BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Mitjançant acord del Ple de la Corporació Municipal, fet el dia 26 de maig de 2016, es va aprovar inicialment l’Ordenança municipal per a l’estalvi d’aigua. L’esmentat acord apareix publicat en el BOIB núm. 81, de 25 de juny de 2016.

Finalitzat el termini d’exposició pública i havent-se desestimat l’al·legació presentada, el Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària feta el dia 29 de setembre de 2016, va aprovar definitivament l’esmentada Ordenança, per la qual cosa, una vegada adaptat el llenguatge a les recomanacions de l’informe sobre impacte de gènere, emès per l’Institut Balear de la Dona, que afecten a la forma però no al fons, es publica el text íntegre de l’Ordenança municipal per a l’estalvi d’aigua, que a continuació es transcriu:

“Preàmbul

El tractat constitutiu de la Unió Europea estableix el principi fonamental que la protecció del medi i el desenvolupament sostenible són elements definitoris de les polítiques de la Comunitat (art. 6. És en aquest àmbit que s’insereix la Directiva 2000/60/CE, de 23 d’octubre, que estableix un marc comunitari d’actuació en la política d’aigües.

L’article 45 de la Constitució espanyola reconeix el dret de tots a disposar d’un entorn adequat, i l’obligació dels poders públics, i per tant també de les autoritats locals, de defensar-lo. A més, el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües reconeixen el seu article 14 com a principis rectors en la gestió en matèria d’aigües, entre d’altres, la unitat de gestió, l’economia de l’aigua, el respecte als sistemes hidràulics i al cicle de l’aigua, la participació dels usuaris i la compatibilitat de la gestió pública de l’aigua amb l’ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la natura.

El Pla hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Reial decret 701/2015, té com un dels seus objectius bàsics assolir i mantenir el bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua superficials i el bon estat químic  i quantitatiu de les aigües subterrànies. Entre els seus objectius ambientals cal destacar garantir el subministrament suficient d’aigua, tal com requereix un ús del recurs sostenible, equilibrat i racional, fomentar l’estalvi en els consums d’aigua promovent mesures tècniques i polítiques que l’incentivin i penalitzin el consum desmesurat.

Finalment, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local, atribueix als ajuntaments la potestat de dictar ordenances en l’àmbit de les seves competències (art. 4.1.a) , entre les quals s’inclou el medi ambient i l’abastament d’aigua potable i l’evacuació i tractament d’aigües residuals.

Donar una utilització racional a l’aigua equival a estalviar-ne, fent extensa aquesta accepció als conceptes d’aprofitament, reaprofitament i reutilització. D’aquesta manera, per a cada activitat que requereixi consum d’aigua s’ha de destinar el recurs hídric que tingui una qualitat i unes característiques que corresponguin a l’ús que se’n vol fer. Cal entendre, doncs, aquesta diferenciació de l’aigua en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, amb el benentès que podem trobar usos que no requereixin emprar una aigua d’aquestes característiques (com la destinada al reg de parcs i jardins, a la neteja d’interiors, exteriors i eines de treball, o la que serveix per omplir els dipòsits dels inodors, entre d’altres).

L’objectiu de la protecció i preservació de l’entorn natural no pot anar contra si mateix, ni en detriment d’altres objectius com la protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, sota cap concepte no s’ha de permetre que l'aigua no potable comporti un risc o un perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi ambient.

La demanda creixent d’aigua va indissolublement lligada a l’augment del nombre d’habitants i, en general, al desenvolupament humà i a l’ús irracional i/o irresponsable per part de persones, institucions i empreses, fet que implica la sobreexplotació dels recursos hídrics, amb el consegüent greuge per al medi. Per això, cal establir mesures legals que permetin el correcte ús i estalvi d’aquest recurs. Amb aquest objectiu, la present regulació s’ha d’aplicar sobre la base de la utilització de la millor tecnologia disponible amb els materials menys nocius per al medi natural o per a l’ecosistema.

Dins d’aquest marc s’insereix l’estalvi d’aigua, i és la finalitat d’aquesta normativa vetllar per l’estalvi eficient i per a l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és. A aquest efecte, es regula la incorporació d’instal·lacions i mecanismes d’estalvi d’aigua als edificis i altres construccions per tal de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati.

TÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta Ordenança és regular tant la incorporació com la utilització de sistemes d’estalvi d’aigua als habitatges, edificis, les construccions, les zones enjardinades i  usos similars, com també adequar la qualitat de l’aigua a l’ús que se’n faci i determinar en quins casos i circumstàncies serà obligatòria.

Article 2. Definicions

Per precisar l'objecte d'aquesta Ordenança s'estableixen les definicions següents:

a) Sistemes d’estalvi d’aigua: tot mecanisme o instal·lació que garanteixi un estalvi eficient del consum d’aigua, així com una reutilització de l’aigua per a una utilitat diferent.

b) Sistemes de captació d’aigües pluvials: tot mecanisme o instal·lació que garanteixi la recollida i emmagatzematge de l’aigua procedent de pluja.

c) Sistemes de recuperació d’aigües grises: tot mecanisme o instal·lació que garanteixi la captació i el condicionament d’aigües ja utilitzades, a excepció de les que continguin greixos o contingut fecal, per omplir les cisternes dels inodors i altres usos no potables.

d) Airejadors: economitzadors de raig per a aixetes i dutxes, que redueixen el cabal introduint aire en el flux d’aigua.

e) Reductors de cabal: limitadors de cabal que permeten reduir el volum d’aigua subministrat a aixetes i dutxes.

f) Aigües grises: tota aigua procedent de les dutxes i banyeres.

g) Aigua regenerada: tota aigua residual depurada que ha estat sotmesa a un tractament complementari que permet obtenir una qualitat adequada per a la seva posterior reutilització.

h) Aigua reutilitzada: tota aigua procedent dels sistemes de captació d’aigües pluvials o de recuperació d’aigües grises.

i) Zones enjardinades: zones en les quals s’efectua o s’ha efectuat una plantació herbàcia, arbustiva o arbòria amb requeriments de reg i manteniment periòdic (incloent parcs, jardins i zones verdes). Resten fora d’aquesta consideració les zones forestals o assimilables a forestals.

j) Rehabilitació integral: d’acord amb les disposicions generals del Codi tècnic de l’edificació vigent.

TÍTOL I. ÀMBIT D’APLICACIÓ

Article 3. Àmbit d’aplicació general

L’àmbit d’aplicació recau sobre:

1. Tot tipus d’edificacions i construccions noves (tant públiques com privades), incloent-hi les sotmeses a rehabilitació integral, inclosos els edificis independents que formin part d’instal·lacions complexes, estiguin o no connectades a la xarxa municipal d’aigua.

2. En l’activitat agrícola o equivalent, cal adequar l’ús i els instruments d’estalvi d’aigua i seran els establerts pel Consell d'Eivissa o l'administració competent.

3. Les instal·lacions, edificis o construccions existents amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present Ordenança quedaran sotmesos a la present Ordenança quan es compleixi alguna de les següents condicions:

a) Realització de rehabilitacions integrals.

b) Realització de reformes del sistema d’abastament d’aigua i/o sanejament que superi més del 70% de les conduccions.

c) Realització de qualsevol obra en la qual es pugui aplicar alguna de les mesures recollides en la present Ordenança, sempre que no sigui desproporcionada en relació amb l’obra en qüestió.

4. Els edificis i instal·lacions públiques existents en el municipi, a més de complir amb l’apartat anterior, hauran d’incorporar les mesures d’estalvi previstes en aquesta Ordenança, d’acord amb un pla d’inversions per als edificis públics, en un període no superior a 5 anys.

5. En qualsevol cas, queden exceptuats d’instal·lar els sistemes de recuperació d’aigües grises els centres hospitalaris, centres sanitaris, llars i residències per a la gent gran, escoles bressol i tots els centres que, per les seves condicions i característiques, generin aigües grises que pugin contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.

6. Únicament es pot ometre l’aplicació de sistemes per a la recuperació i reciclatge d’aigua quan un informe tècnic municipal justifiqui la impossibilitat de fer-ho.

7. Els usos permesos de l’aigua de la xarxa municipal d’abastament seran els establerts al Reglament del servei municipal de subministrament domiciliari d’aigua de Sant Josep de sa Talaia. Queda expressament prohibit l’ompliment de piscines i el reg de jardins amb aigua de la xarxa d’abastament d’aigua.

Article 4. Àmbit d'aplicació específic

1. Qualsevol edificació que compleixi amb el que disposa l’article 3, sigui quin sigui el seu ús, que disposi d’instal·lacions destinades al consum d’aigua, haurà de disposar de:

- Comptador individual en les condicions que descriu aquesta Ordenança.

- Mecanismes estalviadors per a les aixetes, les dutxes i els inodors, en les condicions que estableix aquesta Ordenança.

-En el cas d'edificis o construccions amb instal·lacions no connectades al Servei Municipal d'Aigües disposar de la concessió per a la captació d'aigües adequada.

2. Habitatges plurifamiliars

a) Els edificis plurifamiliars amb menys de vuit habitatges o parcel·les amb més d’un habitatge (fins a 8) han d’incorporar un sistema de reutilització d’aigües grises, per a qualsevol ús posterior, exceptuant el consum humà, i un dels dispositius següents:

-un sistema per a l’aprofitament d’aigua de pluja, o

-un sistema per a la reutilització d'aigua sobrant de les piscines (si en disposen).

b) Els edificis plurifamiliars amb vuit o més habitatges o parcel·les amb 8 o més habitatges han d’incorporar:

-un sistema de reutilització d’aigües grises

-un sistema per a l’aprofitament d’aigua de pluja

-un sistema de reutilització d’aigua sobrant de piscines (si en disposen)

L’aigua regenerada s’utilitzarà per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà.

3. Habitatges unifamiliars

Els habitatges unifamiliars de menys de 100 m2 de zona enjardinada o piscina amb un volum inferior a quaranta-cinc metres cúbics (45 m3) han d’incorporar un sistema de reutilització d’aigües grises, per a qualsevol ús posterior, exceptuant el consum humà, i un dels dispositius següents:

-un sistema per a l’aprofitament d’aigua de pluja, o

-un sistema per a la reutilització d’aigua sobrant de piscines (si en disposen)

b) Els edificis unifamiliars de i més de 100 m2 de zona enjardinada o piscina amb un volum inferior a quaranta-cinc metres cúbics (45 m3) han d’incorporar, per a qualsevol ús posterior, exceptuant el consum humà, els següents sistemes:

-un sistema de reutilització de aigües grises

-un sistema per a l’aprofitament d’aigua de pluja

-un sistema per a la reutilització d’aigua sobrant de piscines (si en disposen)

L’aigua regenerada s’utilitzarà per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà.

4. Hotels

Els hotels  i edificis destinats a allotjament turístic han d’incorporar els següents sistemes d’estalvi d’aigua:

-sistema de reutilització d’aigües grises

-sistema per a l'aprofitament d’aigua de pluja

-sistema per a la reutilització d’aigua sobrant de piscines (si en disposen)

L’aigua regenerada s’aprofitarà per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà.

5. Activitats industrials o comercials amb alts requeriments d’aigua

1. Tots els establiments industrials, comercials o de serveis de nova creació que tinguin un consum d’aigua igual o superior a 1.500 m3 anuals han de disposar de sistemes de reutilització d'aigües grises i sistemes per a l'aprofitament d'aigua de pluja.

6. Establiments de rentatge de vehicles i processos de neteja

En les instal·lacions de rentatge automàtic de vehicles i altres serveis de neteja industrial amb aigua d’abastament que tinguin un consum d’aigua igual o superior a 1.000 m3 anuals, s’estableix l’obligatorietat de disposar de sistemes de reciclatge d’aigua en les seves instal·lacions i, a poder ser, sistemes per a l’aprofitament d’aigua de pluja.

7. Camps de golf

Els camps de golf estaran sotmesos al que estableix aquesta Ordenança. A més, l’aigua per al seu reg procedirà exclusivament de la depuració d’aigües residuals (aigües residuals regenerades) o dels mitjans expressament admesos per normativa aplicable específica sobre camps de golf. En cap cas es podrà utilitzar aigua subterrània per satisfer la demanda d’aigua.

8. Altres usos

Els edificis d’usos diferents dels anteriors (oficines, serveis, educatiu, esportiu, cultural, recreatiu, sanitarioassistencial, etc.) que disposin de zona enjardinada de més de 100 m2 han d’incorporar un sistema per a l’aprofitament d’aigua de pluja per al reg. En cas que aquests edificis o construccions disposin de dutxes en nombre superior a 2, han d’incorporar un sistema de reutilització d’aigües grises.

9. Piscines

En situacions de sequera declarada o d’escassetat de recursos hídrics, es pot restringir l’ompliment dels vasos o el buidatge en determinades èpoques de l’any, excepte que les condicions higienicosanitàries així ho exigeixin.

TÍTOL II. SISTEMES I MESURES PER A L’ESTALVI D’AIGUA

Article 5. Comptadors individuals

1. Totes les persones afectades per l’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordenança, han d’estar obligatòriament dotats de comptadors individuals d’aigua per a cada habitatge o local i d’acord amb la normativa vigent. En el cas d’instal·lacions d’aigua calenta centralitzada, aquesta instal·lació ha de disposar d’un comptador individual per a cada habitatge o local.

2. Els comptadors instal·lats a partir de l’entrada en vigor de la present Ordenança hauran d’incorporar el sistema de sortida de pulsacions estàndard que permeti la implantació d’un sistema de lectura telemàtica homologat. Aquest precepte també serà d’aplicació a tots els comptadors que es substitueixin per avaria, antiguitat o requisit normatiu.

3. L’Ajuntament implantarà progressivament sistemes de lectura telemàtica als comptadors del municipi, posant especial atenció als grans consumidors o a sectors del territori de gran consum.

4. Els requisits de la instal·lació s’han d’ajustar a les disposicions establertes pel Reglament del servei municipal de subministrament domiciliari d’aigua.

Article 6. Mecanismes estalviadors

1. Per a qualsevol immoble de nova construcció, tingui l’ús que tingui, és obligatòria la instal·lació de sistemes economitzadors d’aigua o de reducció de cabal a les aixetes, dutxes i cisternes d’inodors i urinaris, d’acord amb les noves tecnologies d’estalvi i eficiència en l’ús d’aigua disponibles.

2. Els mecanismes han d’estar homologats per la UE i han de garantir el cabal mínim de subministrament d’acord amb la normativa tècnica vigent.

3. Les aixetes han d’estar equipades amb dispositius economitzadors d’aigua.

4. Les dutxes han d’incloure obligatòriament economitzadors de raig o similars i sistemes de reducció de cabal.

5. En els inodors, el mecanisme d’accionament de la descàrrega de les cisternes ha de disposar d’un dispositiu d’interrupció de la descàrrega o d’un sistema de doble pulsació. En les cisternes dels inodors d’edificis d'ús públic cal fixar un rètol indicatiu que informi del funcionament i si s'empren aigües grises.

6. En els edificis d’oficines, hotels i altres edificis d’ús públic és obligatòria la instal·lació de temporitzadors a les aixetes, o bé aixetes electròniques en les quals l’obertura i el tancament es faci mitjançant sensors de presència, que permetin limitar el volum de descàrrega a un litre d’aigua.

7 En cas d’incloure electrodomèstics, aquests hauran de ser d’alta eficiència en l’ús de l’aigua (rentadores, rentavaixelles, etc.).

Article 7. Sistemes de captació d’aigües pluvials

1. Els edificis afectats per l'aplicació d’aquesta Ordenança han d’emmagatzemar les aigües pluvials recollides a les cobertes en un dipòsit que s’utilitzarà per proveir la xarxa de reg, si n’hi ha, i les cisternes dels inodors, complementant la xarxa d’aigües grises. En particular, s’han de recollir les aigües pluvials de teulades i terrats del mateix edifici i altres superfícies impermeables no transitades per vehicles.

2. Usos aplicables de l’aigua.

L’aigua de pluja es pot utilitzar per al reg de zones enjardinades, neteja d’interiors i d’exteriors, cisternes d’inodors i qualsevol altre ús adient a les seves característiques.

3. Per a la prevenció i el control de la legionel·losi, tots els elements de la instal·lació han d’acomplir amb les determinacions normatives per a la prevenció i el control de la legionel·losi, o la normativa que el substitueixi.

4. El disseny de les instal·lacions:

a) El sistema de captació d’aigües pluvials ha de constar de les canalitzacions exteriors (canals) de conducció de l’aigua de pluja, un sistema de decantació o filtratge d’impureses, i una cisterna o dipòsit d’emmagatzematge.

b) El disseny de la instal·lació ha de garantir que l’aigua dipositada no es pugui confondre amb l’aigua potable i la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. Cal, per tant, la instal·lació d’un sistema d’interrupció de flux per no barrejar aquesta aigua amb la potable, tal  com estableix aquesta Ordenança.

c) El càlcul del dimensionat de la instal·lació s’ha de fer en funció de les necessitats particulars que cal cobrir. En cap cas els dipòsits poden tenir unes dimensions inferiors a:

- 5 m3 en zones enjardinades de superfície de 300 a 1.000 m2

- 15 m3 en zones enjardinades de superfície superior a 1.000 m2

d) En qualsevol cas, les instal·lacions han d’acomplir el que estableix el Codi tècnic de l’edificació.

Article 8. Reutilització de l'aigua sobrant de les piscines

a) A més de les noves piscines objecte de l’article 4, a les piscines (tant de caràcter públic com privat) que tinguin un volum superior a quaranta-cinc metres cúbics (45 m3), l’aigua sobrant s’ha de captar mitjançant una instal·lació que garanteixi el seu emmagatzemament i l’ús posterior en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic.

b) L’aigua sobrant de piscines, prèviament filtrada, es pot utilitzar per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà. Es farà servir, preferentment, per omplir les cisternes dels inodors, per a la qual cosa no cal que sigui desclorada.

Article 9. Sistemes de recuperació d’aigües grises

1. Els edificis afectats per aquesta Ordenança han de disposar d’un sistema de reutilització d’aigües grises. La resta d’edificacions que ja en tinguin o en vulguin instal·lar han de complir la normativa d’aquest article en allò que es refereix a la seguretat de les instal·lacions.

2. Aquest sistema està destinat exclusivament a la reutilització de la totalitat de l’aigua procedent de dutxes i banyeres amb l’objectiu d’omplir les cisternes dels inodors. No és permesa la captació d’aigua per aquest sistema de llocs diferents dels especificats en aquest article, especialment aigües procedents de processos industrials, cuines, bidets, inodors, rentadores, rentaplats i qualsevol tipus d’aigua que pugui contenir olis, greixos, detergents, productes químics contaminants, o un elevat nombre d’agents infecciosos i/o restes fecals.

3. El baixant d’aigües grises ha de conduir les aigües fins a una depuradora fisicoquímica i/o biològica que en garanteixi la depuració d’acord amb la normativa vigent.

4. La instal·lació de depuració ha de tenir un sobreeixidor i unes vàlvules de buidatge

connectades a la xarxa de clavegueram, així com una entrada d’aigua de xarxa per

garantir en tot moment el subministrament d’aigua a les cisternes dels inodors, i incorporar un sistema de trencament de flux per evitar contaminació de la xarxa d’aigua potable o equip de reg.

5. A l’aigua de la depuradora s’hi ha d’afegir un colorant no tòxic i biodegradable de color que serveix d’indicador de la no-potabilitat de les aigües.

6. Cal preveure parts comunes als edificis i construccions per allotjar l’equip de depuració, que han de ser de fàcil accés, per tal de garantir-ne el manteniment i control. Així mateix, s’ha de preveure el disseny d’aquest sistema d’estalvi d’aigua, juntament amb els altres subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorri per l’interior dels edificis i les construccions, evitant així l’impacte visual.

7. No és permesa la reutilització d’aigües grises de tots els centres en què, a causa de les seves característiques, les aigües grises generades puguin contenir agents que requereixin un tractament específic com és el cas de centres hospitalaris, centres sanitaris, llars i residències per a la gent gran, centres assistencials.

Article 10. Estalvi en zones enjardinades

1. El disseny bàsic de les zones enjardinades seguirà les pautes de xerojardineria o jardineria de baix consum d’aigua següents:

- Respectar l’estructura natural del terreny.

- Evitar la superfície ocupada per les zones de consum elevat d’aigua, com la gespa, en favor de formacions menys exigents. Normalment aquesta elecció requereix disminuir la superfície dedicada a la gespa i augmentar la d’arbres, arbusts o plantes d’entapissar.

- Seleccionar espècies amb requeriments d’aigua modestos o que, senzillament, no necessiten reg una vegada han arrelat bé. Utilitzar, sempre que sigui possible, plantes autòctones compatibles amb el disseny de la zona enjardinada.

- Incorporar recobriments de sòl que redueixen les pèrdues d’aigua per evaporació, i que, alhora, produeixen agradables efectes estètics. Es tracta de cobrir algunes superfícies de la zona enjardinada amb materials com ara pedra, grava, escorça d’arbres, etc.

- Crear zones d’ombra, que redueixen el poder dessecant del sol.

- Utilitzar sistemes de reg eficient i distribuir les plantes en grups amb necessitats de reg similars.

L’Annex I inclou una relació d’espècies recomanades per a zones enjardinades. Queda prohibit l’ús d’espècies incloses al Catàleg nacional d’espècies exòtiques invasores (Reial decret 630/2013).

2. En superfícies urbanes de més de 1.000 m2 la gespa ocuparà com a màxim el 15% de la superfície. En zones no urbanes, aquesta es reduirà a un 5%.

3. D'acord amb el disseny bàsic de les zones enjardinades establert anteriorment, la utilització d’aigua per al reg es recomana que es limiti a un màxim de 1.600 m3/ha/any

4. El sistema de reg s’ha d’adequar a la vegetació. S’utilitzaran aquells que minimitzen el consum d’aigua com el reg per exsudació soterrada, el reg per degoteig, una xarxa d’aspersors regulats per programador horari i detectors d’humitat per controlar la freqüència del reg, sobretot els dies de pluja. Tant com sigui possible, s’ha de regar amb aigua procedent dels captadors d’aigües pluvials o dels sobreeixidors de piscines, convenientment desclorada.

5. El disseny de les noves zones enjardinades públiques o privades de superfície igual o superior a 600 m2 farà servir aigües pluvials i/o regenerades sempre que sigui possible. L’Ajuntament elaborarà un inventari i un programa anual de manteniment de les zones enjardinades de titularitat municipal que, en tot cas, inclourà sistemes per a l’estalvi d’aigua consistents en:

- comptador d’aigua específic per a la zona de reg

- programadors de reg ajustats a les necessitats hídriques concretes de la plantació

- sensors de pluja, d’humitat del sòl i/o de vent, en el cas que aquests factors puguin modificar les necessitats de reg

- detectors de fuites

- aspersors de curt abast a les zones de gespa

- Reg per degoteig a les zones arbustives i arbrades.

- sistemes de prevenció d’escolament

6. Durant el període comprès entre maig i octubre, no és permès el reg entre les 8 del matí i les 8 del vespre, hora solar. Per a les zones enjardinades de titularitat municipal, l’Ajuntament pot autoritzar-ne el reg quan raons tècniques o operatives així ho justifiquin.

Article 11. Circuits de refrigeració i calefacció industrial

1. No és permesa la instal·lació de circuits de refrigeració i calefacció oberts, que no disposin de sistemes de recirculació d’aigua eficient.

2. Tota instal·lació ha d’acomplir el que estableix el Codi tècnic de l’edificació i la legislació vigent sobre els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

Article 12. Impacte visual

En els sistemes de proveïment d’aigua regulats per aquesta Ordenança s’han d’aplicar les normes urbanístiques destinades a evitar la desfiguració de la perspectiva del paisatge o perjudicis en l’harmonia paisatgística o arquitectònica, així com la preservació i protecció d’edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos en els corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni.

Article 13. Senyalització

1. El disseny de les instal·lacions d’aprofitament d’aigua de pluja i de reutilització d’aigües grises ha de garantir que no es confonguin amb les d’aigua potable i, així mateix, han d’assegurar la impossibilitat de contaminar el proveïment. Per això, aquestes instal·lacions han de ser independents de la xarxa de proveïment d’aigua potable i les canonades, les aixetes i resta de punts terminals han d’estar adequadament senyalitzats per tal que puguin ser identificats de forma fàcil i inequívoca d’acord amb el Reial decret 485/1997, del 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball (BOE núm. 97 de 23 d’abril) o normativa que els substitueixi.

2. Concretament, cal fixar un rètol indicatiu que expressi “Aigua no potable” i el grafisme corresponent a una aixeta de color negre sobre fons blanc, vores i banda (transversal descendent d’esquerra a dreta travessant el pictograma a 45º respecte a la horitzontal) vermells (el vermell ha de cobrir com a mínim el 35% de la superfície del senyal). Aquest rètol ha d’estar en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

3. A més, totes les canonades d’aquestes instal·lacions han de ser fàcilment diferenciables de la resta i, per això, han de ser específiques per a l’aigua no potable i senyalitzades a aquest efecte amb color diferenciat de la resta.

Article 14. Utilització i manteniment

1. El tècnic o la tècnica facultatiu o instal·lador autoritzat ha de certificar, controlar la correcta preinstal·lació, instal·lació i el bon funcionament de tots els sistemes d’estalvi d’aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que s’estimin convenients.

2. La persona o les persones titulars o responsables de l’edifici, construcció i/o instal·lació dotats de sistemes d’estalvi d’aigua estan obligats a fer-ne un ús efectiu, amb prohibició de tota manipulació per inutilitzar-los totalment o parcialment i/o eliminar-los.

3. La persona o les persones titulars o responsables de l’edifici, construcció i/o instal·lació dotat d’aquests sistemes d’estalvi d’aigua està obligat a fer-ne les operacions de manteniment i les reparacions, d’acord amb les indicacions del fabricant, necessàries per mantenir les instal·lacions en perfecte estat de funcionament, eficàcia i eficiència. Especialment, per als sistemes de reutilització d’aigües, caldrà fer manteniments periòdics que consistiran en:

a) Neteja de filtres un mínim de dues vegades l’any i llur reposició quan se n’esgoti la vida útil.

b) Neteja dels dipòsits d’emmagatzematge un mínim de una vegada l’any.

c) No obstant això, se seguiran les indicacions recomanades pel fabricant dels equips o del responsable de mantenir-los, sempre que aquests límits siguin superiors als mínims abans indicats.

d) En el cas de sistemes de reutilització d’aigües grises, s’han de revisar i comprovar el comptador abans de l’entrada d’aigua potable al dipòsit d’acumulació d’aigües tractades i el comptador a la sortida del sistema.

4. El/s titular/s o responsable/s de l’edifici ha de subscriure un contracte de manteniment amb empresa especialitzada que inclogui la revisió del sistema de depuració d’aigües grises amb una freqüència mínima de dues vegades l’any.

5. En els habitatges de nova construcció, mentre no estigui constituïda la comunitat de propietaris o veïns, el promotor resta obligat a subscriure el contracte de manteniment abans esmentat, que haurà de tenir una durada mínima de dos anys, a comptar des de la data de la llicència de primera ocupació.

6. L’incompliment d’aquesta obligació serà causa de denegació de les llicències que es sol·licitin, i de manera especial de la llicència de primera ocupació.

TÍTOL III. RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS I POUS DE CAPTACIÓ

Article 15. Tipologia de recursos hídrics alternatius

A l’efecte d’aquesta Ordenança, s’entén per recursos hídrics alternatius els aprofitaments de:

a) aigua regenerada procedent de les estacions depuradores d’aigües residuals, de la xarxa d’aigua regenerada municipal

b) aigua procedent dels sistemes de captació i emmagatzematge d’aigües pluvials

Article 16. Usos dels recursos hídrics alternatius

1. Les aigües regenerades poden tenir algun dels usos següents establerts pel Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades, o normativa que el substitueixi:

a) ús urbà

b) ús agrari

c) ús industrial

d) ús recreatiu

e) ús ambiental

2. Les aigües regenerades i les aigües reutilitzades (grises i de pluja) no es poden destinar a consum humà.

3. Els serveis municipals de reg de zones enjardinades, neteja viària i clavegueram han d’utilitzar de forma prioritària l’aigua procedent de fonts alternatives a la potable, en funció de la viabilitat dels diferents aprofitaments municipals.

4. L’ús i la qualitat dels recursos hídrics alternatius han d’acomplir les prescripcions establertes per la normativa vigent relativa a reutilització.

Qualsevol abocament a la xarxa de clavegueram haurà de complir amb allò que estableix el Reglament municipal de les condicions d’abocament a la xarxa de clavegueram.

Article 17. Pous de captació d’aigües subterrànies i altres surgències naturals d’aigua

La utilització d'aigües subterrànies mitjançant captacions, pous i perforades haurà de realitzar-se en estricte compliment d'allò que estableixi la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears i la normativa vigent.

Per a tots els casos caldrà disposar de la concessió per a la captació d'aigües, amb l'ús autoritzat que pertoca per a l'activitat realitzada, i caldrà complir amb les indicacions sobre volums, cabals i les altres prescripcions tècniques definides en el títol d’atorgament de concessions.

Article 18. Neteja de vials

Per a la neteja de vials municipals és obligatori, sempre que sigui possible, l’ús d’aigua regenerada o procedent d’altres recursos hídrics alternatius a l’aigua potable, sempre que la configuració urbanística de la zona i l’amplada dels carrers així ho permeti i que l’aigua utilitzada acompleixi amb els criteris de qualitat sanitària que garanteixin una adequada protecció de la salut pública.

TÍTOL IV: PLANEJAMENT URBANÍSTIC I NOUS DESENVOLUPAMENTS URBANS

Article 19. Foment de l’ús de recursos hídrics alternatius en el planejament urbanístic

1. L'Ajuntament estudiarà la creació de xarxes municipals d'aigua regenerada procedent de les depuradores del municipi. En cas que sigui factible la creació d'aquestes xarxes, tots els instruments de planejament urbanístic de desenvolupament i projectes d’urbanització afectats l'hauran de tenir en compte en els usos previstos en aquesta Ordenança.

2. Tota promoció d’edificis destinats a activitats econòmiques, equipaments o residencial que disposi de zones enjardinades d’una superfície de 500 m2 o superior han d’incorporar, en la fase de projecte, un estudi de viabilitat d’una instal·lació comunitària de reutilització, reciclat o aprofitament d’aigües per a reg, que inclogui una descripció detallada de les instal·lacions i els equips tècnics emprats i els estalvis d’aigua previstos.

3. En els estudis de viabilitat esmentats, cal incloure-hi els cabals a utilitzar i el seu sistema de mesura conjuntament amb una descripció de les instal·lacions, materials, tractaments i controls necessaris per garantir la qualitat de l’aigua, sense que es vegi deteriorada en l’emmagatzematge i la distribució.

4. No es podran autoritzar nous desenvolupaments urbanístics, construccions, edificacions, habitatges, activitats, etc., si no queda degudament justificada la disponibilitat de recursos hídrics.

Article 20. Paviments porosos i aigües pluvials

1. En totes les actuacions d’urbanització, inclosos els projectes d’urbanització de planejament, els projectes d’obra d’espais lliures públics i els projectes d’edificació que incloguin el tractament d’espais lliures de parcel·la, cal utilitzar, preferiblement, superfícies permeables, minimitzant les zones de pavimentació o ocupació impermeable de les superfícies en les quals sigui estrictament necessari. Aquesta mesura és d’aplicació en tots els espais lliures.

2. Tenen la consideració de superfícies permeables, entre altres, els paviments porosos com graves, sorres, escorces i materials ceràmics porosos. La instal·lació de llosetes, empedrats o llambordes executats amb juntes de material permeable tindran també aquesta consideració.

3. Per a zones enjardinades s’ha d’afavorir la permeabilitat mitjançant la utilització d’encoixinats o altres tecnologies amb la mateixa finalitat. Tot això, amb l’objectiu d’afavorir la infiltració i evitar la compactació del sòl.

Article 21. Xarxa d’aigües pluvials separativa

1. En noves urbanitzacions la conca urbana de les quals pugui desguassar a una llera pública, cal dissenyar una xarxa d’aigües pluvials separativa. Els criteris de disseny han d’acomplir el que estableix la normativa existent.

Article 22. Ús de fonts artificials i instal·lacions hidràuliques ornamentals

1. En general, s'evitarà la instal·lació de fonts públiques ornamentals. Tot i així, les fonts ornamentals existents han de tenir sistemes per a la recirculació i l’estalvi d’aigua.

2. El disseny i projecte de noves instal·lacions ha de tenir en compte criteris de sostenibilitat i estalvi d’aigua, tant en el subministrament, funcionament i manteniment.

3. No s’autoritzarà el projecte i la construcció d’instal·lacions hidràuliques ornamentals amb subministrament continu d’aigua, sigui quin sigui l’origen. Totes les instal·lacions que estiguin dissenyades amb aigua fluent han de disposar de sistema de recirculació.

Article 23. Control sanitari

Les instal·lacions amb elements hidràulics que puguin formar aerosols han d’incloure els mecanismes necessaris, tal com estableix la legislació vigent sobre criteris higienicosanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

Article 24. Dutxes i equipaments públics de les platges

L'Ajuntament substituirà progressivament les dutxes de platges per  rentapeus que utilitzin aigua de mar, amb l'objectiu de reduir el consum d'aigua.

TÍTOL V. INSPECCIÓ I VIGILÀNCIA

Article 25. Inspecció i control

1. Es reconeix la condició d’autoritat al personal funcionari al servei de l’Ajuntament que tingui encomanat l’exercici de funcions d’inspecció, d’acord amb el que disposa la legislació.

2. Els serveis tècnics municipals poden controlar, en qualsevol moment, la correcta preinstal·lació, la instal·lació i el bon funcionament de tots els sistemes d’estalvi d’aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que s’estimin convenients. En aquest sentit, es podran realitzar les inspeccions de primera ocupació i a través dels controls inicials de les activitats.

3. A aquest efecte, en les inspeccions que es realitzin poden sol·licitar tots els documents sobre les instal·lacions que considerin necessaris per garantir l’estalvi eficient de l’aigua.

4. Una vegada comprovada l’existència d’anomalies a les instal·lacions o en el seu manteniment, l’òrgan municipal corresponent ha de practicar els requeriments que pertoqui i dictar les ordres individuals de manament que corresponguin per assegurar el compliment d’aquesta Ordenança.

5. Per assegurar el compliment dels requeriments i les ordres individuals de manament cursades, l’Ajuntament pot imposar multes coercitives reiterades, que seran independents de les sancions que puguin imposar-se amb aquest caràcter i compatibles amb aquestes, de conformitat amb la legislació en matèria de procediment administratiu comú.

Article 26. Informació als usuaris

1. En el moment de la compra o lloguer de l’edifici o construcció cal informar l’usuari, mitjançant el lliurament del Manual d’ús i manteniment de l’edifici i el Llibre de l’edifici, del funcionament i el manteniment de les instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua i dels dispositius instal·lats.

2. La persona promotora i/o venedora, en cas de successives compravendes, és responsable d’informar el comprador de l’existència dels sistemes d’estalvi d’aigua. Així mateix, el propietari és responsable d’informar els usuaris en cas que l’edifici o la construcció sigui destinat a lloguer.

TÍTOL VI. REQUISITS

Article 27. Requisits formals

1. En el projecte o documentació que es presenti per al compliment dels tràmits administratius adients (comunicació prèvia, llicència d’obres, declaració responsable, etc.) caldrà aportar la documentació necessària que permeti la verificació del compliment del que estableix la present Ordenança.

2. En edificis i construccions existents amb anterioritat a l’aprovació de l’Ordenança que hagin de sotmetre’s a rehabilitacions integrals, cal tenir en compte en el projecte l’adequació de les instal·lacions d’aigua potable i la inclusió de sistemes d’estalvi d’aigua que correspongui. La no incorporació d’aquests sistemes donarà lloc a la denegació de la Llicència d’obres.

A la sol·licitud de la llicència d’obres cal adjuntar-hi el projecte bàsic amb la determinació de les instal·lacions i els càlculs corresponents que justifiquin el compliment d’aquesta Ordenança.

3. Per a la incorporació d’un sistema de recuperació d’aigües grises o d’aprofitament d’aigües pluvials, l’òrgan competent ha d’emetre un informe vinculant, prèviament a la concessió de la llicència urbanística corresponent.

4. L’autorització de funcionament de les instal·lacions un cop executades les obres requereix la presentació d’un certificat acreditatiu emès per un tècnic competent en instal·lacions, on faci constar que les instal·lacions executades s’ajusten al projecte.

TÍTOL VII. ACCIÓ DE FOMENT  I MESURES CAUTERLARS

Article 28. Mesures de foment, bonificacions i incentius

1. Per facilitar l’aplicació d’aquesta Ordenança, l’Ajuntament ha d’informar adequadament el peticionari de llicències d’obres i/o permisos.

2. Per incentivar l’adopció de mesures d’estalvi d’aigua que assoleixin objectius de reducció del consum superiors als establerts per aquesta Ordenança, l’Ajuntament pot establir bonificacions d’acord amb les ordenances fiscals municipals corresponents.

3. Per tal de complementar les mesures d’estalvi d’aigua previstes per aquesta Ordenança i incentivar l’estalvi d’aigua en edificacions i activitats existents, l’Ajuntament ha de treballar per a la promoció i comunicació de les bones pràctiques en l’estalvi d’aigua als diferents sectors del municipi: a la llar i a la ciutadania, a l’hoteleria i al turisme, als centres docents, a la jardineria i agricultura, en la construcció, en la indústria, en el comerç i en els serveis.

Article 29. Situacions de sequera

En els períodes declarats d’excepcionalitat o d’emergència pel Govern de les Illes Balears o altres administracions en relació amb la utilització dels recursos hídrics, cal aplicar les restriccions en l’ús d’aigua aprovades en cada cas.

Article 30. Mesures cautelars

1. L’Ajuntament podrà elaborar  bans que restringeixin l'ús de l'aigua per zones o sectors del municipi, en cas de considerar-ho necessari.

2. Així mateix, en cas de detectar consums excessius per part d'usuaris de la xarxa municipal, es podran prendre mesures cautelars des de restriccions horàries fins a la interrupció del subministrament.

3. Quan s'hagi iniciat un procediment sancionador, l'òrgan competent podrà adoptar i exigir alguna o algunes de les següents mesures provisionals:

a) Mesures de correcció, seguretat o control que impedeixin la continuïtat en la producció del mal.

b) Precintat d'aparells, equips o instal·lacions.

c) Clausura temporal, parcial o total de l'establiment // local // construcció // instal·lació.

d) Restriccions horàries de consum d’aigua.

e) Restriccions del subministrament.

3. El decret que determini l’aplicació de mesures cautelars, haurà de determinar la seva durada o els motius que s’han de produir per tal que deixin d’aplicar-se.

TÍTOL VIII. INFRACCIONS I SANCIONS

Article 31. Persones responsables

1. Seran responsables de les infraccions administratives previstes en aquesta Ordenança les persones físiques i / o jurídiques que incorrin en les accions o omissions que s’hi tipifiquen.

2. Igualment, es consideraran responsables solidaris els qui, per acció o omissió, haguessin participat en la comissió de les infraccions, així com el titular de la propietat on es produeixin els fets, o quan siguin diversos els responsables i no sigui possible determinar el grau de participació de cada un en la realització de la infracció.

3. Quan es tracti d'obligacions col·lectives, la responsabilitat serà atribuïda a la respectiva comunitat o, si s'escau, a la persona que en tingui la representació.

Article 32. Infraccions

Són infraccions les previstes per la legislació general sobre habitatge i medi ambient i, en particular:

1. Constitueixen infracció molt greu:

a) La manca d’instal·lació i d’utilització dels sistemes d’estalvi d’aigua, quan sigui obligatori, d’acord amb el que preveu aquesta Ordenança.

b) Possibilitar que l’aigua potable entri en contacte amb la no potable.

c) La falta de senyalització o senyalització insuficient de la no potabilitat de les aigües, d’acord amb el que disposa aquesta Ordenança.

2. Constitueixen infraccions greus:

a) La instal·lació incompleta o insuficient dels sistemes d’estalvi d’aigua que corresponen, atenent les característiques de l’edificació i les exigències fixades per a cada sistema d’estalvi d’aigua.

b) La manca de manteniment que comporti una disminució superior al 50% de l’efectivitat de les instal·lacions.

c) La falta d’informació degudament protocol·litzada sobre els sistemes d’estalvi d’aigua instal·lats a l’edifici o construcció, per part de qui correspongui.

d) L’incompliment reiterat dels requeriments i les ordres d’execució dictades per assegurar el compliment d’aquesta Ordenança, entenent-se com incompliment reiterat la reincidència de 2 faltes lleus en el període d’un any.

3. Constitueixen infraccions lleus:

a) L’obstaculització de la funció inspectora de l’Administració, així com la negativa a presentar als agents i inspectors la informació que puguin sol·licitar en exercici de les seves funcions.

b) Qualsevol altre incompliment d’aquesta Ordenança no definit com a infracció greu o molt greu.

Article 33. Sancions

1. Les infraccions de les normes establertes en aquesta Ordenança poden ser sancionades per l’Ajuntament amb les multes següents:

a) per infraccions lleus, multa fins a 750,00 €

b) per infraccions greus, multa fins a 1.500,00 €

c) per infraccions molt greus, multa fins a 3.000,00 €

2. Aquestes sancions són aplicables sens perjudici de les accions legals que corresponguin per les responsabilitats civils i/o penals en què hagin pogut incórrer els infractors.

Article 34. Procediment sancionador

El procediment sancionador, les circumstàncies de qualificació de les infraccions i les mesures complementàries a les sancions són els que s’estableixen en la legislació vigent.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIA I FINAL

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

A les actuacions afectades per aquesta Ordenança, respecte a les quals s’hagi demanat llicència d’obres o d’ús i que es trobin en tramitació abans de l’entrada en vigor de la present Ordenança, els serà d’aplicació el règim jurídic vigent en el moment d’iniciar el procediment.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquesta Ordenança entrarà en vigor l’endemà de publicar-ne el text íntegre en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

ANNEX I – ESPÈCIES RECOMANADES PER A ZONES ENJARDINADES

A continuació́ es presenta una llista d’espècies vegetals útils en xerojardineria o jardineria de baix consum d’aigua.

Queda prohibit l’ús d’espècies incloses al Catàleg nacional d’espècies exòtiques invasores (Reial decret 630/2013)

Abreviatures utilitzades

Au: autòctona. Espècie que creix silvestre en qualsevol zona de la península Ibèrica i Illes Balears.

Al: al·lòctona. Espècie que no és nativa de la península Ibèrica i illes Balears.

P: espècie de fulla perenne.

C: espècie de fulla caduca.

ARBRES

Nom científic	Nom comú́	Autòctona/ al·lòctona	Perenne/ caduca	Comentaris
Arbutus unedo	Arbocer	au	P	Fulles verd fosc. Fruits vermells o color taronja, comestibles i molt llampants.
Celtis australis	Lledoner	au	C	Escorça molt llisa de color gris. Fulles lanceolades, de vores finament dentades.
Ceratonia siliqua	Garrover	au	P	Típica espècie cultivada en secà. En jardineria es poden utilitzar exemplars mascles.
Cercis siliquastrum	Arbre de l’amor	al	C	Floració espectacular que cobreix les branques de multitud de raïms de flors rosades.
Citrus aurantium	Taronger de porc	al	P	Fulles llises i lanceolades. Vegetació molt compacta i abundant, fent molt bona ombra. Floració molt vistosa i aromàtica. La varietat amarga o de porc és més rústica
Cupressus sempervirens	Xiprer	al	P	Alt i dret, de branques properes al tronc i de capçada estretament fusiforme.
Elaeagnus angustifolia	Arbre del paradís	al	C	Fulles alternes, d’un verd grisenc a la cara superior, esblanqueïdes i com argentades a la cara inferior.
Ficus carica	Figuera	au	C	Fulles molt grans, peludes i aspres al tacte, ordinàriament amb lòbuls grans i de punta arrodonida. Múltiples varietats locals que cal conservar.
Juniperus oxycedrus	Ginebre	au	P	Fulles petites, linears i punxants amb dues bandes esblanqueïdes, separades per una ratlla intermèdia verda.
Juniperus phoenicea	Savina	Au	P	Fulles com escates, menudes. Formen petits arbres o arbusts, depenent de la poda.
Laurus nobilis	Llorer	au	P	S’ha de plantar en zones arrecerades. Fulles aromàtiques i molt emprades com a condiment.
Olea europaea	Olivera	au	P	Pot fer-se arbre o arbust segons la poda
Phoenix dactylifera	Palmera de dàtils	al	P	Necessita costosos tractaments per evitar el becut
Pinus halepensis	Pi bord	au	P	Tronc d’escorça cendrosa. Fulles en forma d’agulla molt fines i flexibles. Poc aconsellable en llocs pavimentats, per les arrels que creixen molt. Preferiblement de vivers locals, per evitar plagues (processionària, p.e.)
Pinus pinea	Pi ver	au	P	Pinyes grosses, amplament ovoides i de color marró vermellenc. Capçada densa, generalment eixamplada i aplatada en forma de para-sol. Preferiblement de vivers locals, per evitar plagues (processionària, p.e.)
Punica granatum	Magraner	al	C	Petit arbre o arbust, de fulles petites i arrodonides i flors molt vistoses, amb magranes comestibles
Quercus ilex	Bellotera	au	P	Els exemplars adults tenen una capçada espessa i arrodonida.
Quercus Coccifera	Coscoll	au	P	Petit arbre o arbust, de fulles molt punxegudes
Schinus molle	Pebrer bord	al	P	Els seus fruits, de la mida d’un gra de pebre i de color rosa brillant, desprenen una agradable olor de pebre quan es trenquen.
Sophora japonica	Acàcia del Japó	al	C	El fruit, un llegum, apareix estrangulat entre llavor i llavor, la qual cosa li dóna un aspecte peculiar
Tamarix gallica	Tamarell	au	P	Arbre de branques llargues i flexibles i diminutes fulles disposades en forma d’escates.

ARBUSTS

Nom científic	Nom comú	Autòctona/ al·lòctona	Perenne/ caduca	Comentaris
Atriplex halimus	Salat blanc	au	P	Resistent en terrenys de forta salinitat.
Aloe spp	Atzavares	al	P	Molt resistents a la falta d'aigua. Cal eliminar les restes de forma adequada pel potencial de naturalització.
Berberis vulgaris	Coralet	au	C	Branques amb espines fortes de color groguenc que apareixen en grups de tres o cinc.
Berberis thunbergii	Coralet vermell	al	C	Fulles de color granat fosc, que abans de caure es tornen de vermell carmí. Emprat sovint per crear contrastos en les bardisses mixtes.
Buxus sempervirens	Boix	au	P
Cistus albidus	Estepa blanca	au	P
Cistus clusii	Esteperol	au	P
Cistus laurifolius	Estepa borda	au	P
Cistus monspeliensis	Estepa negra	au	P	Fulles petites, rugoses i arrodonides.
Coronilla glauca	Carolina	au	P	Floració molt cridanera. Flors grogues i molt oloroses. Fulles compostes d’un verd blavós.
Cneorum tricoccum	Raspall	au	P
Chamaerops humilis	Margalló	au	P	Grans fulles en forma de ventall.
Euonimus japonicus	Evònim del Japó	al	C	Excel·lent per formar bardisses.
Halimium atriplicifolium		au	P	Arbust platejat. Flors d’un groc daurat.
Lavandula dentata	Espígol	au	P	Molt aromàtica. Excel·lent per obtenir rams de flors seques.
Lavandula stoechas	Tomaní	au	P
Ligustrum vulgare	Olivereta	au	P	Excel·lent per formar bardisses, tant retallades com lliures. Tolera la contaminació i l’ombra.
Myrtus communis	Murta	au	P	Resisteix poc les glaçades. Les fulles, aixafades, desprenen una olor deliciosa.
Nerium oleander	Baladre	au	P
Phillyrea angustifolia	Aladern de fulla estreta	au	P
Phlomis purpurea		au
Pistacia lentiscus	Llentiscle, Mata	au	P
Pistacia terebinthus	Garrover de dianye	au	P
Rhamnus alaternus	Aladern	au	P
Rhamnus lycioides	Espinalera, malhivern	au	P
Rosmarinus officinalis	Romaní	au	P	Molt aromàtic i verd. Floreix tot l’any.
Ruscus aculeatus	Cireretes del bon pastor	au	P	Flors petites, verdoses o violàcies. Fruits rodons i vermells.
Syringa vulgaris	Lilà	al	C	Cridaners raïms de flors blanques o liles. La seva essència s’utilitza en perfumeria.
Vitex agnus-castus	Aloc	Au	P
Yucca spp	Iuca	al	P

MATES

Nom científic	Nom comú	Autòctona/ al·lòctona	Perenne/ caduca	Comentaris
Artemisia absinthium	Donzell	au	P	Fulles gris plata.
Dorycnium pentaphyllum	Botja d'escombres	au	P
Lithodora diffusa	Carrasquilla blava	au	P	Fulles semblants a les del romaní i petites flors blavenques
Salvia officinalis	Sàlvia	au	P	Fulles verd o gris. Flors atractives de color blau porpra. S’utilitza com a condiment culinari.
Santolina chamaecyparissus	Camamil·la	au	P	Fulles gris plata i flors groguenques.
Thymus capitata	Frígola de Sant Joan	au	P
Thymus serpillum	Sèrpol	au	P	Herba medicinal d’excel·lent aroma.
Thymus vulgaris	Farigola	au	P	Molt aromàtica. Utilitzada com a condiment i herba medicinal.

LIANES

Nom científic	Nom comú	Autòctona/ al·lòctona	Perenne/ caduca	Comentaris
Bilderdykia convolvulus	Polígon trepador	al	C	A la tardor es cobreix de llargues branques de petites flors blanques. Molt vigorosa i resistent.
Bougainvillea spp.	Buguenvil.lia	al		Prosperen en zones càlides.
Clematis sp.	Vidrella	au	C	Poncelles i peduncles florals, recoberts de pèls fins.
Hedera helix	Heura	au	P	Molt invasora. Zones d'ombra i semi-ombra
Jasminum officinalis	Gessamí blanc	al	C	Flors blanques perfumades. Prefereix llocs arrecerats. Pot arribar a 9 m d’alçària.
Lonicera spp.	Lligabosc	au	C	Flors blanques perfumades, amb baies vermelles brillants.
Partenocissus quinquefolia	Trepadora de Virgínia	al	C	A la tardor les fulles es tornen d’un color vermellós.
Solanum jasminoides	Morella	al	P	S’ha de plantar en zones temperades, prop d’una part orientada al sud. Flors blanques o blaves.
Wisteria sinensis	Glicina	al	C	Fa grans raïms penjants de flors malves.

Tot i que no és intenció d’aquest annex, es detallen algunes espècies l’ús de les quals queda prohibit i cal  evitar pel fet de trobar-se incloses en el catàleg nacional d’espècies invasores:

Agave americana, Alternanthera philoxeroides, Ambrosia artemisiifolia, Araujia sericifera, Asparagus asparagoides, Azolla spp.,  Baccharis halimifolia, Buddleja davidii, Cabomba caroliniana, Carpobrotus acinaciformis, Carpobrotus edulis, Cortaderia spp., Cotula coronopifolia, Cylindropuntia tunicata, Egeria densa, Elodea densa, Eichhornia crassipes, Elodea canadensis, Fallopia japonica, Heracleum mantegazzianum, Ludwigia spp.(excepte L.palustris), Myriophyllum aquaticum, Opuntia dillenii, Opuntia maxima , Opuntia stricta, Pennisetum clandestinum, Pennisetum setaceum, Pennisetum villosum, Pistia stratiotes, Salvinia spp., Senecio inaequidens, Spartina alterniflora , Spartina densiflora, Spartina patens i Tradescantia fluminensis “

La qual cosa es publica perquè tothom en prengui coneixement.

  

Sant Josep de sa Talaia, 04 d’octubre de 2016.

L’ALCALDE,

Josep Marí Ribas