Butlletí Oficial de les Illes Balears

Es fa públic que el Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió de caràcter ordinari de dia 13 de febrer de 2017, va adoptar el següent acord:

Primer.- Incoar l'expedient de declaració de bé catalogat de les pedreres de s'Hostal de Ciutadella, i la seva inscripció en el Catàleg Insular del Patrimoni Històric de Menorca, amb la descripció següent:

IDENTIFICACIÓ DEL BÉ

SITUACIÓ

Pedreres de s'Hostal, camí Vell, km 1,5, polígon 17, parcel·la 27, del municipi de Ciutadella

Codi de registre patrimoni històric del CIM: 07015 – 001982 – SEV-E01

Inventari de protecció del patrimoni històric etnològic de Ciutadella de 1987: SET-E1

Proposta de número al Catàleg Insular del Patrimoni Històric: 28

Referència cadastral: 07015A017000270000OI Localització: polígon 17, parcel·la 27. HORTAL TRIAY. CIUTADELLA DE MENORCA (ILLES BALEARS)

Registre de la propietat:

Finca de Ciutadella núm. 34639

Codi registral únic de finca: 07007000371072

Consta en l’annex 5 del Catàleg de pedreres inactives del Pla Director de Pedreres de les Illes Balears de 1999 amb els registres

205 376 1955 Hostal 1 Ciutadella Menorca Arenisca

206 377 1955 Hostal 2 Ciutadella Menorca Arenisca

Consta en l’annex 7 del Catàleg de pedreres d’interès etnològic del Pla Director de Pedreres de les Illes Balears de 1999 amb el registre:

41 MONTEFÍ-S’HOSTAL

DESCRIPCIÓ

Recinte petri excavat artificialment en el subsòl rocós de la plataforma del miocè de Ciutadella, amb la finalitat d’extreure marès per a l’activitat constructiva. Té 5 hectàrees d'extensió i es troba definit per una zona superior al voltant de les pedreres, una zona excavada formada per diverses pedreres a cel obert d'extracció manual documentades des del segle XIX i connectades per camins, i una altra zona formada per dues grans pedreres d'extracció mecànica, amb activitat entre els anys 1960 i 1994.

Aquestes tècniques diferents, la manual i la mecànica, d’extracció del marès ha configurat amb el temps dos espais molt diferenciats:

- La pedrera vella: que correspon a l’explotació manual del jaciment i en conseqüència el seu aspecte tendeix a ser poc ordenat i formant laberints naturals, amb una vegetació espontània que actualment ha ocupat les terrasses, els talussos i les places de les pedreres, originant un jardí natural producte de l’especial microclima creat a redossa del vent i amb una important humitat del subsòl.

- La pedrera nova: que es correspon a l'explotació realitzada de forma mecànica, constituïda per una excavació vertical de més de 20 metres que crea espais oberts en forma de cubs, ordenats i de tendència rectilínia, que forma espais i figures esculpides com el denominat Totem, parets amb relleus, escales, replans, rails..., i dibuixades per les marques de les eines i els buits dels cantons de marès extrets.

Actualment és un espai cultural obert al públic on es realitzen obres de creació plàstica en marès, com el denominat Laberint, i activitats lúdiques i didàctiques.

Aquest espai compta amb un centre d’informació i aparcament.

PERTINENCES O ACCESSORIS

Pedrera del Laberint

- Màquina regatadora amb un disc: màquina desmuntada amb el disc separat de la seva ubicació, i en un estat de conservació molt deteriorat.

- Riels: col·locat un tram de riels d’uns 7 metres sobre els quals hi ha la màquina regatadora

- Màquina de tallar rodones en cantons: està muntada i amb els seus elements, no s’ha posat en funcionament

Caseta del comptador d’electricitat i Taller de marès

- Són antigues casetes de trencador, on berenaven (caseta de llum) i on guardaven màquines i eines (taller)

- Actualment s’han millorat els sostres

- Tenen dues ampliacions a manera de porxos anterior i posterior per acollir millor l’activitat de tallers didàctics i de magatzem

Antic aljub

- A la zona del circuit botànic hi ha un antic aljub, avui reconvertit en zona de jardí amb petit un estany, que els trencadors utilitzaven per guardar les seves eines a la zona coberta amb cúpula.

Exterior caseta de llum

- Màquina de serrar terços, quarts o quints en mal estat

- Màquina amb cinta per carregar les peces al camió, element totalment deteriorat

BÉNS MOBLES VINCULATS

En aquest moment no es compta amb cap eina de trencador d'extracció manual: escoda, parpal, tallant, llaunetes, molí manual, tascons...

MEMÒRIA HISTÒRICA

L'activitat extractiva de les pedreres de s'Hostal apareixen documentades i descrites a l'obra Die Balearen (1869-1891) de l'arxiduc Lluís Salvador, la qual cosa indica que l'extracció manual de marès de la pedrera ja s'havia iniciat a mitjan segle XIX.

L'extracció manual (escola i pic entre altres eines) es desenvolupa fins a principis dels anys seixanta del segle XX, creant diverses mides i profunditats variables. A partir d'aquell moment s'excaven les grans pedres de forma mecànica: màquina elèctrica sobre vagoneta i amb dos grans discs de tall.

L'any 1994 s'atura definitivament l'extracció a les pedreres de s'Hostal, i a partir d'aquell any es crea l'Associació Líthica, entitat cultural sense ànim de lucre, amb l'objectiu de preservar, rehabilitar i valoritzar les pedreres de marès com a patrimoni historicoetnològic de valor artístic, cultural i paisatgístic, que és qui gestiona l'espai de les pedreres, i que a partir de 2011 es converteix en Fundació Lítihica-Pedreres de s'Hostal, amb la participació de la propietat del terreny i la presència de l'Ajuntament de Ciutadella.

Posteriorment Lithica inicia dues etapes de desenrunat de les pedreres, que s'havien convertit en gran part en abocadors, i comença la fase de transformació en centre cultural i la creació de circuits de passeig, d'itineraris i de jardins.

DOCUMENTACIÓ

Lithica-S’Hostal: Sol·licitud de declaració d’interès general, maig de 2009. Conté planimetries i material fotogràfic

BIBLIOGRAFIA

- Archiduque Luis Salvador de Austria (1890), La isla de Menorca. Traducció de Carlos i Bàrbara Sánchez-Rodrigo (1980), Ed. Caja de Ahorros y M. P. de las Baleares

- Elorduy, Joan i Florit Nin, Francesc (1995), Guia de les pedreres de marès de Menorca. Ed. Lithica

- Enciclopèdia de Menorca, XV, Antropologia II (volum 1), pàg. 171

- Florit Nin, Francesc i Sauleau Lara, Laetitia (1995), Pedreres de marès. Ed. Lithica i Sa Nostra, Caixa de Balears

- Lara, Laetitia (2002), "Las canteras de marès: un universo", en De pedra, pàg. 119. Ed. Centre d'Estudis Locals d'Alaior.

- Sauleau Lara, Laetitia (1985), Pedreres i trencadors. Quaderns de Folklore 22-23. Ed. Col·lectiu Folklòric de Ciutadella

ESTAT DE CONSERVACIÓ

Bo

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

(Vegeu plànol i fotografies annexos)

LIMITACIONS ESPECÍFIQUES QUE S’HAN D’OBSERVAR

1. Totes les actuacions sobre el bé, tret de les obres de conservació i reparació, han de ser autoritzades pel Consell Insular.

2. S'han de conservar les petjades deixades per la feina dels trencadors: regates, replans, escales, marques dels trencadors...

3. Cal comunicar al Consell Insular de Menorca tots els actes jurídics i tècnics que puguin afectar el bé.

4. Les establertes en la Llei 12 /1998 del patrimoni històric de les Illes Balears.

TITULARS

- Rita Maria Pons Pons, amb NIF 41733869R i domicili al carrer Mossèn Josep Salord i Farnés, 12, 07760 de Ciutadella (Illes Balears),1/4 de la nuda propietat amb caràcter privatiu per títol de dissolució de comunitat i adjudicació.

- Francisca Eugènia Pons Pons, amb NIF 41732865 D i domicili al carrer Ramon Turró, 101, 4t, 3a, 08005 de Barcelona, 1/4 de la nuda propietat amb caràcter privatiu per títol de dissolució de comunitat i adjudicació.

- Susana Luisa Pons Pons, amb NIF 41738366J i domicili al carrer de Sant Jeroni, 7, 07760 de Ciutadella, 1/4 de la nuda propietat cam caràcter privatiu per títol de dissolució de comunitat i adjudicació.

- Maria Lourdes Pons Pons, amb NIF 41734823 N i domicili al carrer d'Esteve Pila, 5, planta baixa, pta 4, 08173 de Sant Cugat del Vallés (Barcelona),1/4 de la nuda propietat amb caràcter privatiu per títol de dissolució de comunitat i adjudicació.

- Fundació Lithica – Pedreres de s'Hostal, amb CIF G7741324 i domicili al camí Vell, Km 1, 07760 de Ciutadella, titular del 100 % de l'usdefruit temporal sobre la finca pel termini de trenta anys comptats a paratir del 19 de novembre de 2015.

Segon.- Notificar l'acord al Catàleg General del Patrimoni Històric de les Illes Balears, dependent del Govern de les Illes Balears.

Tercer.- Notificar l'acord a l'Ajuntament de Ciutadella segons el que estableix l'article 19 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

Quart.- Notificar l'acord als titulars de la propietat i a la Fundació Lithica-Pedreres de s'Hostal com a usufructuària del bé i com a entitat que n'ha instat la declaració.

Cinquè.- Publicar l'acord en el BOIB i en el BOE als efectes d'informació pública.

Maó, 21 de febrer de 2017.

El secretari del Consell Executiu

Octavi Pons Castejón