Secció III. Altres disposicions i actes administratius
CONSELL INSULAR DE MALLORCA
DEPARTAMENT DE TERRITORI I INFRAESTRUCTURES
Núm. 7093
Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions del catàleg de protecció del patrimoni històric del municipi de Felanitx
Versió PDF
La Comissió insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme, en sessió de data 17 de juny de 2016, ha pres el següent acord:
«Atès l’expedient relatiu a la primera formulació del catàleg de protecció de patrimoni del municipi de Felanitx, i d’acord amb el dictamen de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, aquesta comissió insular acorda:
PRIMER. Aprovar definitivament l’esmentat catàleg de protecció de patrimoni, en el tràmit previst a l’article 132.3 del Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Planejament Urbanístic, tot subjectant-se a les següents prescripcions.
1a. El segon paràgraf del sub-apartat “fitxes de catàleg”, de l’apartat 4 (documents del catàleg), corresponent al Tom 1, memòria i normativa, queda redactat de la manera següent:
«Les fitxes s’han agrupat en 11 toms, partint del criteri de la localització dels elements catalogats, que són els següents:
Els elements situats al sòl rústic no inclòs dins algun dels grups anteriors, ha quedat subdividit en les delimitacions anomenades “voltes”.
Així mateix, el llistat d’elements que figura a l’apartat 9 del tom 1 queda substituït per la relació que figura com a llistat general de tots els elements a l’inici del tom 2, que inclou els dels 11 toms que contenen fitxes.
Igualment, la delimitació que figura a les fitxes dels elements catalogats com a «es Sindicat» i «es Convent», s’entén substituïda per la que figura en els plànols generals del catàleg, prevalent així la delimitació dels plànols generals sobre la de la fitxa corresponent.
2a. S’afegeix a l’apartat 1 de la norma 3, nivells de protecció, protecció integral, un segon paràgraf amb el contingut següent: «En tot cas, els jaciments arqueològics i els escuts, emblemes i creus de terme tenen aquest grau de protecció integral, prevalent expressament aquesta determinació davant un grau de protecció inferior que prevegi eventualment la fitxa corresponent.»
3a. S’afegeix a l’apartat 3 (nivell de protecció ambiental) de la norma 3 (nivells de protecció del catàleg), la frase següent: «Quan aquest nivell de protecció ambiental s’aplica a una fitxa de conjunt, els criteris d’intervenció de cada un dels elements individuals són els regulats a la norma 7.»
4a. La menció que es fa en la norma 7, reguladora dels nivells de protecció, en la denominació “nivell d) o de reedificació”, queda substituïda per “Nivell c) o de reedificació”, i les al·lusions que contenen diferents fitxes al nivell “d” s’entén feta al nivell “c”.
5a. Queda modificat el paràgraf final de la norma 7, amb relació al nivell c) o de reedificació i s’afegeixen les determinacions sobre integració ambiental, d’acord amb la redacció següent:
«Les noves edificacions s’han d’adaptar als paràmetres característics de les tipologies del carrer en que estan situades i indicades a les fitxes corresponents d’aquest catàleg, i han de complir les següents normes d’integració ambiental:
- Els projectes de les noves construccions han d’estudiar la integració amb les edificacions tradicionals properes i s’han d’adaptar a l’ambient del sector pel que fa a materials, acabats i composició de façanes.
- La façana principal ha de ser fonamentalment plana, amb el mínim d’elements sortints, es farà per mitjà d’obertures en les que predomini la component vertical per damunt de l’horitzontal, amb l’excepció de les possibles galeries de remat de l’última planta.
- S’utilitzarà preferentment la persiana de llibret (mallorquina) enrasada a façana col·locada per la part exterior de les baranes de les finestres balconeres.
- Els tancaments s’hauran d’acabar amb materials propis de façana, de colors clars o terrosos, sense que no s’admeti l’obra vista. Les mitgeres presentaran el mateix acabat que les façanes.
- La coberta tendrà un pendent inferior al 30 %, serà inclinada i de teula àrab almenys en el 50%, situada en el front de carrer, admetent-se terrats en el 50 % restant. Es prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars, les de pissarra i les de teula negra.
- Es prohibeixen cossos sortints en carrers d’amplada inferior a 6 metres.
- En els carrers d’amplada superior a 6 metres, s’admeten els balcons de barana de barrot de ferro que no sobresurtin més de 45 cm., i que no ocupin més del 60 % de la línia de façana del primer pis, ni més del 40 % de la línia de façana del segon pis.
- L’alçada mínima per damunt de la rasant de la voravia de tot cos sortint serà de 3,20 metres. En qualsevol cas, la volada dels cossos sortints no superarà l’amplària de la vorera menys 30 cm. La forma de la planta dels cossos sortints serà geomètrica, de directrius paral·leles i ortogonals al pla de façana.»
6a. Queda incorporada a les ordenances del catàleg una nova norma, la norma 12, amb el contingut següent:
«Norma 12. Determinacions aplicables als elements afectats per la legislació de costes.
En cas de contradicció entre les línies de ribera de la mar, de la delimitació del domini públic maritimoterrestre i de les zones de servitud de trànsit i protecció, que figuren a la planimetria d’aquest catàleg i les dels plànols de delimitació de l’expedient DL-76-PM, aprovat per Ordre ministerial de 6 de maig de 2008, preval en tot cas les que figuren a l’ordre ministerial esmentada.
Les edificacions i instal·lacions previstes en aquest catàleg existents a l’entrada en vigor de la Llei de Costes que es localitzen en terrenys de domini públic maritimoterrestre i en servitud de protecció, amb independència del seu grau de protecció establert, estan en tot cas subjectes al règim establert en la disposició transitòria quarta del text legal expressat, estant estrictament permeses les obres de reparació, millora, consolidació i modernització sempre que no impliquin augment de volum, altura ni superfície de les construccions existents i sense que l’increment de valor que aquelles comportin pugui ésser tingut en compte a efectes expropiatoris.»
7a. S’introdueix una nova norma, la norma 13, amb el següent contingut:
«Norma 13. Elements afectats per servituds aeronàutiques.
Una part del terme municipal de Felanitx es troba inclòs en les zones de servituds aeronàutiques corresponents a la instal·lació radioelèctrica d’ajuda a la navegació aèria NDB de Porto Colom. Forma part de la documentació gràfica d’aquest catàleg el plànol annex I, en el què es representen les línies de nivell de les superfícies limitadores de les servituds aeronàutiques esmentades, les quals determinen les altures, respecte al nivell de la mar, que no ha de sobrepassar cap construcció (inclosos tots els seus elements com antenes, parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes d’ascensors, rètols, remats decoratius, etc.), modificacions del terreny o objecte fix (postes, antenes, aerogeneradors incloses les seves pales, cartells, etc.), així com el gàlib de viari o via fèrria, tret que quedi acreditat, a criteri de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, que no es compromet la seguretat ni queda afectada de manera significativa la regularitat de les operacions de les aeronaus, d’acord amb les excepcions previstes en el Decret 584/1972, en la seva redacció actual.
L’element catalogat PC-E-19, Escola Graduada de Portocolom, en estar afectat per la normativa estatal a què es refereix el paràgraf anterior, preval l’establert a la normativa esmentada, i per tant, a la zona de seguretat de la instal·lació radioelèctrica per a la navegació aèria NDB de Porto Colom es prohibeix qualsevol construcció o modificació temporal o permanent de la constitució del terreny, de la seva superfície o dels elements que sobre ella s’hi trobin, sense previ consentiment de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, d’acord amb l’article 15, apartat b), del Decret 584/1972, de servituds aeronàutiques, en la seva redacció actual.»
8a. S’afegeix una disposició addicional a la normativa, amb el contingut següent:
«Disposició addicional. Molins catalogats.
Els molins que inclou aquest catàleg, quan es tracti d’elements que siguin edificacions aïllades, no poden ser objecte d’actuacions d’ampliació, prevalent expressament aquesta determinació davant una previsió diferent en la fitxa corresponent.»
SEGON. Assenyalar i fer l’advertiment exprés a l’Ajuntament de Felanitx que l’aprovació del catàleg a què es refereix l’apartat anterior, en cap cas no suposa considerar la seva adaptació a les determinacions en matèria de catàlegs municipals que conté el Pla Territorial Insular de Mallorca, motiu pel qual ha de donar compliment al que s’indica a l’informe dels serveis d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca, de data 3 de juny de 2016 i a l’informe tècnic aprovat per la Comissió Insular de Patrimoni Històric de Mallorca del 31 de maig de 2016, a l’efecte de tenir per realitzada dita adaptació. En conseqüència, es recorda que per aplicació de l’article 15 de la Llei 14/2000, d’Ordenació Territorial, subsisteix el deure d’adaptació a les determinacions del Pla Territorial, sense que no es pugui aprovar la revisió de l’instrument de planejament general si no es duu a terme dita adaptació. Així mateix, cal tenir en compte la incorporació de les prescripcions a què fa referència l’apartat anterior; així com l’esmena de les deficiències següents:
a) D’acord amb l’informe de la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar, de data 17 de març de 2016, s’hauran de tenir en compte les següents consideracions:
- En els plànols del catàleg, a més de les línies de la delimitació del domini públic maritimoterrestre i les seves servituds de trànsit i protecció, s’han de dibuixar les de servitud d’accés a la mar i de la zona d’influència, definides conforme a l’establert a l’article 227.4.a) del Reglament General de Costes, aprovat pel Reial decret 876/2014, de 10 d’octubre. L’anterior amb independència de considerar que, davant qualsevol alteració en la representació de les citades línies, prevaldran les dades dels plànols de la delimitació sobre els reflectits en els plànols.
- En els plànols s’observa que existeixen edificacions i instal·lacions introduïdes en el catàleg que es localitzen en terrenys de domini públic maritimoterrestre i en servitud de protecció, en els que es plantegen actuacions de consolidació, restauració, rehabilitació, reestructuració o ampliació. S’haurà de tenir en compte que, en tot cas, independentment del grau de protecció, que estableix el catàleg, les edificacions i instal·lacions existents a l’entrada en vigor de la Llei de Costes en terrenys de domini públic o de servitud estaran subjectes al règim establert en la disposició transitòria quarta del text legal expressat, estant només permeses obres de reparació, millora, consolidació i modernització sempre que no impliquin augment de volum, altura ni superfície de les construccions existents i sense que l’increment de valor que aquelles comportin pugui ésser tingut en compte a efectes expropiatoris, i així s’haurà d’indicar expressament a cada una de les fitxes del catàleg.
b) S’haurà d’incorporar dins la nova documentació a redactar per l’Ajuntament la que se cita en la prescripció setena de l’apartat primer d’aquests acords, pel que fa referència a la normativa sobre servituds aeronàutiques.
TERCER. Atès que el document aprovat no compleix l’adaptació al pla territorial insular, i que la resolució de les deficiències que s’assenyalen a l’apartat segon anterior impliquen que el nou document que d’això se’n derivi hagi de ser objecte d’una aprovació inicial i informació pública, caldrà assenyalar que la resolució d’aquestes deficiències s’haurà de dur a terme amb el compliment dels requeriments formals que determina la normativa urbanística actualment vigent, i que recull el Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, per a l’illa de Mallorca, per als catàlegs d’elements i espais protegits. Això tot recordant a l’ajuntament que si la compleció del catàleg es vol fer de manera paral·lela a la formació del pla general que preveu l’esmentada Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, s’haurà de donar compliment al que determina l’apartat 3 de l’article 65 del Reglament de desplegament abans al·ludit, i per tant ser part integrant del pla general. Altrament, si la compleció del catàleg es vol dur a terme abans de la iniciació del procés de formació del pla general, es pot tramitar com a instrument autònom.»
Es publiquen així mateix les normes del catàleg i la relació de fitxes d’elements.
Norma 1
Objecte del Catàleg
El Catàleg municipal de Patrimoni Històric de Felanitx té per objecte la protecció i regularització de les intervencions que afecten als elements que pels seus singulars valors o característiques urbanístiques o arquitectòniques, siguin objecte d’una especial protecció.
Integren el patrimoni cultural del municipi els jaciments arqueològics, arquitectura religiosa, escultura monumental religiosa i heràldica, arquitectura i enginyeria civil, arquitectura militar, béns etnològics, béns d'interès industrial i béns d'interès paisatgístic i ambiental.
Norma 2
Classificació dels béns segons el règim jurídic
El patrimoni del municipi de Felanitx objecte de protecció es classifica en les següents categories:
- Els declarats Béns d’Interès Cultural (BIC) d’acord amb la llei 12/98 de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears.
- Els Béns Catalogats (BC) inclosos al catàleg insular de patrimoni històric pel Consell Insular de Mallorca.
- Els béns inclosos al Catàleg Municipal de Patrimoni Històric de Felanitx.
La protecció dels elements patrimonials declarats BIC o BC, es regirà per les disposicions establertes per l’organisme o la llei que ha generat llur protecció, i en concret per les disposicions de la llei 12/98 de Patrimoni Històric de les Illes Balears.
La protecció dels elements patrimonials inclosos al Catàleg Municipal es regirà per les disposicions incloses en la present normativa, sempre que no sigui contradita per alguna disposició de rang superior que s’aprovi amb posterioritat a la present.
Norma 3
Nivells de protecció del Catàleg
1. Nivell de protecció integral
Aquest tipus de protecció implica una preservació íntegra del bé a protegir, això és, sense cap possibilitat de canvi que impliqui una modificació en la seva estructura, distribució, criteri compositiu original i elements d’acabat. També queden inclosos aquells elements d’un valor elevat que, a causa del seu deteriorament, requereixin obres d’una certa entitat per assegurar-ne la permanència o el retorn a un estat original desitjat i aquells elements que, tot i que mereixen una protecció integral, posseeixen annexos no protegits o amb un nivell de protecció menor on es poden dur a terme obres de més entitat, tot d’acord a la proposta de cada fitxa individualitzada.
En tot cas, els jaciments arqueològics i els escuts, emblemes i creus de terme tenen aquest grau de protecció integral, prevalent expressament aquesta determinació davant un grau de protecció inferior que prevegi eventualment la fitxa corresponent.
2. Nivell de protecció parcial
Per a aquells edificis, que, malgrat la seva importància, necessiten per a la continuïtat en el seu ús o conservació original adaptacions a determinades condicions actuals de manera que no s’abandoni l’edifici per falta de condicions per a l’ús al que es destina. Sempre s’hauran de preservar íntegrament els elements indicats a la fitxa corresponent.
3. Nivell de protecció ambiental
Es permeten les remodelacions que afecten la totalitat de l'espai interior de les edificacions, mantenint les proteccions de façana i tipologia de coberta, obligant a mantenir la volumetria existent en l’aiguavés corresponent a la façana, amb l’única excepció de les obres que resultin indispensables per al manteniment de l’estructura de l’edifici. S’hauran de preservar els elements indicats a la fitxa de catàleg. Quan aquest nivell de protecció ambiental s’aplica a una fitxa de conjunt, els criteris d’intervenció de cada un dels elements individuals són els regulats a la norma 7.
4. Nivell de protecció puntual
La finalitat de la protecció puntual és protegir un o algun dels elements puntuals de les construccions que presentin notables valors històrics, arquitectònics i culturals, com són, per exemple, una finestra, un portal, un arc, etc. La protecció es limita als elements puntuals i la resta de l’immoble no es veurà afectat per la protecció.
Norma 4
Tipus d'obres i intervencions
Als efectes d’aquest Catàleg, es defineixen els següents tipus d’intervencions sobre els elements catalogats que es podran permetre, en funció del grau de protecció que s’estableixi i de les concretes prescripcions contingudes en la fitxa individualitzada:
Conservació
Són obres per al manteniment de totes les condicions estructurals i elements del bé immoble en perfecte estat de salubritat i ornament exterior i interior, amb la finalitat de prolongar la vida dels béns amb tots els seus valors, assegurant l’estabilitat del bé i de les seves parts integrants complint amb les obligacions de la propietat en quan a les condicions d’ornament i higiene a l’edificació. Es consideren dins aquest apartat les eventuals reparacions de tots aquells elements i instal·lacions que es considerin en mal estat (coberta, baixants, instal·lacions sanitàries...), obres que serveixin per millorar la protecció de l’edifici front a elements externs (impermeabilització de cobertes...), així com les estrictes obres de manteniment (reparacions d’enrajolat, referit o pintures...)
Restauració
Són obres la finalitat de les quals és la de reposar o tornar al bé o una part d’ell les seves característiques originals, científicament conegudes, tant en les seves estructures com en els seus elements, acabats i decoracions, de tal manera que el procés sigui reconeixible i no admetent-ne en el procés noves aportacions de nou disseny. Comporta la utilització, en la mesura que sigui possible, dels sistemes constructius i materials originals. Aquest tipus d'obres inclou l'eliminació d'afegits d'edificacions o elements constructius.
Consolidació
Són obres de recuperació d’elements de les estructures resistents, o el seu reforç o reparació amb eventual substitució parcial d’aquestes, per assegurar l’estabilitat del bé i de les seves parts resistents. En els béns de protecció integral les obres s’hauran de realitzar amb els mateixos materials i sistemes constructius utilitzats originàriament, havent de quedar reconeixedors.
Rehabilitació
Són obres de rehabilitació les d’adequació per a la millora de les condicions d’habitabilitat, mantenint en tot cas les característiques estructurals del bé (estructura portant), la seva volumetria i els aspectes fonamentals de la seva tipologia.
Reestructuració
Són obres de reestructuració les d’adequació o transformació de l’espai interior del bé, incloent-hi la possibilitat de demolició o substitució parcial d’elements estructurals mantenint les façanes, on únicament es podrà intervenir en aquells casos als quals no estigui catalogada i sempre que les noves obertures segueixin els ritmes compositius de la tipologia de buits existents del llenç de façana.
Ampliació
Són obres que consisteixen en un increment de la superfície o volum construïts, sempre respectant la tipologia arquitectònica del bé catalogat i essent harmoniosa amb les preexistències.
Demolició
Són obres que tenen per objectiu la supressió total o parcial d'un edifici.
Norma 5
Intervencions permeses segons categoria de protecció
1. Nivell de protecció integral
Es permeten obres de conservació i restauració així com de consolidació en casos de recuperació d’alguns dels seus elements i característiques originals o per assegurar l’estabilitat del bé i de les seves parts resistents. Es poden dur a terme obres de major entitat sobre els elements no catalogats o de menor nivell de protecció, que serveixin per millorar la qualitat o accentuar la importància i els valors del elements catalogats.
2. Nivell de protecció parcial
Es permeten obres de conservació i restauració, consolidació i rehabilitació.
3. Nivell de protecció ambiental
Es permeten obres de conservació, restauració, consolidació, rehabilitació i reestructuració.
Es poden dur a terme obres d’ampliació o demolició en casos de protecció ambiental amb nivell d’adaptació volumètrica.
4. Nivell de protecció puntual
Les actuacions permeses són les de consolidació, conservació i restauració de l’element catalogat.
Norma 6
Règim d’usos
1. Nivell de protecció integral
S’admetran els usos permesos a la zonificació prevista al planejament urbanístic. No obstant això, queden prohibits aquells usos que per al seu desenvolupament suposin l’afectació dels elements protegits indicats a la fitxa de catàleg.
2. Nivell de protecció parcial
S’admetran els usos permesos a la zonificació prevista al planejament urbanístic. No obstant això, queden prohibits aquells usos que per al seu desenvolupament facin necessària l’afectació dels elements protegits, modificant significativament les dimensions i/o tipologia dels buits de façana, la tipologia de coberta o la volumetria existent en l’aiguavés corresponent a la façana.
3. Nivell de protecció ambiental
S’admetran els usos permesos a la zonificació prevista al planejament urbanístic, sempre que el desenvolupament d’aquest ús no impliqui actuacions no permeses sobre els corresponents elements protegits de manera puntual.
4. Nivell de protecció puntual
S’haurà de mantenir l’ús original i en casos excepcionals, un altre de compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé.
Norma 7
Criteris d’intervenció als elements amb protecció ambiental
Els immobles inclosos als àmbits amb proteccions ambiental, les intervencions admissibles en cada cas es defineixen segons el Nivell d'Intervenció (nivells a, b, c) fixat per a cadascun dels edificis/elements que integren el conjunt catalogat. Les proteccions es concreten en la següent classificació:
- Nivell a o de rehabilitació.
- Nivell b o d’adaptació a la tipològica
- Nivell c o de reedificació.
Nivell a o de rehabilitació
Suposa el manteniment de la volumetria i de les tipologies de coberta dels immobles, el manteniment de les obertures existents, així com dels acabats exteriors (característiques dels materials, colors, textures, detalls estilístics i constructius...).
La protecció afecta la primera crugia que dóna al carrer. Es permeten les remodelacions que afecten l'espai interior de les edificacions.
Nivell b o d’adaptació
Suposa l’adaptació de l’immoble a la tipologia assignada al carrer i d’acord amb els nivells d’intervenció assignats a cada edifici a les fitxes de catàleg corresponents.
La protecció afecta la primera crugia que dóna al carrer. Es permeten les remodelacions que afecten l'espai interior de les edificacions.
D’acord amb la clau assignada a cada immoble amb nivell d’adaptació “b”, el subcodi 1, 2 o 3, identifica els tipus d’intervenció d’acord amb els següents paràmetres:
Adaptació volumètrica (1): Suposa l’adaptació volumètrica de l’immoble d’acord amb la volumetria característica de la tipologia del carrer. Permet la variació de l'alçada per adaptar-se a la tipologia del carrer o l’eliminació dels volums inadequats que s’han afegit desvirtuant la imatge tipològica del carrer.
Adaptació de la façana (2): Suposa l’adaptació de la façana a la tipologia assignada del carrer. Permet la modificació de les obertures d'alguna de la façana que dóna al carrer que per intervencions o variacions inadequades, l’allunyen de la imatge tipològica del carrer o poden ser objecte de millores en la seva composició.
Adaptació dels acabats i detalls estilístics (3): Suposa l’adaptació als acabats i detalls estilístics característics de la tipologia del carrer. Permet l’eliminació dels detalls estilístics, constructius o materials, que s’han introduït inadequadament, per adaptant-los als característics de la imatge tipològica del carrer.
Nivell c) o de reedificació
Correspon a aquells immobles sense tipologia arquitectònica destacable.
Els edificis amb nivell d’intervenció de reedificació es podran enderrocar en la seva totalitat.
Les noves edificacions s’han d’adaptar als paràmetres característics de les tipologies del carrer en que estan situades i indicades a les fitxes corresponents d’aquest catàleg, i han de complir les següents normes d’integració ambiental:
- Els projectes de les noves construccions han d’estudiar la integració amb les edificacions tradicionals properes i s’han d’adaptar a l’ambient del sector pel que fa a materials, acabats i composició de façanes.
- La façana principal ha de ser fonamentalment plana, amb el mínim d’elements sortints, es farà per mitjà d’obertures en les que predomini la component vertical per damunt de l’horitzontal, amb l’excepció de les possibles galeries de remat de l’última planta.
- S’utilitzarà preferentment la persiana de llibret (mallorquina) enrasada a façana col·locada per la part exterior de les baranes de les finestres balconeres.
- Els tancaments s’hauran d’acabar amb materials propis de façana, de colors clars o terrosos, sense que no s’admeti l’obra vista. Les mitgeres presentaran el mateix acabat que les façanes.
- La coberta tendrà un pendent inferior al 30 %, serà inclinada i de teula àrab almenys en el 50%, situada en el front de carrer, admetent-se terrats en el 50 % restant. Es prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars, les de pissarra i les de teula negra.
- Es prohibeixen cossos sortints en carrers d’amplada inferior a 6 metres.
- En els carrers d’amplada superior a 6 metres, s’admeten els balcons de barana de barrot de ferro que no sobresurtin més de 45 cm., i que no ocupin més del 60 % de la línia de façana del primer pis, ni més del 40 % de la línia de façana del segon pis.
- L’alçada mínima per damunt de la rasant de la voravia de tot cos sortint serà de 3,20 metres. En qualsevol cas, la volada dels cossos sortints no superarà l’amplària de la vorera menys 30 cm. La forma de la planta dels cossos sortints serà geomètrica, de directrius paral·leles i ortogonals al pla de façana.
Norma 8
Criteris generals d’intervenció
Qualsevol intervenció als béns catalogats haurà de respectar els criteris generals següents:
- La conservació, la recuperació, la restauració, la millora, i la utilització del bé haurà de respectar els valors que en motivaren la declaració, sense perjudici que pugui ser autoritzat l’ús d’elements, tècniques i materials contemporanis per a la millor adaptació del bé al seu ús i per valorar determinats elements o èpoques.
- Es conservaran les característiques tipològiques més remarcables del bé.
- Es prohibirà l’eliminació de parts del bé, excepte quan en comportin la degradació o quan l’eliminació en permeti una millor interpretació històrica.
- En edificis catalogats no serà d’obligat compliment l’ordenança general d’higiene i composició interior, en allò que fa referència a superfícies d’il·luminació, dimensions i ventilació de les escales, etc., si les obres tinguessin per objecte respectar la tipologia de l’edifici i el motiu pel qual ha estat catalogat, sempre que quedin assegurades les restants condicions mínimes de salubritat i higiene, regulades al Decret 145/1997, de 21 de novembre, de condicions d’amidament, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges i modificació amb el Decret 20/2007, així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat (BOCAIB núm. 151, de 6/12/97) o norma que el substitueixi o modifiqui, i les obres suposessin una millora de les condicions actuals d’higiene, habitabilitat i composició interior de l’edifici a intervenir.
- Es prestarà especial atenció a la col·locació del cablejat vist per la façana d’un element catalogat. No es permetrà afegir nou cablejat per sobre les façanes d’aquests elements, i la llicència municipal considerarà la possible eliminació visual del cablejat existent. Es complirà en tot moment la regulació prevista a la Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequació de les xarxes d’instal·lacions a les condicions històric-ambientals dels nuclis de població.
Norma 9
Normes d’estètica i composició
Immobles catalogats:
Les fusteries, persianes i baranes seran de fusta i característiques similars a les originals amb els colors tradicionals de la zona (fusta, marró o verd a les persianes i fusta naturals a fusteries). L’alçada de les baranes s’adaptarà a la normativa de seguretat en vigor. Els acabats de façana seran també de característiques similars als originals: morter o pintura a la calç damunt arrebossat de calç, de colors ocres o terres poc saturats i de lluminositat mitja. No es modificaran les característiques tipològiques de la façana (composició formal, elements decoratius, geometria de la cornisa...)
Reedificacions:
Característiques de les cobertes:
- A les rehabilitacions i adaptacions, la coberta haurà de mantenir-se tal i com era al moment de la seva catalogació.
- A les reedificacions, la coberta serà inclinada de teula àrab a la primera crugia i un mínim de 4 metres. A partir de la segona crugia la coberta podrà ser plana. La cornisa tindrà un de màxim 50cm de volada.
- Els elements captadors actius d’energia solar això com els dipòsits, no es situaran a la primera crugia que dona al carrer i no seran visibles des de la via pública.
La composició de les façanes seguirà els següents criteris:
- En general domini del ple sobre el buit amb predomini de la dimensió vertical sobre l’horitzontal. Les obertures s’ordenaran segons eixos verticals de composició. Les llindes seran de directriu recta.
- A la planta baixa s’admet un portal de portassa.
- A la planta primera les obertures seran balconeres verticals amb a la tipologia de PB+1P+PORXO. A la tipologia de PB+1P, s’admeten finestres ampitadores. S’admet la possibilitat de balcó segons el carrer.
- En la planta porxo s’admet un seguit de finestres que no podran ser balconeres. No s’admeten els balcons.
- Les fusteries i persianes seran de fusta o d’alumini, amb els colors tradicionals de la zona (fusta, marrons o verds a les persianes).. Les persianes seran de llibret mallorquí alineades a façana i fixades amb galfons i sense bastiments.
- Les baranes seran de ferro amb els colors tradicionals (negre, gris o verd obscur) i l’alçada segons la normativa de seguretat en vigor.
- No s’admeten els aplacats ni els emmarcaments amb pedra aplacada.
- No s’admet el PVC ni en els tancaments ni en cap tipus d’acabat.
Norma 10
Deure de conservació
Els propietaris, titulars de drets o simples posseïdors d’elements catalogats tenen el deure de conservar-los, mantenir-los i custodiar-los de tal manera que se’n garanteixi la salvaguarda dels valors. L’ús a què es destinin aquests béns ha de garantir-ne la conservació.
Norma 11
Documents complementaris per a la sol·licitud de les llicències
Per a realitzar qualsevol tipus d’intervenció en elements catalogats, a més de la documentació genèrica prevista pels projectes d’obra, s’hauran d’aportar els següents documents:
- Documentació fotogràfica exhaustiva de l’element afectat així com del tram de carrer o del conjunt en el qual es localitza l’element catalogat.
- Aixecament planimètric de l’estat actual amb descripció de les característiques constructives de les preexistències. S’inclourà justificació de la integració a l’entorn amb el plànol de façanes de l’edifici i indicació dels edificis contigus.
- Descripció dels materials proposats en les intervencions, assenyalant la seva idoneïtat respecte a l’entorn urbà.
- En el cas que es tracti d’obres parcials de reforma, croquis de detall dels elements singulars (balcons, patis interiors, finestres, paviments, detall de cornisa etc.), indicant en tots ells els materials originals i proposats així com documentació fotogràfica de la zona afectada.
- Quan hi hagi obres de demolició haurà de quedar patent i clar el seu abast i la zona afectada i s’haurà d’aportar documentació fotogràfica de l’immoble afectat.
Norma 12.
Determinacions aplicables als elements afectats per la legislació de costes.
En cas de contradicció entre les línies de ribera de la mar, de la delimitació del domini públic maritimoterrestre i de les zones de servitud de trànsit i protecció, que figuren a la planimetria d’aquest catàleg i les dels plànols de delimitació de l’expedient DL-76-PM, aprovat per Ordre ministerial de 6 de maig de 2008, preval en tot cas les que figuren a l’ordre ministerial esmentada.
Les edificacions i instal·lacions previstes en aquest catàleg existents a l’entrada en vigor de la Llei de Costes que es localitzen en terrenys de domini públic maritimoterrestre i en servitud de protecció, amb independència del seu grau de protecció establert, estan en tot cas subjectes al règim establert en la disposició transitòria quarta del text legal expressat, estant estrictament permeses les obres de reparació, millora, consolidació i modernització sempre que no impliquin augment de volum, altura ni superfície de les construccions existents i sense que l’increment de valor que aquelles comportin pugui ésser tingut en compte a efectes expropiatoris.
Norma 13.
Elements afectats per servituds aeronàutiques.
Una part del terme municipal de Felanitx es troba inclòs en les zones de servituds aeronàutiques corresponents a la instal·lació radioelèctrica d’ajuda a la navegació aèria NDB de Porto Colom. Forma part de la documentació gràfica d’aquest catàleg el plànol annex I, en el què es representen les línies de nivell de les superfícies limitadores de les servituds aeronàutiques esmentades, les quals determinen les altures, respecte al nivell de la mar, que no ha de sobrepassar cap construcció (inclosos tots els seus elements com antenes, parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes d’ascensors, rètols, remats decoratius, etc.), modificacions del terreny o objecte fix (postes, antenes, aerogeneradors incloses les seves pales, cartells, etc.), així com el gàlib de viari o via fèrria, tret que quedi acreditat, a criteri de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, que no es compromet la seguretat ni queda afectada de manera significativa la regularitat de les operacions de les aeronaus, d’acord amb les excepcions previstes en el Decret 584/1972, en la seva redacció actual.
L’element catalogat PC-E-19, Escola Graduada de Portocolom, en estar afectat per la normativa estatal a què es refereix el paràgraf anterior, preval l’establert a la normativa esmentada, i per tant, a la zona de seguretat de la instal·lació radioelèctrica per a la navegació aèria NDB de Porto Colom es prohibeix qualsevol construcció o modificació temporal o permanent de la constitució del terreny, de la seva superfície o dels elements que sobre ella s’hi trobin, sense previ consentiment de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, d’acord amb l’article 15, apartat b), del Decret 584/1972, de servituds aeronàutiques, en la seva redacció actual.
Disposició addicional.
Molins catalogats.
Els molins que inclou aquest catàleg, quan es tracti d’elements que siguin edificacions aïllades, no poden ser objecte d’actuacions d’ampliació, prevalent expressament aquesta determinació davant una previsió diferent en la fitxa corresponent.
Llistat d’elements
|
Codi |
Denominació |
|
|
Cas Concos |
|
CC-C-01 |
Cases a l'entorn de l'església |
|
CC-C-02 |
Carrer Major de Cas Concos |
|
CC-E-01 |
Església de Cas Concos des Cavaller |
|
CC-E-02 |
Edifici al Carrer Cardenal Ros 5 |
|
CC-E-03 |
Edifici al Carrer Major 43 |
|
CC-P-01 |
Pou d'es Jai Toni o Pou de Sa Sínia |
|
|
Es Carritxó |
|
EC-C-01 |
Cases d'es Carritxó |
|
EC-E-01 |
Oratori d'es Carritxó |
|
EC-E-02 |
Escola Mixta de Es Carritxó |
|
|
Felanitx |
|
FE-C-01 |
Carrer Ramon Llull |
|
FE-C-02 |
Carrer Jaume I |
|
FE-C-03 |
Carrer de S'Abeurador |
|
FE-C-04 |
Carrer de Nunyo Sanç |
|
FE-C-05 |
Carrer de S'Aigo |
|
FE-C-06 |
Carrer des Quatre Cantons |
|
FE-C-07 |
Carrer Bisbe Puig |
|
FE-C-08 |
Carrer Sa Porteria |
|
FE-C-09 |
Carrer Roca d'en Boira |
|
FE-C-10 |
Carrer de Sa Plaça |
|
FE-C-11 |
Plaça de S'Arraval |
|
FE-C-12 |
Carrer Juevert |
|
FE-C-13 |
Carrer de la Mar |
|
FE-C-14 |
Carrer Major |
|
FE-C-15 |
Carrer del Sol |
|
FE-C-16 |
Carrer de Sitjar |
|
FE-C-17 |
Plaça Pax |
|
FE-C-18 |
Carrer Bellpuig |
|
FE-C-19 |
Carrer Son Morell |
|
FE-C-20 |
Carrer dels Horts |
|
FE-C-21 |
Carrer Fartaritx |
|
FE-C-22 |
Carrer de Sa Roca |
|
FE-E-01 |
Ca n'Onofre Ferrandell |
|
FE-E-02 |
Ca n'Artigues |
|
FE-E-03 |
Els Lavaderos |
|
FE-E-04 |
Can Llodrà |
|
FE-E-05 |
Edifici al Carrer dels Horts, 50 |
|
FE-E-06 |
Estació Enològica |
|
FE-E-07 |
L'Escorxador Vell |
|
FE-E-08 |
Església i Convent de Sant Agustí |
|
FE-E-09 |
Can Reus |
|
FE-E-10 |
Can Pep del Molí de Foc |
|
FE-E-11 |
Can Jaume Colomar |
|
FE-E-12 |
Cas Capellà |
|
FE-E-13 |
Ca les Beles |
|
FE-E-14 |
Edifici Carrer Bisbe Puig, núm. 22 - 24 |
|
FE-E-15 |
Cas Botiguer |
|
FE-E-16 |
Ca n'Ernest Mestre |
|
FE-E-17 |
Convent i Església de la Providència |
|
FE-E-18 |
Edifici al Carrer Proïssos, núm. 3 |
|
FE-E-19 |
Edifici al Carrer Proïssos, núm. 26 |
|
FE-E-20 |
Can Gran |
|
FE-E-21 |
Can Pollença |
|
FE-E-22 |
L'Hospici |
|
FE-E-23 |
Sant Alfons |
|
FE-E-24 |
Albocàsser |
|
FE-E-25 |
Saló Rosa |
|
FE-E-26 |
Forn de Ca Na Mosca |
|
FE-E-27 |
Cas Calderer |
|
FE-E-28 |
Edifici al Carrer des Call, núm. 25 |
|
FE-E-29 |
Edifici al Carrer des Call, núm. 3 |
|
FE-E-30 |
Església de la Caritat |
|
FE-E-31 |
Convent de les Monges de la Caritat |
|
FE-E-32 |
Edifici al Carrer Caritat, núm. 18 |
|
FE-E-33 |
Can Capbaixó |
|
FE-E-34 |
Cas Dentista Bordoy |
|
FE-E-35 |
Sa Botigueta |
|
FE-E-36 |
Sa Recreativa |
|
FE-E-37 |
Plaça de toros |
|
FE-E-38 |
Fundació Deixalles |
|
FE-E-39 |
Quarter de Carabiners |
|
FE-E-40 |
El Calvari |
|
FE-E-41 |
Magatzem de l'estació de tren |
|
FE-E-42 |
Es Sindicat. Bodega Cooperativa |
|
FE-M-01 |
Molí d'en Vica |
|
FE-M-02 |
Molí de n'Abraham |
|
FE-M-03 |
Molí d'en Bo |
|
FE-M-04 |
Molí d'en Bóta |
|
FE-M-05 |
Molí d'en Veny |
|
FE-M-06 |
Molí d'en Cossi o d'en Mequet |
|
FE-M-07 |
Molí d'en Llevadora |
|
FE-M-08 |
Molí d'en Roca |
|
FE-M-09 |
Molí d'en Bord |
|
FE-M-10 |
Molí d'en Ploris |
|
FE-M-11 |
Molí d'en Noguera |
|
FE-M-12 |
Molí d'en Maiol |
|
FE-M-13 |
Molí d'en Mostel o d'en Nofre |
|
FE-M-14 |
Molí d'en Floquet |
|
FE-M-15 |
Molí d'en Capità |
|
FE-M-16 |
Molí d'en Molendrí |
|
FE-M-17 |
Molí d'en Gomila o d'es Pintor Moix |
|
FE-M-18 |
Molí d'en Mena |
|
FE-M-19 |
Molí d'en Ferragut o de n'Hereu |
|
FE-M-20 |
Molí d'en Fiolet |
|
FE-M-21 |
Es Molí Vell |
|
FE-M-22 |
Molí de Can Llorenç Hereu |
|
FE-M-23 |
Molí d'en Soler |
|
FE-M-24 |
Molí de Ca S'Hereu |
|
FE-M-25 |
Molí de Can Fiol |
|
FE-M-26 |
Molí d'en Balutxo |
|
FE-M-27 |
Molí d'en Fiol |
|
FE-M-28 |
Molí d'en Fiol o de So n'Ameret |
|
FE-M-29 |
Molí d'en Xorret |
|
FE-M-30 |
Molí Nou d'en Fiol |
|
FE-M-31 |
Molí d'en Claro |
|
FE-M-32 |
Molí d'en Ponset |
|
FE-M-33 |
Molí d'en Galera |
|
FE-M-34 |
Molí d'en Randa |
|
FE-M-35 |
Molí d'en Xeta |
|
FE-P-01 |
Creu del Camí de Campos |
|
FE-P-02 |
Creu de Petra |
|
FE-P-03 |
Abeuradors |
|
FE-P-04 |
Creu des Molí d'en Molendri |
|
FE-P-05 |
Obelisc |
|
FE-P-06 |
Creu de Na Mala |
|
FE-P-07 |
Creu del Cementiri |
|
FE-P-08 |
Escala i Camí del Calvari |
|
FE-P-09 |
Marjada a Sa Mola |
|
|
Portocolom |
|
PC-C-01 |
Ses Barraques de Sa Bassa Nova 1 |
|
PC-C-02 |
Ses Barraques de Sa Bassa Nova 2 |
|
PC-C-03 |
Ses Barraques d'es Carrer dels Tamarells |
|
PC-C-04 |
Ses Barraques d'es Carrer de la Mar |
|
PC-C-05 |
Ses Barraques d'es Rivetó |
|
PC-C-06 |
Barraques des Babo |
|
PC-C-07 |
Carrer Cristòfol Colom |
|
PC-C-08 |
Carrer dels Pescadors |
|
PC-C-09 |
Carrer de la Mar |
|
PC-C-10 |
Carrer de Llevant |
|
PC-C-11 |
Carrer del Carme |
|
PC-E-01 |
Sa Llotja |
|
PC-E-02 |
Can Vell - Cas Metge Llaneras |
|
PC-E-03 |
Edifici al Carrer dels Pescadors, núm. 3 |
|
PC-E-04 |
Edifici al Carrer dels Pescadors, núm. 7 |
|
PC-E-05 |
Edifici al Carrer dels Pescadors, núm. 16 |
|
PC-E-06 |
Edifici al Carrer dels Pescadors núm. 20 |
|
PC-E-07 |
La Duana |
|
PC-E-08 |
Edifici al Carrer de la Mar, núm. 1 |
|
PC-E-09 |
Edifici al Carrer de la Mar, núm. 4 |
|
PC-E-10 |
Can Pereó |
|
PC-E-11 |
Edifici al Carrer Llevant, núm. 4 |
|
PC-E-12 |
Can Tejedor |
|
PC-E-13 |
Can Vell |
|
PC-E-14 |
Edifici al Carrer Mossèn Tauler, núm. 12 |
|
PC-E-15 |
Església d'es Port (Mare de Déu del Carme) |
|
PC-E-16 |
Edifici al Carrer del Carme, núm. 6 |
|
PC-E-17 |
Sa Farola (Es Far) |
|
PC-E-18 |
Torre de Defensa de Portocolom |
|
PC-E-19 |
Escola Graduada de Portocolom |
|
PC-P-01 |
Portal al Carrer Mossèn Tauler 2 |
|
PC-P-02 |
Creu d'es Port |
|
PC-P-03 |
Moll de S'Aduana |
|
PC-P-04 |
Búnquer |
|
PC-P-05 |
Bateria de Porto Colom |
|
PC-P-06 |
Búnquer al Babo |
|
|
S'Horta |
|
SH-C-01 |
Carrer Jaume Prohenç |
|
SH-C-02 |
Plaça Sant Isidre |
|
SH-E-01 |
Església de S'Horta |
|
SH-M-01 |
Molí d'en Gallicant |
|
|
1a Volta |
|
V1-A-01 |
Camada Reial |
|
V1-A-02 |
Es Puig Verd |
|
V1-A-03 |
Can Sales |
|
V1-A-04 |
Son Matamoros |
|
V1-A-05 |
Cementiri dels Moros (Es Claper d'en Marilla) |
|
V1-A-06 |
Son Oliver |
|
V1-A-07 |
Son Ramonet (Son Valls) |
|
V1-A-08 |
Son Rosselló |
|
V1-A-09 |
Can Coves (Can Dimoni) |
|
V1-A-10 |
Son Valls |
|
V1-A-11 |
Son Soler Vell |
|
V1-A-12 |
Puig De Can Cardell |
|
V1-A-13 |
Es Pujol |
|
V1-A-14 |
Son Llaneres |
|
V1-A-15 |
Can Gelabert |
|
V1-A-16 |
Cova del Puig de Son Ballester |
|
V1-A-17 |
Es Corral d'es Moros (Sa Bassa Nova) |
|
V1-C-01 |
Son Calderó |
|
V1-E-01 |
Son Soler Vell |
|
V1-E-02 |
Oratori de Son Valls |
|
V1-E-03 |
Escola Mista de Son Calderó -Valls |
|
V1-E-04 |
Son Valls Nou |
|
V1-E-05 |
Son Valls Vell |
|
V1-E-06 |
Son Calderó |
|
V1-E-07 |
Can Cinto de Son Calderó |
|
V1-E-08 |
Son Maimó |
|
V1-E-09 |
Can Veny |
|
V1-E-10 |
Can Rosselló |
|
V1-E-11 |
Cas Corso Son Oliver |
|
V1-E-12 |
Can Not |
|
V1-E-13 |
Son Gaia d'en Massuti |
|
V1-E-14 |
Can Ros |
|
V1-E-15 |
Escola Mixta de Son Prohens |
|
V1-M-01 |
Molí d'en Patxó |
|
V1-M-02 |
Molí de Can Rasca. |
|
V1-M-03 |
Molí d'en Torroner |
|
V1-M-04 |
Molí d'en Mentirós o d'en Joan Forn |
|
V1-M-05 |
Molí d'en Llargo |
|
V1-M-06 |
Molí d'en Muda |
|
V1-M-07 |
Molí d'en Gelabert |
|
V1-M-08 |
Molí d'en Poi |
|
V1-M-09 |
Molí Nou d'en Ballester o d'en Capó |
|
V1-M-10 |
Molí d'en Ballester Vell |
|
V1-M-11 |
Molí d'en Fiol |
|
V1-M-12 |
Molí d'en Vica |
|
V1-P-01 |
Fites Partió |
|
V1-P-02 |
Pou de Son Calderó |
|
V1-P-03 |
Pou de Son Oliver |
|
V1-P-04 |
Pou de Sa Teulera |
|
V1-P-05 |
Pou de Son Cifre |
|
V1-P-06 |
Pou de Son Prohenç -Font de Son Prohenç |
|
|
2a Volta |
|
V2-A-01 |
Son Mesquidassa |
|
V2-A-02 |
Sa Cova de N'estapoll |
|
V2-A-03 |
Son Mas Vell (Can Ravanet) |
|
V2-A-04 |
Son Serra |
|
V2-A-05 |
Can Roig Nou -Son Maiol |
|
V2-A-06 |
Son Soleret |
|
V2-A-07 |
Sa Bassa |
|
V2-A-08 |
Cementiri de Sa Cova |
|
V2-A-09 |
Can Maiol |
|
V2-A-10 |
Son Herevet |
|
V2-A-11 |
Sa Mola |
|
V2-A-12 |
Sa Mola d'en Bordoy I (Coves d'es Carrerany) |
|
V2-A-13 |
Sa Mola d'en Bordoy II |
|
V2-A-14 |
Sa Cova de S'Ermità |
|
V2-A-15 |
Puig de Sa Mola |
|
V2-A-16 |
Sa Mola d'en Claret |
|
V2-A-17 |
Sa Cova d'es Conill |
|
V2-A-18 |
Can Carlos (Sa Mola) |
|
V2-A-19 |
Ses Cases Velles de Sa Mola |
|
V2-A-20 |
Sa Cova De Turtix (Sa Mola) |
|
V2-A-21 |
Es Vel·lar (Sa Mola d'en Blai) |
|
V2-A-22 |
Sa Mola d'en Blai II |
|
V2-A-23 |
Sa Cova de S'arc (Sa Mola) |
|
V2-A-24 |
Sa Cova de Sa Mola |
|
V2-A-25 |
Sa Mola de S'Alemany |
|
V2-C-01 |
Son Mesquida |
|
V2-E-01 |
Son Mesquidassa |
|
V2-E-02 |
Casa Nova de Son Mesquidassa |
|
V2-E-03 |
Can Cosme Soler |
|
V2-E-04 |
Cas Comís |
|
V2-E-05 |
Oratori de Son Mesquida |
|
V2-E-06 |
Escola Mixta de Son Mesquida |
|
V2-E-07 |
Estació de Ses Canteres |
|
V2-E-08 |
Son Maiol |
|
V2-E-09 |
Son Mas Vell |
|
V2-E-10 |
Son Soleret Vell |
|
V2-E-11 |
Son Xamena |
|
V2-E-12 |
Son Carrió |
|
V2-E-13 |
Son Navata |
|
V2-E-14 |
Son Herevet |
|
V2-E-15 |
Can Rave |
|
V2-M-01 |
Molí d'en Mandingo |
|
V2-M-02 |
Molí d'en Passol |
|
V2-M-03 |
Molí d'en Soleret Vell |
|
V2-M-04 |
Molí de Son Navata Vell |
|
V2-P-01 |
Pou des Frares -Pou Nou |
|
V2-P-02 |
Bassa de Son Solaret Vell |
|
V2-P-03 |
Pas Inferior |
|
V2-P-04 |
Pou des Camí |
|
|
3a Volta |
|
V3-A-01 |
Son Burguera (Can Ferrando I) |
|
V3-A-02 |
Can Ferrando II (Son Burguera) |
|
V3-A-03 |
Can Jordi Meravell |
|
V3-A-04 |
Sa Clota Vella |
|
V3-A-05 |
Son Ramonet I |
|
V3-A-06 |
Son Ramonet Gran II (d'en Tomeu) |
|
V3-A-07 |
Sa Pleta de Son Ramonet III |
|
V3-A-08 |
Son Ramonet Petit |
|
V3-A-09 |
Son Gueu |
|
V3-A-10 |
Sa Cova D'en Xemarrí |
|
V3-A-11 |
Es Rossells I |
|
V3-A-12 |
Es Rossells II |
|
V3-A-13 |
Es Rossells III |
|
V3-A-14 |
Es Rossells IV |
|
V3-A-15 |
Son Rotger |
|
V3-A-16 |
S'aljub d'en Mel (Bassoles d'en Sinto) |
|
V3-A-17 |
Son Menut (Son Galereta) |
|
V3-A-18 |
Can Baster |
|
V3-C-01 |
Son Negre |
|
V3-C-02 |
Can Salines |
|
V3-E-01 |
Can Pinoi |
|
V3-E-02 |
Son Burguera Vell |
|
V3-E-03 |
Can Firella |
|
V3-E-04 |
Son Ramonet Petit |
|
V3-E-05 |
Escola Nacional de Son Negre |
|
V3-E-06 |
Can Negre |
|
V3-E-07 |
Oratori de Son Negre |
|
V3-E-08 |
Son Dimoni |
|
V3-E-09 |
Oratori del Cementiri de Cas Concos |
|
V3-E-10 |
Es Rossells |
|
V3-E-11 |
Cas Cardenal Rossell |
|
V3-M-01 |
Molí de Son Vinater |
|
V3-M-02 |
Molí d'en Salines |
|
V3-M-03 |
Molí de Sa Torre d'en Ponset |
|
V3-P-01 |
Pou d'en Reus |
|
V3-P-02 |
Pou de Ses Tres Malles |
|
V3-P-03 |
Pou de Sa Coma 1 |
|
V3-P-04 |
Pou de Sa Coma 2 |
|
V3-P-05 |
Pou de Sa Coma 3 |
|
V3-P-06 |
Aljub d'en Mel |
|
V3-P-07 |
Sínia a Can Pinoi |
|
|
4a Volta |
|
V4-A-01 |
Firella |
|
V4-A-02 |
Sa Cova |
|
V4-A-03 |
Can Mel (Ses Argiles) |
|
V4-A-04 |
Can Menut |
|
V4-A-05 |
Can Roig |
|
V4-A-06 |
Es Puig D'en Sull |
|
V4-A-07 |
Son Xina |
|
V4-A-08 |
Sa Timba (Son Menut) |
|
V4-A-09 |
Sa Cova Rotja |
|
V4-A-10 |
Cova del Puig de Ses Pites |
|
V4-C-01 |
Can Bon Jesús |
|
V4-C-02 |
Son Sart |
|
V4-E-01 |
Can Claret |
|
V4-E-02 |
Casa a Cas Concos |
|
V4-E-03 |
Escola Graduada de Cas Concos |
|
V4-E-04 |
Sa Galera Vella |
|
V4-E-05 |
Can Vent |
|
V4-E-06 |
Sa Galera Nova |
|
V4-E-07 |
Es Puig Gros |
|
V4-E-08 |
Son Bernardí |
|
V4-E-09 |
Can Groc |
|
V4-E-10 |
Can Garí |
|
V4-E-11 |
Can Floquet |
|
V4-E-12 |
Can Negre Vell |
|
V4-E-13 |
Cas Capellà |
|
V4-E-14 |
Es Coll |
|
V4-M-01 |
Molí d'en Manuel -Can Lluch |
|
V4-M-02 |
Molí d'en Baster |
|
V4-M-03 |
Molí d'en Caveia o Torre d'en Blanco |
|
V4-M-04 |
Molí d'en Xet |
|
V4-M-05 |
Molí d'en Bon Jesús de Son Bot |
|
V4-M-06 |
Molí de Sa Cova |
|
V4-P-01 |
Creu d'es Carritxó o Creu da Na Galiana |
|
V4-P-02 |
Creu d'en Moll o Creu d'es Molí d'en Xet |
|
V4-P-03 |
Pou d'en Llargo o Pou de Son Vent |
|
|
5a Volta |
|
V5-A-01 |
Sa Cova Del Puig De Sa Cista |
|
V5-A-02 |
Sa Cova dels Vents (El Calvari) |
|
V5-A-03 |
Cova dels Moixons |
|
V5-A-04 |
Es Serral -Puig Del Call |
|
V5-A-05 |
Son Genàs |
|
V5-A-06 |
Pinar de Son Bennàsser |
|
V5-A-07 |
Puig de Son Bennàsser |
|
V5-A-08 |
Puig Assegut |
|
V5-A-09 |
Cova de Sa Moixeta |
|
V5-A-10 |
Cova de Sa Comuna |
|
V5-A-11 |
Puig de Sa Comuna Grossa 1 |
|
V5-A-12 |
Puig de Sa Comuna Grossa 2 |
|
V5-A-13 |
Puig de Sa Comuna Grossa 3 |
|
V5-A-14 |
Puig de Sa Quarentena |
|
V5-A-15 |
Puig De Ses Argelagues |
|
V5-A-16 |
Es Carritxó |
|
V5-A-17 |
Es Coll |
|
V5-C-01 |
Cementiri |
|
V5-E-01 |
Son Bennàsser |
|
V5-E-02 |
Sa Coma o Can Comas Vell |
|
V5-E-03 |
Can Cordella |
|
V5-E-04 |
Can Galerí |
|
V5-E-05 |
Sa Capelleta |
|
V5-E-06 |
Monestir de Sant Salvador |
|
V5-E-07 |
Casa amb Tafona |
|
V5-E-08 |
Can Burguera |
|
V5-E-09 |
Sa Sangonera |
|
V5-E-10 |
Ses Cases des Castell |
|
V5-E-11 |
Es Carritxó Nou |
|
V5-M-01 |
Molí d'en Pepet Fiol |
|
V5-M-02 |
Molí de Son Bennàser |
|
V5-P-01 |
Pou de Son Suau |
|
V5-P-02 |
Creu d'es Porcol o Creu d'en Nofret |
|
V5-P-03 |
Creu d'en Picot |
|
V5-P-04 |
Estacions San Salvador |
|
V5-P-05 |
Crist Rei |
|
V5-P-06 |
Font de Sa Roca |
|
V5-P-07 |
Font de Sa Truja |
|
V5-P-08 |
Font d'en Brevet |
|
V5-P-09 |
Font de Ses Caderneres |
|
V5-P-10 |
Font des Cafeter |
|
V5-P-11 |
Font des Jardí |
|
V5-P-12 |
Font d'en Sec -Can Ranqueta |
|
V5-P-13 |
Font des Castell |
|
V5-P-14 |
Font de n'Agustina (1) |
|
V5-P-15 |
Font de n'Agustina (2) |
|
V5-P-16 |
Font de Sa Sangonera |
|
V5-P-17 |
Pou des Carritxó |
|
V5-P-18 |
Pou d'en Catiu |
|
V5-P-19 |
Sistema Hidràulic del Pou den Catiu |
|
V5-P-20 |
Sínia de S'Hort den Pons |
|
|
6a Volta |
|
V6-A-01 |
Puig de S'Envestida |
|
V6-A-02 |
Balma del Puig de Ses Donardes |
|
V6-A-03 |
Cova de Can Mitjanit |
|
V6-A-04 |
Puig de Na Pau I |
|
V6-A-05 |
Puig de Na Pau II |
|
V6-A-06 |
Puig Salvatge I |
|
V6-A-07 |
Puig Salvatge II |
|
V6-A-08 |
Cas Corso |
|
V6-A-09 |
S'antigor de Can Esteva |
|
V6-A-10 |
S'antigor de Marselleta |
|
V6-A-11 |
Cala Sanau |
|
V6-A-12 |
Closos de Can Gaià |
|
V6-A-13 |
Can Gelat |
|
V6-A-14 |
Sa Punta |
|
V6-A-15 |
Cova De Cas Garriguer |
|
V6-A-16 |
Cova dels Ases |
|
V6-A-17 |
Cova de Sa Figuera |
|
V6-A-18 |
Cova del Penyal Roig |
|
V6-A-19 |
El Confessionari dels Moros |
|
V6-A-20 |
Sa Cova Calenta |
|
V6-A-21 |
Cova dels Bous |
|
V6-A-22 |
Cova del Drac |
|
V6-C-01 |
Can Costurer |
|
V6-C-02 |
S'Horta Nova |
|
V6-C-03 |
Barraques de Cala Sa Nau |
|
V6-C-04 |
Barraques de Cala Ferrera |
|
V6-C-05 |
Conjunt de Sínies |
|
V6-E-01 |
Sa Punta |
|
V6-E-02 |
Can Alou Vell |
|
V6-E-03 |
Can Alou des Jurat |
|
V6-E-04 |
Castell de Santuari |
|
V6-E-05 |
Ses Aigües |
|
V6-E-06 |
S'Horta Vella |
|
V6-E-07 |
Son Reus |
|
V6-E-08 |
Casa a S'Horta 1 |
|
V6-E-09 |
Torre de Defensa de Cas Saliner |
|
V6-E-10 |
Casa al Camí de S'Horta |
|
V6-E-11 |
Casa al Clot d'es Pou 1 |
|
V6-E-12 |
Casa al Clot d'es Pou 2 |
|
V6-E-13 |
Can Picó |
|
V6-E-14 |
Torre d'en Fred o de Sa Vileta |
|
V6-E-15 |
Torre de cas Vel·les de s'Horta |
|
V6-E-16 |
Sa Punta de S'Horta |
|
V6-E-17 |
Casa a S'Horta 2 |
|
V6-E-18 |
Can Bandes |
|
V6-E-19 |
Tafona de Can Miranto |
|
V6-E-20 |
Torre a Sa Vileta |
|
V6-M-01 |
Molí d'en Pintat |
|
V6-M-02 |
Molí d'en Morei |
|
V6-M-03 |
Molí d'en Capo |
|
V6-M-04 |
Molí d'en Capó d'es Castell |
|
V6-M-05 |
Molí de Can Alou |
|
V6-M-06 |
Molí de Can Tromper |
|
V6-M-07 |
Molí d'en Pauma |
|
V6-P-01 |
Sistema Hidràulic de Ses Aigos |
|
V6-P-02 |
Sínia de Can Miranto |
|
V6-P-03 |
Torrent Canalitzat |
|
V6-P-04 |
Font de S'Horta Vella |
|
V6-P-05 |
Conjunt Hidràulic de Can Capo Vell |
|
V6-P-06 |
Sa Lleona |
|
V6-P-07 |
Sínia al Clot d'es Pou |
|
V6-P-08 |
Pou d'es Babot |
|
V6-P-09 |
Sa Barraca de Ses Partions -Sa Caseta de Ses Guàrdies |
|
V6-P-10 |
Barraca a la Carretera del Port |
|
V6-P-11 |
Aljub de Can Picó |
|
V6-P-12 |
Aljub de la Vileta 1 |
|
V6-P-13 |
Aljub de la Vileta 2 |
|
V6-P-14 |
La Barraca de la Guardia Secreta de Cala Brafi |
|
V6-P-15 |
Barraca a Sa Bassa Closa |
|
V6-P-16 |
Barraca a Cala Mitjana |
|
V6-P-17 |
Sa Guardia |
|
V6-P-18 |
Cantera de Cala Sa Nau -Es Ras |
|
V6-P-19 |
Búnquer a S'Algar |
La publicació d'aquest acord es fa a reserva de l'aprovació de l'Acta.
Contra aquest acord es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent a la publicació del present acord. Això de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Palma, 17 de juny de 2016
El secretari de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme
Jaume Munar Fullana