Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l'assumpte de referència, i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord a l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de setembre de 2016,

“DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte està inclòs a la lletra b) del grup 6 de l’annex I de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears (BOIB núm. 133 de 21 de setembre de 2006). D’altra banda, també està inclòs a la lletra a) del Grup 2 de l’annex I de l’esmentada Llei 11/2006. Per tant, després d’haver estat sotmès a avaluació d’impacte ambiental ordinària, segons el que determina la lletra c del punt 1 de l’apartat tercer de la circular del Conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca sobre tramitació de les avaluacions ambientals de data 4 de novembre de 2015, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva Declaració d’impacte ambiental d’acord amb l’article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluacions ambientals.

1. Antecedents

Els promotors del projecte varen iniciar a l’ajuntament de Campos, en data 30 de juliol de 2015, la tramitació de la llicència municipal del Projecte integrat de construcció de celler i magatzem agrícola a l’explotació núm. 18.316 (obres i activitat). Amb la documentació es va adjuntar l’estudi d’impacte ambiental de la construcció de celler –magatzem agrícola en l’explotació núm. 18.316 (Campos).

L’ajuntament de Campos va sol·licitar a la CMAIB mitjançant ofici de 07 d’agost de 2015 si el projecte del celler – magatzem ubicat a la parcel·la 80 del polígon 14 del TM de Campos es trobava subjecte a tramitació d’avaluació d’impacte ambiental.

La CMAIB va comunicar, en data 20 d’agost de 2015 a l’Ajuntament que l’expedient es trobava subjecte Avaluació d’impacte ambiental ordinària i que el que corresponia, en base a la documentació presentada pel promotor, era que l’òrgan substantiu realitzés la informació pública de l’estudi d’impacte ambiental i del projecte tècnic, així com les consultes a les administracions públiques i persones interessades.

En data 30 de desembre de 2015 té entrada a la CMAIB la documentació relativa a la informació pública del projecte, als efectes d’iniciar el procediment d’Avaluació d’impacte ambiental ordinària.

2. Informació del projecte

Els promotors són Antonio Bonet Serra i Bernat Bauzà Mesquida. 

El projecte es desenvolupa en la parcel·la 80 del polígon 14 del TM de Campos. La superfície de la parcel·la és de 56.654 m². L’accés a la finca es realitza per un camí existent de terra compactada al qual s’hi accedeix des de la carretera Ma-19 Palma- Santanyí, a l’altura del PK 43,9.  

En la parcel·la existeix una antiga pedrera de marès denominada “Torrent Cañell” que figura en l’annex 5 (“Catàleg de pedreres inactives. Explotacions de baixa amb numeració antiga”) del PDSIB.  Aquesta pedrera ocupava una extensió de 6.928 m². L’activitat d’extracció va finalitzar l’any 1965. L’antiga pedrera es va reblir mitjançant materials estèrils fins aconseguir una superfície de terreny plana. El rebliment en algunes zones va arribar fins a la cota cero del terreny, mentre que en altres encara és visible part del talús vertical del front de la pedrera. Aquest talús té actualment una alçada variable entre 2 i 4 metres, però abans del rebliment l’alçada del talús arribava als 15 o 20 m. Actualment tota la superfície d’aquesta zona es troba ocupada per una plantació de vinya en plena producció. D’acord amb la documentació els talussos són molt estables. En el projecte presentat es considera finalitzada la restauració d’aquesta part de la parcel·la.

No obstant, existeix en el costat SW de la parcel·la una altra zona on, d’acord amb la documentació, es va desenvolupar una activitat minera il·legal fins a la dècada dels anys 90. Es tracta d’una part de la parcel·la que actualment presenta un aspecte degradat i que té una superfície és de 10.463 m².

L’objecte del projecte és la restauració de l’explotació minera ubicada en la zona SW de la parcel·la i la reutilització d’aquest espai mitjançant la construcció i posada en funcionament d’un celler. De la superfície total de la zona (10.463 m²), el forat de la pedrera ocupa uns 2.683 m². La resta de la superfície es troba coberta per un rebliment parcial que prové d’estèrils d’altres pedreres de marès. Les tasques de rebliment es varen començar a la zona de plaça de la pedrera i avançaren cap a el talús del front de l’explotació. Els talussos de la zona reblida són de 55º i no estan perfilats. En el centre de la plaça de la pedrera existeix una antiga construcció on s’hi ubicava un generador. Aquesta caseta s’esbucarà i es gestionaran els residus adequadament. A altres zones de la pedrera hi ha aplecs de pedra calcària que s’utilitzaran en la mateixa restauració.  El celler es construirà en el forat de l’antiga explotació minera, de tal manera que  es reduirà la superfície que s’haurà de reblir. En concret, dels 2.683 m² que ocupa la plaça de la pedrera el projecte preveu donar-li un nou ús a una superfície de 2.524 m² on s’hi ubicarà el celler que estarà envoltat d’una zona sense edificar que permetrà el pas de la maquinària i el trànsit dels treballadors i visitants. Instal·lar el celler en aquesta zona permetrà mantenir i controlar la temperatura de les instal·lacions i del producte. D’altra banda, únicament s’haurà de reblir una superfície de 159 m² x 2,5 m de profunditat aproximadament. Es preveu que seran necessaris uns 397,5 m³ de material compactat per al rebliment (estèrils  d’altres pedreres de marès). A la documentació s’exposa el sistema de restauració del forat, fent constar que s’ha previst la necessitat d’un sistema de drenatge. Els materials de rebliment es compactaran amb un corró auto propulsat de 12 tones. Una vegada finalitzat el rebliment, mitjançant una retroexcavadora es condicionaran i compactaran els talussos fins aconseguir un angle màxim de 60º respecte a l’horitzontal. Finalment, s’estriaran els talussos de tal manera que es pugui implantar la vegetació proporcionant-los estabilitat. S’indica que el talús del front de la pedrera es troba ben consolidat  i el sòl de la pedrera és estable i horitzontal. El talús vertical es mantindrà únicament en la zona de l’edifici del celler. Tot i així, es verificarà que no supera en cap zona la línia vertical.  Sobre el nou terraplè es reconstruirà la capa edàfica mitjançant aportacions exteriors. No s’indica la procedència de la capa superior del sòl. Seran necessaris 3.885 m³ d’aquest material (“terra vegetal”). Sobre el terraplè es plantaran 5.737 m² de vinya que contribuirà a l’estabilització dels materials i a la integració paisatgística. La plantació comptarà amb camins d’accés perimetrals d’uns 8 m d’amplada, per al pas de la maquinària de l’explotació agrària.

L’edifici del celler s’ha projectat en planta baixa (237,60 m²) i una planta pis (60,07 m²). La seva alçada màxima serà de 7,65 m, però únicament sobreeixirà 4,40 m per sobre del nivell natural de la parcel·la, ja que s’aprofitaran els desnivells existents a la pedrera. En aquesta zona el talús té una alçada d’uns 2,10 m. Les parets del celler  es pintaran de color ocre i la teulada serà de teula àrab. A l’interior d’aquesta edificació es durà a terme la totalitat del procés productiu del vi.

A més, el celler comptarà amb les següents zones exteriors relacionades amb l’activitat:

-A nivell de la planta baixa del celler (que coincideix amb la plaça de la pedrera) hi haurà una zona de 2.274 m² per al trànsit de maquinària pesant, zona per a dipositar els materials necessaris per a l’activitat i per a l’entrada i sortida de la matèria primera. Aquesta zona es troba a la mateixa cota que el camí d’accés i la plantació de vinya existent.

-A nivell del terraplè hi haurà un altre espai de 1.500 m² per al desplaçament de la maquinària del celler i de la nova plantació de vinya, en aquesta zona hi haurà un accés amb una rampa a l’entrada del primer pis del celler, per als treballadors i els visitants. 

El calendari de restauració i reutilització de la pedrera es desenvolupa en un període màxim de 4 mesos des de l’inici de les obres.

Per a la producció del vi, la superfície del celler es distribuirà en diferents sales i magatzems; sala d’elaboració, magatzem de maquinària, sala d’embotellat, sala de criança, magatzem agrícola, aljub, laboratori, vestuari, banys, magatzem de botelles.

El celler comptarà amb la maquinària següent:

-Desrapadora

-Bomba de verema

-Premsa hidràulica

-Equip refrigerador d’aigua

-Dipòsits de fermentació

-Bótes

-Rentadora de botelles

-Embotelladora, capsuladora i etiquetadora

-Material de laboratori

Es preveu una producció de vi anual d’uns 8.500 l, el que suposarà que es generaran anualment uns 8.500 l d’aigües residuals de l’activitat. Per a gestionar aquestes aigües residuals i les dels banys, s’ha previst la instal·lació d’una depuradora estanca de tres cambres de 5.000 l de capacitat i evacuar l’efluent mitjançant camions.

Per a la producció del vi es compta amb una sèrie de parcel·les de cultiu de vinya, amb una superfície total de 1.47 ha. A més, està previst augmentar aquesta superfície fins a un total de 5,5 ha, de les quals 0,4 ha es sembraran en la mateixa parcel·la del projecte.

Amb les restes vegetals i les del raïm utilitzat en la producció del vi es farà compost que s’aplicarà com adob a la mateixa finca. 

La parcel·la disposa actualment d’un pou amb autorització per reguiu. Consta a l’expedient que s’ha sol·licitat a la Direcció General de Recursos Hídrics el canvi d’ús del pou de la finca per tal d’incloure-hi l’ús de l’aigua per a l’activitat del celler.  

D’acord amb l’estudi d’impacte ambiental, la finca ja disposa d’un comptador de 6,9 KW de potència.

3. Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte

D’acord amb el PTI de Mallorca, el projecte s’ubica en Sòl rústic general (20.905,8 m²) i sòl rústic general- forestal (35.725,5 m²). La major part de la parcel·la es troba afectada per APR d’incendis.

D’altra banda, la parcel·la es troba en una zona amb vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers moderada i també en zona vulnerable a la contaminació per nitrats (Decret 116/2010, de 19 de novembre, de determinació i delimitació de zones vulnerables per la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries i el seu programa de seguiment i control del domini públic hidràulic).

Finalment, cal indicar que es tracta d’una zona qualificada com a d’interès miner, on es troba una antiga pedrera que consta a l’annex V del PDS de Pedreres de les Illes Balears. 

4. Resum del procés d’avaluació

La documentació de la informació pública va tenir entrada a la CMAIB en data 30 de desembre de 2015.

El projecte integrat d’obres activitats del celler i el seu estudi d’impacte ambiental varen ser exposats al públic d’acord amb l’article 36 de la llei 21/2013, de 9 de desembre d’avaluació ambiental, durant un termini de 30 dies (BOIB 165, de 10 de novembre de 2015). Es fa constar al BOIB que l’òrgan competent per a l’autorització definitiva del projecte es el mateix Ajuntament de Campos.

Durant el tràmit, l’Ajuntament de Campos va consultar al Servei d’Estudis i Planificació i Servei d’Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat i a la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca.

Durant la informació pública no es varen presentar al·legacions.

La CMAIB va trametre a l’òrgan substantiu i al promotor sol·licitud d’esmena de deficiències en data 21 de març de 2015. Aquesta sol·licitud es fonamentava en el fet de que s’havia detectat que el celler objecte del projecte s’ubicava en una antiga pedrera que no estava restaurada i, per aquest motiu, era necessari presentar un Pla de restauració i reutilització mitjançant la construcció i posada en funcionament del celler, i un annex a l’Estudi d’Impacte Ambiental que valorés conjuntament tant la restauració- reutilització de la pedrera com les actuacions de construcció i posada en funcionament del celler. La documentació sol·licitada va tenir entrada a la CMAIB a través de l’òrgan substantiu (Ajuntament) en data en data 28 de juny de 2016.   

En data 26 de juliol de 2016 la CMAIB tramet ofici a l’òrgan substantiu de requeriment, d’acord amb l’art. 40.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, per tal de que l’Ajuntament consulti a les administracions afectades en relació a la pedrera. En concret, les administracions que s’havien de consultar eren les següents:

-Servei de Mines de la Direcció General de Política industrial de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria. S’havia de sol·licitar, a més, a aquesta administració que informés també en relació a la possible necessitat de sotmetre a tràmit d’informació pública la documentació relativa a la pedrera, així com qualsevol aspecte que considerés necessari des de la seva Direcció general.

-Consell Insular de Mallorca

Els oficis de les noves consultes realitzades per l’ajuntament de Campos, d’acord amb l’article 37.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre varen tenir entrada a la CMAIB en data 4 d’agost de 2016.

Finalment, com a resultat de la totalitat de les consultes efectuades en relació a l’art. 37.2 de la Llei 21/2013 de 9 de desembre s’han rebut els informe següents:

-Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics de 1 de juny de 2016: aquesta administració informa el següent: “Per tal d’evitar l’afecció a les aigües subterrànies, es considera adequat el tractament de les aigües residuals projectat (...) Aquest sistema s’ha d’adaptar al punt 3 de l’article 81 del Pla Hidrològic de les Illes Balears 2015 (Reial decret 701/2015, de 17 de juliol).” Finalment, el Servei d’Estudis i Planificació informa favorablement sobre la construcció del celler amb una sèrie de condicionants que queden recollits a la conclusió del present informe tècnic.   

-Servei d’Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics, de 5 de gener de 2016: aquesta administració informa que “Segons la cartografia disponible en aquesta Direcció general l’àmbit de l’actuació no està afectat per domini públic hidràulic, per zones de servitud, per zones de policia, ni per zones inundables o potencialment inundables”. 

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, de 3 de setembre de 2015: d’acord amb l’informe d’aquesta administració, les edificacions projectades es troben “en una zona abans utilitzada com a cantera de marès i situades a la vessant nord d’un turó. Estan afectades d’APR d’incendis segons el planejament territorial insular i grafiades com zona d’alt risc d’incendis (no obstant, aquesta part de la parcel·la no està grafiada) segons el mapa de risc d’incendis forestals vigents a l’illa de Mallorca.” L’informe conclou que “no existeix inconvenient a efectes de risc d’incendis forestals per l’execució de les obres propostes” sempre i quan siguin adoptades tota una sèrie de mesures preventives recollides en el mateix informe del Servei de Gestió Forestal. Aquests condicionants queden recollits en la conclusió del present informe tècnic.

-Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, de 29 de març de 2016: aquesta administració informa que l’explotació minera “figura al PDSPIB a l’annex 5 i no consta justificada la seva restauració (...) Per a l’autorització de reutilització l’informe del Consell Insular serà preceptiu i vinculant (...)” Es destaca el fet de que “en qualsevol cas, per a reutilitzar l’espai afectat per una explotació minera, de la qual no consti la seva restauració, cal la presentació de l’oportú Projecte de reutilització i ha de ser aprovat també per Mines. S’indica que la tramitació adient consisteix en la presentació d’aquest projecte a l’Ajuntament, ja que es tracta d’una tramitació de llicència integrada, la Dirección General de Política Industrial “actuarà dins aquest procediment com administració previsiblement afectada.” Segons el mateix informe del Servei de Mines, el que correspon és que s’autoritzi “la reutilització des del punt de vista de la normativa minera, i tramitar també la caducitat de l’explotació minera, tot això coordinadament i de manera prèvia a la resolució de la llicència municipal i altres que siguin d’aplicació, tal i com indica el PDSPIB al seu article 19 (...)”. S’afegeix el següent: “Per simplificació administrativa, mines aprofitarà la documentació i la informació pública corresponent de la llicència municipal corresponent i vigilarà el compliment estricte de la normativa minera d’aplicació (...)”

-Servei de Mines de la Dirección General de Política Industrial de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, de 05 d’agost de 2016, emès com a resposta a la consulta realitzada per l’òrgan substantiu (Ajuntament) en data 22 de juliol de 2016, en base a la documentació “Projecte de restauració i reutilització de l’espai natural afectat per les tasques de la pedrera “Torrent Cañell” núm. 947” i “Annex a l’Estudi d’Impacte Ambiental”:  El Servei de Mines informa favorablement la reutilització de la pedrera.

-Informe complementari del Servei de Mines de la Dirección General de Política Industrial de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, de 19 de setembre de 2016: en aquest informe el Servei de Mines fa constar que s’ha detectat una errada en l’informe de 05 d’agost de 2016 on s’indicava que les actuacions es duien a terme “dins l’explotació minera inicial”, és a dir dins l’àmbit de l’antiga pedrera “Torrent Canyell” i no en la part que es va ampliar il·legalment. S’afirma que, una vegada revisada la planimetria “cal assenyalar que on es fan les actuacions és a la part de l’ampliació de la pedrera que es va realitzar dins la mateixa parcel·la”. També s’indica que quan es fa referència a la plaça de la pedrera en l’informe de 05 d’agost de 2016 es tracta de “la plaça de la pedrera de la part de l’ampliació que es va realitzar sense autorització minera (...)”. Una vegada fetes aquestes correccions, el Servei de Mines informa de nou favorablement el projecte.

-Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca. No s’ha rebut  informe d’aquesta administració. 

A més, a l'expedient consta informe favorable de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia.

Des del punt de vista tècnic, es considera que s’han rebut tots els informes necessaris per a la tramitació de l’avaluació d’impacte ambiental ordinària del projecte. Malgrat això, cal incidir en que l’informe del Departament de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca serà preceptiu per a l’autorització del projecte pel fet de que s’ubica en una antiga pedrera, d’acord amb la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears (LOMIB).  

5. Integració de l’avaluació

5.1 Anàlisis ambiental per a la selecció d’alternatives: A més de l’alternativa cero, s’han tingut en compte dues possibilitats: la construcció d’una nova edificació per a l’activitat del celler i la reforma d’una edificació existent en la parcel·la. Es justifica l’opció de construir una nova edificació en el fet de que la construcció existent (d’uns 40 m² de superfície) es insuficient per allotjar l’activitat. També s’argumenta que la ubicació seleccionada es troba en una “zona improductiva, corresponent a una pedrera abandonada.” D’altra banda, la zona on es troba la caseta existent és considerada “la que suposa una major destrucció de la vegetació, implica consumir metres de sòl no improductiu i adequar i ampliar una edificació existent.” Amb l’ocupació de la zona de l’antiga pedrera s’indica que “es donarà un nou ús productiu a una zona degradada i abandonada”. Els desnivells del terreny que s’han generat en l’orografia del terreny com a resultat de l’activitat minera són considerats idonis per a edificar el celler. 

5.2. Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció: d’acord amb l’estudi d’impacte ambiental presentat, els principals impactes del projecte són els següents:

5.2.1 Impacte sobre l’atmosfera: la fase d’execució de l’obra (la restauració de la pedrera i la construcció del celler) comporta tràfic de vehicles pesants i maquinària i operacions de moviments de terra i anivellament de terrenys. Això suposa emissions de gasos (NOx, CH, CO, CO₂ i SO₂) i partícules en suspensió, a més de generació de renou. Es proposen mesures protectores i correctores com assegurar el correcte funcionament de la maquinària, controlar les emissions de pols i partícules, realitzar regs periòdics, etc. També es presenten mesures protectores i correctores per al renou. Durant la fase de funcionament del celler, s’indica que les emissions de gasos generats per l’activitat no suposaran un impacte negatiu significatiu. Aquests gasos són CO₂, SO₂ i composts orgànics volàtils (COVs). D’altra banda, el CO₂ és el gas que pot suposar major perill per al personal del celler, per aquest motiu la zona haurà d’estar ben orejada amb ventilació natural. D’altra banda, s’han presentat nombroses mesures protectores i correctores que van dirigides a reduir el consum energètic de la indústria agroalimentària, fet que reduirà les emissions a l’atmosfera que van lligades al consum elèctric.   

5.2.2 Impacte sobre el sòl: durant la fase de construcció no es preveu un impacte significatiu sobre el sòl, ja que el celler s’ubicarà en una antiga pedrera, en un sòl compactat i sense vegetació. Es comprovarà el bon estat de la maquinària per tal d’evitar abocaments contaminants. Durant la fase de funcionament, la depuradora prevista en el projecte evitarà la contaminació del sòl com a conseqüència del desenvolupament de l’activitat. Pel que fa a la part del projecte corresponent a la restauració de la pedrera, es millorarà la morfologia del terreny respecte a la situació actual.

5.2.3 Impacte sobre l’aigua: No es preveuen afeccions a la hidrologia superficial. S’indica que es possible la contaminació d’aqüífers durant les obres de manera accidental i, per tant es proposa comprovar el correcte funcionament de la maquinària. En la fase de funcionament del celler no es considera probable la contaminació d’aqüífers. D’altra banda, es preveu un elevat consum d’aigua com a resultat del desenvolupament de l’activitat. Per a reduir el consum d’aigua per l’activitat del celler es proposen diferents sistemes d’estalvi d’aquest recurs.

5.2.4 Risc d’incendi: Durant la fase de construcció, el fet de que no hi hagi vegetació a la zona disminueix la possibilitat d’incendi. Durant la fase de funcionament, el celler comptarà amb una instal·lació contra incendis. Les mesures protectores i correctores d’aquest impacte es recullen a l’apartat següent (flora i fauna).  

5.2.5 Flora i fauna: durant la fase de construcció es preveu un cert impacte en relació a l’eliminació de vegetació i per afecció a la fauna pel renou. Durant la fase de funcionament no es preveu afecció significativa sobre aquests factors. Com a mesura protectora es protegiran les formacions vegetals i s’evitarà utilitzar-les per a les zones d’aplec de materials i maquinària, així com evitar encendre foc i manejar combustible. Es restaurarà la vegetació en les zones que s’hagi de desbrossar mitjançant la plantació de mata (Pistacia lentiscus), romaní (Rosmarinus officinalis) i ullastre (Olea europaea var. sylvestris) Es disposarà d’un pla de prevenció i extinció d’incendis i es restauraran les zones que puguin resultar afectades. Per a la protecció de la fauna es proposa evitar l’època de reproducció de la major part de les espècies (març- juny) i evitar l’accés a zones amb vegetació natural.

5.2.6 Patrimoni: No s’han detectat elements patrimonials dins l’àmbit del projecte.

5.2.7 Paisatge: L’impacte visual de l’edificació del celler es considera poc significatiu, en concret s’afirma el següent: “S’ubica en una antiga pedrera, que per les seves característiques constructives pot integrar bé la construcció i al mateix temps minimitzar l’impacte visual del celler (...)”. Com a mesures protectores i correctores es proposa utilitzar els accessos actuals, evitar la col·locació de cartells publicitaris, utilitzar en la construcció colors i materials propis de la zona.

D’altra banda, s’inclouen un conjunt de mesures de gestió de residus perillosos i no perillosos que també es podent considerar com a mesures protectores i correctores de tipus genèric de la majoria dels factors ambientals abans esmentats.

5.3 Seguiment ambiental: Es presenta un Pla de vigilància ambiental tant de la fase d’obres com de la fase de funcionament de l’activitat de producció del vi. El Pla de vigilància recull la necessitat de controlar l’efectivitat de les mesures protectores i correctores i de detectar els impactes no previstos i preveure les mesures adequades per reduir-los o eliminar-los. Es defineixen indicadors per a valorar l’eficiència de les mesures correctores i es preveu la realització d’informes tècnics abans de l’execució de les obres, durant les mateixes i una vegada finalitzat el projecte. Durant la fase de funcionament del celler es redactarà un informe anual en relació a la gestió dels residus i al nivell de renous. Pel que fa a la part del projecte corresponent a la restauració de la pedrera, es preveuen controls de les diferents mesures recollides a l’estudi d’impacte ambiental mitjançant l’emissió d’informes. 

6. Conclusions

Per tot l’anterior, es proposa formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte “Modificació del Pla de restauració per a la reutilització de la pedrera Torrent Cañell núm. 947 mitjançant la plantació de vinya i la construcció d’un celler a l’explotació núm. 18.316”,  promogut per Antonio Bonet Serra i Bernat Bauzà Mesquida, a la parcel·la 80 del polígon 14 en el T.M. de Campos al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores de l’estudi d’impacte ambiental i les mesures següents:

1.Es compliran els condicionants recollits en l’informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de dia 3 de setembre de 2015:

a. Durant l’època de perill d’incendis forestals es compliran les mesures de prevenció establertes a l’art. 8.2.c del Decret 125/2007, referent a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals, s’haurà de tenir en compte el següent:

i. Les màquines que es facin servir a terrenys forestals o menys de 500 m dels mateixos s’utilitzaran extremant les precaucions en el seu ús i adequat manteniment (s’hi aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d’espurnes). El proveïment de benzina d’aquesta maquinària s’ha de realitzar a zones de seguretat aclarides per combustible vegetal.

ii. S’haurà de disposar d’extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat que es pogués provocar.

b. Atès que es tracten d’edificacions interiors o limítrofes a zona forestal en compliment del CTE i de l’art. 11 del Decret 125/2007, hi ha d’haver una franja de 25 m d’amplada separant la zona edificada de la forestal amb baixa càrrega de combustible vegetal. Aquesta franja es farà d’acord amb les determinacions que realitzi sobre el terreny l’agent de medi ambient de la zona que tramitarà in situ l’autorització administrativa corresponent.

c. Els operaris participants en les obres seran instruïts en l’existència de risc d’incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un conat d’incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d’incendis forestals.

2.Es compliran les mesures definides en l’informe del Servei d’Estudis i Planificació de 1 de juny de 2016:

a. Durant el temps que duri l’obra s’hauran adoptar les màximes precaucions per evitar l’abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc).

b. La producció de compost es durà a terme en un espai cimentat impermeable i s’haurà de preveure la recollida dels lixiviats fins a la fossa sèptica, per a evitar l’afecció a l’aqüífer.

c. Atès que la parcel·la es troba en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, es recomana que l’aplicació al sòl del subproducte sòlid compostat com a adob es realitzi d’acord amb el Codi de Bones Pràctiques Agràries.

d. El sistema de depuració s’haurà d’adaptar al punt 3 de l’art. 81 del PHIB de2015 (Reial decret 701/2015, de 17 de juliol). El titular haurà de presentar davant l’administració hidràulica una declaració responsable de la instal·lació del sistema de depuració, a la qual s’ha d’adjuntar un document que n’acrediti l’adquisició, les característiques tècniques, el rendiment i el manteniment.

e. D’acord amb l’annex 4 del PHIB  en el cas que no es reculli l’efluent líquid mitjançant camió, el sistema de depuració o fossa sèptica haurà de complir les condicions següents:

i. El seu rendiment mínim haurà de ser el següent:

DBO (%reducció)	DQO (%)	SS (%)	Nitrats (mg/l)
85	75	85	<50

ii. Pel que fa a la gestió de l’efluent, no es permet abocar a pou d’infiltració. Es preveuen dues opcions:

a. Infiltració per zona verda

b. Rassa d’infiltració (en aquest cas serà necessari l’informe favorable de l’Administració hidràulica).

3.La capa superior edàfica (“terra vegetal”) que s’utilitzi per al condicionament del terreny per acollir la nova plantació de vinya,  haurà de provenir d’obres de desmunts realitzades amb la corresponent llicència, per tal de garantir que les tasques de restauració de la pedrera no suposin l’afectació d’altres parcel·les per l’eliminació de l’esmentada capa edàfica.

4.Sempre que sigui viable des del punt de vista tècnic es millorarà la integració visual dels talussos verticals de major alçada, mitjançant el tall del talussos en diferents nivell i/o realitzant estries per afavorir la implantació de la vegetació natural.

5.No es pot utilitzar el pou per a l’activitat de celler fins que no tengui el canvi d'ús aprovat per la Direcció General de Recursos Hídrics.

Es recorda que d’acord amb l’informe del Servei de Mines de la DG de Política industrial de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, s’haurà d’autoritzar la reutilització des del punt de vista de la normativa minera, i tramitar la caducitat de l’explotació minera, tot això coordinadament i de manera prèvia a la resolució de la llicència municipal i altres que siguin d’aplicació, tal i com indica l’art. 19 del PDSPIB. Per a l’autorització de la reutilització de la pedrera l’informe del Consell de Mallorca serà preceptiu i vinculant.

Es recomana el següent:

1.La instal·lació de plaques fotovoltaiques per a l’auto abastiment elèctric, en la coberta de l’edificació del celler.

2.Acollir-se a un sistema de cultiu que respecti el Codi de Bones Pràctiques Agràries o bé al cultiu ecològic, ja que en el projecte es recull el fet de que s’utilitzaran herbicides i fertilitzants nitrogenats, i la zona es troba en vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers moderada i en zona vulnerable a la contaminació per nitrats.”

  

Palma, 14 d’octubre de 2016

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias