Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears és un guardó que té per objecte honorar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones físiques o jurídiques que han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, de l’ensenyament i lingüístic.

Per tot això, d’acord amb el que disposa el Decret 3/2014, de 10 de gener, pel qual es regula el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, que deroga l’anterior Decret 5/1997, de 23 de gener, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Presidència, en la sessió de dia 17 de febrer de 2017 adoptà, entre d’altres, l’Acord següent:

Primer. Concedir els premis Ramon Llull del Govern de les Illes Balears a:

Àmbit cívic

1. ASPROM – Associació Balear de Persones amb Discapacitat Física

Entitat sense ànim de lucre constituïda l’any 1976 per un grup de persones amb discapacitat física, amb seu a Palma i declarada d’utilitat pública pel Consell de Ministres el 21 de febrer de 1986.

Per la seva contribució a la normalització i la inserció laboral de persones amb discapacitat i per la seva lluita en la promoció i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física, amb la finalitat de facilitar-los la integració social en la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb un treball efectiu en l’impuls d’accions i activitats que afavoreixen o milloren la seva integració social.

Ha creat i generat un equip multidisciplinari, altament especialitzat, d’educadors socials, treballadors socials, psicòlegs, orientadors laborals, fisioterapeutes, cuidadors, personal de neteja i manteniment i personal per a activitats, que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i la seva inserció, com a compromís ètic i moral.

En els darrers dotze anys ha dut a terme la inserció laboral de més de 1.500 persones amb discapacitat en empreses de les Illes Balears i des de fa més de deu anys gestiona diferents serveis socials —l’habitatge tutelat Ca Nostra, tres habitatges de transició (Es Voltor I, II i III) i el centre de dia Es Vell Marí— i ha posat en marxa el centre ocupacional Es Ferreret amb diferents tallers pràctics per a la preparació per a la inserció laboral dels discapacitats físics a les Illes Balears, i així ha contribuït de manera altament important i efectiva a la cohesió de la societat cívica de la comunitat autònoma.

2. ASINPROS – Associació Insular d’Atenció a Persones amb Discapacitat de Menorca

Constituïda a Menorca l’any 1967, és l’associació d’atenció a les persones amb discapacitat més antiga de l’illa, nascuda de la inquietud d’un grup de persones conscienciades amb els problemes d’aquest col·lectiu.

Al llarg de mig segle d’existència ha desenvolupat una gran tasca en la millora de la qualitat de vida tant de les persones amb discapacitat intel·lectual com de les seves famílies, i per fer-ho ha dut a terme totes les activitats, els programes i les accions necessaris per promoure i defensar les condicions bàsiques per a l’autonomia de les persones amb discapacitat de l’illa de Menorca, amb l’objectiu d’assolir la seva integració social, laboral i familiar.

També ha emprès una gran lluita, en la qual ha implicat el conjunt de la societat menorquina, per a la reivindicació i la sensibilització social per obtenir recursos i serveis a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies; lluita que continua com a eix fonamental de la seva activitat diària.

És pionera a posar a l’abast de les persones amb discapacitat intel·lectual serveis, programes i projectes en els camps de la rehabilitació, la fisioteràpia, el transport especial, l’atenció primerenca, la creació de les unitats de respir i de suport familiar, els cursos de formació o els programes d’autogestió, de vacances, educatius i de sensibilització. Per fer-ho, ha desenvolupat múltiples activitats innovadores, com ara les marxes solidàries, la teràpia equina, etc., de manera que ha desplegat una oferta de serveis integrats en l’associació per tal d’assolir el progrés en els camps en què es desenvolupa l’acció de foment i facilitació de la màxima qualitat i la més acurada normalització en la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual a Menorca. Per això, és un referent en aquest camp.

3. Unió de Pagesos

Creada l’abril de 1977 per defensar els interessos de la pagesia mallorquina, Unió de Pagesos va ser la primera organització agrària representativa constituïda sobre bases democràtiques i d’independència associativa, la qual cosa significà la fi del sindicalisme vertical en el món pagès.

Al llarg de tota la seva existència, sempre ha promogut la defensa dels interessos del sector primari i s’ha centrat a potenciar els components de diversificació econòmica, generació d’ocupació, producció d’aliments de qualitat i preservació del territori i el paisatge.

Des d’Unió de Pagesos es va impulsar la renovació i potenciació del cooperativisme agrari a Mallorca, amb fets clau com la creació de la cooperativa Es Camp Mallorquí, la creació o renovació de moltes cooperatives locals i altres iniciatives associatives que han renovat la producció i la comercialització primària.

L’any 1979 sortí a la llum la revista Mallorca Pagesa. També refermà els seus lligams amb la Unió de Pagesos de Catalunya; en varen ser els impulsors Joan Mas Collet, Joana Tugores, Jaume Estrany, Llorenç Rigo, Bartomeu Lliteres, Bartomeu Torres Bernat i Josep Estelrich Mieres.

Als anys vuitanta protagonitzà les primeres mobilitzacions en defensa dels seus interessos i del seu futur; va organitzar el primer congrés a Sineu, el 1983, i el segon a Vilafranca, el 1985.

Entre les diverses mobilitzacions promogudes en defensa del sector i la producció agrària de Mallorca destaquen importants accions, com la tractorada del gasoil i la vaga dels bous, el repartiment de llet a la plaça d’Espanya de Palma el 1992 i la protesta davant l’Ambaixada dels Estats Units d’Amèrica arran dels acords del GATT. Aquest any es creà en la mateixa organització la Unió de Pagesos Joves de Mallorca i el Grup de Pagesos per l’Agricultura Ecològica, a partir del qual es va introduir la producció agrària ecològica a l’illa, i així es consolidà i difongué aquest model agrari respectuós amb el medi ambient fins a arribar a la certificació.

De la Unió de Pagesos n’han sortit l’associacionisme pagès a Mallorca; l’impuls al cooperativisme agrari, a la comercialització directa, a l’agricultura ecològica, al suport i la protecció de les races autòctones i a les varietats vegetals locals, i, en general, la defensa de tots els valors de la pagesia, integrats dins un model de desenvolupament sostenible.

Àmbit de la recerca

4. Felip Cirer Costa

Nascut a Eivissa el 1956, és llicenciat en filologia hispànica i diplomat en educació general bàsica per la Universitat de Barcelona. És catedràtic de llengua catalana i literatura.

Ha exercit la docència en diversos instituts d’educació secundària i a la Universitat de les Illes Balears. Ha ocupat també diversos càrrecs a l’Institut d’Estudis Eivissencs, és membre del Consell Acadèmic de l’Institut d’Estudis Baleàrics des del 1987 i des del 1992 és director de la revista Eivissa.

El 1987 va ser regidor d’Educació i Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa, mandat polític durant el qual posà en funcionament l’Arxiu Històric d’Eivissa, la biblioteca pública i el Patronat Municipal de la Música, i dugué a terme l’adquisició de Can Ventosa al Ministeri de Defensa.

És autor de múltiples treballs i obres, entre els quals destaca Els noms de família a un poble d’Eivissa: Sant Mateu d’Aubarca (1988), i, juntament amb mossèn Antoni Costa Bonet, publicà el llibre Antoni Guasch i Bufí, apòstol del guaraní (1991).

Ha estat guardonat amb el Premi d’Investigació Consell Insular 1990, amb l’obra Buscatell. Va ser guanyador del I Premi d’Investigació Vuit d’Agost el 1997, amb l’obra El convent dels pares dominics d’Eivissa. Introducció, estudi i transcripció d’un manuscrit de 1765.

El 2000, l’Obra Cultural Balear li atorgà el Premi Josep Maria Llompart per la seva obra Una visió de la història de l’Institut d’Estudis Eivissencs, i el 2002 va ser guardonat amb el Premi Nit de Sant Joan de l’Institut d’Estudis Eivissencs per la seva obra El seu record avança per la deserta nit dels joves (converses amb Marià Villangómez).

La seva activitat com a director de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera i professor associat a la Universitat de les Illes Balears per a la impartició del Màster Universitari en Formació del Professorat, així com moltes altres tasques, conferències, presentacions de llibres, publicacions, premis i participacions en congressos i seminaris, determinen el gran valor de la seva aportació a les Illes Balears i l’extraordinària extensió de la projecció de la comunitat autònoma i de l’illa d’Eivissa, especialment.

5. Alicia M. Sintes Olives

Nascuda a Sant Lluís (Menorca), és la investigadora principal del Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears, únic equip espanyol participant en el projecte LIGO, responsable de la primera detecció de les ones gravitacionals, anunciada l’11 de febrer de 2016.

La fusió de dos forats negres de massa entre 29 i 36 vegades la del Sol, que es va produir fa 1.300 milions d’anys, i que observam ara, va alliberar una energia equivalent a tres vegades la massa del Sol en forma d’ones gravitacionals, que va ser captada el 14 de setembre de 2015 pels detectors de LIGO, i això fou la primera observació directa de les ones gravitacionals predites per Albert Einstein fa cent anys. Una detecció que va incloure el projecte LIGO en les candidatures al Premi Nobel de Física 2016.

És professora titular de la Universitat de les Illes Balears en l’àrea de física teòrica, doctora en física per la Universitat de les Illes Balears, becària Marie Curie i investigadora a l’Institut Max Planck für Gravitattionsphysik d’Alemanya.

La seva recerca es desenvolupa en el camp de l’astronomia i les ones gravitacionals.

És experta en la posada al punt de detectors interferomètrics i en l’estudi i la recerca d’estrelles de neutrons i sistemes binaris dels forats negres, i ha liderat diverses investigacions.

Ha fet estades al Canadà, el Regne Unit, Alemanya, Àustria, Itàlia i Portugal, i col·labora científicament amb LIGO (LSC) i GEO, dels quals és membre des del 1997 i membre del Comitè Executiu des del 2002; ha participat com a col·laboradora en la missió espacial eLISA i en el disseny de futurs detectors tipus Einstein Telescope.

Alicia Sintes ha estat assessora científica de l’Agència Espacial Europea i membre del grup G8 de la Xarxa d’Infraestructures d’Astronomia en el període 2007-2009. Ha estat també vocal de la Societat Espanyola de Gravitació i Relativitat entre el 2003 i el 2007, i actualment és membre del Nominating Committee de la ISGRG.

Té més de cent publicacions científiques en revistes de gran prestigi, com Nature, Nature Physics o Astrophysical Journal Letters, entre d’altres, i és autora de molts capítols de llibres, informes tècnics i participacions en congressos i seminaris. Té més de 10.000 cites i un factor h=63.

Ha dirigit tres tesis doctorals, tres tesis de màster, dos projectes de final de carrera, un treball de final de grau, un Diplomarbeit de la Universitat d’Hamburg i en l’actualitat dirigeix dues tesis doctorals, una tesi de màster i un treball de final de grau.

Àmbit de l’ensenyament

6. Illes per un Pacte

Plataforma constituïda l’octubre de 2014 com a instrument de participació tant de la societat civil i de la comunitat educativa com dels experts, per dotar de fonaments estables el funcionament del sistema educatiu balear. Formada per persones voluntàries de cinc moviments educatius de les quatre illes balears —Assemblea de Docents, Cercle Educatiu, COAPA, MenorcaEdu21 i Pitiüses per l’Acord—, s’hi han adherit una vuitantena d’organitzacions, tant de l’àmbit educatiu —centres educatius i sindicats— com del tercer sector, el sector productiu o polític —partits i agrupaments d’electors—, de manera que s’ha configurat una iniciativa que ha contribuït a la vertebració de la cohesió territorial i de tot el sector de l’ensenyament per tal de construir un document de consens per un gran pacte que defineixi i estableixi les bases de l’educació a les Illes Balears.

Es tracta d’una iniciativa social que, des d’una perspectiva i amb una dinàmica participativa global, ha treballat i treballa per tal d’assegurar els valors de la independència de l’educació de l’alternança política, i que mitjançant la Conselleria d’Educació i Universitat ha traslladat la seva proposta consensuada al Consell Escolar de les Illes Balears perquè la debati i aprovi, per tal que posteriorment la Conselleria d’Educació i Universitat la dugui al Parlament per al debat polític corresponent.

La seva tasca, sorgida de la participació social, és el punt de partida per aconseguir un pacte social i polític per l’educació a les Illes Balears i una mostra de la capacitat de la societat de les Illes per treballar, de manera cohesionada, en la defensa dels seus valors i la seva projecció.

Àmbit científic i humanitari

7. Unitat de Seguretat del Pacient

Unitat de l’Àrea de Salut d’Eivissa i de Formentera, constituïda l’any 2012, que vetlla per la seguretat dels seus usuaris amb gran professionalitat i capacitat d’assistència i gestió. Ha creat un sistema de notificació d’esdeveniments adversos anònim, que permet als professionals informar d’algun problema de seguretat o risc que sorgeixi i, així, millorar tots els aspectes preventius que han de contribuir, al seu torn, a una gran millora assistencial i de la salut a les Illes Balears.

La seva tasca inclou l’anàlisi retrospectiva de casos i la prospectiva dels que potencialment es poden produir, amb una clara línia de preparació i prevenció permanents, per tal de traslladar la informació que se’n derivi als professionals i als gestors, amb l’objecte que es puguin adoptar les mesures pertinents per fer possible que la situació potencialment perillosa no es torni a produir.

És un grup referent en tota la comunitat autònoma en matèria de seguretat clínica i el seu lideratge és indiscutible; manté, a més, una gran activitat informadora i difusora mitjançant les xarxes socials i, alhora, una gran activitat formadora per a professionals i directius en el camp de la seguretat clínica.

D’altra banda, ha estès la seva tasca exportant seguretat, mitjançant xerrades i trobades als centres assistencials, als centres educatius, al carrer i en tot l’àmbit de la comunitat autònoma, per participar en l’aportació de més garanties en la seguretat clínica i la intervenció en matèria de salut, amb campanyes específiques com la de «12 mesos de l’any», en la qual cada mes és dedicat a tractar un aspecte en la matèria en la qual desenvolupa la seva acció.

La seva tasca s’orienta, per sobre de tot, a millorar la seguretat dels usuaris del sistema de salut, mitjançant la recerca, la formació i l’assessorament.

Àmbit empresarial

8. Federació de Cooperatives de les Illes Balears

El 25 de novembre de 2012, Cooperatives Agroalimentàries Illes Balears i Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears varen signar a Algaida la constitució de la Federació de Cooperatives de les Illes Balears, signatura que suposà una fita històrica per al moviment cooperatiu de les Illes, i també per al de tot l’Estat, atès que és la quarta federació de cooperatives d’àmbit autonòmic que es va crear.

Un any després, l’octubre de 2013, s’adherí a la Federació la Cooperativa San Crispín d’Alaior, única cooperativa de consumidors i usuaris de les Illes Balears. D’aquesta manera, la Federació es converteix en l’òrgan representatiu i d’interlocució del conjunt del cooperativisme de les Illes Balears, i així dona cohesió a la diversitat del món cooperatiu.

Les seves prioritats són divulgar els principis cooperatius, defensar els interessos del cooperativisme i promocionar projectes d’interès comú per al sector, d’acord amb els principis cooperatius de l’Aliança Cooperativa Internacional.

És un ens que uneix tots els territoris insulars de les Illes Balears amb una finalitat i una tasca comunes, configurat per la conjunció de les cooperatives com a empreses gestionades democràticament pels seus socis —per als quals l’adhesió a la cooperativa implica un compromís de participació activa i de compliment dels principis cooperatius proclamats a l’assemblea de l’Aliança Cooperativa Internacional de Manchester, del dia 23 de setembre de 1995, mitjançant l’adhesió lliure i oberta, la gestió democràtica, la participació econòmica dels socis, l’autonomia, l’educació, la informació i la formació, l’interès per la comunitat i la cooperació entre cooperatives— amb una participació activa en les decisions tècniques i productives, així com en les decisions estratègiques de l’empresa, i amb l’assumpció de riscs econòmics i socials.

Si les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic i de desenvolupament empresarial generant ocupació estable i de qualitat, i permetent que els ciutadans tenguin una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten, la Federació de Cooperatives esdevé un motor impulsor de l’economia, l’ocupació i el desenvolupament per excel·lència en el conjunt de la comunitat autònoma que promou, al més alt nivell, els valors universals de l’autoajut, l’autoresponsabilitat, la igualtat, l’equitat, la solidaritat, l’honestedat, la transparència i la responsabilitat social.

Recentment, la UNESCO ha reconegut les cooperatives com a patrimoni immaterial de la humanitat; els ocupats per les cooperatives representen el 4,58 % del mercat laboral i aporten un 7 % del producte interior brut.

Àmbit cultural

9. Isidor Torres Cardona

Nascut a Formentera l’any 1951, és mestre i polític. En el camp de l’ensenyament, exercí de mestre a l’Escola Unitària del Cap de Barberia i al Col·legi Públic Sant Francesc. Entre el 1983 i el 1994 va treballar dirigint l’extensió de Formentera del Centre de Professors i Recursos, tasca en la qual va deixar la seva empremta amb l’impuls de nivells de formació i múltiples activitats en benefici d’una millor capacitat del professorat a Formentera i una qualitat de l’educació més gran.

D’altra banda, va ser l’impulsor de la creació de les diferents associacions de mares i pares d’alumnes de les tres escoles públiques, i també de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Formentera.

En l’àmbit de la dinamització social i cultural destaca la seva tasca per a la creació de Ràdio Illa, conjuntament amb l’Ajuntament de Formentera, i l’associació La Miranda; a més, ha tingut un paper compromès i actiu en el seu pas per l’Obra Cultural Balear de Formentera, de la qual va ser president entre els anys 1976 i 1978.

Va ser fundador del grup folklòric Es Pastorells i ha format part del consell de redacció de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, de la qual és col·laborador en els tres primers volums.

Com a polític, el 1987 va ser elegit diputat per Formentera al Parlament de les Illes Balears i conseller del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, època en què s’aprovà declarar àrea natural d’especial interès (ANEI) l’estany des Peix i la punta de sa Pedrera. Fou senador del juliol de 1999 al març de 2000 i alcalde de Formentera del 1999 al 2003 i del 2005 al 2007.

En la seva faceta de polític destaca no sols la defensa del territori, sinó també l’impuls a l’autonomia de Formentera perquè aconseguís tenir els seus propis òrgans de govern i una autonomia equiparable a la de la resta d’illes. Ha estat un ferm defensor dels drets dels formenterencs i formenterenques a tenir els mateixos serveis públics que els ciutadans de les altres illes, i és destacable la seva reivindicació per a la construcció d’un hospital a Formentera, en la seva etapa de senador.

En el camp de les publicacions destaquen: Pep Simon. Un home de Formentera (vídeo de 1991); Cantada pagesa (Eivissa, 1993); va coordinar les ponències amb el títol «Formentera, història i realitat», que, més endavant, formaren part de la publicació Formentera: història i realitat, editada per la UIB (1995).

Àmbit esportiu

10. Alba Torrens Salom

Nascuda a Binissalem el 1989, és jugadora de bàsquet; ha estat internacional en totes les categories inferiors de la selecció nacional i, amb només 19 anys, l’any 2008, debutà amb la selecció absoluta.

Actualment té 28 anys i un llarguíssim recorregut ple d’èxits en el bàsquet internacional que l’han convertida en una referència a escala mundial en aquesta especialitat i han fet que les Illes Balears i la tasca esportiva que s’hi duu a terme siguin presents, per mitjà d’ella, en els millors clubs i les millors lligues del món, amb la qual cosa es projecten grans valors cap a l’exterior.

Internacional en totes les seleccions de les categories inferiors, va debutar amb l’absoluta l’any 2008, amb només 19 anys, i ha obtingut la medalla de bronze a l’Eurobasket 2009, la medalla de bronze al Mundial 2010, la medalla d’or a l’Eurobasket 2013, la de plata al Mundial 2014, la de bronze a l’Eurobasket 2015 i la de plata als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, el 2016.

Guanyadora de l’Eurolliga en tres ocasions amb els representants de les lligues més potents d’Europa, Perfumerías Avenida de Salamanca, Galatasaray de Turquia i Ekaterinburg de Rússia, ha aconseguit el títol de campiona de lliga amb els tres equips esmentats i en les competicions dels països respectius, i és la jugadora referent i franquícia en cadascun d’aquests. Ha obtingut el títol en dues ocasions en el cas de la seva participació amb l’UMMC Ekaterinburg rus.

Individualment ha estat nominada millor jugadora d’Europa el 2011 i el 2014 i millor jugadora de la fase final de l’Eurolliga, i integrant del quintet ideal del Mundial el 2014 i de l’Eurobasket els anys 2013 i 2015.

Ha obtingut, també, la nominació de millor jugadora jove d’Europa el 2009 i de jugadora més valuosa de la Final Four d’equips a Europa les temporades 2010‑2011 i 2013-2014, a l’Europeu Sub 16 de 2004 i a l’Europeu Sub 20 de 2009. Continua en actiu en el primer nivell del bàsquet mundial i és jugadora referent de la selecció d’Espanya i la màxima representació de les Illes Balears en el bàsquet mundial femení actual.

Esportista sorgida de la formació i tecnificació esportiva de les Illes Balears i del treball impulsat en l’àmbit dels programes i les accions del desenvolupament esportiu que, des de ben jove, ha mostrat les seves altíssimes qualitats i el seu gran talent en el bàsquet.

Segon. Disposar la publicació d’aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 17 de febrer de 2017

 

La secretària del Consell de Govern
Pilar Costa i Serra