Butlletí Oficial de les Illes Balears

Fets

1. El dia 13 de març de 2015, el Col·legi Oficial de Mediadors d’Assegurances de les Illes Balears va presentar al Registre de la Conselleria de Presidència una sol·licitud de qualificació de la modificació dels seus Estatuts, aprovats per l’Assemblea General el 9 de febrer de 2015 en sessió extraordinària, els quals estan sotmesos a aquest tràmit per prescripció de l’article 21.2 de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears, i del capítol IV del Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears, aprovat pel Decret 32/2000, de 3 de març.

2. El 31 de març de 2015, d’acord amb l’article 16.1 del Decret 32/2000, se va sol·licitar informe dels serveis jurídics de la conselleria de Presidència en relació amb el contingut dels estatuts. L’informe, emès el dia 29 de maig, assenyalava una sèrie de punts susceptibles de ser corregits.

3. D’altra banda, el 31 de març de 2015, d’acord amb l’article 16.1 del Decret 32/2000, se va sol·licitar informe a la conselleria directament relacionada amb el contingut de la professió representada pel Col·legi. L’informe, emès el dia 13 d’abril per la Direcció General del Tresor, Política Financera i Patrimoni, no assenyalava cap punt susceptible de correcció.

4. El 19 de juny se va enviar un ofici al Col·legi amb una completa relació de tots els punts que s'havien d'incloure, modificar o suprimir d'acord amb les observacions contingudes en els anteriors informes.

5. El 17 de febrer de 2016 va tenir entrada un escrit del Col·legi en el qual s'exposaven les modificacions efectuades tot seguint el parer de l'Administració. A més, s'annexava la darrera redacció dels seus estatuts.

6. Finalment, un cop examinat el contingut dels Estatuts del Col·legi s’observa que el text aprovat per l’òrgan col·legial competent s’adequa a la Constitució, a l’Estatut d’autonomia i a la normativa reguladora de col·legis professionals.

Consideracions jurídiques

1. L’article 36 de la Constitució espanyola disposa que la llei ha de regular les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels col·legis professionals i l’exercici de les professions titulades. L’estructura interna i el funcionament dels col·legis han de ser democràtics.

2. D’acord amb el que disposa l’article 31.9 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, corresponen a la Comunitat Autònoma les competències de desplegament legislatiu i d’execució en matèria de corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, i les ha d’exercir en el marc de la legislació bàsica de l’Estat en els termes que aquesta estableixi.

3. L’article 19 de la Llei 10/1998 estableix que els col·legis professionals han d’aprovar els estatuts propis amb autonomia, sense més limitacions que les que imposi la Constitució i la resta de l’ordenament jurídic. El segon paràgraf d’aquest mateix article preveu els aspectes bàsics que s’han de recollir en els estatuts.

4. L’article 16.4 del Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears, aprovat pel Decret 32/2000, de 3 de març, estableix la competència per dictar la resolució sobre la qualificació dels estatuts col·legials, que recau en el conseller competent en matèria de col·legis professionals.

5. L’article 17 del mateix Reglament disposa que quan la resolució de qualificació de la modificació dels estatuts és positiva, el conseller competent en matèria de col·legis professionals n’ha d’ordenar la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, juntament amb el text íntegre dels estatuts, i l’ha de comunicar d’ofici al Registre de Col·legis Professionals perquè en practiqui la inscripció en el full registral corresponent.

6. El Decret 24/2015, de 7 d’agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atribueix a la Conselleria de Presidència, a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i Acció Exterior, la competència en matèria de corporacions de dret públic.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Qualificar positivament els nous Estatuts del Col·legi Oficial de Mediadors d’Assegurances de les Illes Balears, annexos a aquesta Resolució.

2. Ordenar la inscripció d’aquests nous Estatuts en el full registral corresponent del Registre de Col·legis Professionals de les Illes Balears.

3.  Ordenar la publicació d’aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

4.    Notificar aquesta Resolució a la corporació sol·licitant.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el conseller de Presidència, en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de la Resolució, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 17 de març de 2016

El conseller de Presidència
Marc Pons i Pons

 

ANNEX
ESTATUTS DEL COL·LEGI DE MEDIADORS D'ASSEGURANCES DE LES ILLES BALEARS

TÍTOL PRELIMINAR
NORMES GENERALS.

Els presents estatuts regulen la incorporació col·legial a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears dels Mediadors d'Assegurances, els seus drets i deures corporatius i les seves activitats en aquest àmbit, així com les seves finalitats, estructura i funcionament, tot això conforme al previst per la normativa estatal i autonòmica que li sigui aplicable.

TÍTOL PRIMER
DEL COL·LEGI DE MEDIADORS D’ASSEGURANCES

CAPÍTOL PRIMER

NATURALESA, DENOMINACIÓ I DOMICILI

Article 1. El Col·legi de Mediadors d’Assegurances de les Illes Balears és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats, que integra a dits mediadors al seu àmbit territorial, representant i defensant-hi els interessos professionals de l’activitat. Ostenta, a més, les facultats que li reconeix la Llei i els Estatuts.  

Article 2. El col·legi de Mediadors d'Assegurances de les Illes Balears té el seu àmbit territorial en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ajustant la seva organització, funcionament i competències als principis i regles establertes en la legislació nacional o autonòmica que li resulti d'aplicació.

Article 3. Els Mediadors d'Assegurances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s'agrupen en el Col·legi Professional denominat Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Illes Balears i té la seva seu a Palma de Mallorca i el seu domicili social al carrer del Convent dels Caputxins 3, 7è C i D, Edifici Europa.

Article 4. El Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Illes Balears, dins dels límits estipulats per la llei, coordinarà la seva actuació amb la resta dels Col·legis de Mediadors d'Assegurances de l'Estat espanyol en el Consell General de Col·legis de Mediadors d'Assegurances d'Espanya, en el qual està integrat. 

El Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Illes Balears es relacionarà institucionalment amb l'Administració de l'Estat, quan correspongui a l'àmbit d'aquesta administració, a través de la Direcció general d'Assegurances i Fons de Pensions o organisme que li substitueixi en la titularitat de les competències en la matèria i per conducte del Consell General.

 Així mateix, el Col·legi de Mediadors d'Assegurances de les Illes Balears es relacionarà amb l'administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears per mitjà de la conselleria que ostenti competències en la matèria.

Article 5. El Col·legi podrà promoure la seva fusió, absorció, transformació, dissolució o segregació d'acord amb el que prevegin les lleis estatals i autonòmiques dels Col·legis Professionals i en aquests Estatuts. 

CAPÍTOL SEGON
FINALITATS, FUNCIONS I COMPETÈNCIES DEL COL·LEGI

Article 6.  El Col·legi de Mediadors d'Assegurances de les Illes Balears té com a finalitats essencials, dins del seu àmbit territorial:

1) Ordenar l'exercici de la professió en el marc de la llei.

2) Defensar i representar els interessos generals de la professió, especialment davant els poders públics.

3) Defensar i representar els interessos col·lectius dels col·legiats.

4) Vetllar perquè l'activitat professional sigui adequada als interessos generals dels ciutadans. 

5) Fomentar l'excel·lència professional i tècnica dels col·legiats.

6) Col·laborar amb l'Administració Pública.

Article 7. Correspon al Col·legi per al compliment de les seves finalitats l'exercici de les següents funcions:

1) Regular i vigilar l'exercici de la professió.

2) Vetllar per l'adequat nivell de qualitat dels serveis professionals dels col·legiats, procurant el respecte als drets i interessos legítims dels destinataris d'aquells.

3) Combatre l'intrusisme professional, la competència deslleial i la publicitat il·legal o enganyosa.

4) Aprovar els Estatuts. 

5) Intervenir, en via de mediació i/o arbitratge, en els conflictes que se suscitin entre els col·legiats per motius professionals i d'acord amb la normativa corresponent, entre els col·legiats i els destinataris dels seus serveis.

6) Exercir totes les funcions que siguin encomanades per l'Administració, col·laborant amb aquesta.

7) Exercir la representació dels Mediadors d'Assegurances en l'àmbit de l'activitat professional.

8) Prestar els serveis que s'estimin convenients. 

9) Establir els serveis d'informació i documentació per a ús dels seus membres.

10) Emetre informes i dictàmens en procediments judicials o administratius en els quals es discuteixin qüestions relatives a la professió. 

11) Disposar d'un Servei d'Atenció a consumidors i usuaris.

12) Organitzar, desenvolupar i col·laborar en activitats de formació i perfeccionament en l'àmbit professional.

13) Exercir la potestat disciplinària sobre els col·legiats, de conformitat amb els presents estatuts.

14) Ostentar la defensa dels interessos corporatius dels seus col·legiats davant tota classe d'òrgans jurisdiccionals, amb legitimació per ser part en quants litigis afectin als interessos professionals i col·legials.

15) Facilitar als jutjats i tribunals, la relació de col·legiats que poguessin ser requerits per intervenir com a perit judicial.

16) Procurar la millor imatge de la professió mitjançant campanyes de comunicació. 

17) Establir, regular i exigir les quotes d'incorporació, les anuals i les que hagin d'abonar els col·legiats previ pressupost justificatiu.

18) Participar en els òrgans assessoris o consultius de les administracions públiques.

19) En general, quantes altres funcions i competències s'atribueixin en les disposicions legals als col·legis professionals.

TÍTOL SEGON
DELS COL·LEGIATS

CAPÍTOL PRIMER
DE LA INCORPORACIÓ AL COL·LEGI

Article 8. Tindran dret a col·legiar-se, totes les Persones Físiques, inscrites en el Registre Administratiu Especial de Mediadors d'Assegurances. 

1. El Col·legi disposarà d'una pàgina web perquè, a través de la finestreta única prevista en la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, els professionals puguin realitzar tots els tràmits necessaris per a la col·legiació, el seu exercici i la seva baixa en el Col·legi, a través d'un únic punt, per via electrònica i a distància. Concretament, el Col·legi farà el necessari perquè, a través d'aquesta finestreta única, els professionals puguin de forma gratuïta:

a) Obtenir tota la informació i formularis necessaris per a l'accés a l'activitat professional i el seu exercici

b) Presentar tota la documentació i sol·licituds necessàries, incloent-hi la de la col·legiació.

c) Conèixer l'estat de tramitació dels procediments en els quals tingui consideració d'interessat i rebre la corresponent notificació dels actes de tràmit preceptius i la resolució dels mateixos pel Col·legi, inclosa la notificació dels expedients disciplinaris quan no fos possible per altres mitjans.

d) Convocar als col·legiats a les Juntes Generals Ordinàries i Extraordinàries i posar en el seu coneixement l'activitat pública i privada del Col·legi Professional.

2. A través de la referida finestreta única, per a la millor defensa dels drets dels consumidors i usuaris, les organitzacions col·legials oferiran la següent informació, que haurà de ser clara, inequívoca i gratuïta:

a) L'accés al Registre de col·legiats, que estarà permanentment actualitzat i en el qual constaran, almenys, les següents dades: nom i cognoms dels professionals col·legiats, nombre de col·legiació, títols oficials dels quals estiguin en possessió, domicili professional i situació d'habilitació professional.

b) L'accés al registre de societats professionals, que tindrà el contingut descrit en l'article 8 de la Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals.

c) Les vies de reclamació i els recursos que podran interposar-se en cas de conflicte entre el consumidor o usuari i un col·legiat o el col·legi professional.

d) Les dades de les associacions o organitzacions de consumidors i usuaris a les quals els destinataris dels serveis professionals poden dirigir-se per obtenir assistència.

i) El contingut dels codis deontològics.

3. El Col·legi haurà d'adoptar les mesures necessàries per al compliment del previst en aquest article i incorporar per a això les tecnologies precises i crear i mantenir les plataformes tecnològiques que garanteixin la interoperabilitat entre els diferents sistemes i l'accessibilitat de les persones amb discapacitat. Per a això, els col·legis professionals i, si escau, els Consells Generals i autonòmics podran engegar els mecanismes de coordinació i col·laboració necessaris, inclusivament amb les corporacions d'altres professions.

4. El Col·legi facilitarà al Consell General la informació concernent a les altes, baixes i qualssevol altres modificacions que afectin als Registres de col·legiats i de societats professionals, perquè en prengueu coneixement i anotació en els Registres centrals de col·legiats i de societats professionals d'aquells

5. El Col·legi haurà d'atendre les queixes o reclamacions presentades pels col·legiats.

6. Així mateix, el Col·legi disposarà d'un servei d'atenció als consumidors o usuaris, que necessàriament tramitarà i resoldrà quantes queixes i reclamacions referides a l'activitat col·legial o professional dels col·legiats es presentin per qualsevol consumidor o usuari que contracti els serveis professionals, així com per associacions i organitzacions de consumidors i usuaris en la seva representació o en defensa dels seus interessos.

3. El Col·legi, a través d'aquest servei d'atenció als consumidors o usuaris, resoldrà sobre la queixa o reclamació segons pertoqui: bé informant sobre el sistema extrajudicial de resolució de conflictes, bé remetent l'expedient als òrgans col·legials competents per instruir els oportuns expedients informatius o disciplinaris, bé arxivant o bé adoptant qualsevol altra decisió conforme a dret.

4. La regulació d'aquest servei haurà de preveure la presentació de queixes i reclamacions per via electrònica i a distància.

CAPÍTOL SEGON
CLASSES DE COL·LEGIACIÓ

Article 9. Existeixen les següents classes de col·legiats:

a) Exercents

b) No exercents

Article 10. Són col·legiats exercents les persones físiques inscrites en el Registre Administratiu Especial de Mediadors d'Assegurances.

A aquest efecte, són col·legiats exercents els mediadors d’assegurances titulats definits en l'article 2 d'aquests Estatuts que, en qualitat d'agents o corredors d'assegurances i gaudint de la capacitat legal que els sigui exigida segons la seva naturalesa, dediquen la seva activitat a la mediació en assegurances privades, per compte propi o com a representants que actuïn en nom i per compte d'una societat d'agència o corredoria d'assegurances. També podran ser col·legiats exercents els mediadors d’assegurances titulats que realitzin activitats de simple conservació de cartera.

Article 11. Són col·legiats no exercents els qui, sent col·legiats, no exerceixin l'activitat professional de mediació en assegurances. 

CAPÍTOL TERCER
REQUISITS PER A LA COL·LEGIACIÓ

Article 12. Són requisits per a obtenir la col·legiació, estar inscrit en el Registre Administratiu Especial de Mediadors d'Assegurances i satisfer, si escau, la quota col·legial d'entrada que, en cap cas podrà superar l'import del cost associat a la tramitació de la inscripció.

CAPÍTOL QUART
COL·LEGIACIÓ, PROCEDIMENT, DENEGACIÓ I SUSPENSIÓ

Article 13. El procediment per a la sol·licitud, admissió i, si escau, denegació de la col·legiació s’iniciarà amb l'acreditació d'inscripció en el Registre Administratiu Especial de Mediadors d'Assegurances, Corredors de Reassegurances i dels seus alts càrrecs.

En la sol·licitud d'incorporació es farà constar la modalitat de mediació sota la qual s'exerceix.

El procediment de col·legiació serà el següent:

a) La sol·licitud haurà de formalitzar-se per escrit mitjançant presentació en el registre general d'entrada del col·legi o en la finestreta única, juntament amb la documentació i requisits exigits.

b) El col·legi resoldrà de forma motivada, a través de la seva Junta de Govern, per escrit en termini màxim d'un mes explicat a partir de la data en què tingui entrada la sol·licitud.

c) La Junta de Govern del Col·legi podrà denegar la sol·licitud de col·legiació per alguna de les següents causes:

1. No reunir el sol·licitant els requisits o condicions exigits per la legislació vigent, pels presents estatuts i no estigui inhabilitat per a l'exercici de la professió.

2. Haver estat expulsat el sol·licitant d'un altre Col·legi de Mediadors. 

3. Considerar la Junta que la documentació aportada pel sol·licitant és insuficient, ofereix dubtes d'autenticitat o precisa de traducció a una llengua oficial. En aquests casos podrà l'Ajunta de Govern concedir al peticionari un termini d'esmena per temps d'un mes.

d) Vist l'acord motivat de denegació d'inscripció en el Col·legi, l'interessat podrà presentar en el termini d'un mes un recurs davant el Consell General.

i) El Col·legi traslladarà al Consell General les altes de nous col·legiats.

Article 14. Seran causes de suspensió de la condició de Col·legiat:

Incórrer en la comissió de faltes tipificades com a greus o molt greus en aquests mateixos estatuts la sanció dels quals porti aparellada suspensió

CAPÍTOL CINQUÈ
PÈRDUA, MODIFICACIÓ I RECUPERACIÓ DE LA CONDICIÓ DE COL·LEGIAT

Article 15. Es perd la condició de col·legiat per les següents causes:

1. Per defunció. 

2. Per baixa voluntària.

3. Per sanció administrativa o resolució judicial ferma que impliqui la inhabilitació per a l'exercici de la professió. 

4. Per sanció disciplinària imposada pels òrgans col·legials amb competència per a això, en cas que porti aparellada la suspensió temporal o definitiva.

5. Per l'impagament d'una quota anual.

Article 16. El col·legiat que hagués causat baixa per impagament de quotes col·legials i pretengui el seu reingrés haurà d'abonar, amb caràcter previ, les quotes reportades des del moment en què va incomplir la seva obligació fins avui de la sol·licitud de reincorporació, amb un màxim de dues anualitats.

Article 17. De totes les baixes i suspensions donarà el col·legi oportuna comunicació al Consell General.

Article 18. Podrà recuperar-se la condició de col·legiat en els següents casos:

1. Per sol·licitud de reincorporació en cas de baixa voluntària.

2. Per indult o condonació de les sancions imposades per autoritats administratives o judicials. 

3. Per compliment de la sanció consistent en la privació temporal de la pèrdua de condició de col·legiat.

4. Per satisfacció de les quotes pendents, de conformitat amb l'article 16 d'aquests estatuts.

CAPÍTOL SISÈ
DRETS I DEURES DELS COL·LEGIATS

Article 19. Els col·legiats que estiguin al corrent de les seves quotes tindran els següents drets: 

a) A participar en l'activitat del Col·legi i assistir amb veu i vot a les reunions dels òrgans respectius, en les condicions previstes en aquests estatuts.

b) A ser elector i elegible per als òrgans de govern del col·legi, sempre que s'acrediti el compliment dels requisits addicionals que en cada cas estableixin les normes electorals que resultin d'aplicació.

c) A ser informat oportunament de les actuacions i decisions del col·legi en els seus aspectes generals i de les qüestions que concreta i personalment els afectin en aquest àmbit.

d) A utilitzar els serveis establerts pel col·legi en els termes i condicions que a aquest efecte estableixin els seus òrgans rectors.

i) A sol·licitar la mediació dels òrgans de govern del Col·legi en els casos de discrepància entre Mediadors o amb Entitats Asseguradores.

f) A proposar la creació de qualsevol classe de comissió.

g) A exercir davant els òrgans jurisdiccionals, de govern o davant les comissions que corresponguin les reclamacions o recursos que procedeixin, d'acord amb l'establert en els presents estatuts.

h) A promoure actuacions dels òrgans de govern mitjançant iniciatives formulades d'acord amb aquests estatuts.

i) A crear agrupacions representatives d'interessos específics en el si del col·legi, sotmesos en tot cas als seus òrgans de govern.

j) A remoure la figura del President del Col·legi mitjançant li presentació de moció de censura en els termes que preveuen els presents estatuts.

k) A fer ús de l'emblema col·legial.

l) A tots els altres drets previstos en les normes legals.

 Article 20. Són obligacions dels col·legiats:

a) L'acceptació i compliment de l'establert en els presents estatut, així com l'acceptació i compliment de les normes i acords legítimament adoptats pels òrgans de govern col·legials.

b) Contribuir al sosteniment econòmic del col·legi, satisfent les quotes que s'estableixin. 

c) Respectar la lliure manifestació de parers i no entorpir directa o indirectament el funcionament dels òrgans de govern i representació del col·legi.

d) Informar al col·legi sobre casos d'intrusisme, incompatibilitat, desprestigi professional o qualsevol altra circumstància que pugui significar la transgressió perquè aquell pugui exercir les accions que tinguin per convenient.

i) Facilitar informació veraç i responsable sobre qüestions que no tinguin caràcter privat o reservat, quan els sigui requerit pel Col·legi. 

f) Comunicar al Col·legi els seus canvis de domicili a efectes col·legials. 

TÍTOL TERCER
DELS ÒRGANS DE GOVERN DEL COL·LEGI

CAPÍTOL PRIMER
DEFINICIÓ

Article 21. Constitueixen els òrgans de govern del col·legi:

a) L'assemblea general.

b) La Junta de Govern.

c) La Comissió permanent de la Junta de Govern.

d) El President

Article 22. L'Assemblea General de col·legiats és l'òrgan suprem del col·legi. 

Article 23. La Junta de Govern és l'òrgan de representació, direcció i administració. Podrà actuar en ple o en Comissió Permanent, amb les facultats i competències establertes en els presents Estatuts.

Article 24. El president, vicepresident i secretari del col·legi ho seran així mateix de l'assemblea general, de la junta de govern i de la comissió permanent. 

CAPÍTOL SEGON
COMPOSICIÓ I FACULTATS DELS ÒRGANS DE GOVERN DEL COL·LEGI

Article 25. De l'assemblea general. L'assemblea General està composta per tot el cens de col·legiats de la comunitat autònoma de les *Illes *Balears. 

Article 27. Són competències de l'assemblea general:

1. Establir les línies i plans generals d'actuació del Col·legi.

2. Conèixer i aprovar la memòria anual d'activitats que li sotmeti la junta de govern. 

3. Aprovar els pressupostos ordinaris i partides extraordinàries dels mateixos, les liquidacions de comptes o inventaris. 

4. Adquirir, gravar i alienar béns immobles.

5. Acordar i aprovar les quotes col·legials.

6. Establir, si escau, les delegacions que estimi convenients, determinant la seva demarcació, normes de funcionament i competències.

7. Acordar la fusió, absorció, segregació o dissolució del col·legi, conforme al previ compliment del que es disposa en l'article 9.3 de la Llei 10/1998, de 14 de Desembre, de Col·legis Professionals de les Illes Balears i normativa de desenvolupament.

8. Acordar el canvi de domicili social del col·legi.

9. Triar entre els seus membres al President, d'acord amb la normativa electoral regulada en els presents Estatuts.

10. Aprovar els estatuts i les modificacions estatutàries.

11. Aprovar la normativa electoral.

12. Qualsevol altre assumpte que pugui sotmetre-li la junta de govern.

Article 27. Quedarà vàlidament constituïda en primera convocatòria l'assemblea quan concorri un mínim del 25% dels seus membres amb dret a vot; en segona convocatòria quedarà vàlidament constituïda l'assemblea qualsevol que sigui el nombre d'assistents, sempre que representi un mínim del 5% del cens total. Els acords seran adoptats per majoria de vots dels presents. En cas d'empat el vot del President tindrà la qualitat de vot de qualitat.

1. Modificació d'estatuts . Per acordar la modificació dels estatuts caldrà el vot afirmatiu de la majoria absoluta de dos terços dels presents en assemblea que compta, en primera convocatòria, amb un nombre de membres que representi, com a mínim, el 25% del cens o en segona convocatòria sempre que es compti amb la presència d'un mínim del 10% del cens.

2. Perquè es pugui aprovar la fusió, absorció, segregació o dissolució del Col·legi, així com per gravar o alienar béns immobles, serà precisa la presència d'un nombre de membres amb dret a vot que representi, com a mínim, el 50% del cens i que s'obtingui el vot favorable d'un nombre que representi, com a mínim, a dos terços dels presents.

Article 28.

El ple de la Junta de Govern es compon de:

• El president
• El vicepresident
• El secretari
• El tresorer-comptador
• Vocals, en un nombre que representi, com a màxim, el 2% del cens col·legial.

Formaran part, així mateix, de la junta de govern si no en fossin membres per raó d'un altre càrrec, els Delegats Territorials i els Directors de les diferents Comissions del Col·legi.

Article 29. Són competències de la Junta de Govern: 

a) Convocar les assemblees ordinàries i extraordinàries, fixant l'ordre del dia 

b) Proposar a l'assemblea l'aprovació o modificació dels Estatuts

c) Aprovar prèviament la memòria anual i els plans d'actuació futura a sotmetre a l'assemblea.

d) Acordar la constitució, modificació i dissolució de les diferents comissions, aprovant les seves normes de funcionament i nomenant als seus membres. 

i) Informar els pressupostos, quotes ordinàries i extraordinàries, comptes, balanços i inventaris a sotmetre a l'assemblea general.

f) Defensar els interessos professionals i col·legials, ostentant en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la plena representació del Col·legi.

g) Exercir les facultats i funcions disciplinàries.

h) Acordar la suspensió dels actes o acords, excepte aquells adoptats per l'Assemblea.

i) Exercir quantes funcions corresponguin al col·legi sempre que no estiguin expressament reservades a l'assemblea general desenvolupant, si escau, les línies generals que aquesta assenyali.

j) Delegar en la Comissió permanent, si escau, aquelles funcions que no siguin indelegables.

Article 30. De la Comissió Permanent.

La comissió permanent estarà composta per:

            El president.

            El vicepresident

            El tresorer-comptador

            El secretari.

            Els vocals que es determinin

Article 31. La comissió permanent exercirà les competències que la junta de govern li delegui i executarà els acords adoptats per l'assemblea general i la junta de govern, havent d'adonar a aquesta de les seves actuacions.

S'entendran delegades en la comissió permanent, si escau, i excepte acord en contrari, les següents facultats: 

a) Administrar els béns i fons corrents del col·legi amb facultat de contractació de serveis dins de les dotacions pressupostàries.

b) Desenvolupar, dirigir i controlar el funcionament dels serveis administratius del col·legi, establint el règim comptable i normes de règim interior.

c) Nomenar i acomiadar al personal administratiu del col·legi, fixant el seu règim de treball i remuneració.

Article 32. El president del col·legi tindrà les següents atribucions:

a) Nomenar i remoure lliurement als membres de la junta de govern i de la comissió permanent, als delegats i directors de comissions. 

b) La representació del col·legi.

c) Assumir l'alta adreça del col·legi i serveis col·legials en quants assumptes ho requereixin, de conformitat amb els acords de l'assemblea i de la junta de govern. 

d) Convocar la comissió permanent, la junta de govern i l'assemblea general.

e) Presidir les reunions que celebrin els òrgans de govern i comissions del mateix, amb coneixement de l'òrgan inferior en els dos últims supòsits, declarant obertes i aixecant les sessions, moderant els debats, declarant consumits els torns que s'estableixin i sotmetent a votació les qüestions que ho requereixin. 

f) Gaudirà de vot de qualitat en les votacions en cas d'empat.

g) Signar o autoritzar amb el seu vistiplau, segons com pertocarà, les actes de quantes reunions celebrin els òrgans de govern, les certificacions o informes que expedeixi el col·legi, així com les circulars o normes generals que es dictin. 

h) Ordenar els pagaments que hagin de realitzar-se amb càrrec als fons del col·legi i autoritzar la retirada dels fons dels comptes o dipòsits, unint la seva signatura a la del tresorer-comptador.

Article 33. Són funcions del vicepresident/s:

a) Substituir el president en cas d'absència, malaltia o vacant, amb les mateixes facultats i atribucions, excepte aquelles que impliquin nomenament o remoció de càrrecs.

b) Dur a terme totes aquelles funcions col·legials que li encomani o delegui el president.

Article 34. Del secretari del col·legi. El secretari tindrà la funció de fedatari de tots els actes i acords dels òrgans de govern, podent delegar algunes de les seves competències en un determinat empleat del Col·legi, prèvia aprovació de la Junta de Govern o, en defecte d'això, de la comissió permanent. Les seves funcions seran les següents:

a) Estendre acta de les reunions dels òrgans del col·legi. 

b) Custodiar la documentació del col·legi i expedir les certificacions, amb el vistiplau del president.

c) Cuidar del cens de col·legiats, consignant en els respectius expedients les dades precises de cadascun d'ells. 

d) Redactar la memòria anual per sotmetre-la a la consideració de la junta de govern i aprovació de l'assemblea general.

i) Les altres funcions concretes que li deleguin la junta de govern o la comissió permanent.

Article 35. Comissions. La Junta de Govern podrà constituir comissions, que seran coordinades pel president o per qui designi. L'existència de les comissions perdrà naturalesa quan hagi complert el seu objectiu, per decisió de l'òrgan que la va crear i, en qualsevol cas, al moment en què siguin convocades eleccions a la presidència del col·legi.

CAPÍTOL TERCER
DELEGACIONS

Article 36. El col·legi podrà establir delegacions en aquelles zones que ho facin aconsellable. L'Assemblea General determinarà la creació, facultats i funcions

CAPÍTOL QUART
RÈGIM ECONÒMIC I ADMINISTRATIU  DEL COL·LEGI

Article 37. Constitueixen els recursos del Col·legi:       

a) les quotes de tot tipus 

b) Els drets que els siguin reconeguts.

c) Els ingressos per publicacions, impresos, subscripcions, prestació de serveis o qualsevol altra activitat.

d) Els imports provinents de l'explotació o disposició dels seus béns o drets 

i) Els interessos o rendiments dels seus comptes bancaris i dels altres productes financers. 

f) Les herències, llegats, donacions, subvencions i aportacions al seu favor.

g) Qualssevol altres recursos obtinguts de conformitat amb les disposicions legals.

Article 38. Els recursos col·legials es distribuiran tenint en compte:

a) Les necessitats i serveis del col·legi, com estableixi la seva assemblea general i de conformitat amb el seu pressupost de despeses. 

b) Les aportacions econòmiques que hagin de fer-se al consell general o organisme que ho substitueixi.

Article 39. El col·legi administrarà i disposarà del seu patrimoni amb plena capacitat d'obrar en tots els seus actes o contractes, sense més limitacions que les establertes en les lleis i les derivades de les finalitats i funcions a què estigui afectat. 

Article 40. La titularitat del patrimoni immoble quedarà degudament reflectida en el registre de la propietat mitjançant la corresponent inscripció, que s'instarà obligatòriament des de la junta de govern.

Article 41. Els fons del col·legi estaran dipositats al seu nom en entitats financeres. Per a la seva disposició seran necessàries, almenys, dues signatures conjuntes del president i tresorer-comptador.

Article 42. El règim econòmic administratiu del col·legi es desenvoluparà mitjançant pressupostos, per exercicis anuals, en els quals es consignaran tots els recursos i despeses benvolgudes.

Article 43. Per atendre a la realització d'una actuació no prevista al pressupost ordinari podran habilitar-se pressuposats extraordinàries, la durada de les quals serà la que exigeixi el total desenvolupament de l'actuació. Aquestes partides seran sotmeses per a la seva aprovació, per la junta de govern, a l'assemblea general.

La junta de govern podrà acordar la transferència dels excedents que es prevegin en un capítol o partida, per cobrir els resultats deficitaris d'uns altres o despeses no previstes.

Article 44. Quan es convoqui una assemblea en la qual se sotmetin liquidacions de comptes, pressupostos i balanços per a la seva aprovació, estaran els documents i els seus justificants a la disposició dels col·legiats amb dret a vot, per al seu examen, en la secretaria del col·legi almenys amb deu dies d'antelació a la data prevista per a la seva celebració

Article 45. Correspon al tresorer-comptador: 

a) Controlar la recaptació i custòdia dels recursos col·legials, proposant a la comissió permanent les normes que el millor desenvolupament d'aquest servei aconselli.

b) Cuidar que les despeses i ingressos s'ajustin als pressupostos aprovats, adonant de les possibles incidències a la comissió permanent o a la junta de govern.

c) Cuidar que es portin amb les degudes formalitats els llibres d'entrada i sortida de fons i inventaris, i es conservin els justificants necessaris.

d) Sotmetre almenys trimestralment a la comissió permanent o a la junta de govern, la situació dels ingressos i despeses en relació amb els pressupostats, adonant de l'estat de tresoreria.

i) Retirar fons dels comptes, signant conjuntament amb el president, així com constituir i cancel·lar dipòsits i altres productes financers, per acord de la comissió permanent o de la junta de govern. 

f) Formalitzar els comptes, balanços i previsions anuals d'ingressos i despeses, i formular els projectes pressupostaris de cada exercici econòmic que s'hagin de sotmetre a la informació de la junta de govern i posterior aprovació per l'assemblea general 

g) Informar dels pressupostos especials als quals es refereix a l’article 43.      

TÍTOL QUART
DEL RÈGIM JURÍDIC GENERAL DEL COL·LEGI I
DELS ACORDS DELS SEUS ÒRGANS DE GOVERN

Article 46. Els òrgans de representació i govern del col·legi es reuniran:

a)    En sessió ordinària, almenys amb la següent periodicitat:

– L'assemblea general, una vegada a l'any

– La Junta de Govern, dues vegades a l'any. 

– La comissió permanent, una vegada al mes, excepte en el mes d'agost i allò mesos que se celebri Junta de Govern, tret que existeixin raons d'urgència. 

b) En sessió extraordinària, quan especials circumstàncies ho aconsellin.

Article 47. Les convocatòries dels òrgans de representació i govern del col·legi es realitzaran:

a) Assemblees:

– Per la junta de govern i, en el seu nom, el president.

– Pel president, quan sigui sol·licitat per un nombre de col·legiats que representi al 10% dels quals tinguin dret a vot.

b) Junta de Govern:

– Per la comissió permanent, a proposta del president.

– Pel president, a sol·licitud d'un nombre de membres de la junta que representi un terç d'aquesta.

c) Comissió permanent:

- Pel president, per pròpia iniciativa.

- Pel president, a sol·licitud d'un nombre de membres de la comissió permanent que representi la meitat d'aquesta.

Article 48. Quan la convocatòria s'efectuï a petició dels membres d'un òrgan de govern o representació, haurà de contenir tots els punts de l'ordre del dia que hagin de ser tractats i motivar les qüestions que vagin a ser tractades.

Article 49. Els membres de la junta de govern o de la comissió permanent, convocats a qualque reunió fora del lloc de la seva residència, podran ser compensats per les despeses que el desplaçament els ocasioni, per acord de la junta de govern.

Article 50. L'assemblea ha de ser convocada i comunicada amb una antelació mínima de quinze dies anteriors a la data prevista per a la seva celebració.

La junta de govern i la comissió permanent hauran de ser convocades amb una antelació mínima de cinc dies anteriors a la data prevista per a la seva celebració tret que, per raons justificades, aquest termini podrà quedar reduït a un mínim de quaranta-vuit hores.

Article 51. Les reunions dels Òrgans de Govern que per raons d'urgència se celebrin sense subjecció als terminis establerts, seran convocades per correu electrònic. En aquests casos, el primer acord de l'òrgan convocat haurà de recaure en sobre si es considera justificada la urgència.

Article 52. La notificació contindrà indicació de la data, lloc i hora de celebració tant en primera com en segona convocatòria, així com els punts de l'Ordre del Dia que vagin a ser tractats.

Article 53. Les reunions dels Òrgans de Govern convocades amb els requisits abans assenyalats en el present capítol, es consideraran vàlidament constituïdes quan concorrin en primera convocatòria la meitat més un dels seus membres i, en segona convocatòria, assenyalada per a mitja hora més tard com a mínim, amb qualsevol que sigui el nombre de membres assistents. En tot cas, serà preceptiva la presència del president i del secretari o dels qui hagin de substituir-los.

Article 54. L'aprovació de qualsevol assumpte sotmès a debat exigirà el vot favorable de la meitat més un dels membres assistents amb dret a vot, salvo per als casos en què estigui fixat un percentatge reforçat. 

Article 55. En les assemblees generals, els col·legiats podran ser representats per un altre col·legiat, sempre que tots dos es trobin en ple ús dels seus drets, mitjançant delegació escrita específica per a l'acte que es tracti, sense que un col·legiat pugui representar a més de dos. L'imprès de representació haurà de facilitar-se juntament amb la convocatòria, i haurà de tenir entrada en el Col·legi en un termini no inferior a 3 dies hàbils abans de la celebració de l'Assemblea. La presència en l'acte del delegat, anul·la la seva representació.

Article 56. A totes les reunions dels òrgans de govern i representació assistirà el secretari o qui faci les seves funcions, que aixecarà la corresponent acta, que podrà ser aprovada pel propi òrgan o per delegació, en el termini de 30 dies, pels interventors nomenats en cada reunió amb aquest sol objecte. Es donarà publicitat al contingut de l'Acta de les Assemblees una vegada aprovades, pel mateix mitjà adoptat en la convocatòria.

CAPÍTOL SEGON
ACTES I ACORDS DEL COL·LEGI

Article 57. Els acords vàlidament adoptats pels òrgans competents del col·legi obligaran a tots els col·legiats, sent immediatament executius, excepte els supòsits de suspensió, sense perjudici dels recursos que legalment procedeixin. 

Article 58. Els col·legiats podran sol·licitar al secretari certificació dels acords adoptats que els afectin o que es pretenguin impugnar, segons constin en el corresponent acta.

Article 59. ACTES ANUL·LABLES

1. Són anul·lables els actes o acords dels Òrgans de Govern que incorrin en els següents defectes:

a) Convocatòria no realitzada amb l'antelació normalment previsible perquè el convocat la rebi respectant el termini estatutàriament establert, o citant en hores que puguin considerar-se com intempestives. En tal cas, el convocat podrà impugnar l'acte o acord si no hagués estat present en la reunió convocada.

b) Haver estat adoptats sense que l'assumpte a què es refereixi l'acte o acord estigués en l'ordre del dia de la convocatòria, sempre que l’impugnant s'hagués oposat al seu examen en la reunió respectiva, o no hagués estat present en la mateixa.

c) Els adoptats sobre la base d'antecedents imprecisos, insuficients o erronis.

d) Els actes que incorrin en qualsevol altra infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder.

2. La impugnació de tals actes o acords haurà d'ajustar-se al que es disposa en els articles 114 a 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en tot allò no específicament regulat en els presents Estatuts.

Article 60. Es consideraran nuls els actes dels òrgans de gestió del col·legi quan no tinguin origen en un acord adoptat pels òrgans de govern, es prenguin al marge de les funcions atribuïdes a l'òrgan de gestió o s'hagin adoptat excedint-se de la seva competència.

Article 61. El termini per impugnar un acord o acte adoptat pels òrgans de govern o representació del col·legi per no reunir els requisits exigits per l'article 59 dels presents estatuts serà de dos mesos explicats des del moment en què va ser pres o, en defecte d'això, des del moment en què acrediti que va tenir coneixement. En el mateix termini podrà ser advertida d'ofici la qualitat d'anul·lable d'un acord que no hagi comptat amb els requisits que recull l’article 59 dels presents estatuts. 

Article 62. L'òrgan que declari la nul·litat o anul·li les actuacions disposarà sempre la conservació d'aquells actes i tràmits el contingut dels quals s'hagués mantingut igual de no haver-se comès la infracció. 

Article 63. El Col·legi, podrà convalidar els actes anul·lables, esmenant els vicis que emmalalteixin. L'acte de convalidació produirà l'efecte des de la seva data, tret que s'indiqui expressament la seva retroactivitat, sempre que sigui acceptada pels interessats.

Si el vici consistís en la falta d'alguna autorització, podrà ser convalidat l'acte mitjançant l'atorgament de la mateixa per l'òrgan competent.      

CAPÍTOL TERCER
MOCIONS DE CENSURA EN EL COL·LEGI

Article 64. Es podran formular mocions de censura al president del col·legi que, en cas de prosperar, afectarà a la resta dels membres dels òrgans de govern per ell designats. La moció haurà de ser constructiva, la qual cosa imposa a l’assemblea general la presentació d'un candidat alternatiu, que haurà de comptar amb les mateixes condicions i requisits que per a l'elecció del president. En cas de prosperar la moció de censura, el mandat del seu substitut es limitarà al mateix temps que li quedàs al seu antecessor per a la convocatòria de noves eleccions.

Article 65. La moció haurà de formular-se per escrit, que es presentarà en el Registre del Col·legi, indicant els motius que es considerin censurables i els motius per a això.

Article 66. Després de la presentació de l'escrit interessant moció de censura, el president del col·legi convocarà a la junta de govern en termini no superior a un mes. Serà la junta de govern l'òrgan que examinarà si la sol·licitud reuneix els requisits formals exigits pels presents estatuts. En aquest cas, en el mateix acte convocarà data per a la celebració d'assemblea general, que haurà de tenir lloc en el termini màxim de 30 dies.

Una vegada comprovats els requisits per a la vàlida constitució de l'assemblea general convocada a aquest efecte, es donarà inici al debat amb la defensa de la moció de censura que, sense límit de temps, realitzarà el candidat alternatiu que l'hagi formulada.

A continuació, i també sense limitació de temps, intervindrà el president, exposant els fets o arguments que consideri oportuns perquè la moció sigui rebutjada, tret que renunciï a tal intervenció.

Seguidament la moció de censura serà sotmesa a votació secreta dels membres presents, havent d'obtenir-se, perquè prosperi, el vot de les dues terceres parts dels col·legiats presents.

De prosperar la moció de censura, el president cessarà en les seves funcions, quedant automàticament cessats els membres dels òrgans de govern que per aquest haguessin estat designats, tret que tots o alguns d'ells continuïn en el seu càrrec per decisió expressa del nou president.

Article 67. Si la moció no fos aprovada, no podrà presentar-se una altra fins a transcorregut un any de la votació d'aquella. 

TÍTOL CINQUÈ
NORMES ELECTORALS

Article 68. El dret a ser elector correspon per igual a tots els col·legiats que estiguin al corrent en el compliment de les seves obligacions col·legials i no tinguin suspès aquest dret per decisió judicial o per sanció imposades pels òrgans disciplinaris col·legials, en tots dos casos fermes. El col·legiat que no estigui al corrent en el compliment de les seves obligacions econòmiques amb el col·legi podrà rehabilitar la seva condició posant-se al dia en els 2 dies hàbils abans del moment previst per a la votació que es tracti. El dret a ser elector s'exercirà mitjançant vot lliure i secret, en la forma que determinen les normes legals, els presents estatuts i, si escau, el reglament electoral.

Article 69. Els membres dels òrgans de govern del col·legi hauran de ser col·legiats exercents. En el cas del president i vicepresident hauran d'acreditar, a més, una antiguitat ininterrompuda mínima de cinc anys de col·legiació immediatament anteriors a exercir el càrrec.

Per el carrec de Secretari i Tresorer, hauran d’acreditar, a més, una antiguitat ininterrompuda mínima de cuatre anys de col.legiació immediatament anteriors a exercir el cárrec.

 Article 70. La renovació de tots els càrrecs en el Col·legi es realitzarà cada quatre anys qualsevol que sigui el temps que es porti en el càrrec, salvant el dret de reelecció.

Article 71. Els actes electorals se celebraran sota el control i direcció d'una Mesa electoral, integrada per tres col·legiats triats per sorteig d'entre els col·legiats que no es presentin als comicis, que ocuparan els càrrecs de president, secretari i vocal. Actuarà de president el de major edat i com a secretari el de menor edat. Els candidats podran nomenar interventors per vetllar pel bon desenvolupament de les votacions.

El Procés electoral, serà tutelat per una Junta Electoral, integrada per tres membres i assistida per l'Assessor Jurídic, que tindrà veu però no vot en les reunions, nomenada a aquest efecte i triats per sorteig d'entre el cens. Cap membre de la Junta Electoral, podrà integrar candidatura alguna. Presidirà la Junta Electoral el de major edat, actuant com a Secretari el de menor edat.

Serà funció de la Junta resoldre amb objectivitat i independència la publicació del cens electoral, proclamació de candidatures, resolució d'impugnacions i, en general, quantes qüestions siguin sotmeses a la seva consideració.

CAPÍTOL SEGON
ELECCIONS EN EL COL·LEGI

Article 72. L'assemblea general, que estarà constituïda pel cens de col·legiats amb dret a vot, participarà en l'elecció del president del col·legi. 

A aquest efecte, cada col·legiat exercent tindrà un vot, i els col·legiats no exercents mig vot.

Seran proclamats candidats quan, reunint les condicions degudes i constant la seva acceptació, es trobin al corrent en el compliment dels seus deures col·legials i siguin proposats almenys per deu electors amb deu dies d'antelació a la data assenyalada per a les eleccions.

Al mateix temps de convocar les eleccions, la Junta de Govern, aprovarà les normes i calendari que hagi de regir el Procés Electoral, normes que donaran resposta, com a mínim, a les següents qüestions:

a) Publicació del cens electoral provisional.

b) Termini d'impugnació al cens electoral provisional.

c) termini de resolució per la junta electoral de les impugnacions al cens electoral provisional.

d) Proclamació del cens electoral definitiu.

i) Termini de presentació de candidatures

f) Proclamació de candidatures provisionals.

f) Termini d'impugnació de candidatures

g) termini de resolució per la junta electoral de les impugnacions a les candidatures.

h) proclamació de candidatures

i) Normes de vot per correu.

j) Termini d'inici i finalització del vot per correu

k) Data per a la votació

No serà necessària la votació en el cas que hagi estat proclamada una única candidatura.

En cap cas serà permès el vot per delegació per a l'elecció del President del Col·legi.

Article 73. L'assemblea electoral procedirà a triar, d'entre els seus membres, al col·legiat que vagi a assumir el càrrec de president, d'entre els candidats proclamats per la junta electoral. Els candidats hauran d'incloure en la seva candidatura una llista tancada que contindrà la identitat i càrrecs d'aquells que configuraran, cas de prosperar, la seva junta de govern.

TÍTOL SISÈ
RÈGIM DE DISTINCIONS I PREMIS

Article 74. El Col·legi podrà concedir distincions amb les quals es premiïn els mèrits rellevants, altres serveis i col·laboracions prestades a la professió, a l'Organització col·legial o a la institució asseguradora en general.

Aquestes distincions podran ser atorgades tant a col·legiats com a altres persones físiques, fins i tot a títol pòstum, jurídiques o institucions que es facin mereixedores d'elles, conforme a les normes establertes pels òrgans superiors de Govern. 

TÍTOL SETÈ
REGIMEN DISCIPLINARI

CAPÍTOL PRIMER
FALTES I SANCIONS

 Article 75. Les faltes col·legials es classificaran en molt greus, greus i lleus.

A) Són faltes molt greus:

1) La realització d'actes que hagin donat lloc a sentència condemnatòria ferma en causa de delicte contra l'interessat que impliqui inhabilitació per a l'exercici professional. 

2) La comissió d'actes que, encara que no siguin constitutius d'infracció penal, suposin conducta greument atemptatòria a l'exercici professional de Mediador d'Assegurances.

3) L'abús de poder o lucre il·lícit, en l'acompliment de càrrecs col·legials.

4) L'incompliment d'una sanció legalment imposada. 

B) Són faltes greus:

1)Les ofenses o atacs a la dignitat dels col·legiats.

2)Els actes i omissions que constitueixin ofensa greu a la dignitat de la professió o suposin un entorpiment deliberat de l'activitat col·legial. 

3)Incomplir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de Govern dels Col·legis i Consells, o no prestar la col·laboració o informació que fos sol·licitada amb motiu d'un procediment previ o expedient, sense causa justificada.

4)La utilització d'auxiliars que estiguin immersos en causes d'incompatibilitat per a l'exercici de la mediació d'assegurances, segons es dedueixi de l'expedient administratiu corresponent, així com la utilització de persones interposades per tal d’obtenir una finalitat contrària a la normativa legal i col·legial.

C) Són faltes lleus:

a) Obstruir o entorpir la labor de qui presideix les reunions o conduir-se de manera desconsiderada en les intervencions dins d'aquestes reunions. 

b) Qualssevol altres faltes de solidaritat professional i/o col·legial, que no tinguin la transcendència assenyalada a l'apartat 2. 

Article 76. Les sancions que podran imposar-se són les següents:

1.Per faltes molt greus:

a) Suspensió de la condició de col·legiat per termini d'un a cinc anys.

b)Pèrdua definitiva de la condició de col·legiat

2. Per faltes greus:

a) Suspensió de la condició de col·legiat per termini inferior a un any.

3. Per faltes lleus:

a) Apercebiment privat del col·legi.

Les sancions anteriors són independents d’altres que puguin imposar-se administrativa o judicialment.

Article 77. La gravetat de la falta determinarà la  sanció  a  imposar,  que  es graduarà atenent a la qualificació de la infracció i a les circumstàncies atenuants o agreujants de la mateixa que puguin modificar la responsabilitat de l'inculpat i que seran estimades com a tals.

La concurrència de circumstàncies agreujants podrà elevar la sanció al grau immediatament superior. Si concorreguessin circumstàncies atenuants, es podrà reduir al grau immediatament inferior.

Article 78. La  competència  per  acordar  les   sancions  abans  assenyalades correspon a la Junta de Govern, prèvia tramitació d'expedient disciplinari que instruirà un col·legiat designat per sorteig d'entre aquells que acreditin una antiguitat mínima ininterrompuda de cinc anys, conforme es determina en l'article següent.

CAPÍTOL SEGON
COMPETÈNCIA I CONSTITUCIÓ D'ÒRGANS AMB POTESTAT DISCIPLINÀRIA.

Article 79. Dels instructors.

Per a la tramitació d'un expedient disciplinari la junta de govern nomenarà mitjançant insaculació a un instructor d'entre aquells col·legiats que acreditin un període de col·legiació ininterromput mínim de cinc anys anteriors al nomenament, que serà auxiliat  pel secretari, que serà qui realitzi aquestes funcions en el col·legi.

Finalitzada la tramitació de l'expedient, l'instructor elevarà una proposta de resolució a la junta de govern, previ trasllat per a al·legacions per un termini de deu dies al col·legiat que hagi estat expedientat.

Els Instructors assumiran les funcions d'instrucció dels expedients pels quals hagin estat designats i la proposta de sancions que al seu criteri correspongui.la acceptació del càrrec d'instructor és d'obligat compliment i només serà acceptada la seva renúncia per causa justificada. 

Cap membre de la Junta de Govern podrà ser nomenat Instructor.

En cas que l'Instructor incomplís les normes de procediment o els terminis de l'expedient o per altres causes justificades, la Junta de Govern, si així ho acorda, podrà procedir a la substitució de l'Instructor.

Els Instructors podran assessorar-se mitjançant els serveis jurídics del Col·legi. 

Article 80. De la Junta de Govern.

La Junta de Govern, constituïda en òrgan Disciplinari, tindrà la mateixa composició que com a òrgan de Govern, excepte les recusacions ajustades a dret.

CAPÍTOL TERCER
PROCEDIMENT SANCIONADOR.

Article 81. Iniciació.

Els expedients sancionadors s'iniciaran en tot cas per acord de la Junta de Govern, bé per iniciativa pròpia, o per denúncia formalitzada. 

L'acord d'iniciació del procediment sancionador contindrà, com a mínim, el següent:

1.Identificació de la/es persona/es presumptament responsables.

2.Els fets succintament exposats que motiven la incoació del procediment, i les infraccions que aquests puguin constituir. 

3.Designació de l'Instructor, i si escau, Secretari del procediment.

4.Indicació del dret a formular al·legacions, recusacions i a l'Audiència de l'interessat en el procediment. 

L'acord d'iniciació es comunicarà a l'Instructor, qui ho notificarà a l'interessat, acompanyant la transcripció literal de l'acord de la Junta de Govern, la seva designació com a Instructor i del Secretari. 

Article 82. Instrucció.

L'expedient s’iniciarà amb la notificació als interessats de l'obertura d'expedient disciplinari, amb trasllat de l'acord adoptat per la junta de govern i del nomenament d'instructor. En el mateix acte es sotmetrà a l'interessat el dret a formular al·legacions en terme de 15 dies naturals.

Finalitzat el tràmit anterior, l'instructor donarà als interessats un termini de 10 dies naturals perquè proposin els mitjans de prova de què intentin valer-se en el procediment. Durant el mateix període, l'instructor podrà acordar d'ofici la pràctica de les diligències probatòries que tingui per convenient.

Una vegada resolta l’admissió d'aquells mitjans probatoris que l'instructor consideri idonis per a la resolució de l'expedient, obrirà un període de 15 dies per a la seva pràctica, que podrà prorrogar-se per altres 15 dies quan la naturalesa o la dificultat de la prova proposada no permeti la seva pràctica en el temps inicialment acordat.

A continuació, l'instructor concedirà als interessats un període de 10 dies naturals perquè puguin presentar per escrit les seves conclusions al resultat de la prova practicada, permetent durant aquest període l'examen complet de les actuacions realitzades.

Verificat l'anterior, l'instructor redactarà una proposta de resolució en el termini no superior a deu dies, que elevarà juntament amb l'expedient complet i els escrits d’al·legacions i valoració de prova a la junta de govern perquè aquesta adopti una decisió definitiva, del qual es facilitarà còpia íntegra a tots els membres de la Junta de Govern

Article 83. Resolució

La Junta de Govern podrà acordar la pràctica de noves proves, si estimés incompletes les practicades. En tal cas, retornarà l'expedient a l'Instructor, perquè practiqui les que se li ordenin, dins del termini que s'hagi fixat. En aquest supòsit, l'Instructor formularà una nova proposta de resolució, una vegada conclosa la pràctica de les proves, i els interessats podran fer noves al·legacions.

La Junta de Govern haurà de dictar resolució en el termini màxim de 2 mesos, a partir del moment en què rebi l'expedient de l'instructor, excepte en el supòsit del punt anterior. 

En cas que la sanció proposada sigui la pèrdua de la condició de col·legiat per espai superior a 12 mesos, la decisió requerirà la majoria de dos terços de la Junta, dels quals s'exclouen els membres que haguessin estat recusats o eximits legalment. 

Les resolucions concretaran la forma i els terminis en què s'ha d'executar la sanció o, si escau, el sobreseïment.

Les propostes de resolució dels Instructors no tindran caràcter vinculant per a la Junta de Govern. 

En tot cas, seran aplicables els Articles 127 a 138 de la Llei 30/1992 de 26 de Novembre, de règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, amb les modificacions introduïdes en la Llei 4/1999 de 13 de gener. 

Article 84. Notificació.

Les notificacions es practicaran dins del termini màxim de 10 dies, a partir de la data en què es dicti la resolució. 

La notificació haurà de donar trasllat de la resolució adoptada, amb expressa indicació del recurs que contra ella pugui interposar-se, del termini hàbil per a això i de l'òrgan i seu competent per a resoldre. La notificació serà subscrita pel President i Secretari de la Junta de Govern.

Article 85. Recursos.

Contra les resolucions dictades per la Junta de Govern, els interessats podran interposar davant el Consell General dels Col·legis de Mediadors d'Assegurances o òrgan superior corresponent, els recursos corresponents a tenor dels presents estatuts i la legislació vigent, sent el seu termini d'interposició un mes, a partir de la notificació de la resolució.

Article 86. Execució de les sancions.

Les sancions, una vegada fermes en via administrativa, seran executives per la Junta de Govern, en els termes assenyalats en la resolució. A aquest efecte:

- L’apercebiment privat es farà verbalment pel President del Col·legi, en presència de la Comissió Permanent.

- L’apercebiment públic es realitzarà en l'àmbit col·legial.

- La pèrdua de la condició de col·legiat implicarà la baixa del sancionat.

-Qualsevol sanció ferma es farà constar en l'expedient col·legial del sancionat.

CAPÍTOL QUART
PRESCRIPCIÓ DE LES FALTES i SANCIONS. CADUCITAT DEL PROCEDIMENT

Article 87.  Les faltes  molt greus prescriuran als tres anys, les greus als dos i les lleus a l'any.

El termini de prescripció es computarà des de la data en què la infracció hagués estat comesa. Si l'actuació infractora hagués estat continuada, es computarà des de la finalització de l'actuació infractora o des de l'últim acte amb que la infracció es consumeix.

La prescripció s'interromprà per la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment sancionador, tornant a córrer el termini si l'expedient romangués paralitzat durant sis mesos per causa no imputable a aquells contra els qui es dirigeixi.

Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als tres anys, les imposades per faltes greus als dos i les imposades per faltes lleus a l'any.

El transcurs dels terminis expressats en l'epígraf 1 del present Article, explicats a partir de la iniciació del respectiu procediment, suposaran també la seva caducitat.

 

CAPÍTOL CINQUÈ
IMPUGNACIONS I RECURSOS

Article 88. Els acords, actes i resolucions dels òrgans de Govern del Col·legi, seran recurribles davant el Ple del Consell General dels Col·legis de Mediadors d'Assegurances o òrgan superior corresponent.

Article 89.  El recurs  d'alçada  que    procedeixi   contra  els  acords,  actes  i resolucions dels òrgans col·legials haurà d'interposar-se en el termini d'un mes des de la data d'adopció o de notificació o publicitat, si fos posterior a aquella.

Article 90. Els acords dels òrgans de Govern del Col·legi, podran  ser  impug-nats per tots aquells que siguin titulars d'un interès legítim.

Article 91. Per a l'exercici i tràmit d'aquests drets  i  recursos, en tot allò que no es determini en els presents Estatuts, s'estarà al que es disposa en la Llei 30/1992 de 26 de Novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, especialment en el seu Títol III; Articles 43 i 44 del Títol IV; Capítols III i IV del Títol VI; i Capítol II del Títol VII. 

TÍTOL SETÈ
FORMACIÓ PROFESSIONAL.

Article 92. La  funció  formativa  del Col·legi,  es  desenvoluparà  per  mitjans propis o de tercers degudament homologats i d'acord a la legislació vigent. Així mateix, podran desenvolupar-se programes de formació no reglada.

Article 93. En l'exercici de la seva funció formativa, correspon al Col·legi:

a) L'organització de cursos presencials o a distància, a fi de facilitar la preparació necessària per a l'accés a la professió.

b) Promoure cursos de perfeccionament i especialització.

c) La publicació d'obres formatives, informatives o de divulgació d'utilitat en matèria d'assegurances.

d) En general, la realització o promoció de qualsevol activitat formativa relacionada amb la seva comesa, procurant la coordinació i col·laboració amb altres col·lectius en les activitats de formació i perfeccionament professional.

TÍTOL VUITÈ
MODIFICACIÓ I INTERPRETACIÓ DELS ESTATUTS I DISSOLUCIÓ DEL COL·LEGI.

CAPÍTOL PRIMER
MODIFICACIÓ I INTERPRETACIÓ DELS ESTATUTS.

Article 94. Els  presents   Estatuts  podran  ser modificats, total o parcialment, quan així ho acordi l'Assemblea General Extraordinària expressament convocada a aquest efecte amb la presència i majories exigides per l’article 27 dels presents estatuts

Article 95. La facultat d'interpretació dels presents  Estatuts  és competència de la Junta de Govern. 

  

CAPÍTOL SEGON
DISSOLUCIÓ, FUSIÓ I ABSORCIÓ

Article 96. Sense perjudici del que disposa l'article 9 de la Llei 10/1998 de 14 de desembre, de Col·legis Professionals de les Illes Balears, a més del que disposa la norma, l'acord de dissolució, fusió o absorció del Col·legi requerirà la proposta inicial de la seva Junta de Govern, per acord de les quatre cinquenes parts dels seus membres.

Per resoldre sobre tal proposta es convocarà a la seva Assemblea General amb caràcter extraordinari, especialment per a aquest objecte. La dissolució, per ser acordada, haurà de tenir l'aprovació de les majories d'assistència i vot que es contemplen en l'article 27

Article 97. Fetes efectives les obligacions contretes pel Col·legi,  al romanent se li donarà la destinació que hagués acordat la pròpia assemblea extraordinària que va acordar l'extinció. 

En qualsevol cas, per al supòsit de dissolució del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de les Illes Balears, seran aplicable la Llei 10/1998 de 14 de desembre dels Col·legis Professionals de les Illes Balears, el Reglament de Col·legis Professionals desenvolupat mitjançant el Decret 32/2000 de 3 de març i la legislació vigent aplicable a la matèria.

 

TÍTOL NOVÈ
CLUB DE L’ASSEGURANÇA BALEAR

Article 98.  Es preveu  en aquests Estatuts la  creació i manteniment del Club de l’Assegurança Balear que pretén vincular amb el Col·legi a tota persona que manifesti interès en la institució asseguradora, la mediació d'assegurances o la gerència de riscos en l'àmbit de Illes Balears.

Article 99. Seran membres de ple dret  del  Club  de  l’Assegurança  Balear, a més de tots els Col·legiats, que ho seran per dret propi, totes les persones que ho sol·licitin i que no reuneixin les condicions previstes en la Llei per gaudir de la condició de col·legiats.

La sol·licitud anirà dirigida a la Junta de Govern del Col·legi, que decidirà de forma motivada sobre la seva acceptació o refusi.

Article 100.  El   col·legi   redactarà   un   Reglament  de  Règim  Interior   que regularà el correcte funcionament del Club de l’Assegurança Balear, les seves finalitats, la forma en què es triaran els seus representants i, si escau, les quotes a percebre per part dels seus membres. Els Col·legiats quedaran exempts del pagament de quotes fixes al Club per al sosteniment dels mitjans materials i humans amb els quals el Club desenvoluparà la seva activitat; no obstant això seran al seu càrrec aquelles despeses de participació en activitats o serveis concrets del Club que determini la Junta de Govern.

Article 101.   Pertànyer  al  Club   de  l’Assegurança   Balear   per sí mateix no comporta cap dret ni obligació  en tot allò regulat per aquests Estatuts en relació als requisits per gaudir de la condició de col·legiat.