Butlletí Oficial de les Illes Balears

Es fa públic que el Ple del Consell Insular de Menorca en sessió de caràcter ordinari de 18 de juliol de 2016, adoptà, entre d'altres, l'acord següent:

Primer. Desestimar íntegrament les al·legacions que han presentar les persones següents:

- Marcos Casado Martín (ANGED)

- José M. Taltavull Florit (AEPC)

- Antoni Maria Domènech Ferrer

Segon. Estimar parcialment les al·legacions que ha presentat Cabalian Holding Group, SL.

Tercer. Estimar les al·legacions que han presentades:

- Decathlon España, SAU

- Conselleria de Treball, Comerç i Indústria

Quart. Aprovar definitivament la Norma territorial cautelar prèvia a la formulació del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de Menorca amb les modificacions esmentades i que s'annexa.

Cinquè. Publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears l'acord d'aprovació definitiva de la Norma territorial cautelar prèvia a la formulació del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de Menorca, així com el text íntegre de l'NTC (memòria i text articulat).

Sisè. Notificar personalment aquest acord a tots els al·legants (en aquest cas acompanyant còpia, en la part que els afecta, de l'informe jurídic de la resolució de les al·legacions que serveixen de fonament de l'acord), a tots els ajuntaments de l'illa i a la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears.

Setè. L'entrada en vigor de la Norma territorial cautelar vincularà provisionalment els instruments de planejament urbanístic, i en cas de conflicte, prevaldrà sobre aquests. Així mateix, l'entrada en vigor de la Norma comporta la suspensió de l'atorgament de llicències i autoritzacions per a totes les actuacions que no s'ajustin a les seves determinacions, d'acord amb el que estableix l'article 17.3 de la LOT.

Contra l'acord precedent, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar, en el termini de dos mesos a partir de l’endemà del dia que es publiqui aquest edicte al Butlletí Oficial de les Illes Balears, recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

Tot això sens perjudici que es pugui utilitzar qualsevol altre recurs que considereu procedent en dret.

Tot l'anterior s’ajusta a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, que regula de la jurisdicció contenciosa administrativa, i a la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Finalment, escau d'indicar que la interposició dels recursos pertinents no suspèn l'eficàcia de la resolució impugnada ni interromp els terminis que se'n puguin derivar, excepte que l'autoritat competent ho acordi expressament.

Maó, 19 de juliol de 2016

La secretària interina
Rosa Salord Olèo

ANNEX
Norma territorial cautelar prèvia a la formulació del Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials

I. Memòria justificativa

El sector comerç té una notòria rellevància econòmica a les Illes Balears, i concretament a l'illa de Menorca. L'activitat comercial és la branca del sector serveis que ha registrat les transformacions més ràpides i intenses en els darrers anys. Va indissolublement unida a un model econòmic el principal motor del qual és la prestació de serveis vinculada en gran mesura al turisme. Aquest context fa imprescindible que s'hagi de potenciar i regular, en el marc de les especificitats insulars, l'activitat en qüestió.

El Consell Insular de Menorca té atribuïda, en virtut de l'article 1 de la Llei 2/2001, de 7 de març, d'atribució de competències, la competència exclusiva en matèria d’ordenació territorial i urbanisme en l’àmbit de l’illa, que inclou l’ordenació sectorial dels equipaments comercials en el marc de la legislació específica sobre la matèria i amb els condicionants regulats en la normativa europea.

A banda, cal apuntar que l’actual marc regulador de l’activitat comercial és la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears; d'acord amb la redacció donada pel Decret llei 2/2015, de 24 de juliol, de mesures urgents en matèria de grans establiments comercials, així com amb la disposició addicional primera del Decret llei 2/2015. Així mateix, és preceptiu tenir present que en relació amb la matèria, més enllà de l’esmentada llei autonòmica, comptam amb el marc que el legislador estatal ha anat elaborant per adaptar-se a les directives europees i que ha donat lloc a la reforma, mitjançant el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de les lleis estatals 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç al detall, i 1/2004, de 21 de desembre, d’horaris comercials, amb la finalitat essencial d’impulsar la dinamització de l’activitat comercial al detall i eliminar les càrregues i restriccions administratives en l’exercici d’aquesta activitat.

No podem oblidar, tampoc, la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis del mercat interior, ja que és un dels marcs informadors de l’ordenació territorial del sector comercial i, com a tal, normativa d'incidència directa en l'elaboració dels nostres instruments d'ordenació sectorial.

Partint del context normatiu relacionat, cal destacar que la insularitat, com a fet diferencial i condicionant, amb les especials característiques territorials, demogràfiques i ambientals, comporta un fenomen singular que no es pot obviar. La dimensió del principi original de desenvolupament sostenible és primordial per a un arxipèlag amb recursos i territori limitats. En el cas específic de Menorca, d’acord la seva condició general de reserva de la biosfera, aquest té una especial importància, de manera que es fa necessària una ordenació de les implantacions comercials que tendeixi a afavorir l’equilibri territorial i a minimitzar la necessitat de desplaçaments, en un ús contingut dels sòls amb el màxim respecte urbà i territorial.

En el nostre cas insular, hem d'afegir que la directiva de serveis anteriorment assenyalada limita el règim d’autoritzacions esmentat sobre la base de raons d’interès general, sempre subjectes a criteris determinats, que han de ser: concrets, proporcionals i completament objectius i avaluables. Així doncs, des d’una perspectiva d’ordenació insular, l’ordenació sectorial dels equipaments comercials ha de respondre a raons d’interès general, relacionades amb la distribució comercial en un àmbit territorial limitat, a motivacions de protecció ambiental i de l’entorn urbà, amb l’ordenació del territori, amb la preservació dels espais agrícoles, ramaders i forestals com reserves estratègiques del sòl rústic, amb la protecció del patrimoni històric, artístic i etnològic i amb les aptituds territorials sobre la base de les infraestructures existents i que són sostingudes amb els pressuposts públics i, per tant, per a la ciutadania d’aquestes illes.

Per tot això, com més prest millor, s'ha d’elaborar i aprovar un pla director sectorial d’equipaments comercials que unifiqui els valors en joc: l’impuls de l’activitat econòmica amb la conservació dels valors territorials i ambientals, i la preservació de determinades activitats tradicionals.

En aquest sentit, hem de recordar que el marc general de l’ordenació territorial a les Illes Balears ve determinat per la Llei 14/2000, de 21 de desembre (LOT), i el règim per als plans directors sectorials, més concretament, es determina en els articles 11 a 13 de la mateixa llei. Són aquests -entre ells el Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials (PDS)-, doncs, instruments d'ordenació territorial i com a tals, la seva elaboració i aprovació és, com ja hem apuntat anteriorment, competència pròpia del Consell Insular de Menorca.

Essent peremptòria, per tant, l’elaboració del corresponent pla director sectorial, han d'adoptar-se les mesures d’assegurament necessàries per a garantir l’elaboració de l’assenyalat instrument d’ordenació territorial dels equipaments comercials en condicions estables del context jurídic i fàctic. I és que, d'acord amb al context definit i els principis enunciats, és important tenir en compte la incidència que les noves implantacions produiran sobre aspectes clau de les polítiques de sostenibilitat, com són la mobilitat urbana i l’eficiència energètica de les edificacions. A més, seguint les línies marcades pel PTI, és essencial el foment del comerç de proximitat, amb una proposta genèrica de regulació estricta dels usos comercials als polígons industrials o de serveis, amb previsió que les futures mesures que pugui determinar el pla director no sorgeixin ja limitades quant a l’efectivitat, per la qual cosa es considera del tot necessari l’adopció de diverses mesures d’ordre cautelar.

L'article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, faculta l’òrgan competent per dictar l’acte d’iniciació del procediment de formulació –revisió o modificació– d’un instrument d’ordenació territorial, a elaborar una norma territorial cautelar i a definir-ne l’àmbit, la finalitat i el contingut bàsic. Disposa també aquest article que, aquesta norma, regirà fins que s'aprovi inicialment l’instrument d’ordenació corresponent. Açò no obstant, la seva vigència no pot superar, en cas de ser una norma cautelar prèvia a un pla director sectorial, un període màxim de tres anys.

És per tot això que, en el marc de les competències d’ordenació territorial insulars i, iniciant-se simultàniament a aquest acte els tràmits per l’elaboració del Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials, es pot redactar, alhora, la corresponent norma territorial cautelar amb la finalitat d’assegurar un marc adequat a l’ordenació territorial pretesa.

II. Normativa

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

1. És objecte d’aquesta norma territorial cautelar la implantació del règim transitori que ha de regir pels grans establiments comercials fins a l’aprovació inicial del Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials de Menorca.

2. La present norma serà d'aplicació:

a) En l'àmbit territorial de l'illa de Menorca: sòl urbà, urbanitzable i sòl rústic.

b) El seu àmbit material comprèn el règim d’implantació de grans d’equipaments comercials en aplicació del que estableixen la Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears, i la resta de normativa vigent en matèria de comerç que hi resulti aplicable.

3. Als efectes de les previsions d'ordenació territorial sectorial en matèria de comerç de què tracta aquesta norma, s'entén per gran establiment comercial el que requereix l'autorització única establerta en l'article 13.1 de la Llei 11/2914, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears, en la nova redacció donada pel Decret llei 2/2015, que a l'illa de Menorca són els següents:

a) Els establiments comercials l’engròs o al detall, individuals o col·lectius, que tenguin una superfície útil per a l’exposició i la venda superior a 400 m².

b) Quan l’objecte de l’establiment sigui l’exposició i la venda de manera exclusiva d’automòbils i vehicles de motor, de maquinària, d’equip industrial, d’embarcacions, d’aeronaus, de mobles de tot tipus, de material de construcció i d’elements propis de cuina i bany, tenen la consideració de gran establiment comercial els establiments a l’engròs o al detall que tinguin una superfície útil per a l’exposició i la venda superior a 1.500 m².

c) Els mercats municipals i els mercats ambulants no tenen la consideració de gran establiment comercial, tot i que superin les superfícies comercials a dalt assenyalades. No obstant això,, tenen la consideració de gran establiment comercial els establiments individuals situats dins dels mercats municipals si tenen una superfície útil per a l’exposició i la venda que superi els límits que fixa aquest article.

Article 2. Vigència

Aquesta norma territorial cautelar entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i regirà fins que s'aprovi inicialment el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials de Menorca que s’està elaborant. No obstant, la seva vigència no podrà superar els tres anys comptats des del dia que entri en vigor.

Tot això d'acord amb el que disposa l’article 17.5 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial.

Article 3. Règim transitori d'implantació dels grans equipaments comercials.

Queda suspesa l'atorgament d'autoritzacions per a la implantació i ampliació dels grans establiments comercials definits en l'article 1.3 d'aquesta Norma

Article 4. Excepcions

El règim previst en aquesta disposició normativa no serà d'aplicació als establiments comercials que hagin sol·licitat en forma l'autorització autonòmica per a la instal·lació de gran establiment comercial abans del dia que es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) l'anunci d'aprovació inicial d'aquesta Norma territorial cautelar.