Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària celebrada el dia 24.11.16, una vegada estimades les al·legacions presentades pel PI – Proposta per les Illes Balears i estimades parcialment les al·legacions presentades per Jordi Orell Villalonga, va aprovar definitivament  els nous Estatuts de la Junta de Caixers i Caixeres, els Protocols de les Festes Patronals de Sant Lluís i el règim sancionador dels Protocols de les Festes Patronals de Sant Lluís .

De conformitat amb la legislació vigent, es publiquen íntegrament els mateixos:

ESTATUTS DE LA JUNTA DE CAIXERS I CAIXERES, PROTOCOLS DE LES FESTES PATRONALS DE SANT LLUÍS I RÈGIM SANCIONADOR DELS PROTOCOLS DE LES FESTES PATRONALS DE SANT LLUÍS

A. Estatuts de la Junta de Caixers i Caixeres

Capítol I. Junta de Caixers i Caixeres

Article 1.1. Presidència.

Article 1.2. Membres de la Junta de Caixers i Caixeres.

Article 1.3. Acompanyants de la Junta.

Article 1.4. Funcions.

Article 1.5. Elecció i termini.

Article 1.6. Reunions.

Capítol II. Assemblea de Caixers i Caixeres

Article 2.1 Assistents.

Article 2.2 Funcions.

Article 2.3 Reunions.

Capítol III. Festes patronals

Article 3.1 Requisits per participar-hi.

Article 3.2 Invitacions rebudes d’altres pobles.

Article 3.3 Nombre de convidades de Caixers i Caixeres d’altres pobles.

Article 3.4 Substitucions i/o retirades.

Capítol IV. Cerimonial de Sant Lluïset

Capítol V. Modificacions dels estatuts

B. Protocols de les Festes patronals de Sant Lluís

Capítol I. Qualcada

Article 1.1 Components de la Qualcada.

Article 1.2 Ordre de la Qualcada.

Article 1.3 Vestimenta.

Article 1.4 Insígnies i pins.

Article 1.5 Normes dels components de la Qualcada.

Article 1.6 Símbols de la festa.

Article 1.6.1 La bandera.

Article 1.6.2 La canya verda i la cullereta de plata.

Article 1.6.3 Músiques.

Article 1.7 Els cavalls.

Capítol II. Desenvolupament de la Qualcada

Article 2.1 El dissabte.

Article 2.1.1 Inici de la festa.

Article 2.1.2 Completes.

Article 2.1.3 Jaleo.

Article 2.1.4 Passada.

Article 2.1.5 Comiat.

Article 2.1.6 Bandera.

Article 2.2 El diumenge, dia de Sant Lluís.

Article 2.2.1 Missa de Caixers i Caixeres.

Article 2.2.2 Jaleo.

Article 2.2.3 Recollida de canyes verdes. Dia de Sant Lluís.

Article 2.2.4 Darrer toc de fabiol.

Article 2.2.5 La Beguda.

Capítol III. Modificació dels protocols

Capítol IV. Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Repartiment de l’aigua-ros.

Disposició addicional segona. Qüestions logístiques.

Disposició addicional tercera. Despeses.

Disposició addicional quarta. Sant Nicolau.

Disposició addicional cinquena. Recordatori.

Disposició addicional sisena. Requeriment de documentació.

Disposició addicional setena. Ordenança festes patronals.

Disposició addicional vuitena. Cessió de levites.

Disposició addicional novena. Reconeixement de 20 anys de participacions.

C. Règim sancionador dels Protocols de les festes patronals de Sant Lluís

Índex:

Exposició de motius

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte.

Article 2. Àmbit d'aplicació.

Capítol II. Infraccions i sancions

Article 3. Infraccions i la seva qualificació.

Article 4. Mesures de caràcter excepcional.

Article 5. Sancions a les infraccions.

Article 6. Prescripció de les infraccions.

Article 7. Prescripció i arxivament de les actuacions.

Article 8. Reconeixement de la responsabilitat.

Capítol III. Procediment

Article 9. Transparència del procediment.

Article 10. Actuacions prèvies a la iniciació del procediment.

Article 11. Iniciació del procediment.

Capítol IV. Instrucció

Article 12. Actuacions i al·legacions.

Article 13. Prova.

Article 14. Proposta de resolució.

Article 15. Audiència.

Capítol V. Resolució

Article 16. Resolució.

Article 17. Òrgan competent per sancionar les infraccions.

Article 18. Efectes de la resolució.

Article 19. Règim, aplicació i eficàcia de les sancions.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Principi d'irretroactivitat.

Disposició transitòria segona. Principi de no acumulació de les infraccions.

Disposicions addicionals

Disposició addicional I. Inhibició de la instrucció.

Disposició addicional II. Inhibició de la participació.

Disposicions final única. Entrada en vigor.

A. Estatuts de la Junta de Caixers i Caixeres

Capítol I
Junta de Caixers i Caixeres

Article 1.1   Presidència

La persona que presideix la Junta de Caixers i Caixeres és el batle o batlessa o, en el seu lloc, el regidor o regidora que el batle o batlessa delegui. A les reunions que es facin, qui presideix és qui elabora l’ordre del dia, juntament amb el caixer casat o caixera casada, que és qui exerceix la vicepresidència.

Article 1.2   Membres de la Junta de Caixers i Caixeres

Els membres de la Junta de Caixers i Caixeres es reuneixen d’acord amb la següent formació i ordre de prelació protocol·lària:

Presidència: batle o batlessa o regidor o regidora en qui el batle o batlessa delegui la responsabilitat i presidència de la Junta.

Vicepresidència primera: caixer batle o caixera batlessa. Batle o batlessa, regidor o regidora o cavaller o cavallera que representa l’Ajuntament en la Qualcada, durant la qual porta el bastó de comandament.

Vicepresidència segona: caixer casat o caixera casada. S’elegeix per sorteig d’entre tots els cavallers i cavalleres que es vulguin presentar per al càrrec i que al moment d’exercir el càrrec tenguin per estat civil el de casat.

Caixer capellà: és el rector de la parròquia de Sant Lluís o bé un prevere de la diòcesi en qui l’autoritat eclesiàstica delegui aquesta figura que ha de representar l’Església en la Qualcada.

Caixer pagès o caixera pagesa: representant dels treballadors i treballadores del camp (que estigui donat d’alta com a treballador del camp). S’elegeix per sorteig d’entre tots els cavallers o cavalleres pageses del municipi que es vulguin presentar al càrrec. En el cas que, en el canvi de bienni, quedi desert aquest càrrec, podrà repetir la mateixa persona que en el bienni anterior hagi representat el càrrec, i així successivament fins que, amb el canvi de bienni, aparegui un nou representant. En cas de no haver-hi cap persona candidata del municipi de Sant Lluís, la Junta de Caixers i Caixeres podrà elegir-ne d’entre les persones interessades de fora poble, a fi que sempre estigui representada aquesta figura dins la Qualcada.

Caixer fadrí o caixera fadrina: porta la bandera del poble de Sant Lluís durant la Qualcada. S’elegeix d’entre tots els cavallers i cavalleres empadronats al municipi que es presentin per al càrrec que en el moment d’exercir tenguin per estat civil el de fadrí i que no siguin majors de 40 anys.

Té preferència la persona que hagi fet més anys de cavaller o cavallera de les festes de Sant Lluís. En cas que ja hagi ocupat el càrrec, perd la preferència. En el cas que dos o més cavallers o cavalleres coincideixin a presentar-s’hi, ha de ser triada la persona de més edat que s’hagi presentat.

Excepcionalment i sota votació de l’assemblea, el cavaller o cavallera que no tengui la preferència però que dins el següent bienni estigui en compromís i s’hagi de casar, pot ser escollit/da per ocupar el càrrec. Si ocupa el càrrec durant aquell bienni i després per un motiu no justificat no es casa, pot ser sancionat.

Caixers i caixeres vocals: tres membres encarregats de recollir i exposar a la Junta les idees dels altres cavallers i cavalleres. S’elegeixen per sorteig d’entre tots els cavallers i cavalleres que es presentin per al càrrec.

Article 1.3   Acompanyants de la Junta

Caixer o caixera municipal: ho ha de ser un membre del cos de la Policia Local de Sant Lluís, l’elegeix el batle o batlessa. Té la funció d’assistir el caixer batle o la caixera batlessa pel bé de la festa. La durada d’aquest càrrec és d’un any.

Fabioler o fabiolera: l’elegeix anualment la Junta de Caixers i Caixeres d’entre totes les persones aspirants. Se’n poden elegir dos, un per cada dia de la festa. Durant la Qualcada munta damunt un ase sencer, i sona el fabiol i el tambor.

Assisteixen a les juntes amb veu però sense vot.

Article 1.4   Funcions

La funció de la Junta de Caixers i Caixeres és vetlar per les nostres festes patronals. Prendre les decisions oportunes, tenint en compte la importància de l’esdeveniment que representa la continuïtat de la celebració de la festa del nostre patró sant Lluís, rei de França, i el foment de la nostra cultura amb actes tan rellevants i de tradició.

Les funcions principals són:

Que es respecti el compliment dels estatuts i protocols.

Participen en la modificació d’estatuts i protocols.

Interpretació dels protocols.

Resoldre tots els casos que no s’hagin previst en aquests protocols i estatuts i tots els fets sobrevinguts durant el transcurs de la Qualcada.

Els membres de la Junta tenen veu i vot en totes les votacions. En cas d’empat, el vot de la presidència resoldrà. Si el batle o batlessa és també caixer batle o caixera batlessa, només comptarà com a un.

Els membres de la Junta assumeixen el compromís d’assistir a les reunions.

Article 1.5   Elecció i termini

La Junta ha de ser elegida cada dos anys, llevat dels càrrecs anuals.

Els membres de la Junta de Caixers i Caixeres s’han d’elegir d’entre els membres assistents a la reunió en assemblea i mitjançant el sistema establert al punt anterior. En el cas que per a algun càrrec no s’hi presenti ningú, s’ha de fer un sorteig d’entre tots els cavallers i cavalleres que compleixin els requisits pertinents.

El membres de la Junta de Caixers i Caixeres no poden repetir el càrrec dins el bienni següent, llevat que s’hi presentin per a un càrrec diferent (a excepció que no hi hagi més persones candidates). També s’exceptuen d’aquesta mesura els càrrecs de caixer batle o caixera batlessa i caixer capellà. Els membres que hagin fet una suplència d’algun càrrec durant tan sols un any, podran presentar-se per al mateix càrrec en els biennis següents.

No es pot renunciar al càrrec durant el transcurs del bienni sense una justificació fonamentada. Aquesta causa serà presa en consideració pels membres de la Junta de Caixers i Caixeres, i si es considera que el motiu no és rellevant, la persona renunciant serà objecte de sanció, d'acord amb el règim de sancions que s'estableix com a annex en aquest document.

Per formar part de la Junta de Caixers i Caixeres s’ha de tenir mínim 16 anys, a excepció del caixer fadrí o caixera fadrina com també del fabioler o fabiolera.

Només poden formar part de la Junta els cavallers i cavalleres de Sant Lluís, no ho poden ser els lluïsers/eres convidats, cavallers o cavalleres de fora poble, ni els convidats/des del caixer batle o caixera batlessa, caixer fadrí o caixera fadrina, caixer casat o caixera casada, ni del batle / batlessa. Exceptuant el caixer municipal o caixera municipal i caixer capellà.

L’Ajuntament ha de tenir a punt una llista amb almenys un suplent per cada càrrec.

Article 1.6   Reunions

La Junta de Caixers i Caixeres es reunirà tantes vegades com sigui necessari, amb l’aprovació prèvia del president o de la presidenta. Les funcions de secretari/secretària corresponen al secretari o secretària de l’àrea de Festes de l’Ajuntament, i a aquesta persona li correspon estendre les actes de les reunions de la Junta de Caixers i Caixeres.

Perquè les reunions, així com les decisions, es considerin vàlides, han d’assistir-hi almenys la meitat dels membres de la Junta.

Els suplents dels diferents càrrecs, en especial els vocals suplents, poden ser convocats a les reunions, en les quals tindran veu però no vot. Puntualment, també es poden convocar aquelles persones que es considerin idònies per a desenvolupar correctament les funcions de la Junta.

Capítol II
Assemblea de Caixers i Caixeres

Article 2.1   Assistents

S'han de reunir en assemblea caixers, caixeres, cavallers i cavalleres que compleixen els requisits establerts i vigents per formar part de la Qualcada de Sant Lluís.

Article 2.2   Funcions

Els assistents han d’elegir, mitjançant el sistema establert, d'entre totes les persones candidates als diferents càrrecs els membres que han de formar part de la Junta de Caixers i Caixeres (amb l’excepció dels càrrecs de caixer batle o caixera batlessa, caixer capellà i caixer o caixera municipal i fabioler o fabiolera). Mitjançant sorteig, han de ser nomenats els o les representants de Sant Lluís a les festes dels altres pobles.

Així mateix, és per mitjà de l’Assemblea que la Junta de Caixers i Caixeres ha de donar compte de les decisions i dels acords derivats de les seves reunions.

Les decisions adoptades per la Junta de Caixers i Caixeres han de ser aprovades per la majoria de vots dels caixers, caixeres, cavallers i cavalleres reunits en assemblea. Però no s'han de decidir propostes que no hagin estat tractades prèviament per la Junta de Caixers i Caixeres.

Article 2.3   Reunions

Els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres s'han de reunir en assemblea tantes vegades com sigui necessari, mínim dues vegades a l’any, una vegada abans de festes i una altra vegada després de festes, amb l’aprovació prèvia de la Junta de Caixers i Caixeres. La convocatòria ha d’anar signada pel president o presidenta, que és qui presideix les reunions. Les funcions de secretaria les exerceix el secretari o secretària de l’àrea de Festes de l’Ajuntament, i a aquesta persona li correspon estendre les actes de les reunions de l’Assemblea.

 

Capítol III
Festes patronals

Article 3.1   Requisits per participar-hi

Poden assistir a tots els actes de les festes patronals tots els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres que figurin inscrits al Padró d’aquesta localitat amb un any, com a mínim, d’antelació a la primera sortida de caixer, caixera, cavaller o cavallera que s’hagi de celebrar a Sant Lluís.

Per poder participar a les festes patronals de Sant Lluís, els cavallers i les cavalleres i el fabioler o fabiolera han de tenir els 12 anys complerts.

És obligatori participar en tots dos dies de les festes patronals de Sant Lluís (el Dissabte i el Diumenge); o, en tot cas, es pot fer tanda amb un altre cavaller o cavallera.

En cas de fer tanda amb un cavaller o cavallera, si aquest finalment no surt a la Qualcada, el cavaller que fa tanda tampoc no pot sortir. Si aquesta renúncia es produeix amb una antelació mínima d’un mes abans de les festes i sempre amb un motiu justificat (una malaltia, un accident, motiu laboral...), el cavaller o cavallera que fa tanda sí que podrà sortir, però només el dia de la tanda que havia escollit. Aquesta justificació ha de ser sempre aprovada per la Junta de Caixers i Cavallers.

Reunits en assemblea, els membres poden convidar a participar a les festes patronals de Sant Lluís cavallers o cavalleres de Sant Lluís que en l’actualitat no estan empadronats en el municipi però que hi han estat en un període de, com a mínim, deu anys i que ho hagin sol·licitat per escrit prèviament. Aquesta convidada s’haurà de fer cada any i no tindrà drets adquirits. En el cas que algun any hi hagi un nombre important de cavallers i si la Junta ho troba convenient, no es faran aquestes convidades o en tot cas es farà per sorteig.

Aquests cavallers o cavalleres, però, no poden entrar en el sorteig per participar a festes d’altres pobles com a persones convidades de Sant Lluís i no poden formar part de la Junta de Caixers.

Article 3.2   Invitacions rebudes d’altres pobles

Les invitacions rebudes d’altres pobles han de ser ateses de la manera següent:

Primer de tot, s’ha de fer un sorteig per elegir festa d’un altre poble per a dos d’entre tots els caixers, caixeres i/o cavallers, cavalleres, col·laboradors que durant l’any hagin participat en l’organització d’algun acte o d’alguna activitat (corregudes d’ases, cavalcada de Reis, acompanyament del Patge Reial o del Pare Noel, mostra de bestiar per Sant Antoni, etc.). Aquesta festa ha de ser afegida als altres sorteigs, i en cap cas no ha de ser restada dels sorteigs següents.

Tots els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres que vulguin anar a festes d’altres pobles (i que hagin sortit un mínim d’un any a les festes patronals de Sant Lluís) s’han d’apuntar a totes les festes que els interessen, i cada festa ha de ser sortejada entre totes les persones candidates. Un cop fet el sorteig, cada caixer, caixera, cavaller o cavallera pot triar només una festa de les que li hagin pogut tocar; per tant, en cas de renunciar a una festa, aquesta passa a la persona suplent. Les places que al final siguin encara vacants han de ser sortejades de nou.

Si un caixer, caixera, cavaller o cavallera que cedeix tanda a una festa renuncia d’anar-hi, la seva parella de tanda en quedarà també exclosa; llavors entra a participar-hi la persona suplent. Si es retira durant la festa, la seva parella manté el dret a sortir.

Tenen prioritat en els sorteigs per participar a les festes d’altres pobles aquelles persones que disposin de cavall propi i que sigui apte per sortir a les festes.

Si un caixer, caixera, cavaller o cavallera, tant si és persona col·laboradora com no col·laboradora, no pot assistir a la reunió en assemblea on se sortegen les invitacions rebudes d’altres pobles, pot delegar en una persona representant el seu dret d’assistència i participació en els sorteigs. Aquesta delegació ha de ser presentada per escrit prèviament a l’inici dels dits sorteigs. Aquestes persones no podran representar més d’un caixer, caixera, cavaller o cavallera.

Article 3.3   Nombre de convidades de fora poble

Amb l'aprovació prèvia de la Junta de Caixers i Caixeres, es conviden cavallers i cavalleres d’altres pobles de manera recíproca a les convidades rebudes; és a dir, s'han de convidar cavallers i cavalleres dels pobles que convidin cavallers i cavalleres de Sant Lluís, i en nombre igual. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte que el nombre final de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres no sigui excessiu per al bon desenvolupament de la festa.

El caixer batle o caixera batlessa disposa d’una convidada de lliure elecció.

El batle o batlessa disposa de dues convidades de lliure elecció.

En el cas que el batle o batlessa i el caixer batle o caixera batlessa siguin la mateixa persona, aquest càrrec disposa de tres convidades de lliure elecció.

El primer any del bienni, el caixer fadrí o caixera fadrina té una convidada de lliure elecció; el segon any del bienni, el caixer casat o caixera casada té una convidada de lliure elecció.

Article 3.4   Substitucions i retirades

Les retirades de cavallers o cavalleres durant la Qualcada han de ser comunicades al caixer batle o caixera batlessa a través del caixer casat o caixera casada o del caixer pagès o caixera pagesa. En cas que es tracti d’un caixer o caixera o del fabioler o fabiolera, s’ha de comunicar directament al caixer batle o caixera batlessa.

Els caixers i cavallers hauran de ser substituïts de la manera que es diu a continuació, i perdran l’efecte d’aquesta suplència quan el substitut es reincorpori a les seves funcions.

3.4.1. Caixer batle o caixera batlessa

Si durant el transcurs de la Qualcada, el caixer batle o caixera batlessa es retira, les seves funcions han de ser assumides pel caixer casat o caixera casada, que passarà a ocupar la posició corresponent. Si la retirada es produeix abans que s’iniciï el protocol del Dissabte de festes i tampoc no hi pot participar el Diumenge de festes, el batle o batlessa haurà de decidir qui serà el caixer batle.

3.4.2. Caixer capellà

Si durant el transcurs de la Qualcada el caixer capellà es retira, n’ha de ser informat el rector de Sant Lluís per tal que cerqui un substitut. A l’efecte d’acompanyament, les seves funcions seran assumides pel caixer pagès o caixera pagesa.

3.4.3. Caixer casat o caixera casada

Si durant el transcurs de la Qualcada, el caixer casat o caixera casada es retira o ha de substituir el caixer batle o caixera batlessa, les seves funcions seran assumides pel caixer casat suplent.

3.4.4. Caixer pagès o caixera pagesa

Si per algun motiu, durant el transcurs de la Qualcada el caixer pagès o caixera pagesa es retira o el caixer capellà, les seves funcions seran assumides pel caixer vocal o la caixera vocal de més edat, que passarà a ocupar la posició corresponent. Si la retirada es produeix abans que s’iniciï el protocol del Dissabte de festes i tampoc no hi pot participar el Diumenge de festes, el suplirà el caixer pagès suplent.

3.4.5. Caixer fadrí o caixera fadrina

Si per algun motiu, durant el transcurs de la Qualcada el caixer fadrí o caixera fadrina es retira o ha de fer una substitució, les seves funcions seran assumides pel caixer fadrí suplent, que passarà a ocupar la posició corresponent.

3.4.6. Caixers o caixeres vocals

Si per algun motiu, durant el transcurs de la Qualcada un caixer o caixera Vocal es retira, les seves funcions seran assumides pel primer caixer vocal o caixera vocal suplent, que passarà a ocupar la posició corresponent.

3.4.7. Caixer o caixera municipal

Si per algun motiu, durant el transcurs de la Qualcada el caixer municipal es retira, les seves funcions seran assumides pel caixer municipal suplent, que passarà a ocupar la posició corresponent. Si la retirada es produeix abans que s’iniciï el protocol del Dissabte de festes i tampoc no hi pot participar el Diumenge de festes, també el suplirà el caixer municipal suplent.

3.4.8. Fabioler o fabiolera

Si per algun motiu, durant el transcurs de la Qualcada el fabioler o fabiolera es retira, les seves funcions seran assumides pel fabioler o fabiolera suplent, que passarà a ocupar la posició corresponent.

3.4.9. Cavallers i cavalleres

Els cavallers i cavalleres no han de ser substituïts. Els cavallers o cavalleres del poble i els convidats del batle que comparteixin tanda no perden el seu dret a participar en la tanda que els correspon si el seu company es retira o renuncia durant el mes d’agost. Els de fora poble s’han de regir en aquest aspecte per les seves pròpies normes.

Capítol IV
Cerimonial de Sant Lluïset

El dissabte següent a les festes de Sant Lluís o el dissabte següent a la festivitat de Santa Tecla, se celebrarà la festivitat de Sant Lluïset o Santa Tecla, segons que correspongui, la qual serà presidida pel Club de Jubilats. A l’hora convinguda a la reunió prèvia, es torna a formar la Qualcada, que anirà encapçalada per un fabioler o fabiolera muntant damunt un ase i un cavaller o cavallera que portarà la bandera que el Club de Jubilats hi té destinada, que serà el més vell d’entre tots els qui hi participin i que mai l’hagi portada. Seguits després pels cavallers i cavalleres que hi participin.

Podran participar-hi totes les persones, sense límit d’edat, empadronades a Sant Lluís que així ho desitgin i no estiguin sancionades a no sortir a les festes de Sant Lluís. La Junta de Caixers i Caixeres podrà acceptar també la inscripció de cavallers empadronats en altres municipis que per raons familiars tenguin una forta vinculació amb el poble; s’haurà d’estudiar cas per cas anualment i sense que es desbordi la presència de cavallers i cavalleres.

La vestimenta és: camisa i pantalons blancs i sabates i botes o polaines negres. L’ase i els cavalls han d’anar amb la típica sella menorquina, sense guarniments, i han de complir els mateixos requisits establerts per a les festes de Sant Lluís.

Una volta tots reunits, es dirigiran al pla de Sa Creu, on el Club de Jubilats farà entrega de la bandera al cavaller o cavallera que l’hagi de portar. Seguidament, faran un recorregut pels carrers del poble i es dirigiran de nou al pla de sa Creu, on es tornarà a dipositar la bandera a la tribuna, moment en què començarà el Jaleo. Es faran dues o tres voltes de Jaleo, depenent de la quantitat de cavalls que hi participin. Tot seguit, es farà una volta d’entrega de canyes i una volta de passada més, en què es farà entrega de la bandera.

Passada una estona prudencial per deixar els cavalls, es reunirà a peu tota la comitiva al pla des Rector, i formant parelles encapçalats pel banderer i el fabioler o fabiolera es dirigiran al Club de Jubilats per a la convidada. Quan siguin dins, es farà entrega de la bandera als representants del Club i es farà el darrer toc de fabiol.

Capítol V
Modificació dels Estatuts

Correspon a la Junta i a l’Ajuntament mantenir aquests estatuts actualitzats, sense perjudici dels requeriments de l’Assemblea.

La Junta de Caixers, prèvia assemblea, pot proposar qualsevol modificació d’aquests estatuts.

Quan es detectin carències o aspectes a millorar, la Junta en proposarà la modificació que serà transmesa a l’Assemblea. En cas que aquesta la denegui, la proposta de modificació s’ha de retornar a la Junta, que hi farà les esmenes convenients.

En cas d’aprovar-la, serà transmesa a l’Ajuntament, on seguirà el procediment legal establert perquè l’aprovi.

En cas de modificacions rellevants, el batle o batlessa a proposta, si escau, del regidor o regidora de Festes podrà nomenar una comissió de treball formada per:

-Representants de l’Ajuntament.

-Representants de la Junta de Caixers o de l’Assemblea.

Les reunions han de ser presidides pel representant de l’Ajuntament que el batle o batlessa determini, que tindrà vot de desempat. Tots els membres tenen veu i vot. Ha d’estendre acta de les reunions l’administratiu o administrativa del servei municipal de Festes.

B. Protocols de les Festes patronals

Protocols de les festes patronals

Capítol I
La Qualcada

Article 1.1   Components de la Qualcada

a) Caixer batle o caixera batlessa: porta el bastó de comandament.

b) Caixer casat o caixera casada.

c) Caixer capellà.

d) Caixer pagès o caixera pagesa.

e) Caixer fadrí o caixera fadrina: du la bandera, que cada un dels dies de les festes patronals ha d’onejar al balcó de l’Ajuntament (llevat de l’estona que duri la Qualcada).

f) Caixers i caixeres vocals.

g) Caixer o caixera municipal.

h) Fabioler o fabiolera: munta damunt un ase sencer, i sona fabiol i tambor.

i) Cavallers i cavalleres.

Article 1.2   Ordre de la Qualcada

La Qualcada, quan va a cavall, ha de seguir aquest ordre:

Fabioler o fabiolera; caixer fadrí o caixera fadrina; caixer casat o caixera casada; i després la resta de cavallers i cavalleres de Sant Lluís. A continuació, els cavallers i les cavalleres de fora poble, seguits pels caixers i caixeres vocals (repartits entre tots els cavallers i les cavalleres a fi de mantenir l’ordre de la Qualcada); caixer pagès o caixera pagesa; caixer o caixera municipal; caixer batle o
caixera batlessa i, cloent la comitiva, el caixer capellà.

Article 1.3.   Vestimenta

La vestimenta ha de lluir de forma impecable durant els dos dies de festa.

Caixer batle o caixera batlessa: calçons, camisa, armilla i corbatí blanc, frac negre, botes negres, guants blancs, fuet i esperons, i guindola amb doble franja groga a la dreta, a més del bastó de batle i la medalla de l’Ajuntament (en cas que sigui regidor o regidora de la corporació).

Caixer casat o caixera casada: calçons, camisa, armilla i corbatí blancs, calcetins negres, levita i guindola negra amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats i fuet.

Caixer capellà: vesteix frac negre, capa clerical i armilla també negres, alçacoll, botes negres amb esperons i fuet amb mànec de plata, guindola amb una franja morada i guants blancs.

Caixer pagès o caixera pagesa: calçons i camisa blancs, armilla i corbatí negres, calcetins negres, levita i guindola negra amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats i fuet.

Caixer fadrí o caixera fadrina: calçons, camisa, armilla i corbatí blancs, calcetins negres, levita i guindola negra amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats i fuet.

Caixer o caixera vocal: calçons, camisa, armilla i corbatí blancs, calcetins negres, levita i guindola negra amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats i fuet.

Caixer o caixera municipal: vesteix amb l’uniforme de gala de la Policia Local de Sant Lluís, botes, esperons cromats i fuet.

Fabioler o fabiolera: va amb calçons, camisa i armilla blancs, calcetins i corbatí negres, levita i guindola del mateix color amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats.

Cavallers i cavalleres de Sant Lluís i de fora poble: han d’anar tots vestits amb calçons, camisa i armilla blancs, calcetins i corbatí negres, levita i guindola del mateix color amb banda groga a la dreta, sabates negres, polaines, esperons cromats i fuet.

Article 1.4   Insígnies i pins

Només s’admeten les insígnies que hagi lliurat l’Ajuntament als caixers i cavallers de Sant Lluís. Per exemple, la del reconeixement dels més de 20 anys de participació a les festes de Sant Lluís, pin amb l’escut del municipi.

En cas excepcional s’admetrà un llaç blanc a la solapa de la levita com a senyal de dol a títol individual o col·lectiu dels caixers i cavallers, que en tot cas haurà de ser aprovat per la Junta.

Article 1.5   Normes dels components de la Qualcada

a) Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres no poden dur posada la guindola fins que no s’incorporin a la Qualcada.

b) Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres han de saludar, llevant-se la guindola, en passar per davant l’ajuntament, l’església i el domicili del caixer batle o caixera batlessa, i del caixer capellà en el moment d’anar a cercar-los i d’acomiadar-se’n. Aquesta mateixa salutació també l’han de fer els cavallers i cavalleres en prendre comiat del caixer casat o caixera casada, del caixer pagès o caixera pagesa, del caixer fadrí o caixera fadrina i del caixer o caixera municipal.

c) El fabioler o fabiolera tan sols s’ha de llevar la guindola en el moment d’entrar a l’ajuntament i en el moment d’entrar a l’església.

d) El caixer fadrí o caixera fadrina tan sols s’ha de llevar la guindola en el moment d’entrar a l’Ajuntament i en el moment d’entrar a l’església. En cap moment no ha de dur la bandera en posició horitzontal.

e) Els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres no poden menjar, fumar ni beure alcohol durant els actes protocol·laris.

f) Si, pel motiu que sigui, durant la Qualcada o el Jaleo s’ha de prendre alguna decisió, són el caixer batle o caixera batlessa, el caixer casat o caixera casada i el caixer pagès o caixera pagesa les persones encarregades de prendre-la. (Article 1.6 Símbols de la festa.)

Article 1.6   Símbols de la festa

Article 1.6.1   La bandera

La bandera és rectangular i blanca. Té l’escut de Sant Lluís en un costat i una representació del patró a l’altre.

Durant l’any ha d’estar guardada en un lloc preferent de les dependències municipals i es caldrà tenir cura del seu estat.

Des del pregó i fins a l’acabament de la Beguda, la bandera ha d’estar exposada al balcó de l’Ajuntament, llevat de l’estona de la Qualcada i sense perjudici que en pugui ser retirada durant la nit.

Article 1.6.2   La canya verda i la cullereta de plata

La cullereta de plata porta, davant: la incisió de l’escut de Sant Lluís; i, darrere, la llegenda: “Festes de Sant Lluís (i la data)”.

1.6.3   Músiques

Les melodies que interpreta el fabioler o fabiolera són tres:

- “Sa colcada”. És la melodia més representativa i, com a tal, és la que interpreta el fabioler o fabiolera normalment.

- “Es ball des còssil”. S’alterna amb la melodia “Sa colcada” durant el replec.

- “S’aigo-ros”. S’interpreta sense tambor i únicament durant el repartiment de l’aigua-ros els dos dies de festa en els actes religiosos.

Així mateix, la peça que la banda de música ha d'interpretar durant les voltes del Jaleo és la “Jota estudiantina” integrada en la sarsuela El Postillón de la Rioja, de Cristóbal Oudrid Segura. D’altra banda, durant el repartiment de canyes s’ha d'interpretar el pasdoble “El maniquí”, de Pio Díaz Olarte.

Article 1.7   Els cavalls i l’ase

Els cavalls i l’ase han de dur la brida guarnida amb flors i llaços al cap, un estel al front, una buldrafa, sella menorquina i coa replegada; aquestes dues darreres parts, adornades així mateix amb flors i flocs.

Els animals han de ser mascles i sencers.

Els cavalls que reiteradament representin un risc de seguretat ciutadana poden ser declarats no admesos per la Junta de Caixers i Caixeres, i retirats de la festa si el caixer, la caixera el cavaller o la cavallera no pren mesures (posar un boç, etc.).

El cavall del caixer capellà, el del caixer batle o caixera batlessa i el del caixer o caixera municipal han d’anar sense ornaments i només porten la buldrafa corresponent. El cavall del caixer batle o caixera batlessa i del caixer o caixera municipal han de dur la buldrafa que l’Ajuntament hi té destinada.

El cavall del caixer fadrí o caixer fadrina porta un sobrepitral amb l’escut de Sant Lluís al centre.

 

Capítol II
Desenvolupament de la Qualcada

Article 2.1   El Dissabte

Article 2.1.1   Inici de la festa

És quan es fa el primer toc de fabiol de les festes patronals de l’any en curs.

La Junta de Caixers i Caixeres ha de participar durant la celebració del Pregó i juntament amb els cavallers i cavalleres que així ho desitgin, a l’acte d’entrega i col·locació de la bandera del nostre patró sant Lluís al balcó de l’Ajuntament, acompanyant el batle o batlessa i el pregoner o pregonera. Han d’anar caracteritzats amb la típica vestimenta que correspon al seu càrrec.

Una vegada entregada la bandera al caixer fadrí o caixera fadrina, el batle o batlessa donarà permís perquè soni el primer toc de fabiol.

La festa comença la vigília del darrer diumenge d’agost a l’hora acordada. El protocol de la Qualcada de les festes patronals s’inicia quan el fabioler o fabiolera va al pla de sa Creu a demanar el permís del batle o batlessa per fer el primer toc de tambor i fabiol i per començar la festa i anar a recollir el caixer fadrí o caixera fadrina a ca seva. És en aquest moment quan té lloc el primer toc de tambor i fabiol, dient unes paraules d’inici de protocol.

Una vegada junts, el fabioler o fabiolera i el caixer fadrí o caixera fadrina es dirigeixen a l’Ajuntament a demanar permís per començar la festa; es fa entrega de la bandera al caixer fadrí o caixera fadrina. Seguidament, es dirigiran a recollir el caixer casat al seu domicili, i a partir d’aquí comença el replec de tots els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres de Sant Lluís; mentrestant, el fabioler o fabiolera va sonant.

Els caixers i cavallers no poden passar per davant l’església i el pla de sa Creu on hi ha les autoritats abans de començar el replec.

Una volta fet aquest primer replec, es dirigeixen al Molí de Dalt, on els esperen la resta de cavallers i cavalleres de fora poble. Una vegada tots reunits, han d'anar a cercar el caixer batle o caixera batlessa a l’ajuntament i s’incorporen a la Qualcada el caixer pagès o caixera pagesa i el caixer o caixera municipal. Seguidament, el caixer batle o caixera batlessa (en cas de no ser-ne el batle o batllessa del municipi) rep el bastó de comandament i s’incorpora també a la Qualcada. Més endavant, al pla de Cas Rector, s’hi afegeix el caixer capellà, després de rebre de tots els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres la salutació pertinent, tots ells guindola en mà. Tot seguit, la comitiva parteix a fer el recorregut convingut pels carrers del poble.

Article 2.1.2   Completes

A l’hora convinguda, es dirigeixen a l’església parroquial de Sant Lluís per assistir a Completes. Havent deixat els cavalls, es reuneixen a la part de darrere del pla de Cas Rector i formant parelles van a l’ajuntament en aquest ordre:

Filera de l’esquerra

Fabioler o fabiolera

Caixer casat o caixera casada

Cavallers i cavalleres

Caixer vocal o caixera vocal

Caixer capellà

Caixer pagès o caixera pagesa

Filera de la dreta

Caixer fadrí o caixera fadrina

Caixer o caixera vocal de més edat

Cavallers i cavalleres

Caixer o caixera vocal

Caixer batle o caixera batlessa

Caixer o caixera municipal

Quan arribin a l’ajuntament han de formar, descoberts, un passadís per on passaran el caixer batle o caixera batlessa, el caixer capellà, el caixer o caixera municipal i el caixer pagès o caixera pagesa.

El caixer batle o caixera batlessa i el caixer capellà entren per saludar la corporació (el caixer o caixera municipal i el caixer pagès o caixera pagesa han de quedar fora de l’ajuntament) i tot seguit es dirigeixen a Completes.

L’entrada a l’església s’ha de fer per enmig del passadís format pels caixers, caixeres, cavallers i cavalleres. Amb el següent ordre: batle o batlessa, caixer batle o caixera batlessa (en cas de no ser la mateixa persona), caixer capellà, autoritats, i finalment la resta de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres.

El fabioler o fabiolera ha d’entrar tocant el fabiol i el tambor i ha d’anar a ocupar el lloc corresponent; continuarà sonant mentre el caixer fadrí o caixera fadrina saluda inclinant la bandera amb el genoll dret en terra i continua fins al presbiteri per posar-la en un suport que hi haurà col·locat en lloc preferent.

El fabioler o fabiolera i el caixer fadrí o caixera fadrina s'han de col·locar a la dreta de l’altar al costat de la bandera.

En el cas de no coincidir els dos càrrecs en la mateixa persona, el caixer batle o caixera batlessa seurà al costat del batle o batlessa en els bancs destinats a la Junta de Caixers; devora hi seurà el caixer casat o la caixera casada i, darrere, el caixer o la caixera municipal i el caixer pagès o la caixera pagesa i els cavallers més joves, que repartiran l’aigua-ros.

La corporació municipal ocuparà els bancs destinats a la corporació municipal i convidats, que és a la dreta de l’església.

El caixer capellà és l’encarregat d’oficiar les Completes. En aquest acte, els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres més joves del municipi han de repartir l’aigua-ros, mentre el fabioler o fabiolera sona la tonada de “S’aigo-ros”.

Acabades les Completes, el caixer fadrí o caixera fadrina torna a recollir la bandera i ha de saludar cap a l’altar de la manera que s’ha exposat, i tots: caixers, caixeres, cavallers i cavalleres amb el mateix ordre d’entrada han d'anar sortint de l’església per acompanyar les autoritats a la tarima; abans d’arribar-hi, formaran un passadís per on les autoritats passaran a ocupar els llocs corresponents.

Els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres es dirigiran a la banda de darrere del pla de cas Rector, on el caixer batle o la caixera batlessa els desitjarà sort i ventura.

Article 2.1.3   Jaleo

Tots, caixers, caixeres, cavallers i cavalleres, dalt els seus cavalls, han de passar per davant l’església. Mentrestant el caixer batle o caixera batlessa i el caixer capellà han d'esperar al cap de cantó entre els carrers de Sant Antoni i Sant Lluís. Durant aquesta passada, el fabioler o fabiolera saludarà i continuarà; el caixer fadrí o caixera fadrina deixarà la bandera a la tarima d’autoritats, on serà rebuda pel batle o la batlessa o, en representació seva, pel primer o primera tinent de Batlia. Ha de ser col·locada en lloc visible.

El caixer batle o caixera batlessa i el caixer capellà es dirigiran on hi haurà la banda de música i les autoritats, saludaran traient-se la guindola, moment en què començarà a sonar la música del Jaleo.

Quan surtin de la plaça, la música s’aturarà i començarà la primera volta de Jaleo amb l’entrada del caixer fadrí o caixera fadrina i el caixer casat o caixera casada.

Caixers, caixeres, cavallers i cavalleres han d’anar entrant de dos en dos; i en aquest ordre: el caixer fadrí o la caixera fadrina amb el caixer casat o la caixera casada, els tres caixers vocals, cavallers i cavalleres de Sant Lluís, cavallers i cavalleres de fora poble, el caixer pagès o la caixera pagesa amb el caixer o caixera municipal i el caixer batle o caixera batlessa amb el caixer capellà. S'han de fer tres voltes de Jaleo.

Durant el Jaleo, el fabioler o fabiolera pren lloc a la tribuna d’autoritats.

En totes i cada una de les entrades i sortides del Jaleo, caixers, caixeres, cavallers i cavalleres han de saludar les autoritats i la banda de música.

Els caixers i caixeres i cavallers i cavalleres es comprometen a fer un temps prudencial dins la plaça per no endarrerir tots els actes. Es reserva el dret a la Junta i a l’Ajuntament de prendre les mesures que creguin oportunes per agilitar aquest acte.

Article 2.1.4   Passada

En aquesta volta, la banda de música interpreta un pasdoble.

A continuació, tots els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres han de passar precedits pel fabioler o fabiolera. El caixer fadrí o caixera fadrina ha de recollir la bandera de la tribuna d’autoritats.

Article 2.1.5   Comiat

En aquesta volta, la banda de música ha de romandre en silenci.

En acabar, s'han de col·locar el caixer batle o caixera batlessa i el caixer capellà al pla de Cas Rector; mentre que el caixer fadrí o caixera fadrina, el caixer casat o caixera casada, el caixer pagès o caixera pagesa i el caixer o caixera municipal ho han de fer a l’altre costat del carrer per prendre comiat. La resta de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres passaran davant d’ells  llevant-se  la guindola per acomiadar-se.

Article 2.1.6   Bandera

Finalment, el caixer fadrí o caixera fadrina acompanyat pel caixer casat o caixera casada a la dreta i el caixer pagès o caixera pagesa a l’esquerra, anirà a deixar la bandera a mans del batle o batlessa o, si no hi és, del primer/a tinent de batle, per tal que la posi al balcó de l’ajuntament. Aquests tres caixers i el caixer o caixera municipal (que ha de romandre davant el caixer o caixera batlessa) s’han d’acomiadar, seguidament i en l’ordre habitual, del caixer batle o batlessa i del caixer capellà. El caixer batle o caixera batlessa acomiadarà el caixer capellà, moment en què queda dissolta la Qualcada.

Article 2.2   El Diumenge

El Diumenge, commemoració del Dia de Sant Lluís, patró de la població, els actes del matí començaran d’una manera similar al Dissabte, fins al moment de dirigir-se a missa.

Article 2.2.1   Missa de Caixers i Caixeres

A l’hora convinguda, caixers, caixeres, cavallers i cavalleres aniran a l’ajuntament per recollir les autoritats i tot seguit a l'església per assistir a la Missa de Caixers i Caixeres. Tota la comitiva entrarà pel passadís central de l’església, precedida d’una parella, com a mínim, d’infants amb vestits típics menorquins, que duran una panera de flors per a l’ofrena al patró de Sant Lluís, la qual entregaran al rector en arribar davant l’altar.

El primer any del bienni correspon a la Junta de Caixers designar aquests infants i el segon any del bienni correspon a la corporació municipal.

Tant els caixers i les caixeres com les autoritats s’han de col·locar en els mateixos llocs que ocupaven el Dissabte.

En el moment de la consagració, el caixer fadrí o caixera fadrina pren la bandera i, amb el genoll dret en terra, la inclina cap a l’altar, acompanyat aquest gest amb les notes del fabioler o fabiolera. Acabada la consagració, la bandera ha de ser tornada al seu lloc. Durant la missa, en el moment oportú es repartirà aigua-ros, mentre el fabioler o fabiolera sona la tonada de “S’aigo-ros”.

Una vegada acabada la missa, caixers, caixeres, cavallers i cavalleres acompanyaran les autoritats a la tarima. A continuació, caixers, caixeres, cavallers i cavalleres es disposaran a dur a terme el Jaleo en el mateix ordre que el Dissabte.

Article 2.2.2   Jaleo

El Jaleo començarà com el dia anterior, i es faran dues voltes de Jaleo i una per al repartiment de canyes verdes i culleretes. En aquesta darrera volta, la banda de música toca el pasdoble abans esmentat.

Article 2.2.3   Recollida de les canyes verdes. Dia de Sant Lluís

Després de les dues voltes del Jaleo, els caixers i les caixeres aniran passant un per un davant la llotja on hi ha les autoritats per recollir la canya verda amb cullera de plata.

El primer de recollir la canya verda és el fabioler o fabiolera; segueixen el caixer fadrí o caixera fadrina i el caixer casat o caixera casada, i a continuació la resta de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres d’un a un. A la volta següent, és a dir, a la passada, el caixer fadrí o caixera fadrina ha de recollir la bandera.

Els regidors i les regidores de l'Ajuntament són les persones encarregades de fer l’acte d’entrega de les canyes verdes als caixers, caixeres, cavallers i cavalleres. Mentrestant, la banda de música va tocant el repertori musical per a l’ocasió.

Al final, i ja per acabar, es col·loquen el caixer batle o caixera batlessa i el caixer capellà al pla de Cas Rector; mentre que el caixer fadrí o caixera fadrina, el caixer casat o caixera casada, el caixer pagès o caixera pagesa, el caixer o caixera municipal ho fan a l’altre costat del carrer per prendre comiat. La resta de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres passaran davant d’ells llevant-se la guindola per dir adéu.

Article 2.2.4   Darrer toc de fabiol

En dissoldre’s la Qualcada es deixa no gaire estona, tan breu com serà possible, perquè tots els caixers i les caixeres, cavallers i cavalleres puguin deixar el cavall i preparar-se per anar cap a l’ajuntament i assistir al darrer toc de fabiol i a la Beguda. Així, un cop reunits altra vegada tots al pla de Cas Rector passada aquesta estona, aniran en ordre a l’ajuntament.

Allà el caixer fadrí o caixera fadrina farà entrega de la bandera al batle o batlessa, moment en què tots dos poden fer un breu parlament d’agraïment, i llavors el batle o batlessa demana al fabioler que faci el darrer toc de tambor i fabiol.

Una vegada acabat el darrer toc de fabiol, tots els caixers i caixeres i cavallers i cavalleres es dirigiran cap a la sala d’actes de l’ajuntament amb la resta de convidats i autoritats.

Article 2.2.5   La Beguda

Abans d’iniciar la Beguda, es fa entrega de la bandera i del bastó al batle o batlessa, que dirigirà unes paraules a totes les persones presents. Amb aquest acte es donarà per acabat el Protocol de les festes patronals de Sant Lluís de l’any en curs.

 

Capítol III
Modificació dels Protocols

Correspon a la Junta i a l’Ajuntament mantenir aquests protocols actualitzats, sense perjudici dels requeriments de l’Assemblea.

La Junta de Caixers, prèvia assemblea, pot proposar qualsevol modificació d’aquests protocols.

Quan es detectin carències o aspectes a millorar, la Junta en proposarà la modificació, que serà transmesa a l’Assemblea. En cas que aquesta la denegui, la modificació proposada  ha de ser retornada a la Junta, que hi farà les esmenes convenients.

En cas d’aprovar-la, ha de ser transmesa a l’Ajuntament, on seguirà el procediment legal establert perquè l’aprovi.

En cas de modificacions rellevants, el batle o batlesa a proposta, si escau, del regidor o regidora de Festes, podrà nomenar una comissió de treball formada per:

-Representants de l’Ajuntament.

-Representants de la Junta de Caixers o de l’Assemblea.

-Representants de veïns o veïnes de Sant Lluís, en especial consideració d’aquells estudiosos de la història del poble i de la festa.

Les reunions han de ser presidides pel representant de l’Ajuntament que el batle o batlessa determini, que tindrà vot de desempat. Tots els membres tenen veu i vot. Ha d’estendre acta de les reunions l’administratiu o administrativa del servei municipal de Festes.

 

Capítol IV
Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Repartiment de l'aigua-ros

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres interessats a fer el repartiment d’aigua-ros han d'inscriure's al departament de Festes. Durant una reunió en assemblea de caixers, caixeres, cavallers i cavalleres se sortejaran les zones, a fi que la majoria dels domicilis del nucli urbà puguin viure aquest acte tradicional.

En finalitzar la Beguda, els caixers i les caixeres de Sant Lluís han de formar parelles, per dur a terme el típic repartiment d’aigua-ros per les cases del poble. En cas d’allargar-se l’horari d’acabament del Jaleo i la típica Beguda, els membres de la Junta de Caixers i Caixeres presents a la Beguda poden autoritzar retardar l’hora establerta, amb la corresponent autorització del batle o batlessa.

En cap cas aquest ajornament no pot sobrepassar l'hora de l’inici dels actes no protocol·laris prevists al programa de festes, com és ara la desfilada de carrosses.

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres han de deixar els porrons i les morratxes al departament de la Policia Local a l’hora acordada.

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres que no respectin l’hora acordada per al típic repartiment d’aigua-ros o no retornin el porró o la morratxa a l’hora acordada a les dependències de la Policia Local de Sant Lluís, o no respectin les zones acordades en el sorteig seran sancionats d’acord amb el règim sancionador annex a aquest document.

Disposició addicional segona. Qüestions logístiques

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres que assisteixin als actes que se celebren a Sant Lluís han de cercar pel seu compte els estables per a la neteja i el descans dels seus cavalls.

No obstant açò, la Junta de Caixers i Caixeres col·laborarà, en la mesura de les seves possibilitats, a resoldre possibles problemes.

Disposició addicional tercera. Despeses

Les despeses derivades de tots els actes, així com altres despeses comunes dels diferents dies de festa, han de figurar a la partida de Festes del pressupost municipal.

Disposició addicional quarta. Sant Nicolau

A la convidada de Sant Nicolau és el caixer fadrí o caixera fadrina qui representa el municipi de Sant Lluís portant la bandera del nostre patró.

Disposició addicional cinquena. Recordatori

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres mentre duen les vestidures distingides han de respectar les normes d’aquests Estatuts i Protocols.

Disposició addicional sisena. Requeriment de documentació

Els caixers, les caixeres, els cavallers i les cavalleres que no hagin presentat tota la documentació requerida tant la pròpia com la del cavall dins el termini establert rebran de l’organització (departament de Festes) la notificació de la seva no-admissió a participar en les immediates festes patronals.

Disposició addicional setena. Ordenança festes patronals

A través de la corresponent ordenança municipal, s’instarà a fomentar el respecte als protocols durant les festes patronals. Per aquest motiu, en el moment que passin la Qualcada, la Comitiva, la Junta i les autoritats, etc., els bars han d’aturar la música.

Disposició addicional vuitena. Cessió de levites

Les persones interessades a fer petició de cessió de levites de què disposa l’Ajuntament han d'emplenar el corresponent formulari. Per a aquesta cessió, es tenen en compte els següents criteris i ordres de prioritat:

Primer. Té prioritat la persona que representa la figura del caixer batle o caixera batlessa, en cas que no ho sigui una persona veterana.

Segon. Tenen prioritat els cavallers i les cavalleres més joves.

Tercer. Tenen prioritat els cavallers i les cavalleres que surtin per primera vegada o per inferior nombre de sortides a les festes de Sant Lluís.

Quart. Han de dipositar una fiança de 100 euros, que els serà retornada sempre que la levita estigui en bones condicions.

Cinquè. La levita ha de ser retornada dins un termini de dues setmanes a partir del dilluns de festes.

Disposició addicional novena. Reconeixement de 20 anys de participacions

1. Quan un cavaller o cavallera o fabioler o fabiolera santlluïser/a superi les vint

participacions a la Qualcada de les festes de Sant Lluís, el dia del Pregó rebrà de l’Ajuntament una insígnia en forma de reconeixement públic a la seva participació

2. Aquesta norma s’aplicarà també a aquells cavallers o cavalleres en actiu que haguessin superat amb anterioritat a l’aplicació d’aquesta disposició la xifra de participacions abans esmentada.

3. També podrà rebre l’homenatge qui hagi fet més de 20 anys de participació a les festes, encara que una part hagi estat com a convidat/da. En aquest cas, és requisit: que en les darreres cinc hagi estat empadronat/da a Sant Lluís; o que en deu participacions no consecutives hagi estat empadronat/da a Sant Lluís o que sigui natural de Sant Lluís.

C- Règim Sancionador dels Protocols de les festes patronals de Sant Lluís

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La creació d'aquest règim sancionador té per objecte exposar el conjunt de normes, actituds, actes i omissions susceptibles de ser reprovables dins del marc dels Estatuts de la Junta de Caixers i Caixeres i en els Protocols de les festes patronals del poble de Sant Lluís.

Per evitar precisament la comissió d'aquest tipus d'infraccions, s'elabora el present règim sancionador, amb la finalitat que, exposat el catàleg d'infraccions juntament amb la seva corresponent sanció, es recondueixi la possible conducta reprovable i alhora serveixi per reprimir-ne la comissió per part dels caixers, caixeres, cavallers i cavalleres participants a les festes patronals del nostre municipi pel bé comú i, sobretot, per al correcte manteniment de la festa i les seves tradicions.

CAPÍTOL  I
DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

Aquest Règim sancionador té per objecte anomenar, qualificar i establir les sancions oportunes de tots aquells actes, conductes o omissions amb consideració d'infracció que es troben esmentades als Protocols de les festes patronals de Sant Lluís, així com reglamentar el procediment que s'ha de dur a terme per arribar a la sanció final.

Article 2. Àmbit d'aplicació

El present règim sancionador és aplicable a tots els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres que participin en les festes patronals de Sant Lluís, mitjançant el qual s'han de sancionar totes aquelles conductes impròpies que puguin tenir lloc durant aquestes festes patronals, tant si els caixers, caixeres, cavallers i cavalleres possibles infractors son residents al poble de Sant Lluís, com si són caixers, caixeres, cavallers i cavalleres provinents d'altres pobles.

CAPÍTOL II
INFRACCIONS I SANCIONS

Article 3. Infraccions i la seva qualificació

1. Totes les conductes que per comissió o omissió siguin considerades reprovables dins del marc dels Estatuts de la Junta de Caixers i Caixeres i de les festes patronals de Sant Lluís, tenen en aquest reglament la consideració d'infraccions.

2. Segons la gravetat de la infracció, aquestes s'han qualificat en tres tipus de faltes: falta lleu, falta greu i falta molt greu, segons l'exposició que se'n fa en els punts 2.1, 2.2 i 2.3 d'aquest article. 

2.1. Faltes lleus:

Tenen consideració de faltes lleus, les infraccions següents:

- No respectar l’ordre de la Qualcada.

- No lluir de manera impecable la vestimenta els dos dies de la festa.

- No respectar les normes dels components de la Qualcada (Punt 1.4. dels Protocols).

- No seguir els protocols establerts (pàgines 24 a 30 dels protocols).

- No mantenir les bones formes dalt el cavall.

2.2. Faltes greus:

Tenen consideració de faltes greus, les infraccions següents:

- La comissió de tres faltes lleus.

- No haver presentat tota la documentació pertinent tant del cavall com la pròpia una setmana abans, com a mínim, de les festes patronals.

- Assistir a actes no protocol·laris de les festes amb la vestimenta pròpia de les festes.

- Assistir amb la vestimenta pròpia de les festes a altres actes durant l’any, sense comunicar-ho a la Junta de Caixers i Caixeres i sense tenir-ne la corresponent autorització.

- No complir l’horari del repartiment de l’aigua-ros, com tampoc l'obligació de retornar porrons i morratxes al departament de la Policia Local a l’hora establerta.

- No prendre mesures per garantir la seguretat ciutadana, davant d’una reiterada mala conducta del cavall.

- La utilització indiscriminada del fuet o qualsevol altra mesura que pugui provocar risc de fer mal a les persones assistents.

- Participar a la Qualcada en evident estat d’embriaguesa.

- No complir amb l'obligatorietat dels deures propis del càrrec.

2.3. Faltes molt greus:

Tenen consideració de faltes molt greus, les infraccions següents:

- La comissió de dues faltes greus.

- La renúncia a un càrrec amb un motiu no fonamentat (segons els prevists en la     disposició addicional I).

- La participació en un conflicte verbal o físic entre dos o més membres de la Qualcada durant els protocols.

1.La participació per part d’algun cavaller i/o cavallera a un Jaleo d’un municipi de fora de l’Illa de Menorca. Entenem com a Jaleo aquell espectacle on els cavalls van amb els adorns pertinents, els cavallers amb la vestimenta protocol·lària, la gent participa durant l’espectacle fent botar els cavalls, la música que es reprodueix és la “Jota estudiantina” integrada en la sarsuela El Postillón de la Rioja, de Cristóbal Oudrid Segura. I durant el repartiment de canyes  el pasdoble “El maniquí”, de Pio Díaz Olarte. Queden exclosos d’aquest apartats aquells espectacles de demostració de doma menorquina que tenguin un clar objectiu de fer difusió i publicitat de les nostres festes patronals.

3. Cada una de les possibles infraccions comeses ha de ser computada de manera independent, a pesar que puguin ser resoltes dins el mateix procediment.

Article 4. Mesures de caràcter excepcional

Per a totes aquelles infraccions considerades en aquest règim sancionador que poden provocar un risc immediat per a les persones o coses i també per a totes aquelles que incideixen directament en el normal desenvolupament de les festes patronals o per a les possibles conductes no previstes en aquest règim sancionador que poden suposar així mateix un risc o alterar el normal funcionament de les festes patronals, s'atorga la potestat al batle president o batlessa presidenta de la Junta de Caixers i Caixeres, així com al caixer batle o caixera batlessa (o bé a una altra persona en cas que la dita funció li hagi estat delegada) de prohibir amb efecte immediat a qualsevol dels caixers, caixeres, cavallers i cavalleres, a participar en algun dels actes protocol·laris o en la totalitat d'aquests.

Després d'aquesta prohibició, s'han de traslladar a la Junta de Caixers i Caixeres els fets que l'hagin motivada i, d'acord amb el present procediment, iniciar la instrucció corresponent per si pertoca aplicar alguna de les sancions previstes.

En cas que la conducta que ha motivat l'expulsió no estigui prevista en aquest règim sancionador, la Junta de Caixers i Caixeres ha de reunir-se de manera excepcional per decidir si ha de ser afegida o no al quadre d'infraccions i, en cas positiu, classificar-la en una de les categories exposades segons la gravetat que es consideri.

Article 5. Sancions a les infraccions

1. Totes aquelles infraccions que després del procediment es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.1. (Faltes lleus) de l'article 3, han de tenir com a sanció una amonestació per escrit. Es poden rebre tantes amonestacions per escrit com infraccions s'hagin comès, tenint en compte que tres infraccions lleus sumen una infracció greu, i que dues infraccions greus en sumen una de molt greu.

2. Totes aquelles infraccions que després del procediment es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.2. (Faltes greus) de l'article 3, han de tenir com a sanció la suspensió d'un any sense poder sortir a les festes patronals de Sant Lluís, i d'un bienni sense poder presentar-se a l'elecció dels càrrecs de la Junta de Caixers i Caixeres. Es poden rebre tantes suspensions com infraccions s’hagin comès, tenint en compte que dues infraccions greus en sumen una de molt greu.

3. Totes aquelles infraccions que després del procediment es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.3. (Faltes molt greus) de l'article 3, han de tenir com a sanció la suspensió de dos anys sense poder sortir a les festes patronals de Sant Lluís i de dos biennis sense poder presentar-se a l'elecció dels càrrecs de la Junta de Caixers i Caixeres. Es poden rebre tantes suspensions com infraccions s’hagin comès.

Article 6. Prescripció de les infraccions.

1. Totes aquelles infraccions que es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.1. (Faltes lleus) de l'article 3, prescriuen al cap de 30 dies naturals després de la seva comissió, en l'àmbit de l'aplicació d'aquest reglament, sense perjudici que puguin tenir consideració de falta o delicte penal, per la qual cosa s'haurà de recórrer a la justícia ordinària per fer-ne la denúncia.

2. Totes aquelles infraccions que es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.2. (Faltes greus) de l'article 3, prescriuen al cap de 60 dies naturals després de la seva comissió, en l'àmbit de l'aplicació d'aquest reglament, sense perjudici que puguin tenir consideració de falta o delicte penal, per la qual cosa s'haurà de recórrer a la justícia ordinària per fer-ne la denúncia.

3. Totes aquelles infraccions que es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.3. (Faltes molt greus) de l'article 3, prescriuen al cap de 90 dies naturals després de la seva comissió, en l'àmbit de l'aplicació d'aquest reglament, sense perjudici que puguin tenir consideració de falta o delicte penal, per la qual cosa s'haurà de recórrer a la justícia ordinària per fer-ne la denúncia.

Article 7. Prescripció i arxivament de les actuacions

1. Totes aquelles infraccions que es troben compreses dins les esmentades en el punt 2.1. (Faltes lleus) de l'article 3, han de ser resoltes en un termini màxim de 60 dies naturals després de la data d'entrada en el registre de la denúncia expressa. En cas que no hagin estat resoltes dins el termini establert, queda sense sanció.

2. Totes aquelles infraccions que es troben compreses dins les esmentades en el punt 2.2. (Faltes greus) de l'article 3, han de ser resoltes en un termini màxim de 120 dies naturals després de la data d'entrada en el registre de la denúncia expressa. En cas que no hagin estat resoltes dins el termini establert, queda sense sanció.

3. Totes aquelles infraccions que es trobin compreses dins les esmentades en el punt 2.3. (Faltes molt greus) de l'article 3, han de ser resoltes en un termini màxim de 180 dies naturals després de la data d'entrada en el registre de la denúncia expressa. En cas que no hagin estat resoltes dins el termini establert, queda sense sanció.

4. Quan de les actuacions prèvies es conclou que ha prescrit la infracció, l'òrgan competent ha d'acordar la no-procedència d'iniciar el procediment sancionador.

Igualment, si iniciat el procediment es conclou, en qualsevol moment, que la infracció ha prescrit en una data anterior a la presentació de la corresponent denúncia, l'òrgan competent ha de resoldre la conclusió del procediment, i arxivar les actuacions. En ambdós casos, s'ha de notificar a les persones interessades l'acord o la resolució adoptades. Així mateix, quan hagi transcorregut el termini de prescripció de la sanció, l'òrgan competent ho ha de notificar a les persones interessades.

5. Transcorreguts deu dies des de la data en què s'hagi iniciat el procediment sense que hagi estat possible notificar-ho a la persona imputada, s'han d'arxivar les actuacions, i esperar fins que aquesta notificació hagi pogut ser realitzada. En aquest moment, es continua el procediment. Durant el temps d'arxivament del procediment, s'ha de suspendre la comptabilització de tots els terminis fixats anteriorment per a aquest procediment.

Article 8. Reconeixement de responsabilitat

Si un cop iniciat el procediment sancionador, la persona infractora reconeix la seva autoria i responsabilitat, es pot resoldre el procediment de manera immediata, amb la imposició de la sanció que correspongui.

 

CAPÍTOL III
PROCEDIMENT

Article 9. Transparència del procediment

1. El procediment s'ha de desenvolupar d'acord amb el principi d'accés permanent. A aquest efecte, en qualsevol moment del procediment, les persones interessades tenen dret a conèixer-ne l'estat de tramitació, a accedir als documents i obtenir-ne còpies.

2. Així mateix, i amb anterioritat al tràmit d'audiència, les persones interessades poden formular al·legacions i aportar els documents que estimin convenients.

3. A fi de garantir la transparència en el procediment, la defensa de la persona imputada i la dels interessos d'altres possibles persones afectades, així com l'eficàcia de la mateixa Administració, cada procediment sancionador que es tramiti s'ha de formalitzar sistemàticament, i incorporar-hi successivament i d'una manera ordenada els documents, testimoniatges, actuacions, actes administratius, notificacions i altres diligències que es vagin realitzant. El procediment així formalitzat es custodia sota la responsabilitat de la regidoria competent fins al moment de la remissió de la proposta de resolució a l'òrgan corresponent per resoldre, el qual a partir d'aquest moment es fa càrrec de l'expedient i de la continuació del procediment fins a l'arxivament definitiu de les actuacions.

Article 10. Actuacions prèvies a la iniciació del procediment

1. Forma d'iniciació.

El procediment s'ha d’iniciar sempre mitjançant escrit motivat de qualsevol dels membres participants en la Qualcada de les festes patronals de Sant Lluís, adreçat a la regidoria corresponent en l'àmbit d'aquestes festes.

2. Escrit / Denúncia.

En aquest escrit hi ha de constar la identitat completa del membre o membres denunciants, la seva adreça a l’efecte de notificació i telèfon de contacte. També ha d'identificar (en la mesura del possible) la persona presumptament responsable, adjuntant el relat de fets sobre la conducta, fet, comissió o omissió que puguin ser constitutius d'infracció, així com el lloc, la data i l’hora en què es vagi produir.

Si és possible, també ha d'aportar la identitat completa d'aquelles persones que poden haver estat testimonis del fet denunciat.

3. Actuacions prèvies.

Amb anterioritat a la iniciació del procediment, es poden realitzar actuacions a fi de determinar amb caràcter preliminar si concorren circumstàncies que justifiquin la dita iniciació. Especialment, aquestes actuacions s'han d'orientar a determinar, amb la més gran precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o persones que poden resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concorren en els uns i en els altres.

Aquestes actuacions prèvies han de ser duites a terme per la persona que determini l'òrgan competent per a la iniciació del procediment.

4. Notificació.

Un cop rebut l'escrit que doni inici al procediment, la regidoria corresponent ha de notificar a la persona interessada els fets denunciats.

En cas que aquesta notificació no pugui realitzar-se o no sigui possible la localització per cap mitjà de la persona interessada en el termini de 10 dies, cal ajustar-se al que s'estableix en l'article 6, punt 5.

Article 11. Iniciació del procediment

1. La iniciació del procediment sancionador s'ha de formalitzar per escrit amb el contingut mínim següent:

- Identificació de la persona presumptament responsable.

- Conducta que motiva la incoació del procediment, la seva possible qualificació, i les sancions que hi poden correspondre, sense perjudici que durant la instrucció del procediment puguin ser modificades a conseqüència de les investigacions realitzades o les manifestacions de les parts implicades o dels testimonis.

- Nomenament de la persona instructora i secretari o secretària del procediment, amb expressa indicació del règim de recusació d'aquests.

- Òrgan competent per a la resolució de l'expedient i norma que li atribueix tal competència, indicant la possibilitat que la persona presumptament responsable pugui reconèixer voluntàriament la seva responsabilitat, amb els efectes prevists en        l'article 7.

- Mesures de caràcter provisional que l'òrgan competent hagi adoptat per iniciar el procediment sancionador, sense perjudici de les que es puguin adoptar mentre s'instrueix.

- Indicació del dret a formular al·legacions i a l'audiència en el procediment i dels terminis per al seu exercici.

2. És òrgan competent per iniciar el procediment sancionador, la presidència de la Junta de Caixers i Caixeres, després de rebre la notificació de la regidoria corresponent de la recepció de l'escrit o denúncia.

Igualment és la presidència de la Junta de Caixers i Caixeres qui s'encarrega de nomenar una persona instructora, d'entre les persones membres titulars de la Junta de Caixers i Caixeres, dels vocals, dels suplents d'aquests càrrecs titulars i dels denominats pels estatuts “acompanyants” (fabioler o fabiolera i caixer municipal).

El secretari o secretària és la mateixa persona que fa aquesta funció en la Junta de Caixers i Caixeres i en l'Assemblea de Cavallers i Cavalleres.

3. L'acord d'iniciació s'ha de comunicar a la persona instructora, amb trasllat de totes quantes actuacions hi hagi sobre el tema en qüestió, i també s'ha de notificar a la persona denunciant i a la persona inculpada. En la notificació s'ha d'advertir a la persona inculpada que, en el cas que no efectuï les al·legacions sobre el contingut de la iniciació del procediment dins el termini previst, la iniciació pot ser considerada proposta de resolució quan contengui un pronunciament precís sobre la responsabilitat imputada, amb els efectes prevists en el Reglament.

 

CAPÍTOL IV
INSTRUCCIÓ

Article 12. Actuacions i al·legacions

1. Des del moment d'inici del procediment, les persones interessades disposen d'un termini de deu (10) dies per aportar totes quantes al·legacions, documents o informacions estimin convenients i, si escau, proposar una prova i concretar els mitjans de què pretenen valer-se. En la notificació de la iniciació del procediment s'ha d'indicar a les persones interessades aquest termini.

2. Cursada la notificació del fet a què es refereix el punt anterior, la persona instructora del procediment ha de dur a terme, d'ofici, totes quantes actuacions consideri necessàries per a l'examen dels fets, recaptant les dades i informacions que siguin rellevants per determinar, si escau, l'existència de responsabilitats susceptibles de sanció.

3. Si com a conseqüència de la instrucció del procediment resulta modificada la determinació inicial dels fets, de la seva possible qualificació, de les sancions imposables o de les responsabilitats susceptibles de sanció, s'ha de notificar tot això a la persona inculpada en la proposta de resolució.

Article 13. Prova

1. Rebudes les al·legacions o transcorregut el termini assenyalat, l'òrgan instructor pot acordar l'obertura d'un període de prova.

2. En l'acord, que s'ha de notificar a les persones interessades, es pot rebutjar de forma motivada la pràctica d'aquelles proves que, si escau, hagin proposat aquelles persones, quan siguin considerades improcedents.

3. Quan la valoració de les proves practicades pugui constituir el fonament bàsic de la decisió que s'adopti en el procediment, pel fet de ser peça imprescindible per a l'avaluació dels fets, haurà d'incloure's en la proposta de resolució.

Article 14. Proposta de resolució

Conclosa, si escau, la prova, l'òrgan instructor del procediment ha de formular la proposta de resolució, en la qual cal fixar de forma motivada els fets, i especificar els que es considerin provats i la seva exacta qualificació; ha de determinar el tipus d'infracció en què s'ha incorregut, i la persona que n'és responsable, i especificar-hi la sanció que proposa que s'imposi; o bé proposar la declaració de no-existència d'infracció.

Article 15. Audiència

1. La proposta de resolució s'ha de notificar a les persones interessades. La notificació s'ha d'acompanyar amb una relació dels documents existents en el procediment a fi que les persones interessades puguin obtenir les còpies dels que estimin convenients, i concedir-los un termini de 10 dies per formular al·legacions i presentar davant la persona instructora del procediment els documents i les informacions que estimin pertinents.

2. Es podrà prescindir del tràmit d'audiència quan no existeixin altres fets ni altres al·legacions o proves que les ja adduïdes.

3. La proposta de resolució s'ha de cursar immediatament cap a l'òrgan competent per resoldre el procediment, juntament amb tots els documents, al·legacions i informacions que hi figurin.

 

CAPÍTOL V
RESOLUCIÓ

Article 16. Resolució

1. Abans de dictar resolució, l'òrgan competent per resoldre pot decidir, mitjançant acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per resoldre el procediment.

El termini per resoldre el procediment queda suspès fins a la terminació de les actuacions complementàries.

2. L'òrgan competent ha de dictar resolució, que serà motivada a la vista de la proposta formulada en la instrucció del procediment, i ha de decidir sobre totes les qüestions plantejades per les persones interessades i sobre aquelles altres derivades del procediment.

La resolució s'ha de formalitzar per qualsevol mitjà que acrediti la voluntat de l'òrgan competent per adoptar-la.

La resolució s'ha d'adoptar en el termini de deu dies, des de la recepció de la proposta de resolució i dels documents, al·legacions i informacions existents en el procediment, exceptuant el que està disposat en els punts 1 i 3 d'aquest article.

3. En la resolució no es poden acceptar fets diferents dels determinats en la fase d'instrucció del procediment, excepte els que resultin, si escau, de l'aplicació del que es preveu en el número 1 d'aquest article. No obstant això, quan l'òrgan competent per resoldre consideri que la infracció revesteix més gravetat que la determinada en la proposta de resolució, s'ha de notificar a la persona inculpada perquè aporti totes quantes al·legacions estimi convenients, per a la qual cosa se li concedeix un termini de cinc dies.

4. En cas que l’òrgan competent per imposar la sanció rectifiqui la proposta de resolució pel fet que concorre alguna de les circumstàncies que figuren en el paràgraf següent, la rectificació s'ha de notificar a la persona interessada, la qual pot formular les al·legacions que estimi oportunes en el termini de 5 dies a comptar des de la notificació.

Aquestes circumstàncies són:

a) Quan es considerin sancionables conductes que el procediment ha considerat no sancionables.

b) Quan es modifiqui la tipificació de la conducta sancionable.

c) Quan canviï la qualificació d’una infracció de lleu a greu o a molt greu, o de greu a molt greu.

5. Les resolucions dels procediments sancionadors han d'incloure la valoració de les proves practicades; i especialment en el cas d'aquelles que constitueixen els fonaments bàsics de la decisió, s'han de determinar els fets i la persona responsable, la infracció o infraccions comeses i la sanció o sancions que s'imposen, o bé la declaració de no-existència d'infracció o responsabilitat.

6. Les resolucions s'han de notificar a les persones interessades. En aquesta notificació també s'ha de fer esment de:

a) Els mitjans d’impugnació que poden ser exercits, terminis i òrgans davant els quals els pot interposar.

b) El lloc, termini i forma de satisfer la sanció imposada.

c) El termini màxim per notificar la resolució del procediment sancionador s’estableix en 10 dies naturals.

7. Si no ha recaigut resolució dins el termini corresponent des de la iniciació, tenint en compte les possibles interrupcions del seu còmput per causes imputables a les persones interessades o per la suspensió del procediment, s'ha d'iniciar el còmput del termini de caducitat.

Transcorregut el termini de caducitat, l'òrgan competent ha d'emetre, a sol·licitud de la persona interessada, la certificació en la qual consti que ha caducat el procediment i que les actuacions s'han arxivat.

Article 17. Òrgan competent per sancionar les infraccions

Un cop finalitzat el procediment d'instrucció i amb la qualificació resultant en la proposta de resolució, l’òrgan competent per sancionar és el president de la Junta de Caixers i Caixeres en aquelles faltes compreses en els punts 2.1. (faltes lleus) i 2.2. (faltes greus) de l'article 3. En el cas de les faltes compreses en el punt 2.3 (faltes molt greus) de l'article 3, l’òrgan competent per sancionar és la Junta de Caixers i Caixeres, la qual ha d'adoptar la resolució per majoria.

Article 18. Efectes de la resolució

Si al final del procediment la resolució resulta sancionadora, una vegada que aquesta és ferma i ha estat degudament notificada a la persona interessada, té efecte d'aplicació immediata, referint-se a l'exercici de l'any en curs sempre que l'aplicació sigui possible dintre del termini i en la forma escaient.

Entenent que les sancions que s'apliquin en els punts 2.2. (faltes greus) i 2.3. (faltes molt greus) de l'article 3 tenen com a efecte la prohibició de participació com a caixer, caixera, cavaller o cavallera a les festes patronals de Sant Lluís, s'ha de tenir en compte que si durant el transcurs del procediment la sanció no pot ser aplicable a l'any en curs, s'haurà d’ajornar a l'any següent.

Article 19. Règim, aplicació i eficàcia de les sancions

1. Només es poden sancionar infraccions consumades i respecte de conductes i fets constitutius d'infraccions descrites per aquest reglament amb anterioritat a la seva comissió; per tant, les disposicions sancionadores no poden ser aplicades amb efecte retroactiu a l'aprovació d'aquest reglament.

2. Quan ho justifiqui la deguda adequació entre la sanció que hagi d'aplicar-se i la gravetat del fet constitutiu de la infracció i les circumstàncies concurrents, l'òrgan competent per resoldre pot imposar la sanció en aquella immediatament inferior.

3. Quan de la comissió d'una infracció se'n derivi necessàriament la comissió d'una altra o unes altres, s'ha d'imposar únicament la sanció corresponent a la infracció més greu comesa.

4. En els casos excepcionals en què es consideri oportú, la Junta de Caixers i Caixeres pot resoldre de manera fonamentada la remissió condicional que deixi en suspens l'execució de la sanció.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera: Principi d'irretroactivitat

Un dels principis més elementals que regeixen l'aplicació de qualsevol normativa és la seva irretroactivitat, que significa que aquesta no ha de tenir efectes cap enrere en el temps; els seus efectes, i per tant la seva aplicació, solament operen després de la data de la seva promulgació.

Per tant, cap infracció no pot ser sancionada amb el que s'expressa en aquest règim sancionador, si ha estat comesa abans de la seva entrada en vigor.

Disposició transitòria segona: Principi de no acumulació de les infraccions

Les possibles infraccions comeses, no són acumulables amb els anys; per tant, tenen la seva vigència natural dins l'any en què s'esdevé cada una de les festes patronals de Sant Lluís.

És a dir, tan sols es computen aquelles infraccions que s'hagin pogut cometre dins l'exercici de l'any en qüestió i seran sancionades, si escau, de forma independent de les que pugui haver realitzat la mateixa persona en anys anteriors.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera: Inhibició de la instrucció

En cas que la persona denunciant sigui un membre de la Junta, aquesta no podrà ser nomenada persona instructora del procediment.

De la mateixa manera, si existeix alguna relació familiar, laboral o personal directa amb la persona presumptament infractora, la persona instructora del procediment ha d'inhibir-se del cas, i manifestar per escrit en un termini màxim de 7 dies naturals al president o presidenta de la Junta de Caixers i Caixeres els fets que així ho promouen.

Disposició addicional segona: Inhibició de la participació

En cas que la persona denunciant sigui un membre de la Junta, no podrà formar part en la imposició de les sancions descrites a l'apartat 2.3. (molt greus) de l'article 3.

De la mateixa manera, si existeix alguna relació familiar, laboral o personal directa amb la persona presumptament infractora, ha d'inhibir-se de formar part en la imposició de les sanciones esmentades en el paràgraf anterior, i manifestar per escrit en un termini màxim de 7 dies naturals al president o a la presidenta de la Junta de Caixers i Caixeres els fets que així ho promouen.

Disposició final

Disposicions final única: Entrada en vigor

L'entrada en vigor d’aquest règim sancionador serà efectiva l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

Sant Lluís, 20 de gener de 2017

La Batlessa
M. Montserrat Morlà Subirats