Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’article 42 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 2 de juny de 2016,

“1.Actuacions prèvies

El promotor no va sol·licitar l’elaboració d’un document d’abast de l’estudi d’impacte ambiental.

a.Fase d’informació pública i consultes

El 24 de novembre de 2015 es va publicar en el BOIB núm. 173 la informació pública del projecte i l’estudi d’impacte ambiental.

El 7 d’abril de 2016 el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial assenyala que “no té constància de la presentació d’al·legacions durant el tràmit d’exposició pública”.

El 24 de novembre de 2015, l’òrgan substantiu, la Direcció General de Política Industrial va sol·licitar la consulta de les administracions següents:

-Servei d’Aigües Subterrànies, Servei d’Estudis i Planificació i Servei d’Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics.

-Servei de Planificació de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat.

-Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca.

-Ajuntament de Son Servera.

En la documentació presentada en la CMAIB únicament se presenta l’informe del Servei d’Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics de 7 de març de 2016 i que indica el següent:

L’àmbit de les actuacions es troba en zona de policia de llera pública.

L’activitat objecte de l’informe, actualment ja iniciada, és compatible amb les limitacions previstes en zona de policia.

S’informa favorablement la documentació aportada als efectes de l’article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental.

Tot i així, cal informar al promotor de les actuacions, que qualsevol obra o treball a la zona d’afecció de torrents requereix d’autorització administrativa emesa per la Direcció General de Recursos Hídrics, que serà independent de qualsevol altra que hagi sigut atorgada pels distints òrgans de les Administracions Públiques

El 24 de maig de 2016 es va emetre l'informe referent a l'acompliment de la Revisió del PDS de Pedreres de les Illes Balears (Decret 61/1999):

“ATÈS

1.Que l’objecte dels projectes és l’adequació de l’explotació i la restauració de la pedrera el Puente(140)es localitza dins zona de recurs d’interès miner delimitat a l’annex 8 del PDS de pedreres,Decret 61/1999.

2.Que els  projectes d’explotació i pla de restauració  s’adeqüen al que s’estableix a l’article 7è. Determinacions per a la ubicació de noves pedreres //.. la ubicació de noves pedreres a les zones incloses dins de les de localització de recursos d’interès miner..// Annex 8 d’aquest Pla, llevat que es tracti d’una ampliació d’una pedrera activa..//. També a l’article 8è.  Criteris de prioritat per a la ubicació de noves pedreres.

3.Que la fiança de restauració s’adequa al que s’estableix a l’article 16 del Decret 61/1999, l’article 40 de la LOMIB i del RD 975/2009. 

4.Que l’explotació i restauració de l’ampliació se realitzarà simultàniament en   fases amb terraplenament de les superfícies i plataformes i escapçada de fronts.

5.Que el material de terraplenament serà amb estèrils d’aportació externa. En cas de materials inerts procedents d’excavació o RCD han de procedir de planta de triatge autoritzada.

6.Que s’ha realitzat el tràmit d’informació pública i s’han realitzat les consultes a les administracions afectades.

Es proposa informar favorablement  l’adequació del  projecte d’explotació i pla de restauració de la pedrera i instal·lacions de la pedrera activa “El Puente”, autorització minera 140, promogut per Gravillera El Puente, S.A. a parcel·les 15,28,29,30,31,32,33,34,35 i  97 del polígon 9 del T.M. de Son Servera, quan a l’acompliment  de la Revisió del PDS de pedreres de les Illes Balears Decret 61/1999, i les condicions següents:

1.El pressupost de restauració de les fases 1R, 2R, R3, (120.453, 05 €), ha de servir com a fiança de  restauració,  atès que la superfície d’explotació actualment,  ja suposa més de les  2/3 parts  de la  superfície autoritzada de la pedrera. Sí és el cas ha de presentar i incorporar en el projecte un plànol a escala adequada de les zones restaurades.

2.En els treballs de restauració de la pedrera, només es podran utilitzar els estèrils de la pròpia explotació. Els materials d’excavació petris i terrígens  d’aportació externa han de procedir d’actuacions realitzades  d’acord amb la normativa urbanística. En cas de que s’utilitzin residus de construcció i demolició (RCD) han de procedir de plantes  de tractament  autoritzades.”

b.Al·legacions

No s’han efectuat al·legacions durant la informació pública del projecte i de l’Estudi d’Impacte ambiental.

Integració de l’avaluació

1.Alternatives

Tant el document “Adequació del projecte de restauració de la pedrera El Puente 140 – juliol 2015” com en l’Estudi d’Impacte Ambiental (octubre 2015) s’analitzen diverses alternatives:

-Alternativa 0 – No fer res, significaria empitjorar la situació atès que no es realitzaria la integració ambiental. Aquesta alternativa se descarta.

-Alternativa 1 – La restauració consistent en el rebliment complet del buit, actualment és “tècnicament inviable”, atès que a Mallorca no se generen materials inerts de demolició i obres suficients per aconseguir els objectius. D’altra banda s’allargaria la restauració a un termini de 70-80 anys. L’estudi d’impacte ambiental presentat no ho considera com la millor alternativa.

Mantenir el projecte de restauració actual en tots els seus termes és actualment inviable, atès que els volums de rebliment en l’actualitat seran el doble dels previstos inicialment.

Per altra banda resulta insatisfactòria l’elecció d’espècies vegetals de figueres de moro originàriament previstes en les plantacions.

-Alternativa 2 – És la contemplada i triada pel projecte. La fase de restauració planteja el rebliment parcial i la realització de marjades. Consisteix en la recuperació mixta del terreny, realitzant marjades i escapçant els bancals resultants, mitjançant rebliment de diferents talussos.

Aquesta alternativa permet que la restauració i explotació siguin simultànies. L’estudi d’impacte ambiental considera que és una alternativa viable, preferent i sostenible des del punt de vista ambiental.

2.Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció

a.Població i salut humana

La pedrera es troba aproximadament a mig km del nucli urbà de Son Servera. Hi ha vàries cases als voltants de la pedrera ubicades en diferents finques de l’entorn.

S’estableixen una sèrie de mesures de seguretat. S’han d’extremar-se les precaucions al realitzar voladures per no afectar als habitatges i als veïns propers.

b.Flora i fauna

La major part de l’àmbit d’estudi, la ocupada per la pedrera, manca de vegetació. L’estudi d’impacte ambiental assenyala que no s’ha observat cap espècie catalogada a la zona.

En les vores de la pedrera hi ha vegetació de pinar i matollar fortament antropitzada. Entre les espècies esmentades als voltants apareix el Rhamnus alaternus, si bé es troba fora de l’àmbit. S’assenyala que l’exemplar observat “no se veuria afectat directament pel projecte”.

L’estudi d’impacte ambiental assenyala que no s’ha observat la presència de Chamaerops humilis a la zona.

No apareix cap hàbitat singular a la zona. Des del punt de vista faunístic, durant els mostrejos no s’han observat exemplars de Testudo hermani.

Vist l’alt grau d’alteració del medi, s’espera un baix nivell de diversitat faunística.

Part de l’àmbit del projecte presenta una zona amb “risc d’incendi” segons qualificació municipal.

c.Sòl i subsòl (residus i contaminació)

Els terrenys objecte d’estudi se troben a la Unitat Dolomítica de Felanitx. Els dipòsits constitueixen excel·lents materials per a l’obtenció d’àrids.

Se presenta Annex 3 al projecte d’estudi de geotècnia i estabilitat de talussos. En aquest estudi se conclou que “la seva desestabilització pareix improbable”, se proposen una sèrie de recomanacions que s’han de tenir en compte. Al juliol de 2015 es va realitzar una supervisió dels fronts de la pedrera, de l’informe que se’n desprèn es conclou que “el risc de les àrees estudiades és baix i acceptable per a les condicions de treball”. La supervisió realitzada ratifica “el pronòstic d’estabilitat favorable”. El risc de lliscament de blocs és de “baix risc”. La zona 3 de front actiu presenta un nivell de “seguretat acceptable”.

La totalitat dels materials emprats per a rebliment seran inerts, procedents d’excavacions i desmunts de la pròpia pedrera i també d’origen extern. Específicament s’indica que no se podran abocar altres tipus de residus i els que siguin d’origen extern hauran de ser tractats per un gestor autoritzat.

Respecte dels residus generats s’assenyala que s’entregaran a un gestor de residus. En relació als estèrils que s’obtenen en el procés productiu s’utilitzen en la restauració de la pedrera.

No se contempla Pla de gestió de residus miners, atès que no s’ha previst que se produeixin.

Respecte de l’aportació d’inerts i de terra vegetal seran procedents d’obres amb les oportunes llicències. La terra vegetal aportada haurà de tenir les característiques edàfiques apropiades per a la realització de la revegetació que se proposa.

d.Aire i factors climàtics

L’extracció de material se dissenya per limitar vibracions, renou i pols. L’activitat no genera males olors.

Les possibles vibracions provenen bàsicament de les voladures efectuades. S’han d’extremar-se les precaucions per evitar impactes negatius en els habitatges propers.

En la documentació presentada se proposen una sèrie de mesures correctores, protectores i compensatòries dirigides a la reducció de renous, vibracions i pols.

En l’estudi d’impacte ambiental se destaca que “les emissions acústiques i vibracions seran inferiors a les màximes legals permeses”.

Respecte de la possible contaminació atmosfèrica, s’assenyala que, en el moment en que s’efectuen els mesuraments, la concentració de partícules en suspensió és inferior a la permesa per la llei.

e.Paisatge

Un dels impactes de la pedrera és l’impacte visual i paisatgístic. Els punts d’observació més ressenyables són la pròpia carretera adjacent a la pedrera i el nucli urbà de Son Servera (extrem occidental i nord).

El valor paisatgístic de la zona és “alt”. S’assenyala en el propi estudi d’impacte ambiental que des del punt de vista paisatgístic els impactes són “possiblement significatius”.

La documentació aportada presenta mesures per minimitzar l’impacte visual, al respecte s’inclouen mesures correctores i compensatòries dirigides a potencial el creixement de les plantacions realitzades en la restauració de la pedrera, especialment en els punts de major visibilitat.

f.Hidrologia

En base a l’informe del Servei d’Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics, l’àmbit de les actuacions se troba dins zona de policia de llera pública, si bé l’activitat és compatible amb les limitacions previstes en zona de policia. Les actuacions en zona d’afecció de torrents requereix autorització administrativa de la Direcció General esmentada.

La pedrera està ubicada en la massa d’aigua 18.17 m2. La profunditat del nivell freàtic és de 22m. El terreny presenta una gran capacitat d’infiltració. La vulnerabilitat d’aqüífers és “moderada”.

Per evitar que les aigües de vessament perjudiquin l’explotació, en els casos en que siguin necessaris se construiran cunetes.

Afecta a APR de vulnerabilitat d’aqüífer (qualificació municipal).

Cal assenyalar que s’han d’extremar les precaucions per evitar abocaments incontrolats i actuacions que puguin ocasionar possible contaminació.

g.Patrimoni

Des del punt de vista de patrimoni històric, hi ha diversos molins fariners als voltants, però cap d’ells se veu afectat pel projecte.

3.Seguiment ambiental

L’estudi d’impacte ambiental inclou un programa de vigilància ambiental que té com a objectius garantir la correcta execució i compliment de les mesures preventives i correctores proposades i comprovar la seva eficàcia, detectar impactes, i veure l’evolució dels elements del medi més significatius.

Conclusions

Es proposa formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte d’explotació i adequació del projecte de restauració de la pedrera El Puente (140) a les parcel·les 15, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35 i 97 del polígon 9 del Terme Municipal de Son Servera, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, amb les mesures preventives, correctores incloses en els annexos del projecte i en l’estudi d’impacte ambiental, i les següents condicions:

1.S’han d’extremar les precaucions en realitzar les voladures, per tal que no puguin afectar a veïns i habitatges propers.

2.Si se detectés la presència d’espècies protegides, mentre es duen a terme els treballs de explotació-restauració, s’estarà al que es disposi pel Servei de Protecció d’Espècies.

3.S’han d’extremar les precaucions per tal d’evitar actuacions i abocaments incontrolats que puguin produir possible contaminació.

4.En els treballs de restauració de la pedrera, només es podran utilitzar els estèrils de la pròpia explotació. Els materials d’excavació petris i terrígens  d’aportació externa han de procedir d’actuacions realitzades  d’acord amb la normativa urbanística. En cas de que s’utilitzin residus de construcció i demolició (RCD) han de procedir de plantes  de tractament  autoritzades.

5.El pressupost de restauració de les fases 1R, 2R, R3, (120.453, 05€), ha de servir com a fiança de restauració, atès que la superfície d’explotació actualment,  ja suposa més de les  2/3 parts  de la  superfície autoritzada de la pedrera. Si és el cas, ha de presentar i incorporar en el projecte un plànol a escala adequada de les zones restaurades.

Es recomana seguir les indicacions que figuren a l’estudi de “geotècnia i estabilitat de talussos” presentat.

Es recorda el següent:

•Qualsevol obra o treball a la zona d’afecció de torrents requereix d’autorització administrativa emesa per la Direcció General de Recursos Hídrics, que serà independent de qualsevol altra que hagi sigut atorgada pels distints òrgans de les Administracions Públiques.

•Segons la normativa municipal, l'àmbit del projecte està afectat per zona amb risc d'incendis i de vulnerabilitat d'aqüífers.”

   

Palma, 15 de juny de 2016

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias