Butlletí Oficial de les Illes Balears

Per l’Acord del Consell de Govern de 17 de febrer de 2017 es va concedir el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, amb caràcter excepcional i de concessió directa, a l’Associació Memòria de Mallorca i al Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, conjuntament, el qual va ser publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 21, de 18 de febrer de 2017.

S’han detectat algunes errades en la transcripció dels mèrits de les entitats premiades, per la qual cosa es modifica la redacció dels mèrits que s’al·leguen en el punt primer de l’Acord, que queden de la manera següent:

Associació Memòria de Mallorca i Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, conjuntament

Ambdues entitats són associacions registrades per difondre i reivindicar la memòria democràtica de Mallorca i d’Eivissa i Formentera, i també per recuperar, d’una manera objectiva, la memòria històrica relativa als fets i les conseqüències de la Guerra Civil espanyola i els conflictes generats a escala europea i mundial per tal de contribuir a una més gran cohesió i solidaritat de la societat actual, i permetre així a familiars i adjacents la recuperació de la serenitat i la pau de saber on són els seus.

L’associació Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, a més, ha desenvolupat una gran tasca en l’estudi i la recerca dels eivissencs i formenterencs deportats als camps nazis i sobre el paper de les dones i la premsa a la guerra. Ha identificat fins a 204 persones assassinades i/o desaparegudes durant la Guerra Civil a Eivissa i Formentera.

Per la seva banda, l’Associació Memòria de Mallorca també treballa en l’estudi de la repressió a Mallorca, amb motiu de la Guerra Civil, així com en el de la part de la història de la societat que no s’ha explicat ni amb el rigor ni amb el respecte necessaris. Ha identificat fins al moment 2.642 persones assassinades i/o desaparegudes a Mallorca.

Ambdues associacions tenen l’objectiu fonamental de recuperar la memòria històrica a les Illes Balears, especialment en el seu àmbit insular de referència, i estan integrades per ciutadans i ciutadanes compromesos amb la voluntat de recuperar la dignitat i l’honorabilitat de les víctimes de la repressió i les guerres, i els esdeveniments, especialment de la veritat i el rigor històrics, a més de la recerca i el descobriment de les fosses i els cossos de familiars i ciutadans que varen patir les conseqüències de la repressió.

Constituïdes la de Mallorca el 2003 i la d’Eivissa i Formentera el 2009, en aquest breu període de temps han establert els eixos del seu treball, i així han esdevingut un nucli important de la societat de les Illes Balears per al retrobament final de la cohesió i la vertebració dels territoris i les persones, d’una manera cabdal.

Són associacions independents que han col·laborat en la realització de diverses «Rutes de la vergonya» a Mallorca i en la trobada de fosses comunes —dues a Eivissa i cinc a Formentera, a més de les fosses catalogades i retrobades a Mallorca, especialment les de Porreres.

Han contribuït a l’elaboració de documentals històrics que pretenen la informació i la posada a l’abast de la veritat objectiva i el coneixement de la història real per a l’enaltiment dels valors democràtics i de cohesió.

També han contribuït al desenvolupament d’homenatges i actes públics per a la difusió de la veritat i el reconeixement dels fets, dins un àmbit de recerca de la normalitat, i han posat en contacte molta gent que, a la vegada, ha portat endavant iniciatives i projectes en els camps en els quals ambdues associacions desenvolupen el seu objectiu.

La defensa dels valors d’aquestes associacions contribueix a saldar, en la mesura que sigui possible, el deute impagable del rescat i l’oblit dels homes i dones que foren víctimes de la repressió i enterrats, sense cap reconeixement, en fosses comunes. Aquestes entitats pretenen aportar dades sobre les circumstàncies de la seva desaparició i contribuir així a alleujar les persones i famílies que durant dècades han guardat els seus records i les seves vivències; d’aquesta manera es normalitza la convivència i se cerca la dignificació de la figura i el treball de les persones que moriren per uns ideals que eren democràtics, i es recupera la memòria contra l’oblit, la qual cosa esdevé un tema cabdal per a l’assentament real dels valors democràtics i la convivència.

Han contribuït, també, a l’elaboració del mapa de fosses i a la recuperació real de la justícia i la veritat, especialment l’any 2016 i els immediatament precedents, en els quals la seva tasca s’ha vist afavorida per una nova empenta i ha assolit el fruit de les recerques i els treballs desenvolupats des de l’inici de la seva constitució, en ambdós casos, amb l’enaltiment, també, dels valors de la dona i la democràcia.

Palma, 24 de febrer de 2017

La secretària del Consell de Govern

Pilar Costa i Serra