Butlletí Oficial de les Illes Balears

Informació sobre la tramitació al Parlament de les Illes Balears (participaciociutadana@parlamentib.es) del Projecte de llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears (RGE núm. 4939/16).

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 31 de març de 2016, ha acordat d’admetre a tràmit el Projecte de llei de d’avaluació ambiental de les Illes Balears (RGE núm. 4939/16), per tal de fer efectiu l’article 117.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

 

A la seu del Parlament, 31 de març de 2016

La presidenta del Parlament de les Illes Balears
María Consuelo Huertas i Calatayud

 

Projecte de llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I

El procediment d’avaluació ambiental de projectes, plans i programes garanteix la prevenció d’impactes ambientals negatius, amb la valoració prèvia de la millor alternativa entre diferents alternatives, inclosa l’alternativa zero, i l’establiment de mecanismes de prevenció, correcció o compensació, per la qual cosa és un instrument fonamental per a la protecció del medi ambient, el benestar ciutadà i la salut, de manera compatible amb el desenvolupament econòmic i social.

En desplegament dels principis que recullen els articles 2 i 6 del Tractat de la Unió Europea i 191 a 193 del Tractat de funcionament, es dictà la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, i la Directiva 2011/92/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2011, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, que substituí la Directiva 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, i que ha estat modificada per la Directiva 2014/52/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril, pendent de transposició.

Les directives recullen resolucions internacionals sobre avaluació ambiental, d’entrada les que aprova l’Assemblea General de les Nacions Unides, com la Carta Mundial de la Naturalesa, aprovada el 28 d’octubre de 1982, o el principi 17 de la cèlebre Declaració de Rio de 1992, adoptada en el si de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament. En matèria transfronterera, incorporen el Conveni d’Espoo, de 25 de febrer de 1991, ratificat per la Unió Europea i per l’Estat espanyol, i el Protocol de Kíev, de 21 de maig de 2003.

D’acord amb l’article 45 de la Constitució, els poders públics han de vetlar per la utilització racional dels recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient.

II

El repartiment competencial, d’acord amb l’article 149.1.23a de la Constitució, atribueix a l’Estat la competència de la regulació bàsica, i reserva explícitament a les comunitats autònomes l’establiment de normes addicionals de protecció.

La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, atribueix a la Comunitat Autònoma, en l’article 30.46, la competència exclusiva en matèria de “Protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens perjudici de la legislació bàsica de l’Estat. Normes addicionals de protecció del medi ambient”. Per tant, la Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en matèria de protecció en tot allò que no hagi regulat l’Estat en la legislació bàsica.

En tot cas, el Tribunal Constitucional ha negat (des de l’STC 13/1998, de 22 de gener) que el procediment d’avaluació ambiental consisteixi en l’execució d’una competència de medi ambient, sinó que el considera adjectiu del procediment d’autorització o aprovació, i valida així que l’Estat es reservi l’avaluació ambiental dels projectes, els plans i els programes en els quals actuï com a òrgan substantiu. Això no obstant, també ha precisat que, en aquests casos, s’ha de garantir la participació de les comunitats autònomes, en un informe que qualifica de preceptiu.

La Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, ha dut a terme una revisió d’aquest instrument jurídic de control previ, integrant en una sola norma els procediments d’avaluació d’impacte ambiental de projectes (AIA) i d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes (AAE), amb un esquema similar per a tots dos procediments, que unifica la terminologia i desplega una regulació prou exhaustiva, amb la intenció confessa d’uniformitzar la regulació a l’àmbit estatal i deixar poc marge per al desplegament autonòmic, enfocament que ha motivat dos recursos d’inconstitucionalitat contra la Llei (BOE de 15 d’abril de 2014). En tot cas, a les Illes Balears entrà en vigor el 12 de desembre de 2014, d’acord amb la disposició derogatòria i la disposició final onzena, que obliguen a adaptar-hi la legislació autonòmica.

La primera regulació pròpia a les Illes Balears de l’avaluació de l’impacte ambiental fou el Decret 4/1986 d’implantació i regulació dels estudis d’impacte ambiental, aprovat pel Consell de Govern de dia 23 de gener de 1986, considerat com una normativa provisional i de rang insuficient, que complia amb la transposició necessària de la Directiva 85/337/CEE. Aquesta regulació fou modificada, de manera parcial, pel Decret 85/2004, d’1 d’octubre.

Vint anys després, es va promulgar la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, la qual ha estat modificada en nombroses ocasions; concretament, per la disposició addicional desena de la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives; la Llei 6/2009, de 17 de novembre, de mesures ambientals per impulsar les inversions i l’activitat econòmica de les Illes Balears; la disposició addicional tercera de la Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible, i finalment la disposició derogatòria única de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl. Aquesta Llei aprofita l’ocasió de l’adaptació a la Llei estatal per derogar i substituir la Llei 11/2006 i les modificacions, i aporta claredat i seguretat jurídica.

III

La disposició addicional setena de la Llei 21/2013 recondueix l’avaluació de repercussions dels plans, els programes i els projectes que puguin afectar els espais Xarxa Natura 2000 als procediments que preveu l’articulat, per la qual cosa modifica també la regulació a les Illes Balears.

La Xarxa Natura 2000 es va crear amb la Directiva 92/43/CE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, i està integrada pels llocs d’importància comunitària (LIC) fins que es transformen en zones d’especial conservació (ZEC), les ZEC i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) designades d’acord amb la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres.

La Xarxa Natura 2000 ha estat regulada per la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, modificada per la Llei 33/2015, de 21 de setembre, i per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), modificada per la Llei 6/2009, que estableix el règim jurídic general per a la declaració, la protecció, la conservació, la restauració, la millora i la gestió adequades dels espais de rellevància ambiental.

La Llei 21/2013 preveu que els plans, els programes i els projectes que, sense tenir relació directa amb la gestió d’un lloc Xarxa Natura 2000 o sense ser necessaris per a aquesta gestió, puguin afectar de manera apreciable aquests llocs o espais, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes, s’han d’avaluar amb els procediments que preveu la Llei 21/2013. Per aquest motiu, aquesta Llei dedica el títol IV a l’avaluació de repercussions als espais Xarxa Natura 2000.

D’altra banda, també ha calgut adaptar la Llei 5/2005 a la nova normativa europea i estatal bàsica, per la qual cosa la disposició final segona d’aquesta Llei modifica l’article 39 de la Llei 5/2005, per regular el procediment de repercussions.

IV

Aquesta Llei també incorpora els principis de transparència de l’actuació administrativa i modernització de l’Administració amb l’impuls de la tramitació electrònica.

Un dels ítems més segurs per mesurar la qualitat d’una democràcia és la transparència informativa; així ho entén la Unió Europea, que en la Carta dels drets fonamentals (Tractat de Lisboa) inclou el dret d’accés als documents (article 42), desplegat en la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de novembre de 2003, relativa a la reutilització de la informació del sector públic, modificada per la Directiva 2013/37/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013. El Conveni 205 del Consell d’Europa, sobre accés a documents públics, de 2009, tot i que no ha estat ratificat per Espanya, ha esdevingut una fita en la regulació de la transparència i se’n reconeixen les traces en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

La matèria de medi ambient ha estat pionera en el camp de la transparència i la participació. La Directiva 90/313/CE ja afirmava que “l’accés a la informació sobre medi ambient milloraria la protecció ambiental”. Sense escatimar el valor d’altres precedents de dret internacional, cal reconèixer la fita que representà el Conveni sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, aprovat a Aarhus el 25 de juny de 1998, que signaren tant la Unió Europea com l’Estat espanyol. Aquest Conveni és el germen de les directives 2003/4/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2003, relativa a l’accés del públic a la informació mediambiental, i 2003/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de maig de 2003, per la qual s’estableixen mesures per a la participació del públic en l’elaboració de determinats plans i programes relacionats amb el medi ambient, i també de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, d’informació, participació i accés a la justícia en matèria de medi ambient. Aquesta Llei n’incorpora les determinacions, adaptades a les administracions de les Illes Balears, i en desplega els efectes en els tràmits ambientals.

Així mateix, la Llei aprofundeix en la utilització de mitjans electrònics com a manera habitual de comunicació, per facilitar la participació, la transparència i l’accés a la informació, en la línia de la legislació bàsica sobre el procediment administratiu i de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

En la mesura que permeten la regulació bàsica i la complexitat de la matèria, també procura simplificar la tramitació sense perdre el rigor i l’exigència en la preservació ambiental, tant en el procediment d’avaluació ambiental mateix com en el de repercussions de la Llei 5/2005. En aquesta mateixa línia, la disposició final tercera exclou de l’autorització administrativa preceptiva de l’Administració hidràulica un seguit d’obres i actuacions menors.

V

La Llei consta de sis títols, inclòs el preliminar, una disposició transitòria, una disposició derogatòria, cinc disposicions finals i quatre annexos.

En general, i atesa la vocació de la Llei 21/2013 de ser una norma complerta i d’aplicació directa, s’ha descartat l’opció de transcriure-la en aquesta Llei i s’ha preferit circumscriure la regulació autonòmica al desplegament normatiu de les especificitats a les Illes Balears, tret quan s’ha considerat que era més pràctic i clar refondre la regulació de la Llei bàsica amb les aportacions pròpies.

Tanmateix, el títol preliminar, a més d’establir l’objecte i l’abast de la Llei, també recull, en les finalitats de la norma, els principis de dret internacional, europeu i de la legislació bàsica, perquè s’ha considerat oportú reproduir-los al principi de la Llei, juntament amb els principis de cooperació interadministrativa. Així mateix, tal com s’ha apuntat, s’hi regula el compromís amb la participació, la transparència i l’Administració electrònica, i el conflicte entre la publicitat i la confidencialitat de les dades.

El títol I confirma la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears com l’òrgan ambiental de les Illes Balears, en precisa l’estructura en òrgans i introdueix la novetat del caràcter públic de les sessions del Ple.

El títol II regula estrictament els procediments d’avaluació ambiental. En desplegament de la normativa bàsica, i per evitar procediments innecessaris, la Llei s’acull a l’article 3.5 de la Directiva 2001/42/CE per establir quins plans o modificacions no tenen efectes significatius en el medi ambient, o entén que aquests seran favorables, i que, per tant, no estan subjectes als procediments d’avaluació ambiental estratègica, excepcions ja recollides en la Llei 11/2006.

En la documentació dels estudis d’impacte ambiental s’hi ha inclòs, a més del contingut mínim que estableix la Llei bàsica, un annex d’incidència paisatgística, tenint present tant l’actiu que representa el paisatge a les Illes Balears com la vigència del Conveni europeu del paisatge, aprovat pel Consell d’Europa el 20 d’octubre de 2000, que entrà en vigor a l’Estat espanyol l’1 de març de 2008.

El títol III regula de manera específica la consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma en els plans, els programes i els projectes que ha d’avaluar l’Administració General de l’Estat.

El títol IV tracta sobre l’avaluació de les repercussions als espais Xarxa Natura 2000, en la línia exposada.

Finalment, el títol V regula unes matèries cabdals en l’avaluació ambiental però que sovint són negligides en la pràctica, el seguiment dels procediments ambientals, la protecció de la legalitat ambiental, el restabliment de l’ordre jurídic pertorbat i el règim sancionador.

VI

La disposició derogatòria, a més de la clàusula derogatòria genèrica, deroga específicament la Llei 11/2006, les excepcions que recollien els articles 39 bis i 39 ter de la Llei 5/2005 i els paràgrafs segon i tercer de l’article 44.4 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, que havien estat objecte de suspensió per la disposició addicional única del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística.

D’altra banda, s’ha considerat que aquesta Llei és apropiada per complir una de les recomanacions de la Missió d’Assessorament Ramsar respecte de la zona humida d’importància internacional (lloc Ramsar) s’Albufera de Mallorca, i, en conseqüència, deroga la Llei 9/2010, de 27 de juliol, de declaració d’interès autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc a Muro, atenent també a les consideracions de la Sentència 592, de 8 d’octubre de 2015, del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en la qual s’expressen dubtes sobre la constitucionalitat de la Llei 9/2010.

La Llei 9/2010, que té per objecte únic promoure la construcció del camp de golf de Son Bosc, deroga qualsevol disposició que s’hi oposi, la contradigui o sigui incompatible amb el que disposa, i en particular l’Acord del Consell de Govern de 26 de juliol de 2010 sobre l’inici del procediment d’elaboració del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de s’Albufera de Mallorca en allò que afecta la finca registral 16.091, del terme municipal de Muro.

A més del caràcter anòmal d’una llei específica per a una iniciativa privada en un espai d’alt interès, cal tenir present l’informe i les recomanacions que el novembre de 2010 va emetre la Missió Ramsar núm. 68 respecte de s’Albufera, en què s’afirma que la zona de Son Bosc és part integral de l’ecosistema de s’Albufera de Mallorca (de fet, la zona va estar inclosa dins els límits del Parc Natural durant alguns mesos de 2003 i 2004), i, en conseqüència, recomana “ampliar els límits del lloc Ramsar per incloure-hi Son Bosc i preveure la possibilitat que aquesta ampliació s’inclogui dins el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca” (recomanació número 1), i també que “el PORN modificat hauria d’incloure la zona de Son Bosc, específicament exclosa del PORN actual per la Llei 9/2010, de 27 de juliol. Per a això, s’hauria de derogar immediatament aquesta Llei” (recomanació número 3).

De les recomanacions de la Missió d’Assessorament Ramsar núm. 68 ja s’ha dut a terme la relativa a l’ampliació de la zona d’especial protecció per a les aus, mitjançant l’Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2011, que va determinar l’ampliació de la zona d’especial protecció per a les aus de s’Albufera de Mallorca ES0000038 (BOIB núm. 38, de 15 de març de 2011), basant-se en els informes tècnics reiterats sobre la importància de la zona de Son Bosc per a l’existència de les aus de l’annex I de la Directiva d’aus.

Quant a les disposicions finals, la disposició final primera, en la línia de derogar les disposicions que exceptuen del procediment general d’avaluació ambiental, modifica la redacció de l’article 16.4 de la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears.

La disposició final segona modifica la Llei 5/2005, en congruència amb l’articulat d’aquesta Llei, i inclou unes modificacions d’actualització de les regulacions d’ús públic dels espais de rellevància ambiental, motivada per la necessitat d’afrontar l’increment de pressió que pateixen aquests espais i les noves demandes d’usos, i també un ajustament dels usos públics a la realitat dels requeriments de conservació, procurant fer-los compatibles amb l’accés al medi natural, en concret al domini públic maritimoterrestre i al patrimoni. La Llei compleix també un acord unànime del Parlament sobre la necessitat de regular i controlar l’activitat coneguda com a party-boats.

Finalment, pel que fa als annexos amb la relació de plans, programes i projectes subjectes a l’avaluació ambiental, s’ha optat per recollir el conjunt dels supòsits i criteris que estableixen els annexos I, II, III i V de la Llei 21/2013, i refondre’ls amb els afegits, que, com a normes addicionals de protecció, s’ha considerat oportú mantenir de la regulació de les previsions de la Llei 11/2006, modulades per l’experiència de l’òrgan ambiental. En canvi, es fa una remissió íntegra als annexos IV i VI de la Llei 21/2013 sobre el contingut dels estudis d’avaluació ambiental i els criteris tècnics.

TÍTOL PRELIMINAR
DISPOSICIONS GENERALS

Article 1
Objecte i àmbit

L’objecte d’aquesta Llei és regular l’avaluació ambiental dels plans, els programes i els projectes que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en l’exercici de les competències que estableix l’article 30.46 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, i en el marc de la legislació bàsica continguda en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, i de les directives europees aplicables.

Article 2
Finalitats

Les finalitats d’aquesta Llei són:

1. Regular un procediment d’intervenció administrativa ambiental que garanteixi un nivell de protecció del medi ambient elevat i el desenvolupament sostenible, harmonitzant el desenvolupament econòmic amb la protecció i la millora del medi ambient, la biodiversitat, la qualitat de vida, la salut humana i els recursos naturals, mitjançant:

a) La integració dels aspectes ambientals en l’elaboració i l’adopció, l’aprovació o l’autorització dels plans, els programes i els projectes.

b) L’anàlisi i la selecció d’alternatives ambientalment viables, inclosa l’alternativa zero.

c) L’establiment de les mesures que permetin prevenir, corregir i, si escau, compensar els efectes adversos sobre el medi ambient.

d) L’establiment de mesures de vigilància, seguiment i sanció necessàries per complir les finalitats d’aquesta Llei.

2. Adaptar la legislació autonòmica ambiental de les Illes Balears a les modificacions normatives de la legislació comunitària i estatal, i subjectar els procediments d’avaluació ambiental als principis que estableixen la normativa europea i estatal bàsica, com ara el principi de precaució, el d’acció preventiva i cautelar, el de no-discriminació i el d’actuació d’acord amb el millor coneixement científic disponible.

3. Racionalitzar, simplificar i agilitar els procediments administratius de control ambiental, garantint la col·laboració i la coordinació entre totes les administracions públiques competents i aplicant el principi de proporcionalitat entre els efectes previstos i el procediment d’avaluació.

4. Fomentar la participació real i efectiva dels ciutadans en la presa de decisions democratitzant els procediments administratius regulats en aquesta Llei i garantir l’efectivitat en el compliment dels tràmits de consultes, informació i participació pública previstos.

5. Promoure la cultura de la transparència i la utilització de mitjans electrònics per facilitar la participació i l’accés a la informació.

6. Promoure la responsabilitat social per mitjà del coneixement dels efectes sobre el medi ambient que porten implícits la posada en marxa o l’execució dels plans, els projectes o les activitats que regula aquesta Llei, i vetlar per l’aplicació efectiva del principi de “qui contamina paga”.

Article 3
Cooperació interadministrativa

1. Per a una protecció ambiental adequada i l’exercici efectiu dels drets reconeguts en aquesta Llei, les administracions públiques competents han d’ajustar les actuacions en matèria d’avaluació ambiental als principis de lleialtat institucional, coordinació, informació mútua, cooperació i coherència.

2. La persona titular de la conselleria competent en medi ambient, representant del Govern en la Conferència Sectorial de Medi Ambient, ha de col·laborar en l’impuls dels canvis normatius i les reformes necessàries de la normativa estatal per adaptar-la a la normativa europea i internacional, tot respectant les competències autonòmiques.

3. La consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de les Illes Balears dels plans, els programes i els projectes que hagin de ser adoptats, aprovats o autoritzats per l’Administració General de l’Estat i els organismes públics vinculats o que en depenen, o que siguin objecte de declaració responsable o comunicació prèvia davant aquesta Administració, que s’ubiquin a les Illes Balears o l’afectin, s’ha d’emetre d’acord amb les previsions i els efectes que preveuen la normativa bàsica estatal i aquesta Llei.

4. Quan l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears tengui coneixement de la tramitació o el desenvolupament d’un pla, un programa, un projecte o una instal·lació, fora de les Illes Balears, que pugui tenir efectes ambientals significatius per a les Illes Balears, ha de demanar a les autoritats competents la informació necessària per fer-ne un seguiment adequat, i, en l’àmbit de les competències pròpies, adoptar les mesures oportunes per garantir la mínima afecció.

Article 4
Informació ambiental, participació pública i sostenibilitat social

1. L’òrgan ambiental, els òrgans substantius i els promotors han de garantir la participació real i efectiva dels ciutadans en la presa de decisions en matèria de medi ambient, i també el dret d’accés a la informació ambiental, en la forma i els termes que s’estableixen en la normativa que en regula l’exercici.

2. Durant els tràmits d’audiència i d’informació pública, o en qualsevol altre que permeti la participació de les persones interessades, tota la documentació objecte d’aquest tràmit ha de ser accessible en un format digital i informàtic.

3. La documentació objecte d’informació pública:

a) S’ha de publicar en les seus electròniques o pàgines web corresponents d’una manera clara, estructurada i comprensible per a les persones interessades, preferiblement en formats reutilitzables. Es poden preveure reglamentàriament formes addicionals de publicitat.

b) Ha de respectar les limitacions d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 5.

4. La informació ha de ser comprensible i d’accés fàcil, i s’ha de procurar que estigui a disposició de les persones amb discapacitat, conformement al principi d’accessibilitat universal.

5. L’accés digital a la tramitació ambiental s’ha de desplegar reglamentàriament.

6. L’acció per exigir el compliment d’aquesta Llei mitjançant els recursos o les accions que legalment pertoquin ha de ser pública.

7. L’òrgan ambiental i els òrgans substantius han de tenir en compte la valoració social dels projectes en les seves determinacions.

Article 5
Confidencialitat

1. Aquesta Llei s’ha de complir respectant la confidencialitat de les informacions aportades pel promotor i la normativa aplicable al secret industrial i comercial, la protecció de dades de caràcter personal, la protecció d’espècies i d’altres.

2. En el cas que el promotor sol·liciti la confidencialitat d’una part de la documentació, ho haurà d’indicar i justificar suficientment, aportant a l’òrgan substantiu una còpia de la documentació en els termes que consideri adequats per sotmetre-la a la informació pública.

3. En el supòsit de l’apartat 2, l’òrgan competent per a la tramitació de la informació pública a què s’ha de sotmetre l’autorització del pla, el programa o el projecte, ponderant el principi d’informació i participació pública real i efectiva en matèria de medi ambient amb el dret a la confidencialitat, ha de resoldre motivadament si la informació proposada com a confidencial pel promotor, en tot o en part, té aquesta consideració.

La resolució s’ha de notificar al promotor, perquè pugui interposar-hi, si escau, els recursos que pertoquin. En el cas que s’admeti la confidencialitat de les dades, en publicar-se la documentació ha de constar aquesta informació.

Article 6
Ús de mitjans telemàtics

1. Les relacions interadministratives i les dels ciutadans amb les administracions públiques s’han de dur a terme preferentment amb els mitjans informàtics, telemàtics i electrònics que en cada moment es trobin disponibles, respectant les garanties i els requisits legalment establerts, de conformitat amb la normativa de regulació de l’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics i la normativa de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Les administracions públiques han d’habilitar els instruments necessaris per possibilitar els procediments i els tràmits electrònicament i per garantir que els ciutadans puguin obtenir, per mitjans electrònics, la informació i els formularis necessaris per accedir a l’activitat i l’exercici d’aquests, presentar la documentació i les sol·licituds necessàries, conèixer l’estat de tramitació dels procediments en què tengui la condició de persona interessada i rebre la notificació corresponent dels actes de tràmit preceptius i la resolució que en dicti l’òrgan administratiu competent.

2. Tots els promotors poden aportar una adreça electrònica i assenyalar-la com a mitjà de notificació preferent. S’han d’adoptar les mesures que pertoquin perquè la notificació produeixi efectes plens.

El sistema de notificació ha de permetre acreditar l’hora i la data en què la notificació s’ha posat a disposició de la persona interessada, i també l’accés efectiu, moment en què la notificació s’entén practicada.

Si transcorren deu dies hàbils des que es té constància de la posada a disposició de la notificació, i la persona interessada no s’ha pronunciat, s’ha d’entendre que l’ha rebutjada, d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú.

A més dels supòsits que preveu la normativa de procediment administratiu comú de les administracions públiques, els promotors, les persones jurídiques o els col·lectius de persones físiques que, per raó de la capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats, tenguin accés i disponibilitat dels mitjans tecnològics, han d’aportar una adreça electrònica, la qual s’ha de considerar el mitjà preferent de notificació.

3. Les comunicacions i les consultes entre les administracions públiques afectades s’han de dur a terme preferentment per un mitjà electrònic; en concret, l’òrgan ambiental ha de tramitar de manera telemàtica la petició de consultes i informes a les altres administracions públiques afectades per l’avaluació ambiental del pla, el programa o el projecte.

4. Els promotors han de presentar en suport digital la documentació relativa als procediments regulats en aquesta Llei, sens perjudici que l’òrgan ambiental consideri oportú que es presentin en paper. L’òrgan ambiental ha de determinar les característiques tècniques i les especificacions del suport digital, d’acord amb el que preveu l’article 8.

TÍTOL I
L’ÒRGAN AMBIENTAL

Article 7
Determinació i estructura

1. La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears és l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pel que fa als projectes, els plans o els programes subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental o l’avaluació ambiental estratègica que regula aquesta Llei.

2. Així mateix, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears ha d’exercir les funcions relatives a les autoritzacions ambientals integrades, a les agendes locals 21 i la resta que li atribueixi la legislació sectorial.

3. La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears s’estructura en els òrgans següents:

a) El Ple.

b) La Presidència.

c) El Comitè Tècnic.

4. L’organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears s’han de determinar reglamentàriament. En tot cas, les sessions del Ple de la Comissió han de ser públiques, sens perjudici, si escau, de les limitacions d’accés per motius de cabuda.

5. La regulació del Comitè Tècnic, que pot organitzar-se en subcomitès, ha de garantir-ne una composició multidisciplinària i la representació de les conselleries del Govern implicades, els consells insulars, els ajuntaments, l’Administració de l’Estat i les organitzacions socials en matèria de medi ambient.

Així mateix, s’ha de convidar els ajuntaments, amb veu i vot, i les persones, els promotors i les entitats interessades, amb veu però sense vot, a participar en els punts de l’ordre del dia en què estiguin interessats, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

Article 8
Criteris tècnics o interpretatius

1. Sens perjudici de la potestat reglamentària del Govern i de la persona titular de la conselleria responsable de medi ambient, i també de les instruccions, circulars i ordres de servei que dictin els òrgans superiors i directius de la conselleria per a l’impuls i la direcció de l’activitat administrativa, el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, amb l’informe previ del Comitè Tècnic, pot aprovar criteris tècnics o interpretatius per a la redacció dels estudis ambientals estratègics dels plans o els programes i dels estudis d’impacte ambiental dels projectes, i també per a la predicció i la valoració dels seus impactes, les característiques tècniques i les especificacions de la documentació que ha de presentar el promotor en suport digital.

2. Així mateix, la Comissió pot proposar a la persona responsable de la conselleria competent en medi ambient que estableixi criteris tècnics o interpretatius per a la redacció dels estudis d’impacte ambiental dels projectes i els estudis ambientals estratègics dels plans o els programes, i també per a la predicció i la valoració dels seus possibles impactes.

3. Aquestes circulars, instruccions o ordres de servei s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en la pàgina web corporativa de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

TÍTOL II
AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS, PROGRAMES I PROJECTES

Capítol I
Avaluació ambiental estratègica de plans i programes

Article 9
Àmbit d’aplicació de l’avaluació ambiental estratègica

1. Han de ser objecte d’una avaluació ambiental estratègica ordinària els plans i els programes, i també les modificacions d’aquests, que adoptin o aprovin les administracions autonòmica, insular o local de les Illes Balears, l’aprovació dels quals exigeixi una disposició legal o reglamentària o un acord del Consell de Govern quan:

a) Estableixin el marc per a l’autorització futura de projectes legalment sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental i es refereixin a l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura, l’aqüicultura, la pesca, l’energia, la mineria, la indústria, el transport, la gestió de residus, la gestió de recursos hídrics, l’ocupació del domini públic maritimoterrestre, la utilització del mitjà marí, les telecomunicacions, el turisme, l’ordenació del territori urbà i rural o l’ús del sòl.

b) Requereixin una avaluació perquè afecten espais Xarxa Natura 2000 en els termes que preveu la legislació del patrimoni natural i de la biodiversitat.

c) Requereixin una avaluació ambiental estratègica simplificada d’acord amb l’apartat 2 en els dos supòsits següents:

i. Quan així ho decideixi cas per cas l’òrgan ambiental en l’informe ambiental estratègic d’acord amb els criteris de l’annex IV.

ii. Quan així ho determini l’òrgan ambiental, a sol·licitud del promotor.

2. Han de ser objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada:

a) Les modificacions menors dels plans i els programes que s’indiquen en l’apartat 1.

b) Els plans i els programes que s’indiquen en l’apartat 1 que estableixin l’ús de zones de reduïda extensió en l’àmbit municipal.

c) Els plans i els programes que estableixin un marc per a l’autorització de projectes en el futur, però no compleixin els altres requisits que s’indiquen en l’apartat 1.

3. Aquesta Llei no és aplicable als plans i als programes que exclou explícitament la normativa bàsica estatal. Això no obstant, els plans i els programes aprovats específicament per una llei autonòmica han de disposar de les dades necessàries per a l’avaluació de les repercussions sobre el medi ambient i, en la tramitació de la llei d’aprovació, s’han de complir els objectius que estableix la normativa d’avaluació ambiental.

4. Es considera que no tenen efectes significatius en el medi ambient, i per tant no se subjecten als procediments d’avaluació ambiental estratègica, d’acord amb l’article 3.5 de la Directiva 2001/42/CE:

a) Les modificacions de plans territorials o urbanístics que tenguin com a objecte exclusiu alguna o algunes de les finalitats expressades a continuació:

i. Disminució de coeficients d’edificabilitat o de percentatges d’ocupació dels edificis.

ii. Disminució de l’altura màxima dels edificis.

iii. Canvi d’usos plurifamiliars a unifamiliars.

iv. Augment de la superfície, o reajustament per raons funcionals, de zones d’equipaments, espais lliures públics o infraestructures, sempre que aquest canvi de qualificació o classificació no afecti terrenys classificats com a sòl rústic.

v. Augment de la superfície de la parcel·la mínima per poder construir o implantar un ús urbanístic.

vi. Canvis de la classificació de sòl urbà, urbanitzable o apte per a la urbanització amb la finalitat de reconvertir-lo en sòl rústic.

vii. Implementació o extensió de les mesures de protecció del medi ambient, de restauració o recuperació d’hàbitats o espècies afectades per incendis forestals o altres desastres naturals, en sòl rústic o respecte de béns integrants del patrimoni històric.

viii. Establiment o modificació dels índexs d’ús turístic o residencial sempre que representin una disminució de la capacitat de població.

ix. Canvis del sistema d’actuació de polígons o unitats d’actuació.

b) L’aprovació o la modificació dels catàlegs de protecció del patrimoni cultural sempre que només incloguin mesures que representin un grau més alt de protecció del medi ambient o del patrimoni cultural.

c) Els plans d’ordenació dels recursos naturals, els plans reguladors d’ús i gestió, els plans de gestió d’espais Xarxa Natura 2000 o d’altres espais naturals protegits, en la mesura que representin un grau més alt de protecció del medi ambient.

d) Les normes territorials cautelars quan es limitin a establir mesures de suspensió fins a l’aprovació del pla d’ordenació territorial corresponent sense una regulació transitòria.

Article 10
Tràmits, documentació i terminis de l’avaluació ambiental estratègica ordinària, l’avaluació ambiental estratègica simplificada i la modificació de la declaració ambiental estratègica

1. L’avaluació ambiental estratègica ordinària, l’avaluació ambiental estratègica simplificada, la modificació de la declaració ambiental estratègica i la presentació de la documentació per a aquests tràmits, s’ha de dur a terme de conformitat amb el procediment i els terminis que preveu la normativa bàsica estatal d’avaluació ambiental i amb les particularitats que preveu aquesta Llei.

2. L’òrgan ambiental ha d’establir models normalitzats de sol·licituds d’inici que han d’estar a l’abast del públic a la seu electrònica de l’òrgan ambiental.

A la sol·licitud d’inici s’ha d’adjuntar la documentació que exigeixen la normativa sectorial i la normativa bàsica estatal i el justificant del pagament de la taxa per a avaluacions ambientals que correspon.

Tota la documentació s’ha de presentar en format digital, sens perjudici que l’òrgan ambiental consideri oportú que es presenti en paper.

3. El procediment de tramitació s’ha d’adequar a les previsions de l’article 6, sobre l’ús de mitjans telemàtics.

4. La informació pública en els procediments que regula aquest article s’ha d’anunciar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica de l’òrgan substantiu o promotor.

Quan la normativa sectorial prevegi la informació pública dels plans o els programes, s’ha de procurar que sigui simultània a la informació pública del procediment ambiental.

5. L’anàlisi tècnica de l’expedient s’ha d’efectuar d’acord amb la normativa estatal i aquesta Llei, i ha d’incloure una referència particular a la integració paisatgística, concretament al compliment de les normes d’aplicació directa en matèria paisatgística que preveuen la legislació territorial i urbanística.

Article 11
Particularitat de l’avaluació ambiental estratègica dels instruments d’ordenació d’actuacions d’urbanització

L’avaluació ambiental estratègica dels instruments d’ordenació d’actuacions d’urbanització ha d’incorporar, almenys, els informes preceptius i determinants següents:

a) El de l’Administració hidrològica sobre la disponibilitat d’aigua potable, en quantitat, qualitat i suficiència de la capacitat de la xarxa de sanejament i depuració, en relació amb la població que prevegin les actuacions d’urbanització que es proposin, i també sobre la protecció del domini públic hidràulic.

b) El de l’Administració de costes sobre la delimitació i la protecció del domini públic maritimoterrestre, si escau.

c) Els de les administracions competents en matèria de carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports, energia i altres infraestructures afectades, pel que fa a aquesta afecció i a l’impacte de l’actuació sobre la capacitat de servei d’aquestes infraestructures.

Article 12
Particularitats de l’avaluació ambiental estratègica simplificada

1. Dins el termini de vint dies hàbils des que es rep la sol·licitud d’inici d’una avaluació estratègica simplificada, l’òrgan ambiental, amb l’informe tècnic previ, pot resoldre que cal tramitar una avaluació estratègica ordinària quan així es desprengui de manera inequívoca del contingut de la sol·licitud.

La proposta de resolució s’ha de comunicar al promotor i a l’òrgan substantiu, als quals s’ha d’atorgar un termini de deu dies per presentar-hi al·legacions, amb l’advertiment que, si no en presenten, la resolució esdevindrà definitiva sense cap altre tràmit.

2. L’informe ambiental estratègic pot concloure que el pla o el programa és inviable ambientalment quan detecti inconvenients que no siguin esmenables en el marc d’una tramitació ambiental ordinària.

3. El document ambiental estratègic inclòs en la sol·licitud de tramitació simplificada s’ha de publicar a la pàgina web de l’òrgan ambiental durant la fase de consultes.

Article 13
Particularitat de l’avaluació ambiental estratègica de les normes territorials cautelars

1. Les normes territorials cautelars prèvies a la formulació, la revisió o la modificació d’un instrument d’ordenació territorial han d’incloure una memòria-anàlisi dels possibles efectes significatius sobre el medi ambient, que s’ha de sotmetre al tràmit d’informació pública i a la consulta de les administracions públiques afectades, juntament amb la norma territorial cautelar.

2. La intervenció de l’òrgan ambiental s’ha d’efectuar després de la informació pública i de la consulta a les administracions públiques, i abans de l’aprovació definitiva. A aquest efecte, l’òrgan substantiu ha de remetre a l’òrgan ambiental tot l’expedient administratiu, amb la norma territorial cautelar, la memòria-anàlisi, els informes de les administracions públiques afectades, les al·legacions i la valoració.

3. La declaració ambiental estratègica s’ha de formular dins el termini màxim d’un mes comptador des de l’entrada de la sol·licitud i de tota la documentació en el registre de l’òrgan competent per emetre-la, i s’ha de publicar dins el termini de quinze dies hàbils en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Aquesta declaració no és impugnable, sens perjudici dels recursos que, si n’és el cas, pertoquin contra l’acte o la disposició d’aprovació o adopció de la norma territorial cautelar.

Capítol II
Avaluació d’impacte ambiental de projectes

Article 14
Àmbit d’aplicació de l’avaluació d’impacte ambiental

1. Han de ser objecte d’avaluació d’impacte ambiental ordinària els projectes següents, públics o privats:

a) Els projectes inclosos en l’annex I i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars de l’annex I mitjançant l’acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun.

b) Els projectes inclosos en l’annex II, quan així ho decideixi, cas per cas, l’òrgan ambiental en l’informe d’impacte ambiental d’acord amb els criteris de l’annex III.

c) Qualsevol modificació de les característiques d’un projecte consignat en l’annex I o l’annex II, quan aquesta modificació compleixi els llindars que estableix l’annex I.

d) Els projectes subjectes a avaluació d’impacte ambiental simplificada quan el promotor sol·liciti que es tramiti per mitjà d’una avaluació d’impacte ambiental ordinària.

2. Han de ser objecte d’avaluació d’impacte ambiental simplificada els projectes següents, públics o privats:

a) Els projectes inclosos en l’annex II.

b) Els projectes no inclosos ni en l’annex I ni l’annex II però que poden afectar de manera apreciable, directament o indirectament, espais protegits Xarxa Natura 2000.

c) Qualsevol modificació de les característiques d’un projecte de l’annex I o de l’annex II, diferent de les modificacions descrites en l’apartat 1 c, ja autoritzats, executats o en procés d’execució, que pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient. S’entén que una modificació pot tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient quan representa:

i. Un increment significatiu de les emissions a l’atmosfera.

ii. Un increment significatiu dels abocaments a llits públics o al litoral.

iii. Un increment significatiu de la generació de residus.

iv. Un increment significatiu en la utilització de recursos naturals.

v. Una afecció apreciable a espais protegits Xarxa Natura 2000.

vi. Una afecció significativa al patrimoni cultural.

d) Els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars de l’annex II mitjançant l’acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun.

e) Els projectes de l’annex I que serveixen exclusivament o principalment per desenvolupar o assajar nous mètodes o productes, sempre que la durada del projecte no sigui superior a dos anys.

Article 15
Projectes exclosos i exceptuables de l’avaluació ambiental

1. Aquesta Llei no s’aplica als projectes que la normativa bàsica estatal exclou explícitament de l’avaluació ambiental, en particular els projectes detallats aprovats específicament per una llei. Això no obstant, els projectes detallats aprovats específicament per una llei autonòmica han de disposar de les dades necessàries per a l’avaluació de les repercussions d’aquests projectes sobre el medi ambient, i en la tramitació de la llei d’aprovació, s’han de complir els objectius que estableix la normativa d’avaluació ambiental.

2. El Consell de Govern, a proposta de la persona titular de la conselleria competent en medi ambient, amb l’informe previ de l’òrgan ambiental emès a petició raonada de l’òrgan substantiu, en supòsits excepcionals i mitjançant un acord motivat, pot excloure un projecte determinat del procediment d’avaluació d’impacte ambiental, i en particular les obres de reparació d’infraestructures crítiques danyades com a conseqüència d’esdeveniments catastròfics i les obres d’emergència.

3. L’informe de l’òrgan ambiental, mitjançant un tràmit sumari, ha d’examinar la conveniència de sotmetre el projecte exclòs a una altra forma d’avaluació que compleixi els principis i els objectius d’aquesta Llei, malgrat que sigui amb posterioritat, i establir, si escau, les mesures correctores, protectores o compensatòries que estimi adequades per minimitzar els possibles efectes adversos del projecte.

4. L’acord d’exclusió del Consell de Govern s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i la informació relativa a la decisió d’exclusió, els motius que la justifiquen, les formes alternatives d’avaluació del projecte exclòs i les mesures correctores, protectores o compensatòries, s’han de posar a disposició del públic.

5. L’òrgan substantiu ha de comunicar la informació que preveu l’apartat 4 a la Comissió Europea, prèviament a l’autorització del projecte.

Article 16
Valoració en el cas de fraccionament de projectes

L’avaluació d’impacte ambiental ha de fer referència a la totalitat del projecte. El fraccionament de projectes no impedeix que s’apliquin els llindars que estableixen els annexos d’aquesta Llei, als efectes dels quals s’han d’acumular les magnituds o les dimensions de cadascun dels projectes considerats.

Article 17
Tràmits, documentació i terminis de l’avaluació d’impacte ambiental ordinària, de l’avaluació d’impacte ambiental simplificada i de la modificació de la declaració d’impacte ambiental

1. L’avaluació d’impacte ambiental ordinària, l’avaluació d’impacte ambiental simplificada, la modificació de la declaració d’impacte ambiental, la presentació de la documentació i el còmput dels terminis s’han de dur a terme de conformitat amb els procediments que preveu la normativa bàsica estatal d’avaluació ambiental i les particularitats que preveu aquesta Llei.

2. L’òrgan substantiu, prèviament a l’inici de la tramitació ambiental, ha de valorar la viabilitat jurídica del projecte d’acord amb la normativa sectorial aplicable, i el pot denegar sense més tràmits si la incompleix de manera manifesta i inequívoca.

Si l’òrgan ambiental, una vegada analitzada la documentació presentada per l’òrgan substantiu, considera la possible inviabilitat jurídica del projecte per aplicació de la normativa sectorial, ho ha de notificar a l’òrgan substantiu a fi que aquest adopti una resolució adequada i la comuniqui a l’òrgan ambiental.

3. A la sol·licitud d’inici s’ha d’adjuntar la documentació que exigeixen la normativa sectorial i la normativa bàsica estatal i, si escau, el justificant del pagament de la taxa per avaluació ambiental que correspon.

Tota la documentació s’ha de presentar en format digital, sens perjudici que l’òrgan ambiental consideri oportú que es presenti en paper.

L’òrgan ambiental ha d’establir models normalitzats de sol·licituds d’inici, que han d’estar a l’abast del públic a la seu electrònica de l’òrgan ambiental.

4. El procediment de tramitació s’ha d’adequar a l’article 6, sobre l’ús de mitjans telemàtics.

5. Els estudis d’impacte ambiental han d’incloure, a més del contingut mínim que estableix la Llei bàsica, un annex d’incidència paisatgística que identifiqui el paisatge afectat pel projecte, els efectes del seu desenvolupament, i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries.

6. La informació pública s’ha d’efectuar mitjançant un anunci que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica, sens perjudici que la normativa sectorial o el desplegament reglamentari d’aquesta Llei especifiquin altres fórmules.

Article 18
Particularitats en la tramitació

1. En el procediment d’avaluació d’impacte ambiental ordinària, l’òrgan substantiu pot sol·licitar a l’òrgan ambiental que determini les administracions públiques que consideri afectades pel projecte, a l’efecte de poder dur a terme amb posterioritat la fase de consulta a les administracions públiques afectades i a les persones interessades.

Si ho sol·licita, ha d’adjuntar a la sol·licitud una còpia del projecte i una de l’estudi d’impacte ambiental.

L’òrgan ambiental s’ha de pronunciar dins el termini de deu dies hàbils des que rep la sol·licitud i la documentació adjunta.

2. En els projectes sotmesos a la declaració d’interès general o a la declaració d’utilitat pública, es considera activitat principal la relativa a la declaració d’interès general o la declaració d’utilitat pública.

3. Dins el termini de vint dies hàbils des que es rep la sol·licitud d’inici d’una avaluació d’impacte ambiental simplificada, l’òrgan ambiental, amb l’informe tècnic previ, pot resoldre que cal tramitar una avaluació d’impacte ambiental ordinària quan així es desprengui de manera inequívoca del contingut de la sol·licitud.

La proposta de resolució s’ha de comunicar al promotor i a l’òrgan substantiu, i se’ls ha d’atorgar un termini de deu dies per presentar-hi al·legacions, amb l’advertiment que, si no en presenten, la resolució esdevindrà definitiva sense cap altre tràmit.

4. Durant la fase de consultes el document ambiental inclòs en la sol·licitud de tramitació simplificada s’ha de publicar a la pàgina web de l’òrgan ambiental.

5. L’òrgan promotor s’ha de fer càrrec de les despeses de les mesures correctores, protectores o compensatòries que estableixi la declaració d’impacte ambiental, inclosa la restauració eventual de l’espai.

Capítol III
Disposicions comunes

Article 19
Consultes fora de les Illes Balears

En el cas que s’estimi que un pla, un programa o un projecte dels sotmesos a aquests procediments puguin tenir efectes ambientals significatius fora de l’àmbit de les Illes Balears, s’ha de remetre una còpia de la sol·licitud d’inici d’aquests procediments a les comunitats autònomes afectades, o al Ministeri d’Afers Exteriors quan afecti d’altres estats, a fi de convidar-los a formular les al·legacions o consideracions que estimin oportunes, amb el procediment i l’abast que preveu la legislació bàsica estatal. Així mateix, se’ls ha de remetre la resolució o l’informe definitiu que finalment s’adopti.

Article 20
Resolució de discrepàncies

1. En el cas que hi hagi discrepàncies entre l’òrgan substantiu i l’òrgan ambiental sobre el contingut de la declaració ambiental estratègica, la declaració d’impacte ambiental, l’informe ambiental estratègic o l’informe d’impacte ambiental, les ha de resoldre:

a) El Consell de Govern, si es tracta de plans, programes o projectes que hagi d’aprovar la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

b) Un òrgan de composició paritària integrat per dos representants de l’òrgan ambiental i dos de l’òrgan substantiu, en qualsevol altre cas. En cas d’empat, l’ha de resoldre el Consell de Govern.

2. La tramitació i els terminis són els que preveu la normativa bàsica estatal.

3. L’acord de resolució de la discrepància ha de motivar els canvis que s’han produït, valorar les repercussions ambientals i incloure el contingut de la decisió, les condicions imposades, la motivació de la decisió amb relació al resultat dels informes i de la informació pública i la descripció de les mesures correctores, protectores o compensatòries adequades que s’han d’incorporar sobre la base de la declaració d’impacte ambiental o la declaració ambiental estratègica.

4. L’acord pel qual es resol la discrepància s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 21
Relació entre l’avaluació ambiental estratègica i l’avaluació d’impacte ambiental

1. L’avaluació ambiental estratègica d’un pla o programa no exclou l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes que en derivin.

2. L’òrgan ambiental pot acordar motivadament, en nom del principi d’eficàcia, la incorporació de tràmits i d’actes administratius del procediment d’avaluació ambiental estratègica en altres procediments d’avaluació ambiental sempre que no hagi transcorregut el termini establert en el pla o el programa o, si no, el de quatre anys des de la publicació de la declaració ambiental estratègica, i no s’hagin produït alteracions de les circumstàncies tingudes en compte en l’avaluació ambiental estratègica.

Article 22
Tramitació d’urgència

1. De conformitat amb la normativa bàsica de procediment administratiu, quan ho aconsellin raons d’interès públic, l’òrgan ambiental, d’ofici o a petició de la persona interessada, pot acordar que s’apliqui la tramitació d’urgència al procediment, en virtut de la qual els terminis establerts per als procediments fixats en aquesta Llei, inclòs el període d’informació pública, es redueixen a la meitat.

2. No es pot interposar cap recurs contra l’acord que declari l’aplicació de la tramitació d’urgència al procediment.

Article 23
Nul·litat dels plans, els programes i els projectes que no se sotmetin a l’avaluació ambiental

1. Els plans, els programes i els projectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei s’han de sotmetre a una avaluació ambiental abans que s’adoptin, s’aprovin o s’autoritzin, o bé, si escau, en el cas dels projectes, abans que es presenti la declaració responsable o la comunicació prèvia a les quals es refereix la normativa del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. Són nuls de ple dret, i no tenen validesa, els actes d’adopció, aprovació o autorització dels plans, els programes o els projectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei que no s’hagin sotmès a l’avaluació ambiental, sens perjudici de les sancions que, si escau, puguin correspondre. Respecte de les actuacions que es duguin a terme a l’empara d’aquesta Llei, s’han d’aplicar les mesures de protecció i defensa de la legalitat ambiental que s’hi preveuen.

Article 24
Els plans, els programes i els projectes sotmesos a la presentació d’una declaració responsable o d’una comunicació prèvia

1. Quan l’accés a una activitat o a l’exercici d’una activitat exigeixi una declaració responsable o una comunicació prèvia que requereixi una avaluació d’impacte ambiental d’acord amb aquesta Llei, la declaració responsable o la comunicació prèvia no es poden presentar fins que l’òrgan ambiental no hagi conclòs aquesta avaluació i l’òrgan substantiu hagi adoptat l’informe mitjançant una resolució.

2. Amb caràcter general, la declaració responsable o la comunicació prèvia relatives a un projecte que ha d’estar sotmès a una avaluació ambiental no té validesa ni eficàcia si no hi ha estat, sens perjudici de les sancions que, si escau, pertoquin.

Article 25
Falta d’emissió de les declaracions i els informes ambientals

En cap cas no es pot entendre que la falta d’emissió de la declaració ambiental estratègica, l’informe ambiental estratègic, la declaració d’impacte ambiental o l’informe d’impacte ambiental equival a una avaluació ambiental favorable.

TÍTOL III
CONSULTA PRECEPTIVA DE L’ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT

Article 26
Consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma dels plans, els programes i els projectes que ha d’avaluar l’Administració General de l’Estat

1. Correspon a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears formular la consulta preceptiva que preveu la legislació bàsica estatal dels plans, els programes o els projectes que han d’adoptar, aprovar o autoritzar l’Administració General de l’Estat o els organismes públics que hi estan vinculats o en depenen, o que han de ser objecte de declaració responsable o comunicació prèvia davant aquesta Administració, que puguin afectar les Illes Balears.

2. Són nuls de ple dret i no tenen validesa els actes d’adopció, aprovació o autorització dels plans, els programes i els projectes determinats en l’apartat 1 respecte dels quals no s’hagi sol·licitat l’informe de consulta esmentat.

3. La consulta preceptiva a l’òrgan ambiental s’entén sens perjudici, si escau, d’altres consultes o informes d’òrgans de la mateixa Administració de la Comunitat Autònoma o d’altres administracions.

Això no obstant, quan es formuli una consulta o una sol·licitud d’informe a diferents òrgans de l’Administració autonòmica, s’ha de procurar que la consulta preceptiva a l’òrgan ambiental valori o tengui en compte, en els termes que s’estimin adequats, les observacions o les consideracions dels altres òrgans de la mateixa Administració de les quals tengui coneixement, evitant duplicitats o possibles discordances.

Així mateix, l’òrgan ambiental pot valorar les observacions o les consideracions de les administracions insulars o municipals de les Illes Balears.

TÍTOL IV
AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS, PROGRAMES I PROJECTES QUE PUGUIN AFECTAR ESPAIS XARXA NATURA 2000

Article 27
Procediment

Les repercussions dels plans, els programes i els projectes que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 o sense que siguin necessaris per a aquesta gestió, puguin afectar de manera apreciable aquests llocs o espais, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes, s’han d’avaluar dins els procediments que preveuen la Llei 21/2013 i aquesta Llei, tenint en compte els objectius de conservació del lloc, de conformitat amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

Article 28
Actuacions prèvies

1. Els plans, els programes i els projectes que puguin afectar espais Xarxa Natura 2000, i que se sotmeten a l’avaluació ambiental només per aquesta possible afecció, s’han de sotmetre prèviament a un procediment que ha de determinar, mitjançant el certificat oportú, si el pla, el programa o el projecte té relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 o és necessari per a aquesta gestió, i també si afecta o no de manera apreciable el lloc esmentat.

L’òrgan competent per emetre aquest certificat i el procediment de determinació sobre si el pla, el programa o el projecte té relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 o és necessari per a aquesta gestió, i també si afecta o no de manera apreciable el lloc esmentat, són els que preveu la Llei 5/2005.

En el cas que es conclogui que pertoca el procediment d’avaluació ambiental corresponent, aquest ha d’incloure una avaluació adequada de les repercussions al lloc del pla, el programa o el projecte.

2. Els plans, els programes i els projectes que puguin afectar espais Xarxa Natura 2000, i que se sotmeten a l’avaluació ambiental no només per aquesta possible afecció, no estan subjectes a cap actuació prèvia i directament s’han de sotmetre al procediment d’avaluació ambiental que correspon, en el qual s’han d’avaluar adequadament les repercussions al lloc.

TÍTOL V
DISCIPLINA EN MATÈRIA D’AVALUACIÓ AMBIENTAL

Capítol I
Seguiment i garanties dels pronunciaments ambientals

Article 29
Seguiment de les declaracions ambientals estratègiques, els informes ambientals estratègics, les declaracions d’impacte ambiental i els informes d’impacte ambiental

1. Correspon a l’òrgan substantiu, respecte dels plans, els programes o els projectes que no són de competència estatal, el seguiment dels efectes en el medi ambient de l’aplicació i l’execució dels plans i els programes i del compliment de la declaració d’impacte ambiental o de l’informe d’impacte ambiental, en els termes que preveu la normativa estatal bàsica.

2. En les avaluacions d’impacte ambiental, el promotor està obligat a contractar una auditoria ambiental que acrediti que es compleix l’apartat 1 quan el pressupost del projecte superi la quantia d’un milió d’euros o quan així ho acordi justificadament l’òrgan ambiental.

3. L’òrgan ambiental pot recaptar informació de l’òrgan substantiu, fer les comprovacions que estimi adequades i formular requeriments a les autoritats competents a fi que exerceixin les potestats que estableix aquesta Llei.

Article 30
Inspecció

Correspon a l’òrgan substantiu, en l’exercici de les competències pròpies, comprovar que els plans, els programes o els projectes s’han sotmès a l’avaluació ambiental quan ho exigeix la normativa estatal o autonòmica, i vetlar perquè es compleixin les prescripcions i les mesures incloses en els procediments ambientals.

Article 31
Fiances i assegurances de responsabilitat civil

1. A fi de garantir l’execució de les mesures correctores, protectores o compensatòries, l’òrgan substantiu pot exigir la prestació d’una fiança, amb la quantia, la forma i les condicions que es determinin reglamentàriament.

2. Quan es tracti de projectes que comporten un risc potencial greu per a les persones, els béns o el medi ambient, i a fi de cobrir els riscs de danys a les persones, els béns i el medi ambient en general, l’òrgan substantiu pot exigir que es constitueixi una assegurança de responsabilitat civil, encara que la normativa sectorial no ho prevegi, que ha de cobrir, en tot cas:

a) Les indemnitzacions per mort, lesions o malaltia de les persones.

b) Les indemnitzacions per danys als béns.

c) Els costos de reparació i recuperació del medi ambient alterat.

Les condicions de les assegurances de responsabilitat civil, i també la quantia, la forma de prestació, l’extinció i la resta d’elements, s’han de determinar reglamentàriament.

Capítol II
Mesures cautelars

Article 32
Mesures cautelars

1. En el supòsit que els projectes subjectes a l’avaluació ambiental produeixin, o puguin produir, dany al medi ambient o una alteració no permesa de la realitat física o biològica, es poden dictar mesures provisionals d’acord amb el procediment que estableix la normativa bàsica estatal, a fi de garantir danys mínims al medi ambient.

2. Quan s’executi un projecte subjecte a l’avaluació ambiental sense l’avaluació pertinent, o contravenint-ne les condicions, l’òrgan substantiu ha d’ordenar la suspensió immediata de les obres o el cessament de l’acte o ús en curs d’execució, realització o desenvolupament, en tot o en la part que sigui procedent. Aquesta mesura s’ha d’adoptar fins i tot prèviament a l’inici de l’expedient de restabliment de l’ordre jurídic pertorbat.

Això no obstant, si l’òrgan competent considera que els efectes de la suspensió podrien comportar perjudicis més greus per al medi ambient, ha d’adequar l’acord als interessos ambientals, sens perjudici d’exigir que s’iniciïn els tràmits per legalitzar la situació, acudint, si escau, als mecanismes de l’execució forçosa.

L’ordre de suspensió s’ha de notificar, indistintament, a les persones promotores, propietàries o encarregades de la direcció i l’execució de les obres, i també a qualsevol altra persona que estigui en el lloc d’execució, realització o desenvolupament i manifesti la relació amb l’obra. Si transcorren 48 hores des que s’ha practicat la notificació i no s’ha complert l’ordre notificada, es poden precintar les obres, les instal·lacions o l’ús.

L’incompliment de l’ordre de suspensió, mentre persisteixi, dóna lloc a la imposició de multes coercitives successives per períodes mínims de deu dies i quantia de 600 euros en cada ocasió. De l’incompliment s’ha de donar compte al Ministeri Fiscal, si escau, a l’efecte de l’exigència de la responsabilitat que sigui procedent.

3. Les actuacions a què es refereix aquest article són independents de les sancionadores.

Capítol III
Restabliment de l’ordre jurídic pertorbat i reposició de la realitat física alterada

Article 33
El restabliment de l’ordre jurídic pertorbat, la reposició de la realitat física alterada i la indemnització per danys i perjudicis

1. L’ordre jurídic pertorbat per un projecte, un pla o un programa sotmès a avaluació ambiental que no hagi dut a terme la tramitació ambiental preceptiva o en contravingui les condicions, s’ha de restablir mitjançant:

a) L’aprovació, l’autorització o la llicència del projecte, el pla o el programa corresponent amb la tramitació prèvia de l’avaluació ambiental, si se sol·licita i és compatible amb l’ordenació vigent.

b) La declaració de nul·litat dels acords presos o la reposició de la realitat física alterada a l’estat originari, si no es dóna el supòsit de l’apartat a.

2. Quan les actuacions s’hagin executat a l’empara d’un títol administratiu i d’acord amb les condicions que s’hi estableixen, no s’ha d’ordenar la reposició de la realitat física alterada a l’estat originari mentre no s’anul·li el títol administratiu que en cada cas les empari, sens perjudici que s’adoptin les mesures provisionals de l’article 32.

Els acords que declarin nuls plans, programes o projectes per la manca de la tramitació ambiental que correspon han de preveure les mesures adequades per evitar eventuals perjudicis en el medi ambient.

3. En el cas de projectes subjectes a l’avaluació ambiental que produeixin dany al medi ambient o una alteració no permesa de la realitat física o biològica, el promotor queda obligat a la reposició de la situació alterada a l’estat originari i a la indemnització pels danys i perjudicis causats, sens perjudici de la sanció que es pugui imposar.

La reposició de la situació alterada i la indemnització pels danys i perjudicis s’ha de dur a terme en els termes que estableixen la normativa de responsabilitat ambiental i aquesta Llei.

4. L’òrgan substantiu ha de determinar, en un procediment contradictori i amb l’informe previ de l’òrgan ambiental, la quantia de la indemnització pels danys i perjudicis causats a l’Administració i el termini per abonar-la, amb l’audiència prèvia de la persona interessada. En el cas que el promotor no estigui d’acord amb la valoració, s’ha d’efectuar una taxació contradictòria.

5. Les actuacions a què es refereix aquest article són independents de les sancionadores.

Capítol IV
L’execució forçosa

Article 34
Mitjans d’execució forçosa

L’òrgan substantiu, per iniciativa pròpia o a petició de l’òrgan ambiental o de qualsevol persona o entitat, havent avisat prèviament, pot executar forçosament la declaració d’impacte ambiental o l’acord de resolució de discrepàncies, en el supòsit que s’hagin incomplert, i més concretament les condicions i les mesures correctores, protectores o compensatòries, i també el deure de restitució de la realitat física alterada, amb els mitjans que preveuen aquesta Llei i la normativa de procediment administratiu.

Article 35
Execució subsidiària

1. L’òrgan substantiu, per si mateix o per mitjà de terceres persones, amb el requeriment previ, pot executar subsidiàriament les condicions i les mesures correctores, protectores i compensatòries, i també el deure de reposició, a costa de la persona responsable, en el supòsit que s’incompleixin en els terminis establerts.

2. Les despeses per a l’execució subsidiària es poden liquidar provisionalment i abans de l’execució, a compte de la liquidació definitiva.

Article 36
Multes coercitives

1. Si transcorre el termini per al compliment de les condicions, les mesures o el deure de restitució i aquests no es compleixen, l’òrgan substantiu pot acordar la imposició de multes coercitives, reiterades en lapses de temps suficients per complir el que s’ordena, segons els terminis fixats, que han de ser independents i compatibles amb les sancions que es puguin imposar.

2. La quantia de cada una de les multes coercitives pot arribar fins al 10 % de la multa o, si no n’hi ha, pot oscil·lar entre 600 i 6.000 euros. La quantia s’ha de fixar segons els criteris següents:

a) El retard en el compliment.

b) L’existència d’intencionalitat o reiteració.

c) La naturalesa dels perjudicis causats i, en concret, que el dany afecti recursos o espais únics, escassos o protegits.

Capítol V
Règim sancionador

Article 37
La potestat sancionadora

1. La potestat sancionadora en matèria d’avaluacions ambientals només s’aplica a projectes privats d’acord amb el que preveu la normativa estatal bàsica, i correspon a l’òrgan substantiu que ha d’autoritzar o aprovar el projecte.

2. Quan la infracció possible sigui imputable a una administració pública, en la condició de promotora d’un pla, un programa o un projecte, s’ha d’aplicar la normativa reguladora de la responsabilitat de l’Administració, d’agents i personal funcionari.

3. L’òrgan ambiental pot recaptar informació de l’òrgan substantiu, fer les comprovacions que consideri convenients i formular-li requeriments, a fi d’exercir les potestats que estableix aquesta Llei.

Article 38
Subjectes responsables de les infraccions

1. Poden ser responsables pels fets constitutius de les infraccions administratives que regula aquesta Llei:

a) Els promotors del projecte privat.

b) Les persones autores del projecte o el personal tècnic encarregat de la direcció.

c) El personal tècnic encarregat de la redacció de l’estudi d’impacte ambiental.

d) El contractista.

e) L’auditor ambiental.

2. En el cas que el compliment d’una obligació legal correspongui a diverses persones conjuntament, aquestes han de respondre de manera solidària de les infraccions que es cometin i de les sancions que s’imposin.

3. Les persones jurídiques són responsables de les infraccions comeses pels seus òrgans o agents i, si s’escau, han d’assumir el cost de les mesures de restabliment de l’ordre jurídic pertorbat i les indemnitzacions per danys i perjudicis a terceres persones que corresponguin.

4. De l’obligació del pagament de les multes i del benefici il·lícit obtingut imposat a les persones jurídiques en virtut del que estableix aquesta Llei, són responsables subsidiaris:

a) Les persones gestores o administradores la conducta de les quals hagi estat determinant perquè la persona jurídica incorregués en la infracció.

b) Les entitats que, per la participació en el capital o per qualsevol altre mitjà, controlin o dirigeixin l’activitat de la responsable principal, llevat que hagin de ser considerades directament autores de la infracció.

5. La mort de la persona física extingeix la responsabilitat per les infraccions que preveu aquesta Llei, sens perjudici que l’Administració adopti les mesures no sancionadores que pertoquin i que, si escau, exigeixi dels hereus o de qui s’hagi beneficiat o lucrat amb la infracció, el benefici il·lícit obtingut de la comissió.

6. En el cas que s’extingeixi una persona jurídica responsable presumpta d’una infracció abans de la fermesa de la sanció, s’han de considerar responsables solidàriament de la infracció les persones físiques la conducta de les quals va determinar la comissió de la infracció, bé com a integrants dels òrgans de direcció de l’entitat o actuant al servei d’aquesta o per elles mateixes.

En el cas que s’extingeixi una persona jurídica responsable, els socis o partícips en el capital han de respondre solidàriament del pagament de la sanció i, si escau, del cost de la reposició de la realitat física alterada, fins al límit del valor de la quota de liquidació que se’ls hagi adjudicat.

Article 39
Infraccions en matèria d’avaluació d’impacte ambiental

1. Les infraccions en matèria d’avaluació d’impacte ambiental es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

2. És una infracció molt greu l’inici de l’execució d’un projecte, inclosos els subjectes a la declaració responsable o la comunicació prèvia, sotmès a l’avaluació d’impacte ambiental ordinària sense haver obtingut prèviament la declaració d’impacte ambiental corresponent.

3. Són infraccions greus:

a) L’inici de l’execució d’un projecte, inclosos els subjectes a la declaració responsable o la comunicació prèvia, sotmès a l’avaluació d’impacte ambiental simplificada sense haver obtingut prèviament l’informe d’impacte ambiental.

b) L’ocultació de dades i el falsejament o la manipulació maliciosa de dades en la redacció del projecte o en el procediment d’avaluació.

c) L’incompliment de les condicions ambientals o les mesures correctores o compensatòries que estableix la declaració d’impacte ambiental, incloses en la resolució que aprova o autoritza finalment el projecte, o l’incompliment de les condicions ambientals que estableix l’informe ambiental, incloses en la resolució que aprova o autoritza finalment el projecte o, si escau, en la declaració responsable o la comunicació prèvia del projecte.

d) L’incompliment del requeriment acordat per l’Administració per a la suspensió de l’execució del projecte, el tancament o la clausura d’establiments, la suspensió d’activitats o l’adopció de mesures correctores o de restauració del medi físic o biològic.

e) L’incompliment de les mesures cautelars adoptades per l’òrgan competent.

f) L’obstrucció greu en els treballs de vigilància i seguiment de l’Administració.

4. És una infracció lleu l’incompliment de qualsevol de les obligacions o els requisits que contenen aquesta Llei o la normativa bàsica estatal que no estigui tipificat com a greu o molt greu.

5. Quan un mateix infractor cometi diverses accions susceptibles de ser considerades infraccions diferents, s’han d’imposar tantes sancions com infraccions s’hagin comès. En el cas que uns mateixos fets puguin ser constitutius de diverses infraccions, s’ha d’imposar la sanció corresponent a la infracció més greu en la meitat superior. En el cas que uns fets siguin constitutius d’una infracció qualificable com a mitjà o instrument per assegurar la comissió d’altres fets també constitutius d’infracció, de manera que aquests derivin necessàriament d’aquells, s’ha d’imposar la sanció més greu en la meitat superior.

6. Les infraccions prescriuen en els terminis que estableix la normativa bàsica estatal.

Article 40
Sancions corresponents a les infraccions en matèria d’avaluació d’impacte ambiental

1. Les infraccions tipificades en aquesta Llei donen lloc a la imposició de les sancions següents:

a) En el cas d’una infracció molt greu: multa des de 300.001 euros fins a 3.000.000 d’euros.

b) En el cas d’una infracció greu: multa des de 30.001 euros fins a 300.000 euros.

c) En el cas d’una infracció lleu: multa de fins a 30.000 euros.

2. Les sancions s’han de graduar d’acord amb la normativa bàsica estatal.

3. La imposició d’una sanció amb caràcter ferm per la comissió d’una infracció molt greu de les que preveu aquesta Llei també implica la prohibició de contractar d’acord amb els termes que preveu la normativa bàsica estatal en matèria de contractació.

4. Quan els actes constitutius d’infracció es cometin a l’empara d’un títol administratiu i d’acord amb les condicions que s’hi estableixin, no es pot imposar cap sanció administrativa mentre no s’anul·li el títol administratiu que en cada cas els empari.

Article 41
Procediment sancionador i publicitat de les sancions

1. El procediment sancionador és el que preveu la normativa reguladora del procediment sancionador de les Illes Balears i, supletòriament, el que preveuen la normativa bàsica estatal d’avaluacions ambientals i la normativa de règim jurídic i procediment administratiu comú.

2. Les sancions corresponents a infraccions molt greus i greus s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears amb esment dels subjectes responsables i les infraccions comeses.

Article 42
La prestació ambiental substitutòria

1. Les multes, una vegada fermes, poden ser substituïdes, a sol·licitud de la persona sancionada, per una prestació ambiental de restauració, conservació o millora del medi ambient, o d’educació ambiental, en els termes i les condicions que determini l’òrgan sancionador, amb l’informe previ de l’òrgan ambiental.

2. En tot cas, la prestació ambiental substitutòria ha de guardar la proporcionalitat deguda amb la multa que substitueix i en cap cas no ha de ser inferior a la quantia d’aquesta.

Disposició transitòria única
Règim transitori

1. Aquesta Llei s’aplica a totes les avaluacions ambientals que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor de la Llei.

2. Les declaracions d’impacte ambiental publicades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei perden la vigència i cessen en la producció dels efectes propis si no s’ha començat l’execució del projecte o l’activitat dins el termini màxim de sis anys des de l’entrada en vigor de la Llei. En aquest cas, el promotor ha d’iniciar novament el tràmit d’avaluació ambiental del projecte conformement a aquesta Llei.

Disposició derogatòria única
Derogació normativa

1. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang que aquesta Llei, o d’un rang inferior, en allò que la contradiguin.

2. Queden derogades expressament les disposicions següents:

a) La Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, excepte les disposicions addicionals tercera, quarta i cinquena.

b) La Llei 9/2010, de 27 de juliol, de declaració d’interès autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc a Muro.

c) Els articles 39 bis i 39 ter de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental de les Illes Balears (LECO).

d) Els paràgrafs segon i tercer de l’article 44.4 de la Llei 8/2012, de 12 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

Disposició final primera
Modificació de la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears

L’article 16.4 de la Llei 10/2014 queda redactat en els termes següents:

4. La direcció general competent en matèria de mines, atesa la declaració d’impacte ambiental o l’informe d’impacte ambiental de l’òrgan ambiental, ha d’elaborar un informe tècnic sobre la idoneïtat del projecte, que, juntament amb tota la documentació relativa a l’avaluació de l’òrgan ambiental, ha de trametre al Consell de la Mineria de les Illes Balears, el qual pot fer-hi les observacions que consideri pertinents.

Disposició final segona
Modificació de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental de les Illes Balears (LECO)

1. Es modifica l’article 22 a de la Llei 5/2005, que passa a tenir la redacció següent:

a) Zones d’exclusió. Estan constituïdes per les àrees de més qualitat biològica o que contenguin elements biòtics o abiòtics més fràgils, amenaçats o representatius.

L’accés a aquestes zones s’ha de regular en els instruments de planificació i gestió atenent prioritàriament a finalitats de conservació. L’accés per a altres usos, com els científics, educatius, culturals, de visita o de trànsit per camins o senders existents, ha d’estar condicionat a la conservació de l’espai natural i es pot regular per èpoques de l’any o amb caràcter permanent.

2. Es modifica l’article 23.2 de la Llei 5/2005, que passa a tenir la redacció següent:

2. Això no obstant, la declaració d’aquestes figures pot efectuar-se per mitjà d’un acord del Consell de Govern.

3. Es modifica l’article 39 de la Llei 5/2005, que passa a tenir la redacció següent:

Article 39
Avaluació de repercussions

1. Les repercussions dels plans, els programes i els projectes que, sense tenir relació directa amb la gestió d’un lloc Xarxa Natura 2000, o sense que siguin necessaris per a aquesta gestió, puguin afectar de manera apreciable els llocs o espais esmentats, ja siguin individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes, s’han d’avaluar dins dels procediments que preveuen la Llei 21/2013 i la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears, tenint en compte els objectius de conservació del lloc, de conformitat amb el que disposa la Llei 42/2007.

2. En el cas dels plans, els programes o els projectes subjectes a l’avaluació ambiental pel fet d’estar ubicats a un lloc Xarxa Natura 2000, abans de la sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental, la direcció general competent en matèria de la Xarxa Natura 2000, i com a actuacions prèvies, ha de determinar si el pla, el programa o el projecte:

a) Té relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 o és necessari per gestionar-lo. Llevat de circumstàncies especials que constin a l’expedient, es considera que el pla, el programa o el projecte té una relació directa amb la gestió del lloc o és necessari per a aquesta gestió quan representa una execució o un desenvolupament de les mesures o les accions que conté el pla de gestió del lloc en qüestió.

b) Pot afectar el lloc de manera apreciable, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes.

3. Amb la finalitat que preveu l’apartat anterior, l’òrgan promotor ha de presentar davant l’òrgan substantiu una sol·licitud sobre si el pla, el programa o el projecte té relació directa amb la gestió del lloc o és necessari per gestionar-lo o sobre si pot afectar el lloc de manera apreciable.

A la sol·licitud s’ha d’adjuntar una còpia del pla, el programa o el projecte i un document que contengui, com a mínim, la informació següent: la descripció i la localització del pla, el programa o el projecte i de totes les accions susceptibles de produir impactes, la descripció del medi afectat, els impactes principals que es preveuen sobre el medi ambient tenint en compte els objectius de conservació de l’espai i les mesures correctores o protectores per minimitzar-los.

L’òrgan substantiu ha de remetre a la direcció general competent en matèria de la Xarxa Natura 2000 la sol·licitud i la documentació esmentada.

4. La direcció general competent en matèria de la Xarxa Natura 2000, amb l’informe tècnic previ, ha de dictar la resolució que certifica si el pla, el programa o el projecte té relació directa amb la gestió del lloc Xarxa Natura 2000 i si el pot afectar de manera apreciable, dins el termini de dos mesos des de l’entrada de la sol·licitud en el registre de l’òrgan competent per dictar-la.

En el cas que s’apreciï que els plans, els programes o els projectes poden afectar el lloc, la resolució pot manifestar, de manera motivada que, a criteri seu, el pla, el programa o el projecte és manifestament inviable, per raons ambientals o perquè es tracta d’un supòsit substancialment anàleg a algun altre sobre el qual l’òrgan ambiental ja ha emès un informe desfavorable o un acord d’inadmissió per raons ambientals.

5. Si la resolució certifica que el pla, el programa o el projecte té relació amb la gestió del lloc o no afecta el lloc de manera apreciable, aquesta circumstància s’ha de comunicar a l’òrgan substantiu i el procediment s’ha de considerar conclòs.

6. Si la resolució certifica una afecció apreciable possible, s’han de seguir els tràmits següents:

a) Si la resolució es limita a certificar una afecció apreciable possible, s’ha de comunicar a l’òrgan substantiu, i s’ha d’instar el promotor a presentar, davant l’òrgan substantiu, la sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental i la documentació annexa, que ha d’incloure l’estudi de les repercussions ambientals, d’acord amb les previsions de la Llei 21/2013 i la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

b) Si la resolució determina, a més, que, a criteri seu, el pla, el programa o el projecte és manifestament inviable per les raons esmentades, també s’ha de comunicar a l’òrgan ambiental que pertoqui.

La resolució, en el cas que correspongui a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, ha d’incloure l’acord d’elevar a l’òrgan ambiental una proposta d’informe desfavorable i de lliurar-li un còpia íntegra de l’expedient. L’òrgan ambiental ha de donar audiència al promotor i a l’òrgan substantiu sobre la proposta, perquè dins el termini de deu dies puguin presentar les al·legacions, els documents i les informacions que estimin oportuns. Un cop hagi transcorregut aquest termini, l’òrgan ambiental pot resoldre informar desfavorablement sobre el pla, el programa o el projecte per les raons que figuren en la resolució de certificació, o optar, motivadament, per instar el promotor a presentar, davant l’òrgan substantiu, la sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental i la documentació annexa, que ha d’incloure l’estudi de les repercussions ambientals, d’acord amb el que preveuen la Llei 21/2013 i la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears.

7. La resolució que certifica l’afecció o la no-afecció apreciable no pot ser objecte de recurs, sens perjudici dels recursos que, si escau, siguin procedents en les vies administrativa i judicial contra l’acte pel qual s’autoritza el projecte, el pla o el programa.

L’informe de l’òrgan ambiental esmentat en l’apartat 6 no pot ser objecte de recurs, sens perjudici dels recursos que, si n’és el cas, siguin procedents en les vies administrativa i judicial contra l’acte pel qual s’autoritza el projecte, el pla o el programa.

8. En el cas de projectes o activitats subjectes a la declaració responsable o la comunicació prèvia, les funcions atribuïdes a l’òrgan substantiu corresponen a l’òrgan competent de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

9. El conseller competent en matèria de medi ambient pot dictar instruccions sobre el procediment i les pautes d’interpretació de la norma, amb la finalitat d’agilitar les tramitacions i unificar els criteris interpretatius.

4. S’introdueix una nova disposició addicional a la Llei 5/2005, amb la redacció següent:

Disposició addicional sisena
Festes en embarcacions

Es declaren ús prohibit a l’àmbit dels espais naturals protegits marins, les festes i els esdeveniments en vaixells que, mitjançant aparells emissors, alterin sensiblement els nivells sonors naturals de l’indret.

5. S’introdueix una nova disposició transitòria a la Llei 5/2005, amb la redacció següent:

Disposició transitòria tercera
Ús autoritzable a zones d’exclusió

1. Fins que s’aprovin els instruments de planificació i gestió dels espais de rellevància ambiental, o fins que s’aprovi l’adaptació dels instruments vigents a les previsions de l’article 22 a, és un ús autoritzable el trànsit a peu per camins i senders existents a zones d’exclusió amb la finalitat d’accedir a àrees de domini públic maritimoterrestre.

2. L’organisme gestor ha de tramitar les sol·licituds d’autorització d’acord amb el procediment que preveu l’article 21, tot garantint els objectius de conservació dels espais protegits.

Disposició final tercera
Exclusions de l’autorització administrativa de l’Administració hidràulica

No obstant l’article 106.1 del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat pel Reial decret 701/2015, de 17 de juliol, queden excloses de l’autorització administrativa de l’Administració hidràulica les actuacions a zones inundables i potencialment inundables següents:

1. Les actuacions de conservació i rehabilitació de construccions i edificis existents, excepte que s’executin en soterranis o vinculades a un ús públic essencial, com hospitals, centres escolars o sanitaris, residències de persones grans o de persones amb discapacitat, parcs de bombers, centres penitenciaris o similars.

2. Les obres que no requereixin un projecte tècnic quan no estiguin incloses a zones de policia o servitud i no modifiquin la circulació lliure de les aigües o no representin obstacles per al flux de l’escolament, el desguàs o les avingudes de les aigües.

3. Les obres de construcció, rehabilitació o reparació de safarejos, piscines o aljubs, sempre que es trobin a la mateixa altitud que el terreny.

4. Les obres de conservació i manteniment de camins existents.

5. Les obres de manteniment o reparació de serveis soterrats, com ara canonades d’aigua, gas, sanejament, fibra òptica, electricitat o similars.

Disposició final quarta
Autorització de desplegament

1. En l’àmbit de les competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i per mitjà dels procediments que preveu aquesta Llei, s’autoritza el Govern a dictar les disposicions necessàries per executar-la i desplegar-la.

2. Així mateix, s’autoritza el Govern a adaptar els annexos a les modificacions de ius cogens que, si escau, introdueixi la normativa comunitària o la normativa bàsica estatal.

Disposició final cinquena
Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 18 de març de 2016

El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca                                                                                La presidenta

Vicenç Vidal i Matas                                                                                                                           Francesca Lluch Armengol i Socias

 

ANNEX 1
Projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària

Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia

1.   Repoblacions forestals d’extensió superior a 50 ha, i a partir de 10 ha quan impliquin greus transformacions ecològiques negatives o bé la utilització d’espècies no autòctones.

2.   Projectes per destinar a l’explotació agrícola intensiva, terrenys erms o àrees naturals o seminaturals que ocupin una superfície major a 5 ha.

3.   Instal·lacions de ramaderia intensiva que superin les capacitats següents:

a.   15.000 places per a gallines (135 UBG) o 30.000 places per a pollastres (120 UBG).

b.   400 places per a truges (120 UBG) o 850 places per a porcs d’engreix (119 UBG).

c.   1.000 places per a bestiar oví i cabrum (150 UBG).

d.   200 places per a bestiar boví de llet (200 UBG) o 333 places per a bestiar boví d’engreix (200 UBG).

e.   10.000 places per a conills (100 UBG).

f.    300 unitats de bestiar gros per a les espècies animals diferents de les esmentades.

4.   Instal·lacions de ramaderia extensiva que superin les capacitats següents:

a.   2.000 places per a bestiar oví i cabrum (300 UBG).

b.   300 places per a bestiar boví de llet (300 UBG) o 600 de boví d’engreix (360 UBG).

c.   20.000 places per a conills (200 UBG).

5.   Instal·lacions per a l’aqüicultura intensiva.

6.   Pistes forestals a partir de 2 km o en pendents superiors al 15 % i pistes agrícoles també en pendent superior al 15 %.

7.   Tala d’espècies forestals feta amb el propòsit de canviar a un altre ús del sòl quan no estigui sotmesa a plans d’ordenació i afecti més de 5 ha.

Grup 2. Indústria extractiva

1.   Pedreres: restauració o extracció.

2.   Explotacions mineres.

3.   Extracció de petroli i de gas natural, com també els projectes d’adquisició sísmica en exploracions d’hidrocarburs.

4.   Perforacions profundes, entenent com a tals les superiors a 400 m, excepte les perforacions per investigar l’estabilitat dels sòls, en particular:

a.   Perforacions geotèrmiques.

b.   Perforacions per emmagatzemar residus nuclears.

c.   Perforacions per al proveïment d’aigua.

d.   Perforacions petrolieres.

5.   Instal·lacions industrials a l’exterior i a l’interior per gasificar carbó i pissarres bituminoses.

6. Els projectes que consisteixin a fer perforacions per a l’exploració, la investigació o l’explotació d’hidrocarburs, l’emmagatzemament de CO₂, l’emmagatzemament de gas i geotèrmia d’entalpia mitjana i alta que requereixin tècniques de fractura hidràulica, incloses les perforacions de sondeigs d’investigació que tenguin per objecte la presa de mostres prèvia a projectes de perforació.

Grup 3. Energia

1.   Refineries de petroli brut, com també les instal·lacions de gasificació regasificació i de liqüefacció.

2.   Centrals tèrmiques i altres instal·lacions de combustió d’una potència tèrmica de, com a mínim, 50 MW.

3.   Instal·lacions industrials per produir electricitat, vapor i aigua calenta amb potència tèrmica de, com a mínim, 50 MW.

4.   Canonades per transportar gas i petroli en sòl rústic a partir de 10 km de longitud amb un diàmetre nominal de canonada de més de 160 mm.

5.   Oleoductes i gasoductes, inclosos els submarins.

6.   Subestacions de transformació d’energia elèctrica a partir de 10 MW en sòl rústic.

7.   Línies de transmissió d’energia elèctrica entre 15 i 66 kV en sòl rústic amb la qualificació d’ANEI o ARIP, espais naturals protegits a l’empara de la Llei 42/2007 i espais de rellevància ambiental de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), excepte en el cas que siguin línies soterrades per camí existent amb una longitud inferior a 1 km.

8.   Línies de transmissió d’energia elèctrica de tensió igual o superior a 66 kV a partir de 500 m de longitud.

9.   Instal·lacions per emmagatzemar productes petroliers, petroquímics o químics amb una capacitat superior a 5.000 t.

10. Producció i emmagatzematge de gasos combustibles a partir de 2.500 t de capacitat.

11. Instal·lacions per a la utilització de la força del vent per a la producció d’energia (parcs eòlics), incloses les esteses de connexió a la xarxa i els accessos següents:

• Instal·lacions de més de quatre aerogeneradors en zona d’aptitud alta d’acord amb el PDS d’Energia.
• Instal·lacions de més d’1 MW de potència fora de les zones d’aptitud alta del PDS d’Energia.

12. Instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa següents:

• Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades en sòl rústic a les zones d’aptitud alta del PDS d’Energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.
• Instal·lacions amb una ocupació total de més d’1 ha situades en sòl rústic fora de les zones d’aptitud alta del PDS d’Energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.
• Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m² que estiguin situades en sòl rústic protegit.

13. Centrals nuclears i altres reactors nuclears, així com les instal·lacions vinculades a la producció, el tractament o l’emmagatzematge de materials radioactius.

Grup 4. Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls

1.   Plantes siderúrgiques integrals. Instal·lacions per produir metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries mitjançant processos metal·lúrgics, químics o electrolítics.

2.   Instal·lacions destinades a l’extracció d’amiant. Tractament i transformació de l’amiant i dels productes que en contenen.

3.   Instal·lacions per produir lingots de ferro o acer (fusió primària o secundària), incloses les instal·lacions de fosa contínua, amb una capacitat superior a 2,5 t/h.

4.   Instal·lacions per elaborar metalls ferrosos on es faci alguna de les activitats següents:

a.   Laminat en calent amb una capacitat superior a 20 t d’acer brut per hora.

b.   Forjat amb martells amb una energia d’impacte superior a 50 kJ per martell i quan la potència tèrmica utilitzada sigui superior a 20 MW.

c.   Aplicació de capes protectores de metall fus amb una capacitat de tractament de més de 2 t d’acer brut per hora.

5.   Foneries de metalls ferrosos amb una capacitat de producció de més de 20 t/dia.

6.   Instal·lacions per a la fosa (inclòs l’aliatge) de metalls no ferrosos, amb excepció de metalls preciosos, inclosos els productes de recuperació (refinatge, restes de fosa, etc.), amb una capacitat de fusió de més de 4 t per al plom i el cadmi o 20 t per a tots els altres metalls, per dia.

7.   Instal·lacions per al tractament de la superfície de metalls i materials plàstics per procés electrolític o químic, quan el volum de les cubetes o de les línies completes destinades al tractament sigui superior a 30 m³.

8.   Instal·lacions de calcinació i de sinterització de minerals metàl·lics, amb capacitat superior a 5.000 t/any de mineral processat.

9.   Instal·lacions per fabricar ciment, clínquer o formigó preparat amb una capacitat superior a 50 t/dia.

10. Fabricació de guixos i calç a partir de 50 t/dia.

11. Instal·lacions per a la fabricació de vidre, inclosa la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió superior a 20 t/dia.

12. Instal·lacions per fondre substàncies minerals, inclosa la producció de fibres minerals, amb una capacitat de fosa superior a 20 t/dia.

13. Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics mitjançant enfornada, en particular, teules, maons, maons refractaris, rajoles, gres o porcellana, amb una capacitat de producció superior a 75 t/dia o una capacitat d’enfornada de més de 4 m³ i més de 300 kg per metre cúbic de densitat de càrrega per forn.

14. Instal·lacions permanents per fabricar aglomerats asfàltics en calent.

15. Plantes de tractament d’àrids i plantes de fabricació de materials de construcció.

Grup 5. Indústria química, petroquímica, tèxtil i paperera

1.   Instal·lacions per a la fabricació a escala industrial de substàncies mitjançant transformació química que s’utilitzin per a:

a.   La producció de productes químics orgànics o inorgànics bàsics.

b.   La producció de fertilitzants simples o composts que continguin fòsfor, nitrogen o potassi.

c.   La producció de productes fitosanitaris bàsics i de biocides.

d.   La producció de productes farmacèutics bàsics.

e.   La producció d’explosius.

2.   Conduccions per transportar productes químics amb un diàmetre de més de 800 mm i una longitud superior a 10 km.

3.   Plantes per al tractament previ (operacions com ara el rentat, el blanqueig, la mercerització) o per al tenyit de fibres o productes tèxtils quan la capacitat de tractament superi les 5 t/dia.

4.   Les plantes per a l’adob de pells i cuirs quan la capacitat de tractament superi les 6 t de productes acabats per dia.

5.   Plantes industrials per a:

a.   La producció de pasta de paper a partir de fusta o d’altres matèries fibroses similars.

b.   La producció de paper i cartó, amb una capacitat de producció superior a 50 t/dia.

6.   Instal·lacions de producció i tractament de cel·lulosa amb una capacitat de producció superior a 10 t/dia.

7.   Plantes de biodièsel o similars.

Grup 6. Altres indústries

1.   Instal·lacions industrials per sacrificar o trossejar animals, com també els escorxadors municipals en poblacions de més de 5.000 habitants.

2.   Activitats i instal·lacions afectades pel Reial decret 840/2015, de 21 de setembre, pel qual s’aproven mesures per al control dels riscs inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses.

Grup 7. Projectes d’infraestructures

1.   Carreteres:

a.   Construcció d’autopistes, autovies, vies ràpides i carreteres convencionals de nou traçat.

b.   Actuacions que modifiquin el traçat d’autopistes, autovies, vies ràpides i carreteres convencionals preexistents en una longitud continuada de més d’1 km o més de 3 km discontínuament.

c.   Ampliació de carreteres convencionals que les transformi en autopistes, autovies o carreteres de doble calçada en una longitud continuada de més d’1 km o més de 3 km discontínuament.

d.   Variants per a la supressió de travessies de nuclis urbans i túnels, tots dos de més de 500 m de longitud.

2.   Construcció de línies de ferrocarril, tramvies, metros aeris o subterranis, línies suspeses o similars.

3.   Electrificació de ferrocarrils.

4.   Aeroports i aeròdroms, excepte heliports.

5.   Ports comercials, pesquers o esportius, o la seva ampliació quan augmenti la superfície de la làmina d’aigua ocupada.

6.   Noves instal·lacions de recepció de combustibles ubicades fora de ports actuals.

7.   Espigons i pantalans per a càrrega i descàrrega connectats a terra que admetin vaixells d’arqueig superior a 1.350 t.

8.   Obres costaneres destinades a combatre l’erosió i obres marítimes que puguin alterar la costa, per exemple, la construcció de dics, espigons i altres obres de defensa contra el mar, excepte el manteniment i la reconstrucció d’aquestes obres.

Grup 8. Projectes d’enginyeria hidràulica i de gestió de l’aigua

1.   Embassaments i altres instal·lacions destinades a retenir l’aigua o a emmagatzemar-la de manera permanent, quan el volum nou o addicional d’aigua emmagatzemada sigui superior a 500.000 m³.

2.   Plantes de tractament d’aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents.

3.   Instal·lacions de dessalinització d’aigua amb un volum nou o addicional superior a 1.000 m³/dia de capacitat.

4.   Aqüeductes i conduccions que suposin transvasaments d’unitats hidrogeològiques o d’aqüífers.

5.   Projectes per a l’extracció d’aigües subterrànies o la recàrrega artificial d’aqüífers, si el volum anual d’aigua extreta o aportada és igual o superior a 500.000 m³.

6.   Emissaris submarins d’aigües depurades i de plantes de dessalinització.

7.   Instal·lacions de conducció d’aigua en sòl rústic que no discorrin íntegrament per camí existent quan la longitud sigui superior a 2 km i, en tot cas, les situades dins ANEI d’alt nivell de protecció.

Grup 9. Projectes de tractament i gestió de residus

1.   Instal·lacions de tractament de residus perillosos que facin operacions d’eliminació de la D1 a la D12 de l’annex 1 o operacions de valorització de la R1 a la R11 de l’annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

2.   Instal·lacions de tractament de residus no perillosos que facin operacions d’eliminació de la D1 a la D12 de l’annex 1 o operacions de valorització de la R1 a la R11 de l’annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, amb una capacitat de tractament superior a 50 t/dia.

3.   Abocadors de qualsevol tipus de residus que rebin més d’1 t per dia o que tinguin una capacitat total de més 2.500 t, o que afectin espais protegits; com també els projectes de clausura d’aquests abocadors quan no estiguessin inclosos en la seva autorització inicial, o no hagin estat sotmesos a tramitació ambiental.

Grup 10. Projectes en espais naturals protegits

Els projectes següents, quan es desenvolupen en espais naturals protegits o espais protegits Xarxa Natura 2000, d’acord amb la Llei 42/2007 i la Llei 5/2005, en zones humides incloses en la llista del Conveni de Ramsar i en zones especialment protegides d’importància per al Mediterrani (ZEPIM) del Conveni per a la protecció del medi marí i de la regió costanera de la Mediterrània.

1.   Primeres repoblacions forestals no protectores quan suposin riscs de greus transformacions ecològiques negatives.

2.   Transformacions d’usos del sòl, en més d’1 ha, que impliquin eliminació de la coberta vegetal quan suposin un risc de greus transformacions ecològiques negatives.

3.   Dragatges marins.

4.   Canonades per al transport de gas i petroli.

5.   Subestacions de transformació d’energia elèctrica.

6.   Plantes de tractament d’aigües residuals.

7.   Instal·lacions per a la producció d’energia hidroelèctrica.

8.   Projectes d’urbanitzacions i d’instal·lacions hoteleres fora de les zones urbanes i construccions associades.

9.   Construcció de centres comercials.

10. Aparcaments.

11. Abocadors de residus perillosos i de residus inerts.

12. Obres de canalització i projectes de defensa de cursos naturals.

13. Concentracions parcel·làries.

Grup 11. Altres projectes

1.   Parcs temàtics.

2.   Equipaments sanitaris, docents i esportius no prevists en el planejament urbanístic amb una ocupació de parcel·la superior a 2.700 m².

3.   Equipaments comercials no prevists en el planejament urbanístic amb una superfície construïda superior a 400 m².

4.   Camps de golf i de pitch-and-putt.

5.   Pistes d’esquí, remuntadors o telefèrics i construccions associades.

6.   Drassanes per a vaixells superiors a 1.000 t.

7.   Dragatges marins per a l’obtenció de sorra.

8.   Regeneració artificial de platges.

9.   Pistes de curses i de proves per a vehicles a motor.

10. Enfonsaments de vaixells d’eslora superior a 25 m per crear esculls artificials.

11. Qualsevol modificació o extensió d’un projecte previ a aquest annex, quan la modificació o extensió compleixi, per si mateixa, els possibles llindars establerts en aquest annex.

12. Qualsevol projecte que suposi un canvi d’ús del sòl en una superfície igual o superior a 100 ha.

13. Emplaçaments d’emmagatzematge de conformitat amb la Llei 40/2010, de 29 de desembre, d’emmagatzematge geològic de diòxid de carboni.

14. Instal·lacions per a la captura de fluxos de CO₂ amb fins d’emmagatzematge geològic de conformitat amb la Llei 40/2010, de 29 de desembre, d’emmagatzematge geològic de diòxid de carboni, procedent d’instal·lacions incloses en aquest annex, o quan la captura total anual de CO₂ sigui igual o superior a 1,5 Mt.

El fraccionament de projectes no impedeix l’aplicació dels llindars que estableix aquest annex i, a aquest efecte, s’han d’acumular les magnituds o dimensions de cadascun dels projectes considerats.

 

ANNEX 2
Projectes sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental simplificada

Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia

1.   Projectes no inclosos en l’annex 1 per destinar a explotació agrícola intensiva àrees naturals o seminaturals.

2.   Nous regadius d’extensió superior a 50 ha i a partir de 5 ha quan es prevegi la utilització d’aigües residuals depurades encara que es tracti d’un regadiu existent.

3.   Instal·lacions de ramaderia intensiva o extensiva que superin les capacitats següents:

a.   7.500 places per a gallines (68 UBG) o 15.000 places per a pollastres (60 UBG).

b.   200 places per a truges (60 UBG) o 425 per a porc d’engreix (60 UBG).

c.   500 places per a bestiar oví i cabrum (75 UBG).

d.   100 places per a bestiar boví lleter (100 UBG) o 167 places per a bestiar boví d’engreix (100 UBG).

e.   5.000 places per a conills (50 UBG).

f.    100 unitats de bestiar gros per a les espècies animals diferents de les esmentades.

4.   Campanyes antiplagues (insecticides, fungicides i herbicides) a partir de 50 ha quan s’utilitzin productes de la categoria B i C per a mamífers, aus i peixos i productes de perillositat controlable i molt perillosos per a les abelles.

5.   Introducció d’espècies exòtiques vegetals o faunístiques, excepte plantes de cultiu agrícola o de bestiar domèstic.

Grup 2. Energia

1.   Línies de transmissió d’energia elèctrica inferiors a 15 kV ubicades en sòl rústic amb la qualificació d’ANEI i ARIP, espais naturals protegits a l’empara de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i espais de rellevància ambiental de la Llei 5/2005, excepte en el cas que siguin línies soterrades per camí existent amb una longitud inferior a 1 km.

2.   Centrals tèrmiques i altres instal·lacions de combustió.

3.   Instal·lacions per emmagatzemar productes petroliers, petroquímics o químics, amb una capacitat superior a 1.000 t que ocupin més de 3.500 m².

4.   Producció i emmagatzematge de gasos combustibles a partir de 500 t de capacitat.

5.   Instal·lacions per a la utilització de la força del vent per a la producció d’energia de més de 100 kW, incloses les esteses de connexió a la xarxa i els accessos.

6.   Instal·lacions per a la producció d’energia elèctrica a partir de l’energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa següents:

• Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m², excepte si estan situades en qualsevol tipus de coberta.
• Instal·lacions amb una ocupació total de més de 100 m² que estiguin situades en sòl rústic protegit.

Grup 3. Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls

1.   Instal·lacions per a la fabricació de fibres minerals artificials.

2.   Drassanes per a vaixells de fins a 1.000 t.

3.   Instal·lacions per a la construcció i reparació d’aeronaus.

4.   Instal·lacions per a la fabricació de material ferroviari

5.   Instal·lacions per fabricar ciment, clínquer o formigó preparat no incloses en l’annex 1.

6.   Instal·lacions industrials per fabricar productes ceràmics mitjançant forn; en particular, teules, maons, rajoles, gres o porcellana, no incloses en l’annex 1.

Grup 4. Projectes d’infraestructures

1.   Projectes de zones industrials.

2.   Projectes d’urbanització.

3.   Construcció de centres comercials.

4.   Aparcaments i marines seques en sòl rústic.

5.   Construcció d’instal·lacions de transbordament intermodal i de terminals intermodals.

6.   Heliports.

Grup 5. Altres indústries

1.   Instal·lacions industrials situades en sòl rústic o a menys de 500 m d’una zona residencial.

2.   Indústries de qualsevol tipus, quan produeixin residus líquids que no s’evacuïn a través de la xarxa de clavegueram.

3.   Instal·lacions industrials per a l’elaboració de greixos i olis vegetals i animals, sempre que es donin simultàniament les circumstàncies següents:

a.   Que estiguin situades fora de polígons industrials.

b.   Que estiguin a menys de 500 m d’una zona residencial.

c.   Que ocupin una superfície d’almenys 2.500 m².

4.   Instal·lacions industrials per envasar i enllaunar productes animals i vegetals, amb una capacitat de producció superior a 2 t/dia de productes acabats (valors mitjans trimestrals).

5.   Instal·lacions industrials per a fabricació de productes lactis, sempre que la instal·lació rebi una quantitat de llet superior a 200 t/dia (valor mitjà anual).

6.   Instal·lacions industrials per a la fabricació de cervesa i malta, sempre que en la instal·lació es donin simultàniament les circumstàncies següents:

a.   Que estigui situada fora de polígons industrials.

b.   Que es trobi a menys de 500 m d’una zona residencial.

c.   Que ocupi una superfície d’almenys 2.500 m².

7.   Instal·lacions industrials per a l’elaboració de confitures i almívars, sempre que en la instal·lació es donin simultàniament les circumstàncies següents:

a.   Que estigui situada fora de polígons industrials.

b.   Que es trobi a menys de 500 m d’una zona residencial.

c.   Que ocupi una superfície d’almenys 2.500 m².

8.   Instal·lacions industrials per a la fabricació de fècules, sempre que es donin simultàniament les circumstàncies següents:

a.   Que estigui situada fora de polígons industrials.

b.   Que es trobi a menys de 500 m d’una zona residencial.

c.   Que ocupi una superfície d’almenys 2.500 m².

9.   Instal·lacions industrials per a la fabricació de farina de peix i oli de peix, sempre que a la instal·lació es donin simultàniament les circumstàncies següents:

a.   Que estigui situada fora de polígons industrials.

b.   Que es trobi a menys de 500 m d’una zona residencial.

c.   Que ocupi una superfície d’ almenys 2.500 m²

10. Sucreres amb una capacitat de tractament de matèria primera superior a les 300 t diàries.

Grup 6. Projectes de gestió de residus

1.   Instal·lacions de tractament de residus no perillosos que facin operacions d’eliminació de la D1 a la D12 de l’annex 1 o operacions de valorització de la R1 a la R11 de l’annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, que no es desenvolupin a l’interior d’una nau al polígon industrial i no estiguin incloses en l’annex 1 d’aquesta Llei.

2.   Instal·lacions d’emmagatzematge de ferralla, d’emmagatzematge de vehicles fora d’ús, centres autoritzats per a la recollida i la descontaminació de vehicles que no es desenvolupin a l’interior d’una nau a polígon industrial.

3.   Instal·lacions d’emmagatzematge de residus perillosos fora del lloc de producció (incloses operacions prèvies al tractament) que facin operacions de la D13 a la D15 de l’annex 1 o operacions R12 i R13 de l’annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, que no es desenvolupin a l’interior d’una nau a polígon industrial.

4.   Instal·lacions d’emmagatzematge de residus no perillosos fora del lloc de producció (incloses operacions prèvies al tractament) que facin operacions de la D13 a la D15 de l’annex 1 i operacions R12 i R13 de l’annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, amb una capacitat superior a 100 t i que no es desenvolupin a l’interior d’una nau a polígon industrial.

Grup 7. Altres projectes

1.   Campaments permanents per a tendes de campanya o caravanes.

2.   Recuperació de terres al mar.

3.   Dragats, excepte quan l’objecte del projecte sigui mantenir les condicions hidrodinàmiques o de navegabilitat en la zona de serveis del port amb un volum extret inferior a 5.000 m³/any.

4.   Jardins botànics i zoològics.

5.   Obres de canalització i projectes de defensa de cursos naturals.

6.   Urbanitzacions de vacances i instal·lacions hoteleres fora d’àrees urbanes i construccions associades.

7.   Infraestructures de telecomunicació o energia que uneixen els diversos territoris insulars.

8.   Infraestructures de telecomunicació ubicades en sòl rústic amb la qualificació d’ANEI i ARIP, espais naturals protegits a l’empara de la Llei 42/2007 i espais de rellevància ambiental de la Llei 5/2005.

9.   Qualsevol projecte o actuació que pugui afectar els ecosistemes marins.

10. Passeigs marítims o senders litorals que alterin l’orografia del domini públic maritimoterrestre.

11. Instal·lacions o bancs de prova de motors, turbines o reactors.

12. Instal·lacions per recuperar o destruir substàncies explosives.

13. Equipaments sanitaris, docents i esportius no prevists en el planejament urbanístic amb una ocupació de parcel·la inferior a 2.700 m².

14. Totes les actuacions que, d’acord amb el pla d’ordenació dels recursos naturals, el pla rector d’ús i gestió o el pla de gestió de la zona on s’ubiqui, han de ser objecte d’un estudi d’avaluació d’impacte ambiental.

El fraccionament de projectes no impedeix l’aplicació dels llindars que estableix aquest annex, i a aquest efecte s’han d’acumular les magnituds o dimensions de cadascun dels projectes considerats.

En el cas dels projectes inclosos en el planejament territorial o urbanístic, l’avaluació d’impacte ambiental tindrà en compte l’avaluació ambiental estratègica del planejament que els inclou i avaluarà únicament els aspectes propis del projecte que no hagin estat avaluats en l’avaluació ambiental estratègica, sempre que la declaració ambiental estigui vigent.

 

ANNEX 3
Criteris per determinar si un projecte de l’annex 2 s’ha de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental ordinària

1.   Característiques dels projectes. Les característiques dels projectes s’han de considerar, en particular, des dels punts de vista següents:

a.   Les dimensions del projecte.

b.   L’acumulació amb altres projectes.

c.   La utilització de recursos naturals.

d.   La generació de residus.

e.   Contaminació i altres inconvenients.

f.    El risc d’accidents, considerant en particular les substàncies i les tecnologies utilitzades.

2.   Ubicació dels projectes. La sensibilitat ambiental de les àrees geogràfiques que es puguin veure afectades pels projectes s’ha de considerar tenint en compte els principis de sostenibilitat, en particular:

a.   L’ús existent del sòl.

b.   L’abundància relativa, la qualitat i la capacitat regenerativa dels recursos naturals de l’àrea.

c.   La capacitat de càrrega del medi natural, amb especial atenció a les àrees següents:

1r. Aiguamolls.

2n. Zones costaneres.

3r. Àrees de muntanya i de bosc.

4t. Reserves naturals i parcs.

5è. Àrees classificades o protegides per la legislació de l’Estat o de les comunitats autònomes; llocs Xarxa Natura 2000.

6è. Àrees en les quals s’han superat ja els objectius de qualitat ambiental establerts en la legislació comunitària.

7è. Àrees de gran densitat demogràfica.

8è. Paisatges amb significació històrica, cultural o arqueològica.

9è. Àrees amb potencial afecció al patrimoni cultural.

3.   Característiques de l’impacte potencial. Els potencials efectes significatius dels projectes s’han de considerar en relació amb els criteris establerts en els apartats 1 i 2 anteriors i, en particular, tenint present:

a.   L’extensió de l’impacte (àrea geogràfica i magnitud de la població afectada).

b.   El caràcter transfronterer de l’impacte.

c.   La magnitud i la complexitat de l’impacte.

d.   La probabilitat de l’impacte.

e.   La durada, la freqüència i la reversibilitat de l’impacte.

 

ANNEX 4
Criteris per valorar en l’avaluació ambiental estratègica simplificada per determinar si un pla o programa s’ha de sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària

1.   Les característiques dels plans i programes. En particular, s’ha de considerar:

a.   La mesura en què el pla o el programa estableix un marc per a projectes i altres activitats, bé en relació amb la ubicació, la naturalesa, les dimensions i les condicions de funcionament o bé en relació amb l’assignació de recursos.

b.   La mesura en què el pla o el programa influeix en altres plans o programes, inclosos els que estiguin jerarquitzats.

c.   La pertinència del pla o el programa per a la integració de consideracions ambientals, amb l’objecte, en particular, de promoure el desenvolupament sostenible.

d.   Problemes ambientals significatius relacionats amb el pla o el programa.

e.   La pertinència del pla o el programa per a la implantació de la legislació comunitària o nacional en matèria de medi ambient com, entre altres, els plans o els programes relacionats amb la gestió de residus o la protecció dels recursos hídrics.

2.   Les característiques dels efectes i de l’àrea probablement afectada, considerant en particular:

a.   La probabilitat, la durada, la freqüència i la reversibilitat dels efectes.

b.   El caràcter acumulatiu dels efectes.

c.   El caràcter transfronterer dels efectes.

d.   Els riscs per a la salut humana o el medi ambient (deguts, per exemple, a accidents).

e.   La magnitud i l’abast espacial dels efectes (àrea geogràfica i magnitud de la població que es puguin veure afectades).

f.    El valor i la vulnerabilitat de l’àrea probablement afectada a causa de:

1r. Les característiques naturals especials.

2n. Els efectes en el patrimoni cultural.

3r. La superació de valors límit o d’objectius de qualitat ambiental.

4t. L’explotació intensiva del sòl.

5è. Els efectes en àrees o paisatges amb rang de protecció reconegut en els àmbits nacional, comunitari o internacional.