Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears és un guardó que té per objecte honorar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones físiques o jurídiques que han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, de l’ensenyament i lingüístic.

El Decret 3/2014, de 10 de gener, pel qual es regula el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, en l’article 8 estableix que, quan es donin circumstàncies excepcionals que ho justifiquin, el president o qualsevol membre del Govern podrà proposar directament la persona que s’hagi de guardonar, sense necessitat de convocatòria ni de constitució de jurat. En cas de concessió directa, la proposta ha de ser motivada i ha d’anar acompanyada amb una memòria en què s’exposin els mèrits i les circumstàncies que hi concorren.

Oït el Jurat que ha deliberat sobre les candidatures presentades per a la concessió de les distincions relatives al Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, la consellera de Presidència, d’acord amb l’article 8 del Decret 3/2014, considera pertinent presentar la candidatura que s’indica més avall, amb caràcter de proposta per a la concessió directa, tenint en compte l’excepcionalitat de la tasca desenvolupada i els mèrits assolits per les associacions que s’hi inclouen, associacions que, en un termini de temps molt breu i especialment en els anys precedents, han estat capaces de treballar per a la recuperació de la memòria històrica a les Illes Balears i afavorir la conciliació i la màxima cohesió social i cívica.

Aquesta proposta es formula com una única concessió, amb caràcter conjunt i solidari per a les dues entitats que han defensat aquests valors de recuperació en l’àmbit de Mallorca i de les Pitiüses —no hi ha cap ens similar a Menorca—, de conformitat amb els mèrits que els són atribuïts.

Per tot això, d’acord amb el que disposa l’article 8 del Decret 3/2014, de 10 de gener, pel qual es regula el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, que deroga l’anterior Decret 5/1997, de 23 de gener, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Presidència, en la sessió de dia 17 de febrer de 2017 adoptà, entre d’altres, l’Acord següent:

Primer. Concedir el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, amb caràcter excepcional i de concessió directa, d’acord amb els mèrits que s’al·leguen a continuació, a:

Associació Memòria de Mallorca i Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, conjuntament

Ambdues entitats són associacions registrades degudament que volen difondre i reivindicar la memòria democràtica de Mallorca i d’Eivissa i Formentera, i també recuperar, d’una manera objectiva, la memòria històrica relativa als fets i a les conseqüències de la Guerra Civil espanyola i dels conflictes generats en els àmbits europeu i mundial, per tal de contribuir a una més gran cohesió i solidaritat de la societat actual i permetre així a familiars i adjacents recuperar la serenitat i la pau de saber on són els seus.

L’associació Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, a més, ha desenvolupat una gran tasca en l’estudi i en la recerca dels eivissencs i formenterencs deportats als camps nazis, i sobre el paper de les dones i la premsa a la guerra, de manera que ha presentat fins a 1.484 noms de persones assassinades o desaparegudes durant la Guerra Civil a Eivissa —s’estima que hi ha un centenar de republicans morts i 115 nacionals entre les dues illes.

Per la seva banda, l’associació Memòria de Mallorca també treballa en l’estudi de la repressió a Mallorca amb motiu de la Guerra Civil, així com en el de la part de la història de la societat que no s’ha explicat ni amb el rigor ni amb el respecte necessaris.

Ambdues associacions tenen l’objectiu fonamental de recuperar la memòria històrica a les Illes Balears, especialment en el seu àmbit insular, i estan integrades per ciutadans i ciutadanes compromesos amb la voluntat de recobrar la dignitat i l’honorabilitat de les víctimes de la repressió i de les guerres, des de la veritat i el rigor històrics; a més, també estan compromesos amb la recerca i el descobriment de les fosses i els cossos de les persones que varen patir les conseqüències de la repressió.

Constituïdes el 2003 —la de Mallorca— i el 2009 —la d’Eivissa i Formentera—, en aquest breu període de temps han treballat intensament i han establert els eixos de la seva tasca, de manera que han esdevingut un nucli important de la societat de les Illes Balears per al retrobament final de la cohesió i la vertebració dels territoris i les persones.

Són associacions independents que han col·laborat en la realització de diverses «Rutes de la vergonya» a Mallorca i en la trobada de fosses comunes —dues a Eivissa i cinc a Formentera, a més de les fosses catalogades i trobades a Mallorca, especialment la de Porreres.

Han contribuït a elaborar documentals històrics que tenen com a finalitat la informació des de la veritat objectiva i el coneixement de la història real, tot això per enaltir els valors democràtics i de cohesió.

També han contribuït a organitzar homenatges i actes públics per difondre la veritat i el reconeixement dels fets, en un àmbit de recerca de la normalitat, i han posat en contacte molta gent que, a la vegada, ha portat endavant iniciatives i projectes en els camps en els quals ambdues associacions desenvolupen el seu objectiu.

La defensa dels valors d’aquestes associacions ajuda a saldar, en la mesura que sigui possible, el deute impagable del rescat i l’oblit dels homes i dones que foren víctimes de la repressió i enterrats, sense cap reconeixement, en fosses comunes. Ambdues entitats pretenen aportar dades sobre les circumstàncies de la seva desaparició i contribuir així a alleujar les persones i famílies que durant dècades han guardat els seus records i les seves vivències; d’aquesta manera es normalitza la convivència i se cerca la dignificació de la figura i la feina de les persones que moriren per uns ideals que eren democràtics, i també es recupera la memòria contra l’oblit, cosa que esdevé un tema cabdal per a l’assentament real dels valors democràtics i la convivència.

Finalment, cal esmentar el fet que ambdues associacions també han contribuït a l’elaboració del mapa de fosses i a la recuperació real de la justícia i la veritat, especialment l’any 2016 i els immediatament precedents, durant els quals la seva tasca s’ha vist afavorida per una empenta renovada i ha assolit el fruit de les recerques i els treballs desenvolupats des de l’inici de la seva constitució, tot això, en ambdós casos, amb l’enaltiment també dels valors de la dona i la democràcia.

Segon. Disposar la publicació d’aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 17 de febrer de 2017

La consellera de Presidència

Pilar Costa i Serra