Butlletí Oficial de les Illes Balears

Des de l’entrada en vigor del Decret 2/2005, de 14 de gener, sobre mesures mínimes de seguretat i protecció que han de complir les platges i zones de bany de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears ha intentat impulsar la implantació d’un model estàndard de gestió en la seguretat de les platges mitjançant l’execució d’un pla econòmic amb una inversió inicial d’1.000.000 d’euros i, posteriorment, posant a disposició dels ajuntaments tot el suport tècnic dels membres de la Direcció General d’Emergències i Interior als efectes d’aconseguir que gestionin de manera adequada les platges i les zones de bany del seu municipi.

Tot i l’esforç que s’ha fet fins ara, atesa la situació de crisi econòmica de totes les administracions, motius aliens als purament tècnics han afectat el model de mínims de seguretat que havien de mantenir els ajuntaments.

El fet d’adjudicar el servei de salvament i socorrisme d’acord únicament amb l’oferta econòmica més baixa ha afavorit la irrupció d’empreses en el sector que han fet ofertes econòmiques temeràries i, tot i així, n’han estat adjudicatàries.

La normativa estableix que els òrgans de contractació han de vetlar perquè el preu sigui adequat per acomplir de manera efectiva el contracte mitjançant l’estimació correcta de l’import, i que han d’atendre el preu general de mercat, per a la qual cosa han de fixar un pressupost de licitació concorde amb la realitat i, si escau, establir les normes sobre les ofertes amb valors anormals o desproporcionats.

En l’exercici de la potestat inspectora conferida a la Direcció General d’Emergències i Interior per les lleis específiques que regulen l’ordenació d’emergències a les Illes Balears, s’ha observat que no només s’incompleix la normativa del sector, sinó també la dels drets dels treballadors i la de prevenció de riscs laborals (jornades maratonianes sense dies de descans, manca d’equipament per a la pròpia autoprotecció dels socorristes, falta de mitjans bàsics per prestar una assistència correcta, etc.).

Els tècnics municipals, preocupats davant aquesta situació, han sol·licitat a la Direcció General d’Emergències i Interior la revisió dels plecs de contractació per intentar millorar la prestació del servei.

La Llei 2/1998, de 13 de març, d’ordenació d’emergències a les Illes Balears, estableix com a competència de la Comunitat Autònoma dictar les normes i establir les actuacions conduents a la normalització i l’homologació d’equips i materials d’emergència, i també els procediments d’emergència, i impulsar normatives municipals reguladores de la prevenció i l’extinció d’incendis i salvament.

La Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d’emergències de les Illes Balears, preveu com a funció específica de la conselleria competent en matèria d’emergències propiciar l’homogeneïtzació dels diferents serveis d’emergències (entre els quals s’inclouen els serveis de salvament i socorrisme municipals) amb referència als mitjans humans i materials o recursos necessaris per dur a terme la seva activitat. De la mateixa manera, també li atribueix la funció d’assessorar les entitats de les quals depenen aquests serveis en la mesura que així ho sol·licitin.

Atès tot això, s’ha considerat oportú facilitar a les corporacions locals una instrucció tècnica que els permeti elaborar uns plecs en la contractació que assegurin una prestació del servei de qualitat i el compliment de la normativa.

 INSTRUCCIÓ

 1. Criteris sobre les tasques del coordinador

1.1. En l’exercici de les seves funcions i competències, les obligacions i les responsabilitats del coordinador municipal són les que s’indiquen a continuació.

1. El coordinador municipal, que ha de complir uns requisits determinats, pot elaborar i actualitzar els plans de salvament de les platges de risc mitjà i alt del municipi, i també elaborar els procediments d’emergència i evacuació de les platges de risc baix. D’aquesta manera, el coordinador municipal pot dur a terme una planificació d’acord amb la realitat de les platges.
2. És el responsable general de les mesures de seguretat i protecció en totes les platges del municipi i s’encarrega de dirigir i coordinar els serveis de salvament. També és responsable de la implantació dels plans de salvament de les platges de risc mitjà i alt i de la supervisió dels procediments d’emergència i evacuació en les de risc baix.
3. Ha d’elaborar la proposta de catalogació de les platges del seu municipi (cada quatre anys o quan les circumstàncies així ho aconsellin) i elevar-la a la corporació local.
4. Li correspon planificar a principi d’any la temporada de bany del terme municipal, amb els horaris de vigilància i salvament que corresponguin, cosa que ha de comunicar a la Direcció General d’Emergències i Interior.
5. Ha d’elaborar el catàleg anual de recursos disponibles i mobilitzables que servirà de base al SEIB112 per activar el protocol operatiu corresponent en cas d’emergència.
6. Ha de programar, almenys un cop l’any, en període de màxima afluència, un simulacre d’emergència general.
7. És el responsable de la revisió i del manteniment del material de salvament.
8. Rep informació del SEIB112 de manera directa quan hi ha incidents a les platges del municipi. La comunicació és permanent via missatge de text en incidents greus i a través de telefonada en incidents molt greus. La seva disponibilitat i dedicació han de ser contínues.
9. En cas d’emergència en una platja amb resultat de víctimes mortals, ha d’emetre un informe, en el termini improrrogable dels cinc dies posteriors al sinistre, en el qual s’han d’investigar les causes, s’ha d’analitzar el comportament de les persones i equips d’intervenció i s’han de proposar les mesures correctores necessàries. L’informe s’ha de trametre a la Direcció General d’Emergències i Interior.
10. Anualment ha d’elaborar una memòria de cada platja que ha de permetre millorar el pla de salvament i els procediments d’emergències i evacuació. L’informe s’ha de trametre a la Direcció General d’Emergències i Interior abans del 31 de desembre de cada any. 

1.2. El coordinador municipal és un recurs indispensable i de presència obligada en qualsevol dels municipis costaners de les Illes Balears, i independentment del nombre i el tipus de platges que hi hagi al municipi exerceix les seves funcions de manera contínua.

Es recomana que la corporació faci una atribució específica de funcions al coordinador amb la finalitat de poder delimitar la seva àrea de responsabilitat, i també que prevegi un complement específic per encomanar tasques extraordinàries al lloc de treball o bé que se l’alliberi de les tasques incompatibles amb l’exercici de les tasques de coordinador.

2. Criteris sobre l’abast de la temporada i els horaris 

2.1. Amb criteri general, la temporada comença l’1 de maig i conclou el 30 d’octubre. 

Per als casos en què tècnicament es consideri que la temporada serà d’un termini inferior, s’ha de comunicar a la Direcció General d’Emergències i Interior, juntament amb un informe tècnic del coordinador municipal que justifiqui la reducció del termini.

2.2. Quan les platges mantenguin les característiques d’afluència per les quals s’ha calculat el nivell de risc en els mesos de juliol i agost, l’horari obligatori del servei públic de salvament ha de ser, almenys, fins a les 19.30 hores. La temporada i els horaris de prestació del servei públic de salvament han de correspondre, com a mínim, als horaris d’obertura i tancament de tots els serveis d’explotació de la platja.

2.3. Si algun servei d’explotació de la platja obre o tanca abans o després de l’horari de vigilància del servei públic de salvament, en qualsevol cas, i per cada concessió o servei, ha de disposar entre el personal a peu de platja d’un socorrista d’activitats aquàtiques en espais naturals, proveït del material propi d’intervenció i d’una farmaciola, un equip d’oxigenoteràpia i un desfibril·lador. 

La integració del personal auxiliar en matèria de salvament i del material corresponent —que les empreses adjudicatàries de les explotacions han d’aportar a l’organització de resposta a les emergències—, i l’adaptació a les característiques de cada platja, són qüestions que ha d’estudiar cada coordinador municipal en funció, entre altres aspectes, del pla de salvament i del nombre i el tipus d’explotacions.

El Decret 27/2015 permet adaptar cada procediment d’emergència i cada pla a la realitat de cada lloc, però sempre diferenciant els socorristes d’activitats aquàtiques que depenen del servei públic —és a dir, els que fan vigilància, prevenció i reacció, que han d’anar uniformats i identificats— dels socorristes reactius de les explotacions, que només fan reacció i que són auxiliars del servei públic tal com es contempla a la Disposició addicional primera del Decret 27/2015.

3. Criteris sobre catalogació

3.1. El coordinador municipal ha de catalogar les platges del municipi cada quatre anys o bé quan es produeixin canvis substancials que afectin l’anàlisi de risc de la platja que aconsellin reavaluar-lo i analitzar-lo novament.  

3.2. El coordinador municipal ha de catalogar les platges atenent el que estableix l’annex II del Decret 2/2005, de 14 de gener, sobre les mesures mínimes de seguretat i protecció que han de complir les platges i zones de bany de les Illes Balears.

Per calcular el nivell de risc, el coordinador municipal ha de tenir en compte que la base general s’ha de prendre en funció de l’afluència de públic a la platja o trams de platja iguals o superiors a 500 metres, en les dates de màxim ús anual i actualitzats quan sigui procedent amb una periodicitat anual.

Per classificar adequadament el risc s’han de tenir en compte les característiques particulars de cada platja, de manera que en la classificació presa com a base general s’hi han d’aplicar una sèrie de factors correctors que poden modificar el risc inicial calculat.

Els aspectes correctors són els següents:

1. Registre històric d’incidències registrades.
2. Nuclis de població propers.
3. Condicions habituals del mar.
4. Característiques físiques i entorn.
5. Activitats esportives i d’oci.
6. Abalisament de les zones de bany.

3.3. Registre històric d’incidències registrades. Nombre anual d’incidents greus i molt greus (s’entenen per greus els que han posat en perill la vida de les persones o la seva integritat física, i per molt greus, els incidents amb resultat de mort) segons aquesta valoració:

Aspectes considerats en el registre històric d’incidències registrades	Valoració de perillositat
Si s’han produït accidents molt greus	5
Si s’han produït accidents greus	3

3.4. Nuclis de població propers. Habitants del municipi. S’han de tenir en compte també els estudis que es duguin a terme sobre població flotant, que a efectes d’aplicació de factors correctors s’han de considerar habitants del municipi:

Aspectes considerats en els nuclis de població propers	Valoració de perillositat
Més de 100.000 habitants	5
Entre 20.000 i 100.000 habitants	3
Entre 5.000 i 20.000 habitants	1

3.5. Condicions habituals de la mar. Condicions d’onatge i existència de corrents marins que puguin afectar la seguretat dels usuaris: 

Aspectes considerats en les condicions habituals de la mar	Valoració de perillositat
Actualment es produeixen onades d’alçada superior a 0,5 metres, corrents o turbulències	5
Hi ha corrents de marea que poden afectar els banyistes	3

3.6. Característiques físiques i entorn de la platja. Repercussió que sobre la seguretat dels usuaris o la resposta a l’emergència pot tenir l’entorn pel que fa a perills afegits i dificultats en les comunicacions, socors, auxili i evacuació:

Aspectes considerats en les característiques físiques i entorn de la platja	Valoració de perillositat
Amb perills afegits i vies d’accés i comunicació difícils, només accessible amb mitjans aeris o marítims	5
Amb perills afegits i vies d’accés i comunicació difícils, només accessible amb vehicles tot terreny o a peu	3
Amb perills afegits, sense dificultats d’accés i comunicació	1

3.7. Activitats esportives i d’oci, independentment de si tenen autorització administrativa, i existència d’abalisament en zones de bany. Risc que suposa la realització d’activitats esportives per a les persones que hi participen i també per als altres usuaris i banyistes a la mateixa platja:

Aspectes considerats en les activitats esportives i d’oci i abalisament en zones de bany	Valoració de perillositat
A la platja coexisteixen activitats nàutiques, esportives i de bany. No hi ha abalisament ni senyalització de sectors esportius	5
A la platja coexisteixen activitats nàutiques, esportives i de bany. Hi ha abalisament i senyalització de sectors esportius	3

3.8. La fórmula aplicable per calcular la correcció és la mitjana aritmètica dels factors correctors, és a dir, el resultat de dividir entre cinc la suma dels valors parcials dels diferents criteris correctors, amb l’aplicació següent:

1. Si la correcció és d’entre 4 i 5 punts, el risc serà alt, amb independència del grau d’afluència de què es tracti.
2. Si la correcció és d’entre 3 i 4 punts, tots dos inclosos, s’augmentarà en un grau la classificació del risc. Si és baix, ha de passar a ser a mitjà; si és mitjà, ha de passar a ser alt.
3. Si la correcció és d’entre 1 i 3 punts, el risc no varia. 

4. Criteris sobre el preu i criteris d’adjudicació

4.1. Estudi econòmic previ

El pressupost del contracte que ha de servir de base a la licitació es calcula tenint en compte l’estudi econòmic del coordinador municipal sobre el dimensionament dels serveis descrits en els plans de salvament de les platges de risc alt i mitjà, més el que prevegin els procediments d’emergència de les platges vigilades de risc baix. Per tant, s’han de tenir en compte, com a mínim, els factors següents: equip humà del servei públic de salvament, equipament material individual i col·lectiu, i, si escau, altres costs associats: material per a contaminació marina, material de cures per a usuaris no banyistes, etc.

En principi no s’han d’incloure en la licitació les despeses en cartells informatius, abalisament i senyalització dels canals (si n’hi ha).

En qualsevol concurs públic s’ha d’exigir als participants que compleixin estrictament la legalitat vigent. Per tant, l’empresa adjudicatària s’ha de comprometre que el personal que prestarà el servei objecte del contracte de seguretat i vigilància compleix els requisits i percep les retribucions que serveixen de base a l’estudi econòmic:

1. Els socorristes han de disposar del certificat de socorrisme aquàtic d’almenys 100 hores de durada impartit per un organisme competent, una federació o la Creu Roja, i amb una antiguitat inferior a quatre anys, o el reciclatge corresponent. El Decret 27/2015 atorga un termini per a la certificació de la professionalitat o per disposar de títol de formació professional, per la qual cosa s’ha d’exigir el carnet professional expedit per la Direcció General d’Emergències i Interior (vegeu al final l’apartat «Perfil professional del personal»).
2. El responsable d’empresa, a més de disposar del certificat de la lletra a, ha de tenir la capacitació per poder governar embarcacions de rescat. El Decret 27/2015 atorga un termini per a la certificació de la professionalitat o per disposar de títol de formació professional, per la qual cosa s’ha d’exigir el carnet professional expedit per la Direcció General d’Emergències i Interior (vegeu al final l’apartat «Perfil professional del personal»).
3. Tot el personal ha de disposar de qualsevol permís, llicència o titulació exigits en cada moment per la legislació vigent per exercir les seves funcions, conduir vehicles i governar embarcacions.
4. La renovació dels permisos i les llicències s’ha de dur a terme segons els terminis establerts per la legislació vigent. Si aquesta renovació no està tipificada, s’ha de fer un reciclatge com a mínim cada quatre anys.

4.2. Càlcul del cost de l’equip humà

S’han de contractar hores de servei de socorristes, supervisors i patrons d’embarcació/socorristes, i a més s’ha de tenir en compte la necessitat de disposar d’un coordinador del servei o responsable d’empresa (d’ara endavant, RESEM), amb la dedicació horària corresponent, amb exclusivitat o no. Si la dedicació no és exclusiva, s’ha de detallar la càrrega horària de prestació obligatòria.

El nombre total d’hores que s’ha de contractar és el producte de multiplicar el nombre de supervisors de platja, el de socorristes i el de patrons —que serà el de la suma dels llocs que donen els plans de salvament i els procediments d’emergència (a les platges de risc de vigilància baix)— pels dies del contracte i pel nombre d’hores diàries que s’ha de treballar en cada temporada (alta, mitjana i baixa).

4.3. Exemple de platja de risc mitjà amb un lloc de vigilància (torre)

En aquest cas, serien necessaris dos socorristes (un dels quals ha de ser supervisor).

• Durada del servei: 6 mesos (de l’1 de maig al 31 d’octubre), 184 dies
• Temporada alta: mesos de juliol i agost. 62 dies × 8 hores = 496 hores
• Temporada mitjana: mesos de juny i setembre. 60 dies × 6 hores = 360 hores
• Temporada baixa: mesos de maig i octubre. 62 dies × 4 hores = 248 hores

Total d’hores necessàries = 1.104 hores × 2 = 2.208 hores de servei.

Fórmula: nombre de llocs × ho res × preu/hora

 En el tram més baix, els convenis laborals de referència de l’any 2015 obliguen, per a treballadors especialistes de formació professional de grau mitjà i superior, que els salaris bruts siguin, com a mínim, aquests:

• Responsable de l’empresa (RESEM): 1.715 euros/mes
• Supervisors de platja i patrons: 1.450 euros/mes
• Socorristes: 1.270 euros/mes

En aquestes quanties s’estimen prorratejades les pagues extraordinàries. S’ha de complir escrupolosament tota la normativa laboral aplicable.

Atès això, aplicant els factors correctors obligatoris per llei (vacances, quitança, formació, seguretat i salut, equips de protecció individual, absentisme, descansos, etc.) i sempre tenint en compte valors de l’any 2015, es calcula que el cost mínim empresarial d’1 RESEM hauria de ser de 2.846,09 euros/mes (inclosos salari brut mensual, pagues extraordinàries, seguretat social a càrrec de l’empresa, provisions per a acomiadaments, baixes i assegurances obligatòries, cost d’immobilitzat atribuïble al treballador, material i equip assignat al lloc de treball, desenvolupament laboral, formació, seguretat i salut en el treball, i altres contingències), el del supervisor de 2.407 euros/mes i el de socorrista de 2.108,20 euros/mes.

Tot això representa uns costs per hora, abans de beneficis, de 16,94 euros/hora per RESEM, de 14,32 euros/hora per supervisor i de 12,54 euros/hora per socorrista.

Com qualsevol empresa, s’ha de calcular un mínim benefici empresarial. Així, si es calcula un benefici d’un 10 % (en els trams mínims de càlcul de benefici sobre el risc empresarial), el càlcul del valor mínim de les hores en els plecs hauria de ser aproximadament el següent:

• RESEM: 18,63 euros/hora
• Supervisor i patró: 15,75 euros/hora
• Socorrista: 13,79 euros/hora

NOTA

L’equipament assignat que s’inclou en el preu calculat i que s’ha de facilitar al personal ha de ser, com a mínim, el següent:

1. Vestuari i equipament individual per a socorristes i supervisors adaptat a la normativa

• 2 banyadors
• 2 camisetes de platja
• 1 dessuadora
• 1 xiulet (model FOX 40 o similar)
• 1 ronyonera
• 1 gorra
• 1 flotador de salvament
• 1 parell d’aletes i ulleres de natació
• 1 ulleres de protecció solar
• Crema de protecció solar

2. Vestuari per a personal d’embarcacions (barques o motos), a més del que es proporciona al socorrista

• 1 ulleres de moto d’aigua
• 1 casc de moto d’aigua
• 1 vestit de neoprè
• 1 guants d’aigua

3. Equipament per al RESEM

• Vestuari de socorrista
• 2 calçons de feina
• 2 polos M/L
• 2 polos M/C
• 1 jaqueta 3/4
• 1 folre polar
• 1 impermeable
• 1 botes de seguretat
• 1 ulleres de moto d’aigua
• 1 vestit de neoprè
• 1 guants d’aigua

5. Dotació de material

A tot això, s’hi ha d’afegir el valor d’amortització de tot el material col·lectiu que ha de posar a disposició del servei l’empresa adjudicatària, que ha de complir les característiques que s’exposen a continuació

Descripció del material

A continuació es descriuen els elements de què s’ha de dotar el servei de vigilància i salvament en platges i que, per la seva importància, s’han considerat imprescindibles, sense detriment d’altres que es puguin anar incorporant durant la posada en marxa del servei o mentre s’executa. Tot el material ha de ser adequat al medi marí en el qual s’han de desenvolupar les funcions del servei de vigilància.

a. Dotació de material bàsic d’un lloc de primers auxilis, vigilància i salvament en platges

• Prismàtics
• Llaunes de salvament (1 per cada socorrista en el lloc)
• Rodet de salvament
• Farmaciola portàtil amb oxigenoteràpia, collars ortopèdics i material de primers auxilis
• Armari farmaciola
• Tauler espinal amb immobilitzador
• Transceptor portàtil (walkie-talkie)
• Funda d’aigua per al transceptor portàtil
• Mobiliari general
• Microones
• Frigorífic

b. Característiques dels vehicles i les embarcacions necessaris per al servei

1r. Vehicle de suport

• Nombre de places: 5
• Motor: dièsel
• Tipus: furgoneta mixta
• Pont de llums amb senyals acústics (vehicle prioritari)
• Bolla de remolc

El vehicle ha de dur una farmaciola portàtil amb oxigenoteràpia, un desfibril·lador semiautomàtic, una llauna de salvament, un rodet de salvament, prismàtics, una emissora de ràdio i un transceptor portàtil.

2n. Embarcació semirígida: utilitzada per rescatar i evacuar persones, i també per a cercar banyistes i per a tasques de vigilància i prevenció.

• Eslora: 4,50 m
• Motor: 4 temps, 50 CV
• Casc semirígid
• Remolc
• Arc de llums
• Llum blau automàtic
• Roda jockey
• Lona de fondeig
• Hèlix amb protector

L’embarcació ha de portar una farmaciola portàtil amb oxigenoteràpia, una llauna de salvament, cèrcols salvavides, corda de rescat, corda de remolc, prismàtics, un tauler espinal amb immobilitzador cervical, un transceptor portàtil amb funda d’aigua, tres armilles salvavides antiimpactes i tot el material de seguretat requerit per Capitania Marítima (bengales, bombes de buidatge, etc.).

3r. Moto d’aigua: equipament especial per a rescat, idònia per a intervencions ràpides en platges, penya-segats i llocs de difícil accés per la seva gran rapidesa de maniobra.

• Motor: 4 temps, 1000 cc
• Casc rígid
• Remolc
• Lona
• Llitera de rescat (tipus hawaiana)
• Corda de remolc

La moto ha de portar una llauna de salvament, prismàtics, un transceptor portàtil amb funda d’aigua, dues armilles salvavides antiimpactes i tot el material de seguretat requerit per Capitania Marítima (bengales, bombes de buidatge, etc.).

4t. Quad de salvament: idoni per a intervencions ràpides en platges i versàtil en els accessos.

• Motor: 4 temps, 400 cc
• Bolla de remolc
• Lona
• Llum groc automàtic
• Sirena 

El quad ha de portar una farmaciola portàtil amb oxigenoteràpia, un desfibril·lador semiautomàtic, prismàtics, un rodet de salvament, una llauna de salvament, un transceptor portàtil amb funda d’aigua i un casc integral.

5è. Escúter de 125 cc: ha de portar una farmaciola portàtil amb oxigenoteràpia, un desfibril·lador semiautomàtic, prismàtics, llums i sirenes, i un casc integral. 

Tant les embarcacions com les motos d’aigua han de ser de color taronja de salvament, i han d’incorporar la imatge corporativa de l’ajuntament i el logotip de l’112, amb la identificació de l’empresa segons les indicacions del tècnic municipal.

Els vehicles terrestres han d’incloure la imatge corporativa del servei de platges de l’ajuntament i el logotip de l’112, amb la identificació de l’empresa segons les indicacions del tècnic municipal.

6. Problemàtica en l’adquisició de material i durada del contracte. Els terminis d’amortització

L’empresa adjudicatària ha d’adquirir els vehicles, les embarcacions i el material que s’indiquin en els plecs, però cal tenir en compte els diferents terminis d’amortització admesos pel Ministeri  d’Hisenda i Funció Pública (per exemple, per als vehicles i les embarcacions, deu anys; per a les motos aquàtiques, cinc anys; per a altres materials, tres o quatre anys, i la resta es considera material fungible, o sigui, imputable anualment).

Exemple d’amortització:

• Fundes d’aigua, xiulets i vestuari, cada any.
• Prismàtics, cada tres anys, és a dir, preu/3.
• Moto aquàtica, cada cinc anys, és a dir, preu/5.
• Etc.

Tot l’import s’ha d’afegir al total del personal.

En el cas que durant el desenvolupament del contracte el tècnic municipal consideri que no cal fer alguna de les inversions previstes, ha de determinar les finalitats equivalents a les quals se n’han de destinar els imports.

7. Manteniment i conservació de les infraestructures, els equips i el material

7.1. L’empresa adjudicatària ha de dur a terme periòdicament un manteniment preventiu de totes les instal·lacions, els vehicles, les embarcacions i l’equipament, per tal de descobrir estats i situacions que puguin ocasionar deficiències en el servei; reduccions en la vida de les instal·lacions, els vehicles i les embarcacions; avaries o desperfectes en els equips utilitzats, o accidents a persones o qualsevol altre concepte que pugui alterar el funcionament normal del servei.

7.2. L’empresa adjudicatària s’ha de comprometre a esmenar les deficiències observades, que siguin competència seva, en un termini inferior a 48 hores.

L’ajuntament pot efectuar totes les inspeccions que estimi oportunes per verificar l’estat dels equipaments, els vehicles, les embarcacions, les instal·lacions i el material, i també el compliment de totes les condicions incloses en els plecs.

7.3. Els serveis municipals competents han de mantenir i reparar les instal·lacions propietat de l’ajuntament, si bé l’empresa adjudicatària ha de col·laborar amb el seu personal en tot allò que no li suposi un cost econòmic, al marge dels costs que s’incloguin en els plecs.

L’empresa adjudicatària ha de mantenir i reparar, si s’escau, els vehicles, les embarcacions, l’equipament i el material propietat de l’ajuntament. L’ajuntament ha d’assumir les despeses de les assegurances dels vehicles i les embarcacions. En un annex dels plecs, s’han de detallar exhaustivament els vehicles, les embarcacions i els altres materials que l’ajuntament aportarà per a la prestació del servei objecte del contracte.

7.4. L’empresa adjudicatària ha d’abonar totes les despeses generades pels vehicles i el material que aporti al servei, entre els quals hi ha, sense excloure’n d’altres, combustible, assegurances, llicències i inspeccions tècniques.

7.5. L’empresa adjudicatària ha de ser responsable de complir tota la normativa legal per al funcionament correcte del servei, tant pel que fa als vehicles (els de l’ajuntament i els que aporti l’empresa) com pel que fa al personal i les instal·lacions, i ha de comunicar per escrit al tècnic municipal en un termini inferior a 24 hores qualsevol anomalia que es produeixi. El tècnic municipal ha de facilitar a l’empresa adjudicatària tota la informació necessària per poder fer aquest control.

7.6. En el termini de quinze dies a partir de l’adjudicació, l’empresa adjudicatària ha de numerar tots els elements i els materials que hagi aportat per prestar el servei amb la finalitat d’inventariar-los, d’acord amb les instruccions que rebi del tècnic municipal. En cas que l’ajuntament cedeixi a l’empresa adjudicatària part del material de què disposa per prestar el servei, s’ha d’inventariar i se n’ha de detallar l’estat. L’empresa adjudicatària s’ha de comprometre a fer-ne el manteniment en les mateixes condicions.

7.7. L’ajuntament pot utilitzar el material del servei i incorporar al seu personal voluntaris de protecció civil i alumnes que facin pràctiques de les seves titulacions quan les condicions ho aconsellin, sempre que no ho impedeixi el desenvolupament del servei. En aquest cas, l’ajuntament s’ha de fer responsable de qualsevol possible desperfecte que es produeixi en el material.

L’empresa adjudicatària ha de comprar tot el material i l’equipament necessaris segons s’indiqui en un annex dels plecs. El tècnic municipal ha d’acceptar prèviament el material i no pot exigir que superi en cap cas el preu marcat en l’annex.

8. Reunions periòdiques

Diàriament, el RESEM de l’empresa adjudicatària ha d’informar el tècnic municipal de les incidències que s’hagin produït i de temes relacionats amb el servei. L’empresa adjudicatària ha d’elaborar un informe mensual en el qual ha de fer constar les incidències i les intervencions realitzades i qualsevol informació que el tècnic municipal consideri necessària.

9. Obligacions generals del contracte

Amb independència de les obligacions concretes que es derivin dels plecs, l’empresa adjudicatària ha de complir els requisits mínims següents:

a) Reflectir en el document de millores (si n’hi ha) un detall clar d’aquestes, amb indicació del valor econòmic. En tot cas, s’ha d’indicar si les millores revertiran a l’ajuntament en acabar el contracte i en quines condicions.

b) Reflectirà de manera clara en el pla d’explotació els sous que han de percebre les diferents categories o llocs de treball, i també el detall del perfil del personal que cobrirà aquests llocs de treball, per a la qual cosa s’ha de prendre de referència de mínims el que s’estipula a aquests efectes en aquesta Instrucció. Si en el detall del que indica aquest punt es fa referència a algun conveni o acord d’empresa, s’ha d’adjuntar com a annex al pla d’explotació.

Com a norma general, per al control del contracte, el nombre de treballadors contractats ha de resultar de multiplicar el nombre de llocs de treball pel factor 1,35 (com a mínim) per complir la normativa laboral mínima sobre descansos, dies de festa, vacances, etc., tot això sota la premissa que cada treballador ha de fer una jornada laboral de vuit hores.

c) Disposar, en un termini no superior a quinze dies naturals a partir de la notificació oficial de l’adjudicació, d’un RESEM amb els coneixements adequats i experiència demostrable en serveis de característiques similars i manteniment d’equipaments i material que s’indiqui en els plecs i els annexos, al capdavant del servei i treballant en exclusiva (o no) per a aquest.d) Subrogar el personal del servei, si escau, segons el conveni col·lectiu del sector. En qualsevol cas, ha de disposar en un termini inferior a deu dies naturals, a partir de la notificació oficial de l’adjudicació, del personal que s’indiqui en l’annex dels plecs.e) Disposar en un termini no superior a quinze dies naturals a partir de la notificació oficial de l’adjudicació de tot el material que hagi d’adquirir.

f) Disposar en un termini inferior a deu dies naturals a partir de la notificació oficial de l’adjudicació d’una assegurança de responsabilitat civil, en vigor, amb una garantia mínima de 300.000 euros per sinistre, sense límit anual.

10. Sistema d’adjudicació

El pressupost del contracte ha d’ascendir a la quantia de XXX.XXX,00 euros anuals, a la baixa, amb els imposts inclosos.

L’estudi econòmic s’ha d’adjuntar com a annex en els plecs.

Els criteris objectius que s’han de servir de base per a l’adjudicació del concurs són els següents, per ordre decreixent d’importància:

a. Millores introduïdes en el servei relacionades amb l’ampliació d’horaris o períodes de cobertura: de 0 a 50 punts. Les ofertes s’han de valorar a partir d’una regla de tres en què s’han d’adjudicar 50 punts a una millora de 750 hores anuals.

b. Preu més baix, de 0 a 30 punts. S’ha de puntuar amb 30 punts l’oferta econòmica més baixa. La resta d’ofertes s’han de valorar aplicant la fórmula següent:

P = 30 × oferta econòmica més baixa / oferta que es vol valorar

c. Millor pla d’explotació de servei, de 0 a 20 punts. En aquest apartat s’han de valorar el detall i la concreció dels aspectes següents:

• Perfil professional del personal, tant operatiu com de coordinació.
• Experiència de l’empresa prestatària en el sector objecte del contracte
• Sistema d’organització i prestació del servei objecte del contracte.
• Concreció del sistema d’avaluació de la qualitat dels serveis prestats. 

Cada un d’aquests subapartats s’ha de valorar de 0 a 5 punts.

d. Millores introduïdes en el servei relacionades amb l’adquisició d’equipaments i material de comunicació, rescat o sanitari, de 0 a 15 punts. Aquestes millores s’han de quantificar econòmicament i s’han d’adjudicar 15 punts a la de més valor. La resta s’ha de valorar aplicant la fórmula següent:

P = 15 x quantia de les millores (que es vol valorar) / quantia més elevada

11. Reversió de mitjans materials, si s’han amortitzat, i devolució dels crèdits

L’empresa adjudicatària ha de revertir a l’ajuntament, en perfecte estat de funcionament, tot el material i l’equipament cedit per l’ajuntament, i també el que hagi aportat com a millores (si n’hi ha) en la seva oferta, segons la descripció que s’hagi fet en els plecs. 

12. Exemple de relació del material aportat per l’ajuntament

L’ajuntament ha d’aportar al servei el material que s’indica a continuació (relació no exhaustiva):

• Torres de vigilància
• Mòduls de salvament
• Motos d’aigua
• Embarcació semirígida d’un mínim de 4,5 metres d’eslora
• Quad 4 x 4
• Escúter de 125 cc
• Vehicle de suport
• Emissores de ràdio
• Dos transceptors portàtils
• Fundes d’aigua
• Prismàtics
• Llaunes de salvament
• Tauler espinal amb immobilitzador
• Farmaciola portàtil
• Desfibril·lador semiautomàtic
• Frigorífic
• Microones

13. Conclusions

13.1. És competència del tècnic municipal redactar i adaptar tots els comunicats i les disposicions tècniques que calguin per al bon desenvolupament del servei.

13.2. L’apartat de dotació es refereix al nombre de socorristes que han de prestar servei en cada lloc i en cada període, i no al nombre de persones que calgui contractar (per exemple: per tenir dos socorristes permanents en un sector és necessari contractar més personal per cobrir torns, descansos, vacances, etc.).

14. Organigrama

Durant tot l’any hi ha d’haver una persona que faci les funcions de coordinador de platges municipal.

A més, quinze dies abans del començament de la temporada i quinze després d’haver acabat, com a mínim, l’empresa adjudicatària ha de posar a disposició de l’ajuntament una persona amb el càrrec de responsable d’empresa de salvament (RESEM). Aquesta persona ha de complir tots els perfils professionals descrits en aquesta Instrucció.

Hi ha d’haver supervisors de platja per a les classificades de risc mitjà i alt. Aquest personal ha de complir els perfils professionals descrits en el Decret 2/2005 i el Decret 27/2015, i en aquesta Instrucció tècnica.

15. Perfil professional del personal

L’exposició de motius de la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional, indica:

Si el sistema nacional de qualificacions i formació professional constitueix l’element central a l’entorn del qual gira la reforma que aborda aquesta Llei, la regulació que aquesta du a terme parteix, com a noció bàsica, del concepte tècnic de qualificació professional, entesa com el conjunt de competències amb significació per a l’ocupació, adquirides a través d’un procés formatiu formal i fins i tot no formal que són objecte dels corresponents procediments d’avaluació i acreditació. En funció de les necessitats del mercat de treball i de les qualificacions que aquest requereix, es desenvolupen les ofertes públiques de formació professional, en la planificació de les quals ha de  prestar-se especial atenció a l’ensenyament de les tecnologies de la  informació i la comunicació, idiomes de la Unió Europea i prevenció de riscos laborals.

15.1. Atès que l’objecte principal del contracte administratiu, o de l’execució directa, és la prestació del servei de vigilància i salvament en platges, s’ha de complir, en primer lloc, el Reial decret 1521/2007, de 16 de novembre, pel qual es complementa el Catàleg nacional de qualificacions professionals, mitjançant l’establiment de quatre qualificacions professionals de la família professional d’activitats físiques i esportives, que recull la qualificació professional de socorrisme en espais aquàtics naturals i que estableix la formació de què han de disposar els professionals que vulguin incorporar-se a aquest servei. No obstant això i fins que acabi el termini que disposa el Decret 27/2015 per a l’obtenció dels certificats de professionalitat o obtenció dels estudis de formació professional, és suficient disposar del certificat de socorrisme aquàtic d’almenys 100 hores de durada impartit per un organisme competent, una federació o la Creu Roja, i amb una antiguitat inferior a quatre anys, o el reciclatge corresponent.

Formació associada (360 hores)

Mòduls formatius

MF0272_2: Primers auxilis (60 h)

MF0269_2: Natació (120 h)

MF1083_2: Rescat d’accidentats en espais aquàtics naturals (120 h)

MF1082_2: Prevenció d’accidents en espais aquàtics naturals (60 h)

15.2. El perfil professional que, com a mínim, ha de complir el RESEM s’ha d’aproximar al que indica el Reial decret 141/2011, de 4 de febrer, pel qual es complementa el Catàleg nacional de qualificacions professionals, mitjançant l’establiment de dues qualificacions professionals de la família professional d’activitats físiques i esportives, que desplega la qualificació professional de coordinació de serveis de socorrisme en instal·lacions i espais naturals aquàtics. No obstant això i fins que no acabi el termini que disposa el Decret 27/2015 per a l’obtenció dels certificats de professionalitat o l’obtenció dels estudis de formació professional, és suficient disposar del certificat de socorrisme aquàtic d’almenys 100 hores de durada impartit per un organisme competent, una federació o la Creu Roja, i amb una antiguitat inferior a quatre anys, o el reciclatge corresponent.

Formació associada (540 hores)

Mòduls formatius

MF0269_2: Natació (120 h)

MF1762_3: Gestió de recursos de socorrisme en espais aquàtics (120 h)

MF0272_2: Primers auxilis (60 h)

MF1764_3: Direcció d’equips de socorrisme en espais aquàtics (120 h)

MF1763_3: Sistemes i tècniques per a la supervisió de recursos de socorrisme en espais aquàtics (120 h)

Finalment, cap tenir en compte el complement formatiu que han d’acreditar els coordinadors de platja i els socorristes que, a més, hagin de governar les embarcacions adscrites al servei.

El Reial decret 1038/2011, de 15 de juliol, pel qual es complementa el Catàleg nacional de qualificacions professionals, mitjançant l’establiment de determinades qualificacions professionals de les famílies professionals maritimopesquera; energia i aigua; vidre i ceràmica; tèxtil, confecció i pell, i comerç i màrqueting, desenvolupa la qualificació professional de govern d’embarcacions i motos nàutiques destinades al socorrisme aquàtic.

Formació associada (430 hores)

Mòduls formatius

MF0011_1: Guàrdia de navegació i govern del vaixell (70 h)

MF2048_2: Manteniment, conservació i control d’embarcacions de motor i motos nàutiques destinades al socorrisme aquàtic (60 h)

MF0733_1: Seguretat i primers auxilis a bord (60 h)

MF2049_2: Maneig d’embarcacions de motor i motos nàutiques destinades al socorrisme aquàtic (120 h)

MF0269_2: Natació (120 h)

16. Publicació i efectes

Aquesta Instrucció s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i produirà efectes des de l’endemà de la publicació.

Marratxí, 12 de desembre de 2016

El director general d’Emergències i Interior

 Pere Perelló Payeras