Butlletí Oficial de les Illes Balears

Fets

1. Ha acabat el termini de presentació d’al·legacions a la llista provisional de valoració dels mèrits al·legats pels sol·licitants en la convocatòria per participar en el concurs per a l’adjudicació de tres oficines de farmàcia a la zona farmacèutica de Palma i una oficina de farmàcia a la zona de Binissalem, convocat per Resolució del director general de Gestió Econòmica i Farmàcia de 22 d’octubre de 2014, que es dictà en execució parcial i provisional de la Sentència núm. 23/2014, de 29 de gener de 2014, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que es va publicar en data 23 d’octubre de 2014 en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

2. En data 19 de setembre de 2016, la Comissió de Valoració va elevar al director general de Planificació, Avaluació i Farmàcia la proposta de la puntuació definitiva dels mèrits i de l’adjudicació definitiva de les oficines de farmàcia, segons l’ordre de preferències designat pels concursants, de conformitat amb el que disposa l’apartat 8 de les bases de la convocatòria del concurs.

Fonaments de dret

1. D’acord amb la base vuitena de la convocatòria del concurs de mèrits, una vegada acabat el termini de reclamacions a la llista provisional de mèrits, i després d’haver examinat les al·legacions presentades, la Comissió de Valoració, en la sessió de 14 de setembre de 2016, acta número 7, ha respost a les al·legacions que varen presentar els concursants. S’ha d’entendre que els arguments de resposta que es donen per a cada concursant són igualment aplicables a tots, encara que de vegades, per economia processal, no s’han reproduït íntegrament en les respostes de tots els concursants. Les respostes que ha donat la Comissió són del tenor literal següent:

a. Anrubia Cebolla, Josefa Leonor

En la primera al·legació la concursant manifesta que els cursos del programa de formació continuada impartits per la Federació Farmacèutica SCCL (Fedefarma), des del curs 1988 fins al curs 2003, i des del curs 2010 fins al curs 2012, els certificats dels quals consten com a documents núm. 27 a 45, i que s’aportaren dins el termini inicial de presentació de sol·licituds, foren organitzats per la mateixa entitat Fedefarma. Amb l’escrit d’al·legacions adjunta certificats nous corresponents als diplomes dels cursos esmentats des del curs 1989 fins al curs 2003, i des del curs 2009 fins al curs 2012, en què està acreditada la durada, l’entitat organitzadora, l’assistència i l’aprofitament, i alguns que estan declarats d’interès sanitari. La concursant sol·licita que se li valorin dins l’apartat C.1.2.1 del barem de mèrits atès que es tracta de cursos del Programa de Formació Continuada, i per aquest fet estan acreditats per la Comissió de Formació Continuada (CFC), encara que no s’indiqui expressament en el certificat. Pel que fa als cursos 2009 a 2012, s’hi indica expressament aquesta acreditació.

En resposta a aquesta primera al·legació, s’ha de considerar que els cursos del programa de formació continuada impartits per Fedefarma, des del curs 1988 fins al curs 2003, i des del curs 2009 fins al curs 2012, no s’han valorat dins l’apartat C.1.2.1 del barem de mèrits ja que, ni dins el termini de presentació de sol·licituds ni dins el termini d’esmena de deficiències, no es va acreditar que aquests cursos disposassin de l’acreditació de la CFC del Sistema Nacional de Salut (SNS). Pel fet que es tracti de cursos d’un programa de formació continuada, no s’ha de considerar de manera implícita que estiguin acreditats per la CFC en el cas que no s’hi indiqui expressament, ja que l’apartat C.1.2 del mateix barem de mèrits inclou en general cursos de formació continuada, i fa una distinció en els dos subapartats següents C.1.2.1 i C.1.2.2 en funció de si aquests cursos estan acreditats per la CFC o no. Endemés, l’article 35.1 de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, preveu l’acreditació de forma potestativa per part del Ministeri de Sanitat i dels òrgans competents de les comunitats autònomes respecte dels programes d’actuació en matèria de formació continuada dels professionals sanitaris seguint el procediment corresponent i d’acord amb els requisits i criteris que estableix la CFC, és a dir, no s’ha de considerar l’acreditació com implícita dels programes de formació continuada.

D’altra part, l’esmena d’aquesta deficiència, consistent en la manca d’acreditació dels cursos, no es va requerir en el termini corresponent d’esmena de les sol·licituds atès que l’acreditació d’un curs per part de la CFC es considera una característica inherent a un tipus de mèrit de la formació postgraduada inclòs dins l’apartat C.1.2 del barem de mèrits, que du a fer una distinció en els següents dos subapartats C.1.2.1 i C.1.2.2 en funció de si els cursos que s’esmenten estan acreditats o no per la CFC. En canvi, els diferents punts que conformen el contingut dels certificats dels cursos serien esmenables i objecte del requeriment corresponent d’esmenes, punts que s’estableixen en el punt 2.5 de l’annex 1 de la Resolució de convocatòria del concurs de mèrits (publicada en el BOIB núm. 146, de 23 d’octubre de 2014), que disposa que en el cas dels certificats que fan referència a cursos d’especialització o perfeccionament hi han de constar, perquè es puguin valorar, la durada en hores i/o crèdits de cadascun, l’assistència i que s’hagin fet amb aprofitament mitjançant la superació de les proves que en cada cas s’exigeixin. També hi han de constar l’entitat organitzadora, el caràcter públic o privat d’aquesta entitat i, si escau, si el curs ha estat declarat d’interès sanitari amb relació a l’atenció farmacèutica, i d’acord amb el que estableix, en els mateixos termes, l’article 10.2 b del Decret 25/1999, de 19 de març.

La senyora Anrubia va adjuntar amb l’escrit d’al·legacions certificats emeseo per la responsable dels programes de formació de l’entitat Fedefarma, corresponents als cursos de 2000 fins a 2003 i als cursos de 2009 fins a 2012, en què consta que els diplomes respectius estan acreditats per la CFC. No obstant això, la concursant no va esmenar aquestes deficiències, ja que no va aportar la documentació complementària corresponent acreditativa que els cursos estan acreditats per la Comissió de Formació Continuada (CFC) del sistema acreditatiu SNS, ni en el termini inicial d’un mes per a la presentació de sol·licituds ni en el termini de deu dies per a l’esmena de deficiències, que preveuen, respectivament, els punts 3 i 4 de l’annex 1 de la Resolució de convocatòria del concurs de mèrits. A més, s’ha de considerar que el termini per a l’esmena de deficiències no es pot ampliar quan es tracta de procediments selectius o de concurrència competitiva, com és el cas, d’acord amb el que estableix l’article 71.2, referent a l’esmena i millora de la sol·licitud, de la Llei 30/1992, de 26 novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Per tant, no es pot admetre l’esmena de deficiències aportant la documentació complementària dels cursos durant el termini d’al·legacions a la llista provisional de mèrits, perquè es tracta d’un tràmit i moment posterior, que recull l’apartat 7 de l’annex 1 de la Resolució de convocatòria.

A més, quant als cursos esmentats del programa de formació continuada impartits per Fedefarma, des del curs 1988 fins al curs 2003, i des del curs 2009 fins al curs 2012, tampoc no s’han valorat dins l’apartat C.1.2.2 del barem de mèrits ja que no ha quedat acreditat que estiguin organitzats per l’Administració sanitària, la universitat, la corporació farmacèutica ni per institucions o societats científiques. L’entitat organitzadora d’aquests cursos destinats a la formació de farmacèutics d’oficina de farmàcia és la Federació Farmacèutica S. Coop. C.L. (Fedefarma), que és una entitat de distribució de medicaments d’ús humà, tal com es pot comprovar en el Catàleg d’Entitats de Distribució de l’AEMPS (<https://labofar.aemps.es>). Per tant, consta que l’entitat organitzadora dels cursos no es pot incloure dins cap dels organismes esmentats abans.

D’acord amb el que s’ha exposat, no s’admet l’al·legació de la senyora Anrubia ja que es tracta de cursos de formació no acreditats i, a més, estan organitzats per una entitat que no es correspon amb les que s’indiquen en l’apartat C.1.2.2; per tant, no es poden valorar dins cap dels dos subapartats que conformen l’apartat C.1.2.

En l’al·legació segona, la concursant fa referència a la puntuació provisional d’una altra concursant, la senyora Silvia Quiñones Piquero, quant a l’apartat d’experiència docent. Manifesta que en el cas que se li hagin computat, se li dedueixin els punts corresponents a la col·laboració en el màster oficial interuniversitari de postgrau “Estudio y Tratamiento del Dolor” de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Rei Joan Carles, atès que es tractava d’una col·laboració simplement honorífica i aquets càrrec no tenia cap funció docent específica, de manera que si no s’ha desenvolupat una vertadera labor en l’ensenyament no es pot valorar el mèrit per manca d’exercici real.

Quant a aquests mèrits de la senyora Quiñones contra els quals al·lega la senyora Anrubia, s’ha de dir que no se li han valorat i, per tant, no se li han computat perquè en els certificats aportats no constaven les hores de docència impartides, que se li va fer un requeriment en aquest sentit i que no va presentar la documentació que acreditàs les hores de docència dins el període de temps concedit, que ha presentat un document amb les al·legacions que no es pot tenir en compte perquè ara no és el moment de presentar documentació, ja que això suposaria una nova valoració dels concursants, haver de publicar una nova llista provisional de mèrits i concedir un nou termini d’al·legacions als participants.

b. Arnal Calvo, Ramón

Quant a la primera al·legació, s’ha acordat que el concursant té raó i s’estima l’al·legació atès que en el BOIB núm. 116, d’1 d’agost de 2015, se li va requerir l’esmena del document núm. 16 (full 78), perquè no hi constava acreditat el període de temps de docència com a tutor de pràctiques tutelades a la farmàcia de la seva titularitat durant el curs 1990-1991. Amb data 12 d’agost de 2015, dins el termini concedit per a l’esmena de documentació, va presentar un aclariment del certificat expedit pel degà de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid de data 27 de novembre de 1991, que indica que d’acord amb la Directiva europea 432/85, transposada a l’ordenament jurídic espanyol en data 4 de gener de 1990, les pràctiques tutelades han de tenir una durada mínima de sis mesos.

Pel que fa a la matèria de pràctiques tutelades durant el curs acadèmic 1990-1991, hi és aplicable allò que estableix la disposició transitòria segona del Reial decret 1464/1990, de 26 d’octubre, pel qual s’estableixen el títol universitari oficial de llicenciat en farmàcia i les directrius generals pròpies dels plans d’estudis conduents a obtenir-lo. D’acord amb l’annex d’aquest Reial decret 1464/1990, dins la relació de les matèries troncals s’inclou la matèria d’estades, per a la qual indica un període de formació de sis mesos de pràctiques tutelades que s’ha de dur a terme en oficines de farmàcia [...]. Per tant, es computen a aquest concursant sis mesos de docència com a tutor de pràctiques tutelades, que corresponen a 0,3 punts més en l’apartat C.2.1.

Sobre la segona al·legació, pel que fa a l’apartat B.1 del barem, una vegada revisat l’expedient acadèmic, concretament el document 10, resulta que s’han computat un total de 35 assignatures, 4 excel·lents i 11 notables. El concursant computa només 15 assignatures, perquè exclou els aprovats, encara que aquestes assignatures s’han de computar si tenim en compte la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem de 23 de febrer de 2010. Per tant, s’ha de computar el nombre total d’assignatures tal com consta en l’acta núm. 2 de la Comissió de 16 de febrer de 2015. No obstant això, el concursant manifesta que no és necessari continuar amb aquesta al·legació, atès que el criteri de valoració seguit per la Comissió s’ha aplicat igual a tots els concursants.

c. Falomir Gómez, Teresa María

Sobre la primera al·legació, sol·licita la impugnació de la valoració de l’exercici en l’Administració pública sanitària durant el període comprès entre el 7 de gener de 1992 i l’11 d’abril de 2002 dins l’apartat A3 del barem de mèrits atès que una funció estava relacionada amb la inspecció de farmàcies d’acord amb el Decret 152/1989, de 14 de desembre, que regula la reestructuració dels serveis oficials farmacèutics.

Al·lega la contradicció entre els criteris sobre valoració dels mèrits professionals dins l’apartat A3 o A4 adoptats per la Comissió de Valoració en l’acta de la sessió de 16 de febrer de 2015 i en l’acta de la sessió de 28 d’octubre de 2015. El primer criteri adoptat es refereix a l’acreditació de la realització de les tasques directament relacionades amb el medicament i les oficines de farmàcia, i en cas contrari es valoraria dins l’apartat A4; el segon criteri adoptat consisteix a valorar dins l’apartat A3 en el cas que la certificació de les funcions inclogui una sola funció d’aquella naturalesa.

Adjunta ambdós escrits de 22 de febrer de 2016 dirigits a la directora del centre comarcal d’Inca i al director del centre comarcal de Manacor de sol·licitud de còpia i certificació dels informes d’activitats mensuals durant els períodes compresos entre el 16 de novembre de 1994 i l’11 d’abril de 2002 i entre el 7 de gener de 1992 i el 15 de novembre de 1994, respectivament. Així mateix, adjunta un escrit de 15 de febrer de 2016 de sol·licitud al Servei d’Ordenació Farmacèutica de certificació acreditativa de si realitzà inspeccions de farmàcia en les places dels sectors de Manacor i Inca durant el període comprès entre el 7 de gener de 1992 i el 15 d’abril de 2004, així com un certificat del cap del Servei d’Ordenació Farmacèutica de 7 març de 2016 referent a la menció de les actes d’inspecció a nom de la sol·licitant entre el període de 7 gener de 1992 i 2 gener de 2002.

Així mateix, impugna la no–valoració dins l’apartat C.1.1, de formació postgraduada, del títol universitari del diploma de postgrau de farmàcia assistencial (doc. 14); adjunta documents de l’esmena requerida consistents en l’acreditació de l’aprofitament del I i II seminaris de farmacovigilància (doc. 44 i 45); impugna la no–valoració del curs “Biotecnología i Biofármacos” (doc. 52) i al·lega que té relació amb l’atenció farmacèutica ja que forma part del Pla de Formació Continuada del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics i versa sobre tots els nous fàrmacs biotecnològics; impugna la no–valoració de la “Comunicación Ponente en conferencia de Farmacovigilancia en Madrid” (doc. 85), i al·lega que no se li va requerir l’esmena, per la qual cosa adjunta en aquest moment el certificat de ponent; a més, impugna la no–valoració de dues comunicacions presentades en les II Jornades d’Inspecció i Control Sanitari.

D’altra banda, impugna aspectes generals, com són la valoració de l’exercici dels “farmacèutics titulars municipals” dins l’apartat A3 del barem de mèrits. Indica que l’única funció relacionada amb la farmàcia i els medicaments es realitzava en l’oficina de farmàcia, però no en l’Administració sanitària; quant a la valoració dins l’apartat A3 o A4 al·lega que és més fàcil acreditar el que s’ha realitzat; impugna la valoració del títol d’òptica dins l’apartat C.1.1 i manifesta que no està relacionat amb l’atenció farmacèutica.

Així mateix, manifesta la seva disconformitat amb la valoració de mèrits professionals del senyor Ramon Arnal referents a la titularitat d’oficina de farmàcia a Saragossa i sol·licita que es requereixi al Col·legi Oficial de Farmacèutics de Saragossa si disposava d’un substitut durant el període en què exercí de president d’aquesta corporació.

També la valoració a la senyora Josefa Leonor Anrubia dins l’apartat C.1.1 del diploma de sanitat i del diploma de formació de farmacèutics de salut pública de l’Escola Valenciana d’Estudis per a la Salut, ja que considera que es tracta del mateix curs i se li hauria valorat dues vegades.

En resposta a la primera al·legació, s’ha de dir que la senyora Falomir, entre d’altres, acredità mèrits professionals referents a l’ocupació en l’Administració pública sanitària dels llocs de farmacèutic del sector de Manacor i d’Inca de la Direcció General de Sanitat, respectivament, en els períodes de 7 de gener de 1992 a 15 de novembre de 1994, i de 16 de novembre de 1994 i 15 d’abril de 2001, així com referents a l’ocupació del lloc coordinador del sector sanitari farmacèutic d’Inca de la Direcció General de Sanitat en el període de 16 d’abril de 2001 a 2 de gener de 2002.

De conformitat amb el barem de mèrits que regula el Decret 79/2005, de 15 de juliol, aquests mèrits s’han valorat en l’apartat A3, referent a l’acompliment de llocs en l’Administració pública sanitària relacionats directament amb el medicament i les oficines de farmàcia; tenint en compte que l’article 3 del Decret 152/1989, de 14 de desembre, que regula la reestructuració dels serveis oficials farmacèutics, enumera les funcions dels farmacèutics de sector, entre les quals s’inclou, a l’apartat j, la funció següent directament relacionada amb les oficines de farmàcia: “efectuar inspeccions d’oficines de farmàcia, farmacioles, serveis farmacèutics hospitalaris, magatzems de distribució de productes farmacèutics i magatzems de distribució de medicaments d’ús veterinari.” Així mateix, l’article 2 enumera les funcions dels coordinadors dels sectors farmacèutics, entre les quals s’inclouen, en els apartats a i e respectivament les funcions següents: “l’ordenació de les activitats dels farmacèutics del sector sanitari [...]” i “les funcions de farmacèutics de sector sanitari, si escau”; per tant, els coordinadors també tendrien funcions directament relacionades amb les oficines de farmàcia.

Així doncs, en el barem de mèrits s’inclouen com a mèrits professionals computables, en els apartats A3 i A4, l’acompliment i l’exercici com a farmacèutic, respectivament, en llocs en l’Administració pública sanitària en funció de si aquests llocs estan relacionats amb el medicament i les oficines de farmàcia o no. Per tant, de manera independent a l’exercici efectiu de funcions relacionades o no amb el medicament i les oficines de farmàcia, cal posar de manifest que tant un tipus de funcions com les altres són inherents al lloc de treball, el qual en aquest cas ha quedat acreditat que està relacionat amb les oficines de farmàcia, atès que el lloc de treball té una funció d’aquesta naturalesa, d’acord amb l’article 3 j del Decret 152/1989, de 14 de desembre.

També cal destacar l’acreditació dels mèrits professionals referents a l’ocupació del lloc coordinador del sector sanitari farmacèutic d’Inca de la Direcció General de Salut Pública i Participació en el període de 3 de gener de 2002 a 12 de gener de 2002, així com els referents a l’ocupació del lloc coordinador de sanitat ambiental de la Direcció General de Salut Pública i Participació en el període de 13 de gener de 2002 a 11 d’abril de 2002.

Aquests mèrits s’han valorat a l’apartat A4 en la mesura que l’exercici com a farmacèutic en aquests llocs no estan relacionats amb el medicament i les oficines de farmàcia.

Així mateix, quant a l’al·legació sobre la contradicció entre els criteris sobre valoració dels mèrits professionals dins l’apartat A3 o A4 adoptats per la Comissió de Valoració en l’acta de la sessió de 16 de febrer de 2015 i en l’acta de la sessió de 28 d’octubre de 2015, cal informar que el primer criteri adoptat es refereix a l’acreditació de la realització de les tasques directament relacionades amb el medicament i les oficines de farmàcia, i en cas contrari es valoraria dins l’apartat A4; i el segon criteri adoptat consisteix a valorar-la dins l’apartat A3 en el cas que el certificat de funcions inclogui una sola funció d’aquella naturalesa. Per tant, es tracta de dos criteris complementaris, ja que amb el primer criteri l’acreditació s’entén efectuada mitjançant l’aportació de la normativa reguladora corresponent, i amb el segon criteri s’efectua una precisió entorn de l’acreditació en funció del contingut d’aquesta normativa.

Per altra part, cal atendre l’al·legació i valorar dins l’apartat C.1.1, de formació postgraduada, el títol universitari del diploma de postgrau de farmàcia assistencial (doc. 14). Respecte d’això, cal atendre la contestació corresponent sobre la valoració d’aquests tipus de mèrits que es donà al senyor Francesc Xavier Moranta Ribas.

La senyora Falomir també adjunta documents de l’esmena requerida consistents en l’acreditació de l’aprofitament del I i II seminaris de farmacovigilància (doc. 44 i 45). Cal tenir en compte que en data 13-08-2015, en el termini de presentació d’esmenes a la sol·licitud, la concursant va presentar un escrit adreçat a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris de sol·licitud de certificat d’aprofitament sobre aquests seminaris; per tant, no es va esmenar aquesta deficiència, ja que no es va aportar la documentació complementària corresponent acreditativa de l’aprofitament dels seminaris, segons pertocava, ni en el termini inicial d’un mes per a la presentació de sol·licituds ni en el termini de deu dies per a l’esmena de deficiències que preveuen, respectivament, els punts 3 i 4 de l’annex 1 de la Resolució de convocatòria del concurs de mèrits, i també respectivament els articles 10.2. i 12 del Decret 25/1999, de 19 de març. Pel que fa a això, el termini per a l’esmena de deficiències no es pot ampliar fins a cinc dies quan es tracti de procediments selectius o de concurrència competitiva, com és el cas, d’acord amb el que estableix l’article 71.2, referent a l’esmena i millora de la sol·licitud, de la Llei 30/1992, de 26 novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Per tant, no es pot admetre l’esmena de deficiències aportant la documentació complementària dels seminaris durant el termini d’al·legacions a la llista provisional de mèrits, perquè es tracta d’un tràmit i un moment posterior, que recull l’apartat 7 de l’annex 1 de la Resolució de convocatòria.

D’altra banda, la concursant impugna la no–valoració del curs “Biotecnología i Biofármacos” (doc. 52) i al·lega que té relació amb l’atenció farmacèutica ja que forma part del Pla de Formació Continuada del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics i versa sobre tots els nous fàrmacs biotecnològics. S’ha de dir que no es valora dins l’apartat C.1.2.1 ja que no cal considerar que la temàtica del curs tengui una relació amb l’atenció farmacèutica, de conformitat amb el Document de consens sobre atenció farmacèutica, publicat a la pàgina web del Ministeri de Sanitat, que recull la definició corresponent d’atenció farmacèutica, acceptada pel Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, que implica la gestió del coneixement farmacèutic aplicada a un pacient determinat, incloent-hi activitats orientades a l’assistència al subjecte en el maneig dels medicaments abans que al medicament en si. Sobre això, en la sessió de 16 de febrer de 2015 s’acordà definir el concepte d’atenció farmacèutica de conformitat amb el document esmentat publicat pel Ministeri.

La concursant impugna també la no–valoració de la “Comunicación Ponente en conferencia de Farmacovigilancia en Madrid” (doc. 85), al·lega que no se li va requerir l’esmena i adjunta el certificat de ponent. Quant a això, cal dir que únicament aportà una impressió sobre la programació de la conferència, en què s’inclou el nom de la concursant en l’assignació d’una mesa, la qual cosa no acredita cap mèrit com a experiència docent ni referent a publicacions o projectes que es puguin valorar dins cap dels apartats del barem de mèrits, per la qual cosa tampoc no es va efectuar cap requeriment d’esmena, atès que únicament serien esmenables els diferents punts que conformen el contingut dels certificats, punts quant als cursos que s’estableixen en el punt 2.5 de l’annex 1 de la Resolució de convocatòria del concurs de mèrits, que disposa que en el cas dels certificats que fan referència a cursos d’especialització o perfeccionament hi han de constar, perquè es puguin valorar, la durada en hores i/o crèdits de cadascun, l’assistència i que s’hagi fet amb aprofitament mitjançant la superació de les proves que en cada cas s’exigeixin.

D’altra banda, cal atendre l’al·legació i valorar dins l’apartat C.3.2 dues comunicacions presentades en les II Jornades d’Inspecció i Control Sanitari, segons consta en el certificat de la cap d’estudis de l’EBAP de data 24 d’agost de 2007, en què es fa constar que en l’expedient hi ha un document d’un coordinador del curs que explica, entre d’altres, que la senyora Teresa Falomir va presentar dues comunicacions en cartell.

Quant a la impugnació de la valoració de l’exercici dels farmacèutics titulars municipals dins l’apartat A3 del barem de mèrits, al·lega que l’única funció relacionada amb la farmàcia i el medicament es duia a terme en l’oficina de farmàcia, però no en l’Administració sanitària. Cal reiterar el criteri que s’acordà en la sessió de la Comissió de Valoració de 16 de febrer de 2015, en què es fa constar que en el cas que el farmacèutic realitzi de forma simultània i en l’oficina de farmàcia activitats per les quals cotitza en la Seguretat Social, com és el cas de l’exercici professional de farmacèutic municipal juntament amb la de farmacèutic titular, únicament es pot comptar com a mèrit professional l’exercici com a farmacèutic titular d’oficina de farmàcia, que és el més favorable per a l’aspirant. Respecte d’això, cal destacar que, amb la finalitat de descentralitzar l’atenció sanitària prestant alhora una major cobertura d’assistència farmacèutica, l’Administració pública incentivà l’obertura d’oficines de farmàcia a través de la figura del farmacèutic titular, dependent del Ministeri i sota la dependència jeràrquica del batle del municipi, per la seva condició de funcionari al servei de la sanitat local.

Pel que fa a l’al·legació sobre la valoració dins l’apartat A3 o A4, en la qual manifesta que és més fàcil acreditar el que s’ha realitzat, cal atendre al que ja s’ha contestat en relació amb la impugnació concreta sobre l’acreditació dels seus mèrits professionals.

Quant a la impugnació sobre la valoració del títol d’òptica dins l’apartat C.1.1 en què indica que no està relacionat amb l’atenció farmacèutica, cal atendre la definició d’atenció farmacèutica transcrita anteriorment, acceptada pel Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, que recull el Document de consens sobre atenció farmacèutica, publicat a la pàgina web del Ministeri de Sanitat, i que implica la gestió del coneixement farmacèutic aplicada a un pacient determinat, incloent-hi activitats orientades a l’assistència al subjecte en el maneig dels medicaments. En la sessió de 16 de febrer de 2015 s’acordà definir el concepte d’atenció farmacèutica d’acord amb el document esmentat publicat pel Ministeri.

Cal tenir en compte que l’activitat d’òptica la pot desenvolupar un farmacèutic, sempre que disposi de l’autorització sanitària corresponent de funcionament per a la secció d’òptica de l’oficina de farmàcia, en aplicació de l’article 4 del Decret 64/2001, de 27 d’abril, pel qual s’estableixen els requisits tècnics sanitaris que han de complir les oficines de farmàcia.

D’altra banda, quant a la disconformitat amb la valoració dels mèrits professionals del senyor Ramon Arnal referents a la titularitat d’una oficina de farmàcia a Saragossa, sol·licita que es requereixi al Col·legi Oficial de Farmacèutics de Saragossa si disposava d’un substitut durant el període en què exercí com a president d’aquesta corporació. S’ha de dir que la Comissió de Valoració, en la sessió de 27 d’abril de 2016, acordà trametre un escrit al Col·legi Oficial de Farmacèutics de Saragossa, mitjançant el qual sol·licitava una certificació de confirmació de l’ocupació del càrrec de president de la corporació i, en cas que fos així, la determinació del període d’ocupació. Així mateix, es va sol·licitar que s’informàs si durant el període esmentat abans va disposar de farmacèutic substitut a l’oficina de farmàcia de la seva titularitat o no.

En data 19 de maig de 2016 va tenir entrada a la Conselleria de Salut el certificat del Col·legi de Farmacèutics de Saragossa de 13 de maig de 2016, en què es feien constar els extrems següents quant al senyor Ramón Arnal Calvo: durant el temps en què ocupà el càrrec de president va ser també titular d’una oficina de farmàcia; durant aquest període designà substituts; ell duia a terme, directament i personalment, determinades activitats inherents a la condició de titular, sense perjudici que hi hagués el substitut.

Per tant, pel que fa a la valoració esmentada dins el subapartat A1, cal tenir en compte aquest certificat, així com la documentació que aportà el senyor Arnal, que consistia en el certificat de cotització a la Seguretat Social i els certificats dels col·legis oficials de farmacèutics de Saragossa i Osca, en compliment del que preveu l’apartat 2.6 de les bases del concurs.

Finalment, cal tenir en compte la disconformitat amb els mèrits de la senyora Josefa Leonor Anrubia pel que fa a la doble valoració dins l’apartat C.1.1 del diploma de sanitat i del diploma de formació de farmacèutics de salut pública de l’Escola Valenciana d’Estudis per a la Salut i, en conseqüència, fer-ne una sola valoració.

El curs de diplomat en salut pública té per objecte proporcionar als professionals de la salut competències en les disciplines bàsiques de la salut pública i donar-los a conèixer els instruments imprescindibles que s’utilitzen per a la interpretació, per al control i per a l’avaluació dels problemes de salut. L’Escola Nacional de Sanitat (ENS) coordina i acredita els cursos de diplomat en salut pública que s’imparteixen, d’acord amb uns criteris comuns, en les diferents comunitats autònomes, que es convoquen a través de les seves conselleries de sanitat. Això permet assegurar un sistema formatiu homogeni en tot el Sistema Nacional de Salut. Així doncs, el diploma de formació de farmacèutics de salut pública (134 hores) no correspon al diploma en salut pública de 275 hores (de l’Institut de Salut Carles III o les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes), i en aquest cas no correspon valorar el curs esmentat. A més, no s’ha de valorar tampoc dins l’apartat C.1.2 perquè no té relació amb l’atenció farmacèutica.

d. González San Miguel, Hilda

Sobre la primera al·legació, la concursant manifesta que està en desacord amb la valoració dels seus mèrits acadèmics pel que fa a l’apartat B1. Quant als mèrits acadèmics, la senyora González va presentar el document 21, que és un certificat emès per la Universitat de l’Havana en què consta la relació d’assignatures cursades per obtenir el títol de llicenciada en ciències farmacèutiques amb les qualificacions corresponents. Atès que les qualificacions d’aquest certificat s’indiquen com a “sobresaliente”, “aprovechado” i “aprobado” es va requerir la senyora González perquè dins el termini establert presentàs una certificació d’equivalència d’aquestes qualificacions. En data 12 d’agost de 2015, dins el termini d’esmena concedit, la senyora Hilda González va presentar tota una sèrie documentació d’esmena però no va aportar ni el certificat corresponent en el qual es fessin constar les equivalències de les qualificacions del seu expedient acadèmic, ni tampoc una sol·licitud dirigida a cap organisme perquè emetés el certificat corresponent; únicament va aportar una impressió d’un document de consulta a una pàgina web, la validesa del qual no es pot considerar a l’efecte de la certificació de documentació i no es varen valorar aquests mèrits.

Sobre la segona al·legació, la concursant manifesta la no-conformitat amb la valoració dels mèrits acadèmics pel que fa a l’apartat B2. La senyora González informa que el “Trabajo de Diploma” és el nom que es dóna a Cuba a una “tesina” i que s’indica com a assignatura amb qualificació de “sobresaliente” en el document 21. No queda suficientment acreditada l’equivalència de l’assignatura “Trabajo de Diploma” amb el grau de llicenciat o tesina perquè la senyora González no ha presentat cap documentació que així ho certifiqui; només ha fet una manifestació personal.

Sobre la tercera al·legació, la senyora González manifesta el desacord amb la valoració de l’apartat C1, pel que fa als cursos no acreditats per la CFC però relacionats amb l’atenció farmacèutica. En primer lloc, no està d’acord amb la valoració dels documents 37 i 38 perquè manifesta que se li han computat com no relacionats amb l’atenció farmacèutica. Quant al document 38, correspon a un document de data 21 de setembre de 1987 de la Universitat de l’Havana (Cuba) en què s’indica que la senyora González ha aprovat amb una avaluació d’excel·lent el curs de postgrau “Biofarmacia” amb un total de 30 hores, des d’abril de 1987 fins a juny de 1987. La Comissió de Valoració, raonadament, va acordar excloure de la valoració determinats cursos de formació, atesa la manca de relació amb el concepte d’atenció farmacèutica.

En aquest document 38 no queda acreditada la relació amb l’atenció farmacèutica del curs atès que la biofarmàcia, com a branca de la farmacologia, està relacionada amb el disseny i l’elaboració dels medicaments però no amb l’atenció farmacèutica, d’acord amb el que estableix el Document de consens sobre atenció farmacèutica del Ministeri de Sanitat i Consum (2001) que la defineix com “la participació activa del farmacèutic per a l’assistència al pacient en la dispensació i el seguiment d’un tractament terapèutic, cooperant d’aquesta manera amb el metge i altres professionals sanitaris per tal d’aconseguir resultats que millorin la qualitat de vida del pacient”. Per tant, l’atenció farmacèutica està constituïda pel conjunt de les activitats assistencials del farmacèutic, tant d’atenció primària com d’atenció especialitzada.

La biofarmàcia és definida com “la branca de la farmacologia que s’encarrega de l’estudi de la influència de la formulació i les tècniques d’elaboració d’un medicament sobre la seva activitat terapèutica”. A més, es considera que “la biofarmàcia és la ciència que relaciona les propietats fisicoquímiques dels medicaments i la seva activitat biològica. Per tant, estudia els diferents factors (forma cristal·lina, mida de les partícules, tipus dels excipients, procediment de fabricació) que influeixen sobre la reabsorció dels medicaments en l’organisme. Té per objecte obtenir, amb un principi actiu, el millor efecte terapèutic possible. És a dir, presentar-lo amb la forma farmacèutica més eficaç. Es troba relacionada amb els conceptes de farmacocinètica i disponibilitat biològica dels medicaments”.

S’ha de tenir en compte que l’atenció farmacèutica és un concepte íntimament relacionat amb l’assistència al pacient en la dispensació de medicaments (ja comercialitzats) i el seguiment d’un tractament farmacoterapèutic en els diferents àmbits sanitaris, i no tant amb els estudis universitaris de farmàcia i els altres camps professionals que té. És a dir que no tota activitat que pugui dur a terme un farmacèutic perquè està inclosa en la seva professió s’ha d’entendre com atenció farmacèutica.

El document 37 és un escrit de 3 de desembre de 1986, signat pel senyor José M. Pla Delfina, catedràtic de farmàcia i tecnologia farmacèutica i degà de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València, en què es fa constar que la senyora González va fer feina en el seu laboratori posant a punt diferents tècniques de biofarmàcia i farmacocinètica per tal d’efectuar un estudi farmacocinètic sobre vitamines hidrosolubles. Per tant, això fa referència a un període de formació de la senyora González en aquesta Facultat de Farmàcia però no es correspon amb cap curs de postgrau. No s’ha valorat aquest document perquè aquest escrit no acredita la realització de cap tipus de curs de postgrau, ni la impartició de docència i tampoc l’exercici professional perquè no consta en la vida laboral de la senyora González.

Sobre la quarta al·legació, manifesta el desacord amb la valoració de l’apartat C2, quant a l’experiència docent. S’ha de dir que aquests períodes de temps ja se li han valorat com a experiència professional; per tant, no se li poden comptar com a experiència docent (sense vinculació contractual amb la Universitat). Indica que en el seu currículum va informar d’aquesta activitat com a tutora de pràctiques tutelades. No ha quedat suficientment acreditat. 

Sobre la cinquena al·legació, la senyora González indica que se li han computat 0 punts en l’apartat C3, que correspon a direcció de projectes d’investigació; això no obstant, va presentar un currículum en el qual havia citat que havia dirigit 16 projectes que donaren lloc a diferents presentacions en congressos, publicacions, presentació de tesines, tesis de màster o doctorat. Juntament amb la sol·licitud no va presentar els documents acreditatius o els certificats que acreditin la direcció d’aquests projectes d’investigació; per tant, no se li ha valorat perquè un currículum no és suficient per a l’acreditació d’un mèrit. Així mateix, s’ha de tenir en compte el fet que la senyora González amb el seu escrit d’al·legacions va presentar fotocòpies sense compulsar dels diferents documents que adjuntava. Per tant, no es podrien considerar com a vàlids i no s’han valorat.

e. Mir Sagristà, Miquel

El senyor Mir al·lega que durant el període en què ocupà el lloc de farmacèutic del sector de Manacor a la Direcció General de Sanitat, període comprès entre el 7 de gener de 1992 i el 15 d’abril de 1998, no va exercir funcions relacionades directament amb el medicament i les oficines de farmàcia. Adjunta una declaració jurada de data 10 de febrer de 2016 emesa per qui ocupà en aquell període el càrrec de director del centre comarcal de Manacor, un escrit d’11 de febrer de 2016 d’una funcionària que exercí com a farmacèutica en el mateix període i lloc i una declaració jurada seva, i en els tres escrits es fa constar que en el període i lloc indicats no va exercir funcions relacionades directament amb el medicament i les oficines de farmàcia. A sol·licitud de l’interessat, s’ha incorporat en el seu expedient un certificat emès pel cap del Servei d’Ordenació Farmacèutica de 2 de març de 2016, en què consta que en els arxius consultats en el període indicat no figura cap acta ni diligència signada ni atribuïda al senyor Miquel Mir.

D’una banda, el concursant sol·licita que l’exercici com a farmacèutic en el període i lloc indicats es valori dins l’apartat A4 del barem de mèrits. Manifesta que només pertoca acreditar l’exercici de funcions, en lloc del “no exercici”. A més, posa de manifest que el Decret 152/89, de 14 de desembre, enumera onze funcions que pot dur a terme un farmacèutic de sector, però només una  està relacionada directament amb el medicament i les oficines de farmàcia. L’interessat diferencia l’exercici d’una funció amb la capacitació per exercir-la. D’altra part, sol·licita que la valoració de mèrits dins l’apartat A3 o A4 del barem de mèrits sigui excloent en el sentit que l’exercici d’un mateix lloc es valori de forma íntegra, per la totalitat del període corresponent exercit, dins un únic apartat, sense que es distribueixi la valoració per períodes de temps parcials entre ambdós apartats. Així mateix, manifesta que en el concurs per a l’adjudicació de farmàcies convocat l’any 2010 se li va valorar el mateix mèrit dins l’apartat A4 del barem de mèrits, i que la Comissió de Valoració actual no li ha requerit l’esmena d’aquest extrem.

En resposta a l’al·legació del senyor Miquel Mir s’ha de dir que de conformitat amb el barem de mèrits que regula el Decret 79/2005, de 15 de juliol, aquest mèrit s’ha valorat a l’apartat A3, referent a l’acompliment de llocs en l’Administració pública sanitària relacionats directament amb el medicament i les oficines de farmàcia, tenint en compte que l’article 3 del Decret 152/1989, de 14 de desembre, que regula la reestructuració dels serveis oficials farmacèutics, enumera les funcions dels farmacèutics de sector, entre les quals s’inclou, a l’apartat j, la funció següent directament relacionada amb les oficines de farmàcia: “efectuar inspeccions d’oficines de farmàcia, farmacioles, serveis farmacèutics hospitalaris, magatzems de distribució de productes farmacèutics i magatzems de distribució de medicaments d’ús veterinari.”

Així doncs, en el barem de mèrits s’inclouen com a mèrits professionals computables, en els apartats A3 i A4, l’acompliment i l’exercici com a farmacèutic, respectivament, en llocs en l’Administració pública sanitària en funció de si aquests llocs estan relacionats amb el medicament i les oficines de farmàcia o no. Per tant, de manera independent a l’exercici efectiu de funcions relacionades amb el medicament i les oficines de farmàcia o no, cal palesar que tant un tipus de funcions com les altres són inherents al lloc de treball, el qual en aquest cas ha quedat acreditat que està relacionat amb les oficines de farmàcia, atès que el lloc de treball té una funció d’aquesta naturalesa, d’acord amb l’article 3 j del Decret 152/1989.

Així mateix, cal posar de manifest que s’ha aplicat el criteri al·legat pel senyor Miquel Mir referent que la valoració de mèrits dins l’apartat A3 o A4 del barem de mèrits sigui excloent, en el sentit que l’exercici d’un mateix lloc per tot el període corresponent es valori de forma íntegra dins un únic d’aquests apartats. Respecte d’això, cal considerar que, en el supòsit que s’al·leguin mèrits professionals per valorar dins l’apartat A3 i dins l’apartat A4 que facin referència al mateix període de temps, només es té en compte el de puntuació més alta entre els que es desenvolupen simultàniament, és a dir, els mèrits professionals per computar dins l’apartat A3, de conformitat amb la puntuació del barem de mèrits i segons el punt 2.8 de les bases que regeixen el concurs.

Quant a l’al·legació del senyor Mir que en el concurs per a l’adjudicació de farmàcies convocat l’any 2010 se li va valorar el mateix mèrit professional dins l’apartat A4 del barem de mèrits, i que la Comissió de Valoració actual no li ha requerit l’esmena d’aquest extrem, cal dir que, per instruir el procediment d’aquest concurs i valorar els mèrits al·legats pels sol·licitants, s’ha constituït una nova comissió de valoració, en compliment del punt 6 de les bases que regeixen el concurs. Així mateix, s’ha de considerar que, d’una part, aquest concurs constitueix un procediment independent d’altres concursos per a l’adjudicació d’oficines de farmàcia i, de l’altra, l’interessat apel·la al precedent administratiu, que consisteix en la pràctica reiterada de l’Administració en l’aplicació de la norma. No obstant això, s’ha de tenir en compte que el precedent no té el caràcter de font del dret administratiu i no és equiparable al costum (sentència del TSJIB de 15 de setembre de 1997, RJCA 1789, i sentència del TSJIB de 27 de gener de 1997, RJCA 19). Per tant, si l’Administració en raona els motius, tal com s’ha fet, està legitimada per separar-se del precedent anterior. De fet, la sentència de l’Audiència Nacional de 17 d’abril de 2000 (RJCA\2000\740) afirma que el fet que l’Administració hagués puntuat un mèrit en un altre concurs no la vincula a actuacions posteriors.

f. Montaner de Iranzo, Paloma

La senyora Paloma Montaner de Iranzo va presentar un escrit de 22 de febrer de 2016 amb documentació adjunta, en el qual fa una primera al·legació quant a l’apartat A sobre mèrits professionals. La senyora Montaner sol·licita que l’exercici professional com a farmacèutica responsable del Dipòsit de Medicaments a l’Institut Mèdic Onco-Radioteràpia “Fundació Imor”- Icro SL, en el període entre 5 de febrer de 2003 i 15 d’octubre de 2012, se li valori i computi dins l’apartat A6 del barem dels mèrits, i que l’exercici professional com a cap del Servei de Farmàcia de la Clínica Tres Torres, en el període entre l’1 de maig de 1980 i el 10 de desembre de 1996, es valori i es computi dins l’apartat A2 del barem dels mèrits.

A la concursant se li ha valorat l’exercici professional com a cap del Servei de Farmàcia de la Clínica Tres Torres, en el període entre l’1 de maig de 1980 i el 15 d’octubre de 2012, dins l’apartat A2 del barem dels mèrits. Dins aquest període s’inclou el període de temps indicat (5 de febrer de 2003 fins al 15 d’octubre de 2012) en què així mateix va ser responsable del Dipòsit de Medicaments de la Fundació Imor, atès que ambdues ocupacions no són excloents sinó que estan vinculades, ja que la Llei 31/1991, de 13 de desembre, d’ordenació farmacèutica de Catalunya, atorga responsabilitats al cap del Servei de Farmàcia envers el dipòsit de medicaments que té vinculat. Concretament, l’article 12.7 de la Llei esmentada estableix que “el farmacèutic que atengui el dipòsit s’ha de responsabilitzar, conjuntament amb el titular de l’oficina de farmàcia o, si escau, el cap del Servei de Farmàcia al qual el dipòsit estigui vinculat, de l’existència i el moviment de medicaments, de manera que quedin cobertes les necessitats del centre”. Alhora, l’article 6 de la mateixa Llei preveu l’existència d’un altre farmacèutic distint per a l’atenció en el mateix dipòsit amb unes funcions pròpies, amb els termes següents: “6. Independentment de la vinculació del dipòsit amb els centres esmentats, aquest ha de ser atès per un farmacèutic [...]”

En aquest sentit, consta en l’expedient el certificat de l’administradora de la Fundació Imor, que fa constar que la senyora Montaner fou la responsable del Dipòsit de Medicaments de la Fundació Imor en el període indicat. Així mateix, aquest Dipòsit de Medicaments del qual era responsable estava vinculat al mateix Servei de Farmàcia esmentat, del qual era la cap, segons el certificat del cap del Servei de Planificació Farmacèutica del Departament de Salut de Catalunya, que consta en l’expedient. Per tant, no s’admet la seva al·legació ja que durant aquest període de temps la senyora Montaner va exercir com la farmacèutica responsable del Servei de Farmàcia de l’Hospital Clínica Tres Torres i d’acord amb la documentació presentada se li ha puntuat dins l’apartat A2. El Dipòsit de Medicaments del centre sanitari Fundació Imor estava vinculat al Servei de Farmàcia hospitalària on la senyora Montaner exercia com a farmacèutica responsable; és per això que la senyora Montaner també exercia funcions de responsable del dipòsit; per tant, no es tracta d’un altre exercici diferent sinó que aquesta tasca de responsabilitat del dipòsit l’exercia com a conseqüència del seu càrrec de responsable del Servei de Farmàcia.

En una segona al·legació referent a l’apartat B.1, la concursant sol·licita que se li computin únicament el nombre d’assignatures amb qualificació, ja que manifesta que la qualificació d’apte no equival a aprovat. En resposta a aquesta segona al·legació s’ha de considerar la resposta de les al·legacions del senyor Francesc Xavier Moranta Ribas, en concret a la contestació de l’al·legació que presentà mitjançant l’escrit de 15 de febrer de 2016, amb registre d’entrada 3724.

En la tercera al·legació, s’ha de dir que pel que fa a l’apartat C d’altres mèrits, sol·licita que la llicenciatura en ciències químiques es valori i es computi dins l’apartat C.1.1 del barem dels mèrits. La llicenciatura en ciències químiques no es valora dins l’apartat C.1.1 del barem dels mèrits, ja que aquest apartat únicament inclou el curs de diplomat en sanitat i altres diplomatures o títols d’especialistes universitaris en temes relacionats amb l’atenció farmacèutica.

La Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, estableix que són també professionals sanitaris de nivell llicenciat qui es trobi en possessió d’un títol oficial d’especialista en ciències de la salut establert per a químics (QIR), entre d’altres. La senyora Montaner no acredita la disposició d’un títol d’especialista d’aquesta naturalesa; endemés, el barem de mèrits únicament inclou dins l’apartat B.4 com a titulació per valorar el títol de farmacèutic especialista. D’altra banda, dins l’apartat C.1.1 del barem de mèrits s’inclouen, entre d’altres, els títols d’especialistes universitaris en temes relacionats amb l’atenció farmacèutica, però cal tenir en compte que aquest tipus de títols no tenen la mateixa naturalesa ni regulació normativa que els altres títols d’especialistes en ciències de la salut.

En una quarta al·legació, la senyora Montaner demana que el document 30 corresponent al curs “Iniciación en la gestión de gases medicinales” se li valori dins l’apartat C.1.2.1, perquè diu que té relació amb l’atenció farmacèutica ja que els gasos medicinals tenen la consideració de medicaments especials. Aquest curs no se li ha valorat ja que aquest apartat únicament inclou els cursos relacionats amb l’atenció farmacèutica. S’ha de dir que els gasos medicinals tenen la consideració de medicament segons l’article 52 del Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, però la documentació presentada no acredita que la temàtica del curs demostri la relació amb l’atenció farmacèutica. S’ha de considerar que atesa la necessitat de concretar aquest concepte d’atenció farmacèutica per tal de valorar correctament els mèrits al·legats pels aspirants, la Comissió de Valoració acordà en la sessió 2 definir aquest concepte de conformitat amb el Document de consens sobre atenció farmacèutica publicat pel Ministeri de Sanitat i Política Social, document que ja es va adoptar en concursos anteriors a aquests efectes i que s’adjunta com a annex 2 a l’acta de la sessió esmentada.

En la cinquena al·legació, sol·licita que el document 20 curs “Capacitación para supervisores de instalaciones radioactivas”, que inclou el curs “Utilización de radioisótopos en bioquímica clínica” se li valori dins l’apartat C.1.2.2; la concursant al·lega que té relació amb l’atenció farmacèutica perquè els radiofàrmacs tenen la consideració de medicaments. En resposta a aquesta al·legació s’ha de dir que la certificació del curs esmentat no indica que es tracti d’un curs relacionat amb l’atenció farmacèutica, entesa com “la participació activa del farmacèutic per a l’assistència al pacient en la dispensació i el seguiment d’un tractament terapèutic, cooperant d’aquesta manera amb el metge i altres professionals sanitaris per tal d’aconseguir resultats que millorin la qualitat de vida del pacient”. Per tant, queda palès que l’atenció farmacèutica està constituïda pel conjunt de les activitats assistencials del farmacèutic, tant d’atenció primària com d’atenció especialitzada, i no té res a veure amb la temàtica del curs.

En la sisena al·legació la concursant presenta al·legacions sobre els cursos següents i en sol·licita la valoració. Pel que fa al document 39 referent al “Curso de administración de servicios hospitalarios de la Clínica Universitaria. El servicio de farmacia” i al document 40 referent al “III Curso de administración de servicios hospitalarios de la Clínica Universitaria de Navarra. El servicio de farmacia”, no es varen valorar atès que es tracta de cursos no relacionats amb l’atenció farmacèutica i els certificats presentats són d’assistència i no acrediten l’aprofitament del curs. La concursant presenta juntament amb les al·legacions documentació nova complementària pel que fa a aquests cursos; ara bé, ha aportat fotocòpies sense compulsar i, per tant, no s’han considerat. D’una banda, s’ha de dir que no es va requerir l’esmena d’aquests documents ja que la relació del curs amb l’atenció farmacèutica no quedava acreditada amb la documentació aportada juntament amb la sol·licitud i això no és un fet esmenable; per poder-la valorar ho ha d’acreditar des del principi. D’altra banda, la documentació acreditativa dels mèrits al·legats s’havia de presentar correctament per poder-la valorar juntament amb la sol·licitud per participar en el concurs; ara no és el moment administratiu per a la presentació de documentació nova.

El document 41 “Curs de productes sanitaris” indica que la concursant va participar com a moderadora en el curs, per la qual cosa no se li va valorar. Tampoc no se li va requerir l’esmena pels motius exposats abans, així com no s’admet la documentació nova aportada juntament amb les al·legacions.

El document 44 referent al curs “Elaboració de vies clíniques” és una certificat de participació i, a més, no es va valorar atès que la temàtica del curs no demostra la relació amb l’atenció farmacèutica, ja que es defineix una “via clínica”com “el conjunt d’instruments dirigits a estructurar les actuacions davant de pacients en situacions clíniques que presenten una evolució predictible, descriu els passos que s’han de seguir, estableix les seqüències en el temps de cada una i defineix les responsabilitats dels diferents professionals que hi intervindran”. Igualment, pels motius exposats abans, no se li va requerir l’esmena i no s’admet la documentació nova aportada juntament amb les al·legacions.

Pel que fa als document 76 fins al 79 i el document 87, corresponen a uns certificats d’assistència a diferents jornades organitzades per la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària. Atès que la concursant no va presentar cap tipus de documentació acreditativa del tipus d’aportació o activitat (pòsters, comunicacions, docència, etc.) corresponent amb els certificats d’assistència aportats, se li va requerir que la presentàs en el requeriment d’esmena de deficiències de les sol·licituds publicat en el BOIB núm. 116, d’1 d’agost de 2015.

En data 12 d’agost de 2015, dins el termini d’esmena de documentació, la senyora Montaner va presentar una sèrie de certificats nous en relació amb els d’assistència a les jornades esmentades en què s’indica que la concursant va participar satisfactòriament i amb aprofitament “en qualitat d’organitzadora i moderadora” de les diferents jornades. És a dir, aquesta documentació no acredita cap tipus d’aportació científica a les jornades, així com tampoc certifica que es tracti de cursos de formació en els quals hagi participat com a alumna; per tant, no va esmenar les deficiències i no es varen valorar aquests mèrits.

En data 22 de febrer de 2016, juntament amb l’escrit d’al·legacions, la senyora Montaner presentà unes fotocòpies sense compulsar d’una sèrie de certificats nous referents als documents 76 al 79 i al document 87. S’ha de dir que aquesta documentació nova no s’admet ja que la documentació acreditativa dels mèrits al·legats s’ha de presentar correctament per poder-la valorar i, a més, no és el moment administratiu per a la presentació de documentació nova.

En la setena al·legació, quant a l’apartat C3, la concursant sol·licita revisar la valoració dels documents 91 fins al 94 i el document 98. S’ha de considerar que dins l’apartat C.3.1 es valoren els llibres publicats o treballs científics publicats en revistes especialitzades relacionats amb l’atenció farmacèutica amb una puntuació de 0,2 punts si és autor i fins al tercer lloc en el nombre d’ordre d’autors. En el requeriment d’1 d’agost de 2015 es va requerir la concursant per a l’esmena de la documentació presentada com a documents 91 al 100, atès que havia presentat fotocòpies sense compulsar. En data 12 d’agost de 2015 va tornar a presentar originals dels documents 91, 93 fins al 95 i del 97 fins al 100. Pel que fa als documents 91 i 92 la senyora Montaner indica que són capítols de llibres i n’indica l’ISBN.

Quant al document 91 no es tracta ben bé d’un llibre sinó d’una publicació del resultat d’unes jornades organitzades per la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) de la qual la senyora Montaner va ser vocal de la zona III (Catalunya i Balears). A més, la concursant va ser l’organitzadora i moderadora d’alguna taula rodona de les jornades tal com s’indica en aquesta documentació aportada i en altra (document 79). Aquesta publicació de la vocalia zona III de la SEFH no disposa de capítols, s’hi indica una relació d’autors i participants ordenats per ordre alfabètic, i la senyora Montaner està en novè lloc en l’ordre d’autors. Per tant, no es tracta d’una publicació de caràcter científic o d’una aportació científica sinó que és un recull del desenvolupament de les jornades esmentades, en el qual la concursant va participar com a moderadora d’una taula rodona. Respecte del document 92, va presentar documentació nova sense compulsar en data 12 d’agost i en l’escrit d’al·legacions al·lega que es tracta d’un llibre de gran volum i torna a presentar fotocòpies sense compulsar d’un capítol del llibre. Atès que no va esmenar les deficiències i que ara no és el moment administratiu per a la presentació de documentació nova, no s’admet aquesta al·legació.

Dins l’apartat C.3.2 es valoren els articles publicats i les aportacions en reunions científiques. La concursant sol·licita que se li valorin els documents 95 i 100 com a aportacions en reunions científiques, ja que manifesta que es tracta de pòsters presentats en un congrés de la SEFH. A més, sol·licita que se li valorin dins el mateix apartat els documents 95, 96, 97, 99, 100 i 101. Pel que fa a aquests documents es va admetre la documentació d’esmena presentada en data 12 d’agost i ja se li havien valorat dins l’apartat C.3.2.

S’ha de considerar que dins l’apartat C.3.3 es valora la direcció de projectes d’investigació en temes relacionats amb el medicament i l’atenció farmacèutica, d’acord amb les bases que regeixen el concurs i l’acta de la sessió 3 de la Comissió de Valoració de data 17 de juliol de 2015. Per tant, no s’admet aquesta al·legació perquè la concursant no ha presentat documentació que acrediti la direcció de cap projecte d’investigació, per la qual cosa no se li han valorat els documents 102 i 103. A més, s’ha de dir que el document 102 indica que va participar en un assaig clínic però com a responsable del servei de farmàcia i en el document 103 s’indica la seva participació com a farmacèutica de l’hospital Clínica Tres Torres de Barcelona.

g. Moranta Ribas, Francesc Xavier

Sobre l’al·legació que presentà mitjançant l’escrit de 15 de febrer de 2016, amb registre d’entrada 3724, pel que fa a l’apartat B.1 del barem, una vegada revisat l’expedient acadèmic, i concretament el document 8, resulta que s’han computat un total de 29 assignatures, 3 excel·lents i 7 notables. El concursant computa només 28 assignatures, perquè exclou del còmput total d’assignatures la matèria de les pràctiques tutelades, que consta en el seu expedient amb una qualificació d’apte.

D’acord amb la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem de 23 de febrer de 2010 i segons els criteris adoptats per aquesta Comissió quant als mèrits acadèmics, tal com consta en l’acta de la sessió núm. 2 de 16 de febrer de 2015, s’han de computar el nombre total d’assignatures i s’han d’incloure també les matèries amb la qualificació d’apte, que en aquest cas es considera equivalent a un aprovat. Quant al fet de no incloure la matèria de pràctiques tutelades com a assignatura en el Pla d’Estudis de 1973 de la llicenciatura de farmàcia, que era el pla vigent el setembre de 1993 (data d’acabament dels seus estudis); el certificat acadèmic personal del senyor Moranta inclou aquesta matèria de pràctiques tutelades dins la relació d’assignatures.

A més, la Directiva europea 85/432/CEE, transposada a l’ordenament jurídic espanyol en data 4 de gener de 1990 mitjançant el Reial decret 1667/1989, de 22 de desembre, inclou les pràctiques tutelades amb una durada mínima de 6 mesos. Així mateix, la disposició transitòria segona del Reial decret 1464/1990, de 26 d’octubre, pel qual s’estableixen el títol universitari oficial de llicenciat en farmàcia i les directrius generals pròpies dels plans d’estudis conduents a obtenir-lo, disposa que les universitats han de garantir la realització de les “estades” als alumnes que hagin iniciat els estudis de la llicenciatura en farmàcia a partir del començament del curs 1987-1988, sigui quin sigui el pla d’estudis que facin. L’annex del mateix Reial decret 1464/1990, dins la relació de les matèries troncals inclou la matèria d’estades, per a la qual indica un període de formació de sis mesos de pràctiques tutelades que s’ha de dur a terme en oficines de farmàcia. Així mateix, s’ha de considerar que els criteris adoptats per la Comissió s’apliquen de la mateixa manera a tots els participants en el concurs.

Sobre l’al·legació que presentà mitjançant l’escrit de 15 de febrer de 2016, amb registre d’entrada 3726, atès que s’ha comprovat que les revistes (Farmacéuticos comunitarios i e-Farmacéutico comunitario) en què s’havien publicat els articles (documents 12, 14 i 20) tenen consideració de revistes científiques o especialitzades relacionades amb l’atenció farmacèutica, s’admet i els mèrits es valoren dins l’apartat C.3.1 en lloc de l’apartat C.3.2 on s’havien valorat inicialment.

Sobre l’al·legació que presentà mitjançant l’escrit de 15 de febrer de 2016, amb registre d’entrada 3727, el concursant té raó ja que, una vegada revisats els documents 22 i 23, s’ha comprovat que en el revers consta l’acreditació dels cursos per part de la Comissió de Formació Continuada de l’SNS, per la qual cosa s’admet l’al·legació i aquests mèrits s’han valorat dins l’apartat C.2.2.1.

Sobre l’al·legació que presentà mitjançant l’escrit de 15 de febrer de 2016, amb registre d’entrada 3728, el concursant manifesta que el diploma de postgrau en atenció farmacèutica (2a edició) és una titulació universitària de postgrau de 320 hores (que consta de 4 mòduls). Aquesta activitat es va dur a terme durant el curs 1999-2000 i la va organitzar la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València. A més, considera que no és un curs de formació continuada dins l’àmbit de l’atenció farmacèutica sinó que es tracta d’una titulació universitària d’especialització en atenció farmacèutica i, per tant, s’ha de valorar en l’apartat C.1.1.

Segons el barem del Decret 79/2005 i les bases de la convocatòria d’aquest concurs, a l’apartat C.1 s’han de valorar els mèrits corresponents a la formació postgraduada que es divideix en dos subapartats. D’una banda, l’apartat C.1.1 on s’han de computar els certificats o títols del curs de diplomat en sanitat i altres diplomatures o títols d’especialistes universitaris en temes relacionats amb l’atenció farmacèutica i, d’altra banda, l’apartat C.1.2 perquè es tracta d’un curs d’especialització, perfeccionament i formació continuada relacionat amb l’atenció farmacèutica.

En els darrers deu anys el sistema universitari espanyol ha sofert molts canvis i dins la formació postgraduada s’han desenvolupat diferents tipus de titulacions noves com ara les de màster, diploma de postgrau, títol d’especialista universitari, títol d’expert universitari i d’altres. En general, corresponen a títols propis de les diferents universitats sobre ensenyaments complementaris als oficials. Atès que aquest tipus de “nova formació postgraduada” s’ha anat desenvolupant amb posteritat a la data de publicació del barem de mèrits que regula aquest concurs, no es preveuen en la redacció de l’apartat corresponent i per tal de poder valorar aquests mèrits, en la sessió núm. 2 de 16 de febrer de 2015, la Comissió va recollir que tots els títols de màster, d’especialista universitaris i d’expert universitaris es valorarien dins l’apartat C.1.1. Per omissió involuntària, no s’havia inclòs el diploma de postgrau, que correspon a una formació postgraduada d’un nivell inferior a un màster però superior a un curs d’expert universitari. Per això, la valoració d’aquesta titulació també s’ha d’incloure en aquest apartat C.1.1.

Aquest tipus de formació postgraduada correspon a ensenyaments complementaris als oficials que s’imparteixen en les diferents universitats d’acord amb el reglament corresponent de títols propis de postgrau i d’especialització en què s’estableix que les universitats poden impartir altres ensenyaments conduents a l’obtenció d’altres títols diferents dels oficials. Una vegada revisada la regulació d’aquest tipus de titulacions, s’ha comprovat que un diploma de postgrau és un tipus específic de formació de postgrau impartida per una universitat, normalment més breu que un màster, amb una durada d’un mínim de 15 crèdits (150 hores lectives) durant un curs acadèmic. Molts postgraus es poden complementar entre ells i si es cursen dos postgraus diferents, però relacionats entre si, es pot obtenir un títol de màster (en cas de títols propis d’universitats, no oficials).

Per tant, aquest diploma de postgrau en atenció farmacèutica 2a edició, impartit per la Universitat de València que s’havia valorat provisionalment en l’apartat C.1.2, ja que s’havia considerat com un curs d’especialització, perfeccionament i formació continuada relacionat amb l’atenció farmacèutica es va passar a valorar en l’apartat C.1.1.

h. Muñoz Agulló, José Francisco

Sobre l’al·legació presentada pel senyor Muñoz, s’ha de dir que mitjançat el requeriment d’esmena de deficiències de les sol·licituds presentades en el concurs publicat en el BOIB núm. 116, d’1 d’agost de 2015, es va requerir l’acreditació de les hores o crèdits del “Curso general d’análisis clínicos” (doc. 13) i l’aprofitament del curs “Iniciación de anàlisis clínicos” (doc. 12).

En data 5 d’agost de 2015 el concursant sol·licità que se li valoràs el “Curso general de análisis clínicos” atès que manifestà que els documents 12 i 13 fan referència al mateix curs. El document 12 acredita el nombre d’hores lectives (240 h) i el doc. 13 acredita l’aprofitament. La Comissió de Valoració en la sessió 4 de 28 d’octubre de 2015 va revisar aquesta documentació presentada pel concursant, va acordar que no quedava acreditat que es tractàs del mateix curs perquè no adjuntava cap certificat acreditatiu emès per l’òrgan competent corresponent. Per tant, la Comissió va acordar que l’escrit presentat era una simple declaració de part interessada, i no es podia considerar complerta l’esmena requerida i, en conseqüència, no es varen valorar els documents 12 i 13.

Posteriorment, dins el termini d’al·legacions a la llista provisional de mèrits, la persona interessada va presentar un escrit en el qual manifestava que havia sol·licitat al Col·legi Oficial de Farmacèutics de València l’emissió d’un certificat únic en el qual constassin l’aprofitament i el nombre d’hores del “Curso general de análisis clínicos”, adjuntà un correu electrònic de data 16 de febrer de 2016 referent a la seva sol·licitud i un segon correu electrònic de data 17 de febrer mitjançant el qual adjuntà una impressió del certificat emès pel Col·legi Oficial. En el mateix escrit d’al·legacions, el senyor Muñoz sol·licitava una ampliació del termini per a la presentació del certificat original. En data 25 de febrer, fora del termini d’al·legacions, va presentar una còpia compulsada d’aquest certificat. Aquest document, que certifica el “Curso de especialización: Curso general de anàlisis clínicos”, de 240 hores, amb una qualificació d’apte, i que es va dur a terme amb aprofitament del 15 de setembre fins al 15 de desembre de 1987, no acredita que els documents 12 i 13 es tractin del mateix curs.

Per tant, s’acorda no estimar l’al·legació perquè, per poder valorar aquesta certificat compulsat que el concursant ha aportat fora del termini d’al·legacions a la llista provisional de mèrits, l’hauria d’haver presentat dins el termini concedit en el requeriment d’esmena de deficiències de les sol·licituds presentades en el concurs de data 20 de juliol de 2015, publicat en el BOIB núm. 116, d’1 d’agost de 2015, d’acord amb el que preveuen les bases i els criteris adoptats per la Comissió en les reunions de 16 de febrer de 2015 i de 17 de juliol de 2015 i el punt quart de les bases, en què s’atorgà un termini de deu dies comptadors des de l’endemà de la publicació per a l’esmena de les deficiències observades o la presentació dels documents preceptius. A més, en aquest mateix requeriment s’informava que, en cas contrari, el mèrit afectat per l’esmena podia no ser valorat per part de la Comissió de Valoració del concurs. Així mateix, s’ha de tenir en compte que l’article 71 de la Llei 30/1992, de 16 de novembre, estableix que en un procediment selectiu no es pot concedir una ampliació del termini per a la presentació de la documentació esmentada.

i. Pons Servera, Cristóbal

Sobre la primera al·legació que presentà mitjançant l’escrit de 16 de febrer de 2016, amb registre d’entrada 3870, pel que fa a l’apartat B.1 del barem, una vegada revisat l’expedient acadèmic, i concretament el document 13, resulta que s’han computat un total de 30 assignatures, 1 excel·lent i 2 notables. El concursant computa només 29 assignatures, perquè exclou del còmput total d’assignatures la matèria d’anglès, que consta en el seu expedient amb una qualificació d’apte.

D’acord amb la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem de 23 de febrer de 2010 i segons els criteris adoptats per la Comissió quant als mèrits acadèmics, tal com consta en l’acta de la sessió núm. 2 de 16 de febrer de 2015, s’han de computar el nombre total d’assignatures i s’han d’incloure també les matèries amb la qualificació d’apte, que en aquest cas es considera equivalent a un aprovat. Per tant, qualsevol assignatura que pugui tenir una qualificació susceptible de ser avaluada (matrícula d’honor, excel·lent o notable, o aprovat, que no té puntuació, o que sigui necessària per obtenir el títol) —és a dir, qualsevol que formi part de l’expedient de la llicenciatura o graduació— s’ha de computar en el nombre total d’assignatures. Així mateix, s’ha de considerar que els criteris adoptats per la Comissió s’apliquen de la mateixa manera a tots els participants en el concurs.

Sobre la segona al·legació de l’escrit de 16 de febrer, la Comissió de Valoració, raonadament, va acordar excloure de la valoració determinats cursos de formació atesa la manca de relació amb el concepte d’atenció farmacèutica (sessió 3 de data 17 de juliol de 2015). El màster en gestió eficaç de l’oficina de farmàcia, que és un títol propi de la Universitat de Barcelona, no s’ha valorat perquè segons els criteris de la Comissió no queda acreditada la relació amb l’atenció farmacèutica, perquè la gestió de l’oficina de farmàcia és el vessant mercantil de l’explotació del negoci de farmàcia, entès, per tant, com una activitat empresarial del titular civil d’un establiment farmacèutic. Aquesta activitat es contraposa amb la titularitat administrativa de la farmàcia, la qual va dirigida a prestar un servei públic de caràcter sanitari d’atenció farmacèutica als pacients.

El senyor Pons va adjuntar al seu escrit d’al·legacions de 16 de febrer la documentació referent als mòduls que conformaven el màster esmentat i en data 22 de març de 2016, registre d’entrada núm. 7565 (fora de termini), va presentar una còpia compulsada d’un certificat de la Universitat de Barcelona en el qual s’indica el programa del “Máster en Gestión Eficaz de la Oficina de Farmacia” que va realitzar durant els cursos acadèmics 2004-2006. Segons aquest programa, el màster constava d’un total de 8 mòduls, amb una temàtica principalment orientada cap al vessant mercantil de l’oficina de farmàcia i no cap a la part sanitària de l’activitat farmacèutica. D’acord amb el Document de consens sobre atenció farmacèutica del Ministeri de Sanitat i Consum (2001), es defineix l’atenció farmacèutica com “la participació activa del farmacèutic per a l’assistència al pacient en la dispensació i el seguiment d’un tractament terapèutic, cooperant d’aquesta manera amb el metge i altres professionals sanitaris per tal d’aconseguir resultats que millorin la qualitat de vida del pacient”. Per tant, queda palès que l’atenció farmacèutica està constituïda pel conjunt de les activitats assistencials del farmacèutic, tant d’atenció primària com d’atenció especialitzada, i no té res a veure amb els processos de màrqueting i marxandatge, és a dir, el conjunt de tècniques de gestió empresarial per obtenir un procés eficient de venda de productes o de serveis, i amb la gestió economicofinancera de la farmàcia.

D’altra banda, l’interessat apel·la al precedent administratiu, que consisteix en la pràctica reiterada de l’Administració en l’aplicació de la norma. No obstant això, s’ha de tenir en compte que el precedent no té el caràcter de font del dret administratiu i no és equiparable al costum (sentència del TSJIB de 15 de setembre de 1997, RJCA 1789, i sentència del TSJIB de 27 de gener de 1997, RJCA 19). Per tant, si l’Administració en raona els motius, tal com s’ha fet, està legitimada per separar-se del precedent anterior. De fet, la sentència de l’Audiència Nacional de 17 d’abril de 2000 (RJCA\2000\740) afirma que el fet que l’Administració hagi puntuat un mèrit en un altre concurs no la vincula a actuacions posteriors. A més, el mateix criteri també va ser adoptat per la Comissió de Valoració del concurs de mèrits convocat per les resolucions de la directora general de Farmàcia de 12 de març de 2008 (BOIB núm. 42, de 27 de març de 2008) i per la Comissió de Valoració del concurs de mèrits convocat per les resolucions de la directora general de Farmàcia de 27 d’abril de 2010 (BOIB núm. 172, de 27 de novembre de 2010). No s’accepten les al·legacions i es manté la puntuació.

j. Quiñones Piquero, Silvia

Sobre la primera al·legació que presentà mitjançant l’escrit de 22 de febrer de 2016, pel que fa a l’apartat B.1 del barem, una vegada revisat l’expedient acadèmic, i concretament el document 11, resulta que s’han computat un total de 28 assignatures, 4 excel·lents i 20 notables. La concursant computa només 27 assignatures, perquè exclou del còmput total d’assignatures la matèria de les pràctiques tutelades. Manifesta que en el Pla d’Estudis de 1975 la “Estancia Prácticas Tuteladas” no es tractava d’una assignatura qualificable en la Universitat de Salamanca.

Cal fer les consideracions següents. En el certificat acadèmic personal de la senyora Quiñones (document 11) emès per la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Salamanca i presentat amb la sol·licitud per participar en el concurs no consta la matèria de pràctiques tutelades o “estades”. No obstant això, atès que per valorar els mèrits acadèmics s’han de computar el nombre total d’assignatures i ja que el certificat acadèmic aportat no indicava que es tractàs d’un certificat acadèmic complet, després de la revisió corresponent, la Comissió va entendre que podia tractar-se d’un certificat acadèmic incomplet i se la va requerir per a l’esmena en el requeriment d’esmenes publicat en el BOIB núm.116, d’1 d’agost de 2016.

Amb segell de Correus de data 11 d’agost de 2015, la senyora Quiñones va presentar una sol·licitud quant a l’assignatura de pràctiques tutelades a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Salamanca. Amb data d’entrada en la Conselleria de Salut de 10 de setembre de 2015 i núm. de registre 24788, la senyora Quiñones va presentar un document de data 27 d’agost de 2015 mitjançant el qual la secretària de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Salamanca certificava que la senyora Quiñones va fer pràctiques tutelades en una oficina de farmàcia durant el curs acadèmic 1994-1995 i la qualificació obtinguda en acabar les pràctiques va ser d’apta. En data 22 de febrer de 2016, presentà un escrit de la mateixa secretària de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Salamanca en què s’indica que la senyora Quiñones va estar matriculada en el Pla d’Estudis de 1975 i que l’assignatura “Estancia Prácticas Tuteladas” no era una assignatura qualificable perquè no figurava en el Pla d’Estudis, però que l’alumnat l’havia de fer d’acord amb la Directiva 85/432/CEE.

De conformitat amb la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem de 23 de febrer de 2010 i segons els criteris adoptats per aquesta Comissió quant als mèrits acadèmics, tal com consta en l’acta de la sessió núm. 2 de 16 de febrer de 2015, s’ha de computar el nombre total d’assignatures i s’han d’incloure també les matèries amb la qualificació d’apte, que en aquest cas es considera equivalent a un aprovat.

S’ha revisat el Pla d’Estudis de 1975 de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Salamanca que va ser vigent fins a l’entrada en vigor del nou Pla d’Estudis de 1995 durant el curs acadèmic 1995-1996.

Quant al fet de no incloure la matèria de pràctiques tutelades com a assignatura en el Pla d’Estudis de 1975 de la llicenciatura de Farmàcia, que era el pla vigent el juny de 1995 (data d’acabament dels estudis), s’ha de tenir en compte que la Directiva europea 85/432/CEE, transposada a l’ordenament jurídic espanyol en data 4 de gener de 1990 mitjançant el Reial decret 1667/1989, de 22 de desembre, inclou les pràctiques tutelades amb una durada mínima de sis mesos. Així mateix, la disposició transitòria segona del Reial decret 1464/1990, de 26 d’octubre, pel qual s’estableixen el títol universitari oficial de llicenciat en farmàcia i les directrius generals pròpies dels plans d’estudis conduents a obtenir-lo, disposa que les universitats han de garantir la realització de les estades als alumnes que hagin iniciat els estudis de la llicenciatura en farmàcia a partir del començament del curs 1987-1988, sigui quin sigui el pla d’estudis que facin. L’annex del mateix Reial decret 1464/1990, dins la relació de les matèries troncals, inclou la matèria d’estades, per a la qual indica un període de formació de sis mesos de pràctiques tutelades que s’ha de dur a terme en oficines de farmàcia. Així mateix, s’ha de considerar que els criteris adoptats per la Comissió s’apliquen de la mateixa manera a tots els participants en el concurs.

Sobre la segona al·legació que presentà mitjançant l’escrit de 22 de febrer de 2016, a l’apartat 1 (subapartats A i B), la concursant considera que se li han de valorar correctament els documents 103 fins al 111 amb els crèdits que s’indiquen per a cada any i no es varen puntuar perquè es varen considerar com una acció honorífica, no com a docència.

Pel que fa a la segona al·legació apartat 1A, la senyora Quiñones explica que el “col·laborador honorífic” és una figura reconeguda per la Universitat per participar en una docència efectiva en titulacions oficials i sense vinculació contractual, d’una manera desinteressada, altruista i sense relació laboral preestablerta —BOCM núm. 54, de 5 de març (article 109 e del capítol I) i BOE núm. 270, d’11 de novembre de 2003. D’altra banda, indica que la docència és exercida d’una forma activa i real i el nomenament de col·laborador honorífic permet reconèixer una feina docent en titulacions oficials universitàries sense que això doni lloc a drets laborals en aquest àmbit ni cotitzacions socials o guanys econòmics, però sí curriculars corresponents a una docència efectiva i real. Per tant, la seva participació va ser de docència efectiva en la impartició de dues assignatures: “Aspectos tècnicos” i “Estancias”, i la seva contribució en la realització de treballs d’investigació.

En resposta a aquesta segona al·legació, quant a l’apartat 1A, s’ha d’indicar que dins l’apartat C.2.2 es valora la participació com a docent en matèries relacionades amb l’atenció farmacèutica, en cursos de formació postgraduada, i a la vegada aquest apartat es subdivideix en dos subapartats: C.2.2.1 on es valoren els cursos acreditats per la Comissió de Formació Continuada (0,008 punts per hora) i C.2.2.2 on es valoren els cursos no acreditats per la CFC però organitzats per l’Administració sanitària, per la universitat, per la corporació farmacèutica, per les institucions o societats científiques (0,006 punts per hora).

D’acord amb el punt 2 de l’annex 1 de les bases que regeixen el concurs convocat mitjançant la Resolució del director general de 22 d’octubre de 2014 (BOIB núm. 146, de 23 d’octubre de 2014), els concursants han de presentar juntament amb la sol·licitud per participar-hi tota la documentació acreditativa, expedida pels òrgans competents en cada cas, dels mèrits que s’al·leguen. Per tant, s’entén que aquesta documentació acreditativa dels mèrits s’ha de presentar correctament des del principi. És en el cas que alguna sol·licitud no compleixi els requisits que exigeix la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú que s’ha de concedir un termini de deu dies perquè la persona interessada esmeni les deficiències observades o aporti els documents preceptius. És a dir, no es pot aportar documentació nova durant el transcurs del concurs i la Comissió de Valoració no està obligada a fer cap altre tipus de requeriment de documentació, ja que els mèrits s’han d’haver presentat correctament per poder ser valorats, i és la Comissió que té l’opció de sol·licitar documentació d’aclariment de la documentació presentada per valorar-la dins un apartat o un altre.

Quant als documents 103 al 111 presentats amb la sol·licitud per participar en el concurs, s’ha de dir que, d’una banda, el document de nomenament de la senyora Quiñones com a col·laboradora honorífica del Departament de Farmacologia i Nutrició durant el curs 2009-2010 per a la col·laboració en el disseny i la realització de les pràctiques de l’assignatura ”Aspectos técnicos del tratamiento del dolor” del “Máster Estudio y tratamiento del dolor” i el document de nomenament com a col·laboradora honorífica del Departament de Ciències de la Salut III durant el curs 2008-2009 per a la col·laboració en el disseny i la realització de les pràctiques de l’assignatura “Estancia en Unidades del Dolor I” indiquen en el darrer paràgraf del document que el càrrec de col·laborador honorífic no té funció docent específica.

Ara bé, com que els documents 103 al 111 indiquen que la senyora Quiñones va participar com a docent del curs “Aspectos técnicos del tratamiento del dolor” que formava part del màster oficial interuniversitari “Estudio y Tratamiento del Dolor”, organitzat per la Universitat Rei Joan Carles i la Universitat de Cantàbria, se la va requerir perquè esmenàs, atès que no consten les hores de docència impartida per la senyora Quiñones perquè el que indiquen els certificats són els crèdits totals que té el curs esmentat dins el màster.

D’acord amb les bases del concurs, la docència es valora per hores impartides, es puntua en un apartat o en un altre segons si el curs de postgrau que s’imparteix està o no acreditat per la CFC. En aquest apartat C2.2 no es valoren els crèdits que té el curs impartit, ja que s’han impartit hores no crèdits; els crèdits es refereixen a la totalitat d’un curs. A més, pot ocórrer, que un docent no hagi impartit la totalitat del curs, fins i tot pot ser que un curs tengui diferents docents i cadascú expliqui una part, no la totalitat.

En el requeriment d’esmena publicat en el BOIB núm. 116, d’1 d’agost de 2016, es va requerir la senyora Quiñones perquè presentàs la documentació acreditativa pel que fa a les hores de docència impartides en el curs “Aspectos técnicos del tratamiento del dolor” del màster oficial interuniversitari “Estudio y tratamiento del dolor”, durant els anys 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014 (doc. 103-111)”.

En data 15 d’agost de 2015, dins el termini d’esmena concedit, la senyora Quiñones va presentar tota una sèrie documentació d’esmena però no va aportar el certificat corresponent en què constin les hores de docència impartides. Els documents fan referència a la seva participació durant diferents cursos acadèmics com a docent en dues assignatures: “Estancias prácticas I” de 24 crèdits ECTS i “Aspectos técnicos del dolor” de 6 crèdits ECTS, que indiquen “su colaboración en el Máster que dirijo se ha realizado con un encargo docente equivalente a 3 horas/semana y 3 horas/semana de tutoría por cada curso académico” però no s’indica la durada del curs; per tant, no hi ha manera de saber les hores concretes de docència impartida. Atès que la documentació que la senyora Quiñones va aportar adjunta amb la sol·licitud per participar en el concurs i la que va presentar dins el termini d’esmena de documentació concedit no certifica o indica el nombre d’hores de docència impartides, no se li han valorat aquests mèrits perquè no ha quedat suficientment acreditat, i així consta en la seva puntuació de la llista provisional de mèrits.

En data 22 de febrer de 2016 la senyora Quiñones presentà un escrit d’al·legacions a la llista provisional de mèrits amb documentació adjunta. Com a document 2 d’aquestes al·legacions presentà una còpia compulsada d’un escrit d’aclariment sobre la dedicació horària de la senyora Quiñones com a professora del màster oficial interuniversitari “Estudio y Tratamiento del Dolor” emès per la coordinadora del màster esmentat. No obstant això, aquesta documentació d’aclariment, per poder-la valorar, s’havia d’haver presentat dins el termini concedit per a l’esmena de documentació no dins el període d’al·legacions a la valoració, atès que no és el moment d’esmena de documentació.

Pel que fa a la segona al·legació apartat 1B, quant a les hores de docència, la concursant indica que la participació docent es va acreditar amb crèdits ECTS en la documentació inicial, els quals tenen una equivalència horària reglada: d’acord amb la normativa acadèmica un crèdit correspon a 10 hores impartides. A més, manifesta que va presentar la dedicació horària en resposta al requeriment d’esmena de documentació (BOIB núm. 116, d’1 d’agost de 2015).

En resposta a aquest apartat 1B de l’al·legació segona s’ha de dir que l’European Credit Transfer and Accumulation System (ECTS) és un sistema utilitzat per les universitats europees per convalidar assignatures i quantificar la feina dels estudiants dins l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), de manera que els crèdits resultants del procés Bolonya tenguin una equivalència exacta respecte de les altres universitats europees. Per tant, aquests crèdits ECTS dels documents de la senyora Quiñones corresponen als crèdits que té el curs, és a dir, són els crèdits que obté un alumne que fa el curs, ja que el professor imparteix hores de docència, no crèdits. És per això que en aquest apartat C2.2 es valoren hores de docència i no crèdits.

“Los créditos europeos (ECTS): en el EEES la unidad de medida de las asignaturas ya no será el crédito antiguo (basado únicamente en las horas lectivas del profesor, por las que 10 horas de clase correspondían a un crédito), sino que será el crédito ECTS (sistema europeo de transferencia de créditos). En este sistema se valorarán las horas que el alumnado dedica a la actividad de estudio. En esta actividad, que será de entre 25 y 30 horas por crédito, se incluye el tiempo dedicado a las horas lectivas, horas de estudio, tutorías, seminarios, trabajos, prácticas o proyectos, así como las exigidas para la preparación y realización de exámenes y evaluaciones. La gran ventaja de los créditos ECTS es que al ser la unidad de medida igual en todas las universidades del nuevo espacio europeo, permite comparar mucho más fácilmente la carga lectiva de las titulaciones y facilita la movilidad de los estudiantes y la convalidación de sus estudios”.

Quant a l’equivalència de les hores en crèdits que indiquen les bases, fa referència als cursos rebuts “antics” els certificats dels quals s’emetien en hores, ja que encara no existien els crèdits com a sistema de mesura de les assignatures i molt manco existien els crèdits ECTS.

Ja s’ha contestat que amb la documentació aportada fins al moment de publicar la llista provisional de mèrits no ha quedat suficientment acreditada la docència impartida per la senyora Quiñones en els documents 103 fins al 111 i, per tant, no s’han pogut valorar.

Pel que a l’apartat 2 de la segona al·legació, la concursant indica que se li han de valorar correctament els documents 102 i 113 fins al 116. La senyora Quiñones manifesta en les seves al·legacions que els documents esmentats s’havia d’haver valorat dins l’apartat C.2.2.2 perquè es tracta de participacions com a docent organitzades per la corporació farmacèutica i, en cap cas, es tracta d’aportacions científiques.

En resposta a l’apartat 2 de la segona al·legació, els documents 102 i 113 fins al 116 no es varen valorar i no es va requerir per a l’esmena de documentació ja que la documentació aportada no certifica les hores de docència en cursos de postgrau relacionats amb l’atenció farmacèutica (apartat C.2.2), així com tampoc no acrediten la seva organització per part de la corporació farmacèutica, és a dir, per un col·legi oficial de farmacèutics; la majoria estan organitzats per laboratoris farmacèutics.

Sobre la tercera al·legació que presentà mitjançant l’escrit de 22 de febrer de 2016, la senyora Quiñones manifesta disconformitat amb la puntuació d’alguns mèrits de la senyora Anrubia.

En primer lloc, es manifesta en contra de la puntuació de l’exercici professional de la senyora Anrubia com a cotitular al 50 % d’oficina de farmàcia i com a farmacèutica titular municipal a jornada completa, simultàniament. Considera que la dedicació de la senyora Anrubia com a farmacèutica titular municipal s’ha puntuat a jornada completa i adjunta el document 4 on remarca que la jornada és completa. Indica que només s’ha de tenir en compte la puntuació més alta entre les dues obtingudes per l’exercici professional que es desenvolupi simultàniament, d’acord amb l’apartat 2.8 de la convocatòria del concurs, i només si es treballa en diferents llocs a temps parcial i en horari diferent, es computen ambdós exercicis.

En resposta a aquesta al·legació, s’ha de dir que a la senyora Anrubia se li ha computat l’exercici professional com a farmacèutica cotitular al 50 % dins l’apartat A1 des del 28 de febrer de 1986 fins al 23 d’octubre de 2014 (data de la Resolució) i, a més, se li ha computat l’exercici a l’Administració pública sanitària al 40 % dins l’apartat A3 des del 17 de març de 1986 fins al 23 d’octubre de 2014. És a dir, se li han computat els dos exercicis professionals que desenvolupava simultàniament ja que ambdós se li computen a temps parcial. A més, es consideren diferents tipus d’exercici professional encara que estiguin relacionats, atès que per exercir com a farmacèutica titular municipal és condició indispensable disposar d’una oficina de farmàcia oberta al públic, i d’acord amb la normativa vigent són dues feines que pot exercir de manera compatible.

D’una part, la senyora Anrubia és cotitular al 50 % d’una oficina de farmàcia a Alginet (València) i, per tant, d’acord amb l’apartat 2.7 de les bases que regeixen aquest concurs, l’experiència professional com a titular computa en proporció al percentatge de cotitularitat. D’altra banda, durant quasi el mateix període de temps que ha exercit com a cotitular de farmàcia també ha ocupat un càrrec com a farmacèutica titular interina de l’Administració sanitària de la Comunitat Valenciana. S’ha de dir que la senyora Anrubia va presentar el certificat de serveis prestats a l’Administració i l’informe de vida laboral indiquen que va desenvolupar aquesta feina a jornada completa, però a aquesta documentació va adjuntar un escrit de la Generalitat Valenciana sobre les condicions de treball dels farmacèutics titulars municipals, en què s’indica la normativa d’aplicació als funcionaris al servei de la sanitat local, farmacèutics titulars “municipals” i el nombre d’hores que ha de fer el farmacèutic titular en compliment de les seves funcions inspectores i la compatibilitat amb l’exercici a l’oficina de farmàcia (estima un 40 % de les hores realitzades per un funcionari de l’Administració especial del seu nivell de titulació). Ara bé, atès que és una condició indispensable tenir una oficina de farmàcia oberta al públic per exercir de “farmacèutica titular municipal”, se li han computat els dos exercicis durant el període de temps que ha simultaniejat els dos exercicis professionals: com a cotitular dins l’apartat A1 al 50 % i com a farmacèutica titular al servei de la sanitat local dins l’apartat A3 al 40 %.

En segon lloc, la senyora Quiñones considera que la puntuació com a “farmacèutica titular” de la senyora Anrubia és impugnable perquè estima que les seves funcions no estan relacionades directament amb el medicament i les oficines de farmàcia (A3) ja que al·lega les funcions de seguretat alimentària, salut laboral, promoció de la salut, etc. que han d’exercir aquests tècnics d’acord amb el Decret 75/2008, de 23 de maig (DOCV núm. 5771, de 27 de maig de 2008), i indica que només una estableix una declaració genèrica de “col·laboració en activitats d’atenció farmacèutica”. Per tant, considera que aquests mèrits professionals s’haurien de puntuar dins l’apartat A4, ja que les seves funcions com a farmacèutica titular mai no estaran directament relacionades amb el medicament i les oficines de farmàcia. A més, indica que, d’acord amb l’article 7 de la Llei 6/1998, de 22 de juny, d’ordenació farmacèutica de la Comunitat Valenciana, la pràctica professional en els serveis farmacèutics del sector sanitari és incompatible amb la de farmacèutica titular d’oficina de farmàcia.

En resposta a aquestes al·legacions s’ha d’indicar que en la disposició transitòria segona d’aquesta mateixa Llei 6/1998, de 22 de juny, d’ordenació farmacèutica de la Comunitat Valenciana, s’estableix que la titularitat d’una oficina de farmàcia no es considera incompatible amb el desenvolupament de llocs de feina del Cos de farmacèutics titulars al servei de la sanitat local [...], i entre d’altres funcions s’indica la d’atenció farmacèutica integral a la població. A més, s’ha de considerar el fet que per exercir aquestes funcions de farmacèutic titular al servei de la sanitat local s’havia de tenir una oficina de farmàcia oberta al públic. Així mateix, s’ha de tenir en compte el que estableix l’article 2 del Decret 75/2008, de 23 de maig (DOCV núm. 5771, de 27 de maig de 2008), i el fet que la senyora Anrubia va presentar un certificat de serveis prestats a l’administració, així com la seva vida laboral en què consta que desenvolupa aquesta activitat sense que s’indiqui una data de fi de l’activitat i al mateix temps és cotitular d’una oficina de farmàcia.

Sobre la quarta al·legació que presentà mitjançant l’escrit de 22 de febrer de 2016, la senyora Quiñones formula al·legacions contra la puntuació obtinguda per la senyora Anrubia quant a l’apartat C.2.2.2 pel que fa al curs del Col·legi Oficial de Farmacèutics de València “realizado como farmacéutico titular de su oficina de farmacia de Alginet, 100 horas de clases prácticas para la implantación de la prueba piloto de Receta Electrónica en la Zona 11 de Valencia”, s’ha comprovat que el curs no va ser impartit per la senyora Anrubia sinó que es tracta d’un curs que ha rebut; per tant, s’admet aquesta al·legació i es modifica la puntuació de la senyora Anrubia quant a aquest apartat C2.2.2.

k. Salvà Cerdà, María Apolonia

En el seu escrit d’al·legacions de data 16 de febrer de 2016, amb registre d’entrada núm. 3961, la concursant sol·licita la revisió del seu expedient perquè manifesta disconformitat amb la puntuació provisional se li computa en els apartats A i C del barem de mèrits.

Sobre les al·legacions a l’apartat A del barem, quant als mèrits professionals, li correspon una puntuació de 20 punts dins l’apartat A1 (puntuació màxima d’aquest subapartat), una puntuació de 2,64 dins l’apartat A3 i una puntuació d’1,92 dins l’apartat A5. Per tant, dins l’apartat A obté un total de 24,56 punts.

a. Dins l’apartat A1 se li computa el màxim de puntuació de l’apartat, 20 punts, que resulta de la valoració dels mèrits professionals següents:

- Exercici com a farmacèutica titular única d’oficina de farmàcia des de l’1 de setembre de 1993 fins al 12 d’octubre de 2010.

- Exercici com a farmacèutica adjunta de l’oficina de farmàcia Antònia Sánchez Salvà des del 17 de gener de 2011 fins al 3 d’abril de 2011 amb una jornada del 50 %, i des del 4 d’abril de 2011 fins al 13 d’octubre de 2014 amb una jornada del 100 %.

- Exercici com a farmacèutica adjunta des del 14 d’octubre de 2014 fins al 23 d’octubre de 2014, mitja jornada a l’oficina de farmàcia Antònia Sánchez Salvà i l’altra mitja jornada a l’oficina de farmàcia Mercedes Sánchez Salvà.

b. Dins l’apartat A3 obté una puntuació de 2,64 punts que correspon a diferents períodes d’exercici professional a l’Administració pública ocupant llocs de feina relacionats amb els medicaments i les oficines de farmàcia, d’acord amb la documentació aportada per la senyora Salvà.

c. Dins l’apartat A5 obté una puntuació d’1,92 punts que correspon a diferents períodes d’exercici professional com a farmacèutica en el Centre d’Informació del Medicament (CIM) del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears (COFIB).

D’una banda, s’ha de considerar que, d’acord amb els criteris establerts per la Comissió i amb el que s’estableix en les bases del concurs, no se li han valorat els períodes d’exercici que no consten en la seva vida laboral encara que sí s’especifiquin en el certificat de serveis prestats a l’Administració (Cos de farmacèutics titulars) i que es corresponen amb els períodes de temps següents:

- des de l’1 de novembre de 1983 fins al 30 de novembre de 1983

- des de l’1 de juliol de 1984 fins al 30 de juliol de 1984

- des de l’1 d’agost de 1984 fins al 30 d’agost de 1984

- des del 5 de novembre de 1987 fins al 4 de desembre de 1987

- des del 7 de gener de 1988 fins al 21 de gener de 1988

- des del 28 de maig de 1991 fins al 10 de juny de 1991

- des de l’1 de juny de 1991 fins al 30 de juny de 1991

D’altra banda, durant diferents períodes de temps, la senyora Salvà va ocupar un lloc de feina a l’Administració i, al mateix temps, va exercir com a farmacèutica al CIM del COFIB, amb una jornada laboral del 100 % en els dos llocs de feina. Per tant, aquests períodes de temps només se li han computat una vegada dins l’apartat A3 perquè resulta que és més beneficiós per a la concursant.

Així mateix, la senyora Salvà va aportar una acta de presa de possessió com a directora tècnica del Laboratori Falafi, SA, de data 10 de maig de 1986, i un escrit dirigit al COFIB mitjançant el qual comunicava el cessament en el càrrec en data 13 de març de 1992. Aquest període de temps no se li ha computat perquè no consta en la seva vida laboral.

A més, s’ha de considerar que durant el període que va des de l’1 de setembre de 1993 fins al 13 de desembre de 1993, consta que la senyora Salvà va exercir com a farmacèutica titular d’oficina de farmàcia oberta al públic i, al mateix temps, com a farmacèutica per a l’Administració amb una jornada del 100 % en els dos llocs de feina. Per tant, en aquest cas, aquest període de temps se li ha computat dins l’apartat A1, tal com consta.

Sobre les al·legacions a l’apartat C, s’ha revistat la valoració i la documentació aportada en referència amb aquest apartat i es manté la puntuació total d’11,41punts d’aquest apartat, que correspon a la suma dels punts obtinguts en els subapartats següents: 8,5 punts de l’apartat C1, 1,51 punts de l’apartat C2, 0,4 punts de l’apartat C3 i 1 punt de l’apartat C4.

La concursant manifesta que no se li ha valorat el document 80, que correspon a una participació com a “farmacèutic col·laborador” en la impartició de classes i coordinació de cursos de postgrau relacionats amb l’atenció farmacèutica, organitzats pel COFIB, la Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana i el Sistema Espanyol de Farmacovigilància, activitats que es varen dur a terme des de març a juny de 1997. A més, la senyora Salvà en el seu escrit informa que aquesta figura de farmacèutic col·laborador va ser aprovada mitjançant el Reial decret 989/2008, de 13 de juny.

En primer lloc, el document 80 és un diploma de participació com a farmacèutica col·laboradora en el Programa de Farmacovigilància de l’any 1997, en el qual no s’acrediten ni les hores de docència ni l’aprofitament. Aquest document certifica la participació de la senyora Salvà com a titular d’oficina de farmàcia en un programa de seguiment farmacoterapèutic de diferents medicaments, organitzat pel Sistema Espanyol de Farmacovigilància del Ministeri de Sanitat i Consum.

En aquests programes de farmacovigilància col·laboren les oficines de farmàcia, els col·legis oficials de farmacèutics i les autoritats sanitàries com a agents implicats amb el medicament. La farmacovigilància té per objecte la identificació, quantificació, avaluació i prevenció dels riscs de l’ús dels medicaments una vegada comercialitzats; per tant, la responsabilitat de vigilar i declarar les reaccions adverses dels medicaments es troba compartida entre tots aquests professionals sanitaris.

En segon lloc, s’ha de tenir en compte que aquest Reial decret 989/2008, de 13 juny, pel qual es regula la contractació excepcional de professors col·laboradors, va ser publicat amb molta posterioritat a les dates d’aquestes col·laboracions. I que la norma esmentada regulava les condicions i els terminis durant els quals, de manera excepcional, les universitats podien contractar professors col·laboradors, d’acord amb la disposició transitòria segona de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es va modificar la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats.

En aquest diploma no consta cap referència a una universitat, a la vida laboral de la senyora Salvà no consta que hagi estat contractada per una universitat com a professora col·laboradora per dur a terme aquesta feina i, si s’escaigués, s’hauria de valorar com a un mèrit professional en lloc d’un mèrit acadèmic. Així mateix, aquesta norma no és aplicable a aquests programes sanitaris duits a terme pel Ministeri de Sanitat en què els farmacèutics titulars actuaven com a col·laboradors.

Per tot això, aquest diploma no s’ha computat perquè no acredita que s’hagi realitzat una activitat docent, ni es tracta d’un curs de postgrau sinó d’una col·laboració amb un programa sanitari organitzat per l’Administració.

El document 81 és un document emès per la secretària del COFIB en el qual se certifica l’assistència a totes les sessions organitzades per la Comissió Científica d’aquest col·legi durant l’any 1984, període de temps en el qual va exercir com a farmacèutica al CIM i que la senyora Salvà va impartir dues d’aquestes sessions.

Atès que en el certificat no constava la durada d’aquestes sessions se la va requerir en el requeriment d’esmena de deficiències de les sol·licituds presentades en el concurs publicat en el BOIB núm. 116, d’1 d’agost de 2015. En data 12 d’agost de 2015, la senyora Salvà va presentar un certificat emès pel secretari actual del COFIB en el qual s’especifica que la senyora Salvà va impartir les dues sessions esmentades d’una durada aproximada d’una hora cada una. Per tant, se li han computat aquestes dues hores de docència dins l’apartat C.2.2.2.

2. La Direcció General de Planificació, Avaluació i Farmàcia ratifica, des d’un punt de vista tècnic i jurídic, els acords esmentats abans que ha adoptat la Comissió, per la qual cosa entén que s’ha de dictar una resolució que confirmi la proposta que ha elevat la Comissió de Valoració.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Aprovar i publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) la llista definitiva de mèrits en el concurs de mèrits per a l’adjudicació de tres oficines de farmàcia a la zona farmacèutica de Palma i una oficina de farmàcia a la zona farmacèutica de Binissalem que consta en l’annex 1.

2. Aprovar i publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) l’adjudicació definitiva de les tres oficines de farmàcia de la zona farmacèutica de Palma (Palma 1, Palma 2 i Palma 3) i de l’oficina de farmàcia de la zona farmacèutica de Binissalem, segons l’ordre de preferències designat pels concursants, que figura en l’annex 2.

Consignació de la garantia

El farmacèutic adjudicatari de l’oficina de farmàcia, d’acord amb el que estableix la base 9 de la convocatòria, disposa d’un termini de quinze dies hàbils, comptadors des de la data de la publicació d’aquesta Resolució en el BOIB, per acreditar davant el director general de Planificació, Avaluació i Farmàcia que ha constituït la garantia en metàl·lic de tres mil cinc euros amb cinc cèntims (3.005,05 €), mitjançant el dipòsit corresponent o presentació d’un aval bancari per aquest import davant la Tresoreria General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

S’adverteix l’adjudicatari que la falta de constitució de la garantia en la forma i en el termini que estableix l’apartat anterior s’entén com una renúncia a l’autorització atorgada. En aquest cas, l’oficina de farmàcia s’atorgarà a favor del sol·licitant que figura a continuació en l’ordre de prioritat establert en aquesta Resolució, qui haurà de constituir la garantia esmentada en el termini de quinze dies hàbils comptadors des de l’endemà de la notificació de l’adjudicació de l’oficina de farmàcia.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que no exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar un recurs d’alçada davant la consellera de Salut en el termini d’un mes, comptador des de l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, d’acord amb l’article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l’art. 58 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

  

Palma, 27 de setembre de 2016

El director general

  Benito Pròsper Gutiérrez

   

ANNEX 1

Llista definitiva de mèrits

Nom	Puntuació
Ventayol Aguiló, Pedro	43,4
Salvá Cerdá, M. Apolonia	36,54
Arnal Calvo, Ramón	36,05
Anrubia Cebolla, Josefa Leonor	32,64
Quiñones Piquero, Silvia	32,49
Moranta Ribas, Francesc Xavier	32,38
Pons Servera, Cristóbal	31,73
Pons Jaume, M. Aina	31,57
Álvarez Barreiros, Manuel	31,18
Muñoz Agullo, Jose Francisco	30,8
Artacho Merlo, Estila	30,59
Valor Alcalde, Julian Alberto	30,49
Mestre Barceló, Maria Magdalena	29,9
García Aguiló, Eva	29,65
De la Plaza Cozar, Asunción	29,26
Adrover Rigo, Maria	29,02
Mudoy Servera, Francisca	29,01
Bordoy Seguí, Andrés Pablo	28,55
Mir Sagristá, Miguel	28,55
Falomir Gómez, Teresa Maria	28,33
Gayà Cantallops, Maria Magdalena	27,84
Palos Martínez, Carmen	27,64
Fernández García, Vanesa	26,62
Pérez García, Susana	26,52
Tous Vanrell, Mateo Jesús	26,52
Pizà Vidal, Margarita Victoria	26,37
Montaner De Iranzo, Paloma	26,24
Martínez Jiménez, María Victoria	26,22
Ferriol Duran, Gemma	26,2
Grandio García, Maria de los Reyes	25,95
Oliver Karger, Isabel	25,91
Homar Ferrer de Sant Jordi, M. de la Concepción	25,85
Alomar Henriquez, Antonio	25,51
Tomás Esteva, María Del Pilar	25,38
Fuster Cervilla, Neus	24,98
Perales López, Bernardo	24,9
Oliver Quetglas, Francisca Ana	24,18
Miralles Coll, Miquel Àngel	24,15
Manresa Ballester, Margalida	23,92
Escobar Prieto, Ana María	23
Santandreu Jaume, Francisca Maria	22,75
Andreu Santandreu, Margarita Isabel	22,33
Alcover Garau, María Emilia	22,25
Borras Urtubia, Teresa	22,23
González San Miguel, Hilda María	21,83
Campos Martínez, Oscar Alberto	21,75
Seco Melantuche, Raquel	20,55
Clar Blanch, María Magdalena	20,1
Rico Fernández, María	19,88
Poves Faure, Sara	19,75
Méndez Lorenzo, Bárbara Aimme	19,66
Fenner, Katharina	18,93
Mulet Trobat, Agustín	17,1
Serra Llobet, Sara	15,15
Cabrer Servera, Paloma	14,68
España Lladó, Agueda	11,82
Riutort Arroyo, Maria de la Esperanza	11,62
Nicolás Picó, Jorge	9,04

 

  ANNEX 2

Adjudicataris definitius  

Nom i llinatges	Puntuació	Identificació. O. F.	OP (*)
Ventayol Aguiló, Pedro	43,4	Palma 1	1
Salvá Cerdá, M. Apolonia	36,54	Binissalem	1
Arnal Calvo, Ramón	36,05	Palma 2	2
Anrubia Cebolla, Josefa Leonor	32,64	Palma 3	3

 (*) Aquest número correspon a la posició que ocupa aquesta farmàcia dins l’ordre de preferència del concursant