Butlletí Oficial de les Illes Balears

Informació sobre la tramitació al Parlament de les Illes Balears (participaciociutadana@parlamentib.es) del Projecte de llei de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears (RGE núm. 2320/17).

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 15 de febrer de 2017, ha acordat d’admetre a tràmit el Projecte de llei de cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears (RGE núm. 2320/17), per tal de fer efectiu l’article 117.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

  

A la seu del Parlament, 16 de febrer de 2017

El vicepresident primer del Parlament de les Illes Balears
Vicenç Thomàs i Mulet

  

PROJECTE DE LLEI DE CAMBRES OFICIALS DE COMERÇ, INDÚSTRIA, SERVEIS I NAVEGACIÓ DE LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació són corporacions de dret públic, amb llarga trajectòria, que presten serveis a l'empresa i duen a terme funcions de caràcter consultiu i de col·laboració amb les administracions públiques en tot allò que tingui relació amb la representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació en l'àmbit de les seves demarcacions.

Les cambres oficials de comerç, indústria i navegació van ser creades pel Reial decret de 9 d'abril de 1886, en reconèixer com a tals les associacions voluntàries de comerciants, industrials i naviliers. Una de les primeres a crear-se, el 29 de setembre d'aquell mateix any, va ser la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma.

Més tard, el Reial decret de 21 de juny de 1901 va conferir el caràcter d'establiments públics a les cambres de comerç, en va reformar el règim legal i va unificar els reglaments i estatuts de totes les cambres de l'Estat, i, posteriorment, la Llei de bases de 1911 va establir el model continental d'adscripció obligatòria i de contribució solidària per a totes les empreses, i va confirmar i ampliar les funcions públiques que tenien atribuïdes.

La Llei 3/1993, de 22 de març, bàsica de cambres de comerç, indústria i navegació, es va dictar a l'empara de l'article 149.1,18a de la Constitució espanyola, en la mesura que estableix les bases del règim jurídic de les cambres en la seva dimensió d'administracions públiques, així com per l'apartat 1.10a del mateix article, que regula temes relatius al comerç exterior, i va establir els principis bàsics de la legislació general de l'Estat sobre la matèria.

El model continental de cambres a Espanya es va mantenir fins a l'aprovació del Reial decret llei 13/2010, de 3 de desembre, que va instaurar un nou model cameral de pertinença voluntària, amb l'eliminació del recurs cameral permanent que fins aquell moment havia suposat la seva principal font de finançament.

Amb l'aprovació de la Llei 4/2014, d'1 d'abril, bàsica de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació, s'han introduït nombroses reformes amb la finalitat prioritària de posar en marxa mesures eficients d'enfortiment i impuls del sector empresarial, i amb l'objectiu d'aconseguir la regeneració del teixit econòmic i la creació d'ocupació, i estableix la dita norma que les comunitats autònomes han d'adaptar el contingut de la seva normativa en aquesta matèria al que disposa la mateixa Llei i dona un termini per fer-ho, en compliment de la qual cosa s'aprova aquesta Llei.

L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix la Comunitat Autònoma, en l’article 31.9, competències de desenvolupament legislatiu i execució en matèria de corporacions de dret públic, representatives d'interessos econòmics i professionals.

Així, correspon a la Comunitat Autònoma el desenvolupament legislatiu de la regulació bàsica de l'Estat en matèria de cambres de comerç. La legislació autonòmica dictada fins al moment a l'empara de tal competència s'ha limitat a aprovar la Llei 7/2006, de 3 de maig, per a la creació, mitjançant segregació, de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació d'Eivissa i Formentera.

Conscients de la importància les cambres de comerç en el desenvolupament econòmic i empresarial de la nostra comunitat autònoma, com a instrument valuós de col·laboració amb les institucions públiques, aquesta Llei consagra la seva naturalesa com a corporació de dret públic, amb la finalitat de continuar exercint les funcions publicoadministratives que han contribuït a revitalitzar el teixit econòmic, el desenvolupament empresarial i la generació d'ocupació.

Aquesta Llei pretén reforçar el paper de les cambres oficials de comerç de les Illes Balears com a entitats prestadores de serveis, en particular a les petites i mitjanes empreses, i reforçar el seu paper com a dinamitzadores tant de l'expansió de les empreses de la comunitat autònoma fora del nostre territori i en l'àmbit internacional, com de la millora de la seva competitivitat.

Així mateix aquesta Llei té com principis inspiradors garantir la pluralitat, la representativitat empresarial, l'equilibri dels sectors econòmics, la transparència en l'actuació de les cambres, i el control d'aquestes, pel que fa a les funcions de caràcter publicoadministratiu que realitzen, per garantir l'interès públic i la proximitat amb l'empresa, aprofitant l'experiència acumulada durant la seva llarga trajectòria.

II

La Llei consta de 37 articles estructurats en 6 capítols, 1 disposició addicional, 4 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 2 disposicions finals, així com un annex amb l'estructura provisional de cadascuna de les cambres.

El capítol I de disposicions generals regula la naturalesa, la finalitat i les funcions de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears. En manté la naturalesa de corporacions de dret públic i la finalitat de representació dels interessos generals del comerç, la indústria, la navegació i els serveis, i la prestació de serveis a les empreses.

El capítol II regula l'àmbit territorial de les cambres i les possibles alteracions.

El capítol III estableix l'adscripció a aquestes, el cens i l'organització de les cambres, fent referència al ple, al comitè executiu i al president o presidenta. Així mateix, fa referència al secretari o secretària general i al personal d'alta direcció i regula els reglaments de règim interior.

El capítol IV recull els principis bàsics del règim electoral de les cambres oficials per elegir els membres dels seus òrgans de govern.

El capítol V preveu el règim econòmic i pressupostari basat en un sistema d'obtenció de recursos mitjançant la prestació de serveis, que reforçarà la seva eficiència.

Finalment, el capítol VI recull el règim jurídic aplicable a les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears. Pel que fa al seu règim jurídic, destaca el principi de tutela a què estan subjectes les cambres en l'exercici de la seva activitat.

   

Capítol I
Disposicions generals

Article 1

Objecte

Aquesta Llei té per objecte la regulació de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears (d'ara endavant, les cambres), dins del marc fixat per la Llei 4/2014, d'1 d'abril, bàsica de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació.

Article 2

Naturalesa i règim jurídic

1. Les cambres són corporacions de dret públic, que es configuren com a òrgans consultius i de col·laboració amb les administracions públiques, especialment amb l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sense detriment dels interessos privats que persegueixen.

2. Per al compliment dels seus fins tenen de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar. La seva estructura i funcionament han de ser democràtics.

3. Les cambres es regeixen, dins el marc del que disposa la legislació bàsica estatal, en primer lloc, pel que disposen aquesta Llei i les seves normes de desplegament i, en segon lloc, pels reglaments de règim interior que aprovin aquestes corporacions.

4. Els és aplicable amb caràcter supletori la legislació referent a l'estructura i el funcionament de les administracions públiques en allò que sigui conforme a la seva naturalesa i finalitats.

5. La contractació i el règim patrimonial de les cambres s’han de regir pel dret privat, llevat de disposició legal en contra, amb submissió als principis de transparència i no-discriminació, publicitat, concurrència i objectivitat, tret que la naturalesa de l'operació a realitzar sigui incompatible amb aquests.

6. En virtut de les competències atribuïdes a les comunitats autònomes en matèria de cambres de comerç, correspon al Govern de les Illes Balears, en els termes de la Llei 4/2014, d'1 d'abril, bàsica de cambres de comerç, indústria, serveis i navegació, exercir la tutela sobre les cambres de les Illes Balears, en l'àmbit de les seves competències i en el marc de la legislació bàsica. Per fer-ne efectiva la tutela, la conselleria competent en matèria de comerç pot, en qualsevol moment, recollir informació sobre qualsevol assumpte, garantint-ne la confidencialitat i, si s’escau, guardar el secret de les dades qualificades com a tals.

Article 3

Finalitat

1. Les cambres tenen com a finalitat la representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació, així com la prestació dels serveis a les empreses que exerceixin aquestes activitats.

2. Les cambres han d’exercir les funcions de caràcter públic que els atribueixen aquesta Llei i la legislació bàsica estatal, i les que els puguin ser assignades d'acord amb els instruments que estableix l'ordenament jurídic per les administracions públiques en el seu respectiu àmbit de competència.

3. Les activitats que puguin dur a terme les cambres en el compliment de la seva finalitat s’han de dur a terme sense perjudici de la llibertat sindical i d'associació empresarial, de les facultats de representació dels interessos del col·lectiu empresarial que assumeixin aquest tipus d'associacions i de les actuacions d'altres organitzacions socials que legalment es constitueixin.

4. També correspon a les cambres l'exercici de les activitats privades que lliurement exerceixin.

Article 4

Funcions

1. Les cambres tenen, en tot cas, les funcions de caràcter publicoadministratiu previstes en l'article 5.1 de la Llei 4/2014, d'1 d'abril, de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació.

2. En el desenvolupament de les funcions publicoadministratives, les cambres han de garantir la seva imparcialitat i transparència.

3. També correspon a les cambres desenvolupar les funcions publicoadministratives que s'enumeren a continuació:

a. Proposar a les administracions públiques de les Illes Balears totes les reformes o mesures que considerin necessàries o convenients per al foment del comerç, la indústria, els serveis i la navegació.

b. Col·laborar en l'elaboració, el desenvolupament, l'execució i el seguiment dels plans camerals autonòmics que es dissenyin per a l'increment de la competitivitat del comerç, la indústria, els serveis i la navegació.

c. Ser òrgan d'assessorament de les administracions públiques, en els termes que s'estableixin reglamentàriament, per al desenvolupament del comerç, la indústria, els serveis i la navegació.

d. Assistir a les administracions públiques de les Illes Balears en el desenvolupament de programes de millora de la competitivitat empresarial de les illes.

e. Col·laborar amb les administracions públiques de les Illes Balears en la representació dels interessos econòmics generals de les Illes Balears a l'exterior, així com en l'acció exterior comercial.

f. Prestar serveis d'assessorament per a la promoció de l'expansió nacional i internacional de les empreses de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

g. Col·laborar amb les administracions públiques de les Illes Balears com a òrgans de suport i assessorament per a la creació d'empreses.

h. Col·laborar amb les administracions públiques de les Illes Balears mitjançant la realització d'actuacions materials per a la comprovació del compliment dels requisits legals i la verificació d'establiments mercantils i industrials, en compliment del que estableix la normativa general i sectorial vigent.

i. Elaborar les estadístiques, les enquestes d'avaluació i els estudis que considerin necessaris per a l'exercici de les seves competències.

j. Promoure i cooperar en l'organització de fires i exposicions.

k. Col·laborar en els programes de formació establerts per centres docents públics o privats i, si s’escau, per les administracions competents de les Illes Balears.

l. Informar dels projectes de normes que afectin directament els interessos generals del comerç, la indústria, els serveis o la navegació, en els casos i amb l'abast que l'ordenament jurídic determini.

m. Tramitar, si s’escau, previ encàrrec de l'Administració autonòmica, els programes públics d'ajudes a les empreses en els termes que s'estableixin en cada cas, així com gestionar serveis públics relacionats amb aquestes, quan la seva gestió correspongui a l'Administració autonòmica i aquesta així ho determini.

n. Col·laborar amb l'administració competent informant dels estudis, treballs i accions que es duguin a terme per a la promoció del comerç, la indústria, els serveis i la navegació.

o Contribuir a la promoció del turisme en el marc de la cooperació i col·laboració amb els òrgans competents de les administracions públiques competents de les Illes Balears.

p. Col·laborar amb els òrgans competents de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per facilitar informació i orientació sobre el procediment d'avaluació i acreditació per al reconeixement de les competències professionals adquirides per experiència laboral, així com en l'aportació d'instal·lacions i serveis per a la realització d'algunes fases del procediment, quan així s'estableixi.

q. Desenvolupar i prestar serveis de mediació i arbitratge.

r. Qualsevol altra funció que l'ordenament jurídic els pugui atribuir, així com les que puguin assumir mitjançant els instruments previstos en aquest.

4. Per a l'exercici de les funcions indicades en l'apartat anterior es poden establir col·laboracions, delegacions o encomandes per part de l'Administració pública i subscriure, si s’escau, l’oportú conveni, contracte o un altre instrument de col·laboració permès per l'ordenament jurídic amb la cambra oficial de comerç, indústria i serveis corresponent, en el qual han de figurar, almenys:

a. Els òrgans que subscriuen el conveni i la capacitat jurídica amb què actua cadascuna de les parts.

b. Els objectius a assolir o les activitats que s'assignin i les actuacions que s'acordi desenvolupar per al seu compliment.

c. El mecanisme de finançament per al desenvolupament adequat de l'objecte del conveni.

d. Els mecanismes previstos per garantir la coordinació de les actuacions objecte del conveni.

e. El termini de vigència, que no n’impedeix la pròrroga si així ho acorden les parts signants del conveni.

f. Les causes d'extinció del conveni i els efectes de l'extinció.

g. Els mecanismes de denúncia i solució de controvèrsies.

5. Les cambres poden dur a terme altres activitats, que han de tenir caràcter privat i s’han de prestar en règim de lliure competència, que contribueixin a la defensa, el suport o el foment del comerç, la indústria, els serveis i la navegació, o que siguin d'utilitat per a l’acompliment de les finalitats indicades. Entre d'altres, poden dur a terme les activitats de caràcter privat següents, complint en tot cas els requisits exigits en la normativa sectorial vigent per exercir-les:

a. Establir serveis d'informació i assessorament empresarial.

b. Difondre i impartir formació en relació amb l'organització i gestió de l'empresa.

c. Prestar serveis de certificació i homologació de les empreses i crear, gestionar i administrar borses de franquícia, de subproductes, de subcontractació i de residus, així com llotges de contractació.

d. Desenvolupar activitats de mediació, així com d'arbitratge mercantil, nacional i internacional, de conformitat amb el que estableix la legislació vigent.

e. Prestar serveis de consultoria privada per a la millora de la competitivitat empresarial.

f. Realitzar actuacions de promoció i suport a l'expansió nacional i internacional d'empreses.

g. Qualssevol altres activitats de caràcter privat que s'ajustin als requisits indicats en aquest apartat.

L'efectiva prestació per les cambres de les activitats de caràcter privat indicades en l'apartat anterior està subjecta a l’autorització prèvia del seu ple en els termes que determini el reglament de règim interior de la cambra.

6. Per a l'exercici adequat de les seves funcions, i amb l’autorització prèvia de l'administració tutelar, les cambres poden promoure o participar en tota classe d'associacions, fundacions i societats civils o mercantils, així com subscriure els convenis de col·laboració oportuns. L'administració tutelar ha de determinar els mecanismes de seguiment corresponents.

Per a l'atorgament de la dita autorització s'ha de justificar la necessitat o conveniència de la promoció o participació prevista. Igualment, l'òrgan competent de l'Administració autonòmica en matèria de cambres pot denegar l'autorització quan la cambra sol·licitadora no hagi acreditat, amb caràcter previ, que la seva participació en les entitats i els convenis assenyalats no afectarà el manteniment del seu equilibri pressupostari.

7. L'autorització a què fa referència l'apartat anterior no implica, en cap cas, l'assumpció de cap responsabilitat, ni principal ni subsidiària, per part de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb els drets i les obligacions derivats de les actuacions de les cambres en l'àmbit de les seves activitats privades.

Article 5

Serveis mínims obligatoris

El Govern de les Illes Balears pot declarar serveis mínims obligatoris els que estimi imprescindibles per a cada cambra respecte a les funcions previstes en la normativa bàsica estatal i a les establertes en l'article 4 d’aquesta Llei, sense perjudici que determinades funcions i serveis els pugui exercir una altra cambra de l'àmbit territorial de les Illes Balears.

Article 6

Plans camerals autonòmics

1. Per a l'execució d'actuacions d'interès general en desenvolupament de les funcions de les cambres el Govern de les Illes Balears pot establir un o diversos plans camerals autonòmics en aquelles matèries que siguin de la seva competència, especialment en internacionalització, en formació professional i en competitivitat de les empreses de les Illes Balears.

2. El Govern de les Illes Balears, amb prèvia consulta a les cambres de les Illes Balears, aprovarà els plans camerals autonòmics, que han de tenir, almenys, el contingut mínim següent:

a. Actuacions previstes i memòria justificativa de la seva necessitat i de la seva contribució a l'assoliment de les finalitats indicades en l'apartat anterior. Mecanismes, si s’escau, de coordinació amb els plans camerals de la Cambra d'Espanya.

b. Terminis màxims d'execució de les actuacions previstes, definició d'objectius i indicadors del seu grau de compliment, així com mecanismes de correcció de desviacions en el compliment dels indicadors.

c. Criteris quantitatius i qualitatius de mesurament del compliment dels objectius i del grau d'eficiència en la gestió.

d. Estudi econòmic de les actuacions previstes en el pla cameral, amb desglossament del cost de les actuacions anuals previstes i els recursos personals, materials i pressupostaris necessaris.

e. Mecanismes de finançament de les actuacions previstes en el conveni, que han d'estar totalment o parcialment vinculats al compliment dels indicadors d'execució i efectes del dit finançament en l'objectiu pressupostari del Govern de les Illes Balears, així com determinació de l'aplicació pressupostària a la qual s'han d’imputar les actuacions previstes.

f. Les garanties, si escau, del compliment de les obligacions.

g. Creació d'un Consell Rector encarregat del seguiment, el desenvolupament i la valoració de l'execució del Pla Cameral Autonòmic, integrat per representants del Govern de les Illes Balears i de cadascuna de les cambres, en el nombre i la forma que es determini reglamentàriament.

h. Correspondrà al Consell Rector:

i. Fer un seguiment periòdic de l'evolució i el desenvolupament del pla cameral en execució.

ii. Estudiar qualsevol mesura, iniciativa o activitat específica relativa a l'execució del pla cameral en vigor o que s’hagi d’incloure en plans camerals successius, i traslladar-la, si s’escau, al Govern de les Illes Balear.

iii. Proposar mesures addicionals de correcció de les desviacions detectades en l'execució del pla cameral.

iv. Aprovar anualment un informe d'avaluació del compliment del pla cameral.

3. El Govern de les Illes Balear pot atorgar, en funció de les disponibilitats pressupostàries, dotacions o subvencions de concessió directa per a l'execució de les actuacions previstes en els plans camerals a les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears, en funció de la naturalesa de cada activitat, mitjançant la subscripció del conveni de col·laboració corresponent.

 

Capítol II
Àmbit territorial

Article 7

Àmbit territorial

1. A les Illes Balears hi pot haver les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa i Formentera.

2. No es poden crear cambres oficials d'àmbit inferior a la demarcació de cada una d'elles.

Article 8

Delegacions territorials

1. Les cambres poden establir, dins la seva demarcació territorial, oficines i dependències en les poblacions que, per la seva importància econòmica i per la seva activitat industrial o mercantil, ho aconsellin per al compliment mateix de les seves finalitats. Els acords de creació de delegacions s’han de notificar a la conselleria competent en matèria de comerç del Govern de les Illes Balears.

2. Aquestes delegacions manquen de personalitat jurídica i actuen com a òrgans desconcentrats per a la prestació dels serveis de la cambra.

Article 9

Integració i extinció de cambres

1. La integració de cambres suposa la incorporació d'una o més cambres a una altra, mitjançant la desaparició de la cambra o cambres incorporades i la seva annexió a la que continua subsistent, pel procés de fusió per absorció, cas en què l'absorbent manté la personalitat jurídica i l'absorbida s'extingeix. La integració pot ser voluntària o forçosa.

2. La integració voluntària ho ha de ser per acord de la cambra absorbent i la cambra o les cambres absorbides, adoptat pels plens respectius amb el quòrum exigit, i la integració pretesa s’ha de justificar mitjançant l'estudi econòmic corresponent en el qual es posi en relleu que la cambra absorbent, després de la integració, compta amb prou recursos per al compliment de les funcions que assumeix i pot garantir la qualitat dels serveis que presti.

3. La integració forçosa, la pot determinar l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en els supòsits d'inviabilitat econòmica de la cambra o en els previstos en la Llei per a la dissolució o suspensió dels seus òrgans de govern.

4. L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en exercici de les facultats de tutela que té assignades, pot acordar l'extinció de cambres, com a mesura excepcional de salvaguarda dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis o la navegació, la representació dels quals constitueix la seva finalitat essencial. L'acord ha de ser adoptat pel Consell de Govern, amb el requeriment previ efectuat a la cambra interessada i mitjançant la incoació de l'oportú procediment administratiu, quan es donin les condicions d'insuficiència econòmica per al seu manteniment o en el supòsit que efectuades dues eleccions successives resulti impossible constituir el ple de la cambra.

5. L'acord d'extinció en els supòsits assenyalats determina la integració de la cambra dissolta en una altra d'existent i la liquidació de l'actiu i passiu, amb l'adscripció a aquesta dels mitjans materials o el romanent resultant.

6. En qualsevol cas ha de quedar garantida la viabilitat econòmica i funcional de la cambra absorbent.

7. La cambra resultant del procediment d'integració és, amb caràcter general, successora de la integrada.

8. Els acords del Consell de Govern en matèria d'extinció i integració de cambres s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i són susceptibles de recurs en la forma establerta en la legislació del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

 

Capítol III
Adscripció, cens i organització

Article 10

Adscripció a les cambres

1. Les persones físiques o jurídiques, nacionals o estrangeres, que exerceixin activitats comercials, industrials, de serveis o navilieres en l'àmbit territorial de les Illes Balears han de formar part de les cambres dins de la circumscripció de les quals tinguin establiments, delegacions o agències, sense que d'això es desprengui cap obligació econòmica ni cap tipus de càrrega administrativa, i s’ha de procedir a l'adscripció d'ofici d’aquestes.

2. S'entén que una persona física o jurídica exerceix una activitat comercial, industrial, de serveis o de navegació quan per aquesta raó queda subjecta a l'impost d'activitats econòmiques o tribut que el substitueixi al territori corresponent de l'àmbit de les cambres.

3. En general, es consideren activitats incloses en l'apartat 1 d'aquest article totes les relacionades amb el tràfic mercantil, tret de les excloses expressament per aquesta Llei o per la legislació sectorial específica.

En tot cas, n’estan excloses les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres de caràcter primari i els serveis de mediadors d'assegurances i reassegurances privades que prestin persones físiques, així com els corresponents a professions liberals.

Article 11

Cens públic

1. Les cambres han d’elaborar un cens públic d'empreses del qual han de formar part les persones físiques o jurídiques, nacionals o estrangeres, que exerceixin les activitats comercials, industrials, de serveis i navilieres en l'àmbit territorial de les Illes Balears, per a l'elaboració del qual han de comptar amb la col·laboració de l'administració tributària competent així com d'altres administracions que aportin la informació necessària, i han de garantir, en tot cas, la confidencialitat en el tractament i l'ús exclusiu d’aquesta informació.

2. Per a l'elaboració del cens públic d'empreses les administracions tributàries han de facilitar a les cambres les dades de l'impost sobre activitats econòmiques i les censals de les empreses que siguin necessàries. Únicament tenen accés a la informació facilitada per l'administració tributària els empleats de cada cambra que determini el ple.

Aquesta informació s'ha d’utilitzar per a l'elaboració del cens públic d'empreses, per al compliment de les funcions publicoadministratives que aquesta Llei atribueix a les cambres així com per a l'elaboració del cens electoral a què fa referència l'article 21 d’aquesta Llei.

El personal esmentat té, amb referència a les dades indicades, el mateix deure de sigil que els funcionaris de l'administració tributària. L'incompliment d'aquest deure constitueix, en tot cas, una infracció molt greu de conformitat amb el seu règim disciplinari.

Article 12

Òrgans de govern

1. Els òrgans de govern de les cambres són el ple, el comitè executiu i el president o presidenta.

2. A més les cambres han de comptar amb un secretari o secretària general. Igualment han de comptar, en la mesura en què així ho disposin, amb el personal directiu i el personal laboral necessari per a l’exercici correcte de les seves funcions.

3. Els reglaments de règim interior de les cambres han de regular l'organització i el funcionament dels òrgans de govern, dins els límits assenyalats per la legislació bàsica estatal i per la normativa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

4. El mandat dels òrgans de govern de les Cambres és de quatre anys, i poden ser reelegits.

5. Les persones inhabilitades per a l'exercici d'ocupació o càrrec públic no poden formar part dels òrgans de govern, ni exercir els càrrecs directius a què es refereixen els paràgrafs anteriors.

Article 13

El ple

1. El ple és l'òrgan suprem de govern i de representació de la cambra; està compost per 42 vocals en el cas de la Cambra de Mallorca, per 15 vocals en el cas de la Cambra de Menorca i per 15 vocals en el de la Cambra d'Eivissa i Formentera, i el seu mandat és de quatre anys.

2. La composició del ple és la següent:

a. 28 vocals en el cas de la Cambra Mallorca, 10 vocals en el cas de la Cambra de Menorca i 10 vocals en el cas de la Cambra d'Eivissa i Formentera, són les persones representants de totes les empreses pertanyents a la cambra corresponent, elegides mitjançant sufragi igual, directe i secret, en atenció a la representativitat dels diferents sectors econòmics que pertoquin d'acord amb la classificació en els grups i, si s’escau, en les categories, establerts en el reglament de règim interior de cada cambra, que es determinin d'acord amb els criteris següents:

• Contribució de les empreses pertanyents a cada grup al producte interior brut.
• Nombre d'empreses agrupades sectorialment per grups d'epígrafs d'activitat de l'impost d'activitats econòmiques o tribut que el substitueixi.
• Nombre de llocs de treball directes creats per les empreses integrants en cada grup.

b. 4 vocals en el cas de la Cambra de Mallorca i 2 vocals en el cas de la Cambra de Menorca i de la Cambra d'Eivissa i Formentera, corresponen a persones representants d'empreses i persones de reconegut prestigi de la vida econòmica dins la circumscripció de cada cambra, elegides en la forma que es determini reglamentàriament.

Aquestes persones representants s’han de designar a proposta de les organitzacions empresarials intersectorials i territorials més representatives, per a la qual cosa han de presentar la llista de persones candidates proposades en un nombre que correspongui a les vocalies a cobrir. Per a això s’ha de tenir en compte el que disposi la llei de participació institucional.

c. 10 vocals en el cas de la Cambra de Mallorca, 3 vocals en el cas de la Cambra de Menorca, 3 vocals en el de la Cambra d'Eivissa i Formentera, corresponen a persones representants de les empreses de major aportació voluntària a cada demarcació, elegides en la forma que es determini reglamentàriament, en funció de l'import de les aportacions voluntàries i els patrocinis realitzats per les empreses. A aquest efecte, s’han de tenir en compte les aportacions que aquestes persones representants facin a la Cambra d'Espanya.

3. La condició de membre del ple és única i indelegable, i no té caràcter retribuït.

4. Els membres del ple tenen el dret i el deure d'assistir, amb veu i vot, a les sessions que aquest dugui a terme.

5. Poden assistir a les reunions del ple, amb veu però sense vot, les persones de reconegut prestigi de la vida econòmica de l'àmbit territorial de la demarcació de la cambra. A aquesta finalitat, el president o presidenta ha de proposar als vocals de les lletres a), b) i c) una llista que superi en un terç el nombre de vocalies a elegir, determinades en el reglament de règim interior.

6. El ple cessa després de la convocatòria d'eleccions i  roman en funcions fins a la presa de possessió dels nous membres.

7. Els membres electes del ple han de prendre possessió dels seus càrrecs a la seu de la cambra dins el mes següent al de la seva elecció.

8. El ple de la cambra, per poder fer vàlidament les seves sessions en primera convocatòria, ha d'estar constituït, almenys, per les dues terceres parts dels seus components, i ha d’adoptar els acords per majoria simple dels assistents. En cas de no poder constituir-se en primera convocatòria, el ple pot quedar constituït en segona convocatòria sempre que hi assisteixin la meitat més un dels seus components i, en aquest cas, perquè els acords siguin vàlids, han d'adoptar-se amb el vot favorable de dos terços dels assistents.

9. En el reglament de règim interior s’ha de determinar el règim de provisió de vacants del ple.

10. El secretari o secretària general i el director o directora gerent, si n'hi ha, han d’assistir, amb veu però sense vot, a les reunions del ple.

11. L'administració tutelant pot designar un representant, que ha de ser necessàriament convocat a les reunions del ple i que hi ha d’assistir amb veu però sense vot.

Article 14

El comitè executiu

1. El comitè executiu és l'òrgan permanent de gestió i administració a proposta del ple de la cambra, i està format per les persones que exerceixin la presidència, les vicepresidències, la tresoreria i pels vocals que es determinin en el reglament de règim interior i elegits entre els membres del ple.

2. El nombre de membres del comitè executiu ha de ser, com a mínim, de nou a la Cambra de Mallorca i de cinc a les cambres de Menorca i d’Eivissa i Formentera, i ha de garantir la pluralitat del ple.

3. L'administració tutelant pot designar un representant, que ha de ser convocat a les reunions de l'indicat òrgan de govern, que hi ha d’assistir amb veu però sense vot.

4. El secretari o secretària general i el director o directora gerent, si n'hi ha, han d’assistir, amb veu però sense vot, a les reunions del comitè executiu.

5. El comitè executiu, per poder fer vàlidament les seves sessions, ha d'estar constituït, almenys, per la meitat més un dels seus components amb dret a vot.

6. La condició de membre del comitè executiu és única i indelegable, i no té caràcter retribuït.

Article 15

El President o Presidenta

1. El president o presidenta és l'òrgan de govern que té la representació de la cambra i exerceix la presidència de tots els seus òrgans col·legiats. És responsable de l'execució dels acords del ple i del comitè executiu. El càrrec de president o presidenta no és retribuït.

2. El president o presidenta és elegit pel ple entre els seus membres, en la forma que determinin els reglaments de règim interior de cada cambra i supletòriament en la forma que reglamentàriament determini l'administració tutelant, i pot ser reelegit en una sola ocasió consecutivament.

Article 16

Els vicepresidents o vicepresidentes i el tresorer o tresorera

1. Poden elegir-se com a màxim 2 vicepresidents o vicepresidentes, d'acord amb la representativitat del ple, que són elegits i se’n disposa el cessament per acord d’aquest entre els seus membres, conforme a l'establert en el reglament de règim interior de la cambra.

2. El tresorer o tresorera és elegit i se’n disposa el cessament per acord del ple entre els seus membres, conforme al reglament de règim interior de la cambra.

3. Els vicepresidents o vicepresidentes i el tresorer o tresorera són membres del comitè executiu.

Article 17

El secretari o secretària general

1. Les cambres han de tenir un secretari o secretària general que ha de tenir una llicenciatura o titulació de grau superior. El secretari o secretària general està sotmès al règim de contractació laboral.

2. El seu nomenament i cessació correspon al ple de la cambra, per acord motivat adoptat per la meitat més un dels seus membres. El nomenament ha de tenir lloc prèvia convocatòria pública.

3. Qui ocupi la secretaria general té com a funcions, a més de les que expressament li atribueixi el reglament de règim interior o que, si s’escau, li delegui expressament la presidència o el mateix comitè executiu, vetlar per la legalitat dels acords dels òrgans de govern de la cambra, i ha de fer, quan sigui procedent, les advertències pertinents en aquest sentit i donar fe pública dels actes i acords adoptats; a aquests efectes ha d’assistir a les sessions dels òrgans de govern amb veu però sense vot.

4. Qui ocupi la secretaria general ha de dirigir tots els serveis de la cambra, i ha de respondre del seu funcionament davant el comitè executiu, tret dels casos en què les cambres disposin d'un director o directora gerent.

5. El reglament de règim interior ha de determinar la forma i els supòsits en què hagi de ser substituït qui ocupi la secretaria general, en ocasió d'absència temporal, vacant, malaltia o qualsevol altre supòsit d'impediment temporal.

Article 18

El director o directora gerent i altre personal

1. Les cambres poden comptar amb un director o directora gerent, que ha de tenir una llicenciatura o titulació de grau superior; estar sotmès al règim de contractació laboral; ser nomenat d’acord amb el que assenyala l'article 14 de la Llei 4/2014, d'1 d'abril, bàsica de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació, i ha d’exercir les funcions executives i directives que li atribueixi el ple.

2. Quan no hi hagi director o directora gerent, les seves funcions les ha d’assumir el secretari o secretària general.

 3. Tot el personal, incloent-hi qui ocupi la secretaria general, que exerceixi les seves funcions al servei de les cambres queda subjecte al dret laboral.

4. El reglament de règim interior de cada cambra ha d’establir el règim del personal al servei de la cambra, així com el procediment per contractar-lo, que s'ha d'adequar als principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat de la convocatòria.

5. Així mateix, queden sotmesos al règim d'incompatibilitats que estableixi el reglament de règim interior de cada cambra. En qualsevol cas, l'exercici d'un lloc de treball al servei de les cambres és incompatible amb l'exercici de qualsevol càrrec, professió o activitat, pública o privada, que pugui impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència.

Article 19

Reglament de règim interior i codi de bones pràctiques

1. Cada cambra s’ha de regir pel seu propi reglament de règim interior, a proposta del ple aprovada per majoria qualificada de dos terços i aprovat per la conselleria competent en matèria de comerç, la qual també en pot promoure la modificació.

2. Els actes que acordin l'aprovació o la modificació dels reglaments de règim interior de la cambres s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per modificar el reglament de règim interior, s'han d'observar els mateixos tràmits que per aprovar-lo.

Els reglaments de règim interior de les cambres sotmesos a aprovació es consideren aprovats si, una vegada transcorreguts tres mesos des de l'entrada de la sol·licitud en el registre de l'administració tutelant, aquesta no n’ha denegat expressament l’aprovació, no ha formulat objeccions en contra seu, ni n’ha promogut la modificació.

En el supòsit que l'administració tutelant, d'ofici o com a conseqüència de la presentació d'un reglament de règim interior, en promogui la modificació, ha d'assenyalar el termini, no inferior a dos mesos, per a una nova tramesa del reglament, la seva modificació o les al·legacions que s'estimin oportunes.

Rebudes les al·legacions, o transcorregut el termini de tres mesos sense que hagi rebut la nova proposta o quan aquesta no s'ajusti a la modificació requerida, l'òrgan competent en matèria de cambres ha de dictar la resolució que estimi procedent, una nova redacció del reglament de règim interior inclosa.

Presentat el text corregit dins del termini establert o les al·legacions a la modificació proposada, s'han d’entendre estimades aquestes o aprovada la modificació quan hagin transcorregut dos mesos des de la seva presentació al registre de l'administració tutelant.

3. En el reglament de règim interior s’han de regularan, en tot cas, les qüestions següents:

a. L'estructura del ple; les seves funcions; el nombre i la forma d'elecció dels membres del comitè executiu; les normes de funcionament dels seus òrgans de govern, i la cobertura de possibles vacants sobrevingudes després de les eleccions.

b. El procediment d'obertura, gestió i tancament de les delegacions territorials.

c. El procediment d'aprovació i revisió de les activitats privades que ha de dur a terme la cambra.

d. El règim, el procediment de contractació i les incompatibilitats del personal de la cambra.

e. Els mecanismes adequats per assegurar el funcionament normal de la cambra, en allò no previst en aquesta Llei i en les seves normes de desplegament complementari.

f. Qualssevol altres conceptes establerts per aquesta Llei o la seva normativa de desplegament.

g. S'han d’incloure com a annexos al reglament de règim interior l'estructura i la composició del ple quant a la seva distribució per grups i, si s’escau, categories, així com el règim de personal al servei de la cambra.

4. Així mateix les cambres han d'elaborar un codi de bones pràctiques que garanteixi la imparcialitat i la transparència en l’exercici de les seves funcions publicoadministratives. Ha de ser aprovat pel ple i traslladat a l'administració tutelant. Aquest codi s'ha de publicar en la pàgina web de les cambres. En el codi de bones pràctiques han de constar, entre d’altres, els aspectes següents:

a. Mecanismes que garanteixin la imparcialitat de les cambres en l’exercici de les seves funcions publicoadministratives, i que hi permetin l'accés a totes les persones destinatàries d’aquestes en condicions d'igualtat absoluta.

b. Mecanismes que garanteixin la satisfacció de l'interès general i de les necessitats reals de les persones destinatàries de les funcions assumides per les cambres, i l’exercici d’aquestes funcions amb una voluntat de servei a la societat.

c. Mecanismes que garanteixin l'accés i la difusió de tota la informació que consti en poder de les cambres, relativa a la seva actuació en l'execució de funcions de caràcter publicoadministratiu, de manera que els interessats en puguin conèixer les decisions i la motivació.

 

Capítol IV
Règim electoral

Article 20

Regulació del procediment electoral i dret electoral actiu i passiu

1. El règim electoral de les cambres s’ha de regir pel que preveuen la Llei 4/2014, d'1 d'abril, bàsica de les cambres; aquesta Llei, i la normativa reglamentària de desplegament. Amb caràcter supletori i en allò que hi resulti aplicable, s'ha d’ajustar al que disposa el règim electoral general.

2. Tenen dret electoral actiu i passiu les persones naturals i jurídiques que compleixin els requisits de l'article 17 de la Llei 4/2014.

3. Per ser elector o electora, ja sigui en nom propi o en representació de persones jurídiques, es requereix majoria d'edat, no estar incurs en cap causa legal que impedeixi aquesta condició i tenir una relació directa amb la persona jurídica representada. S'entén per relació directa la condició d'administrador, soci o empleat de la representada.

4. Les persones candidates a formar part dels òrgans de govern de les cambres, a més, han de tenir la nacionalitat espanyola o d'un Estat membre de la Unió Europea, la d'un Estat part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu, o la d'un Estat als nacionals del qual s'estengui, en virtut de l’acord o tractat internacional corresponent, el règim jurídic previst per als ciutadans anteriorment esmentats, portar com a mínim dos anys d'exercici en l'activitat empresarial als territoris esmentats i trobar-se al corrent en el pagament de les seves obligacions tributàries i amb la seguretat social.

5. Les persones d'una altra nacionalitat poden ser candidates d'acord amb el principi de reciprocitat, sempre que compleixin els altres requisits exigits en el paràgraf anterior.

6. Per ser persona candidata a ser membre del ple, serà necessari, a més, estar inclòs al cens electoral dins del grup per la representació del qual s'opta.

7. Les persones naturals o jurídiques que exerceixin activitats corresponents a diversos grups o diverses categories del mateix grup dels censos d'una cambra tenen dret a sufragi actiu i passiu en cadascun d’ells. Si resulten elegides a més d'un grup o categoria, han d'optar per la representació als òrgans de govern de només un d'ells.

Article 21

Cens electoral general i específic

1. El cens electoral de les cambres ha d’estar constituït per la totalitat de les persones físiques o jurídiques, nacionals o estrangeres, que exerceixin les activitats comercials, industrials, de serveis o navilieres no excloses de conformitat amb l'article 7 de la Llei 4/2014.

2. El cens electoral de les cambres ha de comprendre la totalitat de les seves persones electores, classificades en grups i, si s’escau, en categories, en consideració a la importància econòmica dels diversos sectors representats, en la forma que es determini reglamentàriament; classificació que ha de revisar cada quatre anys el comitè executiu, amb referència a l'1 de gener.

3. Les cambres han d’elaborar, a més del cens electoral general, un cens electoral específic constituït exclusivament per les persones físiques o jurídiques que, formant part del cens electoral general, hagin realitzat aportacions voluntàries a cada demarcació, en la forma que es disposi reglamentàriament i en el seu reglament de règim interior.

4. Les persones que integren el cens electoral tenen dret de vot per a l'elecció dels òrgans de govern de les cambres dins de la circumscripció de les quals tinguin establiments, delegacions o agències.

Article 22

Publicitat del cens electoral

1. Una vegada obert el procés electoral, i dins els terminis que reglamentàriament s'estableixin, cada cambra ha d'exposar el seu cens al públic, en l’adreça corporativa, en les seves delegacions i en aquells altres llocs que estimi oportú.

2. Les reclamacions sobre la inclusió o exclusió de les empreses als grups i categories corresponents poden presentar-se des del moment en què s'iniciï l'exposició dels censos al públic fins a l’acabament del termini que reglamentàriament s'estableixi.

3. Correspon al comitè executiu de la cambra resoldre les reclamacions a què fa referència l'apartat anterior, en els terminis que reglamentàriament es determinin.

Article 23

Convocatòria d'eleccions

1. Una vegada obert el procés electoral pel ministeri competent, correspon a l'òrgan tutelar, prèvia consulta a les cambres, la convocatòria d'eleccions per a la renovació dels membres dels plens de les cambres. El procés electoral s'ha d’establir reglamentàriament.

2. La convocatòria s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears com a mínim amb trenta dies d'antelació a la data de les eleccions i cada cambra l’ha de fer pública a les seves seus socials, així com publicar-ne l'anunci en el diari de més circulació a la seva demarcació territorial corresponent, sense perjudici de difondre-la a través d'altres mitjans de comunicació que estimi oportuns.

3. En la convocatòria s’han de fer constar:

a. Les seus de les juntes electorals.

b. El nombre de col·legis electorals i els llocs on hagin d'instal·lar-se.

c. El dia i les hores en què les persones electores poden emetre el vot presencial. Quan s'estableixin diversos col·legis electorals, les votacions s’hi han de fer simultàniament.

d. Els terminis i requisits per a l'exercici del vot per correu.

4. Contra els acords de les cambres sobre reclamacions al cens electoral i els adoptats per les juntes electorals es pot interposar un recurs davant la conselleria competent en matèria de comerç.

Article 24

Juntes electorals: constitució i composició

1. De conformitat amb l'article 18.2 de la Llei 4/2014, bàsica de les cambres, per garantir l'objectivitat i la transparència de les eleccions, s’han de constituir juntes electorals, amb la composició i les funcions que es determinin reglamentàriament, de manera que es garanteixi la seva actuació independent i eficaç.

2. Una vegada publicada la convocatòria, en el termini que reglamentàriament s'estableixi, s’han de constituir les juntes electorals, integrades per:

a. Dos representants de les persones electores de les cambres, elegits per sorteig públic entre una llista de les persones electores proposades pel ple, en nombre d'un per cada grup, en els terminis i les condicions que s'estableixin reglamentàriament. Si l'elecció recau en un elector o electora que presenta la seva candidatura per ser membre del ple, ha de renunciar a formar part de la junta electoral.

b. Dos representants elegits per l'administració tutelant, un dels quals ha d’exercir les funcions de president o presidenta.

3. El president o presidenta ha de nomenar el secretari o secretària de la junta electoral, amb veu però sense vot, entre personal funcionari de la conselleria que exerceixi les competències en matèria de comerç.

4. En qualsevol cas, la junta electoral pot demanar l'assessorament en dret dels secretaris o secretàries generals de les cambres.

5. Els acords de la junta electoral, constituïda, almenys, per tres dels seus membres incloent-hi el president o presidenta, i amb l'assistència del secretari o secretària, s'adopten per majoria dels vots dels membres presents, i és de qualitat, en cas d'empat, el del president o presidenta.

Article 25

Àmbit i mandat

1. Les juntes electorals tenen l’àmbit corresponent a cada demarcació de les cambres.

2. El mandat de la junta electoral es prolonga fins a la constitució del ple de la cambra, moment en què queda dissolta.

3. Les funcions de la junta electoral, per a la possible provisió de vacant del ple després de les eleccions, han de ser assumides pel comitè executiu de la cambra respectiva.

Article 26

Presentació i proclamació de candidatures

1. Una vegada publicada la convocatòria en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, és procedent la presentació de candidatures davant la secretaria de la cambra respectiva.

2. Les candidatures s'han de presentar per escrit, amb l'acceptació de la persona candidata, davant la secretaria de la cambra. En el cas de les persones jurídiques, les candidatures s'han d'acreditar mitjançant un poder general de representació o un acord exprés del consell d'administració.

3. Les candidatures han de ser avalades per la signatura, almenys, del 5 % de les persones electores dels grups o, si s’escau, de la categoria corresponent. Si el nombre de persones electores del grup o de la categoria és superior a dues-centes, és suficient amb la signatura de deu d'elles per a la presentació de la candidatura.

4. Finalitzat el termini de presentació de les candidatures, la junta electoral, després de comprovar el compliment dels requisits exigits, procedeix a la proclamació de les persones candidates.

5. Quan el nombre de persones candidates que han estat proclamats per un grup o categoria resulta igual al dels membres a elegir, la seva proclamació equival a l'elecció.

6. El termini, la forma i les condicions de presentació i proclamació de les candidatures s’han de desplegar reglamentàriament.

7. La junta electoral ha de reflectir en una acta la proclamació de les persones candidates i les incidències que s'hagin produït. S’ha d’enviar una còpia certificada de l'acta a l'administració tutelant i se n’ha de fer publicitat del mitjançant anunci fixat a la seu social de la cambra i, almenys, en un dels diaris de més circulació de les Illes Balears.

8. Contra els acords de la junta electoral es pot interposar un recurs d'alçada davant la persona titular de l'òrgan que exerceixi les funcions de tutela. El recurs no suspèn el procés electoral, tret que l'administració tutelant consideri que la seva resolució resulta fonamental per al desenvolupament del procés.

Article 27

Vot no presencial

Les persones electores que prevegin que en la data de votació no podran exercir el seu dret personant-se al col·legi electoral corresponent, poden emetre el seu vot amb subjecció als mitjans, requisits i terminis que s'estableixin reglamentàriament.

Article 28

Òrgans de govern en funcions

1. Els òrgans de govern han de continuar en funcions en l'exercici de les seves atribucions des de la convocatòria de les eleccions fins a la constitució del nou ple o, si s’escau, fins a la designació de la comissió rectora que s'estableix en l'apartat 4 d'aquest article.

2. Els òrgans de govern de la cambra han de facilitar el normal desenvolupament del procés electoral i de la formació i constitució del nou ple, així com el traspàs de funcions i poders als nous òrgans de govern elegits, i han de limitar la seva actuació, des de la data de convocatòria de les eleccions per l'administració tutelant, al despatx ordinari dels afers de la cambra i abstenir-se d'adoptar qualssevol altres acords, tret de casos d'extrema urgència, que han d'estar prou acreditats i autoritzats per l'administració tutelant.

3. Al president o presidenta de la cambra en funcions li corresponen les funcions de representació ordinària de la cambra, així com presidir les reunions dels seus òrgans de govern i, en matèria econòmica, fer i expedir ordres de pagament i cobrament, sempre que no comprometin l'actuació dels nous òrgans de govern electes.

4. En cas que no pugui constituir-se el ple, el departament que exerceix les funcions de tutela ha de designar una comissió rectora per al funcionament de la cambra. Si en el termini de tres mesos la comissió rectora no aconsegueix la constitució del nou ple pels procediments establerts en aquesta Llei i en el seu Reglament de desplegament, ha de sol·licitar a l'òrgan tutelant la convocatòria de noves eleccions.

5. La comissió rectora està constituïda pels membres següents:

a) El president o presidenta de la cambra en funcions o, si s’escau, el vicepresident o vicepresidenta que el substitueixi.

b) El secretari o secretària general de la cambra.

c) Quatre vocals dels grups i les categories de més importància econòmica dels diversos sectors representats en el ple en funcions, elegits pel president o presidenta en la forma en què es determini reglamentàriament.

d) Un representant de l'administració tutelant.

6. L'exercici de funcions inclou únicament aquelles activitats de gestió, administració i representació indispensables per al funcionament ordinari de la corporació, de manera que no es comprometi l'actuació dels òrgans de govern electes.

Article 29

Constitució dels òrgans de govern

1. Els membres elegits per sufragi han de prendre possessió dels seus càrrecs a la seu de la cambra dins del mes següent al de la seva elecció. Les persones físiques ho han de far personalment. Les persones jurídiques, per mitjà d'un representant designat a l’efecte amb poder suficient, i sempre que compleixi els requisits que estableix l'article 20.3 d’aquesta Llei.

2. El procés electoral de la sessió constitutiva s’ha de desenvolupar conforme al Reglament de desplegament d’aquesta Llei i al reglament de règim interior de la cambra.

      

Capítol V
Règim econòmic i pressupostari

Article 30

Règim econòmic

1. Les cambres, per al finançament de les seves activitats, disposen dels ingressos següents:

a. Els ingressos ordinaris i extraordinaris obtinguts pels serveis que prestin i, en general, per l'exercici de les seves activitats.

b. Els productes, rendes i increments del seu patrimoni.

c. Les aportacions voluntàries d'empreses o entitats comercials.

d. Els llegats i donatius que puguin rebre.

e.  Els procedents de les operacions de crèdit que es facin.

f. Les dotacions o subvencions de concessió directa que els siguin atorgades per a l'execució de les actuacions que els corresponguin en el marc dels plans camerals autonòmics.

g. Les que provinguin dels convenis de col·laboració per a la realització de l'encomanda, delegació o concessió previstos en l'article 4.4 d’aquesta Llei.

h. Qualssevol altres que els puguin ser atribuïts per llei, en virtut de conveni o per qualsevol altre procediment de conformitat amb l'ordenament jurídic.

2. La disposició de béns patrimonials ha de tenir l'autorització de l'administració tutelant quan es tracti de béns immobles. Reglamentàriament es poden determinar altres supòsits en què sigui necessària la seva autorització per a la disposició per part de les cambres d'un altre tipus de béns patrimonials, en funció del seu abast econòmic.

Article 31

Transparència

1. Les persones que gestionin béns i drets de les cambres queden subjectes a indemnitzar els danys i perjudicis que els puguin causar per accions o omissions realitzades per dol, culpa o negligència greu amb infracció de la normativa vigent, independentment de la responsabilitat penal o d'un altre ordre que els pugui correspondre.

2. Les cambres, en l’exercici de les seves funcions publicoadministratives, queden subjectes a la normativa reguladora en l'àmbit de transparència i bon govern aplicable a les administracions públiques. Conforme a això, han de fer públiques les subvencions que rebin així com altres tipus de recursos públics que puguin percebre per a l’exercici de les seves funcions. Igualment han de fer públiques les retribucions percebudes anualment pels alts càrrecs i màxims responsables respectius, així com les indemnitzacions percebudes, si s’escau, en ocasió del cessament en el seu càrrec per qualsevol causa.

Article 32

Pressupostos i liquidacions

1. Les cambres han d’elaborar els seus pressupostos ordinaris i extraordinaris d'ingressos i despeses, així com les seves corresponents liquidacions.

2. El ple de les cambres ha de sotmetre a l'aprovació de la conselleria competent en matèria de comerç els pressupostos ordinaris i extraordinaris, així com la seva  liquidació, d’acord amb els terminis que s'estableixin reglamentàriament. Així mateix es poden establir les instruccions necessàries per a l'elaboració dels pressupostos i les liquidacions.

3. En tot cas, els comptes anuals i les liquidacions s’han de presentar, per a la seva aprovació, acompanyats de l'informe d'auditoria de comptes corresponent.

Els comptes anuals, juntament amb l'informe d'auditoria i l'informe anual sobre govern corporatiu, s’han de dipositar en el registre mercantil i han de ser objecte de publicitat per la cambra corresponent.

Correspon al Tribunal de Comptes o a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears la fiscalització de la destinació dels fons públics que percebin les cambres de comerç de les Illes Balears.

4. La conselleria competent en matèria de comerç pot requerir a les Cambres tota la documentació complementària que estimi procedent i, en la seva tasca de fiscalització, ha de rebre tota la col·laboració que requereixi de la cambra i tenir lliure accés, si ho considera necessari, a la documentació interior de l'auditoria certificant i a rebre d'aquesta els informes complementaris que demani.

Article 33

Comptabilitat

1. Les cambres han de dur un sistema comptable d'ingressos i despeses, així com de les variacions del seu patrimoni. Reglamentàriament, es poden establir requisits per a aquest sistema.

2. Per a l'adequada diferenciació entre les activitats públiques i privades que poden desenvolupar en els termes de l'article 4 d'aquesta Llei, les cambres han de mantenir una comptabilitat diferenciada en relació amb les seves activitats públiques i privades, sense perjudici de la unicitat dels comptes anuals.

    

Capítol VI
Règim jurídic

Article 34

Tutela

1. Les cambres establertes al territori de les Illes Balears estan subjectes en l'exercici de la seva activitat a la tutela de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria de comerç.

2. La funció de tutela comprèn l'exercici de les potestats administratives d'aprovació, fiscalització, resolució de recursos, suspensió, dissolució i extinció.

3. En els supòsits de dissolució, liquidació i extinció previstos en aquesta Llei, la funció de tutela comprèn el coneixement i la direcció del procediment corresponent, així com l'adopció de les mesures necessàries per garantir la prestació dels serveis propis de les cambres, sense que l'administració tutelant quedi directament o indirectament vinculada pels saldos deutors derivats de la liquidació, dels quals ha de respondre exclusivament el patrimoni de la cambra extingida.

4. L'exercici de les funcions de tutela no implica, en cap cas, l'assumpció de responsabilitat alguna, ni principal ni subsidiària, per part de l'administració tutelant en relació amb els drets i les obligacions derivats de les actuacions de les cambres en l'àmbit de les seves activitats.

5. Les relacions laborals queden fora de la tutela per part de l'administració i estan subjectes a l'àmbit de gestió de les cambres.

Article 35

Reclamacions i recursos

1. Les resolucions de les cambres dictades en exercici de les seves competències de naturalesa publicoadministrativa, així com les que afectin el seu règim electoral, són impugnables davant la jurisdicció contenciosa administrativa, previ recurs administratiu formulat davant la conselleria que exerceixi les competències en matèria de comerç, en els termes que s'estableixin reglamentàriament.

2. Les actuacions de les cambres en altres àmbits i, singularment, les de caràcter laboral, mercantil i civil s’han de dilucidar davant els jutjats i tribunals competents.

3. En tot cas, les persones electores poden formular queixes davant l'administració tutelant amb referència a l'actuació de les cambres, que s’han de tramitar en els termes que s'estableixin reglamentàriament.

Article 36

Deure d'informació

1. Les cambres han de trametre a l'Administració de la Comunitat Autònoma, en els terminis i en la forma que es determini, còpia o extracte de tots els acords que adoptin els seus òrgans de govern en relació amb les seves funcions publicoadministratives.

2. L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot sol·licitar l'ampliació o aclariment de la informació a què es refereix l'apartat anterior, així com qualsevol altra que consideri d'interès relacionat.

Article 37

Suspensió i dissolució dels òrgans de govern

1. L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot suspendre l'activitat dels òrgans de les cambres en els supòsits i mitjançant el procediment establert en l'article 37 de la Llei 4/2014, d'1 d'abril, bàsica de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació.

2. Quan es donin les circumstàncies que preveu l'article 37 de la Llei 4/2014, l'administració tutelant pot dissoldre els òrgans de govern de les cambres i convocar noves eleccions o suspendre l'activitat dels òrgans de govern de les cambres, havent de quedar garantit el dret d'audiència d’aquests en la tramitació del procediment, en el cas que es produeixin transgressions de l'ordenament jurídic vigent que, per la seva gravetat o reiteració, facin aconsellable aquesta mesura, així com en els supòsits d'impossibilitat de funcionament normal d'aquells.

L'acord de suspensió n’ha de determinar el termini de durada, que no pot excedir de tres mesos, així com la composició de la comissió gestora que té a càrrec seu la gestió dels interessos de la cambra.

Si, transcorregut el termini de suspensió, subsisteixen les raons que hi van donar lloc, dins del termini d'un mes, cal procedir a la dissolució dels òrgans de govern de les cambres i a la convocatòria de noves eleccions, així com a la pròrroga de l'actuació de la comissió gestora. Així mateix es pot establir que la prestació de serveis mínims per a les funcions públiques, que s'estableixen en l'article 5 d’aquesta Llei, la realitzi una altra cambra.

3. En cas de no ser possible la celebració de noves eleccions i la constitució dels òrgans de govern de la cambra, l'administració tutelant en pot acordar l’extinció i s’ha d’adscriure el seu patrimoni, prèvia liquidació per l'òrgan de gestió nomenat durant el període de suspensió, a la cambra absorbent, conforme als termes establerts per a els procés d'integració de l'article 9 d’aquesta Llei.

4. En el cas d'extinció, l'Administració de la Comunitat Autònoma ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que les persones físiques i jurídiques adscrites definides en l'article 7.1 de la Llei 4/2014, rebin els serveis propis de les cambres.

Disposició addicional única

Exercici de competències

Quan aquesta Llei atribueix competències a la conselleria competent en matèria de cambres, o al Govern de les Illes Balears, sense especificar l'òrgan concret d'aquesta encarregat d'exercir-les, o genèricament a l'Administració autonòmica, s'ha d’entendre que les mencions es refereixen a la direcció general que exerceix les competències en matèria de comerç o a l'òrgan administratiu al qual les futures reestructuracions orgàniques atribueixin amb caràcter general la tutela sobre les cambres.

Disposició transitòria primera

Adaptació dels reglaments de règim interior

Dins el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor d’aqueta Llei, les cambres hi han d’adaptar el contingut dels seus actuals reglaments de règim interior.

Disposició transitòria segona

Cambres existents

Sense perjudici del que disposa el capítol II d’aquesta Llei, les cambres existents han de continuar exercint les seves funcions en les seves respectives circumscripcions actuals.

Disposició transitòria tercera

Òrgans de govern

Els òrgans de govern de les cambres han de continuar l'exercici de les seves funcions fins que es constitueixin els nous òrgans de govern després de l'acabament del procés electoral corresponent, d'acord amb el que preveu la Llei 4/2014, d'1 d'abril, bàsica de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació, i amb el que disposa aquesta Llei.

Disposició transitòria quarta

Estructura provisional del ple de la cambra

Fins a la renovació dels òrgans de govern de les cambres, després de l'acabament del procés electoral corresponent, d'acord amb el que preveu la Llei 4/2014, d'1 d'abril, bàsica de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació i amb el que disposa aquesta Llei, els reglaments de règim interior de cada cambra han de recollir la distribució del ple en cadascuna establerta en l'annex 1.

Disposició derogatòria única

Normes derogades

Queden derogades les normes que d'igual o inferior rang s'oposin al que disposa aquesta Llei i, concretament, la Llei 7/2006, de 3 de maig, reguladora de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació d'Eivissa i Formentera.

Disposició final primera

Habilitació per al desplegament reglamentari

Es faculta el Govern de les Illes Balears per dictar les normes de desplegament d’aquesta Llei.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

  

Palma, 27 de gener de 2017

	La presidenta
El conseller de Treball, Comerç i Indústria	Francesca Lluch Armengol i Socias
Iago Negueruela Vázquez

  

ANNEX 1
Estructura provisional de la Cambra de Mallorca

Membres del Ple: 42

Representants per sufragi: 28 membres

Grup Energia i Indústria: 4

• Energia i distribució energètica: 1
• Indústria: 2
• Reparació:1

Grup Construcció i Promoció Immobiliària: 3

• Construcció: 1
• Instal·lacions i acabats d'obra: 1
• Promoció Immobiliària: 1

Grup Comerç: 7

• Gran superfície i gran distribució: 1
• A l’engròs: 2
• Al detall: 4

Grup Hostaleria: 7

• Allotjament: 4

Hotels, motels, pensions, fondes, cases d'hostes i hotels-apartaments: 3

Altres establiments: 1

• Restauració i serveis recreatius: 3

Grup Transport: 4

• Transport terrestre de mercaderies i auxiliars: 1
• Transport terrestre de viatgers: 1
• Transport aeri i agències viatge: 1
• Transport marítim: 1

Grup Altres Serveis: 3

• Banca, assegurances, serveis a les empreses i professionals: 1
• Educació, investigació i sanitat: 1
• Altres serveis: 1

Representants de prestigi: 4 membres

• CAEB: 3
• PIMEB: 1

Representants d'empreses aportants: 10 membres

 

Estructura provisional de la Cambra de Menorca

Membres del Ple: 15

Representants per sufragi: 10 membres

Grup Energia i Indústria: 4

• Indústria: 3
• Reparació: 1

Grup Construcció i Promoció immobiliària: 1

Grup Comerç: 1

Grup Hostaleria: 2

• Allotjament: 1
• Restauració i serveis recreatius: 1

Grup Transport: 1

Grup Altres Serveis: 1

Representants de prestigi: 2 membres

• CAEB: 1
• PIMEB: 1

Representants d'empreses aportants: 3

Estructura provisional de la Cambra d'Eivissa i Formentera

Membres del Ple: 15

Representants per sufragi: 10 membres

Grup Energia i Indústria: 1

Grup Construcció i Promoció Immobiliària: 1

Grup Comerç: 2

• A l’engròs: 1
• Al detall: 1

Grup Hostaleria: 4

• Allotjament: 3
• Restauració i serveis recreatius: 1

Grup Transport: 1

Grup Altres Servicios: 1

Representants de prestigi: 2 membres

• CAEB: 1
• PIMEB: 1

Representants d'empreses aportants: 3 membres