Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l'assumpte de referència, i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord a l’establert a l’article 23 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 22 de desembre de 2016,

“ATÈS

1.Que d’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 16/2002 d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013 d’11 de juny, l’òrgan competent per a l’atorgament de les autoritzacions ambientals integrades durà a terme les actuacions necessàries per a l’actualització de les autoritzacions per a la seva adequació a la Directiva 2010/75/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre, sobre emissions industrials, amb anterioritat al 7 de gener de 2014.

2.Que els informes emesos pels diferents departaments són favorables i proposen una sèrie de condicionants. 

3.Que es tracta d’una instal·lació amb una AAI en vigor.

4.Que la modificació de l’autorització dona compliment punt per punt a l’establert a l’apartat 2 de la disposició transitòria primera de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, modificada per la Llei 5/2013 d’11 de juny.

5.Que, tot i que la instal·lació es troba només a un 10% de la seva capacitat de producció, una fase pilot no es pot perllongar de forma indefinida i, per tant, resulta convenient, i més tenint en compte el contingut de l’article 12 del RD 815/2013, considerar finalitzada la fase pilot de la instal·lació.

6.Que WORP Islas Baleares S.L. ha sol·licitat una modificació no substancial de l’AAI consistent en modificacions a la capacitat d’emmagatzematge de les aigües residuals, als controls de vigilància establerts per a les aigües residuals de la planta i autorització de producció de residus.

7.Que la documentació aportada justifica que es tracta de modificació no substancials, en compliment de l’art. 10.2 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

8.Que tots dos procediments guarden íntima connexió i, per tant, s’ha procedit a l’acumulació dels dos tràmits tal com estableix l’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

9.Que el promotor encara no ha presentat cap resultat analític de les aigües i, per tant, aquestes no han estat caracteritzades.

ACORDA

Primer:

Respecte a la sol·licitud de modificació no substancial de l’Autorització Ambiental Integrada de la planta de tractament d’oli mineral usat de Lloseta, consistent en modificacions a la capacitat d’emmagatzematge de les aigües residuals, als controls de vigilància establerts per a les aigües residuals de la planta i autorització de producció de residus s’informa favorablement la modificació a la capacitat d’emmagatzematge de les aigües residuals i l’autorització de producció de residus i s’informa desfavorablement la modificació dels controls de vigilància establerts per a les aigües residuals de la planta.

Segon:

S’Informa favorablement l’adaptació de l’Autorització Ambiental Integrada, a la Llei 5/2013, d’11 de juny, per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

Tercer:

Atorgar la modificació de l’Autorització Ambiental Integrada de la planta de tractament d’oli mineral usat de Lloseta consistent en l’adaptació a la Llei 5/2013, d’11 de juny, per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats; i la modificació a la capacitat d’emmagatzematge de les aigües residuals i a l’autorització de producció de residus, amb subjecció a les següents condicions:

Objecte

L’AAI es concedirà a WORP ISLAS BALEARES, SL, única i exclusivament per a l’activitat de planta de tractament d’oli mineral usat, per la producció de diesel-oil i energia elèctrica, a les instal·lacions amb NIMA 0700007140 ubicada a les parcel·les 68-69 del Polígon Industrial de Lloseta següents:

-Unitat de procés: equips de processament, recipients i Flare (xemeneia) on es cremen els gasos no condensats del procés i altres gasos de venteig procedents dels dispositius de seguretat i dels dipòsits d’emmagatzematge.

-Zona d’emmagatzematge:

1. Emmagatzematge exterior, mitjançant dipòsits verticals disposats en una cubeta impermeabilitzada, on s’emmagatzemarà l’oli mineral usat, l’aigua decantada i l’aigua de procés i provinent del rentat de gasos.

2. Emmagatzematge enterrat, mitjançant dipòsits horitzontals de doble paret, on s’emmagatzemarà el diesel obtingut per a la seva comercialització, així com el remanent de nafta que servirà de combustible als generadors per a la producció d’energia elèctrica.

3. Emmagatzematge dels residus sòlids (coque) produïts que serà recollit per un gestor autoritzat.

-Dipòsits d’emmagatzematge

Identificador	Producte emmagatzemat	Capacitat (m3 )	Disposició	Mesures adicionals de seguretat
T1.01 a 04	Oli mineral usat	62	Aeri-eix vertical	Cubeta de retenció de 72 m3
T2.03	Aigua decantada	10	Aeri–eix vertical
T2.04.	Aigua de procés i rentat de gasos	20	Aeri–eix vertical
T3.01 a 03	Diesel oil	60	Soterrat de doble paret – eix horitzontal	Sistema de detecció de fuites entre els dipòsits interior i exterior.
T4.01	Nafta	30	Soterrat de doble paret – eix horitzontal
T5.01	Coque	10	Contenidor tancat

-Zona de càrrega i descàrrega: zona centralitzada de les maniobres de càrrega, descàrrega i trasvassament de l’oli mineral usat i el diesel produït.

-Edifici d’oficines i serveis: dedicat a la part administrativa de la propia planta, serveis, laboratori de control, taller de manteniment.

-Grup contra incendis: sala amb un grup contra incendis format per una bomba principal i una bomba jockey i un aljub de 64 m3 (50 m3 de reserva contra incendis i 14 m3 per altres usos).

-Generadors: dos generadors de 120 KVA cada un, de funcionament altern, alimentats a partir del remanent de la nafta mesclada amb els hidrocarburs més pesats procedents del procés. L’energia produïda servirà per abastir les necessitats de la planta.

-Vials d’accés: permeten l’accés de vehicles autoritzats o d’emergències a totes les zones, disposen d’una xarxa de drenatge que condueix les aigües potencialment hidrocarburades al separador d’hidrocarburs.

-Separador d’hidrocarburs: previ a la connexió amb la xarxa de clavegueram pública es connectarà un separador d’aigües hidrocarburades.

La instal·lació es categoritza dins l’epígraf 5.1.b de l’annex 1 de la Llei 16/2002.

2. Declaració d’impacte ambiental

En data 3 de juliol de 2009 el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears acordà informar favorablement planta de tractament d’oli mineral usat al polígon industrial de Lloseta,condicionat al compliment de les mesures preventives i correctores de l’estudi d’impacte ambiental  i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

3. Desenvolupament de les activitats

L’activitat es desenvoluparà d’acord als documents que obren a l’expedient i a l’establert a l’AAI, i a la legislació vigent.

4. Modificacions de l’activitat

Qualsevol modificació que es produeixi al desenvolupament de l’activitat haurà de ser comunicat a l’òrgan ambiental competent el qual valorarà el caràcter de la modificació i si cal modificarà l’AAI per tal que s’inclogui la modificació. Als efectes de la modificació de l’AAI es tindran en compte els antecedents històrics del funcionament de les instal·lacions i que els valors estimats que s’han presentat són nominals.

5. Consums

S’estima que els consums de matèries primeres, auxiliars i matèries d’addició prevists al projecte seran els següents:

Matèria primera	Consum anual estimat
Oli mineral usat	5000 m3
Energia Elèctrica	72  Mwh (autoabastiment)
Aigua (renat de gasos emesos pels cremadors)	12m3
DEHA 99 (Dietilhidroxilamina)	500 dm3
GLP (Propano)	140 kg
Catalitzador SYXF SORBING AGENT	250 kg
Catalitzador DIESES NON-HYDRO-DEWAXING CATALYST	250 kg

La producció anual s’estima com a màxim en:

Productes finals	Producció anual estimada
Hidrocarburs:	4300 m3
Diesel-oil	4150 m3
Nafta	150 m3
Coc (residu)	600 T
Aigua de procés i rentat de gasos	212 m3
Temps de funcionament	8760 hores

6. Condicionants de gestió de residus

6.1 Jerarquia de residus

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

-Prevenció

-Preparació per a la reutilització

-Reciclat

-En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas de no compliment d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol·licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà d’esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

6.2. Informe base del sòl

En el termini màxim de sis mesos, el titular haurà de presentar davant l’òrgan ambiental, l’informe base que estableix l’article 12.1.f) de la Llei 16/2002, d’1 de juliol amb el contingut mínim que es detalla a l’annex I d’aquesta autorització.

L’informe base haurà de ser realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls contaminats.

En funció de la valoració que es faci dels resultats obtinguts a l’informe base del sòl, es podran establir a l’autorització ambiental integrada nous condicionants, controls del sòl i/o actuacions posteriors a realitzar.

6.3. Residus autoritzats a gestionar

S’autoritzarà a un emmagatzematge i tractament anual total màxim de 5000 m³ del següent residu perillós:

Residu	Codi LER (O.Mam/304/2002)	Quantitat Màxima Anual (m3)	Codi Llei 22/2011, Annex II
Olis minerals clorats de motor, de transmissió mecànica i lubricants	13 02 04*	5.000	R9
Olis minerals no clorats de motor, de transmissió mecànica i lubricants	13 02 05*

* Residu perillós

6.4Residus perillosos

1. S’autoritzarà a una producció anual total màxima de 600 tones dels següents residus perillosos:

Residu	Codi LER (O.Mam/304/2002)	Quantitat Màxima Anual (kg)	Codi Llei 22/2011, Annex II
Llots de separadors d’aigua/substàncies olioses	13 05 02*	6.000	D15
Aigües olioses procedents de separadors d’aigües/substàncies olioses	13 05 07*	140.000	D15
Envasos que contenen restes de substàncies perilloses o estan contaminats per aquestes substàncies	15 01 10*	105	D15
Absorbents, materials de filtració (incloses els filtres d’oli no especificats en una altra categoria), draps de neteja i roba protectora contaminats per substàncies perilloses.	15 02 02*	275	D15
Productes químics de laboratori que consisteixen, o contenen substàncies perilloses, incloses a les mescles de productes químics de laboratori	16 05 06*	24	D15
Catalitzadors usats contaminats amb substàncies perilloses	16 08 07*	250	D15
Residus combustibles sòlids que contenen substàncies perilloses.	19 02 09*	600.000	D15

2. En cas de que les quantitats de residus superin aquesta quantitat per causes puntuals, accidentals o imprevistes, s’haurà de donar coneixement al departament competent en matèria de residus.

3. L’autorització s’atorgarà per a l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es concedirà sense perjudici de les corresponents a altres organismes o administracions competents en l’activitat de la qual és objecte, en cap cas eximirà al titular de l’obtenció d’altres llicències i autoritzacions legalment procedents.

4. En cap cas aquesta autorització no podrà invocar-se per excloure o disminuir la responsabilitat en què pugui incórrer el titular en exercici de la seva activitat.

5. En tot cas, el titular ha de complir totes les obligacions que li siguin aplicables per a donar compliment a la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, el Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, de residus tòxics i perillosos (BOE núm. 182, de 20 de juliol), el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el Reglament anterior (BOE núm. 160, de 5 de juliol), l’Ordre del Ministeri de Medi Ambient MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (BOE núm. 43, de 19 de febrer).

6. El titular ha de dur un registre que comprengui totes les operacions generadores de residus tòxics i perillosos en què intervingui i on figuraran, almenys, les dades que apareixen a l’article 16 del RD 833/1988: quantitat, tipus,  dates de generació i de lliurament a gestor autoritzat dels residus produïts. També s’ha de registrar i conservar els justificants de lliurament a gestor autoritzat dels esmentats residus. Aquest registre s’ha de conservar durant 5 anys a les instal·lacions.

7. En relació als residus produïts pel titular complimentarà els documents de control i seguiment de residus perillosos en cada cas i per cada transport des del lloc de producció a gestor autoritzat, d'acord amb allò que disposa l'article 21 del Reial decret 833/1988 i Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats. Aquest document de control i seguiment haurà de cobrir únicament substàncies que tinguin el mateix codi d’identificació. L’enviament conjunt de diferents tipus de residus requerirà la formalització de tants de documents com residus diferents s’enviïn (s’entenen per diferents aquells que tenen un distint codi d’identificació). Els documents hauran de conservar-se, al lloc on es realitza l’activitat, durant un periode de cinc anys.

8. S'han d'envasar i etiquetar els contenidors dels residus d'acord amb allò que disposen els articles 13 i 14 del vigent Reial Decret 833/1988, i d'acord amb la reglamentació sobre transport de mercaderies perilloses. De la mateixa manera, l’envasament i emmagatzematge han de seguir les normes de seguretat indicades al Reial Decret esmentat.

9. L’AAI es concedirà única i exclusivament per a la gestió i producció dels residus descrits en aquest document i que es generen com a resultat del funcionament de la planta de tractament d’oli mineral usat de WORP, en el TM de Lloseta i sempre com a conseqüència de l’activitat desenvolupada de conformitat amb les condicions establertes al projecte tècnic presentat.

10. Emmagatzematge dels residus

a) Segons allò que disposa l’article 15 del Reial decret 833/1988, es podrà efectuar un emmagatzematge temporal del residus indicats a les instal·lacions,  durant un període màxim de sis mesos en les condicions i amb els mitjans prevists a la memòria presentada per WORP.

b) Els residus produïts hauran d’estar sempre disposats en contenidors completament separats uns dels altres i diferenciats en les distintes zones d’emmagatzematge, que han d’estar cobertes per evitar el contacte directe de les aigües de pluja.

11. Quant a la gestió d’olis minerals usats es d’aplicació l’establert al Real Decret 679/2006, de 2 de juny, pel qual es regula la gestió d’olis industrials usats i als Sistemes Integrats de Gestió (SIG) autoritzats a la CAIB.

12. El titular ha de lliurar els residus generats a un gestor o transportista autoritzat, d’acord amb allò que preveu la normativa vigent relativa al transport de mercaderies perilloses i segons el que disposa l’article 41 del Reial Decret 833/1988.

6.5 Residus no perillosos

1. El titular està obligat, sempre que no procedeixi a gestionar-los per si mateix, a lliurar els residus no perillosos a un gestor de residus, per a la seva valorització o eliminació. En el cas dels residus urbans o els assimilables a urbans seran lliurats  a l’entitat local corresponent.

2. En tot cas, el posseïdor dels residus està obligat, mentre es trobin en el seu poder, a mantenir-los en condicions adequades d'higiene i seguretat. Tot residu potencialment  reciclable o valoritzable ha de ser destinat a aquests fins, evitant la seva eliminació en tots els casos possibles.

6.6 Assegurança i fiança

1. D'acord amb els articles 20.4.c i 32.5.d de la Llei 22/2011 i  l’article 6 del Reial Decret 833/1988, el titular ha de mantenir en tot moment en vigor l'assegurança de responsabilitat civil subscrita, la qual cobrirà els possibles danys derivats del exercici de la seva activitat per un import mínim de 600.000 € i en els termes expressats a l'esmentat Reglament. Segons el mateix article, la pòlissa d’assegurança s’ha d’actualitzar anualment en el percentatge de variació que ofereixi l’índex general de preus oficialment publicat per l’Institut Nacional d’Estadística.

2. D’acord amb els articles 20.4.c i 32.5.d de la Llei 22/2011 i l’article 27 del Reial Decret 833/1988, WORP haurà de mantenir una fiança de 50.000 € dipositada a la Tresoreria General de la CAIB per respondre en compliment de les obligacions que, davant l’Administració, es derivin de l’exercici de les activitats desenvolupades d’acord amb aquesta autorització. La devolució de la fiança es farà efectiva a petició de la persona interessada, després que s’hagin complert tots els següents aspectes:

-Que l’empresa titular de l’autorització declari oficialment la renuncia a continuar exercint l’activitat de gestió de residus perillosos.

-Que l’organisme autoritzant emeti un dictamen tècnic que certifiqui la clausura de les instal·lacions.

-Que es compleixin totes les condicions exigides a l’AAI.

3. En qualsevol cas, aquesta garantia financera s’adaptarà al que preveu la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental i la seva normativa de desenvolupament.

7. Condicionants hídrics

7.1 Emmagatzematge

Els dipòsits en superfície estaran a una cubeta comuna de 133,50 m² y un volum de 67 m³, amb un pendent de l’1%, de forma que els possibles vessaments es dirigeixin a la arqueta de recollida a través d’un imbornal. Aquesta cubeta estarà impermeabilitzada amb pintura epòxida i tots els dipòsits comptaran amb dispositius per evitar el vessament.

Els dipòsits soterrats comptaran amb doble paret i sistema de detecció de fuites.

7.2 Consums

1. Usos productius. Es preveu el consum anual de 12 m³ d’aigua pel sistema de rentat de gasos.

2. Usos no productius. Els consums principals provindran del sistema sanitari i del sistema contraincendis. En ambdós casos provindrà de l’aljub.

7.3 Emissions

Segons la documentació aportada el efluents generats a les instal·lacions i la seva gestió són els següents:

7.3.1 Aigua de procés

S’emmagatzemarà a un dipòsit de 20 m³ de capacitat (T2.04). La seva composició esperada es descriu al projecte i es resumeix a continuació:

T	60-80 ºC
pH	12-12.5
COD	4.000-40.000mgO2/l
Oli	500 mg/l
Clorurs	300 mg Cl-/l
Calci	700-900mgCa/l
Sòlids en suspensió	100mg/l

Es duran a gestor autoritzat.

Es preveu una generació d’uns 200 m³/any. Altres possibles components que no apareixen a les aigües i que l’oli d’origen pot contenir, són transformats pel procés d’elevada temperatura (600-800ºC), o passen al residu sòlid final anomenat coque. La seva composició es monitoritzarà durant la fase pilot de funcionament.

7.3.2  Aigua decantada de l’aigua continguda a l’oli

Es separarà per decantació, s’emmagatzemarà al dipòsit T2.03 i es durà a gestor autoritzat. El volum i la seva caracterització es determinaran durant la fase pilot de funcionament de la planta.

7.3.3 Aigües pluvials. Xarxa de drenatge i sanejament.

Totes les superfícies estaran adequadament impermeabilitzades.

Les xarxes de drenatge permetran separar:

a. Aigües potencialment hidrocarburades i hidrocarburades de les zones de carrega i descarrega. Es recolliran a un col·lector amb un tancament sifònic per evitar la fuita de gasos i es conduiran al separador de greixos.

b. Aigües no contaminades procedents de les teulades i dels embornals de recollida dels vials que no siguin susceptibles d’estar contaminades es recolliran de forma separada a la resta i es reutilitzaran per reg i la neteja de les zones industrials.

c. Aigües pluvials de la cubeta de retenció dels dipòsits d’emmagatzematge superficials. Serà independent de la recollida de pluvials i estarà sempre tancat. L’aigua de pluja es conduirà a un embornal amb una reixa separadora de sòlids, l’embornal servirà de punt de presa de mostres.  En cas de pluja s’analitzarà i la seva gestió s’efectuarà en base a la presència d’hidrocarburs. Si n’hi ha, es faran passar pel separador d’hidrocarburs.

7.3.4  Purgues de la instal·lació d’aire comprimit

Les purgues són d’aigua condensada que pot tenir traces d’oli lubricant. Seran tractades al separador d’hidrocarburs i s’estima una producció de 22 l/dia equivalents a uns 8 m³ anuals.

7.3.5 Aigües de neteja de zones industrials

Són aigües amb possibles traces d’oli mineral i diesel. Es gestionaran al separador d’hidrocarburs. S’estima un cabal de 840 l/setmana (306 m³ anuals).

7.3.6 Aigües residuals d’oficines, vestuaris i laboratori

Aniran a la xarxa de clavegueram del polígon industrial. Al laboratori es gestionaran els productes perillosos adequadament. S’estima una producció de 563 l/dia (205 m³ anuals).

7.3.7 Separador d’hidrocarburs (separador-clarificador)

Consisteix en un tanc de fibra de vidre amb tres compartiments. Al primer hi ha decantació de sòlids i els líquids no miscibles amb aigua floten. L’aigua passa al segon tanc on decanten els llots i floten els greixos. L’aigua passa llavors al tercer compartiment i d’allà a la xarxa de clavegueram. Es calcula un rendiment del 95% i una concentració d’hidrocarburs màxima de 5 ppm a l’efluent.

El disseny s’ha fet en base a una precipitació màxima diària de 100 mm, i una superfície de 2.500 m².

7.3.8 Aigües del sistema de refredament de gasos

Es preveu la generació de 12m³ anuals que es gestionaran amb les aigües de procés.

7.4 Controls particulars

A part d’allò disposat al projecte:

1. Les pluvials de les teulades i els vials que no siguin susceptibles de estar contaminades es recolliran de forma separada a la resta i es reutilitzaran per reg i la neteja de les zones industrials.

2. Les aigües potables-sanitàries provindran de la xarxa d’aigües potables del polígon.

3. Els llots i olis separats al separador d’hidrocarburs es buidaran periòdicament i es duran a gestor autoritzat.

4. Els sòlids recollits als filtres de les boques antivessament de la zona de càrrega i descàrrega es podran emmagatzemar temporalment a un contenidor cobert i es duran a gestor autoritzat.

5. Es guardaran els justificants dels buidats periòdics de les aigües de procés, aigües decantades, llots i greixos del separador , els sòlids dels filtres de les boques antivessament i dels llots del sistema de rentat de gasos de com a mínim els darrers tres anys de funcionament.

6. El manteniment de les instal·lacions garantirà la impermeabilització de les soleres tractades amb pintura epòxida

7. Control de vigilància:  Es mesuraran els següents paràmetres i periodicitat

Aigua	Paràmetre	Freqüència
Decantada	Nt, Pt, As, Hg, Cd, Zn, Pb  AOX, Benzè, Etilbenzè, Ftalat (DEPH), Fenols, COT, HPA (benzo(a)pirè, benzo(b)fluorantè, benzo(k)fluorantè, benzo(g,h,i)perilè), Toluè, Clor total, PCBs, SH2 i NH3. Volum produït.	Mensual el primer any. Trimestral a partir de llavors.
De procés i rentat de gasos*	Nt, Pt, As, Hg, , Cd, Zn, Pb, AOX, Benzè, Etilbenzè, Ftalat (DEPH), Fenols, COT, HPA(benzo(a)pirè, benzo(b)fluorantè, benzo(k)fluorantè, benzo(g,h,i)perilè), Toluè, Clor total, PCBs, SH2 i NH3 i Dioxines (PCDD) i furans (PCDF). Volum produït.	Mensual el primer any. Trimestral a partir de llavors.
Efluent del separador d’hidrocarburs	Olis i greixos, Hidrocarburs totals (HPA (benzo(a)pirè, benzo(b)fluorantè, benzo(k)fluorantè, benzo(g,h,i)perilè)), Volum produït.	Mensual el primer any. Trimestral a partir de llavors.

* Aquest control es farà a l’aigua de procés, a l’efluent de l’aigua de rentat de gasos i a l’aigua del dipòsit T2.04 abans del seu buidat.

8. Els punts i els paràmetres de control i la seva periodicitat es podran revisar a partir dels resultats obtinguts durant els 6 primers mesos.

9. La periodicitat en els controls de l’efluent del separador d’hidrocarburs és orientativa. En qualsevol cas la presa de mostres s’ha de fer durant episodis de pluja.

10. Totes les anàlisi es faran d’acord amb els mètodes establerts a la legislació vigent i/o d’acord amb les normes UNE-ISO o UNE vigents.

11. Quant als volums d’emissió i els valors límits d’emissió seran els següents:

Efluent/emissió	Volum màxim anual	VLE
Aigües de procés:	200 m3	-
Aigües decantades	A determinar en fase pilot	-
Llots, greixos i sòlids de filtres de separador	A determinar en fase pilot	-
Purgues de sistema d’aire comprimit:	9 m3	-
Pluvials aigua emesa a xarxa municipal:	-	1 ppm de HPAs (benzo(a)pirè, benzo(b)fluorantè, benzo(k)fluorantè, benzo(g,h,i)perilè)
Aigües de rentat de gasos	12m3

12. Control documental: amb una periodicitat anual es remetran els resultats dels controls de vigilància al servei que tramita l’AAI.

13. El titular durà a terme un registre de manteniment que ha d’incloure la revisió periòdica i el manteniment del paviment i el separador d’hidrocarburs, així com revisions den les canonades dels dipòsits.

14. En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control es prendrà una altra mostra amb rèplica al mateix punt, en un termini màxim de 24h, exceptuant deguda justificació però mai superant les 72 hores.

La mostra s’analitzarà al laboratori que va fer la primera analítica, la rèplica a d’altre.

La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini de 48 hores des de la recepció dels primers resultats.

Els tècnics de la Direcció General de Recursos Hídrics juntament amb el gestor de les instal·lacions, dissenyarà un pla temporal de control per tal d’establir la causa del valor i les possibles actuacions dur a terme.

Es consideren valors inusuals els que presentin una desviació de la mitjana superior al 20%.

8. Condicionants d’atmosfera

8.1 Prescripcions de caràcter general

La instal·lació haurà de complir amb l’establert en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, en el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, així com tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.

8.2 Identificació de focus emissors

Segons l’annex del Reial decret 100/2011 l’activitat està classificada com a Activitat Potencialment Contaminadora de l’Atmosfera del grup A, codi 09 10 09 01 “Valorització no energètica de residus perillosos amb capacitat >10 t/dia”.

8.2.1 Focus canalitzats

1. La instal·lació disposa de 4 focus canalitzats d’emissions a l’atmosfera: la sortida a l’exterior després del rentador de gasos, la torxa de crema de volàtils i els dos electrogeneradors.

Núm. focus	Denominació focus	Activitat	Grup APCA	Codi APCA
FC1	Sortida a l’exterior del rentat de gasos	Valorització no energètica de residus perillosos amb capacitat > 10 t/dia	A	09 10 09 01
FC2	Torxa	Torxes en altres instal·lacions industrials no especificades en altres epígrafs 09 02 (incineració de residus)	B	09 02 04 00
FC3 FC4	2 Grups generadors d’electricitat de 120 kVA cada un	Motors de combustió interna de potència tèrmica nominal < 1 MWt	-	03 01 05 04

8.2.2 Característiques de les xemeneies i condicionament dels punts de mostreig

Denominació focus	Alçada (m)	Diàmetre (m)	Núm. Boques
Sortida a l’exterior del rentat de gasos	11,03	0,35	1
2 Grups generadors d’electricitat	-	-	-

1. Els punts de mostreig de totes les xemeneies han de complir els requisits de la norma UNE-EN 15259:2008 o de l’Ordre Ministerial de 18 d’octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l’atmosfera. Han de ser accessibles en tot moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents.

2. Els accessos i plataformes de treball als punts de mostreig hauran de complir amb la normativa vigent per la qual s’estableixen les condicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

8.2.3 Focus no canalitzats. Emissions difuses.

La instal·lació emet composts orgànics volàtils com a conseqüència del seu procés productiu. Tots els ventejos són dirigits a la torxa.

L’oli pesat residual no destil·lat i les aigües de procés es retiren per part a un gestor autoritzat. Les aigües de pluja a l’àrea de risc de contaminació passen al separador d’hidrocarburs abans d’arribar a la xarxa de pluvials.

Focus	Descripció	Grup APCA	Codi APCA
FNC-1	Ventejos i emissions difuses de composts orgànics volàtils	A	09 10 09 01

8.3 Control emissions canalitzades

A continuació s’indiquen els controls a realitzar per a cada un dels focus emissors identificats: contaminants a mesurar, valors límit d’emissió a aplicar, controls externs mitjançant Organismes de control autoritzats (OCA) i controls interns o autocontrols i periodicitat dels controls.

8.3.1 Característiques dels productes obtinguts.

Els productes obtinguts, per ser aptes per a la seva comercialització com a combustibles, han de complir la normativa referent a hidrocarburs i les següents concentracions límit:

Contingut en PCB: menor o igual a 10 ppm.

Contingut en plom: menor o igual a 100 ppm.

Contingut en cadmi: menor o igual a 0,7 ppm.

Contingut en níquel: menor o igual a 3 ppm.

Contingut en crom: menor o igual a 5 ppm.

Contingut en arsènic: menor o igual a 5 ppm.

Contingut en coure: menor o igual a 28 ppm.

Contingut en vanadi: menor o igual a 3 ppm.

Contingut en antimoni: menor o igual a 3 ppm.

Contingut en cobalt: menor o igual a 3 ppm.

Contingut en manganès: menor o igual a 3 ppm.

Contingut en clor total: menor o igual a 2.500 ppm

El titular haurà d’analitzar els productes obtinguts cada 3 mesos.

En cas que no es compleixin aquestes especificacions, els productes no perdran la condició de residu i, en conseqüència, hauran d’esser entregats a gestor autoritzat. En cas que la seva destinació sigui la utilització com a combustible, la planta de combustió destinatària haurà d’obtenir la condició de gestor de residus perillosos i complir les prescripcions del capítol IV, relatiu a la incineració de residus, del Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, de 1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

8.3.2 Sortida a l’exterior del rentat de gasos FC1

Contaminants	Valors límit d’emissió 1	Tipus de Control	Periodicitat
Partícules	30 mg/Nm3	OCA	Anual
COT	50 mg/Nm3
SO2	400 mg/Nm3
NOx	250 mg/Nm3
CO	200 mg/Nm3
Sb+ As+ Pb+ Cr +Co+ Cu+Mn+ Ni+ V	0,5 mg/Nm3	OCA	Cada tres anys
Cd	0,05 mg/Nm3
HCl	10 mg/Nm3

¹  Les emissions mesurades es referiran a condicions normals de pressió i temperatura (101,3 kPA, 273,16 K) de gas sec. També es mesurarà l’oxigen, el diòxid de carboni i la temperatura de sortida dels gasos.

8.3.3 Torxa FC2

S’ha de dur un control de la temperatura de la flama de la torxa, la qual s’ha de mesurar en continu. La temperatura ha de ser de 1.100 ºC per poder cremar els composts volàtils organoclorats.

8.3.4 Grups generadors amb nafta com a combustible, FC3 i FC4:

Contaminant	Valor límit d’emissió (referit al 15 % de O2) 2	Control	Periodicitat
SO2	650 mg/Nm3	OCA	Cada 5 anys
NOx	1.500 mg/Nm3
CO	245 mg/Nm3
Opacitat	4

²  Les emissions mesurades es referiran a condicions normals de pressió i temperatura (101,3 kPA, 273,16 K) de gas sec. També es mesurarà l’oxigen, el diòxid de carboni i la temperatura de sortida dels gasos.

8.3.5 Condicions generals de les mesures.

1. S’utilitzaran els mètodes oficials o mètodes de referència per a les mesures de les diferents magnituds, be siguin contaminants o altre tipus de paràmetres, tant als control interns o autocontrols com als controls externs de les emissions. Els mètodes de mesura seran preferentment UNE-EN, en el seu defecte i per aquest ordre: EN, UNE-ISO, UNE, i altres mètodes internacionals. Sempre que es publiquin noves normes que substitueixin les indicades, s’aplicaran les més recents.

2. El titular adoptarà totes les mesures adients perquè no se superin els valors límit indicats per a cada un dels focus existents i per a cada contaminat, realitzant els controls amb la periodicitat indicada.

3. Les mesures es realitzaran en condicions normals d’operació de la instal·lació.

8.3.6 Control emissions difuses. Mesures correctores i de prevenció de les emissions difuses

1. S’implantaran les mesures correctores necessàries per evitar les emissions difuses de composts orgànics volàtils dels productes del procés: diesel-oil, nafta, quitrà i altres subproductes.

2. El titular de la instal·lació haurà d’establir i aplicar un pla de manteniment i millora de les seves instal·lacions i processos en vistes a minimitzar les seves emissions de composts orgànics volàtils (COV’s). Les mesures a aplicar són:

a. Assegurar un alt nivell d’estanquitat dels tancs i dels sistemes de canonades.

b. Establir i mantenir un programa formal de manteniment i de detecció i reparació de fuites de canonades, tancs i equips.

c. Implantar procediments per assegurar que les emissions associades als buidats, purgues i neteges de les instal·lacions són tractades adequadament.

d. Assegurar el correcte funcionament del sistema de gestió d’aigües residuals industrials, evitant fuites i abocaments incontrolats.

3. Els controls externs de les emissions difuses es realitzaran amb una periodicitat de tres anys, per part d’un organisme de control autoritzat per l l’atmosfera (OCA) i consistiran en la comprovació del manteniment i de l’eficàcia de les mesures correctores i preventives implantades per a tots els focus no canalitzats existents.

4. D’altra banda, sempre que l’òrgan autonòmic competent en matèria de contaminació atmosfèrica ho consideri necessari i de forma motivada, es podrà requerir al titular de la instal·lació la realització de campanyes de control d’olors. Aquestes mesures es realitzaran segons la norma UNE-EN 13725.

5. A més, en cas de queixes per olors, es podrà requerir al titular la instal·lació de filtres de carbó actiu o altre material selectiu per eliminar els composts volàtils emesos.

8.4 Primer control.

S’ha de realitzar un primer control extern per part d’Organisme de control autoritzat (OCA) a tots els focus emissors, canalitzats i difusos, dins un termini de tres mesos des de la notificació d’aquesta autorització.

8.5 Altres obligacions

Per altre banda, d’acord amb l’establert en l’art. 8.3 de la Llei 16/2002, així La instal·lació haurà de dur un registre i arxiu dels controls realitzats, així com dels informes resultants, el qual haurà d’estar a disposició de l’administració competent. En aquest registre s’inclourà al menys dades relatives al funcionament, incidències (revisió periòdica de la instal·lació, aturades, avaries, etc.) i inspeccions i s’haurà de conservar al menys durant deu anys.

9. Requisits de seguretat i activitats

9.1 Pla d’autoprotecció

El titular de l'activitat haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal·lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinants aspectes de la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004). A més del contingut que figura a l’annex II del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, per qual s’aprova la Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, inclourà les mesures a aplicar, incloses les complementàries per a limitar les conseqüències mediambientals i evitar altres possibles accidents e incidents.

9.2 Seguretat industrial

El titular de l’activitat ha de:

-Inscriure les instal·lacions corresponents de la Direcció General d’Indústria, segons les normatives vigents de seguretat industrial, etc. Les instal·lacions previstes han de complir amb la legislació vigent en matèria d’Indústria.

-Realitzar la inscripció en el Registre Industrial.

-Donar compliment al Reglament per a la supressió de les barreres Arquitectòniques (Decret 20/2003) en tot el que li sigui d’aplicació.

-Prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i seguretat dels treballadors, i aquests el deure de complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord al que s’estableix a la llei estatal 31/95 de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de treball s’han d’ajustar al que s’estableix a les disposicions específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral. Havent de posar especial atenció en el compliment del RD 374/2001 sobre protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball.

-Fer complir als edificis de caràcter industrial les prescripcions de protecció contra incendis indicades al Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials.

Per una altra banda:

-Les instal·lacions de protecció contra incendis i el seu manteniment s’han d’ajustar al disposat al Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RD1942/1993) i normes UNE corresponents.

-L’emmagatzematge de productes químics s’ha d’adaptar al RD 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics, i les seves instruccions tècniques complementàries.

-L’emmagatzematge de productes petrolífers s’haurà d’adaptar al que disposa el RD 2085/1994  pel que es desenvolupa el Reglament d’instal·lacions de productes petrolífers, així com les seves posteriors modificacions.

9.3 Contaminació Acústica

S'efectuarà una campanya anual de caracterització real dels nivells de renou emesos a l'exterior durant les diverses fases típiques de l'operació en horari nocturn i diürn, per a la comprovació del compliment dels límits establerts a la normativa autonòmica vigent en aquesta matèria, es a dir, la disposició addicional quinzena de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives, i la Llei 1/2007, contra la contaminació acústica a les Illes Balears, així com els objectius de qualitat acústica indicats en el RD 1367/2007 de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, en el que es refereix a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

9.4 Contaminació lumínica

Es complirà amb allò que estableix la Llei 3/2005 de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

10. Controls periòdics

10.1 Control periòdic de les instal·lacions.

En qualsevol moment, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient podrà realitzar visita de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal·lacions i el manteniment de les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Periòdicament es realitzaran visites de comprovació a les instal·lacions WORP per part dels tècnics de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient, per tal de comprovar el compliment dels requisits de l’AAI.

10.2 Inventari d’emissions al Registre PRTR

D’acord amb l’establert en l’art. 8.3 de la Llei 16/2002, així com el Reglament (CE) núm. 166/2006, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de gener de 2006, relativa a l’establiment d’un registre europeu d’emissions i transferències de contaminants i pel qual es modifiquen les Directives 91/689/CEE i 96/61/CE del Consell (Registre E-PRTR), i pel RD 508/2007, de 20 d’abril, WORP haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment. Aquestes emissions seran trameses, per a la seva avaluació prèvia, a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient adjuntant una memòria explicativa de la metodologia emprada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España del Ministeri de Medi Ambient (www.prtr-es.es). Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre.

10.3 Control documental

10.3.1 Control documental periòdic

-Anualment, s’ha de presentar l’informe del control de les emissions de partícules, COT, SO2, NOx i CO realitzat per un organisme de control autoritzat, a la sortida a l’exterior del rentat de gasos.

-Cada tres anys un informe amb el control de les emissions de metalls i HCl realitzat per un organisme de control autoritzat, a la sortida a l’exterior del rentat de gasos.

-Cada cinc anys un informe del control d’emissions dels grups generadors d’electricitat.

-A més, cada tres anys s’ha de presentar un informe realitzat per un organisme de control autoritzat amb la valoració del compliment de totes les prescripcions d’atmosfera de l’AAI: correcte funcionament dels sistemes de depuració, disposició dels corresponent registres, eficàcia de les mesures correctores implantades, així com identificació de possibles emissions no considerades a aquesta autorització.

10.3.2 Informe anual

El titular de l’activitat enviarà, a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar l’AAI un informe del període precedent, abans de l’1 de març de cada any, en el que s’inclourà:

-Residus

+La declaració anual de residus d'acord amb allò que disposa la Llei 22/2011 i l’article 18 del RD 833/1988. Aquesta memòria ha de contenir, almenys, referències suficients de les quantitats i característiques dels residus gestionats, la seva procedència i destinació, la relació d'aquells que es troben emmagatzemats així com les incidències rellevants que hagin tingut lloc l'any anterior. WORP ha de conservar, al lloc on realitza l’activitat, còpia de la memòria anual durant cinc anys..

-Emissions i immissions al medi hídric

+Informe anual d’emissions, amb els resultats dels controls de vigilància previstos al punt 8 de la present autorització i indicació de possibles incidències, si és el cas.

-Renous

+Informe anual en el que es remetran els controls d’emissions de renous.

-Industria

+Còpia dels certificats que s’hagin de realitzar en compliment del RD 2085/1994, pel qual es desenvolupa el Reglament d’instal·lacions de productes petrolífers, així com les seves posteriors modificacions.

-En caràcter general

+Altres controls realitzats durant l’any i mesures adoptades per a minimitzar impactes.

+Memòria anual sobre la metodologia emprada per a la determinació de les dades notificades al registre PRTR Espanya.

+Les dades exigides pel RD 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener, s’hauran de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual.

+L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de la que tingui competències.

+Tota la informació que sigui susceptible de tractament informàtic s’aportarà en paper i en format informàtic estàndard.

11. Obligacions del titular

El titular de l’activitat estarà obligat a complir amb les obligacions establertes a l’article 5 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i en especial:

-Assumirà tots els condicionants recollits a l’AAI.

-Mantindrà el correcte funcionament de l’activitat.

-Comunicarà a l’Òrgan Ambiental Competent qualsevol incidència que afecti a l’activitat amb repercussió ambiental.

Per una altra banda, el titular queda sotmès al compliment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat ambiental, i als seus desenvolupaments reglamentaris, per tal de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals provocats per la seva activitat.

12. Funcionament diferent al normal

En el termini màxim de 3 mesos, el titular presentarà, a l’òrgan ambiental, un protocol d’actuació en condicions de funcionament diferents de les normals contemplant aquelles que puguin afectar al medi ambient.

Quan es produeixi una situació de funcionament diferent de les normals, el titular de l’autorització ambiental integrada, en el termini màxim de 10 dies, comunicarà a l’òrgan ambiental el fet en si, les seves conseqüències ambientals i les actuacions dutes a terme per tornar a condicions normals de funcionament.

13. Incompliment de les condicions de la present autorització

El incompliment de les condicions establertes a la present autorització serà considerat com una infracció lleu, greu o molt greu classificada segons l’article 30 de la Llei 16/2002 i estarà subjecte al règim sancionador dels articles 31 a 35 de la Llei 16/2002 i el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment a seguir en l’execució de la potestat sancionadora.

14. Caràcter de l’autorització

L’AAI s’atorgarà sense perjudici de tercers i sense perjudici de les demés autoritzacions i llicències que siguin exigibles per l’ordenament jurídic vigent.

15. Causes d’extinció

Són causes d’extinció de l’AAI:

-L’extinció de la personalitat jurídica de WORP.

-La declaració de fallida de l’empresa WORP, quan la mateixa determini la seva dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.

-Quan es determini una dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial.

-La no concessió de prorroga de l’Autorització.

16. Final de la vida útil de la instal·lació

El titular de la instal·lació haurà de comunicar amb anticipació suficient a l’òrgan ambiental el cessament de l’activitat a la instal·lació a efectes de la seva aprovació per la mateixa. Aquesta comunicació anirà acompanyada d’una memòria justificativa o un pla de clausura on expliqui la forma en què aquesta es durà a terme i que l’emplaçament quedarà en les mateixes condicions ambientals que a l’inici de l’activitat. Al final de la vida útil d’aquesta instal·lació, es retiraran tots els residus emmagatzemats i s’entregaran a gestor autoritzat.

17. Modificació de les condicions

L’Òrgan Ambiental Competent, en conformitat a l’article 25 de la Llei 16/2002, podrà modificar les condicions de control ambiental de l’explotació assenyalades a l’AAI, o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per a l’adequació o millora de l’activitat.

 

ANNEX I
Contingut mínim de l’informe base del sòl

L’article 12.1.f) de la llei 5/2013, d’11 de juny, per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, determina que quan  una activitat  impliqui l’ús, la producció o l’emissió de substàncies perilloses rellevants, tenint en compte la possibilitat de contaminació del sòl a l’emplaçament de la instal·lació, el titular presentarà davant l’autoritat competent un Informe base abans de començar l’explotació de la instal·lació o abans d’actualitzar l’autorització.

El desconeixement de la situació del sòl de les instal·lacions que requereixen autorització ambiental integrada és en molts casos un fet i d’aquí sorgeix la necessitat  de conèixer amb detall l’estat actual del sòl, mitjançant la informació recollida a l’Informe base, com a pas previ a l’establiment de condicionants específics sobre el seguiment posterior a realitzar. No es descarta que els resultats obtinguts  a les inspeccions indiquin una afecció del sòl superior a la permesa i, que tal i com recull el RD 9/2005, suposi un risc per a la salut de les persones i el medi ambient i es requereixin actuacions de remediació o control una vegada es coneguin els resultats. Si es determina que la instal·lació ha causat una contaminació significativa del sòl respecte a l’estat establert en l’Informe base, el titular haurà de prendre les mesures oportunes per fer front a dita contaminació amb l’objecte de restablir l’emplaçament de la instal·lació a  l’estat anterior.

Aquest informe ha de contenir la informació necessària per determinar l’estat  del sòl, a fi de fer la comparació quantitativa amb l’estat  després del cessament definitiu de les activitats, previst a l’article 22 bis (Tancament de les instal·lacions),  a fi de determinar si s’ha produït un increment significatiu de la contaminació del sòl.

Per tot això, les empreses titulars d’instal·lacions que requereixen autorització ambiental integrada hauran de presentar un Informe Base realitzat per empresa acreditada per ENAC per activitats d’inspecció de sòls potencialment contaminats.

El Servei de Residus i Sòls Contaminats estableix els continguts mínims d’aquest Informe base i es reserva el dret de reclamar  informes complementaris més detallats, dades o anàlisis que permetin avaluar quantitativament  el grau de contaminació del sòl. En funció de la valoració dels resultats obtinguts a l’Informe base es podran establir nous condicionants sobre el control del sòl i/o actuacions a dur terme.

D’altra banda, el Servei de Residus i Sòls Contaminats, inclou a títol orientatiu les substàncies perilloses que com a mínim s’han de considerar, amb l’objectiu de determinar les substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació que es tracti.

PART I: CONTINGUTS MÍNIMS

1. Identificació de l’entorn ambiental de l’emplaçament

Topografia, geologia, direcció del flux de les aigües subterrànies, altres vies de migració potencial  tals com canals de serveis o desguassos; aspectes mediambientals (hàbitats particulars, espècies i àrees protegides) i usos del sòl de l’entorn amb la intenció de determinar on es poden dirigir les substàncies perilloses i identificar els medis receptors que estan potencialment en risc.

2. Usos anteriors de les instal·lacions

Nom de l’activitat.

Descripció dels usos anteriors que poden haver donat lloc a l’alliberament de substàncies perilloses, ja siguin les mateixes a les utilitzades, produïdes o alliberades per la instal·lació existent o per unes de diferents. Identificació de la ubicació, tipus i extensió de la contaminació existent en l’emplaçament i determinar els estrats  que poden resultar afectats per aquesta contaminació.

Tipus d’activitat desenvolupada.

Titular.

Data d’inici de l’activitat.

Data de finalització de l’activitat.

3. Usos actuals de les instal·lacions

Dades de l’empresa	Dades del centre de Treball
Raó social NIF o CIF                                          Adreça del domicili social     Municipi Codi Postal     Telèfon Fax E-mail Web	Denominació del centre NIF o CIF Adreça Municipi Codi postal Telèfon Fax E-mail Coordenades geogràfiques

 

Dades de la instal·lació	Estat actual de les instal·lacions
Any d’inici de l’activitat Superfície total de la instal·lació Superfície pavimentada respecte al total de superfície de la parcel·la Número de captacions d’aigües subterrànies en les instal·lacions Número de captacions actualment en ús Xarxa de sanejament (No existeix/xarxa única/xarxa segregada)	En producció Aturada tècnica En fase d’ampliació o reforma Altres  (especificar)

4. Substàncies de caràcter perillós utilitzades, produïdes o emeses

Identificació de les substàncies de caràcter perillós involucrades dins els límits de la instal·lació, ja sigui com a matèries primeres, productes intermedis, subproductes, emissions, residus, que com a resultat de la seva perillositat respecte a la toxicitat, mobilitat, persistència i biodegradabilitat, tenen capacitat de contaminar el sòl. Per a cada substància contaminant identificar la possibilitat actual de contaminació dels sòls  de la instal·lació, incloent la possibilitat d’abocaments i les seves conseqüències, tenint especialment en compte:

Quantitats

Accidents o els incidents, degoteigs o vessaments d’operacions rutinàries, canvis en la pràctica operativa, canvis en les substàncies utilitzades...

Determinació del risc potencial de contaminació de cada substància perillosa considerant les seves propietats físiques i químiques (composició, estat físic, solubilitat, toxicitat, mobilitat, persistència, etc), relacionant-ho amb el context de l’emplaçament per determinar si les circumstàncies existents poden resultar en l’abocament de la substància en quantitats suficients per representar un risc de contaminació, ja sigui el resultat d’una emissió simple o el resultat acumulatiu provinent de múltiples emissions.

Quantitat/ any.

Procés en el que s’utilitzen, produeixen o emeten aquestes substàncies.

Emmagatzematge de les substàncies de caràcter perillós

Emmagatzematge en superfície. Dipòsit superficial. Dipòsit subterrani. Condicions d’ús, de transport i d’emmagatzematge dins les instal·lacions. Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl. Referència (s’han d’assenyalar els emmagatzematges en el plànol de les instal·lacions).

5. Productes intermedis, finals o subproductes de caràcter perillós

Descripció

Quantitat/ any

Procés en el que s’utilitzen, produeixen o emeten aquests productes intermedis, finals   o subproductes de caràcter perillós

Emmagatzematge de productes intermedis, finals o subproductes de caràcter perillós

Emmagatzematge en superfície Dipòsit superficial Dipòsit subterrani Condicions d’ús, de transport i d’emmagatzematge dins les instal·lacions Descripció dels elements constructius  i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl Referència (s’han d’assenyalar els emmagatzematges en el plànol de les instal·lacions)

6. Residus produïts

Descripció

Codi LER

Quantitat/any

Forma de presentació

Tipus d’emmagatzematge

Gestor Autoritzat

Emmagatzematge dels residus produïts o gestionats

Emmagatzematge en superfície Dipòsit superficial Dipòsit subterrani Descripció dels elements constructius i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl Referència (s’han d’assenyalar les zones d’emmagatzematge en el plànol de les instal·lacions)

7. Àrees productives

Descripció del procés

Superfície (m²)

Descripció dels elements constructius i mesures aplicades que dificultin la possibilitat  de contaminació del sòl

Substàncies perilloses involucrades

8. Fonts potencials de contaminació

En referència a tots els tipus d’emmagatzematge i àrees productives esmentats en els punts anteriors, determinar quins d’ells poden constituir fonts potencials de contaminació  del sòl.

9. Fuites, vessaments o accidents amb substàncies perilloses que poden haver afectat el sòl

Ubicació

Data

Substàncies implicades

Superfície presumiblement afectada (m²)

Volum (m³)

Tipus de paviment

Mesures adoptades o a adoptar  per  protegir el sòl, integritat dels mecanismes de contenció,...

Administració que hi ha intervingut

10. Certificacions

Analítica d’abocament realitzada per ECA (SI/ NO/ EN CURS)

Etiqueta Ecològica Europea, EMAS (SI/ NO/ EN CURS)

Sistema de Gestió Mediambiental (SI/ NO/ EN CURS)

Pla d’emergència interior (SI/ NO/ EN CURS)

11. Analítiques de sòls

Localització, identificació i justificació del nombre de punts de mostreig; representativitat d’aquests punts de mostreig.

Ubicació en les instal·lacions i profunditat.

Mètodes analítics de mostreig, paràmetres i incerteses de la mesura.

Condicions generals del mostreig i descripció.

Resultats. Tenir en compte que els paràmetres a analitzar són aquelles substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació que es tracti. Acreditació per ENAC.

Conclusions.

Aportar, si estan disponibles, les anàlisis de riscs i els informes existents que regula la legislació sobre sòls contaminats en relació amb les mesures realitzades en el sòl que reflecteixin l’estat en el moment de la  redacció de l’informe o, com a alternativa, noves mesures realitzades en el sòl que guardin relació amb la possibilitat d’una contaminació del  sòl per aquelles substàncies perilloses que hagi d’utilitzar,  produir o emetre la instal·lació de què es tracti.

Aportar, si estan disponibles, informes sobre la qualitat química del sòl, plans d’evacuació i retirada de les substàncies procedents de fuites o vessaments que s’han aplicat en cas d’accident.

12. Redacció de l’informe

Dades de la persona o persones que redacten l’informe (telèfon, e-mail)

DNI

Autoritzat per

PART II : SUBSTÀNCIES PERILLOSES

Hidrocarburs aromàtics	Hidrocarburs clorats	PAH
Benzè	Diclorometà	Acenaftè
Estirè	1,1-Dicloroetà	Antracè
Etilbenzè	1,2-Dicloroetà	Benzo(a)antracè
Toluè	1,1,1-Tricloroetà	Dibenzo(a,h)antracè
Xilè	1,1,2-Tricloroetà	Crisè
	1,1,2,2-Tetracloroetà	Fluorantè
	1,1-Dicloroetilè	Benzo(b)fluorantè
	Tricloroetilè	Benzo(k)fluorantè
	Tetracloroetilè	Fluorè
	1,2-Dicloropropà	Naftalè
	1,3-Dicloropropà	Pirè
	Cloroform	Benzo(a)pirè
	Clorur de vinil	Inde(1,2,3-cd)pirè
	Hexaclorobutadiè	Fenantrè
	Hexacloroetà
	Tetraclorur de carbó
	Clorobenzè
	1,2-Diclorobenzè
	1,3-Diclorobenzè
	1,4-Diclorobenzè
	1,2,4-Triclorobenzè
	p-Cloranilina
	trans-1, 2-Dicloroetilè
	Bromoform
	1,3-Diclorobenzè
	Pentaclorobenzè
	1,2,4,5 tetraclorbenzè

 

Pesticides	Composts fenòlics	Ftalats
Aldrin	Fenol	bis(2-etilhexil)ftalat (DHEP)
Clordan	Cresol<A[Cresol|Crisol]>	butil benzil ftalat (BBP)
p,p'-DDE	2-Clorofenol	butil ftali butilglicolat
p,p'-DDT	2,4-Diclorofenol	dibutil ftalat (DBP)
p,p-DDD	2,4,5-Triclorofenol	dietil ftalat
Dieldrín	2,4,6-Triclorofenol	Diisobutil ftalat (DIBP)
Endosulfan	Pentaclorofenol
Endrín	Nonilfenol
Heptacloroepòxid	4-clor-3-metilfenol
Hexaclorobenzè	2,3,4,6 tetraclorfenol
Hexaclorociclohexà-alfa	2-nonilfenol
Hexaclorociclohexà-beta	3-nonilfenol
Hexaclorociclohexà-gamma	4-nonilfenol
Mirex	Octilfenol
Toxafè
Clordecona
Alaclor
Atrazina
Clorpirifos
Simazina
Clorfenvinfos
Trifluralina
Diuron
Isoproturon
Tributilestany i compostos
Tertbutilazina
Metolaclor
Isodrin1

 

Altres composts

Acetona 1,4-Dioxà Decabromofenileter Pentabromodifenileter Octabromodifenileter Hexabromobifenil (HBB) Hexabromodifenileter Heptabromodifenileter Tetrabromodifenileter Fluorurs ETBE (Etil tert-butil èter) MTBE (Metil tert-butil èter) Formaldehid Tetrahidrofurà Cloroalcans Difenilesters bromats DDT Total Cianurs Benzo(ghi)piralè PCB TPH Dioxines i furans Hexabromociclododecà (HBCDD), alfa-hexabromociclododecà, beta-hexabromociclododecà, gamma-hexabromociclododecà 2,4 Dinitrotoluè (2,4-DNT) Tris(2-cloroetil)fosfat (TCEP) Pentaòxid de diarsènic Sulfocromat de plom groc (C. Y. Pigment Yellow 34) Cromatomolibdatosulfat de plom vermell (C. Y. Pigment Red 104) Triòxid de diarsènic Cromat de plom 5-tert-butil-2,4,6-trinitro-m-xilè (Muskxylene) 4,4-Diamindifenilmetà (MDA) Dicromat d’amoni Cromat potàsic Àcids generats a partir de triòxid de crom i els seus oligòmers Triòxid de crom Dicromat potàsic Cromat sòdic Dicromat sòdic Àcid perfluoroctasulfònic (PFOS), les seves sals i el perfluoroctanosulfonat de fluor (PFOS-F).

 

Metalls

Antimoni

Arsènic

Bari

Berili

Cadmi

Cobalt

Coure

Crom (III)

Crom (VI)

Estany

Mercuri

Molibdè

Níquel

Plom

Seleni

Tali

Vanadi

Zinc

”

Palma, 11 de gener de 2017

 

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias