Butlletí Oficial de les Illes Balears

En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’article 10.6 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de  prevenció i control integrats de la contaminació, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 3 de març de 2016,

“Atès,

1.Que UTE GIREF ha sol·licitat una modificació de l’autorització ambiental integrada consistent en  la construcció d’una Planta de Valorització de Residus Urbans per a la classificació, tractament i valorització dels residus urbans o municipals (Residus sòlids urbans, matèria orgànica de recollida selectiva, envasos lleugers de recollida selectiva, residus voluminosos de recollida selectiva, llots de depuradores urbanes i restes verds, procedent de podes i jardineria) generats a les illes d'Eivissa i Formentera.

2.Que la documentació aportada justifica que es tracta d’una modificació substancial, en compliment de l’art. 10 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol.

3.Que, per a l’atorgament d’aquesta autorització s’ha de seguir la tramitació prevista a l’article 15 del Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció o control integrats de la contaminació.

4.Que en tots aquells aspectes no regulats a la Llei 16/2002, d’1 de juliol (Art. 14) el procediment s’ajustarà a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú i la Llei 3/2003, de 26 de març, de Règim Jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com a la resta de disposicions que li siguin d’aplicació.

5.Que per altra banda, en relació a l’avaluació d’impacte ambiental, el present projecte està inclòs a l’annex I de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluació d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

6.Que, per tant, en compliment de l’art. 12.3 de la Llei 16/2002, s’incorporarà a l’autorització ambiental integrada l’Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de data 7 de juliol de 2010.

7.Que d’acord a l’article 15 del Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, el projecte ha estat sotmès a informació pública durant el termini no inferior a vint dies amb publicació al BOIB núm. 81, de data 14 de juny de 2014, no havent-se presentat al·legacions.

8.Que en data 11 de juliol de 2014, es sol·liciten informes tècnics al serveis implicats de les diferents conselleries, al Consell d’Eivissa i a l’Ajuntament de Sta. Eulària des Riu. Tots els informes presentats són positius amb una sèrie de condicionants tècnics que es recullen a la proposta d’acord.

9.Que d’acord amb l’annex IV de la Llei 16/2002, s’ha efectuat el tràmit de consulta prèvia a la presa de decisió a totes les persones físiques i jurídiques interessades, a les quals se’ls hi ha atorgat un termini de 10 dies (Art. 84 de la Llei 30/1992) per fer les observacions oportunes. Les persones interessades no han presentat observacions en el termini establert.

ACORDA

I.Modificar el títol de l’Autorització Ambiental Integrada que passa a ser “Autorització Ambiental Integrada de l’àrea de gestió de residus de Ca Na Putxa”

II.Atorgar l’Autorització Ambiental Integrada de l’àrea de gestió de residus de Ca Na Putxa, d’acord amb l’article 10 de la Llei 16/2002, de la modificació substancial consistent en la construcció de la planta de tractament de residus urbans, amb les condicions d’explotació, capacitat i processos indicats al projecte tècnic que acompanya la sol·licitud i amb subjecció a la redacció de l’autorització següent:

1.Objecte

La present AAI se concedeix a l’empresa UTE GIREF (amb CIF G57209397 i NIMA 0700002393), única i exclusivament per a la realització de l’activitat de tractament de residus no perillosos i abocador de residus no perillosos, a les següents instal·lacions (Coordenades UTM: 368819; 4311309):

-Abocador de Ca Na Putxa.

-Planta de classificació, selecció i recuperació de la fracció orgànica.

-Planta de compostatge

La instal·lació es categoritza dins els epígrafs 5.4.a i 5.5 de l’annex 1 de la Llei 16/2002.

2.Declaració d’impacte ambiental

En data 27 de maig de 2004 la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà informar favorablement el condicionament de l’abocador de Ca Na Putxa condicionat al compliment de les mesures preventives i correctores de l’estudi d’impacte ambiental  i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització.

En data 7 de juliol de 2010 el Ple de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà informar favorablement el projecte de Planta de Triatge de Residus Urbans i Tractament de Matèria Orgànica d’Eivissa i Formentera condicionat al compliment de les mesures preventives i correctores de l’estudi d’impacte ambiental  i de la documentació complementària així com a una sèrie de condicionants ambientals que s’integren a la present autorització o ja han estat previstes al projecte constructiu.

3.Desenvolupament de l’activitat

La instal·lació s’executarà i l’activitat es desenvoluparà d’acord als documents que obren a l’expedient i a l’establert a la present Resolució, i a la legislació vigent.

4.Modificacions de l’activitat

Qualsevol modificació que es produeixi al desenvolupament de l’activitat haurà de ser comunicat a l’Òrgan Ambiental Competent, el qual valorarà el caràcter de la modificació i si cal modificarà l’AAI per tal que s’inclogui la modificació.

5.Consums

S’estima que els consums de matèries primeres, auxiliars i combustibles prevists en el projecte seran els següents:

Matèria primera	Consum anual estimat
Aigua (de captació)	2.046 m3
Gasoil	40.320  l
Energia elèctrica consumida	27.960 kwh

6.Condicionants de residus

6.1.Jerarquia de residus

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l’ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l’article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

-Prevenció

-Preparació per a la reutilització

-Reciclat

-Altres tipus de valorització (inclosa la valorització energètica)

-En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l’aplicació d’aquests procediments, els residus s’eliminaran de forma que s’eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas de no compliment d’aquesta jerarquia, s’haurà de sol·licitar una modificació de l’autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d’aquests residus que haurà d’esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

6.2.Residus admissibles

6.2.1.Residus admissibles a la Planta de classificació, selecció i recuperació de la fracció orgànica i Planta de compostatge

Els residus admissibles seran els següents:

Codi LER1	Residus	Cod. Llei 22/2011 Annex I i II	Quantitat
Residus d’envasos
15 01 01	Envasos de paper i cartró	R13	1.189 Tones/any
15 01 02	Envasos de plàstic
15 01 03	Envasos de fusta
15 01 04	Envasos metàl·lics
15 01 05	Envasos compostos
15 01 06	Envasos mixtes
15 01 09	Envasos tèxtils
Residus de les instal·lacions per al tractament de residus
19 07 03	Lixiviats d’abocadors diferents dels especificats al codi 19 07 02	D8, D9 i D5	16.133 Tones/any
19 08 05	Llots del tractament d’aigües residuals urbanes	R3	27.116 Tones/any
Residus municipals
20 01 08	Residus biodegradables de cuines i restaurants	R3	16.015 Tones/any
20 02 01	Residus biodegradables
20 03 02	Residus de mercats
20 03 01	Mescles de residus municipals	R3, R4, R5, R13 i D5	93.350 Tones/any
20 03 99	Residus municipals no especificats en altres categories
20 03 07	Residus voluminosos	R3, R4, R5, R13 i D5	9.573 Tones/any

 

¹Aquestes quantitats s’entenen com a limitadores havent-se de considerar com una modificació substancial a afectes de la Ley 16/2002 quan existeixi una variació de més del 25% en un dels tres grans grups.

 6.2.2.Residus admissibles a l’abocador

Aquest abocador té la consideració d’abocador de residus no perillosos als efectes del Reial decret 1481/2001, de 27 de setembre, en el qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador. Els residus admissibles a l’abocador seran els següents:

 

Codi LER1	Residus	Cod. Llei 22/2011 Annex I i II	Quantitat
18 01 04	Residus que la recollida i eliminació no és objecte de requisits especials per prevenir infeccions ( per exemple vendatges, guixos, roba blanca, roba rebutjable, bolquers, etc.).	D5	6.714 Tones/any
18 02 03	Residus amb una recollida i eliminació que no és objecte de requisits especials per a prevenir infeccions.
02 01 02	Residus de l’agricultura, horticultura, aquicultura, silvicultura, caça i pesca. Residus de teixits d’animals.	D5	7.111 Tones/any
02 02 02	Residus de la preparació i elaboració de carn, peix i altres aliments d’origen animal. Residus de teixits d’animals
Procedents de la planta de triatge i compostatge
19 03 05	Residus estabilitzats diferents dels especificats al codi 19 03 04	D5	85.337 Tones/any
19 05 01	Fracció no compostada de residus municipals i assimilats
19 05 03	Compost fora d’especificació o bioestabilitzat
19 12 12	Altres residus (inclús mescles de materials) procedents del tractament mecànic de residus, diferents dels especificats al codi 19 12 11
Procedents de depuradora pública
19 08 01	Residus de garbellat de plantes de tractament d’aigües residuals	D5	1.000 m3/any
19 08 02	Residus de desarenat de plantes de tractament d’aigües residuals	D5	600 m3/any
19 08 09	Residus no especificats en un altra categoria de plantes de tractament d’aigües residuals	D5	60 m3/any

¹Aquestes quantitats s’entenen com a limitadores havent-se de considerar com una modificació substancial a afectes de la Ley 16/2002 quan existeixi una variació de més del 25% en un dels tres grans grups.

Cada any, en funció de la capacitat restant de l’abocador i de l’històric d’abocaments, el promotor avaluarà la vida útil restant de l’abocador.

A causa que no hi ha dades de les quantitats Reials de residus sanitaris i animals, les xifres seran actualitzades en tot cas, amb la remissió d’informació anual que exigeix el Reial Decret 1481/2001. Les quantitats que es redueixen a l’apartat anterior, s’estima que seran aplicables a l’apartat de Residus Urbans mesclats.

6.3.Residus generats

Codi LER	Residus	Quantitat
Abocador
19 07 03	Lixiviats (*)	6.500 m3/any
13 02 06	Olis usats procedents de la maquinaria d’explotació	519 litres/any
16 01 07	Filtres d’oli de la maquinaria d’explotació	20 uts/any
Plantes
12 01 02	Ceres i greixos usats	800 kg/any
13 02 05	Olis minerals de motor no clorats, de transmissió mecànica i lubricants	450 kg/any
13 01 10	Olis hidràulics minerals no clorats	850 kg/any
13 01 11	Olis hidràulics sintètics	2.000 kg/any
13 07 03	Altres combustibles (incloses mescles)	200 kg/any
15 01 10	Envasos que contenguin restes de substàncies perilloses o estan contaminats per elles	165 kg/any
15 02 02	Absorbents, materials de filtració (inclosos els filtres d’oli no especificats a d’altres categories), draps de neteja i robes substàncies perilloses	410 kg/any
16 01 14	Anticongelants que contenguin substàncies perilloses	40 kg/any
16 01 07	Filtres d’oli	150 kg/any
16 06 01	Bateries de plom	100 kg/any
16 06 04	Piles alcalines	3 kg/any
20 01 21	Tubs fluorescents i altres residus que contenguin mercuri	10 kg/any
20 01 35	Equips elèctrics i electrònics	20 kg/any
16 10 01	Residus líquids aquosos que contenguin substàncies perilloses	90 Tones/any
16 10 03 16 10 04	Concentrats aquosos que contenguin substàncies perilloses	1.613 Tones/any

^(*)Els lixiviats de l’abocador es tractaran a la planta de triatge situada a la mateixa parcel·la, on també es tractaran els lixiviats de la mateixa planta. Es prendran les mesures necessàries per a que no es mesclin ambdós fluxes en cap moment.

6.4.Residus perillosos

Els residus perillosos es gestionaran mitjançant gestor autoritzat, prioritzant alternatives com reutilització, reciclatge o valoració front a l’eliminació del residu.

El temps màxim d’emmagatzematge dels residus perillosos a la instal·lació abans del seu lliurament a un gestor serà de sis mesos.

A la resta d’aspectes referents a la gestió de residus: envasat, etiquetat, registre de les operacions de gestió, notificacions de trasllat, document de control i seguiment, etc.., es complirà el que estableix la Llei 22/2011 de Residus.

En el cas de desaparició, pèrdua o fuita de residus perillosos, l’empresa prendrà les mesures que pertoquin per corregir-lo i informarà immediatament al servei competent en matèria de Residus.

6.5.Control topogràfic

Durant la fase d’explotació de l’abocador, a l’aixecament topogràfic anual de la zona de rebliment, s’ha d’afegir:

-Superfície afectada per residus.

-Volum de residus dipositats.

-Volum de capes de terra de coberta intermitja.

-Càlcul de la capacitat remanent del dipòsit.

Tant en la fase d’explotació com a la de manteniment posterior, s’han d’instal·lar al menys 10 punts de control de l’estabilitat consistents en seccions permanents d’instrumentació d’assentaments i elements d’instrumentació de moviments horitzontals. Aquests estaran situats en 3 seccions: 2 a la secció inferior, 3 a la intermitja i 5 a la superior.

També s’instal·laran punts d’identificació externs d’inestabilitat o trencament de les capes de segellament, la freqüència dels quals serà la que apareix a la següent taula:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Control de seients i subsidències	Trimestral	Semestral
Moviments horitzontals	Semestral	Semestral
Reconeixements i inspeccions de esquerdes, enfonsaments i erosions	Quinzenals	Trimestral

6.6.Procediment general d’admissió de residus

A les instal·lacions únicament s’admetran els residus que figurin al condicionant 6.3, amb els límits de quantitat expressat al mateix.

Per a millorar el control d’entrades i el seguiment de la traçabilitat dels residus, s’establirà un document d’acceptació, amb l’objectiu d’establir prèviament el volum i el tipus de residus que seran admesos a les instal·lacions. Tot el transport de residus que descarregui a les instal·lacions haurà de tenir el document de control i seguiment.

La caracterització i proves dels residus haurà de basar-se en la jerarquia dels tres nivells, establerta al Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant el dipòsit a l’abocament, i en la Decisió del Consell, de data 19 de desembre de 2002, per la qual s’estableixen els criteris i procediments d’admissió de residus als abocaments d’acord a l’article 16 i a l’Annex II de la directiva 1999/31/CEE.

S’haurà de presentar la documentació sobre cada entrega admesa a l’abocador (art. 12.c). Si no s’admeten s’ha de comunicar al servei competent en matèria de residus.

6.6.1.Residus prohibits

No es podran admetre a l’abocador el següents residus:

-Residus lleugers susceptibles de veure’s mobilitzats pel vent, que es presentin solts, sense premsar i sense fermar o adoptar altres mesures que eviten la seva mobilitat.

-Residus líquids.

-Residus de caràcter explosius, corrosius, oxidant o inflamables.

-Residus sanitaris (excepte grup II).

-Residus perillosos.

-Residus radioactius.

-Pneumàtics trossejats.

-Qualsevol altre no perillós que no compleixi els requeriments d’admissió que s’estableix a l’annex II del Reial Decret 1481/2001.

-Només podran abocar-se els residus que hagin estat objecte de qualque tractament previ segons el que estableix l’art. 6.1 del Reial Decret 1481/2001.

6.7.Programa Detallat de l’Explotació

Com a mesures d’explotació, a més a més de les exigides per la normativa sectorial, es contemplaran els següents aspectes:

-Mesures per a evitar la mobilització a l’abocador dels elements lleugers .

-Procedència, tractament i maneig de les terres de cobriment i segellament.

-Fase d’explotació de l’abocament, així com les mesures de segellament i desgasificació després de l’esgotament de cadascuna de les fases. El tractament del gasos generat a l’abocador s’adaptarà a la producció previsible a cadascuna de les fases, en funció del balanç de matèria orgànica prevista.

-L’anàlisi geotècnic d’estabilitat previ i la programació d’aquests anàlisis durant i després de l’explotació de l’abocador, així com les mesures de disseny a l’explotació per a garantir l’estabilitat i controlar els processos erosius a curt, mitjan i llarg termini, compatibles amb la restauració i els usos de l’espai darrera el segellament de l’abocament.

-L’explotador haurà d’executar un programa de control i vigilància amb un contingut mínim durant la fase d’explotació i comunicarà qualsevol incidència a l’autoritat competent (art. 13 a i b i art. 14.2 del Reial Decret 1481/2001) a l’Ajuntament de Sta. Eulària del Riu.

-El producte procedent de la separació de matèria orgànica dels residus urbans (MOR) de la planta de compostatge, no es pot considerar compost si no material bioestabilitzat i s’utilitzarà com a material de cobertura del residu a l’abocador, de forma que es minimitzarà l’ús de terres.

6.8.Registre

El gestor de les instal·lacions haurà de disposar d’un registre d’entrades i sortides dels residus on com a mínim s’indicaran els següents paràmetres: Data d’entrada/sortida, pes, origen/destí, nº de transportista autoritzat.

El gestor haurà de conservar durant un període no inferior a cinc anys els documents d’acceptació de residus, els documents de control i seguiment i el llibre de registre.

6.9.Clausures parcials

L’empresa comunicarà el segellament de les cel·les a l’Òrgan Ambiental Competent d’aquesta Comunitat Autònoma amb una antelació mínima de sis mesos a la data prevista, adjuntant a dita comunicació el Pla de Segellament.

S’haurà d’assegurar el manteniment post clausura de les cel·les per un termini no inferior a 30 anys.

6.9.1.Control de la integritat del nivell de segellat

Cada 5 anys, a comptar dels 15 des de l’aprovació de la clausura d’un vas, es realitzarà la presa de 3 mostres de la manta de bentonita d’aquell vas per a la realització dels següents assajos:

-Pes total unitari

-Gruixa

-Contingut en bentonita

-Pes geotèxtil teixit

-Pes geotèxtil no teixit

-Percentatge de montmorillonita

-Resistència a la tracció

-Permeabilitat

Els resultats seran comparats amb els valors que té aquest material abans de la seva instal·lació a l’abocador.

6.9.2.Topografia dels vasos clausurats

El titular de la instal·lació realitzarà, amb la periodicitat indicada, un informe topogràfic de cada vas clausurat en el que quedarà recollida la següent informació:

Controls	Fase de manteniment
Control d’assentaments	Semestral
Moviments horitzontals	Semestral
Reconeixement i inspeccions d’esquerdes, enfonsaments i erosions	Trimestral
Control i manteniment de la vegetació	Trimestral

Abans de l’època de sequera es realitzarà un desbrossament de la superfície del vas per tal d’evitar la generació de focs durant l’època de major risc. S’eliminaran tots els individus que apareguin sobre la superfície del vas segellat i que suposin un risc per als nivells de segellat. Es tindrà especial esment en eliminar les espècies arbòries i arbustives que apareguin sobre la superfície del vas segellat.

En el supòsit de detectar moviment que suposin un risc pel paquet de segellat s’instal·laran clinòmetres i es notificarà a l’òrgan competent en matèria d’abocadors.

La realització d’activitats a la zona de l’abocador o part durant el període post-clausura haurà d’estar en possessió d’una autorització prèvia de l’òrgan competent en matèria de residus. Aquestes activitats no podran suposar un risc per al segellat de l’abocador ni a cap de les instal·lacions associades a ell.

6.10.Fiança de l’abocador

En compliment del Reial decret de 1481/2001, de 27 de desembre, que regula l’eliminació de residus mitjançant  dipòsit en abocador, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de l’AAI, s’haurà de constituir una fiança per respondre del compliment de totes les obligacions enfront de l’Administració que es derivin de la seva activitat, d’una part el segellament de l’abocador i de l’altra pel manteniment postclausura. Se’n podrà alliberar una part quan es clausuri i se’n faci la restauració ambiental, mentre que la de manteniment postclausura serà alliberada quan hagin transcorregut 30 anys des de la clausura.

La següent taula indica el càlcul d’aquestes fiances:

Part	Clausura	Post clausura	5% per respondre davant l’administració	TOTAL
Cel·les I i II	Clausurades	673.717,14 €	33.685,86 €	707.403,00 €
Cel·les III i IV	1.442.628,00 €	673.717,14 €	105.817,25 €	2.222.162,39 €
Cel·la V	816.811,80 €	408.409,00 €	61.261,03 €	1.286.481,84 €
Cel·la VI	825.091,80 €	362.676,40 €	59.388,41 €	1.247.156,61 €
Cel·la VII	777.430,20 €	388.725,90€	58.307,81 €	1.224.463,91 €
TOTAL	3.861.961,80 €	2.507.245,58 €	318.460,37 €	6.687.667,74 €

7.Condicionants hídrics

7.1.Balanç d’aigua de la planta de triatge

L’entrada d’aigua externa (pluja, aigua potable, humitat continguda a la matèria entrant) compensa les pèrdues netes (evaporació en el reg de túnels, reg de jardins i depuració), per tant, l’aigua recirculada coincideix amb l’aigua efectiva que s’utilitza al procés.

7.2.Aigua potable

L’aigua potable per a ús domèstic per al conjunt de les instal·lacions es comprarà a camions cisterna i s’emmagatzemarà a un dipòsit de 24 m³.

7.3.Aigües residuals

1.Les aigües residuals es tractaran a una depuradora compacta d’oxidació total i l’efluent es duu a la bassa de pluvials brutes, que posteriorment es tracten a la depuradora de lixiviats.

2.Els llots de la depuradora compacta d’oxidació total es buidaran periòdicament per una empresa especialitzada i es guardaran els resguards de les operacions de manteniment.

7.4.Pluvials

1.Per a l’emmagatzematge de les aigües pluvials es comptarà amb una bassa de pluvials netes i una bassa de pluvials brutes.

2.A la bassa de pluvials netes s’hi destinen les pluvials de les cobertes de les instal·lacions que comprenen la planta de triatge, les pluvials dels vials i plataformes quan el mesurador de carboni orgànic total (COT) consideri que es apta, les pluvials de la zona externa a la planta i les aigües depurades a la depuradora de lixiviats.

3.La bassa de pluvials netes disposa d’impermeabilització i llit de formigó i té un volum útil de 3.550 m³. Les aigües de la bassa de pluvials netes es reutilitzaran com a aigua industrial (neteja, humectació en procés de maduració de compost, biofiltres i reg de jardins).

4.A la bassa de pluvials brutes s’hi destinen les pluvials recollides dels vials i plataformes que no van a la bassa de pluvials netes. La bassa de pluvials brutes té un volum útil de 600 m³. La bassa de pluvials brutes haurà de tenir com a mínim les mateixes característiques constructives que la de pluvials netes.

5.Respecte a les pluvials de la zona externa a la planta s’ha dissenyat una instal·lació de canalització de les aigües pluvials exteriors als terrenys d’actuació amb objecte d’evitar el contacte d’aquestes aigües amb qualsevol part de la planta i es comptarà amb la conducció sud-nord com a element de seguretat i alleujament per a pluges extremes.

6.En cas que el sistema de recollida de les pluvials externes a la planta desviï  les pluvials fins al llit d’un torrent s’haurà de sol·licitar autorització d’abocament a la Direcció General de Recursos Hídrics.

7.5.Lixiviats

1.Els lixiviats es generen a la planta de triatge i a l’abocador.

2. Els lixiviats de planta de triatge provenen de:

a.Les aigües de neteja de: zona de recepció i fossats, zona de Pretractament, zona de túnels de compostatge, zona de maduració, afino i magatzem de compost, magatzem de subproductes, zona de premsa de rebuig, nau de llots, taller i aparcament.

b.Procés de maduració

c.Biofiltres

3.Els lixiviats recollits dels fossats de recepció de residus urbans seran conduits directament a la depuradora de lixiviats per al seu tractament.

4.La resta de lixiviats es destinen al dipòsit de lixiviats de la planta, en concret, a la corresponent al lixiviat dels túnels de MOR.

5.El dipòsit de lixiviats es divideix en 3 seccions segons el tipus de lixiviat recollit: llots (118,7 m³), FORM (73,9 m³) i MOR i resta (144,2 m³), divisions que es deuen a la diferent qualitat de cada un dels lixiviats.

En cas d’haver-hi un excés de producció de lixiviats, el dipòsit de llots rebosa en el de FORM i el de FORM en el de MOR.

Previ a l’abocament de cada tipus de lixiviat a la seva secció s’instal·la un garbell de sòlids.

El dipòsit disposa de doble impermeabilització i d’un sistema de detecció de fuites.

6.El lixiviat de llots (de major qualitat) s’usarà per al reg de compost derivat de llots

7.El lixiviat de FORM s’usarà per al reg de compost derivat de FORM

8.El lixiviat de MOR s’usarà per al reg de compost de MOR.

9.En cas d’haver-hi dèficit de lixiviat de llots s’aportarà aigua de la bassa de pluvials netes.

10.Els lixiviats de l‘abocador (44 m³/dia) s’emmagatzemen a un dipòsit (700 m³) per al seu posterior tractament a la depuradora de lixiviats.

El dipòsit disposa de doble impermeabilització i d’un sistema de detecció de fuites.

7.6.Control climatològic de l’abocador

S’hauran d’efectuar aquests controls

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Volum de precipitació	Diàriament	Diàriament i valors mensuals
Temperatura ambient (mimin i màxim, 14:00 h)	Diàriament	Mitja mensual
Direcció i Velocitat del vent dominant	Diàriament
Evaporació (lisímetre)	Diàriament	Diàriament i mitja mensual
Humitat atmosfèrica (14:00)	Diàriament	Mitja mensual

L’entitat explotadora haurà d’aportar la documentació justificativa relativa a l’homologació i estandardització dels equips de presa de dades meteorològiques instal·lats. A més, haurà de redactar i donar compliment a un pla de calibratge i manteniment dels sensors meteorològics durant la seva vida útil.

7.7.Control d’aigües de reutilització

1.Les aigües de la bassa de pluvials netes que es volen reutilitzar a les mateixes instal·lacions per a neteja, maduració, biofiltres i aigua per a reg de jardins, hauran de complir els paràmetres i els controls que determina el Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades i els valors límits d’emissió del “Manual para la gestión de vertidos” del Ministeri de Medi Ambient, que són:

Paràmetre	Qualitat	Control
DBO	25 mg/l	Setmanal
DQO	125 mg/l
E. Coli	10.000 UFC/100 ml
SS	35 mg/l
Terbolesa	15 UNT
Hg	0,05 mg/l	Trimestral
Cd	0,2 mg/l
Cu, Cr, Ni, Pb	0,5 mg/l
Nt	10-25 mg/l
AOX	< 1 mg/l
pH	7-8 mg/l
TOC	10-15 mg/l
Sulfurs	0,6 mg/l
Fenols	0,15 mg/l
Hidrocarburs	1,5 mg/l

2.Pel que fa a l’aigua destinada al reg de jardins de les instal·lacions, per tal de no afectar la massa d’aigua subterrània ha de tenir una concentració de clorurs inferior a 300 mg/l, paràmetre que s’haurà de controlar trimestralment, i l’aigua de reg s’ha de repartir de manera que minimitzi les infiltracions a l’aqüífer i en qualsevol cas haurà de ser >100 m²/h-eq. Així, donat que el cabal estimat per a reg és de 4,6 m³/dia, per 250 h-eq, la superfície mínima de reg on s’ha de repartir l’aigua ha de ser d’uns 1.500-2.000 m², de la qual es disposa, ja que la zona enjardinada és de 2.300 m².

3.Cal tenir present també que en cas que es vulgui utilitzar aigua regenerada per a reg per a tercers, s’ha de tramitar prèviament la corresponent concessió.

7.8.Paràmetres de control comuns

El paràmetres de control comuns al control de les aigües subterrànies, superficials i lixiviats són els següents:

-Cations majoritaris: Potasi

-Anions: Clorurs, Fluorurs, Nitrats, Sulfats, Antimoni, Arsènic, Carbonats/bicarbonats

-Metalls pesants: Cadmi, Crom, Ferro, Manganès, Mercuri, Níquel, Plom, Seleni, Alumini, Coure i Níquel

-Composts orgànics volàtils: 1,1,1-Tricloroetano, 1,1,2,2-Tetracloroetà, 1,1,2-Tricloroetà, 1,1-Dicloroetà, 1,1-Dicloroetè, 1,2-Diclorobencè, 1,2-Dicloroetà, 1,2-Dicloropropà, 1,3-Diclorobenzè, 1,4-Diclorobenzè, cis-1,3-Dicloropropè, Clorobenzè, Diclorometà, Tetracloroetè, Tetraclorur de carboni, trans-1,2-Dicloroetè, trans-1,3-Dicloropropè, Tricloroetè

-Trialometans: Bromodiclorometà, Bromoform, Cloroform, Dibromoclorometà.

7.9.Control de lixiviats

Els paràmetres fisicoquímics a afegir als comuns, indicats anteriorment són els següents:

-Amoni, Carboni orgànic total, Cianurs totals, Conductivitat a 20ºC, Demanda Bioquímica de Oxigeno, Demanda Química de Oxigen, Fenols, Hidrocarburs dissolts o emulsionats, olis i greixos, Nitrogen amoniacal, pH, Sulfurs, Toxicitat

El control de lixiviats es farà per als diferents fronts i cel·les.

També s’inclouran mesures de volums i lectures a cada una de les casetes de bombeig i dipòsit inferior de l’abocador.

La freqüència de control de lixiviats, composició i volum durant les fases d’explotació i manteniment s’indica a la següent taula:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Composició lixiviats	Trimestral	Semestral
Volum lixiviats	Mensual	Semestral

Així mateix, s’haurà d’analitzar el lixiviat del dipòsit i establir de manera independent la composició del fluxes provinents de l’antic abocador.

7.9.1.Depuradora de lixiviats

1.La depuradora es situarà de forma provisional a la plataforma de l’abocador (cel·la 7) fins que es construeixi la planta de triatge.

2.La capacitat de tractament serà de 64 m³/dia. S’instal·laran dos processos amb tecnologies de tractament complementaris. El procés de tractament de capçalera consistirà en un tractament d’osmosi inversa de diverses etapes. El concentrat de l’osmosi serà tractat per un evaporador de forma que pugui ser reduït al màxim per a la seva posterior gestió a través de gestor autoritzat. Aquests dos processos poden funcionar de manera independent.

3.La depuradora de lixiviats ha de comptar amb un sistema de pretractament que garanteixi la qualitat del lixiviat abans de l’entrada al sistema d’osmosi.

4.Els lixiviats provinents de les distintes cel·les i del dipòsit de l’antic abocador es dipositaran al dipòsit de 1.000 m³ existent i la depuradora s’instal·larà junt a ell. D’aquest dipòsit el lixiviat es circularà a un dipòsit tancat de 20 m³ on serà tractat regulant el ph per al seu tractament posterior.

5.La qualitat de l’aigua tractada serà la prevista per a reg de jardins i s’utilitzarà en el reg de les cel·les clausurades de l’abocador i els vials. L’excedent serà ofert al Consell d’Eivissa per a reg de rotondes i jardins públics i/o per al camp de golf previ control de la seva qualitat. S’haurà de controlar el volum d’aquestes aigües.

6.Si durant la posada en funcionament de la depuradora, o degut a una averia, l’aigua no complís amb els paràmetres per al seu ús, es sol·licitaria autorització per al seu abocament a les depuradores d’ABAQUA.

7.La depuradora de lixiviats, amb una capacitat de tractament de 64 m³/dia, equival a una depuradora de 256 h-eq, per tant, haurà de garantir els paràmetres de qualitat que recull l’article 81.1 del Pla Hidrològic de les Illes Balears i el “Manual para la gestión de vertidos” del Ministeri de Medi Ambient, que són:

Paràmetre	Concentració (mg/l)	% Reducció
DBO	25	70-90
DQO	125	75
SS	35	70
Hg	0,05
Cd	0,2
Cu, Cr, Ni, Pb	0,5
Nt	10-25
AOX	< 1
pH	7-8
TOC	10-15
Sulfurs	0,6
Fenols	0,15
Hidrocarburs	1,5
Clorurs	300

8.La freqüència de control de lixiviats tractats, composició i volum durant les fases d’explotació i manteniment s’indica a la següent taula:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Composició lixiviats tractats	Trimestral	Semestral
Volum lixiviats tractats	Trimestral	Semestral
Volum lixiviats tractats destinada a reg i a tercers	Trimestral	Semestral

9.El concentrat serà emmagatzemat a un dipòsit tancat de fibra de 20-40 m³ per al seu tractament posterior a través de gestor autoritzat al tractar-se d’un residu amb codi LER 19 07 03. Aquest dipòsit ha de comptar amb sistemes que permetin la detecció i contenció de fuites, com els dipòsits soterrats de doble paret amb sonda de detecció de fuites.

10.També s’instal·larà un dipòsit d’àcid sulfúric de 10-20 m³ per a la regulació del pH. Aquesta instal·lació s’haurà de tramitar davant l’òrgan competent en matèria d’indústria.

11.Mentre no es disposi de la depuradora de lixiviats, els lixiviats es tractaran a través d’una depuradora de lixiviats provisional, que consisteix en una planta d’osmosi inversa de diverses etapes, contractada en règim de lloguer i montada a un contenidor de  40 peus, amb una cabal regulable de 40-60 m³/dia i una generació estimada de concentrat del 25%.

12.La depuradora de lixiviats provisional haurà de garantir els paràmetres de qualitat indicats per la depuradora de lixiviats.

13.S’haurà d’implantar un sistema d’emmagatzematge de lixiviats que permeti la correcta gestió dels cabals que en cada moment es puguin destinar a la planta de tractament.

7.10.Control d’aigües superficials

Els paràmetres a analitzar seran, a part dels comuns prevists anteriorment, els següents:

-Amoni, Carboni orgànic total, Cianurs totals, Conductivitat a 20ºC, Demanda Bioquímica de Oxigeno, Demanda Química de Oxigen, Fenols, Hidrocarburs dissolts o emulsionats, Nitrogen amoniacal, pH, Sulfurs, Toxicitat

La freqüència del control d’aigües superficials serà la següent:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Composició superficials	Trimestral	Semestral
Volum superficials	Mensual	Semestral

S’Haurà de dur a terme un control efectiu del volum d’aigües incorporades a la llera amb un sistema de control adient, com ara un comptador. En cas d’inviabilitat tècnica es farà una estimació del volum incorporat amb la periodicitat indicada anteriorment.

El punt de control es situa a la bassa de pluvials, amb coordenades UTM següents:

X 368926.23 i Y 4311101.41

7.11.Control d’aigües subterrànies

Els paràmetres a analitzar seran, a part dels comuns prevists anteriorment, els següents:

-Amoni, Carboni orgànic total, Cianurs totals, Conductivitat a 20ºC, Demanda Bioquímica de Oxigeno, Demanda Química de Oxigen, Fenols, Hidrocarburs dissolts o emulsionats, Nitrogen amoniacal, pH, Sulfurs, Toxicitat.

La freqüència del control d’aigües subterrànies serà la següent:

Controls	Fases d’explotació	Fase de manteniment
Composició subterrànies	Trimestral	Semestral
Volum subterrànies	Mensual	Semestral

Els punts de control tenen les següents coordenades UTM:

	S1	S2	S3	P2
X	369119,5	368753,41	368602,23	368962,57
Y	4311403,02	4311363,53	4311587,59	4311081,11

En cas de detectar-se modificacions a la qualitat de les aigües subterrànies imputables a l’abocador, l’empresa proposarà les mesures correctores per a corregir aquesta situació. Aquestes mesures es sotmetran a l’aprovació de l’Òrgan Ambiental Competent que, a més a més, establirà si l’activitat pot funcionar i amb quines condicions

7.12.Abocaments

En quant a l’abocament de les aigües semi-netes a la llera pública, es farà un control trimestral per tal d’assegurar el compliment del Reial Decret 378/2001, BOE nº96 de 21 d’abril de 2001, del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

7.13.Altres condicionants

En cas de detectar un valor inusual d’algun dels paràmetres de control es prendrà una altra mostra amb rèplica al mateix punt, en un termini màxim de 24h hores, exceptuant deguda justificació però mai superant les 72 hores.

La mostra s’analitzarà al laboratori que va fer la primera analítica, la rèplica a d’altre.

La incidència es comunicarà a la Direcció General de Recursos Hídrics en el termini de 48 hores des de la recepció dels primers resultats.

Els tècnics de la Direcció General de Recursos Hídrics juntament amb el gestor de les instal·lacions, dissenyarà un pla temporal de control per tal d’establir la causa del valor i les possibles actuacions dur a terme.

8.Condicionants d’atmosfera

8.1.Prescripcions de caràcter general

La instal·lació haurà de complir amb el que estableix la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera; el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (APCA) i s’estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació; la Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials; i el Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, així com amb tota la normativa de desenvolupament que li sigui d’aplicació.

8.2.Identificació d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera

1.Segons l’annex del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, l’activitat d’abocador està classificada com a Activitat Potencialment Contaminadora de l’Atmosfera del grup B, codi 09 04 01 02  Vertederos de residuos industriales peligrosos o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior. 

2.S’inclou la planta de triatge de residus urbans i tractament de matèria orgànica per produir compost que consta de dues línies: el tractament de la matèria orgànica de residus sòlids urbans i el tractament de llots de depuradores d’aigües residuals. Aquestes activitats són Activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera del grup B, en concret amb el codi 09 10 03 00 Tratamiento de lodos (excepto la incineración) i 09 10 05 01 Plantas de producción de compost.

La construcció d’aquestes plantes produirà un moviment de mescla terra-residus que s’emmagatzemarà temporalment en els cel·les per explotar 5,6 i 7 a la zona de l’abocador en explotació.

3.Tant l’abocador com les noves plantes produiran lixiviats que podran ser objecte de tractament. En aquest cas, també es tractaria d’una Activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera, codi 09 04 03 00 Otros. Emisiones de tratamientos de lixiviados en vertederos, del grup C.

4.Les emissions a l’atmosfera que es generen són:

-Emissions difuses de pols i gasos procedents de l’activitat del propi abocador, inclosa la trituració de voluminosos o la gestió de lixiviats.

-Emissions difuses d’olors procedents de l’activitat del propi abocador, de la planta de tractament de llots de depuradora, de la planta de compostatge i de la gestió de lixiviats.

-Emissions difuses discontinues de gasos i partícules procedents del moviment de vehicles de transport de residus i de la maquinària mòbil d’operació de la instal·lació.

-Emissions canalitzades produïdes en la combustió del biogàs a la torxa.

5.Les activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera, existents i previstes, identificades són les següents:

Descripció activitat	Codi APCA	Grup APCA
Abocador nou Vertederos de residuos industriales peligrosos o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior	09 04 01 02	B
Abocador antic Vertederos de residuos industriales peligrosos o no peligrosos, de residuos biodegradables así como vertederos no incluidos en el epígrafe anterior	09 04 01 02	B
Gestió de lixiviats Otros. Emisiones de tratamientos de lixiviados en vertederos	09 04 03 00	C
Trituració de residus voluminosos Almacenamiento u operaciones de manipulación tales como mezclado, separación, clasificación, transporte o reducción de tamaño de residuos no metálicos o de residuos metálicos pulverulentos, con capacidad de manipulación de estos materiales >= 100 t/día y < 500 t/día	09 10 09 51	C
Planta de compostatge Plantas de producción de compost	09 10 05 01	B
Planta tractament de llots Tratamiento de lodos (excepto la incineración)	09 10 03 00	B
Torxa de combustió de biogàs Antorchas o combustión sin valorización energética de biogas	09 04 01 03	B
Grups generadors Motores de combustión interna de potencia térmica nominal < 1 MWt	03 1 05 04	-

8.3.Controls i valors límit:  Emissions difuses (no canalitzades)

Respecte a l’emissió difusa s’aplicaran les millors tècniques disponibles possibles enfocades a reduir les emissions de partícules, gasos i olors. 

A continuació es detallen les mesures correctores per reduir les emissions difuses que almenys han d’estar implantades

8.3.1.Emissions de partícules (pols)

1.A fi d’evitar l’emissió difusa de pols, es duran a terme les mesures preventives següents:

-Pavimentar i/o asfaltar la zona d’accés.

-Compactar la superfície dels vials de l’abocador amb grava o terra piconada i revisar-la periòdicament. 

-Regar els vials amb aigua amb la periodicitat necessària per minimitzar els possibles núvols de pols, sobretot durant el període comprès entre els mesos de maig i setembre en les zones no pavimentades. 

-Netejar amb la periodicitat necessària els accessos, explanades, apilaments temporals, vials i llindars tant de material pulverulent com de materials lleugers susceptibles de ser transportats  pel vent i es durà un registre.

-Cobrir o banyar amb aigua les càrregues de material pulverulents.

-Limitar la velocitat de circulació dels vehicles  per l’interior de la planta a 20 Km/h.

-Evitar realitzar operacions de càrrega i descàrrega i moviments de materials en moments de vent fort.

-Establir mesures correctores per reduir les emissions d’elements volàtils (bosses, plàstics, papers, etc.) i de partícules durant la trituració dels residus voluminosos.

-Minimitzar l’alçada de la descàrrega dels residus.

-Realitzar una compactació de l’abocament immediatament després del seu dipòsit.

-En cas d’apilaments de materials pulverulents s’ha de reduir al màxim l’alçada de les piles i la seva resistència al vent, procurant que tinguin morfologies aerodinàmiques.

2.Cada tres anys,  un organisme de control autoritzat ha de realitzar una comprovació de les mesures correctores instal·lades, de la seva eficàcia i del seu bon estat de funcionament. En cas d’inactivitat de l’abocador, el titular comunicarà aquest fet a l’òrgan competent en matèria de contaminació atmosfèrica i podrà sol·licitar l’ajornament d’aquesta comprovació.

8.3.2.Emissions  d’olors

1.Els focus d’emissió d’olors més rellevants són les emissions fugitives de biogàs que es genera per la fermentació dels residus orgànics a través de la superfície del dipòsit, els pous de desgasificació, la gestió dels lixiviats i les plantes de compostatge i la planta de tractament de llots de depuradora.

2.Per prevenir l’emissió d’olors es duran a terme, si escau, les mesures preventives següents:

-Cobrir diàriament els residus que s’hagin dipositat amb una capa de terra compactada, per evitar voladures dels materials més lleugers, emissions de gasos, molèsties per olors i proliferació d’animals no desitjats.

-Extreure eficaçment el biogàs generat a l’abocador a mesura que es generi.

-Les basses de lixiviats disposaran dels elements necessaris per tal de garantir una oxigenació suficient i evitar l’existència de zones anaeròbiques o estancades generadores de males olors. En el seu defecte, i si existeixen molèsties associades caldrà cobrir la bassa i conduir els gasos cap a un sistema depurador.

-El tractament de residus es realitzarà en nau tancada.

-La planta de compostatge disposarà d’un sistema eficaç d’eliminació d’olors.

3.Es durà un registre de les queixes per males olors, en el qual s’anotarà la data, hora i del lloc on es detecta la molèstia. 

4.Cada tres anys s’avaluarà la molèstia per olors que generen el conjunt d’instal·lacions de l’emplaçament mitjançant la mesura de les unitats d’olor segons la norma UNE-EN 13725, per part d’un organisme de control autoritzat. 

5.A partir de les mesures d’emissions a les fonts generadores d’olors, es simularà la dispersió de les unitats d’olor aplicant models matemàtics de simulació de la dispersió. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre.

8.3.3.Emissions de biogàs

1.Es construiran pous de desgasificació, els quals consistiran en canalitzacions verticals instal·lada per trams a mesura que augmenti la cota dels residus.

2.A mesura que les condicions ho permetin es connectaran a la xarxa de desgasificació que condueix a la torxa.

3.S’han de realitzar els controls periòdics de gasos durant la fase d’explotació i durant la fase de manteniment posterior a la clausura segons la taula següent:

Paràmetre1	Fase d’explotació 2	Fase de manteniment 2
CH4, CO2, O2	Bimensual	Semestral
H2S, H2, COT cabal, pressió atmosfèrica,  humitat, temperatura	Semestral	Anual
Comprovació eficàcia sistema d’extracció de gasos	------	Semestral

¹ Es mesurarà en els pous de desgasificació dels diferents vasos dels abocadors (al menys un punt de cada cel·la representativa de cada secció de l’abocador) i/o en la torxa prèviament a la seva combustió. Al cap de l’any cada pou de desgasificador s’ha de mesurar dues vegades.

²Segons els resultats es podrà modificar la freqüència de la mesura per períodes majors.

4.Els controls periòdics de la taula anterior podran ser autocontrols i cada any es farà almenys un control extern realitzat per part d’un Organisme de control autoritzat.

5.S’han d’enviar semestralment, via correu electrònic, les dades obtingudes dels autocontrols al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Aquest podrà establir altres sistemes de comunicació de les dades que serien igualment d’obligat compliment.

8.4.Control d’emissions canalitzades

8.4.1.Torxa sense valorització energètica de biogàs de l’abocador

1.La temperatura de flama de la torxa ha de ser de 900 ºC com a mínim i el temps de residència dels gasos de 0,3 s.

2.Es durà un registre del temps de funcionament, cabal i temperatura de la torxa, així com de les incidències i qualsevol altres tipus d’operació diferent del funcionament normal.

8.4.2.Grups generadors

Els contaminants a mesurar i valors límit d’emissió s’indiquen a la taula següent:

Contaminant	Valor límit d’emissió mg/Nm3
NOx	1.500 mg/Nm3 15 % O2
CO	245 mg/Nm3 15% O2
Opacitat Bacharach	4

Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101,3 KPa i gas sec.

Aquests focus no estan assignats a cap grup APCA i, si bé no estan subjectes a controls periòdics, han de complir els valors límit d’emissió indicats a la taula.

8.4.3.Biofiltre de les plantes de compostatge i de tractament de llots

Els contaminants a mesurar, valors límit d’emissió, tipus de control i periodicitat s’indiquen a la taula següent:

Contaminant	Valor límit d’emissió	Tipus de control/Periodicitat
H2S	10 mg/Nm3	Autocontrol/ Anual   Control extern OCA/ Cada 3 anys
NH3	50 mg/Nm3
COT	50 mg/Nm3

Valors referits a les següents condicions: T=273 K, P=101.3 KPa i gas sec

També es mesurarà cabal i velocitat dels gasos de sortida, humitat, temperatura i oxigen.

Dins un termini de 6 mesos des de la posada en marxa de la planta de compostatge es presentarà al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica un informe de caracterització de les emissions d’aquest focus. Segons els resultats de l’informe, s’avaluarà la possibilitat de modificar els límit d’emissió i/o el control del focus.

El mètode de mesura per a cada contaminant serà preferiblement el corresponent UNE-EN, en cas que no es pugui aplicar, s’utilitzaran altres mètodes, que seran, per aquest ordre: EN, UNE-ISO, UNE, i altres mètodes internacionals. Sempre s’aplicaran les normes més recents.

Els accessos i plataformes de treball als punts de mostreig hauran de complir el que estableix la normativa vigent de seguretat i salut en els llocs de treball. Ha de ser accessible en qualsevol moment per poder realitzar les mesures i inspeccions pertinents.

Les mesures es realitzaran en condicions normals d’operació de les instal·lacions.

Es considerarà que es respecten els valors límit d’emissió a l’atmosfera quan els resultats de cada una de les sèries de mesures no superin els valors límit fixat en la present resolució.

S’ha de garantir el correcte funcionament permanent del sistema eliminador d’olor i en concret del biofiltre, per la qual cosa s’ha de garantir que el biofiltre estigui funcionant permanentment de forma adequada, assegurant la utilització del material de farciment adequat, així com les seves condicions d’humitat i temperatura.

8.5.Immissions o qualitat de l’aire

S’han de complir els objectius de qualitat de les dades establerts a la normativa d’avaluació de la qualitat de l’aire ambient, quant a cobertura de dades i incerteses de mesura. S’aplicaran com a valors de referència els valors límit i objectiu establerts a la normativa existent: Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa, i Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire.

S’ha de realitzar una campanya anual de partícules totals en suspensió a 3 punts del perímetre de la instal·lació, amb un mínim de 5 mostres vàlides a cada punt. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre i durant l’escenari més desfavorable d’operació de la instal·lació. El pla de campanya ha de disposar de l’aprovació del departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica, que podrà establir la mesura de H₂S, COV i/o CH₄ d’acord amb les dades dels registres d’emissions.  

Paràmetre	Límit d’emissió
Partícules en suspensió	150 microg/m3 (concentració mitjana de 24 h)
COV (com a COT)	5 microg/m3
H2S	100 microg/m3 (concentració mitjana en 30 minuts) 40 microg/m3 (concentració mitjana en 24 h)
NH3	----

8.6.Registre

El titular de la instal·lació haurà de mantenir actualitzat un registre amb dades de les emissions, aturades de la torxa i d’altres activitats, tasques de manteniment, incidències, controls, inspeccions i qualsevol altres tipus d’operació diferent del funcionament normal, per a cada focus emissor, d’acord amb el disposat a l’article 8 del Reial decret 100/2011. La informació documental (informes, mesures, manteniment...) s’ha de conservar un període mínim de 10 anys.

8.7.Notificacions immediates

Si hi ha qualque anomalia de funcionament que pugui donar lloc a una emissió anormal de contaminants a l’atmosfera es notificarà, immediatament desprès del seu coneixement, al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica. Així mateix s’informarà de les mesures correctores adoptades i del moment en què la instal·lació passa a funcionar correctament.

9.Seguretat industrial

9.1.Pla d’autoprotecció

El titular de l'activitat haurà de disposar del preceptiu pla d’autoprotecció enregistrat a la Direcció General competent en matèria d’Emergències i implantat a la totalitat de les instal·lacions i processos que conformen l’activitat, indicades al punt 1 de la present Autorització. El Pla d’autoprotecció estarà redactat i signat per un tècnic competent, de conformitat amb el que determina l’article 13 del decret 8/2004, i s’ajusti a l’índex de continguts que disposa el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel que es despleguen determinants aspectes de la Llei d’Ordenació d’Emergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18 de 5 de febrer de 2004). A més del contingut que figura a l’annex II del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, per qual s’aprova la Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d’emergència, inclourà les mesures a aplicar, incloses les complementàries per a limitar les conseqüències mediambientals i evitar altres possibles accidents e incidents.

9.2.Seguretat industrial

El titular de l’activitat haurà de:

-Inscriure les instal·lacions corresponents de la Direcció General d’Indústria, segons les normatives vigents de seguretat industrial, minera, etc… Les instal·lacions previstes o existents han de complir amb la legislació vigent en matèria d’Indústria.

-Revisar la inscripció en el Registre Industrial, i obtenir el Document de Qualificació Empresarial.

-Donar compliment al Reglament per la supressió de les barreres Arquitectòniques (Decret 20/2003) en tot el que li sigui d’aplicació.

Prevenir els riscs laborals i vetllar per la salut i seguretat dels treballadors, i aquests el deure de complir les mesures de prevenció que s’adoptin, d’acord a l’establert a la llei estatal 31/95 de prevenció dels riscs laborals. Les condicions de treball s’hauran d’ajustar a l’establert a les disposicions  específiques i reglamentàries en matèria de seguretat laboral. Havent de posar especial atenció en el compliment del Reial Decret 374/2001 sobre protecció dels treballadors contra els riscs relacionats amb els agents químics durant el treball.

-Fer complir als edificis de caràcter industrial les prescripcions de protecció contra incendis indicades al Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials.

Per un altre banda:

-Les instal·lacions de protecció contra incendis i el seu manteniment s’hauran d’ajustar al disposat al Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (Reial Decret 1942/1993) i normes UNE corresponents.

-L’emmagatzematge de productes químics s’haurà d’adaptar al Reial Decret 379/2001, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics, i les seves instruccions tècniques complementàries.

-L’emmagatzematge de productes petrolífers s’haurà d’adaptar al que disposa el Reial Decret 2085/1994  pel que es desenvolupa el Reglament d’instal·lacions de productes petrolífers, així com les seves posteriors modificacions

9.3.Contaminació Acústica

S'efectuarà una campanya anual de caracterització Reial dels nivells de renou emesos a l'exterior durant les diverses fases típiques de l'operació en horari nocturn i diürn, per a la comprovació del compliment dels límits establerts a la normativa  vigent en aquesta matèria.

9.4.Contaminació lumínica

Es complirà amb allò que estableix la Llei 3/2005 de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears.

9.5.Control de vectors

Cal acreditar un sistema de control de la gavina comú (Larus michahellis) per tal d’evitar la proliferació de la seva presencia a la zona de l’abocador.

Pel que fa al control d’altres vectors (insectes, rates, moixos, .), en el cas de la utilització de productes tòxics (verí), s’hauran d’adoptar i acreditar les mesures adients per evitar-ne qualsevol afecció sobre la resta d’espècies silvestres.

10.Controls periòdics

10.1.Control periòdic de les instal·lacions.

En qualsevol moment, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient podrà realitzar visita de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal·lacions i el manteniment de les condicions inicials que han donat lloc a l’AAI, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

Periòdicament es realitzaran visites de comprovació a les instal·lacions per part dels tècnics de la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient, per tal de comprovar el compliment els requisits de l’AAI.

10.2.Inventari d’emissions al Registre PRTR

El titular haurà de trametre les dades sobre quantitats de contaminants emesos, anualment, en aplicació del disposat en el Reglament 166/2006 (PRTR), de 18 de gener, del Parlament Europeu, que estableix un registre europeu d’emissions i transferència de contaminants, i pel Reial Decret 508/2007. Aquestes emissions seran trameses, per a la seva avaluació prèvia, a la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient adjuntant una memòria explicativa de la metodologia emprada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España. Les quantitats de contaminants seran mesurades, calculades o estimades, preferentment per aquest ordre.

Aquestes dades han de comprendre les emissions de l’abocador actual i la seva ampliació (al menys CH₄ i CO₂), així com les emissions produïdes pel trànsit de vehicles i abocament del material (gasos de combustió i partícules PM10).

10.3.Control documental

10.3.1.Control documental periòdic

En matèria d’atmosfera:

-Informes semestrals dels autocontrols de les emissions de biogàs a l’atmosfera.

-Informe anual d’emissions de biogàs a l’atmosfera.

-Informe anual de control de les emissions del biofiltre.

-Informe anual de la campanya de partícules totals en suspensió.

-Cada tres anys, informe sobre control de mesures correctores per minimitzar emissions difuses de partícules. 

-Cada tres anys, informe sobre les emissions d’olors.

-Cada tres anys, informe de les emissions del biofiltre.

Els informes realitzats per un Organisme de control autoritzat (OCA), d’acord amb el disposat al Decret 104/2010, de 10 de setembre, i al Reial Decret 100/2011, de 29 de gener, seran tramesos per part de l’OCA al departament competent en matèria de contaminació atmosfèrica.

10.3.2.Informe anual

El titular de l’activitat enviarà, abans de l’1 de març, a l’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar l’AAI un informe del període precedent en el que s’inclourà:

+Residus

-La declaració anual de residus d’acord amb allò que disposa l’article 41.1 de la Llei 22/2011 i l’article 18 del Reial Decret 833/1988. Aquesta memòria ha de contenir, almenys, referències suficients de les quantitats i característiques dels residus gestionats, la seva procedència i destinació, la relació d'aquells que es troben emmagatzemats així com les incidències rellevants que hagin tingut lloc l'any anterior, la capacitat restant de l’abocador i el càlcul de la vida útil del mateix. L’entitat explotadora ha de conservar, al lloc on Reialitza l’activitat, còpia de la memòria anual durant cinc anys.

-Declaració Anual de residus perillosos, en la que s’indiqui per a cada residu la quantitat emmagatzemada a començament i final d’any, així com la quantitat produïda i gestionada a l’any al que correspongui la declaració anual.

-Control topogràfic (inclòs l’informe topogràfic de les cel·les segellades).

-Pla de rebliment.

-Informe de la integritat del nivell de segellat de les cel·les segellades quan pertoqui.

+Emissions i immissions atmosfèriques:

-Un mapa detallat assenyalant les àrees d’explotació, les cobertes, les captacions de biogàs i les canonades instal·lades, etc.

-Un resum dels resultats de tots els controls interns o autocontrols Reialitzats durant l’any.

-Informació sobre els valors del cabal de biogàs enviat a la torxa i el temps de funcionament de la torxa, del cabal total generat així com de les queixes per olors. 

+Emissions i immissions al medi hídric: es remetrà un informe sobre activitat amb les dades elaborades i que com a mínim contempli el següent:

-Dades meteorològiques diàries.

-Medicions del volum de lixiviats generats a cada àrea del complex i volum total diari portat a depuradora.

-Medicions del nivell dels piezòmetres.

-Anàlisi de la composició d’aigües i lixiviats realitzats durant el període anual.

-Volum d’aigua depurada destinada a reg dels jardins de les instal·lacions, i en el seu cas, volum cedit a tercers.

+Renous

-Informe anual en el que es remetran els controls d’emissions de renous.

+En caràcter general

-Altres controls realitzats durant l’any i mesures adoptades per a minimitzar impactes.

-Memòria explicativa de la metodologia utilitzada per a la determinació de les dades notificades abans de ser incorporades al registre informàtic PRTR-España.

-Anàlisi i justificació de les instal·lacions en relació a les millors tècniques disponibles.

-Tot el realitzat anualment dintre del programa de control i seguiment del programa d’explotació.

-Actualització de l’estudi econòmic (mínim cada 4 anys)

Les dades exigides pel Reial Decret 508/2007 i Reglament (CE) 166/2006, de 18 de gener, s’hauran de comunicar telemàticament al Registre informàtic PRTR-Espanya, dins els terminis que pertoquin, de forma anual.

-L’Òrgan Ambiental encarregat de tramitar les AAI trametrà a cada Direcció General o administració competent la documentació de la que tingui competències.

-Tota la informació que sigui susceptible de tractament informàtic s’aportarà en paper i en format informàtic estàndard.

11.Obligacions del titular

El titular de l’activitat estarà obligat a complir amb les obligacions establertes a l’article 5 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i en especial:

-Assumirà tots els condicionants recollits a la present Resolució.

-Mantindrà el correcte funcionament de l’activitat.

-Comunicarà a l’Òrgan Ambiental Competent qualsevol incidència que afecti a l’activitat amb repercussió ambiental.

Per una altra banda, el titular queda sotmès al compliment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat ambiental, i als seus desenvolupaments reglamentaris, per tal de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals provocats per la seva activitat.

12.Funcionament diferent al normal

En el termini màxim de 3 mesos, el titular presentarà, a l’òrgan ambiental, un protocol d’actuació en condicions de funcionament diferents de les normals contemplant aquelles que puguin afectar al medi ambient.

Quan es produeixi una situació de funcionament diferent de les normals, el titular de l’autorització ambiental integrada, en el termini màxim de 10 dies, comunicarà a l’òrgan ambiental el fet en si, les seves conseqüències ambientals i les actuacions dutes a terme per tornar a condicions normals de funcionament.

13.Incompliment de les condicions de la present autorització

El incompliment de les condicions establertes a la present autorització serà considerat com una infracció lleu, greu o molt greu classificada segons l’article 30 de la Llei 16/2002 i estarà subjecte al règim sancionador dels articles 31 a 35 de la Llei 16/2002 i el Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s’aprova el reglament del procediment a seguir en l’execució de la potestat sancionadora.

14.Caràcter de l’autorització.

Aquesta Autorització Ambiental Integrada s’atorga sense perjudici de tercers i sense perjudici de les demés autoritzacions i llicències que siguin exigibles per l’ordenament jurídic vigent.

15.Causes d’extinció.

Són causes d’extinció de l’AAI:

-L’extinció de la personalitat jurídica de l’empresa UTE GIREF.

-La declaració de fallida de l’empresa UTE GIREF quan la mateixa determini la seva dissolució expressa com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.

-La inactivitat de gestió de residus, durant un període superior a un any.

-La no concessió de prorroga de l’Autorització.

16.Modificació de les condicions.

L’Òrgan Ambiental Competent, en conformitat a l’article 25 de la Llei 16/2002, podrà modificar les condicions de control ambiental de l’explotació senyalades a la present Resolució, o determinar mesures complementàries que es considerin convenients per a l’adequació o millora de l’activitat.”

Interposició de recursos.

Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en el termini d’un mes comptador des de l’endemà d’haver-ne rebut  la notificació, d’acord amb l’article 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques  i del procediment administratiu comú, i l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà d’haver rebut la notificació de l’acord, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Aquest acord es publica abans de ser aprovada l’acta corresponent i a reserva dels termes que resultin de la seva aprovació, de conformitat amb l’establert a l’article 27.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú.

  

Palma, 21 de març de 2016

 

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias