la qual cosa implicaria un increment de la superfície ocupada. L’alternativa 3 consistiria en el canvi de la planta dins la pròpia explotació o el seu trasllat a un polígon industrial.

2. Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció.

a)Població i salut humana

El nucli de població més pròxim és Porreres, que es troba a 3,5km. De les edificacions més pròximes a la pedrera n’hi ha dues que es troben a 120-125 m, la resta es troben a més de 500m del centre de la pedrera. Cal assenyalar que si es realitza l’ampliació de l’explotació proposada, la distància a les pedreres es pot reduir i poden veure’s afectades.

Amb relació a la planta d’aglomerat asfàltic s’aporta document de seguretat i salut. L’empresa té concertat un servei de prevenció i vigilància de la salut dels treballadors.

Respecte de l’activitat extractiva, en la documentació aportada s’hi presenta un estudi de seguretat i salut dels treballadors de la pròpia activitat, s’hi proposen la planificació i accions preventives, així com un seguiment i control periòdic.

Quant a les màquines, se contempla un pla de revisions i manteniment periòdic d’aquestes.

Se presenta plec de condicions tècniques i mesures de seguretat i protecció. Es realitzaran assajos i proves, indicant expressament que es controlaran les voladures a executar.

2)Flora i fauna

Bona part de l’àmbit d’estudi ocupada per l’explotació es troba desproveïda de vegetació.

D’acord amb l’informe del Servei de Protecció d’Espècies de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat (27 de gener i 31 de març de 2016):

La vegetació climàcica seria integrada per comunitats d’ullastre, mata i pi. Es crearien 73has d’ullastrar. Segons l’AIB, amb relació a la pèrdua d’ullastres derivada de l’increment de superfície d’explotació, amb el pla de restauració s’aconseguiria un increment del 942% en aquest tipus de vegetació.

No se considera recomanable utilitzar en la restauració el gram (cynodon s.p), ja que no és pròpia de l’hàbitat.

Amb relació a la fauna, a 600m de la pedrera hi ha un niu de milà reial (Milvus milvus). El Servei de Protecció d’Espècies considera que:

No hi ha motius per suposar que enguany la parella no torni a utilitzar el mateix niu.

3)Sòl i subsòl (residus i contaminació)

La pedrera està excavada en la Serra de Sa Mesquida i està formada per dolomies del Triàsic superior - Juràssic inferior. Els materials d’extracció s’utilitzen en la construcció. Es tracta de materials amb un elevat grau de fracturació.

Pel que fa a la pedrera pròpiament dita, se presenten distints documents d’anàlisi de l’estabilitat de talussos. D’una banda es realitza un anàlisi del sector S i SO de la pedrera, i per l’altra, del front N. Aquests estudis proposen una sèrie de recomanacions en relació a les pautes a seguir en l’explotació i restauració, així com indicacions respecte al desbrossament i la retirada de la coberta vegetal. Aquestes consideracions s’han de tenir en compte pel projecte d’explotació i restauració.

S’assenyala que per explotar la pedrera se continuarà amb el sistema d’explotació actual a mitja vessant en el front N i zones S i SE. Pel que fa a la zona NO s’explotarà en tall definint un buidat-tronc-cònic. Se projecta realitzar l’explotació començant pels bancs superiors per anar successivament explotant els bancs inferiors.

Se proposa un disseny final de talussos de 20m d’alçada, 40º, deixant bermes intermèdies de 5m (el front N és un cas especial de disseny).

S’aprofitarà en tant que sigui possible l’explotació descendent de forma que se puguin començar els treballs de restauració sobre els bancs superiors.

Pel que fa al front N. En algunes seccions del talús actual, es troba al límit de l’estabilitat, pel que s’aconsella un remodelat topogràfic. S’aconsella anar amb cura amb les voladures de remodelació del perfil. Se destaca la importància d’una bona voladura aconsellant-se un pretall en les voladures pròximes a la vora final del talús. S’aconsella dur a terme un bon seguiment de les juntes en els fronts del treball. S’ha optat per talussos finals de 10m i 70º, amb bermes intermèdies de 1 i 3m. Les bermes cap a l’oest s’aniran eixamplant per passar de 3 a 5m. Amb els treballs de restauració previstos se millorarà l’estabilitat del talús.

S’hauran de realitzar petites voladures per fragmentar la superfície dels escalons. Damunt d’aquestes superfícies s’estendran els aplecs i els sòls.

La retirada de coberta i terra vegetal s’apilarà en la zona S de la pedrera. S’aprofitaran els moviments de terra generada per restaurar les zones explotades.

La zona NO de la futura explotació proposada presenta un sòl edàfic constituït per materials argilencs rics en matèria orgànica amb arenes, graves i vegetació. Tenen un espessor aproximat de mig metre. La terra vegetal estreta s’utilitzarà en la restauració de la pròpia pedrera.

El substrat utilitzat en els distints sectors de la restauració estarà format per grava, terres seleccionades de textura franca i una capa de terra vegetal de la mateixa explotació. No se contemplen aportacions externes.

Pel que fa a la planta d’aglomerat asfàltic, existeix la possibilitat de què se produeixi una contaminació del subsòl per abocaments incontrolats de combustibles i betum. Se contempla una zona de recollida, classificació i aplec de residus que comptarà amb diferents dipòsits classificats per tipus. S’estableixen mesures per prevenir el risc de contaminació de sòl i aigües. Els dipòsits de combustible comptaran amb recollida de lixiviats. Els residus líquids, s’indica que “seran gestionats com a residus perillosos essent finalment entregats a gestor autoritzat”. S’ha d’assenyalar que se generaran residus perillosos (olis, bateries, filtres...). Els residus seran gestionats i entregats a gestor autoritzat.

4)Aire i factors climàtics

Les activitats proposades generaran pols, renou i vibracions.

En relació a la pols generada per la pròpia pedrera s’assenyala que la major part afecta al seu interior. S’aporten mesures preventives de control i seguiment.

Es realitza un anàlisi de les vibracions produïdes per les voladures. Es proposen en la documentació aportada la realització de controls durant la seva execució, per comprovar si es respecten els nivells límits permesos i es proposen mesures per evitar danys. Així mateix s’aporten una sèrie de mesures per reduir els nivells de vibració.

Un altre dels impactes és la generació de renou. S’han realitzat mesures en diferents punts de control dels voltants. S’assenyala que els nivells de renou són inferiors als permesos excepte en l’interior de la instal·lació de benefici quant estan funcionant les màquines. Per part seva, en l’interior de la plaça de la pedrera amb les màquines funcionant s’obtenen valors molt superiors als permesos. S’aporten mesures correctores com a aïllament acústic dels edificis i altres mesures preventives, així com un control i seguiment de la contaminació acústica. Per part seva, en l’interior de l’explotació serà d’aplicació la normativa de salut i seguretat dels treballadors.

Respecte a l’emissió de vapors de la planta d’aglomerat asfàltic s’indica que seran aspirat cap a la flama del cremador on s’incineren, a l’objecte de reduir les emissions alliberades a l’atmosfera. La planta disposa de filtre de mànegues i una càmera postcombustió.

Pel que fa a la planta d’aglomerat asfàltic, cal destacar les emissions acústiques nocturnes que poden afectar a la població de la zona (la planta pot tenir funcionament diürn o nocturn en funció de les necessitats productives). Es recomanen controls periòdics dels nivells de renou, de tal manera que els nivells siguin inferiors als establerts.

La planta pot produir mals olors que s’indica que únicament seran detectables en l’interior de les instal·lacions.

La documentació aportada assenyala que “la planta disposa d’autorització com a activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera”. La maquinària haurà de disposar dels permisos i certificats com mentre compleixen amb els nivells d’emissió establerts per la normativa.

5)Paisatge

Un dels impactes de la pedrera és l’impacte visual i paisatgístic.

La qualitat paisatgística de la zona és “excel·lent i molt bona”en bona part de l’àmbit de la zona d’estudi. La pedrera és visible des de diferents punts d’observació. Les cotes superiors de la pedrera són observables des del camí de Son Cota. Des de la carretera Porreres-Campos és visible parcialment. Els visuals des del camí des Monjos Nou són els que mostren un impacte major.

L’estudi de incidència paisatgística destaca que si la pedrera Son Amat s’estén cap al N, com està previst en el Pla d’explotació, la pedrera serà visible des del nucli de Porreres.

Des de l’interior de la pedrera l’impacte dels talussos és major.

La restauració geomorfològica de la pedrera es basa en el referent de les depressions càrstiques presents a la illa. La restauració prevista contempla una sèrie d’actuacions per “rompre la linealitat” i aconseguir una heterogeneïtat. Es basa en l’associació de tres elements: baixants naturals, talussos d’esbaldregalls i canals fluvials. El paisatge resultant com la restauració prevista consisteix en una sèrie de tossals divisoris que separen un conjunt de petites conques hidrogràfiques amb xarxa de drenatge.

Cal assenyalar que l’impacte sobre el paisatge de l’actual pedrera es “sever i crític”. La documentació presentada assenyala que és “inviable tornar a l’estat inicial abans de l’explotació”. Se considera inviable l’emplenament del buit.

En les conclusions de l’estudi paisatgístic s’assenyala que amb la restauració proposada, la transformació “pot ser assimilable per l’entorn”. Cal assenyalar que el sector N és el més difícil encaixar paisatgísticament.

Pel que fa a la planta d’aglomerat asfàltic en si mateixa, no provoca canvis paisatgístics importants, ja que s’ubica en la plaça de la pedrera i no és visible des de l’exterior.

6)Hidrologia

La pedrera se troba en la part alta de la Serra de Sa Mesquida en zona de començament de conques. La hidrologia superficial de l’àmbit d’estudi està alterat per l’explotació de la pedrera. És constatable l’anterior existència de cursos fluvials d’escassa entitat. Actualment l’àmbit del projecte compta amb una zona deprimida que impedeix la sortida per gravetat de l’aigua de pluja que hi cau, si bé no s’ha detectat nivell d’aigua en el fons de la pedrera.

Apareix un llit fluvial que queda interromput després de creuar el camí, que segons s’indica en la documentació presentada, no existeix a l’actualitat.

L’estudi hidrològic aportat se basa en un període de retorn de 500 anys.

El disseny de restauració se basa en una sèrie de cunetes perimetrals en el contorn de la pedrera, per desviar l’aigua de pluja de manera que no entri en el seu vas. Els drenatges perimetrals suposen una mesura que disminueix el risc d’inundació i possibles inestabilitats. L’aigua recollida en les cunetes perimetrals se considera neta i no requerirà tractament previ abans d’abocar-la a canal públic o terreny.

Les aigües de les cunetes interiors de l’explotació han de ser tractades abans del seu abocament, en una bassa de làmina de geotèxtil de 3.040m3 de capacitat situada a la plaça de la pedrera. Se pretén recollir l’aigua que pot circular en l’àrea de la pedrera a fi de canalitzar-la i dirigir-la a les zones de tractament a on serà depurada abans d’abocar-la a canals públics, atès que les aigües d’escorrentia de l’interior de la pedrera arrosseguen materials i partícules sòlides.

Cal assenyalar que s’han de conservar netes les cunetes per evitar l’embassament. Per a la realització de les cunetes s’ha realitzat un anàlisi de l’escorrentia.

L’estudi hidrològic presentat conclou que no se genera un risc greu d’inundacions aigües a baix, per això no se veuen necessàries obres de desviament ni de canalització.

En la restauració geomorfològica proposada (mètode GeoFluv) les aigües d’escorrentia drenen cap a una o vàries basses. L’aigua de la bassa s’infiltrarà en el terreny. La bassa final situada en el centre de la plataforma és de 9.210,26m3.

Se dissenyen “baixants naturals” (petites torrenteres) i talussos d’esbaldregalls. En aquest sentit se proposen remodelar els fronts de l’explotació de major fracturació o meteorització a manera de “corredors” o baixants naturals.

Els majors consums d’aigua previstos corresponen als volums que resultin del reg periòdic. La pedrera disposa d’un pou d’ús industrial. La vulnerabilitat de l’aqüífer és “alta-moderada”. Es tracta d’un aqüífer lliure, permeable per fissuració.

Les aigües residuals domèstiques en aquest moment van a “pou negre”. Se contempla la instal·lació de dues fosses sèptiques, que es procedirà al buidat mitjançant camió cisterna d’empresa autoritzada.

7)Patrimoni

L’estudi d’impacte ambiental menciona una sèrie d’elements de patrimoni cultural que es troben als voltants.

Al S de l’àmbit del projecte s’afecta a una paret seca protegida de “Bellviure – Tanca des Garrovers” inclosa en el catàleg de Porreres (còdig PA 007). Aquest element té un grau de protecció Integral A1 (afectaria a 290m d’aquesta paret). Per aquest motiu l’Estudi d’Impacte Ambiental proposa modificar el projecte d’explotació en aquesta àrea.

Seguiment ambiental

La documentació aportada i l’estudi d’impacte ambiental inclou un programa de vigilància ambiental que té per objectiu garantir la correcta execució i compliment de les mesures preventives i correctores proposades i comprovar la seva eficàcia, detectar possibles impactes i comprovar l’evolució dels elements del medi significatius.

S’ha d’incrementar la vigilància durant la perforació i voladures. Se contempla que se desallotjarà tota la zona en un radi de 350m. Expressament s’indica que se controlaran les voladures a efectuar, especialment en zones susceptibles de sofrir esllavissaments.

S’aporten una sèrie de mesures preventives i correctores per cada un dels impactes potencials.

Se contempla el desmantellament d’edificis, equipaments i infraestructures quant hagi finalitzat l’explotació – restauració. Se contempla la possibilitat de reutilitzar diversos elements presents a la pedrera. S’aporta un Pla de Vigilància en el que se proposen mesures de seguretat en les demolicions.

Els residus de construcció i demolició, i els altres residus no inerts seran entregats a un gestor autoritzat. Se contempla el desmantellament de dipòsits de combustible per empresa autoritzada. S’estableixen una sèrie de consideracions per a la retirada dels residus i el seu transport.

Se contempla el desmantellament, neteja, desinfecció i clausura del pou d’aigua existent a la pedrera.

Documentació entregada amb posterioritat a l’Estudi d’Impacte Ambiental

En data 7 d’octubre de 2016, el cap del Departament d’Avaluacions Ambientals envia un ofici al Servei de Mines, mitjançant el qual sol•licita informe respecte d’una sèrie de qüestions:

1.Confirmació de si es tracta d’un mer manteniment d’una explotació existent i no d’obertura d’una nova pedrera, als efectes del que preveu l’article 22 de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’Espais Naturals.

2.Si la superfície que es pretén regularitzar coincideix amb la que es detalla en el plànol de l’Estudi d’Avaluació Ambiental.

3.Informació més detallada que avali la posició del promotor quant a la superfície a regularitzar, que és objecte de discrepància amb l’autorització concedida (Registre de Sortida núm. 16107/2016).

En data 24 d’octubre de 2016 té entrada a la CMAIB ofici de la Direcció General de Política Industrial (Registre d’Entrada núm. 1150/2016) amb l’informe del Servei de Mines contestant a la sol·licitud realitzada pel cap del Departament d’Avaluacions Ambientals.

Respecte de la primera qüestió es contesta “que aquest cas es correspon amb un mer manteniment de l’explotació existent, a efecte del previst a l’article 22 de la Llei 1/1991.

En relació a la segona qüestió es contesta que “se confirma que la superfície que es pretén regularitzar, coincideix amb la que es detalla al plànol de l’estudi d’impacte ambiental objecte de tramitació a la CMAIB”.

Del tercer punt, s’aporta documentació sobre la regularització de les diferents parcel·les.

En data 25 d’octubre de 2016 s’emet informe jurídic de la CMAIB relatiu a l’informe emès pel Servei de Mines de dia 18 d’octubre de 2016 i a l’aplicació de la Llei 1/91 d’Espais Naturals, i a determinats articles del PDSPIB (Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears), en relació a la Pedrera de Son Amat (Porreres).

En base a diferent normativa contemplada s’informa: “que la superfície que es pretén regularitzar, que abasta una zona més àmplia que la realment explotada i presumptament autoritzada, qualificada com ANEI, per tal de dur a terme l’avaluació d’impacte ambiental, no s’ha de considerar que comporti l’obertura d’una nova pedrera als efectes de l’article 22 de la Llei 1/91”, s’afegeix que “s’ha de considerar com un mer manteniment de l’explotació existent”.

La superfície “que es pretén regularitzar coincideix amb la que es detalla al plànol de l’EIA”.

S’ha de seguir el procediment de l’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb les previsions de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d’Avaluació Ambiental.

S’han de contemplar les mesures compensatòries en compliment de les Directives de conservació dels Hàbitats.

En data 28 d’octubre de 2016, s’emet informe tècnic de la CMAIB relatiu al risc d’esllavissaments. En les consideracions tècniques de l’esmentat informe se destaca:

1)S’ha fet el corresponent estudi de la geologia del depòsit.

2)S’han fet els corresponents estudis d’estabilitat dels talussos d’excavació i dels talussos de rebliment, en aquest sentit cal destacar que per fer l’anàlisi d’estabilitat s’ha dividit la pedrera en dues zones:

a)“Estudio y anàlisis de estabilidad del Frente Norte (Sector 1) de la cantera de dolomía Son Amat (Mallorca)”, referent al talús nord, considerat com el més problemàtic.

b)“Análisis de estabilidad de la cantera de Son Amat (Mallorca)” referent a la resta de talussos existents a l’excavació.

3)En ambdós casos s’ha realitzat una sectorització prèvia atenent a aquelles zones que presenten una major alçada o angle de talús, major nombre de falles, esquerdes o discontinuïtats, menys valor de RMR (índex per mesurar la qualitat de la roca), etc.

4)Per a cadascuna de les seccions estudiades (sis seccions en el cas del talús del Front nord i set seccions per a la resta de la pedrera) s’han tingut en compte vàries etapes que es corresponen amb l’estat actual dels talussos existents i amb les fases d’explotació i de restauració previstes.

5)Per a cada secció i etapa prevista s’ha calculat el corresponent valor de factor de seguretat (FS).

Pel que fa al risc d’esllavissament s’informa que:

1)S’han fet els corresponents estudis de la geologia del depòsit i d’estabilitat dels talussos d’explotació i de rebliment prèviament requerits.

2)El disseny geomètric dels talussos i les actuacions proposades suposen minimitzar el risc d’esllavissaments.

En data 30 de novembre de 2016 té entrada a la CMAIB ofici de la Direcció General de Política Industrial mitjançant el qual s’aporta escrit del promotor referent a documentació complementària sobre la proposta de les mesures compensatòries.

La zona que s’ha alterat més la zona no alterada en ANEI és de 43,50ha. Si s’apliqués el criteri de 7.000€/ha representaria una quantitat total de 304.500€. Aquesta quantitat s’abonaria per fases. La corresponent a l’àrea afectada en zona no autoritzada se podria satisfer de forma immediata 9,73has/68.110€. Les fases del projecte (1 a 6) segons l’afecció que es realitzi en cada una d’elles s’adequaran als Plans de Labors establint el cost unitari de 7.000€/ha, pagant aquesta quantitat per les fases respectives.

En data 7 de desembre de 2016 ha entrat a la CMAIB ofici de la Direcció General de Política Industrial mitjançant el qual se presenta documentació presentada pel promotor respecte del “projecte de disseny i construcció d’àrees de silvicultura preventiva en les finques de Son Duri i Sa Coma (T.M. Felanitx)”, així com el contracte entre Gravilla Son Amat, S.A. i l’Institut Balear de la Natura amb data 30 de novembre de 2016 (Registre d’Entrada núm. 1311/2016).

El contracte entre l’empresa Cantera Gravilla Son Amat, S.A. i l’Institut Balear de la Natura (IBANAT) assenyala que l’IBANAT es compromet a realitzar l’execució de les obres de disseny i construcció d’àrees de silvicultura preventiva en les fincas de Son Duri i Sa Coma (TM Felanitx). Executarà obres de recolzament a la regeneració natural i a la recuperació de zones per un import de 68.180€. El contracte té un termini de 5 mesos.

En cas de què els treballs a executar en propietat privada, no siguin permesos pels propietaris, l’IBANAT proposarà a l’empresa de la pedrera de Son Amat uns altres terrenys alternatius.

En relació al “projecte de disseny i construcció d’àrees de silvicultura preventiva en les finques de Son Duri i Sa Coma (T.M. Felanitx)” de 30 de novembre de 2016, realitzat per l’IBANAT i pagat per Cantera Son Amat, té per objecte establir un primer pagament corresponent a mesures compensatòries referent a la superfície afectada en zona no autoritzada en zona ANEI (9,73has).

Es justifica que la proposta entra dins de la planificació de la lluita contra incendis forestals desenvolupat per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Es pretén establir àrees o zones de seguretat dins terrenys forestals per facilitar les tasques d’extinció d’incendis. Es creen estructures lineals recolzades en carreteres o pistes forestals, creant una banda a ambdós costats de la via amb una amplària de 20 – 40m. Els treballs consisteixen en desbrossament de matollar, actuacions sobre l’arbrat i eliminació dels residus generats.

El projecte contempla l’execució de dues actuacions localitzades al costat del Puig de Sant Salvador, ANEI – MA34 i en zona d’alt risc d’incendi. Es planifiquen els treballs a realitzar en funció dels mesos de l’any més favorables i durant l’any 2017. Les actuacions es realitzen a la finca Sa Coma (actuació 42505) en una zona de pinar amb estrat arbustiu, en una longitud de 305m i una superfície de 0,53has. Per altra banda es contempla una altra actuació (núm. 42506) a Son Duri en una zona de vegetació predominant de pinar amb alta densitat, en una longitud de 486m i una superfície de 3,6has.

Se presenta una justificació dels preus establerts i un plec de condicions generals de les actuacions projectades. S’estableixen les condicions meteorològiques per a l’execució dels treballs, així com un pla de seguretat i salut, mitjançant el qual s’estableixen mesures preventives. El pressupost final total que contempla el projecte d’actuació presentat és de 68.188,23€.

En data 7 de desembre de 2016, té entrada en la CMAIB (Registre d’Entrada núm. 1313/2016) els “Criteris sobre l’aplicació de la disposició transitòria primera de la Llei d’ordenació minera de les Illes Balears, pel que fa als pronunciaments de l’òrgan ambiental” aprovat pel Consell de la Mineria de les Illes Balears a proposta de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears. Aquests criteris entren a través de l’òrgan substantiu, la Direcció General de Política Industrial.

El Consell de la Mineria en sessió de 16 de novembre de 2016 estableix uns criteris sobre l’aplicació de la disposició transitòria primera de la Llei 10/2014, d’Ordenació Minera de les Illes Balears, pel que fa als pronunciaments de l’òrgan ambiental.

En els procediments d’actualització i regulació de projectes miners, l’òrgan ambiental intervé en la tramitació del procediment d’avaluació ambiental. Així mateix la Conselleria competent en matèria de mineria aportarà a l’òrgan ambiental un document de proposta de mesures compensatòries (Disposició transitòria primera de la Llei 10/2014). Per tant, s’entenen dues intervencions diferenciades de l’òrgan ambiental:

1)Declaració d’Impacte Ambiental regulat per la seva normativa específica.

2)Informe sobre les afeccions ambientals en espais protegits i zones pròximes que poden veure’s afectades, i proposta de mesures compensatòries.

Els dos pronunciaments de l’òrgan ambiental són preceptius en el procediment substantiu de regularització.

En relació a les afeccions en espais protegits s’aporta document d’afeccions a zona ANEI amb la superfície alterada, així com l’altra superfície d’afecció ANEI que encara no està alterada. No queden afectats espais de la Xarxa Natura 2000, per això no s’ha sol•licitat informe previ al Servei de Planificació de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat.

En relació a les mesures compensatòries proposades, els criteris del Consell de la Mineria assenyalen, que han de consistir en programes basats en dues opcions:

a)Restauració o millora en llocs protegits existents. Restauració de l’hàbitat per garantir el seu valor de conservació o millora d’hàbitat, en proporció a la pèrdua originada pel projecte, en un lloc protegit.

b)Recuperació d’hàbitat en lloc nou o ampliat que s’incorporaria a la Xarxa Natura 2000 en una proporció de com a mínim 1m2 afectat per cada 1,5m2 que s’incorporarà a la Xarxa Natura 2000.

Es proposen una sèrie de programes orientatius que encaixen en la Disposició Transitòria 1ª de la Llei 10/2014. Entre els programes que se relacionen en els Criteris del Consell de la Mineria figura el de “Revegetació o restitució d’hàbitats a zones que han patit incendis forestals, així com “Disseny i execució d’àrees de silvicultura preventiva per a la defensa i lluita contra els incendis forestals”.

Per tant, el present projecte encaixa dins d’aquesta orientació. Per una altra banda s’aporta contracte signat entre el promotor i l’Institut Balear de la Natura, que serà qui ho durà a terme.

Entre els criteris aprovats pel Consell de la Mineria s’indica que “es considera com a una quantitat orientativa la d’uns 7.000€/ha afectada”, “La proposta de mesures compensatòries ha de ser precisa i comptar amb un pressupost aproximat”. Cal assenyalar al respecte que la documentació presentada assenyala que aplicant 7.000€/ha el cost “establert i assumit” representa 304.500€ sobre les 43,5has sobre les que resultaria aplicable el procés de compensació.

D’altra banda els criteris del Consell de la Mineria assenyalen que “es podran proposar mesures de compensació lligades a les fases d’explotació, sense perjudici que la primera d’elles s’hagi de concretar en tot cas de forma precisa a la proposta”. Cal indicar al respecte, que ja es presenta i concreta una primera actuació amb un pressupost concret de 68.180€.

D’acord amb el que consta als criteris aprovats “cal comptar amb els permisos necessaris dels propietaris dels terrenys per a realitzar els programes corresponents”.

Així com s’indica en els criteris esmentats “l’explotació de les fases quedarà condicionada a l’aprovació prèvia de l’informe de les mesures compensatòries cas per cas i l’autorització de l’autoritat minera corresponent”.

En data 15 de desembre de 2016 el subcomitè d’AIA va aprovar per unanimitat la proposta de formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte, amb una sèrie de condicions, així com a la primera proposta de mesures compensatòries, també amb condicions.

En data 22 de desembre de 2016, al Ple de la CMAIB, a petició del Consell de Mallorca, i amb la finalitat d’emetre informe abans de prendre l’acord corresponent, es retira de l’ordre del dia el punt corresponent a l’explotació minera Son Amat.

En data 31 de gener de 2017 té entrada a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ofici de la Direcció General de Política Industrial, que adjunta:

-Informe del Servei d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca de data 16 de gener de 2017 sobre l’estudi d’impacte ambiental i el projecte de regularització de la pedrera Son Amat.

-Informe del Servei de Mines de 30 de gener de 2017, en resposta a l’informe del Servei d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca.

En data 3 de febrer de 2017 s’emet informe jurídic de la CMAIB, aclaratori de l’emès dia 25 d’octubre de 2016, que conclou “Per tot l’anterior, es puntualitza la conclusió de l’informe emès en data 25 d’octubre de 2016 en el sentit que, atès l’informe del Servei de Mines de 18 d’octubre de 2016, segons el qual el projecte de regularització de la pedrera Son Amat no comporta l’obertura d’una nova pedrera als efectes de l’article 22 de la llei 1/1991, s’informa que s’ha de realitzar l’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb l’establert a la DT1 de la llei 10/2014 i a la llei 21/2013, independentment de la tramitació del document descrit en l'apartat a) del punt 6 de la DT1 de la llei 10/2014, i sense perjudici de les competències urbanístiques, territorials, etc, d'altres administracions.”

En data 13 de febrer de 2017 té entrada escrit d’al·legacions del promotor relatives a l’informe del Servei d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca.

En data 16 de febrer de 2017 el subcomité d’AIA, desprès de que la tècnica ponent de la CMAIB explica els motius pels quals no modifica el seu informe inicial, ratifica per unanimitat la proposta de 15 de desembre de 2016 de formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte, amb una sèrie de condicions, així com a la primera proposta de mesures compensatòries, també amb condicions.

Conclusions

A)Per tot l’anterior, es proposa formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte de l’explotació minera – restauració de la Pedrera Son Amat 3, i dels establiments de benefici (planta aglomerat asfàltic) i auxiliars, promogut per Cantera Gravilla Son Amat, S.A., a les parcel·les 88, 89, 90, 99, 105, 120, 134, 135, 138, 143, 156, 284, 286, 287, 288, 289, 290 i 297 del polígon 14 del terme municipal de Porreres, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin les mesures següents:

1.S’han d’extremar les precaucions en l’arrencada del material mitjançant perforació i voladures a fi de no afectar a les edificacions pròximes.

2.Un dels impactes de les actuacions a la pedrera i la planta asfàltica és la generació de renou, pols, vibracions i gasos. Cal assenyalar que s’han d’extremar les precaucions respecte dels nivells de renou, atès que se contempla el funcionament de la planta d’aglomerat asfàltic en horari nocturn. Les actuacions contemplades en el projecte han de comptar amb les autoritzacions de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic.

3.S’ha d’evitar el possible abocament incontrolat de substàncies contaminants, especialment fuel utilitzat com a combustible i gasoil. S’han d’extremar les precaucions en el sistema de recollida de lixiviats de la planta.

4.S’ha d’evitar la possible contaminació per les aigües residuals domèstiques. Se contemplen dues foses sèptiques. s’ha de complir amb la normativa corresponent a aquest tipus d’instal·lacions atès que la vulnerabilitat de l’aqüífer és alta i moderada. Es tracta d’un aqüífer lliure, permeable per fissuració.

5.No és recomanable, tal i com assenyala l’informe del Servei de Protecció d’Espècies utilitzar el gram (Cynodon s.p) en la hidrosembra que proposa el Pla de restauració.

6.En les àrees de risc d’erosió s’han de complir les normes específiques de l’article 2 del Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística.

7.En afectar a APR d’Incendis se compliran les determinacions establertes pel Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. La normativa aplicable és la següent: Decret 125/2007, Pla Territorial de Mallorca, Decret 22/2015, Decret 41/2005, Llei 43/2003.

S’incorporarà l’establert en el Pla Forestal de les Illes Balears (2015-2035) aprovat per Decret 11/2015. A més dels APR d’incendis, segons el PTI caldria incorporar les zones d’alt risc (ZAR) d’incendi forestal aprovades en el IV Pla de Defensa Contra Incendis Forestals.

La fase de retirada de la coberta vegetal es realitzarà preferentment fora de l’època de risc d’incendis forestals.

Els dipòsits de material i maquinària estaran a una distància mínima del terreny forestal de 10m i es tendrà en compte un adequat manteniment de la maquinària i els equips.

Els operaris vinculats a l’explotació i restauració de la pedrera seran instruïts en l’existència de risc d’incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i en eles actuacions immediates a efectuar davant un connat d’incendi.

Es tendrà en compte al Pla de Vigilància Ambiental (PVA) l’adopció de mesures de control i seguiment.

8.Un dels principals impactes és el visual i paisatgístic, atès que la qualitat paisatgística de la zona és notable. Per una altra banda, la pedrera és visible des de diferents punts d’observació. S’han de complir al respecte, totes les recomanacions que se presenten a l’Estudi d’Impacte Ambiental i en els estudis complementaris.

S’adoptaran les mesures correctores proposades en els documents presentats en relació al front N amb més de 100m d’alçada que presenta problemes d’estabilitat i causa el major impacte visual de l’explotació actualment existent.

9.S’ha de modificar el projecte a l’àmbit S del projecte en relació a una paret seca protegida de “Bellviure – Tanca des Garrovers” inclosa en el catàleg de Patrimoni cultural de Porreres (s’afecten 290 m d’aquesta paret que té un grau de protecció integral A1), tal com s’indica a l’Estudi d’Impacte Ambiental.

B)Amb relació al contingut del document establert al punt 6.c de la DT1 de la LOMIB s’ha aportat per part del promotor la documentació adient,  l’avaluació de la qual s’inclou a la Declaració d’Impacte Ambiental. 

C) Així mateix la mateixa declaració recull en sentit favorable la possible afecció a APR d’esllavissaments tal i com es desprèn de l’informe emès per la direcció general de recursos hídrics.

D)Mesures compensatòries

En relació a les mesures compensatòries per afectar a zona protegida, s’han pres en consideració els “Criteris sobre l’aplicació de la disposició transitòria primera de la Llei d’ordenació minera de les Illes Balears, pel que fa als pronunciaments de l’òrgan ambiental” aprovats pel Consell de la Mineria de les Illes Balears el 16 de novembre de 2016.

El Consell de la Mineria estableix criteris davant dels dubtes sobre els pronunciaments de l’òrgan ambiental respecte de la disposició transitòria primera de la Llei 10/2014 d’ordenació minera de les Illes Balears.

En base a aquests Criteris, l’òrgan ambiental efectua dues intervencions diferenciades:

1.Declaració d’Impacte Ambiental regulada per la normativa específica.

2.Informe sobre les afeccions ambientals en espais protegits i zones properes que poden veure’s afectades, i proposta de mesures compensatòries.

En relació a aquest segon tràmit, s’ha presentat a l’òrgan ambiental, a través de la Direcció General de Política Industrial, una proposta de mesures compensatòries i un “projecte de disseny i construcció d’àrees de silvicultura preventiva en les finques de Son Duri i Sa Coma (TM Felanitx)”, realitzat per l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), així com un contracte entre Cantera Gravilla Son Amat, S.A. i l’IBANAT.

La zona ja alterada per la pedrera i la zona encara no alterada que es troben en ANEI és de 43,50has. En aplicació del Criteri del Consell de la Mineria es considera com una quantitat orientativa la d’uns 7.000€/ha afectada. Això representaria una quantitat total de 304.500€.

El promotor proposa pagar la quantitat en fases, segons els plans de labors.

Amb el projecte proposat i acordat amb l’IBANAT se satisfà de forma immediata la quantitat de 68.110€ corresponent a l’àrea afectada en zona no autoritzada  (9,73has).

La proposta entra dins de la planificació de la lluita contra incendis forestals desenvolupada per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Els treballs a realitzar se duran a terme en el 2017.

Entre els programes que se relacionen en els Criteris del Consell de la Mineria, com a mesures compensatòries figura el “Disseny i execució d’àrees de silvicultura preventiva per a la defensa i lluita contra els incendis forestals”. El projecte presentat s’adapta a l’esmentat programa.

Segons el contracte signat entre el promotor i l’IBANAT, serà aquest darrer qui ho dugui a terme.

Per una altra banda, els criteris del Consell de la Mineria assenyalen que es podran proposar mesures de compensació lligades a les fases d’explotació, sense perjudici que la primera d’elles s’hagi de concretar en tot cas de forma precisa a la proposta. Cal indicar que se presenta i concreta aquesta primera actuació.

Per tant, se proposa informar favorablement a aquesta primera proposta de mesures compensatòries amb les condicions següents:

1.Tal i com assenyalen els Criteris aprovats, cal comptar amb els permisos necessaris dels propietaris dels terrenys per a realitzar els programes corresponents.

2.D’acord amb el que indiquen el Criteris esmentats, l’explotació de les següents fases quedarà condicionada a l’aprovació prèvia de l’informe de les mesures compensatòries cas per cas i l’autorització de l’autoritat minera corresponent. Cal remarcar, que el projecte o projectes que es proposin com a mesures compensatòries per a les fases posteriors s’hauran d’adaptar als programes que s’inclouen als Criteris de la Mineria aprovats.

3. Sempre que sigui tècnicament viable s’intentarà que les futures propostes de mesures compensatòries corresponents a les properes fases d’explotació i restauració  es puguin fer efectives al  municipi de Porreres.

Es recorda que el present informe s’emet sense perjudici de les competències de les administracions competents i de les autoritzacions i informes necessaris per a l’obtenció de l’autorització. Així mateix cal recordar el compliment de la normativa específica tant en relació a la pedrera com a la planta d’aglomerat asfàltic.

En relació a les foses sèptiques, també es recorda que el promotor ha de presentar una Declaració Responsable quan ja estiguin instal·lades."

  

Palma, 6 de març de 2017

El presidente de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias