Butlletí Oficial de les Illes Balears

Al BOIB núm. 165/2014, de 4 de desembre, i al BOE núm. 4/2015, de 5 de gener, es va publicar l'acord de declaració de la colònia penitenciària de la Savina (És Campament) com a bé d'interès cultural en la tipologia de lloc històric.

Tenint en compte que s'han detectat alguns errors materials en les coordenades que delimiten el bé, s'ha procedit, d'ofici, a la seva correcció, aprovada per acord del Ple del Consell Insular de Formentera de 29 d'abril del 2016.

D'aquesta manera, l'apartat "2.3 Descripció" de l'annex de l'acord de declaració publicat en els esmentats butlletins oficials queda substituït pel següent text:

“2.3. Descripció

La colònia penitenciària de la Savina ocupava l’espai interior del polígon delimitat per les següents coordenades UTM (31N ETRS89): X=362547, Y=4287800; X=362684, Y=4287487; X=362585, Y=4287447; i X=362372, Y=4287694.

El mur del límit NW del recinte és l’estructura més significativa que es conserva de la colònia penitenciària (línia recta entre les coordenades UTM X=362547, Y=4287800 i X=362372, Y=4287694). Es tracta d’una estructura de traçat totalment recte que segueix l’eix SW-NE, des de l’estany des Peix fins pràcticament la carretera PM-820. L’alçada, en els punts més alts, supera els dos metres per la part interior. Està realitzat amb pedra poc treballada, disposada en aparell comú i en sec, sense cap tipus de morter per a la unió.

Aquest mateix mur presenta, tant a la cara interior com a l’exterior, un seguit de contraforts adossats, sense trava amb el propi mur, però realitzats amb la mateixa tipologia de pedra. La diferència en el procés constructiu radica en la utilització de fang per ajudar a donar estabilitat a la pedra en aquests reforços.

El límit NE del recinte estava també conformat per un mur que discorria paral·lel al traçat de la carretera PM-820, però que amb les ampliacions d’aquesta via es va eliminar. Es conserven, però, les restes de les dependències que s’hi adossaven per la seua part interior (la que s’orienta al SW), habitacles de planta rectangular sensiblement allargada, amb murs de pedra disposada en aparell comú, carreus de marès a les arestes i cobertes inclinades a dues aigües de teula francesa.

Els barracots on albergaven els presos eren de fusta. Estaven disposats en fileres i s’aixecaven sobre soleres que constitueixen, avui per avui, els únics vestigis que queden de les estructures. Aquests sòls són majoritàriament de formigó, però n’existeix algun d’empedrat, realitzat amb pedres petites estacades al terra. Se’n poden observar nombroses restes dins el perímetre delimitat per les següents coordenades UTM (31N ETRS89): X=362573, Y=4287635; X=362653, Y=4287550; X=362634, Y=4287532; i X=362538, Y=4287634.

Des de la zona dels barracots, en línia pràcticament recta fins a l’estany des Peix es conserva una sèquia amb les vores empedrades que en el seu moment feia les funcions de canalització de les aigües fecals i residus en general, els quals es conduïen al mateix estany.

A la meitat nord de l’espai ocupat per la colònia es conserven tres pous amb colls fets de ciment que defugen de la tipologia tradicional. El que es troba més al S (coordenades UTM X=362582, Y=4287685) té un referit que imita carreus de pedra i porta incisa les inicials RJC i la data 9-10-40. El segon pou (coordenades UTM X=362562, Y=4287729) també té el coll decorat amb incisions que reprodueixen cel·les poligonals. El tercer, situat a l’extrem N del recinte (coordenades UTM X=362542; Y=4287789), té el coll fet amb el mateix material que els dos anteriors, però amb acabat llis i únicament amb una motllura a la vora superior.

En el punt corresponent a les coordenades UTM X=362549 i Y=4287766 es conserva una edificació de planta rectangular i coberta a dues aigües de teules àrabs sobre una estructura d’encavallada de fusta. Té una porta de notable amplada al cap S, en el llindar de la qual es pot llegir, incisa, la inscripció de l’any: 1956. Si es considera aquesta la data de la seua construcció —ja apareix en l’ortofoto de 1956—, constitueix una edificació que no estaria vinculada amb el camp de presoners. El que sí es pot afirmar amb seguretat és que va tenir un ús posterior al de la colònia, ja que es va utilitzar com a espai de magatzem i reparació de xarxes per part dels pescadors de la Savina. No obstant això, no es pot descartar que sigui el resultat d’aprofitar alguna estructura del camp de presoners, aspecte que només es podrà determinar a través d’un estudi acurat de l’evolució constructiva de l’immoble.”

Formentera, 27 de maig de 2016

El president
Jaume Ferrer Ribas