Butlletí Oficial de les Illes Balears

Fets

1. En data 26/04/2010 té entrada a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (endavant CMAIB) ofici del Departament de Territori del Consell de Mallorca pel qual s'adjunta un exemplar de la documentació tècnica de la Revisió de les NNSS de Santa Maria del Camí, a fi que l'òrgan ambiental adopti el corresponent acord amb la tramitació establerta a la Llei 11/2006 de 14 de setembre.

2. En data 15/10/2010 la CMAIB remet ofici al Consell de Mallorca pel qual comunica l'acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 30 de setembre de 2010:

“...la inviabilitat de subjectar les NNSS de Santa Maria del Camí a Avaluació Ambiental Estratègica i, per tant, la seva tramitació es durà a terme segons el Decret 4/1986 d’implantació i regulació dels estudis d’avaluació d’impacte ambiental.”

3. En data 24/01/2011 la CMAIB remet ofici al Consell de Mallorca pel qual comunica l'acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 22 de desembre de 2010:

“...no emetre informe sobre la revisió de les normes subsidiàries de planejament de Santa Maria del Camí fins que:

1. El document ambiental ha d’avaluar els canvis de classificació entre les normes vigents i les proposades. En cas de que hi hagi desprotecció del sòl o disminució del nivell de protecció s’haurà de justificar.

2. El document ambiental haurà de justificar que es compleix la finalitat específica de la revisió de les normes: que es compleix tota la normativa vigent i definir i  avaluar les intervencions puntuals. En els casos en que les modificacions impliquin un creixement de sòl urbà s’hauran d’avaluar cas per cas, incloent una descripció del medi afectat, un estudi d’alternatives, una avaluació dels impactes prevists i una proposta de mesures correctores.

3. S’ha d’avaluar la suficiència de recursos (energia, depuració i residus) per a  la capacitat de població prevista de 8.435 habitants, tenint en compte la població actual i el creixement dels darrers 10 anys.

4. El document ambiental haurà d’analitzar si tot el sòl urbà té connexió al clavegueram o no, i si es preveu dur-ho a terme, tal com preveu l’article 3 de la Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d’interès general en matèria d’ordenació territorial, urbanisme i d’impuls a la inversió. Aquest aspecte també hauria de quedar recollit en l’article 165 de les normes.

5. En el document ambiental es diu que es fa una regulació dels nuclis rurals. Tot i això, només hi ha un article, el 129 que en regula el règim urbanístic, sense que es faci esment a cap aspecte ambiental, per la qual cosa no es pot considerar que el contingut de l’esmentat article sigui un pla especial. La regulació de cadascun dels nuclis rurals s’haurà de fer mitjançant l’aprovació d’un pla especial que haurà de passar el tràmit ambiental pertinent, atès que estan inclosos en l’annex III de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

6. Les normes haurien de fer esment a que mentre no siguin aprovats els plans especials dels nuclis rurals, es podran autoritzar els usos agrícola i ramader, però es prohibeix qualsevol tipus de construcció o qualsevol tipus d’intervenció a les edificacions existents, exceptuant la demolició i, a més, per a les edificacions construïdes a l’empara d’alguna normativa anterior, les obres de conservació que no suposin la consolidació, l’augment de volum, la modernització o l’increment del seu valor d’expropiació. A més, les actuacions dins aquestes zones estaran condicionades a les limitacions imposades pels possibles riscs de vulnerabilitat dels aqüíferes, d’incendis i d’esllavissades.

7. Les NNSS hauran de fer esment al domini públic hidràulic, tant de torrents com d’aqüífers, segons l’establert al Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, al Reglament del domini públic hidràulic i al Reial decret 849/1986, de 11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic que desenvolupa els títols preliminar, I, IV, V, VI, VII i VIII del text refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, i al Pla Hidrològic de les Illes Balears.

8. Manca una regulació dels perímetres de protecció de pous de proveïment, d’acord amb l’establert al articles 64, 65, 66 i 67 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

9. S’ha de donar compliment a la normativa vigent en matèria de renous: Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou i el reglament que la desenvolupa (Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques) i la llei autonòmica, la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears. El document ambiental haurà de justificar el seu compliment.

10. S’ha de donar compliment a la normativa vigent en matèria de contaminació lumínica, la Llei 3/2005 de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears i el document ambiental haurà de justificar el seu compliment.

11. S’haurà d’incloure en la classificació del sòl rústic protegit, article 114 de les normes, els ANEI d’alt nivell de protecció.

12. A l’article 114, sòl rústic protegit, s’haurà de fer esment a les àrees d’alt nivell de protecció (alzinars).

13. Les normes hauran de regular els usos de les AANP (alzinars definits en l’article 11 de la Llei 1/1991 i en el Decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual s’aprova la delimitació a escala 1:5.000 de les àrees d’alzinar protegit), i dels diferents APR.  Sí es fa esment en la memòria justificativa, però no en les normes subsidiàries. Respecte a les Àrees de Prevenció de Riscs (APRs), s’haurà de sol•licitar els informes a les Direccions Generals  competents per a cada una i les normes hauran d’incorporar les prescripcions dictades per cada administració.

14. Les normes també hauran de fer esment als espais naturals protegits existents en el terme municipal i incorporar els condicionants que estableixi l’òrgan competent. Els espais naturals protegits són:

- Espais de la Xarxa Natura 2000:

• ES5310010, LIC i ZEPA de la Comuna de Bunyola.

• ES5310063, Cova (LIC) Cova de Can Millo o de Coa Negrina.

• ES5310064, Cova (LIC) Avenc de Son Pou.

• ES0000381, ZEPA Puig Gros.

• ES0000441, ZEPA d’Alfabia a Biniarroi.

- Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.

- Reserva natural especial.

15. La matriu d’usos haurà d’estar incorporada a la normativa i no podrà ser menys restrictiva que la del Pla Territorial Insular de Mallorca. Atès que s’han observat divergències, s’haurà d’adaptar la matriu de les normes a la matriu vigent del PTI. Per exemple, atès que les normes no s’adapten al PTIM, no es fa la distinció entre ARIP i ARIP-B. Degut a això, en les normes presentades, l’habitatge unifamiliar aïllat en ARIP té un ús condicionat tot i que en el PTIM, en ARIP-B, l’habitatge unifamiliar aïllat té un ús prohibit.

16. Pel que fa a la normativa, es recomana incorporar a l’article que fa esment al sanejament les consideracions establertes per la Direcció General de Recursos Hídrics:

- Els habitatges unifamiliars aïllats localitzats en terrenys rústics sense possibilitat de connexió a xarxa de clavegueram hauran de disposar de fossa sèptica homologada, estanca i dimensionada en funció dels habitants. Si es preveu l'existència de nuclis rurals s'haurà de potenciar la creació de comunitats de veïns. Aquestes hauran de encarregar-se de la gestió de les aigües residus mitjançant minidepuradores homologades i de l'abastament d'aigua potable.

- Les fosses o minidepuradores hauran de ser gestionades adequadament i els fangs hauran de ser gestionats per una empresa autoritzada.

- En cap cas es permet abocar l'efluent líquid directament al terreny ni mitjançant un pou absorbent.

- L’eliminació de l’efluent líquid NO necessitarà informe de l’administració hidràulica sempre i quan compleixi alguna de les següents condicions:

 a) L’efluent líquid sigui gestionat per un gestor autoritzat.

b) Quan l’habitatge es localitzi en zona de vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers baixa. En aquest cas l’efluent es podrà abocar al terreny mitjançant un filtre verd sempre i quan es disposi d'una àrea de 100 m2 per habitant equivalent.

c) Quan l’habitatge es localitzi en zona de vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers moderada. En aquest cas l’efluent es podrà abocar al terreny mitjançant un filtre verd sempre i quan es disposi d'una àrea de 200 m2 per habitant equivalent.

- L’eliminació de l’efluent líquid de les fosses sèptiques o minidepuradores necessitarà informe de l’administració hidràulica sempre i quan compleixi alguna de les següents condicions:

a) L’habitatge es localitzi dins del perímetre de restriccions moderades d’un pou d’abastiment urbà.

b) L’habitatge es localitzi en una zona de vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers alta.

- En els casos la fossa sèptica es localitzi dins d’un perímetre de restriccions màximes d’un pou d’abastiment urbà no es podrà permetre la seva instal•lació tal i com especifica el Pla Hidrològic de les Illes Balears en els articles 65, 66 i 67.

17. S’haurà d’estudiar la inclusió dels recorreguts culturals que travessen el municipi: Ruta del Gòtic, Rutes des Castells i Rutes del Barroc i establir mesures de protecció paisatgística de les visuals.

18. Les normes hauran de regular la creació de nous camins.

19. Respecte a la cartografia:

- No s’han grafiat les zones amb risc de contaminació d’aqüífers, tal i com preveu la DA 11ª de les DOT, ni les zones d’inundació potencial.

- Els plànols de les ZPR hauran de ser a una escala suficient com per identificar si una parcel·la està afectada o no.

- En els plànols d’ordenació s’han de dibuixar els torrents i les zones de servitud (5 m) i zones de policia (100 m), tal com preveu l’art. 6 de la Llei d’Aigües

- En els plànols d’ordenació manquen els pous i els seus perímetres de restricció.

- Manca un plànol dels espais naturals protegits:

• ES5310010, LIC i ZEPA de la Comuna de Bunyola.

• ES5310063, Cova (LIC) Cova de Can Millo o de Coa Negrina.

• ES5310064, Cova (LIC) Avenc de Son Pou.

• ES0000381, ZEPA Puig Gros.

• ES0000441, ZEPA d’Alfabia a Biniarroi.

• Paratge Natural de la Serra de Tramuntana (amb la zonificació corresponent).

• Reserva natural especial.

- S’han de presentar plànols de les normes vigents.

- En el plànol SU8 hi ha un creixement que no ha estat avaluat en el document ambiental.

- En els plànol GU i en els plànols d’ordenació del sòl urbà no s’ha eliminat el tram de circumval•lació que segons el document ambiental perd l’ocupació prevista.

- En relació a Can Borreó, el plànol de fecals SU13 no incorpora aquest nucli urbà, ni tampoc el polígon industrial.

- En el document ambiental es diu que es desocupa el sòl reservat a vial de circumval·lació, tot i que en tota la planimetria continua apareixent el seu traçat. Caldrà justificar si finalment s’elimina o no, i en cas de que sigui que sí, s’haurà de modificar tota la planimetria del sòl urbà per tal d’eliminar-lo.

- D’acord amb l’article 13 del Pla Director Sectorial de Pedres, s’han de delimitar les pedreres incloses als annexos del PDS de Pedreres, amb una qualificació, a l’àmbit del sòl delimitat a l’autorització minera, que només admeti l’ús extractiu i els que s’hi detallin, així com els derivats del Pla de restauració o del projecte de reutilització.

 20. S’hauran de sol·licitar els següents informes:

- Al Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl en relació a l’APR d’incendi.

- A la Direcció General de Recursos Hídrics, sobre la disponibilitat d’aigua potable, en quantitat i qualitat, en relació amb la població servida actual i a la prevista pel planejament que es proposa.

- A ABAQUA, sobre la suficiència de la capacitat de la xarxa de sanejament i depuració, en relació amb la població servida actual i a la prevista pel planejament que es proposa.

- A les administracions competents en matèria de carreteres (Direcció Insular de Carreteres del Consell de Mallorca), ferrocarrils (Direcció General de Mobilitat, de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat), energia (D.G. d’energia de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia) i altres infraestructures afectades, quant a aquesta afecció i l’impacte de l’actuació sobre la capacitat de servei d’aquestes infraestructures.

- Al Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics se li haurà de sol•licitar informe en relació a l’APR d’erosió, d’esllavissada i vulnerabilitat d’aqüífers (Disposició addicional onzena de les DOT). Aquest servei també se li haurà de sol•licitar informe en relació als perímetres de protecció dels pous.

- Al Servei d’Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics se li haurà de sol·licitar informe en relació a l’APR d’inundació i a l’afecció del domini públic hidràulic.

-S’haurà de sol·licitar informe a Espais de Natura Balear de la Conselleria de Medi Ambient a fi de que avaluï si la revisió de les NNSS afecten apreciablement els esmentats espais protegits, tal com preveu l’article 102 del Decret 19/2007 de 16 de març, per qual s’aprova el PORN de la Serra de Tramuntana, i l’article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.

- El document ambiental ha de contenir els informes pertinents de les administracions afectades per les distintes àrees i zones de prevenció de riscos, amb la incorporació a les NNSS de les prescripcions dictades per les mateixes, a més de les implicacions ambientals que comporten.

 Es recorda que d’acord amb l’article 18 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, quan els instruments d’ordenació territorial i urbanística, existents resultin contradictoris amb els Plans d’Ordenació de Recursos Naturals s’hauran d’adaptar a aquests. Mentre no es dugui a terme aquesta adaptació, les determinacions dels PORNs s’aplicaran, en tot cas, prevalent sobre aquests  instruments.

L’òrgan ambiental acorda la suspensió del termini per emetre informe fins que s’esmenin les deficiències, que no podrà excedir, en tot cas, de 3 mesos, d’acord amb l’article 42.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú”.

3. En data 01/06/2011 té entrada a la CMAIB ofici de l'òrgan substantiu pel qual s'adjunta la documentació que ha aportat l'Ajuntament de Santa Maria per esmenar les deficiències que va assenyalar el Ple en sessió de 22/12/2010.

4. En data 14/07/2011 la CMAIB remet ofici a l'òrgan substantiu i al promotor pel qual s'adjunta l'informe tècnic emès el 12 de juliol de 2011, en el qual s'indiquen una sèrie de deficiències.

5. En data 27/10/2011 té entrada a la CMAIB ofici de l'òrgan substantiu pel qual s'adjunta la documentació que ha aportat el promotor per esmenar les deficiències assenyalades a l'informe tècnic de 12 de juliol de 2011.

6. En data 18/06/2013 la CMAIB remet ofici a l'òrgan substantiu pel qual comunica l'acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 4 de juny de 2013:

“...no emetre informe sobre la Revisió de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria del Camí pels següents motius:

1. Entre la documentació entrada l’1 de juny de 2011 i el 27 d’octubre de 2011 encara no s’han subsanat tots i cadascun dels punts de l’acord del Ple de la CMAIB de 22 de desembre de 2010.

2. La documentació presentada és incoherent, inconsistent i té moltes errades; a més, no dur ni data ni el segell de l’aprovació provisional per part de l’Ajuntament.

3. A la documentació presentada es diu que només es tracta d’una Revisió de les Normes Subsidiàries i que no s’adapten el Pla Territorial de Mallorca (la qual cosa seria recomanable), no obstant en diverses ocasions es fa referència al compliment de la Norma Territorial.

4. A continuació, i simplement a mode orientatiu, s’enumeren una sèrie d’aspectes que s’hauran de tenir en compte a l’hora de revisar la redacció de les Normes Urbanístiques:

a. S’ha de suprimir a la documentació tota referència al Pla Territorial.

b. La Matriu de Sòl Rústic ha de formar part de les Normes i s’ha de corregir ja que conté incorreccions: hi ha determinats usos que són més permissius que el PTM. S’han de revisar els articles i/o annexes que fan referència als usos permesos en el sòl rústic.

c. La Matriu de SR tan sols s’ha pogut veure a l’Addenda 2 però no en el document PDF de les Normes de febrer de 2012; per altre part s’ha vist que els usos són iguals que les DOT excepte l’ús indústria i transformació agrària que s’ha posat com a ús condicionat (com al PTM) quan a les DOT posa ús prohibit; per altre part ja es va dir que encara que la Revisió no s’adapti al PTM la normativa no pot ser més permissiva (per ex. l’ús protecció i educació ambiental a diverses categories de SR a les DOT és admès mentre que al PTM és condicionat). També cal dir que s’ha copiat íntegrament el que diu la Llei 9/99 i hi ha coses que no tenen sentit (es fa referència explícitament a la Llei quan el text està integrat a unes Normes Urbanístiques, també es fa referència a la DA 3ª de les DOT que va ser derogada per la Llei 9/99, etc.) o bé es repeteixen (la norma específica 1 ja està integrada a l’Annex III en referència a l’APR d’incendis).

d. A l’art. 114 (sòl rústic protegit) no es menciona l’ARIP-Boscós i es consideren les Zones de Protecció de Risc (ZPR), la qual cosa serà correcta si a la Matriu de Sòl Rústic es posa ZPR i a la llegenda dels plànols també, ja que a la documentació presentada posa Àrea de Prevenció de Risc (APR).

e. A l’art. 115 (sòl rústic comú - src), per tal de ser coherent amb la Matriu de Sòl Rústic, s’hauria de dir que es distingeixen dues zones: SRC-Sòl Rústic General i SRC de Règim Especial.

f. A l’art. 128.1 i 128.2 es transposa la redacció de la Norma 19 del PTM però amb alguna errada; per ex. per els equipaments sense construcció diu que: “ús condicionat, serà necessari l’informe previ de l’administració competent amb matèria de medi ambient”, per a l’ús Protecció i Educació Ambiental també es diu al mateix, quan és cert que l’ús és condicionat però no és necessari un informe de medi ambient; per altre part a la Matriu de Sòl Rústic l’ús està com a admès.

S’ha de definir el significat dels diferents tipus d’infraestructures (E-1, E-2, etc.) que es contemplen a l’art. 128 quan es fa referència al règim d’usos permesos.

A més, donat que es transposa literalment la Norma del PTM, es fa referència a la Llei 4/1989 que ja ha està derogada.

g. A l’annex III de la documentació presentada el 27/10/2011 es fa referència a les APR i a la Norma 43 del PTM........ si la Revisió no s’adapta al PTM s’hauria de suprimir la referència al mateix.

h. S’ha detectat una errata: hi ha dos Annexos VII referents a Mesures contra la contaminació acústica i a les Àrees d’interès agrari.

i. A l’Annex VIII es defineixen uns paràmetres urbanístics per les  AT-C i les AT-H, quan en els plànols només s’ha grafiat una AT, que es correspon amb la AT-H, mentre que segons el PTM hi ha zones AT-C.

j. A l’Annex IX s’ha incorporat el que s’havia dit a l’informe tècnic de juliol de 2011, no obstant, al paràgraf referent al PORN de la Serra de Tramuntana es recomana que es suprimeixi la paraula “obligatòriament” ja que pot dur a confusió; així aquest paràgraf hauria de quedar de la següent manera:

D’acord amb l’article 101 del PORN, els projectes de reforma o condicionament de carreteres, vials i camins existents, i habilitació de nous senders i pistes forestals s’han de sotmetre als procediments d’avaluació d’impacte ambiental.

k. Respecte de la redacció de l’Annex X, que fa referència als Projectes d’Urbanització, cal fer les següents observacions:

-La redacció “els projectes d’urbanització compliran les determinacions específiques establertes per la Llei 11/2006...” és incorrecte ja que aquestes determinacions no existeixen.

-La redacció “els materials excedentaris, en la mesura del possible, s’utilitzaran en la pròpia obra, o en altres obres, i en qualsevol cas s’hauran de dur a destinació autoritzada” es considera desafortunada ja que, si tot al material generat no es pot reutilitzar en la pròpia obra, s’haurà de dur a una pedrera en pla de restauració aprovat.

5. A mode orientatiu, també s’enumeren una sèrie d’aspectes que s’hauran de tenir en compte a l’hora de revisar els plànols:

a.La llegenda dels plànols ha de ser completa i correcta; per exemple:

-No es pot admetre que en el quadre referent a les àrees de desenvolupament urbà s’hi inclogui el Sòl Rústic General i els Nuclis Rurals.

-No apareix el significat de les zones de servitud i policia dels torrents.

-La línia blava corresponent al Sistema General d’infraestructura ferroviària es confon amb la traça dels torrents.

-Les zones de servitud i policia s’indica en el propi plànol, però no a tots (ex. SR1 i SR2).

-Els perímetres de protecció dels pous de proveïment es grafien en el propi plànol però no s’indica res a la llegenda.

b.S’han de grafiar tots els pous de proveïment urbà i els seus perímetres de protecció, tant els del t.m. de Sta. Maria com els de altres t.m. que els seus perímetres afectin a Sta. Maria; a l’IDEIB hi apareixen altres pous de proveïment, a més dels grafiats en el plànol pous.

c.S’han de grafiar tots els torrents amb les seves zones de servitud i policia; a l’IDEIB apareixen altres torrents a més del Torrent de Coanegra, que és l’únic que s’ha grafiat.

d.S’ha de presentar el Plànol de Vulnerabilitat d’Aqüífers segons el Mètode Dràstic, tal com es diu a l’informe de la DGRRHH de maig de 2011.

e.Els plànols han d’incloure les zones AIA-Vinya ja que en els annexos de les Normes aquesta categoria de sòl està contemplada; s’ha observat que, d’acord amb el PTM hi ha dues zones AIA Vinya al sud-est del nucli urbà de Sta. Maria.

f.Els plànols han d’incloure les zones AT-C ja que en els annexos de les Normes aquesta categoria de sòl està contemplada; s’ha observat que, segons el PTM, al t.m. hi ha zones AT-C.

g.Les delimitacions de ARIP i ARIP-Boscós s’han de grafiar amb una trama que permeti diferenciar-los.

h.En els plànols de qualificació de sòl rústic, s’ha de grafiar la delimitació de les pedreres incloses als annexos del PDS de Pedreres (actives, incorporades al PDSP, en tramitació del PDSP, que no han tramitat al PDSP, inactives i d’interès etnològic), i a la llegenda han de constar com a SÒL RÚSTIC D’ÚS EXTRACTIU.

i.En el plànol presentat l’1/6/2011 anomenat zepa s’ha observat que es grafien les zones ZEPA, a més s’hi grafien els Llocs d’Interès Científic – que al t.m. de Sta. Maria n’hi ha tres -  i el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana (BOIB núm. 54 d’11/4/2007); a l’esmentat BOIB també es grafien les Reserves Naturals Especials de la Serra de Tramuntana: s’ha vist que a la llegenda del plànol zepa hi apareix aquesta Reserva però no s’ha grafiat, quant en el t.m. de Sta. Maria n’hi ha; en aquest plànol s’indica el nom del LIC ES5310062 Es Bufador de Son Berenguer però no està ubicat; s’ha de canviar el nom del plànol per espais naturals protegits.

j.Els plànols presentats l’1/6/2011 s’anomenen Zones de Protecció de Riscos, mentre que a la llegenda dels mateixos es diu APR.

k.A l’Addenda 2 es diu que en el plànol GR1 (estructura general i orgànica del territori) s’ha incorporat l’enumeració del Catàleg dels elements catalogats i que a l’Annex XII apareix el llistat dels elements: en el llistat sí apareix però en el plànol GR1 no. S’ha de dir que tant el plànol com les Normes han estat revisades en el document digital ja que no s’ha enviat en format paper.

6.S’han d’incorporar les modificacions que proposen els informes de la Direcció General de Recursos Hídrics de maig de 2011 i del Servei de gestió forestal i protecció del sòl de febrer de 2012, els quals es transcriuen més endavant.

7.La documentació referent a les competències de la Direcció General de Recursos Hídrics (perímetre de pous de proveïment, torrents, zones de servitud i policia, zones amb vulnerabilitat d’aqüífers, etc.) haurà de ser informada per l’esmentada Direcció General. A continuació es recorden les conclusions de l’informe emès el mes de maig de 2011:

Servei d’Estudis i Planificació sobre la suficiència de recursos hídrics, en qualitat i quantitat:

a.Els tràmits de concessió en dues de les captacions d’aigua subterrània de l’Ajuntament (Es Molinets i Ses Terrades) no es troba actualment resolt però sí iniciat, pel que s’insta a l’Ajuntament a finalitzar dit tràmit amb la Direcció General de Recursos Hídrics.

b.Instal·lació de comptadors volumètrics a cada una de les captacions existents; comptabilització també de l’aigua d’ús municipal per a una nova valoració de les pèrdues en xarxa i subministració periòdica a l’Administració Hidràulica de la informació requerida sobre paràmetres de l’abastiment urbà d’aigua. (Llei 29/1985[1],  PHIB[2]). 

c.Elaboració d’un Pla de Gestió d’Aigua, el qual s’haurà de remetre en 2 anys al Servei d’Estudis i Planificació, d’aquesta Direcció General, i haurà d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:

- Extraccions i facturació existent, anàlisi de la seva evolució en el temps i previsions de creixement.

- Universalització de la instal·lació de comptadors individuals.

-Universalització de lampisteria i sanitaris de baix consum.

-Mesures de detecció i reducció de fugues.

-Substitució de xarxes i sectorialització adequada.

-Reutilització d’aigües residuals tractades per a reg de zones verdes.

-Establiment de tarifes progressives que gravin els consums sumptuaris i abusius.

-Campanyes de conscienciació ciutadana i assessorament a l’usuari.

-Quantificació detallada, amb indicació dels terminis d’execució i sistemes de finançament.

d.En funció del compliment de les condicions anteriors i dels increments reals de població s’autoritzaran i/o revisaran les concessions pertinents en cada una de les revisions del PHIB: terminis de 6 anys.

Servei d’Estudis i Planificació sobre la Protecció del Domini Públic Hidràulic, les modificacions que s’han de fer a les normes i a la planimetria de les NNSS, per tal de donar compliment el PHIB són:

-Incorporar a la planimetria els perímetres de protecció de totes les captacions d’aigua subterrània per a abastiment, incloses les de reserva, si és el cas.

-Incorporar a la normativa els articles necessaris per a garantir la Protecció del Domini Públic Hidràulic, sobretot els que fan referència a competències municipals: perímetres de protecció de pous d’abastiment, evacuació de residuals en rústic i urbà (prohibició de pous negres filtrants), xarxes separatives de pluvials i residuals, estalvi d’aigua.

Servei d’Estudis i Planificació sobre les Àrees de Prevenció de Riscs (erosió, esllavissada i vulnerabilitat d’aqüífers):

-S’haurà d’incorporar a les normes que les actuacions dutes a terme en aquestes APR necessitaran informe favorable de la Conselleria responsable en matèria de Medi Ambient.

-Pel que fa a l’APR de Vulnerabilitat d’Aqüífers, s’ha de substituir per les delimitacions establertes en la DGRH per a tota l’illa de Mallorca d’acord al mètode DRÀSTIC.

Servei d’Aigües Superficials:

-En els instruments de planificació es considerarà, respecte als usos permesos del sòl i a la zonificació dels mateixos, els previst en la Llei d’aigües en el seu art. 6 i en el Reglament de Domini Públic Hidràulic art. 6 a 9, 14 i 78.

S’hauria de reflectiu aquesta normativa als articles 10 i 96 del document de normativa de la present revisió de planejament.

A escala de planejament, es grafiarà tota la xarxa hidrològica amb les zones de protecció establertes per la Llei d’aigües (Domini Públic Hidràulic, Servitud i Policia). La zona de servitud té una amplària de 5 m des de les marges dels terrenys que limiten amb les lleres.

Als plànols de sòl rústic, es representarà la xarxa hidrogràfica de la mateixa forma que el sistema general d’infraestructura ferroviària.

-La cartografia de les APR d’inundació grafiada es considera correcta.

La normativa que acompanyi a les zones APR d’inundació haurà de complir amb el previst en el PHIB (RD 378/2001, de 6 d’abril) en els seus articles 72 a 78 i en la Directriu bàsica de planificació de protecció civil front al risc d’inundacions (BOE núm. 38 de 14/2/95) apartats 2.2.1 i 2.2.2.

Les modificacions requerides s’hauran de remetre a aquesta Direcció General per al seu informe.

8.Segons l’informe de febrer de 2012 del Servei de gestió forestal i protecció del sòl, s’han de fer les següents modificacions:

a.A l’Annex III - 2 a), degut a que l’art. 5 del Decret 101/1993 es considera parcialment derogat pel Decret 125/2007 en allò que afecta a les urbanitzacions existents,  la franja de protecció ha de ser de 25 m excepte en el nou sòl urbà, urbanitzable o apte per a ser urbanitzat que es trobi dins l’ANEI de la Serra de Tramuntana que serà de 50 m (segons cita la Norma 38 del PTM).

b.A l’Annex III - 2 b) s’està fent referència a la Norma 20 del PTM, per tant, també s’hauria de recollir que els projectes d’obra o activitat ubicats a zones d’APR d’incendis, necessitaran informe preceptiu de l’organisme competent, segons el que estableix el PTM.

c.Pel que fa a mesures contra incendis forestals també s’ha d’incloure la necessitat de redactar i executar plans d’autoprotecció segons allò establert en el punt 1.7 del Decret 41/2005 (INFOBAL); es considera que l’articulat de les Normes Subsidiàries també ha d’incorporar aquesta normativa.

Es recomana que es revisi exhaustivament tota la documentació, tant gràfica com escrita, a fi de que el document que s’aprovi provisionalment sigui coherent, no tengui contradiccions i compleixi amb tota la normativa que li és d’aplicació. Cal recordar que, encara que la Revisió de les Normes no s’adaptin al PTM, les Normes resultants no poden ser menys restrictives que la Norma Territorial.

Es vol fer notar que a diferents informes tècnics s’han produït unes errades en referència als espais naturals protegits del t.m.:

    •El LIC i ZEPA ES5310010 de la Comuna de Bunyola només pertany al t.m. de Bunyola i no afecta el t.m. de Sta. Maria.

    •En el t.m. de Sta. Maria hi ha 3 coves declarades LIC:

o ES5310062 Es Bufador de Son Berenguer

o ES5310063 Cova de Can Millo o de Coa Negrina

o ES5310064 Avenc de Son Pou

L'òrgan ambiental acorda la suspensió del termini per emetre informe fins que s'aporti la documentació esmentada i s’esmenin les mancances observades, termini que no podrà excedir, en tot cas, de 3 mesos, d'acord amb el que disposa l'article 7 de la Llei 11/2006 en relació amb l'article 42.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

8. En data 24/04/2015 la CMAIB remet ofici a l'òrgan substantiu i al promotor pel qual comunica que transcorreguts 3 mesos des de l'endemà de la notificació sense que es realitzin les actuacions necessàries per reiniciar la tramitació es declararà la caducitat del procediment i s'arxivarà les actuacions, mitjançant resolució de l'òrgan ambiental (art. 92 de la Llei 30/1992).

9. En data 23/02/2016 té entrada a la CMAIB ofici de l’Ajuntament de Santa Maria del Camí de dia 19/02/2016 pel qual comunica que ateses les dificultats aparegudes en la tramitació de la revisió de les Normes Subsidiàries del municipi, i per tant desisteix de continuar amb l’esmentada revisió, per la qual cosa, es pot procedir a l’arxiu del corresponent expedient.

Fonaments de dret

1. L'article 87 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, contempla la resolució com una de les formes que posa fi a un procediment administratiu. També estableix el desistiment com una de les formes que posa fi a un procediment.

2. L'article 90 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que en tot interessat podrà desistir de la seva sol·licitud, o quant no estigui prohibit per l'ordenament jurídic, renunciar als seus drets.

3. L'article 91.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que l'administració acceptarà el desistiment o la renúncia, i declararà conclús el procediment, tret que havent-se personat al mateix tercers interessats, instessin aquests la seva continuació.

4. L'Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de data 30/10/2015 de delegació de competències del Ple en el seu President (1.a. Tenir per desistit al promotor d'un projecte, pla o programa per manca d'esmena de deficiències o aportació de documentació en el termini concedit a l'efecte, previ informe jurídic). BOIB núm.168 de 14/11/2015.

Per tot això, i vist l’informe jurídic i proposta de resolució de dia d’avui, dict la  següent

Resolució

1. Acceptar el desistiment de la petició de l'Ajuntament de Santa Maria del Camí.

2. Arxivar l'expedient núm.12826/2010 relatiu a la Revisió de les Normes Subsidiàries de Planejament de Santa Maria del Camí.

3. Notificar aquesta Resolució a l'òrgan promotor de la tramitació ambiental.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució – que exhaureix la via administrativa – es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en el termini d'un mes comptador des de l'endemà d'haver-ne rebut la notificació, d'acord amb l'article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà d'haver-ne rebut la notificació, d'acord amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 11 de maig de 2016

El President de la CMAIB
Antoni Alorda Vilarrubias